1 - vicensvives.net · Web viewActivitat de Reforç 1: consolidar l’anàlisi dels factors que...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAPRIMER CURS

PROJECTE DIDÀCTIC NOU ÀGORA 1CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Primer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Primer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL PRIMER CURS

1. Conéixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

2. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom que afavorisquen l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

3. Aprendre a relacionar-se amb els altres de manera assertiva i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. (c, a)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, de sexe, de creences o de classe social. (d, e)

5. Analitzar i interpretar de manera reflexiva la informació transmesa a través de diferents fonts d'informació escrites, orals o audiovisuals. (f, p)

6. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades, la presentació de treballs i d'informes (f)

7. Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

8. Conéixer-se un mateix amb una imatge positiva i mostrar una creixent autonomia personal en l'aprenentatge, buscant un equilibri entre les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, i mostrant amb una actitud positiva envers l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

9. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

10. Llegir i interpretar textos literaris a partir del coneixement del seu context cultural i històric. (i)

11. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

12. Valorar la necessitat de conéixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

13. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius envers la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb exercici físic regular, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

14. Conéixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conéixer-los i comprendre'ls millor. (m)

15. Desenrotllar hàbits i actituds que afavorisquen el desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

16. Saber interpretar i produir missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir la comunicació de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

17. Valorar críticament la informació transmesa pels mitjans de comunicació a partir del coneixement del llenguatge audiovisual. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Primer Curs.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l'utilitzar l'espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d'Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de l'evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol.

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRIMER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Reconéixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l'estructura de la nostra societat i, d'aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (1)

2. Conéixer les característiques de la Terra, del Sol i del Sistema Solar; explicar els moviments de rotació i de translació del nostre planeta i els factors que incideixen en l'alternança del dia i de la nit, i de les estacions. (2)

3. Explicar la distribució de les plaques i de les dorsals oceàniques de la Terra i identificar els agents interns i externs que intervenen en la formació del relleu. (2)

4. Conéixer la composició de les diferents parts que formen l'atmosfera i la funció que hi exerceix cadascuna. (2)

5. Analitzar la distribució de l'aigua al nostre planeta, els moviments de mars i els oceans i l'acció erosiva dels rius. (2)

6. Descriure el clima, la vegetació i la fauna dels diferents paisatges de la Terra (equatorial, tropical, desèrtic, mediterrani, etc.). (2)

7. Comparar l'estil de vida de les societats que habiten les diverses zones geogràfiques de la Terra (lapons, pastors del desert, pobles de la sabana africana, etc.). (2, 3)

8. Analitzar les interaccions que les societats humanes estableixen amb els seus territoris en la utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, parant una atenció especial als recursos naturals de la Comunitat Valenciana i el seu aprofitament. (3, 2)

9. Reconéixer els factors que determinen el temps i el clima d'un determinat territori i establir les característiques de les grans zones climàtiques de la Terra. (4)

10. Conéixer el medi físic (relleu, clima, aigües, vegetació) de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i d'Europa. (4)

11. Entendre el procés d'hominització i l'evolució cultural de la Humanitat des dels primers australopitecs fins a l'aparició de l'Homo Sapiens Sapiens. (5)

12. Conéixer l'estil de vida dels grups caçadors-recol·lectors de la Prehistòria i analitzar les restes materials de les seues activitats quotidianes (eines, guarniments, vestit, etc.) i les manifestacions artístiques principals. (5)

13. Explicar els orígens del Neolític, el desenvolupament de l'agricultura i de la ramaderia i el procés de sedentarització dels grups humans. (5)

14. Reconéixer la importància del desenvolupament de la metal·lúrgia, l'artesania i el comerç en l'evolució social i cultural de les societats prehistòriques. (5)

15. Analitzar les principals característiques de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica (economia, societat, art, etc.) i localitzar els orígens de l'escriptura en el temps. (5)

16. Conéixer l'evolució històrica de la civilització grega des del naixement de la polis fins a la creació dels regnes hel·lenístics i reconéixer l'herència cultural dels grecs (art, filosofia, política, etc.), valorant-ne la contribució a la configuració de la cultura occidental. (5)

17. Conéixer l'evolució històrica de l'Imperi romà, des de la fundació de Roma fins a la destitució de l'últim emperador d'Occident, i caracteritzar els trets distintius de l'organització social i econòmica, els costums, la religió i els aspectes de la vida quotidiana dels romans, ressaltant especialment les característiques de les ciutats romanes i les seues obres urbanístiques. (5)

18. Descriure el procés d'expansió del Cristianisme a través de l'Imperi Romà. (5)

19. Analitzar les causes de la crisi del segle III i de les invasions germàniques; ubicar cronològicament la fi de l'Imperi Romà d'Occident. (5)

20. Analitzar l'organització socioeconòmica, l'assentament i la distribució en el territori dels pobles preromans de la Península Ibèrica i, especialment, a les terres de la Comunitat Valenciana. (5)

21. Explicar els elements característics del procés de romanització de la Península Ibèrica i identificar els testimonis arqueològics principals de l'època romana al territori espanyol i a la Comunitat Valenciana. (5)

7

22. Conéixer l'evolució històrica i cultural de la Hispània visigoda i reconéixer les manifestacions artístiques i culturals principals dels visigots a la Península Ibèrica. (5)

23. Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents de la pròpia. (6)

24. Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de la Comunitat Valenciana, la història d'Espanya i la Història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de valorar la pertinença a diverses identitats col·lectives. (7, 9)

25. Valorar la importància del patrimoni natural, lingüístic, artístic i històric d'Espanya i de la Comunitat Valenciana, assumir la responsabilitat de conservar-lo i millorar-lo, i apreciar-lo com a font de gaudi general i com a manifestació valuosa de la nostra memòria col·lectiva. (8, 9)

26. Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (contaminació atmosfèrica, consum d'aigua, etc.); actuar d'acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i la millora del medi ambient. (8, 2)

27. Valorar diferents manifestacions artístiques a partir del coneixement dels elements tècnics bàsics que les conformen i situant-les en el seu context històric. (10)

28. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l'àrea amb precisió i rigor. (11)

29. Estudiar, comparar i contrastar la informació obtinguda a través de diferents fonts d'informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d'art, etc.). (12)

30. Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.). (12, 13)

31. Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; resoldre diversos problemes mitjançant l'aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (12, 13)

32. Identificar i saber localitzar en el planisferi rius, oceans, mars i llacs, així com els elements més significatius del relleu de la Terra (muntanyes, planes, accidents geogràfics, etc.). (13)

33. Reconéixer les actituds i les situacions discriminatòries que s'han produït al llarg de la història per motius de raça, sexe, religió o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; mostrar una actitud solidària amb els individus i els col·lectius que han estat objecte d'aquesta discriminació. (14)

34. Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un èxit irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguen privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (14)

35. Desenvolupar activitats en grup adoptant actituds col·laboratives constructives i respectuoses amb les opinions dels altres. (15)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Primer Curs.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES: PRIMER CURSRelació entre Competències Bàsiques i els Objectius de l’Àrea i els Criteris d’Avaluació del Primer Curs

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESPrimer Curs

OBJECTIUSPrimer Curs

CRITERIS D’AVALUACIÓPrimer Curs

Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució de la humanitat.

Entendre el procés d'hominització i l'evolució cultural de la Humanitat des dels primers australopitecs fins a l'aparició de l'Homo Sapiens Sapiens. (11)

Comprendre el procés d'hominització i l'evolució cultural de la humanitat fins a l'aparició de l'escriptura. Conéixer i destacar el significat de l'art rupestre llevantí. (7)

Reflexionar de forma crítica sobre els fets i problemes socials i històrics.

Reconéixer les actituds i les situacions discriminatòries que s'han produït al llarg de la història per motius de raça, sexe, religió o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social; mostrar una actitud solidària amb els individus i els col·lectius que han estat objecte d'aquesta discriminació. (33)

Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística. (9)

Expressar les pròpies opinions de forma assertiva.

Desenvolupar activitats en grup adoptant actituds col·laboratives constructives i respectuoses amb les opinions dels altres. (35)

Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d'evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana. (5)

Escoltar activament; saber posar-se en el lloc de l’altre i comprendre’n el punt de vista.

Apreciar els drets i les llibertats de les persones com a un èxit irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguen privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (34)

Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (17)

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip.



Comprendre els valors democràtics. Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents de la pròpia. (23)

Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l'espai i relacionant-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans. (4)

Entendre els comportaments i les formes de vida en contextos històrics i/o culturals diferents del propi.

Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de la Comunitat Valenciana, la història d'Espanya i la Història Universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de

Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenvolupar en l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic

9

valorar la pertinença a diverses identitats col·lectives. (24)

grecoromà. (13)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Conéixer les característiques de l’espai físic en què es desenvolupen la vida i l’activitat humana.

Analitzar les interaccions que les societats humanes estableixen amb els seus territoris en la utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, parant una atenció especial als recursos naturals de la Comunitat Valenciana i el seu aprofitament. (8)

Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l'espai i relacionant-los amb les possibilitats que ofereixen als grups humans. (4)

Localitzar a l’espai els elements del medi físic i els esdeveniments històrics treballats.

Identificar i saber localitzar al planisferi rius, oceans, mars i llacs, així com els elements més significatius del relleu de la Terra (muntanyes, planes, accidents geogràfics, etc.). (32)

Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d'Espanya, d'Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret. (3)

Analitzar l’acció de l’ésser humà sobre el medi i interessar-se per la conservació del medi ambient.

Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (contaminació atmosfèrica, consum d'aigua, etc.); actuar d'acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i la millora del medi ambient. (26)

Identificar alguns casos en què l'acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d'actuacions que poden contribuir a la seua millora. (5)

Aprendre a orientar-se i a situar-se en l’espai, utilitzant mapes i plànols.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.). (30)

Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l'espai representat a partir de la llegenda i la simbologia. (2)

Realitzar prediccions i inferències de diferent nivell de complexitat.

Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; resoldre diversos problemes mitjançant l'aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (31)

Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació. (15)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Desenvolupar la sensibilitat per gaudir Valorar diferents manifestacions Analitzar l'art clàssic i aplicar aquest

10

amb diferents expressions del patrimoni natural i cultural.

artístiques a partir del coneixement dels elements tècnics bàsics que les conformen i situant-les en el seu context històric. (27)

coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autores o autors representatius. (12)

Valorar la importància del patrimoni per accedir al coneixement de les societats del passat.

Estudiar, comparar i contrastar la informació obtinguda a través de diferents fonts d'informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d'art, etc.). (29)

Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es refereixen a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana. (16)

Interessar-se per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic.

Valorar la importància del patrimoni natural, lingüístic, artístic i històric d'Espanya i de la Comunitat Valenciana, assumir la responsabilitat de conservar-lo i millorar-lo, i apreciar-lo com a font de gaudi general i com a manifestació valuosa de la nostra memòria col·lectiva. (25)

Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es refereixen a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana. (16)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Obtenir informació a través de fonts de diferent natura: cartogràfiques, iconogràfiques, textuals, etc.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.) (30)

Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi. (18)

Utilitzar els buscadors per localitzar informació a Internet, tot seguint un criteri específic.

Estudiar, comparar i contrastar la informació obtinguda a través de diferents fonts d'informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d'art, etc.). (29)


Analitzar dades quantitatives de taules i gràfics.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.) (30)


Relacionar, analitzar, comparar i sintetitzar la informació procedent de les diferents fonts treballades.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.)


11

(30)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.

Conéixer l'evolució històrica de la civilització grega des del naixement de la polis fins a la creació dels regnes hel·lenístics i reconéixer l'herència cultural dels grecs (art, filosofia, política, etc.), valorant-ne la contribució a la configuració de la cultura occidental. (16)

Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental. (10)

Saber expressar adequadament les idees i emocions pròpies, oralment i per escrit.

Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (28)

Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l'espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l'Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana. (11)

Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació.

Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l'àrea amb precisió i rigor. (28)

Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l'evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors. (8)

Defensar el punt de vista personal amb arguments coherents i pertinents.


Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que hi fan possible la vida. (1)

Elaborar definicions dels conceptes estudiats, utilitzant la terminologia més adequada en cada cas.



Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit crític.



COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




Interpretar escales numèriques i gràfiques.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes


12

(topogràfics, polítics, temàtics, etc.). (30)

Analitzar i comparar la informació quantitativa de taules, llistats, gràfics i mapes.

Utilitzar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric, com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l'escala gràfica i els signes convencionals que s'utilitzen en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.). (30)

Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.. (15)

Fer càlculs matemàtics senzills per comparar dimensions i calcular distàncies i diferències horàries.

Conéixer les característiques de la Terra, del Sol i del Sistema Solar; explicar els moviments de rotació i de translació del nostre planeta i els factors que incideixen en l'alternança del dia i de la nit, i de les estacions. (2)

Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que hi fan possible la vida. (1)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.



Buscar explicacions multicausals per comprendre un fenomen i avaluar-me les conseqüències.

Reconéixer els factors que determinen el temps i el clima d'un determinat territori i establir les característiques de les grans zones climàtiques de la Terra. (9)


Anticipar possibles escenaris o conseqüències de les accions individuals i socials.

Reconéixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l'estructura de la nostra societat i, d'aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (1)

Identificar alguns casos en què l'acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d'actuacions que poden contribuir a la seua millora. (5)

Saber comunicar i expressar de forma efectiva els resultats del propi treball.



Prendre consciència del que s’ha aprés i el que falta per aprendre.

Realitzar menudes investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees; resoldre diversos problemes mitjançant l'aplicació de tècniques i procediments senzills de

Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les

13

recerca i tractament de la informació propis de la Geografia i de la Història. (31)

diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.. (15)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comprendre les activitats plantejades i planificar l’estratègia més adequada per resoldre-les.



Saber argumentar de forma lògica i coherent els punts de vista propis.



Prendre decisions i saber triar la manera de recuperar la informació més adequada en cada cas.



Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats.



14

4. CONTINGUTS: PRIMER CURS4.A ESTRUCTURA

Bloc 1. Continguts comuns

Lectura i interpretació d'imatges i mapes de diferents escales i característiques. Percepció de la realitat geogràfica per mitjà de l'observació directa o indirecta. Interpretació de gràfics i elaboració d'estos a partir de dades.

Valoració de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a riquesa que cal conservar.

Coneixement dels mètodes bàsics d'estudi utilitzats per la Geografia i la Història.

Valoració de les fonts històriques per al coneixement del passat. Obtenció d'informació a través de fonts documentals, arqueològiques i d'obres d'art; classificació del tipus d'informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtinguda. Utilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'estudi de la Història.

Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d'evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació d'estes segons la seua naturalesa.

Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que cal preservar i col·laborar en la seua conservació

Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals

La Terra, un planeta del Sistema Solar

Els moviments de la Terra i els seus efectes

La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d'orientació geogràfica.

La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i dinàmica.

Caracterització i distribució en l'espai de continents, oceans, mars, unitats del relleu i rius en el món, a Europa i a Espanya. El relleu dels fons oceànics.

L'atmosfera i els fenòmens atmosfèrics.

El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions vegetals. Els riscos climàtics en la Comunitat Valenciana.

Localització i caracterització dels principals mitjans naturals, amb especial atenció al territori espanyol i europeu

Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Observació i interpretació d'imatges representatives d'estos.

Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada.

La varietat natural de l'espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic espanyol en el context natural d'Europa, amb particular referència a la Comunitat Valenciana.

Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seues interaccions

Riscos naturals, degradació i polítiques correctores.

Problemàtica de la Comunitat Valenciana.

Presa de consciència de les possibilitats que el medi oferix i disposició favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenrotllament sostenible.

Bloc 3. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i edat antiga

El procés d'hominització. La prehistòria: periodització i concepte

Caçadors i recol·lectors.

15

Canvis produïts per la revolució neolítica. L'edat dels metalls.

Aspectes significatius de la prehistòria a la Península Ibèrica.

La presència humana a la Península Ibèrica: Atapuerca.

L'art prehistòric. L'art rupestre llevantí. La Valltorta.

Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura.

El món clàssic: Grècia i Roma

Grècia: fonaments de la cultura europea.

La polis. La democràcia atenesa.

L'Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

La civilització romana: la unitat del món mediterrani

La República i l'Imperi.

El cristianisme.

Els pobles bàrbars.

Fi de l'Imperi romà i fraccionament de la unitat mediterrània.

Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

Pobles preromans: la cultura ibèrica en el territori de l'actual Comunitat Valenciana.

La Hispània romana

Conquesta i romanització.

La ciutat i la forma de vida urbana.

La romanització. La presència romana en terres valencianes.

Origen i expansió del cristianisme.

Les invasions germàniques i el fi de l'Imperi romà.

Art romà a Hispània: manifestacions artístiques significatives.

La Hispània visigoda. El regne visigot. L'art visigot: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

16

4. CONTINGUTS: PRIMER CURS4.B CLASSIFICACIÓ

LA TERRA I ELS MEDIS NATURALS

TEMA 1. LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR

1. LA TERRA, UN PUNT EN L'UNIVERS

2. EL PLANETA TERRA

3. LA ROTACIÓ DE LA TERRA: ELS DIES I LES NITS

4. LA TRANSLACIÓ DE LA TERRA: LES ESTACIONS DE L'ANY

Practica competències bàsiques

TEMA 2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES

1. LA LATITUD I LA LONGITUD

2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

3. ELS MAPES

Aprén: Treballar amb mapes. L'escala i el mapa topogràfic Practica competències bàsiques

TEMA 3. LES FORMES DE LA TERRA

1. LA CAPA EXTERNA DE LA TERRA

2. AGENTS INTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU

3. AGENTS EXTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU

Recorda: Les formes del relleu

4. ELS CONTINENTS

5. UN MÓN DE MUNTANYES I PLANES

6. UN MÓN D'ILLES, PENÍNSULES I GOLFS

7. EL RELLEU D'EUROPA

8. EL RELLEU D'ESPANYA


TEMA 4. RIUS I MARS

1. L'AIGUA EN LA NATURA

2. OCEANS, MARS, RIUS I LLACS DE LA TERRA

3. LA DINÀMICA OCEÀNICA

4. RIUS D'EUROPA I DE LA PENÍNSULA IBÈRICA


TEMA 5. TEMPS I CLIMA

1. L'ATMOSFERA

2. LA TEMPERATURA

3. LA HUMITAT DE L'AIRE I LES PRECIPITACIONS

4. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT

17


TEMA 6. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

1. CLIMES DE LA TERRA

2. ZONA CÀLIDA: PAISATGE EQUATORIAL

3. ZONA CÀLIDA: PAISATGE TROPICAL

4. ZONA CÀLIDA: PAISATGE DESÈRTIC

5. ZONES TEMPERADES: PAISATGE OCEÀNIC

6. ZONES TEMPERADES: PAISATGE MEDITERRANI

7. ZONES TEMPERADES: PAISATGE CONTINENTAL

8. ZONES FREDES: EL PAISATGE POLAR I EL D'ALTA MUNTANYA


TEMA 7. CLIMES I PAISATGES D'EUROPA I D’ESPANYA

1. CLIMES I PAISATGES D'EUROPA

2. CLIMES I PAISATGES D'ESPANYA

Descobreix: Els paisatges humanitzats d'EspanyaPractica competències bàsiques

TEMA 8. SOCIETAT I MEDI AMBIENT

1. LA TERRA ÉS UN ECOSISTEMA

2. RISCOS NATURALS

3. RISCOS PROVOCATS PER L'ACCIÓ HUMANA

4. EL CANVI CLIMÀTIC

5. EL MEDI AMBIENT URBÀ

6. EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS NATURALS.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Descobreix: L’aigua. Un recurs bàsic i escàsPractica competències bàsiques

DOSSIER. EL MEDI FÍSIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

EL RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA

L’AIGUA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA

EL CLIMA I ELS PAISATGES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

EL MEDI NATURAL A LA COMUNITAT VALENCIANA


SOCIETATS PREHISTÒRIQUES. EDAT ANTIGA

TEMA 9. LA PREHISTÒRIA

1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS

2. EL PALEOLÍTIC: LA CAÇA I LA RECOL·LECCIÓ

3. L'ART DE LES CAVERNES

4. EL NEOLÍTIC: LA PRODUCCIÓ D'ALIMENTS

Descobreix: La vida en un poblat neolític

5. L'EDAT DELS METALLS

18

6. ELS PRIMERS POBLADORS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA

7. LES SOCIETATS METAL·LÚRGIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA I A LA COMUNITAT VALENCIANA


TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

1. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS

2. L'ART MESOPOTÀMIC

3. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT

4. L'EGIPTE DELS FARAONS

Descobreix: La vida quotidiana a l'antic Egipte

5. LA RELIGIÓ EGÍPCIA

6. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS

7. LES TOMBES EGÍPCIES


TEMA 11. EL MÓN GREC

1. EL NAIXEMENT DEL MÓN GREC

2. LES POLIS GREGUES

3. LES COLONITZACIONS GREGUES

4. L’ATENES DE PÈRICLES

5. L'ESPLENDOR D'ATENES

Descobreix: La vida quotidiana a Atenes

6. LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA


TEMA 12. LES TERRES VALENCIANES EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS

1. L’ARRIBADA DELS POBLES COLONITZADORS

2. ELS IBERS

3. ELS CELTES

4. ELS CELTIBERS


TEMA 13. L'IMPERI ROMÀ

1. ELS ORÍGENS DE ROMA

2. LA ROMA REPUBLICANA

3. LA CONQUISTA ROMANA DEL MEDITERRANI

4. L'IMPERI ROMÀ

5. LA PROSPERITAT AGRÍCOLA I COMERCIAL

6. UNA SOCIETAT URBANA

Descobreix: Els orígens del cristianisme

7. LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ


TEMA 14. L'HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

1. LES RELIGIONS GREGA I ROMANA

19

2. LA CULTURA CLÀSSICA

3. L'ARQUITECTURA GREGA

4. L'ARQUITECTURA ROMANA

5. L'ESCULTURA, LA CERÀMICA I LA PINTURA A GRÈCIA

6. L'ESCULTURA, LA PINTURA I EL MOSAIC A ROMA


TEMA 15. LA HISPÀNIA ROMANA

1. LA CONQUISTA ROMANA

2. HISPÀNIA, UN TERRITORI DE L’IMPERI ROMÀ

3. ELS ROMANS EN LES TERRES VALENCIANES

Descobreix: La vida quotidiana en les ciutats romanes

4. EL LLEGAT DE ROMA


TEMA 16. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

1. ELS REGNES GERMÀNICS

2. L'IMPERI BIZANTÍ (476-1453)

3. LA HISPÀNIA VISIGÒTICA

4. VISIGOTS I BIZANTINS EN EL TERRITORI VALENCIÀ

5. L’IMPERI CAROLINGI


20

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. PRIMER CURS5.A Y B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – La Terra a l'Univers. La Via Làctia. – Els cossos celestes del Sistema Solar. Els planetes.– La Terra: forma, dimensions i línies imaginàries.– El moviment de rotació. La posició del Sol. Els fusos horaris.– El moviment de translació. Les estacions. Solsticis i equinoccis.– Observació i descripció de fotografies de satèl·lit, croquis i dibuixos.– Comparació de les característiques dels diferents tipus de planetes.– Localització de les línies imaginàries de la Terra en el globus terraqüi.– Orientació a partir de la posició del Sol.– Interpretació d'un mapa de fusos horaris.– Càlcul de la diferència horària entre diversos punts de la Terra.– Utilització del vocabulari específic del tema.– Interés i curiositat per conéixer l'Univers i el nostre planeta.– Conscienciació de la necessitat de respectar i conservar el medi físic.– Valoració dels avenços tècnics i científics en l'exploració espacial.– Elaboració d'un mapa conceptual que sintetitze els continguts d'aquest tema.

TEMA 2.– Les coordenades geogràfiques: paral·lels i meridians.– Localització exacta d’un punt de la Terra: latitud i longitud. – La representació de la Terra. Els mapes i les projeccions cartogràfiques.– L’escala dels mapes: funció, representació i magnitud. – Els mapes topogràfics i els mapes temàtics: els seus signes convencionals i la seua lectura.– La cartografia i les tècniques de teledetecció.– Observació i interpretació de fotografies aèries.– Localització de les coordenades geogràfiques en el globus terraqüi.– Comparació de diferents sistemes de projecció cartogràfica. – Observació i anàlisi de la superfície de la Terra a partir de fotografies de satèl·lit.– Anàlisi i interpretació d’un mapa topogràfic i d’un mapa temàtic.– Càlcul i interpretació de l’escala gràfica de plànols i mapes.– Realització d’exercicis de localització de territoris en un planisferi.– Elaboració d’un mapa conceptual que sintetitze els continguts d’aquest tema.– Interés per localitzar llocs i fenòmens a l’espai amb la màxima precisió.– Valoració dels avanços en el camp de la teledetecció i la cartografia digital.

TEMA 3. – L’estructura de la Terra: forma, dimensions i composició.– L’escorça terrestre i la deriva dels continents.

21

– Els agents interns de formació del relleu: terratrèmols i volcans.– Els agents externs de formació del relleu: aigua, vent i vegetació.– Les formes de modelatge de la superfície terrestre i del fons dels oceans.– Els continents. El medi antàrtic.– El relleu continental. Muntanyes i planes. – Terres i mars. Illes, penínsules i golfs. – El relleu del continent europeu. El relleu d’Espanya. La península Ibèrica i els arxipèlags.– Localització de les capes que formen l’estructura interna de la Terra.– Anàlisi i interpretació d’un mapa de plaques tectòniques i dorsals oceàniques.– Explicació de les causes i els efectes d’un terratrèmol.– Observació i descripció de les parts d’un volcà.– Descripció de les característiques que configuren el relleu dels continents.– Observació i anàlisi de mapes i croquis d’unitats de relleu.– Ús del vocabulari específic sobre l’orografia i la geologia de la Terra. – Elaboració de mapa conceptual amb els elements més importants del relleu terrestre.– Valoració de l’impacte de l’acció antròpica en la transformació del paisatge.

TEMA 4. – L’aigua a la natura. – Els rius. La funció dels rius.– Oceans, mars, rius i llacs de la Terra. – Els moviments dels mars i dels oceans. – L’acció del mar en el modelatge de les costes.– Els rius d’Europa.– Els rius de la península Ibèrica. – Els recursos de rius, llacs, oceans i mars.– Observació i interpretació d’un mapa de corrents marins.– Localització dels mars, els rius, els oceans i els llacs de la Terra en el mapa.– Localització i classificació dels rius d’Europa segons les variants climàtiques.– Descripció de les característiques dels rius peninsulars i classificació per vessants.– Elaboració d’un mapa conceptual sobre la distribució de l’aigua al nostre planeta.– Definició dels conceptes més rellevants estudiats en el tema.– Analitzar un text geogràfic.– Interpretació d’un gràfic sobre les conques hidrogràfiques de les conques peninsulars amb diferències en els tres vessants.– Observació i interpretació de mapes, diagrames, gràfics i croquis.

TEMA 5. – L’atmosfera i la capa d’ozó.– La temperatura atmosfèrica.– La humitat de l’aire. Els núvols i les precipitacions.– La pressió atmosfèrica i el vent.– Observació i anàlisi de la composició i l’estructura de l’atmosfera.– Explicació de les interaccions entre els diferents elements climàtics.– Recerca d’informació a Internet sobre la funció de la capa d’ozó.– Anàlisi de la incidència dels raigs solars sobre una superfície determinada.

22

– Observació i anàlisi d’un mapa d’isotermes.– Realització d’experiments per mesurar la capacitat d’evaporació de l’aire calent.– Anàlisi i interpretació d’un mapa de les precipitacions anuals al món.– Explicació del procés de formació de núvols i precipitacions.– Anàlisi d’un mapa sobre la pressió atmosfèrica.– Enumeració dels diferents tipus de vents i de la direcció en què bufen.– Interpretació d’un mapa del temps.– Descripció dels elements d’observació i de mesura dels factors climàtics.– Utilització del vocabulari específic sobre el temps i els climes de la Terra.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6. – Les zones climàtiques de la Terra.– Zona càlida: paisatge equatorial, paisatge tropical i paisatge desèrtic.– Zones fredes: paisatge polar i paisatge d'alta muntanya.– Zones temperades: paisatge oceànic, paisatge mediterrani i paisatge continental.– Localització de les diferents zones climàtiques de la Terra i descripció de les seves característiques principals.– Anàlisi, interpretació i comparació de climogrames.– Realització d'una feina d'investigació sobre la selva amazònica.– Descripció de la vegetació de la sabana i recerca d'informació sobre la fauna que habita en aquest tipus de paisatge. – Comparació de les característiques dels diferents tipus de climes.– Elaboració de taules per sintetitzar la informació dels paisatges de la Terra. – Dibuix d'un mapa dels deserts de la Terra.– Localització geogràfica dels paisatges estudiats.– Recerca d'informació a Internet i a altres fonts de consulta. – Organització d'un debat sobre la conservació dels medis naturals. – Elaboració d'un mapa conceptual sobre els paisatges de la Terra. – Anàlisi i interpretació de gràfics de barres, sectorials i lineals.– Utilització del vocabulari específic dels climes i paisatges de la Terra. – Comparació de formacions vegetals a partir de l'observació de dibuixos..

TEMA 7. – Definició d’Europa com a continent.– Els climes i els paisatges d'Europa.– La vegetació i la fauna d'Europa.– Els climes d’Espanya: clima oceànic, clima mediterrani, clima mediterrani amb tendència continental i clima subtropical.– Els paisatges d’Espanya.– Els paisatges humanitzats d'Espanya.– Localització geogràfica de les zones climàtiques, la vegetació i els paisatges d'Europa i d’Espanya.– Observació i descripció de fotografies de paisatges i vegetació dels diversos medis naturals d'Europa i d’Espanya.– Descripció i comparació de les característiques de diferents tipus de paisatges.– Observació i anàlisi de dibuixos de diferents tipus de paisatges.– Interpretació d'una taula de temperatures i precipitacions.– Anàlisi i interpretació de fotografies aèries i d'imatges de satèl·lit.

23

– Valoració de la riquesa i la bellesa dels paisatges naturals.– Conscienciació dels efectes d'algunes activitats humanes sobre el paisatge..

TEMA 8. – Els ecosistemes. L'ecosistema Terra. El Sol.– Els problemes mediambientals de les ciutats.– Els riscos naturals i els riscos tecnològics. – El canvi climàtic.– L'explotació dels recursos. Recursos renovables i no renovables.– El desenvolupament sostenible.– L’aigua, un recurs bàsic i escàs.– Descripció del funcionament d'un ecosistema marí.– Redacció d'un text sobre la conservació de la naturalesa.– Identificació dels residus que es produeixen a les ciutats. – Recerca d'informació a Internet sobre els problemes mediambientals. – Descripció de fotografies sobre aspectes de la degradació mediambiental.– Localització de les zones amb un risc més gran de patir desastres naturals.– Anàlisi i interpretació d'estadístiques sobre els incendis forestals.– Explicació dels conceptes treballats relacionats amb el medi ambient.– Anàlisi i interpretació de dibuixos sobre diversos problemes mediambientals.– Investigació sobre els problemes mediambientals del nostre entorn.


– El relleu de la Comunitat Valenciana.– Els recursos hídrics de la Comunitat Valenciana.– La distribució de l'aigua a la Comunitat Valenciana.– El clima a la Comunitat Valenciana.– Els paisatges de la Comunitat Valenciana.– Els problemes mediambientals a la Comunitat Valenciana.– Els espais protegits de la Comunitat Valenciana.– Localització geogràfica dels elements del relleu, els rius, les zones climàtiques i la vegetació de la Comunitat Valenciana.– Diferenciació dels trets dels dos tipus de costa de la Comunitat Valenciana.– Consulta de pàgines d'Internet per ampliar els continguts treballats.– Conscienciació de l'escassetat d'aigua a la Comunitat Valenciana.– Anàlisi de l'extensió superficial de la Comunitat Valenciana segons l'altitud.– Estudi de l'ús agrícola de l'aigua a la Comunitat Valenciana.– Reconeixement de les mesures empreses per la Generalitat Valenciana per consagrar un model de desenvolupament sostenible.– Anàlisi de l'evolució dels incendis forestals a la Comunitat Valenciana.– Recerca d'informació en fonts alternatives al llibre de text.– Valoració de la singularitat natural de la Comunitat Valenciana.

TEMA 9.– El temps històric. La cronologia. – El procés d'hominització. Els orígens de l'ésser humà.

24

– El Paleolític: la caça i la recol·lecció. La tecnologia.– L'art de les cavernes. Creences religioses, pintura rupestre i art moble. – El Neolític. La difusió de l'agricultura i de la ramaderia. La tecnologia.– El procés de sedentarització. La vida en un poblat neolític.– L'Edat dels Metalls: metal·lúrgia, artesans i comerciants. Els megàlits.– El Paleolític i el Neolític a la Península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana.– L'Edat dels Metalls a la Península Ibèrica i en el territori valencià.– Localització dels fets més rellevants de la Prehistòria en un eix cronològic.– Descripció de produccions materials típiques de la Prehistòria.– Explicació detallada d'alguns processos de treball realitzats per les societats prehistòriques: fabricació de bifaços, manufactura ceràmica, etc.– Valoració i respecte del patrimoni històric, artístic i arqueològic com a font de coneixement del nostre propi passat.– Comparació i anàlisi de dades a partir de diverses fonts d'informació: il·lustracions, croquis, fotografies i pintures.

TEMA 10. – Mesopotàmia: les primeres ciutats Estat i els primers imperis.– L'origen de l'escriptura. L'escriptura cuneïforme. – L'art mesopotàmic: arquitectura i escultura. – Egipte: les crescudes del Nil i el desert. – La societat egípcia: el faraó, els privilegiats i el poble.– La vida quotidiana a l'antic Egipte. – Els déus i les creences religioses a l'antic Egipte.– L'arquitectura religiosa i funerària de l'antic Egipte.– Localització dels fets i de les manifestacions culturals més rellevants de les primeres civilitzacions urbanes en un fris cronològic.– Descripció i anàlisi d'obres d'art d'Egipte i Mesopotàmia.– Interés per conéixer i conservar el patrimoni cultural.– Lectura i interpretació d'alguns dels primers textos històrics.– Observació i interpretació de mapes, dibuixos i plantes d'edificis.– Elaboració d'una redacció sobre la vida quotidiana en els temples egipcis.– Anàlisi i comparació de les característiques de diferents edificis funeraris.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre les primeres civilitzacions urbanes. – Recerca d'informació sobre diferents aspectes de les antigues civilitzacions.

TEMA 11. – El naixement del món grec.– Les polis gregues: organització social i formes de govern.– Les colonitzacions gregues. Els grecs a la Península Ibèrica.– La democràcia atenesa. Principals institucions democràtiques.– El domini atenés de Grècia. L'Acròpolis d'Atenes.– El regne de Macedònia i l'Imperi d'Alexandre el Gran. – Els regnes hel·lenístics: Alexandria.– La vida quotidiana a Atenes.– Lectura i comentari de documents històrics escrits. – Observació i interpretació d'un organigrama de la democràcia atenesa. – Anàlisi i interpretació de mapes i informació cartogràfica.

25

– Recerca d'informació per a un treball d'investigació sobre un tema específic.– Descripció d'espais físics representatius del món grec. – Comparació de les diferents formes de govern del món grec.– Explicació de les causes i les conseqüències d'un fet històric.– Distinció entre les causes i les conseqüències d'un fet històric.– Valoració de les desigualtats de la democràcia atenesa.– Comparació de la democràcia atenesa amb la democràcia actual.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 12. – Els pobles preromans a la Península Ibèrica i en el territori valencià.– Localització en un mapa de les àrees cèltica i ibèrica i dels principals assentaments dels colonitzadors mediterranis.– Anàlisi d'un eix cronològic sobre les civilitzacions del 1r mil·lenni a. C a la Península.– Les colonitzacions mediterrànies: els fenicis, els grecs i els cartaginesos.– Interpretació d'un mapa sobre l'origen i les rutes de colonització dels pobles que van arribar a la Península Ibèrica en el 1r mil·lenni a. C.– El regne de Tartessos.– Els pobles ibèrics: identificació, societat, economia, creences religioses i urbanisme.– L'art ibèric: l'arquitectura, l'escultura i les dames ibèriques.– Localització dels principals assentaments ibèrics de la Comunitat Valenciana.– Reconeixement de les principals manifestacions de l'art ibèric a la Comunitat.– Els pobles celtes: identificació, economia, societat, urbanisme i art.– Els pobles celtíbers: economia, societat, urbanisme i art.– Anàlisi de la reconstrucció dels assentaments i els habitatges dels poblats ibèrics, celtes i celtíbers.– Valoració i respecte del patrimoni històric, artístic i arqueològic com a font de coneixement del nostre propi passat.

TEMA 13. – Els orígens de Roma. L'època de la Monarquia.– L'època republicana. Patricis i plebeus. Assemblees i magistrats.– La conquista del Mediterrani. Conflictes socials i guerres civils.– L'Imperi romà i la pax romana. Les ciutats i els grups socials. – Les explotacions agrícoles. Les relacions comercials.– La crisi de l'Imperi Romà. La divisió de l'Imperi.– La desaparició de l'Imperi d'Occident. Els pobles germànics.– Localització geogràfica de la civilització romana.– Obtenció d'informació a partir de l'observació i l'anàlisi d'escultures, monedes i obres arquitectòniques d'aquesta època. – Anàlisi i interpretació d'organigrames sobre l'organització política de la Monarquia i de la República romanes.– Observació i descripció de la maqueta d'una ciutat romana.– Localització de les diferents etapes de l'expansió romana i enumeració dels territoris conquistats en cada una d'elles.– Anàlisi i comentari de textos històrics de l'època romana.– Interés per conéixer i conservar el patrimoni cultural.

TEMA 14. – La religió grega i romana.

26

– La cultura clàssica: la filosofia, la ciència i el dret.– El teatre: la tragèdia i la comèdia.– L'arquitectura grega: temples i teatres. – L'arquitectura romana. L'urbanisme i les obres públiques.– L'escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia. – L'escultura, la pintura i el mosaic a Roma.– Localització dels episodis més significatius de la història cultural de les civilitzacions grega i romana en un eix cronològic. – Anàlisi i interpretació de mapes, dibuixos, esquemes, gràfics i organigrames.– Enumeració dels diferents déus romans i la seua relació amb els déus grecs.– Participació en un debat sobre la superstició i el pensament màgic.– Identificació i descripció de les principals obres públiques romanes.– Diferenciació dels ordres arquitectònics grecs. – Descripció d'alguns edificis i elements arquitectònics de l’antiguitat.– Observació i anàlisi d'escultures, pintures, ceràmiques i mosaics.– Formulació i contrastació d'hipòtesis mitjançant diferents tipus de fonts.– Curiositat i interés per conéixer el llegat cultural de la civilització romana.

TEMA 15. – Les guerres entre Roma i Cartago.– La conquista romana de la Península Ibèrica. – El domini romà en terres valencianes.– L'organització administrativa d'Hispània.– Les ciutats i l'economia d'Hispània.– Les calçades romanes a Hispània i en el territori de la Comunitat Valenciana.– L'organització política del territori valencià en època romana.– Les activitats econòmiques en terres valencianes sota el domini de Roma.– La vida quotidiana a les ciutats romanes.– El llegat de Roma a la Península i a la Comunitat Valenciana.– Anàlisi i interpretació de mapes i el pla d'un jaciment romà.– Comparació de les cases gregues i de les cases romanes.– Enumeració de les principals ciutats romanes d'Hispània i de la Comunitat.– Recerca d'informació a Internet sobre el patrimoni d'època romana a la Península i, més concretament, a la Comunitat Valenciana. – Descripció i anàlisi de diferents escultures, edificis i obres públiques.– Interès per conéixer i conservar el patrimoni cultural d'època romana.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre Hispània.

TEMA 16. – Els regnes germànics i la ruralització d'Occident. – L'Imperi bizantí. L'època de Justinià. – L'Imperi bizantí entre els segles VII i XV. – La Hispània visigoda. – La cultura i l'art visigots– L'establiment dels bizantins en terres valencianes.– El regne visigot en terres valencianes.

27

– L'Imperi carolingi. – Lectura i interpretació de textos històrics.– Anàlisi i interpretació de mapes i dibuixos.– Localització al mapa de la distribució territorial del regne visigot, de l'Imperi bizantí i de l'Imperi carolingi.– Observació i anàlisi d'edificis i obres artístiques de la cultura visigoda i bizantina.– Elaboració d'un mapa conceptual de la fragmentació de la unitat mediterrània.– Anàlisi de la planta i els elements constructius d'una basílica bizantina.

28

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

29

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE: PRIMER CURS

TEMA 1. LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR

– Estudiarem en aquest tema la Terra i la seua situació en l'Univers prestant especial atenció a les seues característiques físiques i al seu entorn més immediat, és a dir, el Sistema Solar.

– Com a principal objectiu, tractarem d’establir les relacions existents entre les estacions i la successió del dia i la nit, d’una banda, i els moviments de rotació i translació de la Terra, per l’altra. Per a assolir aquest objectiu serà fonamental la interpretació de diferents tipus de il·lustracions i gràfics.

TEMA 2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES

– En aquest tema ens centrarem en la representació de la Terra mitjançant l'estudi de les coordenades geogràfiques, els mapes i l'aplicació de les noves tecnologies en aquestes representacions.

– El tema té una doble vessant. Es tracta tant de conéixer els models bàsics de representació de la Terra com, al mateix temps, utilitzar un plànol i desenvolupar les capacitats d’orientació a l’espai físic.

TEMA 3. LES FORMES DE LA TERRA

– Ens centrarem en aquest tema en la capa externa de la Terra mitjançant l'estudi del relleu i els continents. Farem especial atenció a la identificació i descripció dels grans elements o parts estructurals de la Terra, principalment les capes que formen la Terra i els funcionament de les plaques de la litosfera. Després relacionarem aquests elements estructurals amb els agents geològics, particularment amb els interns com els volcans o els terratrèmols.

– Després identificarem les principals muntanyes, planes, illes i accidents costaneres del món. També analitzarem els relleus del nostre entorn: Europa i Espanya.

TEMA 4. RIUS I MARS

– Aquest tema es dedica a l'estudi de l'aigua en la naturalesa: els oceans i les seues dinàmiques, mars, rius i llacs. Pararem esment al tema del consum i aprofitament de l'aigua i als rius i mars d'Europa i Espanya.

– L’anàlisi de diferents il·lustracions i mapes serà clau per comprendre tants els fenòmens relacionats amb l’aigua, com la dinàmica oceànica o el cicle de l’aigua, i per conéixer la distribució de l’aigua dolça i salada al planeta.

TEMA 5. TEMPS I CLIMA

– Aquest tema se centra en l'estudi de l'atmosfera, el temps i el clima. Estudiarem l'efecte hivernacle, la temperatura i pressió atmosfèriques, el vent, la humitat de l'aire i les precipitacions.

– També ens centrarem en les representacions gràfiques de diferents aspectes relacionats amb el clima, com són els climogrames o els mapes climàtics.

TEMA 6. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

– Estudiarem en aquest tema els diferents climes i paisatges de la Terra. El tema s’estructura en tres grans parts. Primer s’identifiquen els factors que incideixen en la configuració de zones climàtiques a la Terra. En segon lloc s’identifiquen les zones climàtiques existents a la Terra.

– Finalment es caracteritzen, amb el recolzament de diferents documents gràfics, les característiques de cada zona climàtica de la Terra.

TEMA 7. CLIMES I PAISATGES D’EUROPA I D’ESPANYA

– Treballarem en aquest tema els climes i els paisatges d'Espanya i Europa. Prestarem especial atenció al relleu, les aigües, els climes i els paisatges d'Espanya. Ens detindrem especialment en els paisatges humanitzats d'Espanya.

30

– En relació a aquest darrer punt ens comentarem com interactuen l’ésser humà i el medi. L’entorn natural determina la forma de vida de la població d’un espai geogràfic determinat i, al mateix temps, els éssers humans modifiquen sempre el seu entorn.

TEMA 8. SOCIETAT I MEDI AMBIENT

– L'eix central del tema és l'estudi de l'ecosistema terrestre prestant especial atenció als perills que l’amenacen i la possibilitat d’adoptar nous models de desenvolupament econòmic i social molt menys agressius amb l’entorn.

– Uns dels objectius prioritaris del tema és que l’alumnat prenga consciència de la seua responsabilitat envers el planeta i adopte conductes en favor d’un ús sostenible dels recursos naturals.


– Analitzarem els aspectes climàtics i l'entorn natural de la Comunitat Valenciana. Per a això estudiarem el relleu, el clima, la vegetació i la fauna de la nostra Comunitat. L’alumnat es familiaritzarà, a més a més, amb la interpretació de mapes temàtics i climogrames.

– Finalment, a partir dels continguts estudiats al tema, insistirem en la necessitat de prendre consciència de la importància de valorar i tenir cura de l’entorn natural, tant el més pròxim com de la Comunitat en general, i de la vegetació i dels animals que formen part dels ecosistemes valencians.

TEMA 9. LA PREHISTÒRIA

– Treballarem com eren i vivien els primers pobladors. Per a això estudiarem les etapes de la Prehistòria: el Paleolític, el Neolític i l'Edat dels Metalls. També analitzarem l'art rupestre i els megàlits.

– Ens detindrem amb especial èmfasi a l’ordenació temporal dels esdeveniments històrics i les diferents formes de mesurar i establir una cronologia dels fets històrics. També ens aproparem a la vida quotidiana dels éssers humans a la Prehistòria amb l’ajuda d’il·lustracions que recreen aspectes de l’economia, la societat i els costums d’aquests períodes.

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

– L'objecte d'estudi d'aquest tema són dues de les civilitzacions antigues més importants: Egipte i Mesopotàmia. Estudiarem les ciutats, els imperis i l'art mesopotàmic, així com la situació geogràfica d'Egipte, la vida, la religió i l'art funerari en l'època dels faraons.

– Juntament amb recreacions històriques representades a il·lustracions, ens aproparem a l’etapa històrica estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També iniciarem l’alumnat en la interpretació de mapes històrics.

TEMA 11. EL MÓN GREC

– En aquest tema estudiarem el món grec: els seus orígens i expansió, la seua organització política, la seua vida i costums. Després tractarem també la figura d’Alexandre Magne.

– L’anàlisi de mapes, restes arqueològiques o monumentals i diferents il·lustracions que recreen la vida quotidiana dels grecs seran claus per a comprendre la civilització hel·lenística.

TEMA 12. LES TERRES VALENCIANES EN TEMPS DE LES COLONITZACIONS

– En aquest tema estudiarem les societats i cultura dels pobles prerromans, els cartaginesos i la conquista de Roma. Finalment ens centrarem en la romanització de la Comunitat Valenciana.

– Com a eix central del tema tractarem d’establir la importància que el posicionament geoestratègic de les terres valencianes va tenir al llarg de l’Edat Antiga.

TEMA 13. L'IMPERI ROMÀ

– Aquest tema gira entorn de Roma. Estudiarem la seua evolució històrica: la monarquia, la República i l'Imperi. Ens fixarem en la seua expansió i el seu declivi així com la seua organització social i econòmica. Pararem esment també als orígens del cristianisme.– Ens ajudarem de recreacions històriques representades a il·lustracions i, també, ens aproparem a l’etapa històrica

estudiada mitjançant l’anàlisi d’imatges de diferents restes arqueològiques i monumentals d’aquest període. També desenvoluparem la capacitat de l’alumnat per a interpretar mapes històrics.

31

TEMA 14. L'HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

– L'objecte d'estudi d'aquest tema és l'herència que romans i grecs van deixar. Estudiarem les seues religions, la seua filosofia, el seu dret, les seues arts i la seua arquitectura.

– Ens detindrem de forma molt especial em la caracterització de diferents construccions gregues i romanes, assenyalant els seus principals elements constructius, així com als principals trets de l’escultura grega i romana. També ens assegurarem que l’alumnat és conscient de la vigència de la cultura grecorromana a la nostra civilització actual.

TEMA 15. LA HISPÀNIA ROMANA

– Aquest tema se centra en l'estudi de la presència romana a la Península Ibèrica i l'herència cultural que aquesta presència va deixar.

– Ens assegurarem que l’alumnat coneix el patrimoni i el llegat cultural que els romans van deixar tant a la Península Ibèrica com, en particular, a la Comunitat Valenciana.

TEMA 16. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

– Estudiarem la fragmentació del món antic després de la caiguda de l'Imperi romà. Ens detindrem en els regnes germànics, l'Imperi bizantí i la Hispània visigoda.

– Prestarem especial atenció a la caracterització de les esglésies visigodes i a les altres manifestacions d’aquesta civilització, com l’orfebreria.

32

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS

1. Conéixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions essencials que fan possible la vida.

2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques i obtindre informació sobre l'espai representat a partir de la llegenda i la simbologia.

3. Localitzar en un mapa els elements bàsics que configuren el medi físic de la Comunitat Valenciana, d'Espanya, d'Europa i del planeta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret.

4. Comparar els trets físics que configuren els grans mitjans naturals del planeta, amb especial referència a Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana, localitzant-los en l'espai i relacionant-los amb les possibilitats que oferixen als grups humans.

5. Identificar alguns casos en què l'acció humana provoca impactes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacionats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar propostes d'actuacions que poden contribuir a la seua millora.

6. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d'evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistòria i història antiga del món i de la Península Ibèrica, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.

7. Comprendre el procés d'hominització i l'evolució cultural de la humanitat fins a l'aparició de l'escriptura. Conéixer i destacar el significat de l'art rupestre llevantí.

8. Explicar els canvis que va suposar la Revolució Neolítica en l'evolució de la humanitat i valorar la seua importància i les seues conseqüències en comparar-los amb els elements que van conformar les societats anteriors.

9. Conéixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions històriques, i destacar la seua importància cultural i artística.

10. Analitzar els aspectes originals de la civilització grega, així com les seues aportacions a la civilització occidental.

11. Caracteritzar els trets de la civilització romana. Distingir i situar en el temps i en l'espai les cultures que es van desenrotllar a la Península Ibèrica durant l'Antiguitat i valorar la transcendència de la romanització i les pervivències del seu llegat a Espanya, amb especial referència a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.

12. Analitzar l'art clàssic i aplicar aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autores o autors representatius.

13. Identificar els aspectes bàsics dels principals pobles, societats i cultures que es van desenrotllar en l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana durant la Prehistòria, les colonitzacions mediterrànies i el període clàssic grecoromà.

14. Adquirir una comprensió bàsica del període visigot com a pont entre la Hispània romana i l'Edat Mitjana.

15. Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets històrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

16. Conéixer les principals manifestacions artístiques i culturals per a valorar el seu significat com a patrimoni històric, especialment les que es referixen a l'àmbit de l'actual Comunitat Valenciana.

17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.

33

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ: PRIMER CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que s’han treballat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 1-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Indicar algunes característiques del Sistema Solar i de la Terra.–Explicar en què consisteixen el moviment de rotació i el moviment de translació.–Justificar l’existència de les quatre estacions.–Identificar i localitzar algunes zones i línies imaginàries de la Terra.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

A la pàgina 1-23 trobem la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:

– La localització de la Terra al Sistema Solar.

– La forma i les dimensions de la Terra.

– El moviment de rotació de la Terra.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 1-24 i 1-25 d’aquesta guia i passar-la als alumnes per veure si saben:– Reconéixer la forma i les dimensions de la Terra.– Identificar els cossos celestes que formen el Sistema Solar i classificar els planetes.– Relacionar el moviment de rotació de la Terra amb la successió dels dies i les nits.– Explicar la funció dels fusos horaris i calcular la dife-rència horària entre diferents punts de la Terra.– Reconéixer el moviment de translació de la Terra i la seua relació amb les estacions de l’any.– Indicar la posició que ocupen la Terra i el Sol en els diferents moments i estacions de l’any.– Resoldre les activitats plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i mapes.– Emprar amb precisió i rigor el vocabulari específic d’aquest tema.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Conéixer la forma, les dimensions i la composició de la Terra. 1

Identificar els cossos celestes que formen el Sistema Solar i classificar els diferents tipus de planetes. 2

Conéixer el moviment de rotació de la Terra i la relació que té amb la successió dels dies i les nits. 3

Entendre la funció dels fusos horaris i calcular la diferència horària entre diferents punts de la Terra. 3 Llibre: pàg. 9, activitats1, 2 i 3

Conéixer el moviment de translació de la Terra i la seua relació amb les estacions de l’any. 3 i 4

Saber quina posició ocupen la Terra i el Sol en els diferents moments i estacions de l’any. 4 i 5

34

Resoldre les activitat plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i mapes. 2 i 5 Observació a l’aula

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de les pàgines 2-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Distingir conceptes com paral·lel, meridià, equador i meridià de Greenwich.–Explicar per què serveix l’escala dels mapes –Identificar els elements propis d’un mapa: l’escala numèrica i l’escala gràfica, els signes convencionals i la llegenda .–Classificar mapes segons si són físics, polítics o temàtics.


A la pàgina 2-24 hi ha la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:

– Els paral·lels i els meridians. – La latitud i la longitud.– Els mapes i les projeccions.– L’escala dels mapes.– Tipus de mapes– Lectura i interpretació d’un mapa. – El mapa topogràfic.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 2-24 i 2-25 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconéi-xer la seua utilitat.– Localitzar amb precisió llocs i territoris emprant la latitud i la longitud.– Distingir els principals sistemes de projecció cartogràfica i saber quan s’empra cada tipus.– Saber interpretar correctament escales gràfiques.– Reconéixer els diferents tipus de mapes.– Interpretar un mapa tenint en compte l’escala gràfica, els símbols convencionals i la llegenda.– Resoldre les activitats plantejades a partir de l’observació i la interpretació d’imatges i de mapes.


Identificar les línies imaginàries de la Terra i reconéi-xer-ne la utilitat. 1

Localitzar amb precisió llocs i territoris emprant la lati-tud i la longitud.

Llibre: pàgina 17, activitat 1;pàgina 24, activitat 4 i 5

Conéixer els sistemes principals de projecció cartogrà-fica i saber quan s’utilitza cadascun. 2

Saber interpretar correctament escales gràfiques de diferents magnituds. 3

Reconéixer els diferents tipus de mapes que hi ha i la informació que es representa a cadascun. 4, 5 i 6

Interpretar un mapa tenint en compte l’escala gràfica, els signes convencionals i la llegenda. Llibre: pàgina 23, activitats 1 a 6

35

Calcular la distancia entre diferents llocs de la Terra a partir de l’escala gràfica. Llibre: pàgina 22, activitats 1 i 2

Emprar amb precisió i rigor el vocabulari específic de aquest tema. 1 i 2 Observació a l’aula

Resoldre les activitats plantejades a partir de l’obser-vació i la interpretació d’imatges i mapes. 2, 4 i 6 Observació a l’aula

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 3-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Explicar què són les plaques tectòniques i què pro-voquen els seus moviments.–Enumerar els agents de formació del relleu.–Reconéixer algunes característiques generals dels terratrèmols i els sismes.–Classificar diferents tipus d’accidents del relleu se-gons siguen continentals o marítims.–Localitzar alguns accidents geogràfics d’Europa.



– La capa externa de la Terra.

– Els agents de formació del relleu.

– Les diferents formes del relleu.

– Els continents.

– El relleu d’Europa.

– El relleu d’Espanya.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 3-35 i 3-36 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:

– Explicar la teoria de la deriva continental.

– Identificar els principals agents interns i externs de formació del relleu.

– Reconéixer les formes de relleu de la superfície ter-restre i del fons dels oceans.

– Identificar i localitzar continents i oceans.

– Localitzar geogràficament les muntanyes, planes, i-lles, penínsules i golfs de la Terra.

– Reconéixer i localitzar al mapa les formes de relleu d’Europa i d’Espanya.

– Analitzar mapes i fotografies que mostren diferents aspectes del relleu.

– Emprar el vocabulari específic sobre l’orografia i la geologia de la Terra.


Explicar la teoria de la deriva continental. 1

Conéixer els agents interns i externs de la formació del relleu. 2

Reconéixer les formes de relleu de la superfície terrestre i del fons dels oceans. 3

36

Identificar i localitzar els continents i els oceans de la Terra. 4

Localitzar geogràficament les muntanyes, planes, illes, penínsules i golfs de la Terra. 5

Conéixer i localitzar en el mapa les formes de relleu més importants d’Europa i d’Espanya. 6 i 7

Analitzar mapes i fotografies sobre aspectes de relleu. 7 Observació a l’aula

Emprar el vocabulari específic sobre l’orografia i la geologia de la Terra. 1, 2 i 3 Observació a l’aula

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l’etapa educativa anterior.–Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 4-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Explicar el cicle de l’aigua a la naturalesa.–Reconéixer els treballs que duen a terme els rius en els diferents trams.–Esmentar alguns dels recursos principals que ens proporcionen mars i oceans.–Localitzar en un mapa físic alguns dels rius més importants de la península Ibèrica.



– L’aigua a la naturalesa: aigua salada i aigua dolça.

– Els oceans, els mars, els rius i els llacs de la Terra.

– La dinàmica oceànica.

– Els rius d’Europa.

– Els rius de la península Ibèrica.

AVALUACIÓ FINAL


– Reconéixer el treball que duen a terme els rius en els diferents trams del seu curs.

– Explicar com es distribueix l’aigua en el nostre planeta i localitzar mars, rius, oceans i llacs.

– Identificar els moviments de mars i oceans i com-prendre’n el paper en el modelatge de les costes.

– Exposar l’acció de l’aigua en el modelatge de les costes.

– Descriure les característiques dels rius de la penín-sula Ibèrica segons el seu vessant.

– Identificar i localitzar al mapa els rius i els mars d’Europa i de la península Ibèrica.

– Analitzar diferents tipus de mapes, croquis i gràfics.

– Emprar amb rigor el vocabulari específic del tema.


Conéixer els treballs que duen a terme els rius en els diferents trams del seu curs. 1

Saber com es distribueix l’aigua en el nostre planeta i localitzar els mars, rius, oceans i llacs de la Terra. 1 i 2

37

Conéixer els moviments de mars i oceans i el seu paper en el modelatge de les costes. 3

Explicar l’acció de l’aigua en el modelatge de les costes. 4

Descriure les característiques dels rius de la península Ibèrica segons el seu vessant. 5

Reconéixer i localitzar els rius i mars d’Europa. 6

Reconéixer i localitzar els rius i mars de la Península. Llibre: pàgina 57, act. 5 i 6

Analitzar diferents tipus de mapes, croquis i gràfics. Observació a l’aula

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 5-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Explicar per què l’atmosfera és necessària per a la vida en el nostre planeta.–Llegir i interpretar un mapa del temps.–Explicar alguns fenòmens meteorològics i identificar els factors que influeixen en el clima.–Enumerar els vents coneguts.


A la pàgina 5-24 es troba la taula per fer el segui-ment dels continguts principals del tema:– L’atmosfera i la capa d’ozó. – La temperatura atmosfèrica.– La humitat de l’aire.– Els núvols i les precipitacions.– La pressió atmosfèrica. – Els tipus de vent.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 5-25 i 5-26 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Identificar les capes de l’atmosfera i explicar-ne les ca-racterístiques principals.– Reconéixer la importància de la capa d’ozó per a la vida a la Terra.– Identificar els factors que condicionen els canvis de temperatura i analitzar un mapa d’isotermes.– Reconéixer alguns dels factors que intervenen en la formació de núvols i precipitacions.– Interpretar un mapa de precipitacions.– Definir alguns conceptes relacionats amb la pressió at-mosfèrica.– Reconéixer els diferents tipus de vents, la direcció en què bufen i els factors que determinen la seua intensitat.– Emprar amb precisió el vocabulari específic sobre el temps i el clima.


Identificar les capes de l’atmosfera i explicar-ne les carac-terístiques principals. 1

Reconéixer la importància de la capa d’ozó per a la vida a la Terra. 1

38

Identificar els factors que condicionen els canvis de temperatura i analitzar un mapa d’isotermes. 2 Llibre: pàgina 67

Reconéixer alguns dels factors que intervenen en la formació de núvols i precipitacions. 3

Saber com es distribueixen geogràficament els núvols i les precipitacions. 4

Conéixer els factors que condicionen la pressió atmos-fèrica i els instruments necessaris per mesurar-la 5

Reconéixer els diferents tipus de vents, la direcció en què bufen i els factors que en determinen la intensitat. 6

Emprar amb precisió el vocabulari específic sobre el temps i el clima. 1 i 5 Observació a l’aula

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 6-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Localitzar les zones climàtiques de la Terra.–Definir el terme “paisatge”.–Explicar les característiques de la vegetació mediterrània.–Identificar algunes característiques del clima i la vegetació de diferents tipus de paisatges.


A la pàgina 6-33 hi ha la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Les zones climàtiques de la Terra.– Les zones càlides: paisatge equatorial, paisatge tro-pical i paisatge desèrtic.– Les zones temperades: paisatge oceànic, paisatge mediterrani i paisatge continental. – Les zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 6-34 i 6-35 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Reconéixer els climes i els paisatges de la Terra, i localitzar-los al mapa.– Interpretar un climograma i deduir a quin tipus de clima correspon.– Reconéixer les característiques del clima, els rius, la vegetació, la fauna i la població dels diferents tipus de paisatges de

les zones càlides, temperades i fredes. – Valorar l’impacte de l’acció antròpica sobre el medi a cadascun dels paisatges estudiats.– Analitzar i comparar dibuixos i fotografies de diferents tipus de paisatges i formacions vegetals.– Utilitzar amb rigor el vocabulari específic del tema en les descripcions i les explicacions personals.


Conéixer la distribució geogràfica dels climes i els paisat-ges de la Terra. 1 Observació a l’aula

Saber interpretar un climograma i deduir a quin tipus de clima correspon. 3

Conéixer el clima, els rius, la vegetació, la fauna i la població dels diferents paisatges de la Terra. 2, 4, 5, 6 i 7

39

Valorar l’impacte de l’acció dels grups humans sobre el medi a cadascun dels paisatges estudiats. 6 Observació a l’aula

Analitzar i comparar dibuixos i fotografies de diferents tipus de paisatges i formacions vegetals. Observació a l’aula

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 7-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Reconéixer si són veritat o mentida diverses afirmacions sobre el clima i els paisatges d’Espanya.–Reconéixer les característiques principals del clima, els rius i els paisatges d’Europa.–Enumerar els climes d’Europa.–Identificar alguns dels paisatges característics de la península Ibèrica.


A la pàgina 7-22 hi ha la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Tipus de climes d’Europa.– La varietat de paisatges d’Europa.– Tipus de climes d’Espanya.– Els paisatges d’Espanya.– Els paisatges humanitzats d’Espanya.

EVALUACIÓN FINAL


– Conéixer els climes, la vegetació, la fauna i els pai-satges d'Europa.– Indicar els límits geogràfics del continent europeu.– Reconéixer les particularitats dels climes i la vegetació d'Espanya, així com la seua distribució geogràfica.– Raonar els factors responsables de la varietat climàtica i paisatgística del continent europeu.– Identificar la transformació que han patit els paisatges naturals d’Espanya per l’acció de l’ésser humà.– Descriure i comparar entre si diferents tipus de paisatges mitjançant l'observació de fotografies i de dibuixos.– Reconéixer la transformació que ha experimentat el medi natural com a conseqüència de l’acció humana.


Conéixer les característiques del clima, la vegetació, la fauna i els paisatges d’Europa. 1

Indicar els límits geogràfics del continent europeu. 1

Reconéixer les particularitats dels climes i la vegetació d’Espanya, així com la seua distribució geogràfica. 2

Raonar els factors responsables de la varietat climàtica i paisatgística del continent europeu. 3

Identificar la transformació que han patit els paisatges naturals d’Espanya per l’acció de l’ésser humà. 4

Descriure les característiques de diferents paisatges mitjançant l’observació de fotografies i de dibuixos. Observació a l’aula

40

Reconéixer la transformació que ha experimentat el medi natural com a conseqüència de l’acció humana. 5

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d’avaluació inicial es recorden alguns con-ceptes treballats a l’etapa educativa anterior. Fotocopiarem la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 8-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes i les a-lumnes per veure si saben:–Explicar per què la Terra es considera un ecosistema.–Enumerar les raons per les quals cal que ens preo-cupem per la conservació de la naturalesa.–Identificar els principals agents contaminants.–Establir la diferència entre recursos renovables i recursos no renovables.–Distingir entre riscos ambientals naturals i tecnològics i esmentar-ne alguns exemples.


A la pàgina 8-30 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:

– L’ecosistema Terra.

– Els riscos naturals: huracans, inundacions, terratrèmols i erupcions volcàniques.

– Els riscos d’origen humà: els riscos tecnològics i la contaminació mediambiental.

– El medi ambient urbà.

– L’explotació dels recursos de la Terra. El desenvolupament sostenible.

AVALUACIÓ FINAL


– Explicar per què la Terra és un ecosistema.– Reconéixer les interrelacions que manté la vegetació amb altres elements de l’ecosistema Terra.– Identificar els diferents tipus de residus i agents contaminants que es generen a les ciutats.– Enumerar els principals desastres naturals i tecnològiques que tenen lloc en el nostre planeta.– Identificar els agents responsables de la contaminació mediambiental.– Saber explicar els conceptes relacionats amb el medi ambient, entre aquests el desenvolupament sostenible.– Verificar que determinen els problemes derivats de l’explotació dels recursos.


Explicar per què la Terra és un ecosistema. 1

Reconéixer les interrelacions que manté la vegetació amb altres elements de l’ecosistema Terra. 2

Identificar els diferents tipus de residus i agents conta-minants que es generen a les ciutats. 3 i 4

Conéixer els principals desastres naturals i tecnològics que tenen lloc en el nostre planeta. 5

Identificar els agents responsables de la contaminació mediambiental. 6

Saber explicar els conceptes relacionats amb el medi ambient, entre ells el desenvolupament sostenible. 7 Observació a l’aula

41

Determinar els problemes derivats de l’explotació dels recursos. 8

DOSSIER

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alum-nes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina D-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes i a les alumnes per veure si saben:–Confirmar la veracitat de diverses afirmacions sobre el clima de la Comunitat Valenciana.–Enumerar els problemes mediambientals que pateix la Comunitat Valenciana.–Classificar els principals rius de la Comunitat Valen-ciana segons el lloc de naixement.–Identificar i caracteritzar les unitats de relleu de la Comunitat Valenciana.


A la pàgina D-23 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– El relleu de la Comunitat Valenciana.– Aigües i rius valencians.– El clima de la Comunitat Valenciana.– Els paisatges valencians.– Medi natural de la Comunitat Valenciana.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines D-24 i D-25 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:– Localitzar les principals planes i les muntanyes de la Comunitat Valenciana. – Situar els principals rius en la geografia de la Comunitat Valenciana.– Reconèixer els recursos hídrics superficials i subterranis més significatius de la Comunitat Valen-ciana.– Exposar els trets climàtics de la Comunitat Valenciana i relacionar-los amb els seus paisatges naturals.– Enumerar les activitats que alteren el medi ambient i detallar-ne l’impacte.– Diferenciar les categories dels espais protegits de la Comunitat i enumerar-ne els més rellevants.– Utilitzar el vocabulari específic del tema.


Localitzar les principals planes i les muntanyes de la Comunitat Valenciana. 1

Situar els principals rius en la geografia de la Comunitat Valenciana. 1

Reconéixer els recursos hídrics superficials i subterranis més significatius de la Comunitat Valenciana. 2

Exposar els trets climàtics de la Comunitat Valenciana i relacionar-los amb els seus paisatges naturals. 3

Enumerar les activitats que alteren el medi ambient i detallar-ne l’impacte. 4

Diferenciar les categories dels espais protegits de la Comunitat Valenciana i enumerar-ne els més rellevants. 5

Utilitzar el vocabulari específic del tema Observació a l'aula

42

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats a l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 9-4 d'aquesta guia i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Definir alguns conceptes clau de la Prehistòria, com nomadisme o sedentarisme.–Identificar les etapes de la Prehistòria.–Treballar amb la cronologia: diferenciar les dates a.C. i d.C. i saber-les ordenar cronològicament.–Identificar les característiques generals de les diferents etapes de la Prehistòria.


A la pàgina 9-33 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– El procés d'hominització.– El Paleolític i el Neolític.– L'Edat dels Metalls.– La Prehistòria a la Península.– La Prehistòria a la Comunitat Valenciana.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 9-34 i 9-35 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:– Explicar el procés d'hominització.– Identificar les espècies d'homínids, reconéixer-ne els trets distintius i localitzar-los en el temps.– Reconéixer les característiques dels enterraments i les manifestacions artístiques del Paleolític.– Comparar les característiques de l'economia depredadora i l'economia productora.– Identificar les innovacions tecnològiques que van te-nir lloc en el Neolític.– Explicar la funció dels megàlits i les característiques de les societats de l'Edat dels Metalls.– Reconéixer les diferències entre la pintura cantàbrica i llevantina de la Península Ibèrica.– Identificar jaciments a la Comunitat Valenciana del Paleolític, el Neolític, l'Edat del Coure i la del Bronze.


Explicar els aspectes més rellevants del procés d'hominització. 1

Identificar les diferents espècies d'homínids, reconéixer-ne els trets distintius i localitzar-les en el temps. 2

Reconéixer les característiques dels enterraments i les manifestacions artístiques del Paleolític. 3

Comparar les economies depredadora i productora. 4

Identificar les innovacions tecnològiques que van tenir lloc en el Neolític. 5

Explicar la funció dels megàlits i les característiques de les societats de l'Edat dels Metalls. 6

Reconéixer les diferències entre les pintures cantàbriques i les pintures llevantines de la Península Ibèrica. 7

Identificar jaciments en la Comunitat Valenciana del Paleolític, el Neolític, l'Edat del Coure i la del Bronze. 8

TEMA 1043

AVALUACIÓ INICIAL

La finalitat del test d’avaluació inicial és recordar alguns conceptes i procediments que l’alumnat ha treba-llat a l’etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Inicial de la pàgina 10-4 d’aquesta guia i passar-la als alumnes per veure si saben:–Definir alguns conceptes clau sobre les primeres civilitzacions urbanes.–Situar cronològicament els orígens de l’escriptura i reconéixer la importància de les fonts històriques. –Localitzar geogràficament Egipte i Mesopotàmia.–Identificar algunes manifestacions artístiques de les primeres civilitzacions urbanes.


A la pàgina 10-32 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Mesopotàmia: art i societat.– Egipte, el Nil i el desert.– L’Egipte dels faraons.– La vida quotidiana a l’antic Egipte.– La religió i l’art funerari.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d’Avaluació Final de les pàgines 10-33 i 10-34 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Valorar la influència del medi geogràfic en el desenvolupament de la civilització egípcia.– Explicar l’organització social de les primeres ciutats Estat de Mesopotàmia.– Reconéixer algunes característiques de l’art mesopotàmic i de l’escriptura cuneïforme. – Identificar les activitats que feien els diferents grups socials a l’antic Egipte.– Explicar com era la vida quotidiana als pobles i les ciutats de l’antic Egipte.– Comparar les característiques dels temples egipcis i dels temples mesopotàmics, i explicar el significat de les creences

religioses dels egipcis.– Identificar els diferents tipus de recintes funeraris egipcis i explicar-ne l’evolució al llarg del temps.


Comprendre i valorar la influència del medi geogràfic en el desenvolupament de la civilització egípcia. 1

Explicar l'organització social de les primeres ciutats Estat de Mesopotàmia. 2

Reconéixer les característiques principals de la cultura mesopotàmica. 3

Identificar les activitats que duien a terme els diferents grups socials a l'antic Egipte. 4

Saber com era la vida quotidiana als pobles i les ciutats de l'antic Egipte. 5

Establir les diferències principals entre els temples egipcis i els temples mesopotàmics. 6

Comprendre el significat de la religió egípcia, el culte als morts i la creença en una vida d'ultratomba. 7

Conéixer l'evolució dels recintes funeraris egipcis al llarg del temps. 8

TEMA 11

44

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 11-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Explicar en què consisteix la democràcia. –Reconéixer els drets que tenien els diferents grups socials en la democràcia atenenca.–Localitzar geogràficament la civilització grega.–Distingir un edifici característic de l'arquitectura grega de construccions de l'època prehistòrica.


En la pàgina 11-30 hi ha la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– El marc geogràfic.– L'organització de les primeres polis.– Les expansions pel Mediterrani.– El domini d'Atenes.– Alexandre el Gran i els regnes hel·lenístics.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 11-31 i 11-32 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Identificar el marc geogràfic en què es va desenvolupar la civilització grega.– Distingir les característiques de les polis gregues.– Explicar les causes que van desencadenar l'expansió del món grec pel Mediterrani.– Localitzar les metròpolis i les colònies gregues.– Identificar els principals conflictes en què van participar els pobles grecs.– Explicar la funció de les institucions democràtiques de la ciutat d'Atenes.– Conéixer els sistemes de govern del món grec.– Localitzar al mapa els territoris de l'Imperi d'Alexandre el Gran.


Identificar el marc geogràfic en què es va desenvolupar la civilització grega. 1

Conéixer les principals característiques de les polis gregues. 2

Explicar les causes que van desencadenar l'expansió del món grec pel Mediterrani. 3

Localitzar geogràficament les metròpolis i les colònies gregues. 4

Identificar els principals conflictes en els quals van participar els grecs i conéixer la composició de la Lliga de Delos.

5

Conéixer les funcions de les institucions democràtiques de la ciutat d'Atenes. 6

Reconéixer els diferents sistemes de govern del món grec. 7

Localitzar al mapa l'Imperi d'Alexandre el Gran 8

TEMA 12

45

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 12-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Reconéixer els trets generals dels pobles preromans a la Península.–Identificar la veracitat o falsedat d'una sèrie d'afirmacions sobre els pobles colonitzadors.–Enumerar obres artístiques rellevants de les cultures ibera i celta.–Indicar les principals localitats, amb especial atenció les de la Comunitat Valenciana, fundades en l'Antiguitat i in-dicar

els pobles que s’hi van establir.


A la pàgina 12-26 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:–Els pobles colonitzadors.–Els pobles ibèrics.–Els pobles celtes.–L'art ibèric i celta.– Els pobles celtibers.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 12-27 i 12-28 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Especificar l'origen dels pobles colonitzadors, la seua localització i les activitats que desenvolupaven.– Identificar la morfologia urbana dels assentaments ibèrics i celtes.– Exposar les activitats econòmiques en les quals van destacar els ibers.– Definir les manifestacions artístiques més notables dels pobles ibèrics i celtes.– Explicar l'organització social de la cultura ibèrica, celta i celtibera.– Conéixer els principals pobles i jaciments ibers de la Comunitat Valenciana– Identificar i caracteritzar l'escultura La Dama d'Elx.


Especificar l'origen dels pobles colonitzadors, la seua localització i les activitats que desenvolupaven. 1

Identificar la morfologia urbana dels assentaments ibèrics i celtes. 2 Llibre: pàg. 194, Activitats 3 a 5;

pàg. 198, Activitats 1 i 2

Exposar les activitats econòmiques en les quals van destacar els ibers. 3

Definir les manifestacions artístiques més notables dels pobles ibèrics i celtes. 4

Explicar l'organització social de la cultura ibèrica, celta i celtíbera. 5

Conéixer els principals pobles i jaciments ibers de la Comunitat Valenciana 6

Identificar i caracteritzar l'escultura La Dama d'Elx. 7

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

Al test d'avaluació inicial es repassen alguns continguts treballats en l'etapa educativa anterior.

46

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 13-4 d'aquesta guia i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Reconéixer alguns aspectes clau de l'organització social, econòmica i política de Roma.–Explicar com eren les ciutats romanes.–Verificar o negar algunes asseveracions sobre fets puntuals d'aquest període històric.–Identificar els diferents grups socials que formaven part de la societat romana.


A la pàgina 13-32 es troba la taula per fer el segui-ment dels principals continguts del tema:– Els orígens de Roma.– La Roma republicana.– L'Imperi Romà.– L'organització social i econòmica. – La crisi de l'Imperi Romà.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgi-nes 13-33 i 13-34 d'aquesta guia i la passarem a l'alum-nat per veure si sap:– Completar afirmacions sobre els orígens de Roma.– Explicar les funcions de les principals institucions i càrrecs de la República romana.– Reconéixer algunes qüestions bàsiques de l'organització socioeconòmica i política de la República i de l'Imperi Romà.– Ubicar cronològicament les fases de l'expansió romana i localitzar els territoris conquistats.– Identificar els aspectes més rellevants dels orígens del Cristianisme.– Reconéixer els drets de la ciutadania romana i les limitacions polítiques d'altres grups socials.– Identificar les causes de la prosperitat agrícola i comercial del món romà.– Enumerar les causes i les conseqüències de la crisi del segle III.


Conéixer l'origen històric de Roma i les primeres formes de govern. 1

Entendre l'organització social de la Roma republicana i explicar quines eren les seues institucions principals. 2

Analitzar els pros i els contres de l'expansió territorial de Roma durant la República. 3

Conéixer els drets i deures de la ciutadania romana i les limitacions polítiques d'altres grups socials. 4

Ubicar cronològicament les fases de l'expansió romana i localitzar els territoris conquistats. 5

Identificar els aspectes més rellevants dels orígens del Cris-tianisme. 6

Reconéixer els elements clau de la prosperitat agrícola i comercial del món romà. 7

Enumerar les causes i les conseqüències de la crisi del segle III. 8

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.

47

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 14-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Identificar els principals elements del llegat grecoromà en la cultura occidental. –Reconéixer algunes divinitats romanes.–Distingir qüestions relatives a l'economia, l'urbanisme, la religió i l'herència cultural romana.–Reconéixer alguns dels edificis públics i espais de la ciutat romana i establir-ne les funcions.


A la pàgina 14-28 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– La religió i les creences gregues i romanes.– La cultura clàssica: filosofia, ciència, dret i teatre.– Les arquitectures grega i romana.– L'escultura, la pintura i la ceràmica a Grècia– L'escultura, la pintura i el mosaic a Roma.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 14-29 i 14-30 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Identificar els elements característics de les religions grega i romana.– Valorar el llegat de la cultura clàssica i reconéixer l'obra d'alguns pensadors de l'antiguitat.– Explicar les aportacions de les cultures grega i romana al pensament racional d'Occident.– Reconéixer les característiques de l'arquitectura grega a partir de l'anàlisi dels elements del temple.– Explicar l'evolució de l'escultura grega al llarg del temps.– Identificar les tècniques constructives i els edificis més representatius de l'arquitectura romana.– Conéixer les característiques generals de l'escultura, la pintura i el mosaic a Roma.


Conéixer els elements característics de la religió grega i romana. 1

Valorar el llegat de la cultura clàssica i reconéixer l'obra d'alguns pensadors de l'Antiguitat. 2 i 3

Explicar les aportacions de les cultures grega i romana al pensament racional d'Occident. 3

Reconéixer les característiques de l'arquitectura grega a partir de l'anàlisi dels elements constructius del temps. 4

Explicar l'evolució de l'escultura grega al llarg del temps. 5

Identificar les tècniques constructives i els edificis més representatius de l'arquitectura romana. 6

Conéixer les característiques generals de l'escultura, la pintura i el mosaic romans. 7

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d'avaluació inicial d'aquesta guia es recorden alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 15-4 i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Reconéixer alguns aspectes i esdeveniments del procés de conquista del territori peninsular. –Explicar el concepte de romanització.

48

–Enumerar algunes manifestacions artístiques del llegat cultural romà a la Península Ibèrica.–Identificar algunes ciutats romanes i relacionar-les amb les ciutats actuals.–Indicar obres romanes de la Comunitat Valenciana.


A la pàgina 15-27 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– La conquista romana.– La Hispània romana.– Els romans en terres valencianes.– La vida a Hispània.– El llegat romà.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 15-28 i 15-29 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Conéixer els principals episodis de la conquista romana de la Península i el territori valencià.– Reconéixer les principals ciutats i les vies de comunicació d'Hispània i saber-les localitzar al mapa.– Detallar les bases de l'activitat econòmica a Hispània i en les terres valencianes.– Comprendre l'organització político-administrativa d'Hispània i específicament del territori valencià.– Reconéixer les principals ciutats romanes de la Comunitat Valenciana.– Explicar alguns aspectes de la vida quotidiana dels ciutadans romans.– Identificar alguns exemples de l'arquitectura romana i valorar la importància del llegat romà a la Comunitat Valenciana.


Conéixer els principals episodis de la conquista romana de la Península i el territori valencià. 1

Reconéixer les principals ciutats i les vies de comunicació d'Hispània i saber-les localitzar al mapa. 2

Detallar les bases de l'activitat econòmica a Hispània i en les terres valencianes. 3

Comprendre l'organització político-administrativa d'Hispà-nia i específicament del territori valencià. 4

Reconéixer les principals ciutats romanes de la Comunitat Valenciana. 5

Explicar alguns aspectes de la vida quotidiana dels ciutadans romans. 6

Identificar alguns exemples de l'arquitectura romana i valorar la importància del llegat romà a la Comunitat. 7 Observació a l'aula

TEMA 16

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 16-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Localitzar geogràficament la part oriental i la part occidental de l'Imperi romà.–Situar en el temps els esdeveniments històrics que marquen el final de l'Edat Antiga.–Conéixer les conseqüències de les migracions dels pobles bàrbars i, en especial, la dels visigots.

49

–Explicar qui eren els pobles visigots, on es van instal·lar i quin llegat cultural ens van deixar.


A la pàgina 16-26 hi ha la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Els regnes germànics.– L'imperi bizantí.– La Hispània visigoda.– Els visigots en territori valencià.– L'Imperi de Carlemany

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 16-27 i 16-28 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Localitzar al mapa els regnes germànics i explicar la interacció que els pobles bàrbars van mantenir amb les poblacions conquistades.– Reconéixer alguns dels fets més importants de les diferents etapes de l'Imperi bizantí.– Analitzar la relació que van mantenir els cristians bizantins i els occidentals entre els segles VII i XI.– Explicar el procés d'expansió dels visigots per Hispània i l'organització del regne de Toledo.– Reconéixer els elements més representatius de l'art i la cultura visigoda.– Desenvolupar l'evolució política del territori valencià sota el domini dels visigots i els bizantins.– Identificar els episodis més importants de l'expansió territorial de la dinastia carolíngia, remarcant la bio-

grafia de Carlemany.


Conéixer la distribució territorial dels regnes germànics i la interacció que els pobles bàrbars van mantenir amb les poblacions conquistades.

1

Reconéixer alguns dels esdeveniments més importants de les diferents etapes de l'Imperi bizantí. 2

Explicar la relació que van mantenir els cristians bizantins i els occidentals entre els segles VII i XI. 3

Conéixer el procés d'expansió dels visigots per Hispània i l'organització del regne de Toledo. 4

Reconéixer els elements arquitectònics característics de les esglésies visigodes. 5

Desenvolupar l'evolució política del territori valencià sota el domini dels visigots i els bizantins. 6

Conéixer l'expansió territorial de la dinastia carolíngia i les accions empreses per Carlemany per reconstruir la unitat de l'Imperi romà d'Occident.

7 i 8

50

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

51

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ: PRIMER CURS

TEMA 1

Activitat de Reforç 4, 6 i 7: treballar el coneixement sobre el Sistema Solar.

Activitat d’Ampliació 2: ampliar la informació sobre els planetes del Sistema Solar.

Activitats de Reforç 1 i 2: reforçar el coneixement sobre el planeta Terra.

Activitat de Reforç 3: distinció de les línies imaginàries de la Terra.

Activitat d’Ampliació 1: pràctica de reconeixement de les diferències horàries entre diferents llocs del món.

Activitat de Reforç 5: conéixer les diferències en insolació i temperatura que es produeixen en diferents èpoques de l’any.

TEMA 2

Activitats de Reforç 1 i 2: treball de les coordenades geogràfiques.

Activitat d’Ampliació 2: localització segons longitud i latitud.

Activitat de Reforç 3: comparar diferents tipus de projeccions.

Activitats de Reforç 4 i 5: treball de lectura i d’interpretació d’escales.

Activitat de Reforç 6: reconèixer diferents tipus de mapes.

Activitat de Reforç 7: explicar com es llegeixen els mapes.

Activitat de Reforç 8: reconèixer de l’evolució tècnica de la cartografia.

Activitat d’Ampliació 1: observar un mapa i respondre a preguntes.de Ampliación 2 de la página 2-26 el alumnado practicará cambios de unidades que se han introducido en esta sección.

TEMA 3

Activitat de Reforç 1: identificar de les capes de la Terra.

Activitat de Reforç 2 i Activitat d’Ampliació 2: es treballaran els coneixements sobre la deriva continental.

Activitat de Reforç 3: conéixer la dinàmica de volcans i terratrèmols.

Activitat d’Ampliació 3: conéixer els moviments sísmics.

Activitat de Reforç 5: completar un mapa conceptual.

Activitat de Reforç 4: identificar i definir conceptes relacionats amb les formes del relleu.

Activitat de Reforç 6: localització geogràfica dels continents.

Activitat de Reforç 7: identificació i memorització de les principals serralades, planes i conques del món.

Activitat d’Ampliació 1: identificació i localització geogràfica d’illes i arxipèlags.

Activitat d’Ampliació 2: consultar pàgines web sobre la deriva continental.

Activitat de Reforç 8: identificació i memorització d’algunes de les serralades més importants d’Espanya

TEMA 4

Activitats de Reforç 1 i 2: es reforçarà el treball de descripció de les parts del riu i d’identificació dels seus processos erosius.

52

Activitat d’Ampliació 3: conéixer el cicle de l’aigua a la natura.

Activitat de Reforç 3: identificació d’oceans, mars i rius de la Terra.

Activitat de Reforç 5: escriure exemples dels tipus de mars.

Activitat de Reforç 4: completar una taula amb el moviment de mars i oceans.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer sobre l’acció de la mar en el modelat de les costes.

Activitat de Reforç 6: identificar, localitzar i memoritzar dels rius de la Península.

Activitat d’Ampliació 2: consultar un llibre i completar una taula amb l’anàlisi dels rius europeus

TEMA 5

Activitat de Reforç 1: treball d’identificació de les capes de l’atmosfera.

Activitat d’Ampliació 2: reflexionar sobre la funció de la capa d’ozó.

Activitat de Reforç 2: repassar els factors que modifiquen la temperatura.

Activitat d’Ampliació 1: comparar les temperatures i completar una taula.

Activitat de Reforç 3: explicar els processos de formació de núvols i precipitacions.

Activitat de Reforç 4: identificar i classificar vents.

Activitat de Reforç 5: completar frases relatives a la pressió atmosfèrica

TEMA 6

Activitat de Reforç 1: localitzar les zones climàtiques de la Terra.

Aactivitat de Reforç 2: repassar les característiques dels paisatges equatorials.

Activitat d’Ampliació 1: construir un clomograma i respondre a preguntesobre aspectes del clima ecuatorial.

Activitat de Reforç 3: conéixer l’estil de vida dels habitants de la sabana.

Activitat de Reforç 5: repassar les característiques del clima i la vegetació del desert.

Activitat d’Ampliació 2: consultar pàgines web i extreure’n información sobre aspectes del clima de les zones desèrtiques.

Activitat de Reforç 6: localitzar i descriure les característiques del clima i la vegetació oceànics.

Activitat de Reforç 8: descriure i sintetitzar les característiques dels paisatges mediterranis.

Activitat de Reforç 7: reflexionar sobre l’impacte de l’acció humana en els paisatges continentals.

Activitat de Reforç 4: localitzar i descriure els paisatges polars i d’alta muntanya.

TEMA 7

Activitat de Reforç 1: consolidar l’anàlisi dels factors que permeten la varietat climàtica i paisatgística d’Europa.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d’Ampliació 1: treballar els trets dels paisatges d’Europa.

Activitats de Reforç 2, 3, 4 i 7: localitzar i descriure els climes i la vegetació d’Espanya.

Activitat d’Ampliació 2: visitar pàgines web i extreure informació sobre les espècies vegetals d’Espanya.

Activitats de Reforç 5 i 8: reconèixer característiques dels paisatges humanitzats d’Espanya.

TEMA 8

Activitat de Reforç 1: identificar els diferents elements que formen part de l’ecosistema Terra.

Activitat de Reforç 3: identificar de les catàstrofes naturals.

Activitat de Reforç 2: reflexionar al voltant de les mesures que podem implantar per pal·liar els efectes de la contaminación.

53

Aactivitat de Reforç 4: reflexionar al voltant de les conseqüències dels problemes mediambientals treballats a l’apartat.

Activitat de Reforç 5: identificar els agents contaminants.

Activitats de Reforç 6 i 7: conéixer les pràctiques d’explotació sostenible dels recursos forestals.

Activitat de Reforç 4: reconèixer problemes relacionats amb l’escassetat d’aigua i les seues conseqüències.

Activitat d’Ampliació 1: consultar pàgines web i treure’n informació sobre catàstrofesnaturals pe respondre preguntes.

Activitat d’Ampliació 2: corregir afirmacions a través de consultar pàgines web.

TEMA 8D

Activitat de Reforç 1: identificar les unitats de relleu que configuren la Comunitat Valenciana.

Activitats de Reforç 2: diferenciar dels rius de la Comunitat València segons el seu lloc de naixement.

Activitat d’Ampliació 2: estudiar del curs d'uns rius de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 3: descriure els paisatges de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 4: localitzar la distribució de les variants climàtiques de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 5: identificar els principals problemes mediambientals en la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d’Ampliació 1: estudiar dels espais naturals valencians.

TEMA 9

Activitat de Reforç 1: conéixer el procés d'hominització.

Activitat d’Ampliació 3: localitzar geogràficament de la vall del Rift.

Activitat de Reforç 2: conéixer de les activitats econòmiques que practicaven les societats caçadores-recol·lectores.

Activitat de Reforç 6: treballar les habilitats d'observació, anàlisi i interpretació d'una estatueta típica de l'art moble del Paleolític.

Activitat de Reforç 3: aprofundir en l'origen de l'agricultura i ramaderia.

Activitat de Reforç 7: conéixer les característiques dels poblats neolítics, prenent com a exemple Çatal Hüyuk.

Activitat de Reforç 4: reconéixer els diferents tipus de megàlits.

Activitat de Reforç 8: localitzar jaciments prehistòrics de la Comunitat.

Activitat d’Ampliació 1: la informació sobre les pintures rupestres llevantine.

Activitat d’Ampliació 2: estudiar del tresor de Villena.

Activitat de Reforç 5: sintetitzar i a situar en el temps els continguts del tema.

TEMA 10

Activitat de Reforç 3: localitzar geogràficament Mesopotàmia.

Activitats de Reforç 1 i 2: treballar alguns aspectes sobre l’organització social de les primeres ciutats Estat i els orígens de l’escriptura.

Activitat de Reforç 6: comparar les característiques dels temples mesopotàmics i egipcis, i s’establiran les diferències entre els uns i els altres.

Activitat de Reforç 4: conéixer de les innovacions tècniques dels egipcis.

Activitat de Reforç 5: localitzar en un eix cronològic algunes etapes de la història de l’antic Egipte.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer la vida i l’obra de Ramsés II.

Activitat de Reforç 8: conéixer la condició social i el lloc de residència dels diferents grups socials de l’antic Egipte.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer els atributs i les funcions d’alguns dels principals déus egipcis.

Activitat de Reforç 7: identificar i descriure els diferents complexos funeraris de l’antic Egipte.

54

TEMA 11

Activitat de Reforç 1: conéixer i localitzar l'espai geogràfic en què es va desenvolupar la civilització grega.

Activitat de Reforç 4: comparar els sistemes de govern de les diferents polis.

Activitat de Reforç 2: analitzar les causes de les colonitzacions gregues.

Activitat de Reforç 3: identificar les metròpolis i les colònies.

Activitat de Reforç 5: aprofundir en les funcions de les institucions democràtiques.

Activitat d’Ampliació 3: consultar a Internet la informació sobre els edificis de l’Acròpolis d’Atenes.

Activitat d’Ampliació 2: reflexionar sobre els drets i els deures de les dones sota la democràcia atenesa.

Activitat de Reforç 6: localitzar els territoris que van formar part de l'Imperi d'Alexandre el Gran.

TEMA 12

Activitat de Reforç 1: conèixer la procedència i la localització dels establiments dels pobles colonitzadors.

Activitat de Reforç 2: millorar el coneixement dels pobles colonitzadors que es van assentar en el territori peninsular i valencià.

Activitat de Reforç 5: consolidar el coneixement de l'economia agrícola dels ibers i les seues principals característiques.

Activitats de Reforç 3 i 4: millorar el coneixement de l'organització social i les creences religioses dels ibers.

Activitats d’Ampliació 1 i 2: conéixer la Dama de Baza i els jaciments ibèrics de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 6: desenvolupar el comentari de les característiques de l'urbanisme dels assentaments celtes.

Activitat de Reforç 7: conéixer les influències celtes i iberes que van rebre els celtibers.

TEMA 13

Activitat de Reforç 1: completar una sèrie d'afirmacions sobre els orígens de Roma.

Activitats de Reforç 2 i 4: conéixer els grups socials i de les intitucions de govern de la Roma republicana.

Activitat de Reforç 3: conéixer els territoris conquistats per Roma.

Activitat de Reforç 5: estudiar els conflictes de l'etapa final de la República.

Activitat de Reforç 6: conéixer l'organització de l'Imperi romà i els poders que concentrava l'emperador.

Activitat d’Ampliació 1: comparar les condicions dels esclaus a la Grècia clàssica i a l’Imperi romà.

Activitat de Reforç 7: reflexionar sobre la situació de la dona a Roma.

Activitat de Reforç 8: conéixer els orígens del Cristianisme i les raons per les quals els seus practicants van ser perseguits.

Activitat d’Ampliació 3: conéixer sobre la procedència i l'expansió dels pobles germànics.

Activitat d’Ampliació 2: relacionar esdeveniments històrics amb les dates corresponents.

TEMA 14

Activitat de Reforç 1: conéixer la religió grega i la romana.

Activitat de Reforç 3: treballar la descripció del panteó grecoromà.

Activitat de Reforç 2: conéixer els pensadors de l'Antiguitat.

Activitat d’Ampliació 1: reflexionar sobre els orígens del pensament racional.

Activitat de Reforç 4: conéixer les diferents parts del temple grec.

Activitat de Reforç 6: explicar les diferències entre l'arquitectura grega i la romana.

Activitat de Reforç 5: analitzar les característiques de l'urbanisme romà.

55

Activitat de Reforç 6: conéixer els elements de l'arquitectura romana.

Activitat de Reforç 7: completar un quadre amb les característiques de l’art clàssic.

Activitat d’Ampliació 2: analitzar obres d'art gregues.

TEMA 15

Activitat de Reforç 1: treballar la cronologia de les diferents fases de la conquista romana d'Hispània.

Activitat de Reforç 2: conéixer l'organització econòmica d'Hispània.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer l'organització territorial d'Hispània.

Activitat de Reforç 3: localitzar les ciutats i vies romanes de les terres valencianes.

Activitat de Reforç 5: consolidar la identificació de les ciutats romanes de la Comunitat.

Activitat d’Ampliació 3: estudiar les restes romanes de Sagunt.

Activitat de Reforç 4: conéixer la funció de les termes romanes.

Activitat de Reforç 6: localitzar les restes romans de la Península.

-Activitat d’Ampliació 2: conéixer el llegat romà d'Hispània.

TEMA 16

Activitat de Reforç 1: localitzar els regnes germànics en un mapa.

Activitat de Reforç 2: descriure el procés de ruralització d'Occident.

Activitat de Reforç 4: conéixer les campanyes militars de Justinià.

Activitat de Reforç 5: localitzar els territoris de Bizanci.

Activitat de Reforç 3: conéixer l'evolució de la Hispània visigoda.

Activitat de Reforç 6: treballar el desenvolupament històric del territori de la Comunitat Valenciana sota el domini visigot i bizantí.

Activitat de Reforç 7: conéixer l'expansió territorial de Carlemany.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer la dinastia carolíngia.

Activitat d’Ampliació 2: completar unes fitxes sobre l'art visigot i bizantí.

56

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

57

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus

58

estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

59

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura

Un bon pla de lectura ha d’assentar-se sobre uns postulats que en vertebrin el disseny i la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l'ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per canalitzar els nostres objectius, quines línies mestres defineixen un programa d'actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l'Educació Primària s'ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen la nova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles a l'hora de descodificar textos que responguin al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguin habilitats de lectura per sota de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que sembli. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permetin comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d'estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l'ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els convidin a participar-hi activament, perquè entenguin la lectura com una vivència, 60

com un esperó per compartir els seus gustos i inclinacions, les seves experiències amb els llibres, i perquè s'acostin a altres realitats diferents a la seva mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els suscitin. L’objectiu final és col·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s'aculli com una obligació escolar, com un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Per això, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s'adaptin a diferents aptituds de lectura i que tinguin en compte la diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb nois que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d'analitzar i extreure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l'aspecte que es vulgui ressaltar, d'argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradigui la base textual, etc. D'aquí el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derivi i es reforci amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimentin. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que serveixin per aprofundir i amenitzar les lectures. L'atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l'ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l'ESO actuïn de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conèixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d'un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l'elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tenir clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s'acostin als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tenir prejudicis esteticistes sobre els tipus d'obres que més atreguin els alumnes i saber despertar la seva curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanimi.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l'esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d'estratègies lúdiques, que activin la imaginació dels nois, i intentar que superin la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generin les obres i les informacions prèvies de què es disposin sobre ficcions semblants.

– No tendir a l'asseveració “irrebatible”, que reprimeixi la creativitat dels nois, i interessar-se per les seves interpretacions individuals (encara que resultin insòlites).

– Tenir paciència per reformular, sempre que sigui necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d'alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redundin en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinin l'aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrapi els alumnes; no ser reticents quan es tracti d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l'argument.

– Participar en l'evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanqui amb comentaris que donin un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a sortir amb la meva colla; escoltant música a la meva habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seva biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

61

– Parlar d'aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seva manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l'ànsia” de conèixer el final d'un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s'acaba.

– Descriure l'encant de l'anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l'agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura sigui, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l'equip docent d'ESO, és oportú designar un coordinador que aglutini esforços i sigui capaç d'articular les diverses accions que s'emprenguin referent a això. Seria idoni que fos algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d'hàbits de lectura i que, a més a més, tingués un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conèixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments que reculli.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l'aula d'informàtica i de la resta de professors, que activin i dinamitzin l'ús d'aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegi tant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d'anàlisi o qüestionaris que serveixin per incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l'equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concretin des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors, bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progressi en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagin interioritzant i consolidant. A continuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l'inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seves possibles mancances. Com és natural als primers cursos d’ESO, disposaran d'esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou feines hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar les habilitats que demostrin i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se'ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d'aprenentatge i per no descuidar els que es mostrin reticents a obrir un llibre o els que tinguin més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnes d'aquestes edats se senten atrets per l'aventura, el misteri, els relats d'intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregin l'humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguin algun dels ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l'acció dinàmica, oferiran dades concretes que evitin la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l'elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentissin motivats per llegir a partir de l'estímul d'habilitats comprensives bàsiques des de les quals poguessin dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s'imposa treballar més l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acabin sent capaços d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les

62

tècniques elementals que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l'elaboració d'interpretacions personals en l’origen de les quals s'apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superin la simple dicotomia “m'agrada / no m’agrada”, i redundi en un bon coneixement de gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d'accés i de reelaboració d'informacions, pel seu caràcter d'eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera voluntària i lliure, que contribueixi al reforç d'aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustrin la veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l'alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquin per al foment de la lectura impliquin sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tingui resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facin a l'aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornin la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscrigui a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refreni així l'intercanvi obert d'opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguin un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguin unitat, és a dir, que tinguin un sentit excessivament vague o equívoc fora del context global de l'obra.

– Que els actes que se centrin en el llibre com a objecte portin a descuidar la veritable intenció del pla: l'estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d'ambients que afavoreixin la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupi convenientment. En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i en les iniciatives que s'organitzin. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tenir especialment en compte:

a) S'ha de reconèixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicació entre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguin treballar frec a frec i col·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seva autonomia personal mitjançant la interacció cooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre que sigui possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actua d'emissor i els nois de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l'aula és fàcil trencar aquesta dinàmica tradicional per mitjà de petits canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguin treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguin en rotllana a l’aula per tal que l'intercanvi d'opinions guanyi vivacitat i sigui més àgil i participatiu, i perquè s’eviti que les intervencions sempre pivotin sobre la figura del moderador o docent. D'aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seves impressions o punts de vista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: en l'intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix en canal d'expressió per compartir (...) l'experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l'espai de la representació i escurçar la distància entre els qui actuen i els qui miren, amb la intenció que tots es converteixin en “participants” i puguin, fins i tot, intercanviar els

63

seus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l'assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, i aconseguirem que l'activitat es visqui com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmin el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa manera que en aquestes edats comencen a decorar la seva habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú exposi les seves propostes i entre tots escullin aquelles que resultin més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d'escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l'aula per a una activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acordin fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l'afició a la lectura, o bé si volen completar un panell amb reflexions i motius al voltant de l'experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l'escola: al menjador, al vestíbul, a l'entrada de la biblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

c) En aquesta mateixa línia, animarem els nois a participar en l'organització i el manteniment de les biblioteques d'aula. Per fer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi hagi cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tingui un altre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo, haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munti unes quantes prestatgeries per col·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacions d'exemplars que facin les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l'aportació d'un llibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el qual s'adquireixin obres de literatura juvenil o d'altres matèries que resultin atractives.

– Perquè la biblioteca d'aula sigui dinàmica i desperti l'interès dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica, que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d'aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaborin els mateixos usuaris al llarg del curs, etc.

– Un cop configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als nois per assegurar-ne l’ús ordenat i el control dels llibres i els documents que contingui. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode és recórrer al programa Excel, amb el suport d'algun docent que el conegui, i elaborar un registre que s'actualitzi regularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l'aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguin llegint o preparar activitats conjuntes: dramatitzacions breus, assajos d'exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l'Educació Primària els nois ja s'han familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d'obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la sentin més propera i aprofundeixin en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles feines que la persona responsable delegui en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustrin els rètols de les diferents matèries, per tal que els més petits s’hi orientin millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més petits de Primària sobre les normes bàsiques d'ús.

– Exercir de mediadors amb nens més petits, o de la seva edat, per recomanar lectures que els hagin agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d'animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoqui un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi tinguin relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l'hora de despertar l'afició pels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit

64

en la nostra vida traça una nova frontera d'alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d'impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suport digital que ens resultin útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lectura entre els nois com per buscar suports actius o orientar els que es mostrin poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l'ESO és un moment idoni per estimular l'afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la seva personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus aquí unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbit de lectura és improbable que transmetin l'afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i comentar a casa notícies que els cridin l'atenció o tenir un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d'un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l'interès per la lectura mitjançant de l'exemple són casos excepcionals. I cal tenir present que, tanmateix, d'ambients bibliòfils sorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills llegeixin. Potser la solució sigui connotar positivament la lectura i no pas sacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, avis o germans tenen l'hàbit de llegir, és bo que comentin les lectures amb els nois o els en parlin. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l'aventura, la sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els nois.

– En aquestes situacions, s'ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llegeixi, indistintament, obres de certa qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seves lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s'alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seves capacitats i interessos, encara que ens resultin llunyans.

– És beneficiós que pares i fills surtin junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que vingui de gust de llegir als pares. Alhora també és bo que els adults respectin el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’in-teressa per un que l’atregui per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l'ampliació d'una biblioteca personal per part dels mateixos nois.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d'elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguin regalar bons llibres als nois en dates assenyalades, recorrin a l'assessorament d'experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposi que l'obsequi sigui predictible i el costum es vegi com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el noi llegeixi poc i bé, que no pas es passi moltes hores davant d’un llibre i que no en comprengui el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interès pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguin. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en què els adults també ignorin la definició d'un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessin tota la família i incitin els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els nois a escriure aquelles experiències que considerin significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguin grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als avis i àvies més predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narrin contes, recitin poemes o expliquin històries que recordin de la seva infantesa o de la seva joventut a grups d’alumnes; o bé que exposin i comparteixin les seves preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on solien llegir, etc.

65

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegin incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l'afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgeixi d’un dia per l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar l’interès per la lectura en els nois i buscar-ne altres capaces d'animar-los-hi. Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els nois de jugar a la consola o castigar-los sense sortir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevingui moneda de canvi.

– No deixarem els nois sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-los a llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgeixi el rebuig i la frustració.

– No hem de retreure mai als nostres fills el fet que no tinguin prou d'habilitat a l'hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l'acte de llegir amaga el desig de conèixer altres móns i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l'afany que tenen els nois preadolescents de sentir-se singulars, sobretot davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i competències de lectura durant l'ESO. Abans que res, però, volem recordar que l'adquisició d'hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què s'aprèn a llegir, que es consolida durant l'Educació Primària i que experimenta una inflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l'autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d'això, partim d'un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d'intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura, que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l'Educació Primària, a l’inici de L'aventura de llegir, veiem que l'ordre dels blocs s'ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d'aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnes comencen l'ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l'atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixin amb els suggeridors productes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com sortir amb el grup d'amigues i amics o els primers flirtejos amorosos.

Un cop exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l'Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

66

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

67

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

68

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

69

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

70

1 - vicensvives.net · Web viewActivitat de Reforç 1: consolidar l’anàlisi dels factors que...

Documents

Transcript of 1 - vicensvives.net · Web viewActivitat de Reforç 1: consolidar l’anàlisi dels factors que...