1 · Web viewCerca d'informació sobre paraules relacionades amb el món del teatre. Comentari amb...

SEGON CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE DIDÀCTIC NOU LLETRES 3-4VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Lletres -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Lletres -VICENS VIVES- per al Segon Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Lletres -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Lletres -VICENS VIVES- per al Segon Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Segon Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Nou Lletres -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida dels grups i de les comunitats i actuar conforme a aquests, considerant i respectant la diversitat. (a)

2. Valorar el treball del grup desenvolupant actituds de cooperació i de responsabilitat front les tasques que li corresponen. (b, c)

3. Actuar amb autonomia i iniciativa personal en las activitats habituals i en las relacions de grup. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d’altres membres del grup. (c)

5. Apreciar i valorar las diferències de tipus social, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, i establint relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn quotidià. (d, o)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits atenent a diferents intencions comunicatives i desenvolupar hàbits de lectura. (e)

7. Adquirir els fonaments lèxics i estructurals per a l’aprenentatge d’una o diverses llengües estrangeres. (f)

8. Desenvolupar procediments de recollida i representació de la informació útils per a la resolució de senzills problemes. (g)

9. Reconéixer els coneixements i recursos materials disponibles útils per a la resolució de problemes propis de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental, del territori espanyol i de la Comunitat Valenciana. (h)

11. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social de la Comunitat Valenciana, i conéixer las possibilitats individuals i de grups de contribució a la protecció i millora del medi ambient. (i, n)

12. Familiaritzar-se con l’ús de les noves tecnologies com mitjà per rebre i transmetre informació (j)

13. Procurar el benestar personal, desenvolupant hàbits de salut i higiene que contribuïsquen a un desenvolupament òptim. (k)

14. Usar els distints mitjans d’expressió (verbal, visual, plàstica, musical i matemàtica) de forma individual o integrada, desenvolupar habilitats creatives i de raonament. (l)

15. Desenvolupar la sensibilitat estètica i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, partint del seu entorn pròxim i estenent el seu interés a àmbits cada vegada més amplis i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribuïsquen a la seua cura. (p)

19. Apreciar la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la de la resta. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE VALENCIÀ

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

2. Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenrotllen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

3. Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

4. Apreciar l’existència i la importància de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

5. Apreciar l’existència i la importància de l’idioma valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.

6. Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

7. Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua oral de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicar les regles bàsiques de la comunicació oral i adoptar una actitud de cooperació i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.

8. Utilitzar les diverses classes d’escrits que servixen per a comunicar-se amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat.

9. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.

10. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.

11. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.

13. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la neteja), i per a comprendre textos orals i escrits.

15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té en cada una.

17. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, així com usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CICLE DE L’ÀREA DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. Reconéixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. (1)

2. Identificar el missatge que es transmet en diverses ordres i l’estructura que presenta un text d’aquesta mena, amb especial atenció als verbs. (1)

3. Comprendre i valorar relats, fantàstics i descriptius, explicacions de tota mena i argumentacions, explicacions i exposicions, a la vegada que argumentacions amb models i estructures diverses. (1)

4. Valorar la presència d’elements no verbals en la comunicació, i detectar el seu caràcter informatiu: el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (1)

5. Dramatitzar davant dels companys i companyes situacions de la vida quotidiana i representar contes, acudits, històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients, i elaborar texts escrits espontanis i creatius. (2)

6. Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (2)

7. Entendre, comentar, memoritzar i recitar oralment textos de tipologia diversa com ara poemes, dites, embarbussaments, refranys i texts breus i dramàtics. (2)

8. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetllant el sentit crític envers expressions que comporten discriminació de qualsevol tipus. (2)

9. Ser conscients de la diversitat lingüística i cultural d’Espanya, i valorar-la com un factor d’enriquiment per a tots des de la varietat de cada territori. (3)

10. Valorar l’existència del valencià com a llengua que es parla a la Comunitat Valenciana, i que configura la personalitat de la Comunitat. (5)

11. Conéixer les variants de la llengua i valorar-les com a factor d’enriquiment individual i col·lectiu. (5)

12. Valorar la necessitat d’assolir l’ús normalitzat del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua. (6)

13. Descobrir la importància cultural que comporta per a la nostra Comunitat l’existència de dues llengües, veure les relacions que hi ha entre elles i les manifestacions culturals que han generat en cada cas. (6)

14. Valorar les aportacions dels altres com a element enriquidor pel contacte amb altres experiències i opinions, que ens ajuden a formar la pròpia. (7)

15. Identificar els tipus de registres en la comunicació oral i escrita i emprar-los adequadament en la producció de textos de diversa mena: cartes, anuncis, resums, notícies. (7)

16. Conéixer les diferents tipologies de text, analitzar-los adequadament segons la tipologia i produir-ne d’adequats tenint en compte aquesta classificació. (8)

17. Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada per les diferents manifestacions literàries. (8)

18. Valorar la llengua escrita com a element imprescindible per a accedir a informació de tota mena. (9)

19. Utilitzar els mitjans de comunicació per a la realització d’activitats d’expressió oral i escrita i mantenir una actitud reflexiva i crítica davant els missatges que transmeten. (9)

20. Memoritzar l’ordre alfabètic. Conéixer i valorar la utilitat de l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació. (10)

21. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació, i produir textos combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural. (10)

7

22. Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot passar de l’un a l’altre. (10)

23. Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (11)

24. Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (11)

25. Valorar la lectura com a instrument per a l’obtenció d’informació de tota mena i també com a element per al gaudi i el plaer personal. (12)

26. Descobrir les característiques pròpies del llenguatge literari, distingint-lo d’altres formes expressives i comunicatives i veient els elements que hi confereixen bellesa i expressivitat. (13)

27. Detectar els elements propis de la poesia, com ara la rima i el ritme, o la disposició de continguts en versos i estrofes. (13)

28. Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar-ne la tònica, i induir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals, contraccions, pronoms febles, dièresi i accents. (14)

29. Aplicar les normes de la dièresi i de l’accentuació i classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols, i observar i memoritzar les paraules més usuals que duen accent diacrític. (14)

30. Emprar correctament les convencions formals que s’utilitzen en les produccions escrites més habituals: puntuació, adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica i coherència del text. (14)

31. Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació, sufixació, composició) i els que n’amplien el sentit (comparació, polisèmia, metàfora). (14)

32. Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes d’ús més habitual i quotidià. (14)

33. Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi. (14)

34. Practicar l’observació del funcionament de les frases: ordre i components i interpretar diferents tipus de frases (enunciatives, interrogatives i exclamatives, exhortatives) relacionant l’entonació amb la puntuació. (14)

35. Conéixer les categories gramaticals més importants de la llengua: determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, conjunció, preposició i verb. (14)

36. Observar les relacions de concordança que s’estableixen dins de la frase, i el valor que hi tenen els connectors i els pronoms personals tònics i àtons. (14)

37. Identificar les relacions entre les paraules d’una oració i les seues dependències sintàctiques, substituint els complements pels pronoms febles corresponents, si escau. (14)

38. Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (15)

39. Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (15)

40. Relacionar el valencià amb altres llengües que s’estudien en el currículum, valorant els elements i les estructures comunes que presenten i detectant el funcionament de la llengua, amb independència de la seua concreció. (16)

41. Aprendre d’una manera transversal i relacionant entre ells els diversos continguts que se’ns presenten, especialment els que estan relacionats amb la llengua. (17)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Valencià: Llengua i Literatura de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segon Cicle: Tercer Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSSegon Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Cicle

Adaptar la llengua per resoldre les nostres necessitats.

Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi. (33)

Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text. (14)

Conéixer els diferents tipus de comunicació i la importància privilegiada del llenguatge.

Observar les relacions de concordança que s’estableixen dins de la frase, i el valor que hi tenen els connectors i els pronoms personals tònics i àtons. (36)

Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’aquestes llengües. (15)

Llegir textos pertanyents a diferents tipologies i entendre la informació que ens transmeten.

Emprar correctament les convencions formals que s’utilitzen en les produccions escrites més habituals: puntuació, adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica i coherència del text. (30)

Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió. (10)

Aplicar regles gramaticals a les situacions amb què ens trobem, seleccionant la correcta.

Aplicar les normes de la dièresi i de l’accentuació i classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols, i observar i memoritzar les paraules més usuals que duen accent diacrític. (29)

Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (13)

Conéixer mecanismes que permeten ampliar els coneixements lingüístics que tenim.

Conéixer les categories gramaticals més importants de la llengua: determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, conjunció, preposició i verb. (35)

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos. (11)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Preparar la lectura de textos fent hipòtesis sobre ells.

Utilitzar els mitjans de comunicació per a la realització d’activitats d’expressió oral i escrita i mantenir una actitud reflexiva i crítica davant els missatges que transmeten. (9)

Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent. (2)

Classificar o relacionar paraules i conceptes segons les relacions d'afinitat que presenten.

Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació, sufixació, composició) i els que n’amplien el sentit (comparació, polisèmia, metàfora). (31)

Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries. (3)

Deduir normes a partir de l'observació de regularitats que es produeixen entre les paraules i les frases.

Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar

Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de

9

i utilitzar les locucions i frases fetes d’ús més habitual i quotidià. (32)

comprensió de textos. (11)

Aplicar a un dictat una taula de preparació i de correcció posterior.

Memoritzar l’ordre alfabètic. Conéixer i valorar la utilitat de l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació. (20)

Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectora, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Identificar l'estructura de les diferents tipologies textuals que es presenten.

Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (23)


Completar paraules o frases amb les lletres que falten.

Valorar la llengua escrita com a element imprescindible per a accedir a informació de tota mena. (18)


AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Escriure textos de natura diferent comunicant el que ens semble més adequat en cada cas.

Reconéixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. (1)


Ser conscients de l'evolució personal i dels coneixements que anem adquirint.

Aprendre d’una manera transversal i relacionant entre ells els diversos continguts que se’ns presenten, especialment els que estan relacionats amb la llengua. (41)


Expressar opinions contrastant-les amb les dels altres i modificant-les d'acord amb elles.

Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (6)

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Reflexionar sobre les nostres reaccions davant de possibles situacions extraordinàries.

Valorar les aportacions dels altres com a element enriquidor pel contacte amb altres experiències i opinions, que ens ajuden a formar la pròpia. (14)


Ser capaços de raonar de manera autònoma i resoldre problemes plantejats.

Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar-ne la tònica, i induir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals, contraccions, pronoms febles, dièresi i accents. (14)

Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades. (5)

10

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Descobrir en textos de tipologia diversa la informació que ens proporcionen.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetllant el sentit crític envers expressions que comporten discriminació de qualsevol tipus. (8)


Classificar en el lloc adequat elements amb característiques comunes.

Valorar la presència d’elements no verbals en la comunicació, i detectar el seu caràcter informatiu: el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (4)


Relacionar imatges amb textos, descobrint com es potencien mútuament.

Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (24)


Utilitzar correctament el diccionari coneixent l'estructura que en presenten les entrades.

Comprendre i valorar relats, fantàstics i descriptius, explicacions de tota mena i argumentacions, explicacions i exposicions, a la vegada que argumentacions amb models i estructures diverses. (3)

Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que ofereix. (9)

Consultar i entendre informació a Internet.

Identificar el missatge que es transmet en diverses ordres i l’estructura que presenta un text d’aquesta mena, amb especial atenció als verbs. (2)

Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos. (16)

Conéixer el significat d'abreviatures d'ús i aparició habitual.

Relacionar els textos orals amb els textos escrits, passant dels uns als altres i, a la vegada, comprenent la relació que hi ha entre dibuix i codi lingüístic, i practicant de quina manera es pot passar de l’un a l’altre. (22)

Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Identificar les diferents categories gramaticals que ens podem trobar en els textos.



COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Resoldre activitats en grup i debatre, aportant idees i valorant les dels altres.



Argumentar les pròpies posicions enfront dels altres, resultant convincents per mitjà del diàleg.

Dramatitzar davant dels companys i companyes situacions de la vida quotidiana i representar contes, acudits,

Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats,

11

històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients, i elaborar texts escrits espontanis i creatius. (5)

i una estructura narrativa coherent. (2)

Conéixer les característiques de festes, tradicions i costums.

Descobrir la importància cultural que comporta per a la nostra Comunitat l’existència de dues llengües, veure les relacions que hi ha entre elles i les manifestacions culturals que han generat en cada cas. (13)

Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (12)

Detectar la importància de l'associacionisme en la consecució de fins importants.

Valorar la necessitat d’assolir l’ús normalitzat del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua. (12)


Descobrir el progrés de la humanitat en molts camps, comentant formes de vida del passat.

Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (39)


Jugar amb els altres, socialitzant-hi en àmbits no pròpiament acadèmics.

Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (38)


Entendre la importància que tenen les normes a l’hora de regular la vida quotidiana.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral i desvetllant el sentit crític envers expressions que comporten discriminació de qualsevol tipus. (2)

Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament. (1)

Ser conscients de la importància de tenir cura del medi ambient.



Practicar destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones.

Valorar l’existència del valencià com a llengua que es parla a la Comunitat Valenciana, i que configura la personalitat de la Comunitat. (5)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Valorar la poesia, la cançó i els jocs Detectar els elements propis de la Estimar el valencià, estar motivat cap

12

fonètics com a formes d'expressió riques des del punt de vista artístic.

poesia, com ara la rima i el ritme, o la disposició de continguts en versos i estrofes. (27)

al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre. (13)

Conéixer el còmic i les formes de relació que presenta entre imatge i text.



Conéixer mitologies, llegendes i contes tradicionals, i éssers que hi intervenen.

Descobrir les característiques pròpies del llenguatge literari, distingint-lo d’altres formes expressives i comunicatives i veient els elements que hi confereixen bellesa i expressivitat. (26)

Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos. (7)

Entendre la importància de realitzar descripcions creatives i amb un valor literari.



Valorar la imaginació a l’hora de fer creacions artístiques.



Entendre la importància dels mitjans de comunicació per a la transmissió de la cultura i la informació.



Segon Cicle: Quart Curs

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESQuart Curs



Llegir i entendre textos de diverses tipologies.

Entendre, comentar, memoritzar i recitar oralment textos de tipologia diversa com ara poemes, dites, embarbussaments, refranys i texts breus i dramàtics. (2)

Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills. (4)

Parlar i escriure amb correcció i ordre, utilitzant les expressions més adequades per a cada ocasió.

Emprar correctament les convencions formals que s’utilitzen en les produccions escrites més habituals: puntuació, adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica i coherència del text. (30)


Relacionar la llengua amb altres Ser conscients de la diversitat Conéixer i valorar la diversitat

13

mecanismes de comunicació de què disposa l'ésser humà.

lingüística i cultural d’Espanya, i valorar-la com un factor d’enriquiment per a tots des de la varietat de cada territori. (9)

lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. (12)

Emprar la llengua per expressar experiències no relacionades directament amb la realitat.

Identificar les relacions entre les paraules d’una oració i les seues dependències sintàctiques, substituint els complements pels pronoms febles corresponents, si escau. (37)


Construir textos elaborats que presenten cohesió, coherència i adequació a la finalitat.

Practicar l’observació del funcionament de les frases: ordre i components i interpretar diferents tipus de frases (enunciatives, interrogatives i exclamatives, exhortatives) relacionant l’entonació amb la puntuació. (34)


COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Deduir normes a partir de l'observació de regularitats entre paraules, frases i textos.

Distingir les síl•labes d’una paraula i identificar-ne la tònica, i induir, interpretar i aplicar normes ortogràfiques bàsiques que permeten el domini progressiu de les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals, contraccions, pronoms febles, dièresi i accents. (14)


Classificar o relacionar paraules i conceptes segons les relacions d'afinitat que presenten.

Conéixer les categories gramaticals més importants de la llengua: determinant, nom, pronom, adjectiu, adverbi, conjunció, preposició i verb. (35)


Aplicar a un dictat una taula de preparació i de correcció posterior.

Conéixer les diferents tipologies de text, analitzar-los adequadament segons la tipologia i produir-ne d’adequats tenint en compte aquesta classificació. (8)


Identificar l'estructura de les diferents tipologies textu-als que es presenten.

Conéixer les diferents tipologies de text, analitzar-los adequadament segons la tipologia i produir-ne d’adequats tenint en compte aquesta classificació. (16)


Completar paraules o frases amb les lletres que falten.



14

Llegir definicions i memoritzar-les com a forma de condensació de coneixements.

Memoritzar l’escriptura de mots d’ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d’estudi. (33)


Treballar mecanismes de creació de paraules, augmentant el lèxic de què disposem.

Observar les relacions de concordança que s’estableixen dins de la frase, i el valor que hi tenen els connectors i els pronoms personals tònics i àtons. (36)


AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Ser capaços de raonar de manera autònoma i resoldre problemes plantejats.

Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació, i produir textos combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural. (21)


Escriure textos de natura diferent comunicant el que ens semble més adequat en cada cas.

Emetre missatges orals de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) amb adequació al missatge que es vol transmetre i emprant correctament la llengua, tant pel que fa a les normes gramaticals com a les de dicció i pronunciació. (6)

Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació. (6)

Ser conscients de l'evolució personal i dels coneixe-ments que anem adquirint.

Ampliar el lèxic per mitjà de tècniques com ara la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes d’ús més habitual i quotidià. (32)


Expressar opinions i punts de vista, contrastant-los amb les dels altres i modificant-los d'acord amb ells.



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Fer cerques selectives a Internet, sabent aprofitar la informació que ens interessa.

Aprendre d’una manera transversal i relacionant entre ells els diversos continguts que se’ns presenten, especialment els que estan relacionats amb la llengua. (41)


Descobrir en textos de tipologia diversa la informació que ens proporcionen.


Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit

15

global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes. (8)

Entendre codis no lingüístics habituals en la nostra societat, com ara missatges acústics o gestuals.

Identificar les característiques que presenten una sèrie de tipologies textuals, aprenent a redactar textos pertanyents a aquestes tipologies (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg), interessant-se a la vegada per les diferents manifestacions literàries. (17)


Utilitzar correctament el diccionari coneixent l'estructura que en presenten les entrades.

Reconéixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació, sufixació, composició) i els que n’amplien el sentit (comparació, polisèmia, metàfora). (31)


Saber relacionar el significat de textos i imatges.

Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (11)


Identificar les diferents categories gramaticals que ens podem trobar en els textos.

Valorar la lectura com a instrument per a l’obtenció d’informació de tota mena i també com a element per al gaudi i el plaer personal. (25)


Separar la realitat de l'imaginari en la lectura i tractament d'històries.



Entendre textos publicitaris i les seues convencions.



COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Practicar destreses per a la convivència, el respecte i l'entesa entre les persones.

Evitar qualsevol element de discriminació lingüística manifestat en la llengua, com a reflex del pensament, valorant les aportacions culturals de tota mena que configuren la societat actual. (38)


Recórrer al debat i la discussió ordenats en la confrontació d'idees amb els altres.

Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la


16

coherència en l’expressió oral i desvetllant el sentit crític envers expressions que comporten discriminació de qualsevol tipus. (8)

Entendre la rellevància dels mitjans de comunicació en la societat actual.



Conéixer tradicions, històries i costums de diferents països del món, i valorar-los.



Reconéixer la saviesa popular que es transmet per mitjà dels refranys i les frases fetes.

Relacionar el valencià amb altres llengües que s’estudien en el currículum, valorant els elements i les estructures comunes que presenten i detectant el funcionament de la llengua, amb independència de la seua concreció. (40)


Resoldre activitats en grup i fer representacions teatrals davant els altres.

Dramatitzar davant dels companys i companyes situacions de la vida quotidiana i representar contes, acudits, històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients, i elaborar texts escrits espontanis i creatius. (5)


Tenir presents els diferents elements de la comunica-ció entre persones i els processos que hi intervenen.

Identificar els tipus de registres en la comunicació oral i escrita i emprar-los adequadament en la producció de textos de diversa mena: cartes, anuncis, resums, notícies. (15)


Jugar amb els altres, socialitzant-hi en àmbits no pròpiament acadèmics.

Comprendre i valorar relats, fantàstics i descriptius, explicacions de tota mena i argumentacions, explicacions i exposicions, a la vegada que argumentacions amb models i estructures diverses. (3)


COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Valorar totes les formes de manifestació cultural, parti-cularment aquelles que es manifesten lingüísticament.

Detectar els elements propis de la poesia, com ara la rima i el ritme, o la disposició de continguts en versos i estrofes. (27)


Elaborar textos orals i escrits emprant criteris de creativitat i imaginació.

Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en

Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet

17

cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llig. (24)

treball en una d’aquestes llengües. (15)

Conéixer la creativitat que presenta la llengua quan s'utilitza en contextos de tipus lúdic.

Tenir present la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana, formada tant per esdeveniments històrics com per fenòmens d’aparició recent, i valorar aquesta diversitat com un element d’enriquiment mutu i de coneixement d’altres cultures i d’altres maneres de veure el món. (39)


Valorar la proporció i el gust estètic en l’elaboració de les produccions escrites.

Conéixer les variants de la llengua i valorar-les com a factor d’enriquiment individual i col·lectiu. (5)


18

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

SEGON CICLE: TERCER CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Consideració del valencià com a idioma propi del nostre poble, apte per a tot tipus d'usos funcionals i vehicle necessari de cultura, a més d’interés per a reincorporar-lo de manera normalitzada en tots els àmbits de la llengua.– Coneixement de les llengües d'Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant aquesta riquesa lingüística, de manera que s'eviten els prejudicis sobre les llengües i els seus parlants.– Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s'aporta i de la qual es participa, a més d’interés i respecte cap als punts de vista dels parlants d’altres llengües.– Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversa, planificació d'una activitat, debat...), amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; i a fi de recollir i intercanviar informació, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes, mostrant una actitud de respecte i cooperació. – Coneixement de les normes per a l'intercanvi comunicatiu: audició atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula..., fent aportacions, controlant la impulsivitat, respectant les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, i atenent a les fórmules de cortesia i de relació social. – Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, expositives i argumentatives, procedents dels mitjans de comunicació o d'Internet, captant el sentit global del text i les idees principals. Creació, també, de textos escrits (de caràcter més quotidià, com ara treballls en equip, entrevistes o debats, o de caràcter més formal, com textos expositius o descripcions) de tipus narratiu, descriptiu, expositiu i argumentatiu.– Ús adequat d’elements no exclusivament lingüístics i comprensió i expressió adequats de produccions orals que els contenen: gest, ritme i entonació.– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones. Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants (identificació, classificació, comparació). – Valoració de saber escoltar com a mitjà per adquirir informació i aprenentatge. – Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriure

3.1 Comprensió de textos escrits– Comprensió de textos escrits de caràcter narratiu, teatral, descriptiu, poètic o pertanyents al llenguatge del còmic.– Comprensió de textos de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació social (webs infantils, notícies…), amb una correcta correspondència entre fonemes i grafies, per cercar informació, amb identificació dels aspectes rellevants i la creació d'una opinió pròpia respecte dels continguts exposats en cadascun dels textos. – Ús de tècniques per a la comprensió: elaborar i comprovar hipòtesis, fer deduccions sobre el text a partir dels seus coneixements i experiències prèvies, consultar el diccionari, posar les mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura), i fer un resum de les idees bàsiques dels textos llegits o dels aspectes més destacats. – Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius, poètics i teatrals, i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text, dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en les endevinalles, els refranys, les frases fetes i els anuncis.

19

– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre), i mostrar respecte per les normes de funcionament, amb la finalitat d’obtindre informació i models per a la composició escrita.– Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència. – Jocs amb la llengua que faciliten la lectura comprensiva de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos populars (endevinalles, frases fetes i refranys...) i cultes (mots encreuats senzills, sopes de lletres...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades. – Ús de tècniques per a la localització de la informació continguda en un diccionari i per agilitar la consulta de paraules.– Coneixement dels elements bàsics dels textos narratius, explicatius, descriptius, expositius i argumentatius (estructura, organització, recursos lingüístics específics...) i la seua aplicació en la comprensió.

3.2 Composició de textos escrits– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (m davant de b i p, br/bl, r/rr, la s sorda i la s sonora, paraules amb c, q o g, ga/gue/gui/go/gu, güe/güi/qüe/qüi, paraules amb j, g, tj i tg); les que regulen els signes de puntuació, l'ús de les majúscules, la separació de paraules a final de línia, la identificació de les síl·labes tòniques i àtones, i les regles d'accentuació de paraules freqüents. – Atenció en la qualitat, ordre, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de busca d'expressivitat i de creativitat. – Valoració de l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.– Iniciació a l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció.– Producció de textos utilitzant llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: còmics.– Coneixement dels elements bàsics dels textos narratius, explicatius, descriptius, expositius i argumentatius (estructura, organització, recursos lingüístics específics...) i la seua aplicació en la producció.

BLOC 4. Educació literària– Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: mostres de literatura tradicional oral i escrita (cançons, refranys...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual; tant del gènere narratiu (contes, còmics,…), com d'altres gèneres com el teatre o la poesia.– Pràctica de diferents tipus d'audició i de lectura d'obres adequades a l'edat i als interessos de l'alumnat: escolta guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i lectura en veu alta. – Valoració del text literari com a font de plaer, de joc, d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i cultures, d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Audició, comprensió i memorització de textos diversos, recitació de poemes, dramatització de textos teatrals adequats a l'edat o de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades, incloent textos de la literatura popular i culta.– Producció de textos d'intenció literària per comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics...), a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos models (històries o contes narrats pel professor), i l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

BLOC 5. Coneixement de la llengua – Reconeixement de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Reconeixement de les diferències entre llengua oral i escrita i dels registres més adequats per a cada situació. – Anàlisi de la situació comunicativa i identificació dels seus components. Reconeixement dels elements del context comunicatiu com a factors que incideixen en la selecció de les formes orals o escrites de l'intercanvi comunicatiu. – Observació de les formes lingüístiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa i exploració d'enunciats, frases i seqüències textuals per identificar estructures narratives, descriptives, explicatives, instructives i

20

argumentatives. Consideració de la coherència i la cohesió textual, i reconeixement de l'estructura dels textos més habituals. – Coneixement de les normes bàsiques de l'ortografia apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Aplicació de les regles ortogràfiques bàsiques en les paraules d'ús freqüent. Ús dels principals signes de puntuació. Preocupació per consultar dubtes i paraules d'ortografia difícil. – Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills. – Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la terminologia següent en les activitats d'interpretació i producció:

Enunciat, paraula, síl·laba, tònica, àtona, accent. Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, article, i pronom personal. Classes de noms: propis, comuns, individuals, col•lectius i gentilicis. Gènere: masculí i femení. Número: singular i plural. Verb: temps (present, passat i futur d’indicatiu).

– Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva. – Exploració de l'estructura morfològica de les paraules, per descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació així com en el significat (sinònims i antònims): les marques que representen el femení i el plural i l'estructura de les paraules (l'arrel, els prefixos i els sufixos). Augmentatius i diminutius. Paraules simples i compostes. Primitives i derivades. – Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració com a unitat de significat. Manipulació d'oracions senzilles per identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat).– Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col•lectiva i l’ús eficaç del diccionari. L’ordenació alfabètica de paraules.– Comparació, manipulació (per mitjà d’ampliacions, supressions, annexions o coordinacions) i transformació d’estructures sintàctiques elementals i de frases o enunciats per a observar la seua equivalència semàntica o possibles canvis de significat, per a millorar la composició escrita i per a explorar les possibilitats d’usar diferents enllaços (addició, causa, oposició i contradicció).– Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l'adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció. La concordança de gènere i nombre entre noms i adjectius. – Descobriment de com funciona la llengua i de les estructures morfològiques i sintàctiques més habituals a partir de la creació d’hipòtesis i de l’observació i manipulació d’enunciats o textos senzills.– Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsiques. i adquisició. Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores, emmudiments...) relacionant-los amb la seua realització gràfica.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals per a aprendre i per a informar-se. Participació com a oient i com a ponent en situacions d'aula per a la construcció del coneixement: treball en grup, posada en comú, explicacions del mestre.– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i de la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d’aula i de centre), de forma que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d’obtindre informació i models per a la composició escrita.– Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants. Valoració d’aquests mitjans de comunicació com a instruments per a aprendre i accedir a informacions i experiències d’altres persones. Comprensió, identificació, classificació i comparació de la informació seleccionada.– Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d'ús social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions) per aprendre i per informar-se, i de la utilització de la comparació, la classificació, la identificació i la interpretació dels coneixements i de les informacions per ampliar els aprenentatges.– Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència, i ús d’estratègies per a la localització de la informació continguda en textos documentals.

21

– Coneixement de l'estructura dels textos propis de l'àmbit acadèmic (qüestionaris, resums, informes, descripcions, explicacions…) i aplicació d'aquests coneixements a la seua comprensió. Producció guiada de treballs relacionats amb l’àmbit escolar per a organitzar informació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacionsd’experiments...).– Valoració de l'escolta, la lectura i l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge.

SEGON CICLE: QUART CURS

BLOC 1. Les llengües i els parlants– Acceptació de la conveniència i necessitat aconseguir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.– Interés i respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d'altres llengües.– Interés per incorporar, de manera gradual, el valencià en tots els àmbits d'ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d'implicació personal en la recuperació cultural i de normalitat lingüística.

BLOC 2. Parlar, escoltar i conversar– Participació activa en interaccions espontànies pròpies de la vida quotidiana i de l'activitat d'aula (conversa, planificació d'una activitat...) i en d’altres de més formals i dirigides (debat, dramatitzacions, entrevistes, exposicions...), respectant l'ordre espacial, cronològic o lògic en el discurs, amb interés per expressar-se amb entonació i pronunciació adequades; i a fi de recollir i intercanviar informació, manifestar les pròpies opinions o planificar accions conjuntes, mostrant una actitud de respecte i cooperació. – Coneixement de les normes per a l'intercanvi comunicatiu: audició atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula..., fent aportacions, controlant la impulsivitat, respectant les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, i atenent a les fórmules de cortesia i de relació social. – Utilització de les fórmules de cortesia i relació social utilitzant les més adequades a cada situació.– Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, expositives i argumentatives, procedents dels mitjans de comunicació, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, alhora que es reconeixen les idees no explícites i es valoren els continguts transmesos. – Comprensió i producció de textos orals, en prosa o en vers, tant de caràcter quotidià (explicacions de classe, treballs en equip, entrevistes, debats, converses entre iguals) com de caràcter més formal (narració d'experiències personals, exposició de coneixements i opinions, instruccions, descripcions senzilles), per aprendre i per informar-se. – Ús adequat dels elements lingüístics i no lingüístics en les produccions orals: gest, ritme i entonació. Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals. – Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones. – Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d'obtenir, seleccionar i relacionar informacions rellevants (identificació, classificació, comparació). – Valoració de saber escoltar com a mitjà per adquirir informació i aprenentatge. – Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

BLOC 3. Llegir i escriure– Comprensió de textos escrits de caràcter divers (epistolar, narratiu, poètic, teatral, periodístic, còmic).– Comprensió de textos de la vida quotidiana (cartells, instruccions, receptes...) i dels mitjans de comunicació social (anuncis, notícies…), amb una correcta correspondència entre fonemes i grafies, per buscar informació, amb identificació dels aspectes rellevants i la creació d'una opinió pròpia respecte dels continguts exposats en cadascun dels textos. – Ús de tècniques per a la comprensió: elaborar i comprovar hipòtesis, fer deduccions sobre el text a partir dels seus coneixements i experiències prèvies, consultar el diccionari, posar les mesures correctores necessàries si falla la comprensió (relectura), i fer un resum de les idees bàsiques dels textos llegits o dels aspectes més destacats. – Comprensió de textos de l'àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d'ús social (enumeracions, classificacions, descripcions, instruccions i explicacions), per aprendre i per informar-se. Comparar, classificar, identificar i interpretar els coneixements i les informacions per ampliar els aprenentatges.

22

– Coneixement funcional dels elements bàsics dels discursos narratius, poètics i teatrals, i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic: concepte, elements (text, dibuix), vinyeta, globus, onomatopeies..., i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació de les produccions. – Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos expositius i argumentatius i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i interpretació dels textos. – Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de la biblioteca, mostrant respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d'obtenir informació i models per a la composició escrita. – Interés pels textos escrits com a font d'informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d'experiències i de regulació de la convivència. – Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicació, adopció d'actituds crítiques elementals cap a les perspectives ideològiques que transmeten. – Jocs amb la llengua que faciliten la lectura comprensiva de textos llegits en veu alta i en silenci, i la memorització, a partir de textos populars (endevinalles, embarbussaments, rimes...) i cultes (mots encreuats senzills, sopes de lletres, missatges xifrats...) llegits amb fluïdesa i entonació adequades. – Ús de tècniques per a la localització de la informació continguda en el diccionari i reestructuració de la informació localitzada mitjançant notes, esquemes, resums…– Composició de textos escrits de caràcter divers (narració, poesies, descripció, diàlegs, exposicions, instruccions, còmics, textos teatrals, notícies, anuncis).– Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (estructura, organització, recursos lingüístics específics...) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Producció de textos escrits propis de la vida social de l'aula, per comunicar coneixements, experiències i necessitats. – Composició de textos d'informació i opinió propis dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments que resulten significatius, amb especial incidència en la notícia i en els anuncis publicitaris. – Producció de textos utilitzant llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions, tipografia, gràfics...) amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics... – Coneixement de l'estructura dels textos propis de l'àmbit acadèmic (qüestionaris, resums, informes, descripcions, explicacions…), i aplicació d'aquests coneixements a la comprensió i producció de textos per comunicar coneixements, experiències i necessitats. – Ús de les normes bàsiques en la producció de textos: planificació (funció comunicativa i del destinatari, selecció de la informació rellevant, del tipus de text, de l'estructura del contingut...), redacció de l'esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés d'escriptura per millorar-ho. – Coneixement dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius i la seua aplicació en la comprensió i en la producció. – Comprensió i producció de descripcions de persones, animals o coses, paisatges i llocs, i elaboració de textos que combinen la descripció i la narració.– Valoració i ús de les normes ortogràfiques (paraules amb v o b, paraules amb j, g, tj, tg, paraules amb h, r/rr, e/o oberta i e/o tancada, les lletres ll, i, c, ç, x, tx, tg); les regles generals d'accentuació, els signes de puntuació, la identificació de diftongs i la separació de paraules a final de línea. – Atenció en la qualitat, ordre, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i els dels altres com a mitjà per garantir una comunicació fluida, clara, i com a eina de recerca d'expressivitat i de creativitat. – Valoració de l'escriptura com a eina de comunicació, font d'informació i d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Iniciació a l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció i a la transposició de textos.

BLOC 4. Educació literària– Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris: mostres de literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons, refranys, moralitats, rimes...); adaptacions d'obres clàssiques o mostres de literatura infantil o actual; tant del gènere narratiu (contes, relats, còmic,…), com d'altres gèneres com el teatre o la poesia. – Pràctica de diferents tipus d'audició i de lectura d'obres adequades a l'edat i als interessos de l'alumnat: audició guiada, lectura guiada, lectura personal i silenciosa i lectura en veu alta.

23

– Foment de la lectura mitjançant activitats d'animació que estimulen l'hàbit lector, com ara la presentació de llibres adequats a l'edat de l'alumnat. – Valoració del text literari com a font de plaer, de joc, d'entreteniment, de coneixement d'altres mons, temps i cultures, d'aprenentatge, i com a mitjà d'organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana. – Audició, comprensió i memorització de diferents textos, recitació de poemes, dramatització de textos teatrals adequats a l'edat o de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l'entonació adequades, incloent-hi textos literaris.– Iniciació al coneixement actiu de la biblioteca del centre i participació en activitats literàries a l'aula i al centre. – Producció de textos d'intenció literària per comunicar sentiments, emociones, estats d'ànim o records (narracions, poemes, diàlegs escenificats, descripcions, còmics, redaccions...), a partir de l'exploració de les possibilitats expressives de la llengua mitjançant l'observació i anàlisi de textos models (històries o contes narrats pel professor), i l'ajuda de diferents recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

BLOC 5. Coneixement de la llengua – Reconeixement de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Reconeixement de les diferències entre llengua oral i escrita i dels registres més adequats per a cada situació. – Anàlisi de la situació comunicativa i identificació dels seus components. Reconeixement dels elements del context comunicatiu com a factors que incideixen en la selecció de les formes orals o escrites de l'intercanvi comunicatiu. Exploració de seqüències textuals per localitzar les marques lingüístiques que representen els elements del context. – Observació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa i exploració d'enunciats, frases i seqüències textuals per identificar estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives senzilles i per descobrir les formes i marques lingüístiques que s'adopten en cada acte de parla. Tot això amb la finalitat de millorar la comprensió i la composició. – Consideració de la coherència i la cohesió textual com imprescindibles per a l'organització del discurs. Reconeixement de l'estructura dels textos més habituals. Descobriment dels recursos lingüístics bàsics per mantenir el referent i fer progressar el tema, especialment la inserció i coordinació d'oracions. – Coneixement de les normes bàsiques de l'ortografia apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Aplicació de les regles ortogràfiques bàsiques en les paraules d'ús freqüent. Ús dels principals signes de puntuació. Preocupació per consultar dubtes i paraules d'ortografia difícil. – Conéixer i valorar la riquesa lingüística d'Espanya, desenvolupant una actitud positiva cap a ella. – Observació de formes lèxiques, ortogràfiques i sintàctiques a partir de l'anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills. Sistematització de les observacions realitzades. – Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Ús i definició intuïtiva de la terminologia següent en les activitats d'interpretació i producció:

Enunciat, paraula, síl·laba, diftong, hiat, anàlisi morfològica. Classes de paraules: nom, verb, adjectiu qualificatiu, determinants, article, determinant possessiu, pronom personal,

adverbi de lloc i de temps. Classes de noms: propis, comuns, individuals, col·lectius. Classes d'oracions: enunciatives, interrogatives, exclamatives, exhortatives. Gènere: masculí i femení. Nombre: singular i plural. Verb: temps (present, pretèrit perfet simple, passat perifràstic, pretèrit imperfet, futur). Tipus d’enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.

– Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació d'aquests coneixements a la pròpia producció discursiva. – Exploració de l'estructura morfològica de les paraules, per descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió, la composició i la derivació així com en el significat (sinònims i antònims): les marques que representen el femení i el plural i l'estructura de les paraules (l'arrel, els prefixos i els sufixos). Paraules simples i compostes; primitives i derivades. – Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració com a unitat de significat. Manipulació d'oracions senzilles per identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir alguns papers semàntics del subjecte (agent i pacient).

24

– Ampliació del domini del vocabulari a través de la lectura, la discussió col·lectiva i l'ús eficaç del diccionari. L'ordenació alfabètica de paraules. – Comparació, manipulació (mitjançant ampliacions, supressions, annexions o coordinacions) i transformació d'estructures sintàctiques elementals i de frases o enunciats per observar la seua equivalència semàntica o possibles canvis de significat; per millorar la composició escrita. – Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l'adjectiu qualificatiu. Funcions. Pràctica de l'adjectivació com a recurs fonamental en la descripció. La concordança de gènere i nombre. – Observació de l'articulació de les paraules i dels fenòmens sil·làbics. La síl·laba: tònica i àtona. El diftong. Classificació de paraules segons la posició de la síl·laba tònica. Observació de les normes d'accentuació gràfica en paraules agudes, planes i esdrúixoles.

BLOC 6. La llengua com a instrument d'aprenentatge– Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal per aprendre i per informar-se.– Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per aprendre i accedir a informacions i experiències d'altres persones.– Pràctica i aplicació de les estratègies adequades en una exposició oral formal (salutació, exposició i conclusió) amb ajuda d'un guió.– Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels diferents tipus de biblioteques (d'aula i de centre), de manera que es mostre respecte per les seues normes de funcionament, amb la finalitat d'obtenir informació i models per a la composició escrita.– Ús d'estratègies per a la localització de la informació continguda en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, llibres de divulgació…) i reestructuració de la informació localitzada mitjançant notes, esquemes, resums, mapes conceptuals, croquis i frases mnemotècniques.– Producció guiada de treballs relacionats amb l'àmbit escolar per organitzar informació i per comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d'experiments...).

25

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

TERCER CURS

TEMA 1

LECTURA• L’Ocell dels ous d’or (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Relació de personatges amb accions.• Elecció de la idea principal.

GRAMÀTICA• La comunicació.

ORTOGRAFIA• El punt i la majúscula.

VOCABULARI• L’alfabet.

ESCRIURE• Fer plans. L’agenda escolar.

ESCOLTAR I PARLAR• Les presentacions.

UN POC DE TOT• Endevinalles.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 2

LECTURA• La donyeta Paula. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges i oracions de la lectura.

GRAMÀTICA• El nom.

ORTOGRAFIA• La coma.

VOCABULARI• Paraules primitives i derivades.

ESCRIURE

26

• Narrar experiències personals.

ESCOLTAR I PARLAR• Contar experiències personals.

UN POC DE TOT• Joc.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 3

LECTURA• Genxeng. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Elecció de la idea principal.• Identificació de personatges.

GRAMÀTICA• El gènere dels noms.

ORTOGRAFIA• Els signes d’interrogació i d’exclamació.

VOCABULARI• Paraules derivades: els prefixos.

ESCRIURE• La narració de fets.

ESCOLTAR I PARLAR• La narració de fets.

UN POC DE TOT• Rimes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 4

LECTURA• La xirindanga. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de paraules i d’idees principals.

GRAMÀTICA• El nombre dels noms.

ORTOGRAFIA• La b davant l i r.• La m davant m, b i p.• Escriptura i so de p i b.

27

VOCABULARI• Els sufixos: els diminutius i els augmentatius.

ESCRIURE• Escriure sobre llibres.

ESCOLTAR I PARLAR• Parlar de llibres.

UN POC DE TOT• Refranys.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 5

LECTURA• Qui posarà el cascavell al gat?. (text narratiu)


GRAMÀTICA• L’adjectiu.

ORTOGRAFIA• Escriptura i so de r forta i r suau.

VOCABULARI• Els gentilicis.

ESCRIURE• La carta.

ESCOLTAR I PARLAR• La carta.

UN POC DE TOT• Retrucs.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

Competències bàsiques 1r Trimestre

TEMA 6

LECTURA• El fantasma Mussi. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació d’oracions de la lectura.• Descripció de personatges.

28

GRAMÀTICA• La concordança entre noms i adjectius.

ORTOGRAFIA• La s sorda i la s sonora.

VOCABULARI• Paraules compostes.

ESCRIURE• El correu electrònic.

ESCOLTAR I PARLAR• Expressar desitjos i necessitats.

UN POC DE TOT• Frases fetes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 7

LECTURA• La pedra amb mala sort. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Relació de personatges amb accions.• Elecció d’oracions correctes.

GRAMÀTICA• L'article.

ORTOGRAFIA• Paraules amb c, qu i g.

VOCABULARI• Família de paraules.

ESCRIURE• Descriure persones i animals.

ESCOLTAR I PARLAR• Descriure persones i animals.

UN POC DE TOT• Frases fetes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 8

LECTURA• La festa monstruosa. (text narratiu)

29

COMPRENDRE I COMENTAR• Elecció de la idea principal.• Identificació de paraules de la lectura.

GRAMÀTICA• El verb. L’infinitiu.

ORTOGRAFIA• Paraules amb ga, gue, gui, go, gu.

VOCABULARI• Camp semàntic.

ESCRIURE• Descriure objectes i llocs.

ESCOLTAR I PARLAR• Descriure objectes i llocs.

UN POC DE TOT• Joc.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 9

LECTURA• Mmm, quina melmelada! (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Elecció d’oracions correctes.• Descripció de personatges.

GRAMÀTICA• Els temps verbals.

ORTOGRAFIA• Paraules amb güe, güi, qüe, qüi.

VOCABULARI• Paraules sinònimes.

ESCRIURE• Els textos normatius.

ESCOLTAR I PARLAR• Parlar de normes.

UN POC DE TOT• Mots encreuats.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 1030

LECTURA• Apareix el cavaller. (text teatral)

COMPRENDRE I COMENTAR• Elecció de la idea principal.• Relació de personatges amb accions.

GRAMÀTICA• La persona i el nombre dels verbs.

ORTOGRAFIA• Paraules amb j, g, tj i tg.

VOCABULARI• Paraules antònimes.

ESCRIURE• El diàleg.

ESCOLTAR I PARLAR• Escoltar i improvisar textos teatrals.

UN POC DE TOT• Comunicació no verbal.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

Competències bàsiques 2n Trimestre

TEMA 11

LECTURA• Poesies. (text poètic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Comprensió de versos.• Identificació de personatges.

GRAMÀTICA• Els pronoms personals.

ORTOGRAFIA• La síl·laba.

VOCABULARI• Paraules polisèmiques.

ESCRIURE• Escriure poesies.

ESCOLTAR I PARLAR• Recitem poemes.

UN POC DE TOT• Embarbussaments.

31

• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 12

LECTURA• L’arbre de paper. (text narratiu)


GRAMÀTICA• La conjugació verbal.

ORTOGRAFIA• Separació de paraules a final de línia.

VOCABULARI• Paraules homònimes.

ESCRIURE• Escriure un conte.

ESCOLTAR I PARLAR• Contar un conte.

UN POC DE TOT• Acudits.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 13

LECTURA• Juguem a les disfresses? (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Descripció de personatges.• Elecció d’oracions correctes.

GRAMÀTICA• L’anàlisi morfològica.

ORTOGRAFIA• Síl·laba tònica i àtona.

VOCABULARI• Les abreviatures.

ESCRIURE• Els textos instructius.

ESCOLTAR I PARLAR

32

• Donar instruccions.

UN POC DE TOT• Sopa de lletres.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 14

LECTURA• Notícies. (text periodístic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges i idees principals del text.

GRAMÀTICA• L’enunciat. La frase i l’oració.

ORTOGRAFIA• Classificació de paraules per l’accent.

VOCABULARI• Les sigles.

ESCRIURE• La notícia.

ESCOLTAR I PARLAR• Transmetre informacions.

UN POC DE TOT• Identificació de paraules.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 15

LECTURA• Escola de superherois. (còmic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges• Relació de personatges amb accions.

GRAMÀTICA• L'oració: subjecte i predicat.

ORTOGRAFIA• L’accent i les regles d’accentuació.

VOCABULARI• Les onomatopeies.

ESCRIURE

33

• Escriure un còmic.

ESCOLTAR I PARLAR• Improvisar textos dialogats.

UN POC DE TOT• Diàleg.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.


QUART CURS

TEMA 1

LECTURA• Els galls de Strausfaëgen. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Elecció de les idees principals.• Identificació d’oracions de la lectura.

GRAMÀTICA• La comunicació humana.

ORTOGRAFIA• L’accent i les regles d’accentuació.

VOCABULARI• L’estructura de la paraula.

ESCRIURE• La narració de fets reals.

ESCOLTAR I PARLAR• Explicació d’una història.


TEMA 2

LECTURA• L’oportunitat. (text narratiu)


GRAMÀTICA• El nom. Classes de noms.

34

ORTOGRAFIA• Les majúscules.

VOCABULARI• Els prefixos bi-, pre- i re-.

ESCRIURE• La combinació de diàleg i narració.

ESCOLTAR I PARLAR• Resum d’arguments.

UN POC DE TOT• Mots encreuats.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 3

LECTURA• Notícies. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de paraules i d’idees principals.

GRAMÀTICA• Els noms. Gènere i nombre.

ORTOGRAFIA• El diftong..

VOCABULARI• Sufixos per a formar noms.

ESCRIURE• Les notícies.

ESCOLTAR I PARLAR• Transmissió d’informacions.


TEMA 4

LECTURA• La granota Verdorina. (text narratiu)


35

GRAMÀTICA• Els adjectius: gènere i nombre..

ORTOGRAFIA• Els hiats.

VOCABULARI• Sufixos per a formar adjectius.

ESCRIURE• Descripció de persones i animals.

ESCOLTAR I PARLAR• Fórmules de cortesia i relació social.

UN POC DE TOT• Refranys.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 5

LECTURA• El núvol. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges i oracions de la lectura.

GRAMÀTICA• Els determinants: l’article.

ORTOGRAFIA• L’accent en lese paraules monosil·làbiques.

VOCABULARI• Paraules primitives, derivades i compostes.

ESCRIURE• La descripció de llocs i objectes.

ESCOLTAR I PARLAR• L’entrevista.

UN POC DE TOT• Nadala.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.


TEMA 6

LECTURA

36

• La princesa Aluci i Filibert. (text narratiu)


GRAMÀTICA• Els determinants demostratius..

ORTOGRAFIA• Paraules amb j, g, tj i tg.

VOCABULARI• Vulgarismes.

ESCRIURE• Narració i descripció.

ESCOLTAR I PARLAR• Combinació de narració i descripció.

UN POC DE TOT• Poema.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 7

LECTURA• El conte de les batutxes. (text poètic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Relació de personatges amb accions.• Elecció de les idees principals.

GRAMÀTICA• Els determinants possessius.

ORTOGRAFIA• Ortografia de la lletra h.

VOCABULARI• Estrangerismes.

ESCRIURE• El conte.

ESCOLTAR I PARLAR• El conte.

UN POC DE TOT• Contes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

37

TEMA 8

LECTURA• La Lluna. (text poètic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Relació de personatges amb accions.• Identificació de versos.

GRAMÀTICA• Els pronoms personals.

ORTOGRAFIA• Ortografia de la b i la v.

VOCABULARI• Neologismes.

ESCRIURE• Les poesies.

ESCOLTAR I PARLAR• Recitació de poemes.

UN POC DE TOT• Redolins.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 9

LECTURA• Mides, el rei d’or.. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació d’oracions de la lectura.• Elecció d’idees principals..

GRAMÀTICA• Les conjugacions verbals.

ORTOGRAFIA• La e i la o obertes o tancades. Tipus d’accent.

VOCABULARI• Tecnicismes.

ESCRIURE• El text expositiu.

ESCOLTAR I PARLAR• El text expositiu: idea central i idees secundàries.

UN POC DE TOT38

• Frases fetes.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 10

LECTURA• Quedar-se a la lluna de València. (text narratiu)


GRAMÀTICA• Els temps verbals.

ORTOGRAFIA• Ortografiad e la r i del dígraf rr.

VOCABULARI• Sufixos per a formar verbs.

ESCRIURE• Elaboració d’un informe.

ESCOLTAR I PARLAR• Elaboració d’un informe.

UN POC DE TOT• Retrucs.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

Competències bàsiques 2n Trimestre

TEMA 11

LECTURA• El taller de l’humor. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges.• Elecció de les idees principals.

GRAMÀTICA• L’imperatiu i les perífrasis d’obligació.

ORTOGRAFIA• Les terminacions –etud, -itud, -bilitat, -tat, -dat.

VOCABULARI• Frases fetes.

39

ESCRIURE• Textos argumentatius.

ESCOLTAR I PARLAR• El debat.

UN POC DE TOT• Refrany.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 12

LECTURA• El paquet. (text narratiu)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges.• Elecció de la idea principal.

GRAMÀTICA• Els adverbis de lloc i de temps.

ORTOGRAFIA• Ortografia de la ll i la i.

VOCABULARI• Els sufixos despectius.

ESCRIURE• La sol·licitud.

ESCOLTAR I PARLAR• La sol·licitud i la informació.


TEMA 13

LECTURA• Dos taurons a la peixera. (text teatral)


GRAMÀTICA• L'anàlisi morfològica.

ORTOGRAFIA• Ortografia de la c i la ç.

40

VOCABULARI• Els refranys.

ESCRIURE• El diàleg teatral.

ESCOLTAR I PARLAR• Conversació.

UN POC DE TOT• Interpretació.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 14

LECTURA• La gossera. (text teatral)


GRAMÀTICA• L'oració.

ORTOGRAFIA• Ortografia de la x i els seus sons.

VOCABULARI• Paraules sinònimes i antònimes.

ESCRIURE• L’obra de teatre.

ESCOLTAR I PARLAR• Dramatització d’un text teatral.

UN POC DE TOT• Embarbussament.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.

TEMA 15

LECTURA• Pere Sense Por. (còmic)

COMPRENDRE I COMENTAR• Identificació de personatges.• Relació de personatges amb accions.

GRAMÀTICA

41

• Classes d’oracions.

ORTOGRAFIA• Paraules començades per em-, es-, en- o eix-. i noms acabats en –esa i –essa.

VOCABULARI• Paraules polisèmiques.

ESCRIURE• El còmic.

ESCOLTAR I PARLAR• L’expressió dramàtica.

UN POC DE TOT• Eslògans.• Eficàcia lectora.• Lectura recomanada.


42

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1.– Comprensió i elaboració de missatges que utilitzen sistemes de comunicació verbal i no verbal.– Observació d'il·lustracions per anticipar el contingut d'un text escrit.– Explicació del que hauríem fet nosaltres davant d’una situació com la que es planteja a la lectura.– Desenvolupament d'estratègies que permeten resoldre dubtes en la comprensió de textos: rellegir, avançar, retrocedir,

exercitar la rapidesa lectora, seleccionar la resposta correcta entre una sèrie d'opcions, imaginar desenllaços...– Compleció de textos restituint els punts i les majúscules eliminades.– Lectura d’una frase amb l’entonació correcta, derivada de la puntuació que presenta i que cal respectar. – Memorització de l'abecedari i redistribució de grups de lletres per restablir l'ordre alfabètic.– Observació del plànol d’una ciutat, detectant-hi els elements que la componen.– Escriptura d’oracions que resumeixen el que fem en les diverses parts del dia.– Presentació d’un mateix a algun company o companya, com si no ens conegueren.– Resolució d'endevinalles i interpretació de frases complexes.

TEMA 2.

– Lectura d’un conte i resposta a preguntes de comprensió lectora.– Identificació del significat d’unes paraules a partir del context.– Cerca d’informació en un text.– Identificació de la idea principal d’un conte.– Lectura i comprensió de breus explicacions gramaticals.– Classificació de noms segons si són propis o comuns.– Escriptura de noms propis i comuns.– Relació de noms propis i comuns.– Puntuació d’oracions mitjançant comes i la conjunció i.– Ordenació de paraules i escriptura de frases.– Relació de paraules primitives i derivades.– Relació de paraules derivades i escriptura dels mots primitius corresponents.– Ordenació alfabètica d’una sèrie de paraules.– Lectura de textos en primera persona.– Reescriptura d’un text en primera persona.– Identificació de les tres parts d’un text narratiu.– Audició d’una experiència personal.– Explicació d’experiències en primera persona.

TEMA 3. – Anticipació d’una història a partir del títol i de les il·lustracions que acompanyen el text.– Lectura d’un conte i resposta a preguntes de comprensió lectora.– Identificació del significat d’uns mots a partir del context.

43

– Descripció d’uns personatges del conte.– Cerca d’informació sobre un país.– Lectura i comprensió de breus explicacions gramaticals.– Classificació de noms segons el gènere i el nombre.– Relació de noms femenins i masculins.– Escriptura de noms d’oficis.– Escriptura dels articles el, la, els i les.– Puntuació de textos utilitzant els signes d’admiració i d’interrogació.– Escriptura d’antònims mitjançant els prefixos in- i des-.– Relació de paraules amb imatges.– Identificació de les tres parts d’un text.– Invenció i redacció d’una història.– Narració d’un fet real viscut.– Explicació d’una experiència divertida viscuda.– Invenció i explicació d’una història.

TEMA 4.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu contingut. Resposta de preguntes sobre la lectura que hem fet.– Identificació de la paraula que correspon a una sèrie de dibuixos que es presenten.– Lectura d’un text sobre el nombre dels noms i comprensió del mecanisme amb què es passa de singular a plural. – Relació de dibuixos amb els noms que il·lustren, segons estiguen en singular o en plural. – Formació del plural o bé del singular d’una sèrie de noms que es presenten. – Compleció d’oracions amb paraules en singular o en plural, segons que corresponga en cada cas.– Compleció d’una graella amb paraules que porten mp, mb i mm.– Escriptura de paraules que porten p i b al final de paraula. – Observació de mecanismes que serveixen per fornar diminutius i augmentatius. – Compleció d’un requadre amb paraules en augmentatiu o en diminutiu. – Lectura d’una definició sobre el que és un diccionari i les característiques que presenta. – Busca en el diccionari de paraules, i intel·lecció de totes accepcions que presenta. – Elaboració de la fitxa d’un llibre amb les seues dades més importants. – Redacció de la fitxa d’un llibre que haja llegit tota la classe. – Explicació en grup de llibres que haguem llegit i de si ens han agradat o no i per què. – Escriptura correcta de contes, ordenant-ne els títols. – Lectura d’una paraula sí, una paraula no d’una corda, per tal de desxifrar un missatge secret que conté.

TEMA 5.

– Lectura d’un text narratiu i resposta d’una sèrie de preguntes que hi fan referència. – Explicació del significat d’una frase feta, relacionant-la amb una imatge que la representa.– Indicació de les idees que donaríem a uns animals per solucionar els seus problemes. – Lectura d’un text i identificació dels adjectius que hi apareixen.– Busca d’adjectius que puguen anar bé a una sèrie de noms que es presenten.– Relació d’adjectius amb els noms a què es podrien aplicar.– Compleció de frases amb l’adjectiu que hi aniria bé, i aplicació d’adjectius a imatges que es presenten.– Escriptura de paraules que porten r en diverses posicions.– Eliminació de les r que sobren en una sèrie de paraules.

44

– Substitució de grups nominals per l’adjectiu equivalent, en forma de gentilici. – Ordenació dels fragments d’una carta que es presenta. – Escriptura d’una carta desenvolupant una de les idees que es presenta.– Comparació de dues versions d’una carta, observant la que és més formal i la que menys. – Classificació de fórmules que es fan servir en cartes segons que siguin formals o informals.– Lectura de diàlegs amb retruc, observant com funciona el mecanisme.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6.

– Lectura d’un text narratiu i comprensió del seu significat. – Resposta de preguntes sobre el text que hem llegit.– Numeració de frases que han aparegut a la lectura, segons el seu ordre d’aparició. – Selecció de l’adjectiu correcte per a una sèrie d’il·lustracions. – Compleció d’un quadre amb les formes de l’adjectiu que hi falten.– Escriptura de les formes adequades de cada adjectiu, en unes sèries.– Escriptura de noms amb els adjectius corresponents, observant una il·lustració.– Busca de noms que es podrien aplicar a una sèrie d’adjectius que es presenten, respectant en tot cas la concordança.– Lectura de paraules i classificació segons que tinguen el so de la essa sorda o la essa sonora. – Formació de paraules i indicació d’allò que signifiquen.– Resposta a un correu electrònic com si fóssim un determinat personatges. – Redacció d'un correu electrònic a un amic seguint els supòsits que es presenten. – Classificació de fórmules que trobem en correus eletrònics o en cartes segons que siguin formals o no formals. – Indicació dels sentiments que expressen una sèrie d’il·lustracions. – Indicació dels sentiments que expressen personatges del conte en diversos moments. – Observació d’una cadena de paraules i confecció col·lectiva d’una tirallonga de parau-les segons el mateix model. – Observació d'imatges sobre les activitats que fan les ONG i caracterització d'aquestes, observant la tasca important

que fan a la societat.

TEMA 7.

– Lectura d’un text i comprensió del que ens diu.– Resposta d’una sèrie de preguntes sobre el text que hem treballat.– Indicació de coses que la gent pensa que poden ser malastrugues.– Selecció de refranys que es poden aplicar a la història que hem llegit. – Identificació en un text dels articles que hi apareixen. – Elaboració de frases amb els articles que han aparegut en un text.– Selecció de l’article correcte per a una sèrie d’objectes que es presenten.– Escriptura de l’article correcte per a cada paraula de les que es presenten en una llista.– Compleció d’un text amb els articles que hi falten, tenint en compte el gènere i el nombre.– Completar paraules amb les lletres c, qu, g, segons el cas. – Selecció de les paraules que pertanyen a una mateixa família.– Formació de famílies de paraules emprant els prefixos i els sufixos que es proporcionen.– Busca de paraules al diccionari, agrupant-les per famílies. – Descripció d’una persona que apareix en un dibuix, fixant-se en diversos aspectes. – Ordenació de les paraules que formen una sèrie de frases fetes d’ús habitual.

45

– Explicació de treballs o oficis que es relacionen amb les falles o les fogueres. – Lectura de síl·labes en tots dos ordres sense equivocar-nos.– Identificació de la paraula que no pertany a la mateixa família que les altres. – Observació d'un arbre genealògic i indicació de les relacions familiars que hi detectem. – Compleció de frases amb les paraules necessàries, que indiquen relacions familiars.

TEMA 8.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu significat. – Resposta de preguntes sobre el significat de la narració. – Elaboració de frases amb paraules que s’han treballat en una activitat.– Escriptura de paraules relacionades amb conceptes que han aparegut a la lectura. – Escriptura dels infinitius corresponents a una sèrie de formes verbals, anotant al costat de cadascun la conjugació a

què pertanyen.– Escriptura del verb al qual fan referència una sèrie d’il·lustracions que es presenten.– Relació de noms amb l’acció verbal que els correspon. – Classificació de paraules que tenen el so de la g de “gat” segons la manera com s’escriu aquest so. – Escriptura del plural d’una sèrie d’expressions que es presenten. – Compleció de frases a partir de la informació que ens transmeten diverses fotografies. – Busca en una sopa de lletres de paraules relacionades amb el camp semàntic dels arbres. – Compleció de descripcions amb una sèrie de paraules que es presenten. – Redacció d’un text en el qual es descriga ordenadament un dibuix que s’ha presentat.– Descripció d’objectes només tocant-los, com si fórem persones cegues. – Descripció del caràcter i els costums d’un membre de la nostra família amb el qual tinguem una relació especial. – Joc de les paraules encadenades i resposta de preguntes sobre diverses manifestacions artístiques.

TEMA 9.

– Observació d'il·lustracions per anticipar el contingut d'un text escrit.– Lectura expressiva i audició atenta de descripcions i narracions orals i escrites.– Desenvolupament d'estratègies que permeten resoldre dubtes en la comprensió de textos: rellegir, avançar, retrocedir,

exercitar la rapidesa lectora, seleccionar la resposta correcta entre una sèrie d'opcions, imaginar desenllaços...– Escriptura d’accions que vam fer ahir, que fem hui i que farem demà. – Indicació del temps verbal que apareix en una sèrie de frases, i compleció d’una taula amb aquestes formes. – Compleció de frases amb el temps verbal adequat, segons el context a què es refereixen.– Escriptura del diminutiu i l’augmentatiu d’algunes paraules que s’indiquen.– Escriptura de la dièresi a les paraules que ho requereixen, segons la norma indicada.– Detecció en llistes de paraules d’aquella que no és sinònima de les altres.– Busca de paraules en el diccionari i escriptura del sinònim que s’hi pot aplicar. – Escriptura de normes que s'hagin de seguir en una biblioteca. – Lectura d'unes normes i correcció d'aquelles que ens semblin incorrectes. – Comentari en grups de normes que s'han de seguir en l'ús del transport públic. – Indicació de les normes que hem de seguir quan estem jugant al parc.– Compleció d’una cançó tradicional amb el nom de diverses parts del cos, procurant que rime en cada cas. – Còpia de frases substituint les paraules subratllades per altres que els siguin sinònimes.– Classificació d'aliments segons el grup a què pertanyin. – Comentari d'hàbits alimentaris saludables i anàlisi dels que duem a terme nosaltres, per esmenar-los si cal.

46

TEMA 10.

– Lectura d’un text dialogat i comprensió del seu significat. – Resposta d’una sèrie de preguntes sobre la lectura, comprovant que s’haja entés correctament.– Indicació de la persona i el nombre d’una sèrie de verbs que es presenten en llistes.– Busca a la lectura de formes verbals que responguen a determinats criteris. – Relació de persones verbals amb les accions que fan.– Descripció de personatges a partir de l'observació de com són. – Correcció de la persona i el nombre d’una sèrie de frases.– Escriptura de frases en la forma verbal que corresponga, segons el context. – Classificació de paraules amb g segons que sonen com “gent” o com “gat”.– Compleció de paraules amb j/g o amb tj/tg. – Compleció d’un text amb les paraules antònimes que hi falten, contràries a les que estan marcades amb negreta.– Busca al diccionari d’una paraula amb un significat determinat que es proporciona. – Indicació del nom dels personatges que parlen en un diàleg.– Subratllat amb diferents colors de les intervencions de cada personatge en un diàleg. – Ordenació i reescriptura d’un diàleg i elaboració d’un diàleg amb els continguts que ens semblen adequats. – Representació de les situacions corresponents a la vida real. – Cerca en una sopa de lletres dels noms dels dits de la mà. – Lectura de frases, detectant-hi les parts del cos que hi apareixen. – Identificació de les parts d'una armadura amb el lloc corresponent, i resposta a preguntes sobre els cavallers

medievals.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11.

– Lectura de poemes i detecció de la informació que ens presenten. – Resposta de preguntes sobre els poemes que han aparegut a la lectura.– Escriptura de la nostra opinió sobre determinats aspectes negatius que observem en fotografies.– Substitució dels pronoms personals d’una sèrie de frases per noms de persones. – Substitució de la part destacada d’una sèrie d’oracions per pronoms personals que hi vagen bé. – Compleció d’un requadre amb informació sobre els pronoms personals. – Col·locació al davant de formes verbals de pronoms personals que hi anirien bé.– Separació sil·làbica de paraules i classificació d’aquestes segons el nombre de síl·la-bes.– Relació de paraules polisèmiques amb els dibuixos que hi corresponen. – Busca de paraules al diccionari, i còpia de dos significats per a cadascuna d’elles.– Busca al diccionari d’una paraula polisèmica, escrivint l’accepció que correspon a ca-da frase. – Agrupació de paraules que rimen, després d’haver llegit un poema en què n’apareixen moltes. – Composició de quatre redolins amb paraules que ens hem inventat, seguint l’exemple que es proporciona. Lectura

d’un poema i recitació amb elegància d’aquest.– Lectura, memorització i recitació d’un poema de Pere Quart. – Audició d’un poema de Joan Maragall i indicació dels llocs en què es fan les pauses de la lectura.– Indicació dels elements que fan falta per tal d'elaborar una paella.

TEMA 12.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu significat.

47

– Resposta d’una sèrie de preguntes sobre el contingut de la lectura. – Selecció de les frases que han aparegut a la lectura, i de les que no ho han fet. – Escriptura dels infinitius corresponents a una sèrie de formes verbals, anotant al costat de cadascun la conjugació a

què pertanyen.– Conjugació d’una sèrie de verbs en present, passat i futur, omplint les taules que es presenten. – Escriptura de les formes adequades de cada adjectiu, en unes sèries.– Indicació de les divisions de paraules que són incorrectes.– Escriptura al quadern de les síl·labes que falten segons els dibuixos. – Cerca al diccionari de ls diferents significats de paraules homònimes.– Escriptura d'una oració amb paraules el significat de les quals hem buscat.– Cerca al diccionari de paraules homònimes.– Lectura d'un fragment de conte contestant preguntes que hi fan referència. – Unió de personatges de la lectura amb l'esdeveniment que protagonitza. – Petició a un familiar que ens explique un conte, comprensió del seu significat i explicació posterior d’aquest a la

classe.– Compleció d'un text amb paraules que es refereixen a arbres.– Lectura d'endevinalles, esbrinant-ne la solució. – Lectura de paraules amb rapidesa, idnetificant les que no existeixen en valencià. – Compleció d'una taula amb les formes de present, passat i futur d'un verb. – Lectura d'un programa d'activitats, detectant la informació que conté. – Classificació en el quadern de plantes autòctones que podem trobar a la Comunitat Valenciana. – Investigació de l'element amb el qual s'han elaborat una sèrie de productes.

TEMA 13.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu significat. – Resposta de preguntes sobre la narració que hem llegit, verificant si s’ha entés. – Selecció de les disfresses que apareixen a la lectura, i indicació dels personatges que les porten.– Lectura d’un poema i busca en el seu text d’exemples de paraules pertanyents a diferents categories morfològiques.– Redacció d’una frase que continga paraules pertanyents a les categories gramaticals que es presenten.– Anàlisi morfològica de les paraules d’una sèrie de frases. – Selecció de les síl·labes tòniques d’una sèrie de paraules, classificant-les en agudes, planes i esdrúixoles. – Compleció de paraules amb les síl·labes que es proporcionen. – Reescriptura d’un text usant les abreviatures que coneguem.– Cerca al diccionari de les abreviatures corresponents als dies de la setmana.– Ordenació dels passos que cal seguir si volem utilitzar el reproductor de DVD. – Compleció dels espais buits d'una recepta amb els ingredients i els utensilis que hi falten.– Distribució dels nens en petits grups per elaborar un text instructiu. – Explicació del joc al qual juguem habitualment, indicant per què ens agrada.– Indicació de per què determinats textos ens semblen instructius.– Lectura d’una sèrie d’imitacions idiomàtiques, relacionant-les amb l’idioma corresponent.– Busca en una sopa de lletres del nom de cinc països del món. – Observació d'una imatge relacionada amb el teatre, identificant-hi el que hi veiem. – Cerca d'informació sobre paraules relacionades amb el món del teatre.– Comentari amb els companys d'algunes normes de comportament que hem de tenir presents quan som al teatre.

TEMA 14.

48

– Lectura de notícies descobrint el tipus d'informació que ens aporten.– Resposta a una sèrie de preguntes sobre el text que acabem de llegir.– Elaboració d'un resum amb els continguts més importants de la lectura.– Relació de paraules de la lectura amb la imatge que hi correspon. – Explicació de si hem anat a un planetari i de l'experiència que hi hem tingut. – Compleció de frases amb les paraules que hi vagin bé. – Ordenació d’una sèrie de paraules per tal de formar oracions amb sentit.– Relació de les paraules d’una sèrie de llistes per tal de formar oracions amb sentit.– Compleció d’oracions amb les paraules que hi fan falta.– Selecció de les síl·labes tòniques d’una sèrie de paraules, classificant-les en agudes, planes i esdrúixoles.– Relació de sigles amb el seu significat.– Escriptura de les sigles corresponents a una sèrie d’expressions que indiquem. – Lectura d’un text explicatiu sobre l’estructura d’una notícia i la finalitat a què co-rrespon. – Escriptura d’una notícia que es puga relacionar amb un titular que es presenta. – Compleció de la graella que representa un abecedari, seguint les instruccions que aju-den a descobrir-ne les paraules

secretes. – Lectura d'un missatge tan ràpidament com es pugui, per exercitar la rapidesa lectora.– Formació d'oracions unint paraules d'una sèrie de columnes.– Classificació de paraules en una taula segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles. – Observació de diferents mitjans de comunicació que tenim al nostre abast, contestant preguntes que hi fan referència. – Resolució d'uns mots encreuats amb vocabulari dels mitjans de comunicació.

TEMA 15.

– Lectura d’un còmic contestant preguntes sobre el seu contingut i estructura.– Indicació de diversos tipus d’instrument musical, i detecció dels instruments musicals que tenim en unes imatges.– Còpia d’oracions separant-ne el subjecte del predicat.– Resposta de preguntes tenint en compte l’estructura de subjecte i predicat de les oracions.– Elaboració d’oracions relacionant subjectes amb predicats. – Classificació de paraules agudes en taules, segons la norma per la qual s’accentuen. – Classificació de paraules en una taula, segons que porten accent o no.– Escriptura de l’accent en una sèrie de paraules agudes i esdrúixoles. – Reescriptura d’uns versos col·locant a les paraules l’accent sempre que toque.– Relació d’una sèrie d’onomatopeies amb els dibuixos a què corresponen. – Relació de bafarades amb el tipus de contingut que expressen.– Escriptura de frases al lloc corresponent, relacionant-les amb el seu dibuix.– Lectura d’una conversa i detecció de les persones que hi intervenen i del que fan.– Escenificació amb els companys de situacions que poden comportar la presència de converses.– Lectura d’un cal·ligrama i observació de la imatge que hi ha representat. – Repàs dels principals continguts treballats en el tema per mitjà d’activitats. – Cerca d’informació sobre la Prehistòria i ordenació d’una sèrie d’invents, del més antic al més modern.

QUART CURS

PRIMER TRIMESTRE

49

TEMA1. – Lectura d’un text narratiu i comprensió del seu contingut. – Resposta d’una sèrie de preguntes sobre la lectura que s’ha fet.– Indicació si la lectura expressa un fet real o no, i per què.– Canvi de les paraules destacades en una sèrie de frases pels sinònims que hi corresponen. – Explicació del que hauríem fet nosaltres davant d’una hipotètica situació que es presenta.– Lectura d’un text explicatiu sobre els elements de la comunicació.– Comunicació amb gestos d’una sèrie de missatges que es presenten.– Lectura d’un text sobre les regles generals d’accentuació. – Accentuació de les paraules d’un text que ho necessiten, i classificació de paraules en planes o esdrúixoles. – Afegit de prefixos i sufixos a una sèrie de lexemes per tal de formar noves paraules.– Relació de paraules amb el seu significat. – Lectura d’un text explicatiu sobre les diverses parts de què consta una narració. – Compleció d’una graella amb les paraules que podem extraure d’un text.– Explicació per escrit de la història que veiem representada en unes vinyetes. – Escriptura de les parts que falten en una narració, a partir de la lectura del seu final. – Explicació a classe d'una història que ens haja ocorregut o que haja passat als nostres pares. – Càlcul dels animals que tenim a casa, a partir de la resolució d’una endevinalla que es planteja. – Lectura d'un fulletó sobre la ciutat d'Elx, observant el seu patrimoni monumental.

TEMA 2.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu contingut. – Relació de refranys amb la imatge que els podria il·lustrar. – Indicació de les fórmules que hem emprat per a presentar-nos als altres. – Busca en la lectura noms propis, comuns, individuals i dels noms col·lectius corresponents.– Relació de noms individuals amb els col·lectius que hi corresponen.– Escriptura de majúscules i punts en una sèrie de frases que es presenten.– Escriptura de paraules formades amb els prefixos bi-, pre-, re-.– Identificació de la narració i el diàleg en un text que es proporciona. – Explicació de si un text té sentit sense el diàleg o la narració que incorpora.– Escriptura d'un text que combine narració i diàleg, a partir d'uns personatges d'animació. – Observació d'una imatge i elaboració d'un diàleg a partir del que que hi veiem.– Identificació en una fotografia de l’element dissonant, encerclant-lo. – Explicació del darrer llibre que hem llegit, explicant de què tracta i què hi passa.– Explicació de l'argument d'una pel·lícula i valoració del resum que en fan els companys. – Cerca de l'element que resulta dissonant en una fotografia. – Compleció d'uns mots encreuats amb noms d'esports. – Lectura ràpida d'una frase sense moure el cap. – Resposta de certes preguntes sobre les relacions familiars, especialment amb els ia-ios. – Explicació de jocs tradicionals, relacionant el nom del joc amb la imatge corresponent.– Compleció d'una fitxa amb les característiques d'un joc que ens interesse.– Resolució d'un petit problema matemàtic, relacionat amb el tema.

TEMA 3. – Lectura d'una notícia contestant preguntes sobre el seu contingut. – Reescriptura d'afirmacions que no es corresponen amb la lectura.

50

– Explicació de la biblioteca que tenim a prop, com es diu i si hi anem sovint.– Compleció d'una fitxa amb les dades de Matilde Salvador.– Relació de llibres i materials amb la secció de la biblioteca en què es prodrien trobar. – Indicació del gènere i el nombre de certes paraules, presentades en columnes.– Escriptura del masculí o el femení de determinades paraules.– Indicació del substantiu que es correspon a determinades definicions que es presenten.– Reescriptura de frases canviant el gènere i el nombre dels substantius.– Identificació dels diftongs que apareixen en una sèrie de paraules. – Formació de noms amb el sufix –esa, a partir d’adjectius.– Escriptura dels verbs dels quals deriven determinats noms, identificant els sufixos que els formen. – Escriptura d’un titular per a determinades fotografies que es presenten.– Redacció d’un titular per a una sèrie de fotografies que es presenten.– Compleció d’un quadre amb els elements que constitueixen el contingut d’una notícia.– Lectura d’un embarbussament, memoritzant-lo i repetint-lo ràpidament sense equivocar-nos.– Resolució d’una endevinalla, intentant descobrir què ens amaga. – Explicació d'una anècdota curiosa que haguem viscut. – Lectura ràpida de paraules compostes, escrivint-les després al quadern. – Escriptura al quadern de la paraula que correspon a determinades definicions, que porta dièresi. – Indicació de la part del llibre en què apareixen determinades informacions, i disseny del cartell que ha de servir per

anunciar un esdeveniment.

TEMA 4.

– Lectura expressiva d’un conte fantàstic i resolució d’un qüestionari per a garantir-ne una bona comprensió lectora.– Relació d’imatges amb el capteniment que mostra la protagonista del conte a cada moment de la història.– Reflexió sobre el comportament de la protagonista del conte. – Numeració de dibuixos seguint l’ordre en què apareixen en la història. – Classificació d’adjectius d’una lectura segons el gènere i el nombre que tinguen.– Identificació dels adjectius invariables que apareixen en un text. – Busca de noms que poden concordar amb determinats adjectius.– Descripció d’una persona utilitzant adjectius que concorden correctament. – Detecció en un quadre dels adjectius que hi ha, separant-los d’altres categories morfològiques. – Substitució de determinades expressions per mots formats a partir de sufixos. – Separació del sufix de certes paraules, identificant com estan formades.– Descripció d’un mapa meteorològic emprant paraules relacionades amb el temps. – Escriptura dels femenins corresponents a una sèrie d’adjectius que es presenten.– Elaboració d’una descripció d’una tortuga, a partir de paraules que hem treballat prèviament. – Elaboració de la descripció d’un veí que ens agradaria que visquera a prop de casa.– Redacció de la caricatura d’un company o companya, veient-ne les característiques. – Indicació de les fórmules que hem emprat per a presentar-nos als altres, com també de la manera com ens

acomiadarem en anar-nos-en de casa dels companys. – Indicació d’allò que diríem en una sèrie de situacions imaginàries que es presenten.

TEMA 5.

– Lectura d’un text narratiu i comprensió del seu contingut. – Resposta d’una sèrie de preguntes sobre la lectura que s’ha fet.– Explicació del significat de certes paraules que han aparegut en el text.

51

– Identificació en el text de la lectura de totes les paraules que fan referència a l’oratge. – Lectura d’un text expositiu sobre els determinants i els articles.– Compleció d’un quadre amb el paradigma complet dels articles determinats i indeterminats.– Contracció d’articles tenint en compte els contextos en què apareixen. – Esmena dels articles de certs sintagmes que estan mal escrits.– Escriptura de frases amb la paraula adequada, tenint en compte si ha de dur accent diacrític o no. – Còpia de frases posant-hi l'accent diacrític sempre que faça falta. – Classificació de paraules en dues columnes: mots primitius i mots derivats. – Relació de paraules que tenen a veure amb el Nadal amb la frase corresponent. – Escriptura de la descripció de certs paisatges que es mostren en fotografies. – Elaboració amb un company d'una llista de preguntes que plantejaríem als nostres professors. – Preparació d'una entrevista per a una sèrie de personatges que es presenten. – Audició d’una entrevista i indicació de les parts de què consta. – Preparació d’una entrevista a diversos personatges fantàstics que es presenten.– Lectura, audició i cant d’una nadala, i identificació de refranys que es relacionen amb el període de Nadal.– Resposta de preguntes sobre diversos climes de la Terra i sobre aparells que serveixen per mesurar el temps

atmosfèric.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6.

– Lectura d’una narració i comprensió del seu contingut. – Escripura d'endevinalles, presentant-les als nostres companys. – Busca de les solucions correctes en una lectura, esmenant frases equivocades.– Compleció de frases amb els demostratius que corresponga en cada cas. – Afegit de substantius a certs determinants, recordant que han de concordar en gènere i nombre.– Descripció d'una imatge utilitzant diferents tipus de demostratius, i compleció de diàlegs amb el demostratiu adequat. – Escriptura de les grafies j, g, tg, tj en certes paraules que es presenten. – Escriptura de la forma correcta que correspon a determinats vulgarismes. – Indicació dels animals que desentonen en un dibuix.– Identificació en un text de la part que correspon a narració i la que correspon a descripció. – Descripció de personatges i invenció d’una història en la qual siguen protagonistes. – Descripció d'un ós panda, inventant-nos una història en què siga protagonista. – Narració d'una història a partir de l'observació de determinades imatges.– Memorització i recitació d'un poema sobre els vampirs. – Identificació de les paraules que apareixen en dos baguls, desxifrant-les correctament.– Escriptura de la forma valenciana correcta corresponent a determinats vulgarismes. – Resposta d'una sèrie de preguntes sobre les biblioteques i els llibres.– Cerca d'informació sobre el "bookcrossing", contestant preguntes sobre això. – Tria d'un text que presentarem en un eventual destival de lectura.

TEMA 7.

– Lectura d’un conte, detectant les característiques que presenta com a gènere. – Resposta de preguntes sobre diverses qüestions que s’han tractat a la lectura. – Identificació de les babutxes que apareixen esmentades en un text.

52

– Busca a la lectura de les paraules que corresponen a determinades definicions. – Explicació de la moralitat que té per a nosaltres la història que hem llegit. – Cerca d'informació sobre el recull de contes "Les mil i una nits", relacionant-lo amb la cultura que l'ha produït. – Reescriptura de frases substituint determinades informacions per un possessiu.– Compleció de frases amb paraules que s’escriuen amb h.– Explicació de per què una paraula s'escriu en cursiva.– Compleció de frases amb els estrangerismes que considerem convenients.– Substitució d'estrangerismes per paraules valencianes que els siguen equivalents. – Indicació de la llengua de què procedeixen una sèrie d'estrangerismes. – Compleció de les frases d’una escena amb paraules relacionades amb el món dels contes. – Elecció d'un personatge que ens agrade per tal que siga el protagonista del nostre conte. – Escriptura d'un conte que haguem pensat de manera ordenada. – Audició d'un conte contestant oralment una sèrie de preguntes que hi fan referència. – Preparació del conte de la lectura inicial per tal d'explicar-lo als nostres companys. – Invenció d'un conte curtet protagonitzat per alguns animals que es presenten.– Escriptura dels noms de contes que corresponen a determinades il·lustracions. – Lectura ràpida de frases, procurant no equivocar-nos. – Observació d'imatges contestant preguntes sobre les característiques dels contes i les faules. – Explicació de les diferències que hi ha entre un conte d'Etiòpia i un d'europeu.– Dibuix al quadern d'una escena en què aparega la xiqueta d'un conte.

TEMA 8.

– Lectura de poemes i observació de les seues característiques. – Resposta de preguntes sobre el contingut dels poemes de la lectura. – Relació de versos que es presenten amb el poema de la lectura a què corresponen. – Escriptura de la paraula que correspon a determinades definicions que es presenten.– Busca de metàfores en un poema, explicant què signifiquen.– Classificació dels pronoms personals que apareixen a la lectura inicial del tema.– Escriptura dels pronoms personals forts que corresponen a una sèrie de noms.– Compleció d’oracions amb els pronoms personals febles adequats a una sèrie de frases.– Compleció de frases amb determinades paraules que porten la lletra b. – Compleció d’oracions amb paraules que s’escriuen amb v. – Indicació del neologisme correcte en una sèrie de grups que es presenten.– Cerca de significats de neologismes pertanyents al camp de la informàtica. – Explicació de les metàfores que apareixen en determinats redolins.– Escriptura de personificacions en les quals apareguen determinats objectes.– Compleció dels espais d’una poesia amb les paraules que trobarem en un requadre.– Compleció de la rima d’una sèrie de redolins. – Lectura en veu alta dels poemes inicials de la unitat, seguint els consells que es presenten.– Escriptura d’un títol per a un poema que acabem de llegir.– Relació de dibuixos per tal de formar paraules compostes.– Observació d'imatges de la Lluna, contesnat preguntes sobre aquest satèl·lit. – Realització d'un experiment per tal d'entendre per què unes hores és de dia i unes altres, de nit.

TEMA 9.

53

– Lectura d'un mite, identificant les característiques que presenta com a tipologia textual. – Resposta de preguntes sobre la lectura que acabem de fer.– Ordenació de frases segons l'ordre en què apareixen a la lectura, i escriptura de les coses que es converteixen en or. – Indicació d'una cosa que haguem desitjat molt i que els pares ens han negat.– Comentari d'una llista sobre el que permetríem i el que no permetríem als nostres fills. – Transformació de formes verbals a l’infinitiu que hi correspon.– Indicació del verb que es podria relacionar amb determinades fotografies que s’aporten.– Compleció de frases amb infinitius de la conjugació que s’indica en cada cas.– Localització de verbs en infinitiu en una sopa de lletres. – Classificació de verbs segons que siguen d’acció, d’estat o d’existència.– Col·locació de l’accent correcte davant d’una sèrie de paraules, tenint en compte el seu grau d’obertura. – Compleció de redolins, tenint en compte que els versos han de rimar. – Busca en una enciclopèdia d’informació sobre el xocolate, completant un esquema amb ella.– Redacció d’un text expositiu sobre unes festes, llegint-lo després en veu alta a classe. – Indicació del tema d’una exposició oral que hem escoltat.– Elaboració d’una intervenció oral davant de la classe relativa a un tema que hem preparat amb anterioritat. – Busca en una sopa de lletres de paraules de festivitats valencianes. – Explicació de certes frases relacionades amb el Carnestoltes.– Cerca del nom d'un joc popular valencià, a partir del seguiment d'unes petjades. – Relació del nom de déus i deeesses grecs amb la seua característica principal, i resolució de preguntes pràctiques

sobre un possible viatge a Grècia.

TEMA 10.

– Lectura expressiva d’una narració, contestant preguntes que hi fan referència.– Explicació als companys d’alguna frase feta que coneguem. – Selecció de la il·lustració que respon més bé a allò que ens ha dit la lectura.– Relectura del text inicial trobant-hi exemples d’una sèrie de temps verbals. – Relació entre elles d’oracions que tenen el mateix significat.– Identificació de les formes verbals de determinades, explicant igualment en quin temps verbal estan.– Detecció en unes llistes de la forma verbal discordant.– Indicació del so de la r que presenten determinades paraules. – Compleció de paraules amb r o rr.– Compleció de frases amb paraules que porten r o rr. – Formació de verbs afegint-hi els sufixos –ejar i –itzar.– Substitució del verb "fer" en una sèrie de frases per altres verbs de significat més precís. – Elaboració d'un informe sobre la darrera vegada que vam fer un treball en grup. – Escriptura d'un informe sobre algunes activitats que haguem fet amb companys de classe.– Investigació dels gustos esportius dels companys de classe i elaboració d'un informe amb aquests. – Recol·lecció de dades meteorològiques, elaborant un informe amb les característiques climatològiques del nostre

ambient. – Explicació del que creiem que transmet una determinada campanya publicitària.– Còpia de retrucs, relacionant-ne les dues parts segons que corresponga.– Compleció de paraules al quadern, formant noms d'oficis. – Observació i comentari d'imatges relacionades amb els Jocs Olímpics.

TERCER TRIMESTRE

54

TEMA 11.

– Lectura d’acudits, veient que es tracta sempre de textos dialogats. – Resposta de diverses preguntes sobre la lectura, comprenent-ne el sentit.– Explicació de la història que ens ha semblat més còmica, i per què.– Selecció dels personatges que se citen en el segon text.– Explicació de la funció de l’oficina d’objectes robats, indicant els llocs on n’hi pot haver.– Compleció de diverses frases amb verbs en imperatiu. / Canvi dels verbs en imperatiu de certes oracions per perífrasis

d’obligació.– Ordenació de perífrasis elaborant frases amb cadascuna d’elles.– Escriptura de situacions quotidianes en les quals emprem imperatius.– Escriptura en paraules de t o d, segons la terminació que hagen de dur.– Formació de paraules amb les terminacions -etud, -itud, -bilitat -tat i -dat.– Explicació d’una sèrie de frases fetes, descobrint que no es poden entendre de manera literal.– Relació d'expressions amb la imatge que les representa.– Escriptura de diversos arguments per a defensar una opinió determinada. – Escriptura d’un text argumentatiu a favor o en contra del futbol com a esport rei.– Escriptura dels avantatges i els inconvenients que té per a nosaltres fer esport. – Elaboració per grups d’arguments a favor i en contra de determinats temes.– Busca entre tots els companys de classe de temes que puguen ser interessants per a fer un debat. – Observació d'il·lustracions sobre el cinema, contestant preguntes sobre el seu contingut. – Comentari de pel·lícules còmiques que haguem vist, i dels seus actors.

TEMA 12.

– Resposta de preguntes sobre el text de la lectura. – Ordenació de les síl·labes de certes paraules per trobar mots que han aparegut a la lectura. – Ordenació de les oracions de la lectura per tal d'obtenir-ne un resum. – Comentari de professions que necessiten una protecció especial per treballar.– Indicació d'oficis i professions que són importants a la nostra societat. – Classificació dels adverbis que han aparegut en un exercici.– Explicació de la posició d’una sèrie de persones en relació amb una fotografia.– Busca de l’adverbi de temps o de lloc que signifique el mateix que determinades expressions.– Compleció de frases amb l’adverbi adequat, indicant de quin tipus d’adverbi es tracta.– Compleció de paraules amb ll, i, agrupant-les per famílies.– Relació d’una sèrie de paraules amb la definició que hi correspon. – Detecció del valor que tenen determinats sufixos despectius en unes frases.– Intercanvi de paraules subratllades en certes oracions per tal que les resultants tinguen sentit correcte. – Escriptura d'una sol·licitud al director de la nostra escola per fer-li una petició. – Escriptura d'una sol·licitud dirigida a una ONG per demanar-li que solucione determinats problemes. – Compleció d'un formulari pensat per vehicular una sol·licitud. – Lectura ràpida d’una frase de la qual s’han esborrat parcialment algunes lletres.– Repàs dels continguts per mitjà de la realització d’activitats finals. – Resposta d'una sèrie de preguntes sobre les professions a partir d'unes imatges.

TEMA 13.

– Lectura expressiva de textos dramàtics amb la pronunciació, el ritme i l’entonació adequades al seu contingut.

55

– Resposta de preguntes sobre la lectura, veient-ne els continguts més importants.– Indicació d’una idea als peixos de la lectura per tal que no es tornen a quedar sense menjar.– Relació d’una sèrie de paraules amb les definicions que hi corresponen.– Busca a la lectura de les expressions que s’adiuen a una sèrie de dibuixos que es presenten.– Busca a la lectura de paraules que tinguen determinades característiques morfològiques.– Indicació de l’anàlisi morfològica correcta que correspon a una sèrie de paraules.– Compleció de l’anàlisi morfològica de paraules que es presenten. – Compleció d’afirmacions sobre les característiques de determinades categories morfològiques. – Anàlisi morfològica de les paraules d’una sèrie d’oracions.– Identificació de noms de dibuixos que porten les lletres c o ç.– Relació de les dues parts d’un refrany, explicant què signifiquen.– Relació de paraules sobre la premsa amb la definició que hi correspon. – Ordenació de les intervencions d’un text per tal de convertir-lo en un text teatral amb sentit.– Escriptura d’un diàleg teatral amb acotacions a partir d’un text que es presenta.– Audició d’una conversa entre dos amics i resposta d’una sèrie de preguntes que hi fan referència. – Busca de la parella corresponent a una sèrie de personatges de conte o còmic. – Compleció d'una fitxa sobre un animal amb informació d'Internet.

TEMA 14.

– Lectura d’un text en el qual apareixen diversos fragments dialogats.– Resposta d’una sèrie de preguntes sobre la lectura que hem fet.– Indicació de les frases que pronuncia cada personatge, en una lectura.– Indicació del moment de la lectura a què corresponen les cares d’un gos que es presenten.– Detecció del subjecte i el predicat d’una sèrie de frases.– Identificació del nucli del subjecte i del predicat de les mateixes frases d’abans. – Compleció d’oracions amb un subjecte i un predicat. – Escriptura d’oracions en les quals el subjecte estiga darrere del predicat.– Lectura de frases, observant que totes les x hi tenen el mateix so. – Classificació de les paraules que tenen x en un text, segons el so que ofereixen.– Canvi de les paraules d’un text per altres termes que hi siguen sinònims. – Compleció de frases amb l’antònim corresponent a certes paraules que s’indiquen.– Relació de paraules amb la part del cos a què fan referència.– Creació d’una història de teatre a partir dels personatges que es presenten– Imitació del moviment i el soroll d’una sèrie d’animals i objectes– Lectura d’un embarbussament, memoritzant-lo i repetint-lo ràpidament sense equivocar-nos. / Resolució d’una

endevinalla, intentant descobrir què ens amaga. – Descripció de com som nosaltres i també els nostres companys.

TEMA 15.

– Lectura i comentari de còmics, descobrint l’estructura que presenten.– Resposta d’una sèrie de preguntes sobre la lectura que s’ha fet.– Indicació del tipus de text que tenim a la lectura, i de la manera com ho hem sabut.– Indicació de l’acudit que no apareix a la lectura.– Comentari del tipus d’oració que tenim en una sèrie de frases.– Compleció de frases amb a o e, superant els errors fonètics que hi cometem de vegades. – Formació de substantius a partir d’adjectius, afegint-hi el sufix –esa.

56

– Busca en una sopa de lletres de paraules que tenen a veure amb els sentiments.– Elaboració d’una història amb dos personatges a partir de la lectura d’un text.– Transformació d’un text en una historieta de còmic, observant els canvis que s’hi ha de fer.– Elaboració en grups de tres d’una tira de còmic, respectant-ne l’estructura.– Compleció de les bafarades d’un còmic amb els textos que hi vagen bé.– Imitació del moviment i el soroll d’una sèrie d’animals i objectes.– Interpretació amb un company d’un fragment de peça teatral.– Transmissió de missatges als altres a partir dels codis de la mirada i els gestos.– Repàs dels principals continguts treballats en el tema.– Resposta de preguntes sobre desastres ecològics a partir de l'observació de certes imatges. – Cerca a Internet de què és un animal en perill d'extinció. – Cerca del significat de paraules relacionades amb el medi ambient, i escriptura de frases amb elles. – Elaboració d'un reportatge sobre la contaminació del medi.

57

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

58

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1– En aquest tema els alumnes aprendran a reconéixer la importància de la comunicació humana en totes les seues

manifestacions.– S’insisteix especialment en la comprensió de descripcions orals i narracions escrites, veient les característiques que

presenta cada tipologia textual i el tipus de paraula que predomina en cada cas.– Recordarem igualment com es presenta una persona: en aquest sentit, identificarem presentacions amb les imatges

corresponents i practicar la presentació oral.– És interessant que els alumnes comprenguen el potencial comunicatiu dels codis no verbals a l'hora d'elaborar,

transmetre i interpretar missatges. Per això s’analitzen diverses situacions comunicatives, moltes de les quals no estan relacionades directament amb el llenguatge verbal.

– Tornarem a memoritzar l'abecedari i distingirem l'ordre alfabètic amb què s'ordenen les paraules del diccionari. Es tracta d’un contingut que ja s’ha fet en cursos anteriors però que ara repasarem, atesa la seua importància.

– Es dóna importància a la pràctica de l'ús de normes d'ortografia bàsiques: el punt i seguit, el punt i a part, el punt final i les majúscules.

– Des del punt de vista de la composició escrita, s’estimula l'expressió ordenada, oral i escrita, d'experiències personals. Finalment, els xiquets s’han d’exercitar en la resolució d'endevinalles i en la resolució de mots encreuats.

TEMA 2– En aquest tema es treballa el text narratiu. Es presenta una narració, a partir de la qual els alumnes poden observar les

característiques que la defineixen i crear-ne ells de pròpies, seguint les pautes que han treballat.– Presentarem les persones utilitzant les fórmules adequades a cada situació i coneixerem les característiques del nom o

substantiu, distingint-lo d’altres categories morfològiques.– També es dóna importància a l’ús de sufixos per a formar nou vocabulari. En aquest sentit, i aprofundint en el

coneixement del vocabulari, cal utilitzar el diccionari sempre que tinguem dubtes lèxics o d’escriptura.– Respecte a l’ortografia, es treballa l’ús correcte de la coma a l’hora d’indicar pauses a les oracions.

TEMA 3– El tema pretén que l’alumnat conega les característiques del text narratiu i el sàpiga distingir d’altres tipus de text que

s’han treballat fins ara. També cal conéixer l’estructura d’una narració i la informació que correspon a cada apartat.– També es pretén que puga explicar anècdotes personals seguint l’estructura d’aquest tipus de text.– Es dóna importància a la pronúncia correcta de les frases que apareixen en les diverses lectures i al coneixement dels

gèneres dels noms i classificar paraules segons aquests gèneres. També es treballa el nom d’alguns oficis.– Es treballen els prefixos, que serveixen per a formar derivats de determinades paraules i, com es fa en altres temes,

s’amplia el vocabulari.– Es treballa l’ús correcte dels signes d’interrogació i d’exclamació i, les convencions que s’utilitzen en els diàlegs i,

especialment, els guionets. Finalment, com a tipologia textual, s’exposa l’estructura bàsica de la narració: inici, part central i final.

TEMA 4– Aquest tema també s’inicia amb un text narratiu, en forma de faula, el qual ensenyarà el poder que pot arribar a tenir

el llenguatge.

59

– L’alumat ha d’identificar el nombre dels noms i ha de formar el plural dels noms a partir del singular. Encara en l’àmbit de la morfologia, es treballa el diminutiu i l’augmentatiu de les paraules, detectant el matís que introdueix cada sufix.

– Des de punt de vista ortogràfic, s’aprén a escriure correctament la lletra b davant de l, r i el so de la p i de la b al final de paraula.

– Com a tipologia textual, es presenta la manera correcta de fer una fitxa de lectura senzilla d’un llibre, incloent-ne el títol, l’autor, el gènere i el resum. S’exposa la manera més correcta de debatre sobre un llibre.

– Es continua treballant l’estructura del diccionari: es tracta que els xiquets coneguen les diverses accepcions d’una paraula i la manera de buscar-les i trobar-les en un diccionari. S’

TEMA 5– El tema comença amb una narració i demana que s’entenga el significat del que ens explica.– Morfològicament, es continuen treballant els adjectius, fent la concordança necessària amb els noms a què s’apliquen. – Des del punt de vista de l’ortografia, es treballa la distinció entre la r forta i la r suau, en totes les posicions.– S’explica el concepte de gentilici. També es continua treballant el diccionari: en aquest cas, es destaca la recerca de

gentilicis per tal de saber-ne el lloc d’origen.– Seguint la tendència de presentar continguts de manera lúdica, ací es treballen frases en les quals es produeixen

retrucs.– Com a tipologia textual, es coneix l’estructura d’una carta amb la intenció de descobrir la finalitat que té en la nostra

comunicació amb els altres.

TEMA 6– El tema comença amb una narració, que es treballa de la manera habitual: en primer lloc, cal llegir-la i, després, fer

una sèrie d’activitats sobre el seu contingut i la seua forma.– Concretament, en aquest cas es demana als alumnes que detecten els personatges que intervenen en una narració i

quines característiques presenta cada un.– També s’aprofita el tractament de la narració per dramatitzar un text tenint en compte els criteris que hi hem de

respectar.– Pel que a la morfologia, es treballa la concordança entre noms i adjectius.– Es demana que es distingisca la essa sorda de la essa sonora i que s’escriguen correctament les grafies que les

representen.– Es continua treballant el diccionari: en aquest cas, es dóna importància a les paraules que canvien de forma segons el

gènere a què pertanyen.– Un altre contingut que es treballa en el tema és la formació de paraules compostes a partir de dues o més paraules

simples.– Com a tipologia textual, s’introdueix el correu electrònic i se’n presenten les semblances i diferències amb les cartes

de correu postal tradicional.– Com a competència en l’autoconeixement dels alumnes, se’ls demana que expressen correctament els seus sentiments,

utilitzant les fórmules més habituals.– El tema acaba d’una manera lúdica: s’hi presenta el joc de les paraules encadenades i com jugar-hi.

TEMA 7– En aquest tema es continua treballant la narració. N’hi ha una a la lectura inicial, i se n’ha d’entendre el sentit.– Com a contingut morfològic es demana a l’alumnat que escriga l’article davant dels substantius que n’han de dur, en

el gènere corresponent. Cal que es fixen especialment en les diferents formes que van adoptant, especialment l’apostrofació.

– Els alumnes han d’escriure correctament paraules amb c, qu i g, tenint en compte el context en què apareixen.– Es formen famílies de paraules observant la primitiva de la qual procedeixen les altres i se separen les paraules a final

de línia, analitzant com cal dividir les síl•labes.– Els alumnes poden desenvolupar la seua imaginació descrivint correctament persones i animals.

60

– També es dóna importància a l’ampliació del vocabulari: es treballa el significat de certes frases fetes i es presenten en situacions concretes, per veure com funcionen.

TEMA 8– En aquest tema es continua treballant la narració, presentant-ne una i analitzant el significat del que ens explica.– En l’apartat de gramàtica, l’alumnat reconeix el verb. Hi ha una sèrie de frases en les quals n’ha d’utilitzar, per veure

com funciona. I, dins de l’estudi del verb, encara es dóna una importància especial a l’estudi de l’infinitiu, amb els quals es relacionen una sèrie de formes verbals.

– Com en els altres temes, es treballa l’ortografia: en aquest cas, els alumnes han de completar correctament paraules amb ga, gue, gui, go, gu, segons el context.

– Es dóna importància al coneixement de la noció de “camp semàntic”, tenint presents diversos camps semàntics pertanyents a un entorn proper.

– Com a creació literària, els alumnes han de descriure llocs i objectes, explicant ordenadament com són en cada cas.– Finalment, hi ha una sèrie d’activitats per aproximar-se a la llengua des de mecanismes més lúdics que els habituals.

TEMA 9– El tema comença amb una narració. L’alumnat ha de saber explicar la història que ens explica.– Des del punt de vista de la morfologia, es treballen els temps verbals i es fan exercicis per tal d’emprar cadascun

d’ells segons la situació en què ens trobem.– Des del punt de vista de l’ortografia, en aquest tema es continuen treballant els grups amb g. Concretament, en aquest

cas es presenta la dièresi i es treballen paraules amb güe, güi, qüe i qüi.– Es demana als alumnes que empren amb correcció paraules sinònimes, per tal d’ampliar el vocabulari.– Com a tipologia textual, s’introdueixen els textos normatius, fent referència a la seua utilitat i a les característiques

que han de presentar. També es treballa l’exposició oral mitjançant el debat sobre les normes. – Des del punt de vista més lúdic, es presenten cançons tradicionals treballant la potencialitat educativa que presenten.

TEMA 10– El tema comença amb un text teatral, que servirà com a presentació d’aquest gènere i com a mostra del format que ha

de presentar.– La temàtica del text, a més, servirà per a treballar el debat amb els xiquets, parlant sobre els estereotips i els

prejudicis, i posant en qüestió la seua validesa.– Es treballen les característiques de les formes verbals i, concretament, es dóna importància a l’anàlisi de la persona i

el nombre.– A partir d’una paraula determinada, cal trobar el mot antònim corresponent. D’aquesta manera, s’amplia el vocabulari

i es relacionen paraules entre elles, creant relacions de sinonímia i antonímia. – Es dóna molta importància a la busca de paraules al diccionari. En aquest cas, i seguint el que s’ha treballat en altres

temes, cal buscar-hi paraules de les quals es desconega el significat.– Es treballa l’ortografia, escrivint amb correcció paraules que porten les grafies j, g, tj, tg.– En el tema es treballa igualment l’estructura d’un text dialogat i l’ús del guió.– I, com a joc per acabar el tema, els alumnes treballen cadascuna de les parts d’una armadura.

TEMA 11– En aquest tema es treballa la poesia: es busca que s’entenga el que ens transmeten i les característiques que presenten.– La temàtica del text i els exercicis de comprensió serviran, també, per a conscienciar els alumnes sobre els riscos i

problemes mediambientals.– Es practicarà la lectura i escriptura dels poemes, especificant les característiques d’aquest gènere literari.– També es treballa, dins de la competència cultural i artística, la recitació de poemes, aplicant-hi els criteris que es

defineixen per a una locució correcta.

61

– En l’àmbit de la morfologia, han de saber emprar correctament els pronoms personals, tenint en compte la persona a què ens estem referint.

– Es demana a l’alumnat que conega el significat d’una sèrie de paraules polisèmiques. Per a fer-ho, ha de saber buscar correctament al diccionari, utilitzant les estratègies que se li presenten.

– Finalment, els xiquets poden conéixer la poesia com a forma especial i bonica d’expressar les coses. Per acabar, treballarem una forma particular de joc lingüístic: els embarbussaments.

TEMA 12– El tema comença amb una història narrada, que els xiquets han d’entendre correctament. Concretament, es tracta d’un

conte per a la conscienciació mediambiental.– Es dóna importància a la morfologia, reconeixent el significat de l’infinitiu com a forma verbal i indicant el verb que

correspon a determinades formes verbals. També des del punt de vista de la morfologia verbal, els xiquets han de conjugar verbs en diversos temps i formes, escrivint correctament les formes verbals.

– Es treballarà també la separació correcta de les paraules a final de línia, tenint-ne en compte la divisió de les síl·labes.– S’introduirà, també, el concepte de paraules homònimes, el qual s’exemplificarà amb paraules concretes i es

complementarà amb recerques de vocabulari al diccionari.– Com a tipologia textual, s’introdueix el conte, mitjançant la lectura d’un text d’exemple i la realització d’una sèrie

d’activitats de comprensió. Els alumnes podran identificar l’estructura d’un conte i aprendre a contar-ne un.– Des d’un punt de vista més lúdic, es treballarà la resolució d’endevinalles i la lectura ràpida de paraules, identificant

les que no pertanyen al valencià.

TEMA 13– El text comença amb una narració, de la qual cal entendre el significat i la tècnica. – Des del punt de vista morfològic, es fa l’anàlisi de certs mots, distingint les seues característiques gramaticals.– Els alumnes aprendran, en aquest tema, a distingir entre síl·labes tòniques i àtones, fet imprescindible per tal de poder

classificar les paraules segons la síl·laba tònica i, d’aquesta manera, accentuar-les correctament.– Es coneix el significat d’abreviatures que s’empren habitualment en la nostra comunicació quotidiana.– Com a tipologia textual, s’introdueixen els textos instructius, mitjançant la lectura d’un text d’aquest tipus, la resposta

d’una sèrie de preguntes i l’escriptura d’unes instruccions pròpies.– Al final del tema es mostren alguns jocs de paraules en valencià que imiten el so d’altres llengües i es treballen les

sopes de lletres.

TEMA 14– Com a tipologia textual, es presenta la notícia i es descobreixen les característiques que la distingeixen d’altres

gèneres.– En aquest tema es presenta la distinció entre frase i oració, la qual es treballa mitjançant la lectura i classificació

d’enunciats d’exemple.– També s’introdueix la classificació de les paraules segons la síl·laba en què recau l’accent, siga en agudes, planes o

esdrúixoles.– En aquest cas, s’introdueix el concepte de sigla i se’n mostren i apliquen exemples habituals.– Després, poden identificar en una notícia les parts de què consta i la informació que ens proporciona, i d’aquesta

manera poder-ne escriure una. Es treballen les condicions necessàries per tal de poder transmetre informació.– Finalment, es duu a terme una activitat en forma de joc per tal de recordar l’abecedari.

TEMA 15– Com a tipologia textual, es lligen els diàlegs que apareixen en els còmics i es fan exercicis per a entendre’ls.– En l’apartat de gràmatica, s’introdueix la distinció entre el subjecte i el predicat de les oracions.– Respecte a l’ortografia, els alumnes aprendran les regles d’accentuació bàsiques, les quals podran aplicar gràcies al

seu coneixement previ de la classificació en paraules agudes, planes i esdrúixoles.

62

– La introducció del gènere del còmic permetrà descobrir el valor de les onomatopeies i relacionar-les amb els objectes que les produeixen. Els alumnes també podran escriure el seu propi còmic.

– Es treballarà, també, la improvisació de textos dialogats, molt relacionada amb el còmic.– Finalment, el tema introdueix el concepte de cal·ligrama.

SEGON CICLE: CUART CURS

TEMA 1– En el tema es dóna importància a la narració. Se n’analitza una i es veuen les característiques que presenta com a

tipologia.– Es vol que s’identifiquen els elements nuclears de qualsevol acte comunicatiu: emissor, receptor i missatge. A la

vegada, en aquest tema es poden identificar, emetre i descodificar missatges que utilitzen sistemes de comunicació no verbal.

– També es treballa l’ortografia i, concretament, les regles generals d'accentuació, que ja van ser introduïdes a finals del curs anterior i ara cal repassar.

– Respecte al vocabulari, es tracta sobre la separació dels diversos elements d’una paraula: lexema i morfemes. – En aquest sentit, es recomana consultar el diccionari per a conéixer les accepcions de diverses paraules i localitzar la

informació gramatical d'aquestes.– Els alumnes, finalment, poden narrar esdeveniments reals ordenadament seguint unes pautes d'escriptura. En fer-ho,

han d’utilitzar els nexes temporals que cohesionen les narracions.– Al final del tema, trobem alguns jocs que permetran enfocar l’aprenentatge de la llengua d’una manera més divertida.

TEMA 2– El tema s’introdueix amb un text narratiu, del qual es pot extraure un ensenyament. Es treballaran l’estructura i el

contingut del text mitjançant activitats de comprensió.– Igualment els xiquets han de conéixer els diversos tipus de nom i les característiques de cadascun. En aquest sentit,

han de formar correctament el femení i el plural d’una sèrie de noms que es presenten.– Des del punt de vista ortogràfic, es destaca la importància de les majúscules i s’exposen els contextos principals en

què ha d’utilitzar-se.– En quant al vocabulari, es tracten els prefixos com a mecanisme per a la creació de noves paraules. Per a ampliar

encara més el vocabulari, es proposa la consulta del diccionari.– Hi ha activitats de composició: en aquest cas, els xiquets han de compondre textos en els quals es combinen diàleg i

narració.– Finalment, també es tracten mètodes per resumir l’argument de les obres i es proposen uns mots encreuats útils per

treballar el vocabulari relacionat amb els esports.

TEMA 3– En aquest tema es treballa la notícia. En aquest sentit, se’n presenta una, que s’ha d’entendre, analitzant-ne sobretot

l’estructura.– Des del punt de vista morfològic, es reintrodueixen el gènere i el nombre del noms, fent referència a algunes de les

terminacions de femení i de plural més habituals i posant-ho en pràctica a través d’exercicis, com és habitual.– Els xiquets, igualment, han d’identificar els diftongs que apareixen en una paraula. Una bona manera de fer-ho és

separar correctament les paraules a final de línia.– Es tracten, de nou, mecanismes per a formar paraules, en aquest cas els sufixos emprats per a crear noms.– A continuació, els xiquets aprendran com redactar notícies i n’hauran d’escriure una seguint les pautes assenyalades.– També es treballaran els mecanismes més útils a l’hora de transmetre informacions i es duran a terme algunes

activitats més disteses al final del tema.

TEMA 463

– En aquest tema es treballa la narració, coneixent l’estructura que presenta i els seus tipus de contingut.– També es treballen els adjectius, en els seus diversos gèneres i nombres i es formen adjectius amb els sufixos adequats

que es presenten. D’aquesta manera, l’alumnat s’adona de les característiques d’aquesta categoria morfològica. – Des del punt de vista de l’ortografia es treballen els hiats i com distingir-los.– Es dóna importància, altra vegada, a l’ampliació del lèxic, en aquest cas fent referència a sufixos utilitzats a l’hora de

crear adjectius.– La creació personal està garantida per mitjà de les descripcions de persones i animals, que els alumnes han de llegir i

elaborar personalment.– D’altra banda, es treballen algunes fórmules elementals de cortesia i relació social. D’aquesta manera, els xiquets

aprenen a relacionar-se entre ells, i treballen la competència social i ciutadana.– També se’ls demana que coneguen els noms dels vents i el lloc d’on bufa cadascun d’ells. D’aquesta manera són més

conscients de l’entorn físic i cultural en què viuen.

TEMA 5– Aquest tema també està introduït per un text narratiu, que es tracta mitjançant preguntes de comprensió. – Des del punt de vista morfològic, es presenten els tipus de determinants; això permet, entre altres coses, emprar

correctament els articles.– Respecte a l’ortografia, es tracta l’accent de les paraules monosil·làbiques, el qual no segueix les normes

d’accentuació habitual i, per tant, pot ser difícil d’aplicar per als alumnes. – En relació al lèxic es tracta la distinció entre paraules primitives, paraules derivades i paraules compostes, i es

practica la creació de derivades i compostes en diversos exercicis.– La creació textual està garantida per mitjà de la descripció de paisatges i objectes. A continuació, se’ls demana que

coneguen l’estructura d’una entrevista i la finalitat a la qual respon.– També es presenta la nadala, observant la finalitat a la qual respon. D’aquesta manera, el tema acaba adaptant-se

perfectament a l’època de l’any en què ens trobem.

TEMA 6– En aquest tema es volen desenvolupar diverses estratègies de comprensió lectora: realitzar anticipacions sobre un text.

Això es fa a partir de l’observació d’il·lustracions, rellegir, avançar...– Enllaçant amb això, es llig una narració i es fan activitats per comprendre’n el significat i l’estructura. De la narració

en destaca el fet que hi trobem diferents endevinalles.– Gramaticalment, es presenten els determinants demostratius, i hi ha les frases i activitats per veure com funcionen

adequadament.– Per ampliar el nostre coneixement sobre els textos, es presenten mecanismes que ens poden ser útils a l’hora de dur a

terme la descripció de persones i animals.– A nivell d’ortografia, es presenten les regles necessàries per escriure paraules que porten les grafies j, g, tg, tj.– Pel que fa al vocabulari, s’introdueix el concepte de vulgarismes i se’n mostren alguns dels més habituals en valencià.

També es proposa utilitzar el diccionari per tal d’ampliar el vocabulari amb paraules que fins ara no enteníem.– Finalment, es presenten mecanismes que poden ser útils a l’hora de combinar narració i descripció, i es tracta el

concepte de comparació a partir d’alguns exemples extrets d’un text.– Per acabar, els xiquets poden aprendre i recitar un poema i practicar la rapidesa i eficàcia lectores en forma de joc.

TEMA 7– El tema comença amb un conte. D’aquesta manera, es llig un text narratiu i es presenten activitats per entendre els

continguts que presenta.– Pel que fa a la vessant gramatical, s’introdueixen els determinants possessius, en les seues formes fortes i febles i amb

totes les variants de gènere i nombre.– Des del punt de vista de l’ortografia, es fan activitats per escriure sense faltes paraules que porten la lletra h.– Tal com es fa en altres temes, es presenta nou vocabulari: en aquest cas, relacionat amb els estrangerismes. Es fan

exercicis per tal d’emprar-lo correctament.

64

– Igualment, s’analitzen tècniques que són útils a l’hora d’escriure un conte i narrar-lo oralment.

TEMA 8– El tema comença amb una sèrie de textos poètics, la comprensió dels quals es demostra amb la realització d’exercicis. – A continuació, es presenten els pronoms personals, distingint entre forts i febles, i es fan exercicis per veure el

funcionament de cadascun.– Des del punt de vista de la creació lèxica, es tracten els neologismes. Els alumnes aprenen a formar neologismes i a

evitar utilitzar-los en el cas que hi haja una paraula valenciana equivalent.– Pel que fa a l’ortografia, es treballa la b, distingint aquesta grafia de la v, amb la qual es confon molt sovint.– Finalment, la introducció del gènere poètic permet treballar els poemes des d’un punt de vista creatiu, de manera que

els xiquets també podran escriure’n. També es presenten redolins i embarbussaments.

TEMA 9– Al principi del tema trobem un text narratiu que es treballa mitjançant exercicis. El text serà útil a l’hora de treballar

vocabulari i l’ús de refranys, entre altres coses.– Des del punt de vista gramatical, es proposa conéixer les diverses conjugacions del verb i conjugar verbs segons el

model que hi correspon.– En aquest tema, pel que fa a la fonètica, es treballarà la distinció entre vocals obertes i tancades i els tipus d’accent.

S’exposen els casos en què la e i la o seran obertes o tancades, segons el context.– Per ampliar el vocabulari, s’exposa el concepte de tecnicisme i se’n veuen alguns dels més habituals. El contingut dels

exercicis, a més, s’amplia amb recerques al diccionari.– També s’identifiquen les característiques que ha de presentar un text expositiu i els alumnes tenen l’oportunitat de

veure-les elaborant-ne un.

TEMA 10– El tema comença amb un text narratiu en primera persona, seguit d’una sèrie d’activitats de comprensió en les quals

també es treballaran jocs de paraules.– Des del punt de vista gramatical, s’analitza el temps en el qual apareix una determinada forma verbal.– A continuació, respecte a l’ortografia, es treballa l’escriptura de la r i de la rr.– Es dedica una atenció especial al vocabulari: es presenten sufixos que serveixen per a formar verbs, ampliant el

vocabulari; igualment, s’empra el verb fer en els seus diversos contextos.– Per acabar, s’analitzen les característiques que ha de presentar un informe, tant de manera escrita com oral.

TEMA 11– El tema comença amb una sèrie d’acudits que són comentats i analitzats posteriorment. El tema és aprofitat per

practicar el debat, la descripció i el resum d’arguments. – A continuació, ja des del punt de vista gramatical, es presenta l’imperatiu i les diverses perífrasis d’obligació.– Pel que fa a l’ortografia, es demana que s’escriguen correctament les paraules acabades amb –etud, -itud, -bilitat, -

tat i –dat, depenent del cas.– Respecte al lèxic, es tracta el tema de les frases fetes i se n’introdueixen algunes de les més utilitzades.– Com a tipologia textual, es tracta el text expositiu i els xiquets n’han d’escriure un tenint en compte les

característiques que ha de mostrar. També aprenen el mode correcte de dur a terme debats.

TEMA 12– El tema comença amb un text narratiu on el contingut apareix en diversos formats (cartells...).– Una vegada tractada i comentada la lectura, es presenten els adverbis de lloc i de temps, que s’incorporen a les frases

adequades per veure’n el funcionament.– Pel que fa a l’ortografia, es tracta la distinció entre i i ll.

65

– Han de formar noves paraules utilitzant sufixos despectius i afegint-los a l’arrel. S’amplia el vocabulari amb consultes al diccionari, entenent-ne bé l’estructura de les entrades.

– Finalment, s’acaba presentant la sol·licitud escrita i el format que ha de tenir. També es mostra una sol·licitud buida, que han d’omplir seguint les pautes assenyalades. Les sol·licituds també són treballades a nivell oral.

– En acabat, com és habitual, es duen a terme jocs lingüístics i endevinalles.

TEMA 13– En aquest tema, al principi, trobem un text dramàtic amb onomatopeies i acotacions. També s’analitzen els elements

que hem de tenir en compte a l’hora d’expressar-nos dramàticament.– Des del punt de vista morfològic, es presenten i s’analitzen una sèrie de paraules, tenint en compte les característiques

gramaticals que presenten.– Pel que fa a l’ortografia, es demana que s’escriguen correctament les grafies c i ç, tenint en compte el context i la

fonètica.– S’amplia el vocabulari mitjançant l’estudi de refrançs d’ús freqüent.– Respecte a la tipologia textual, es posa una atenció especial en la creació de textos dramàtics, en les seues

característiques i en com construir-ne els diàlegs. Es lligen exemples de fragments de teatre i se n’escriuen.– Per acabar, pel que fa a l’expressió oral es tracten la conversa i l’exposició de punts de vista.– Al final del tema es treballen alguns personatges coneguts de la cultura popular i s’amplia el vocabulari relacionat

amb el teatre.

TEMA 14– Aquest tema també comença amb un text teatral, que els xiquets han d’entendre. Es comprovarà la seua lectura

mitjançant exercicis.– Des del punt de vista gramatical, es repassa l’estructura que presenta una oració, dividida en subjecte i predicat.– Des del punt de vista fonètic, s’analitzen els diversos sons que presenta la x i s’identifiquen en les paraules

corresponents.– Pel que fa al vocabulari, es repassen els termes sinònim i antònim i es presenten i relacionen moltes paraules que

presenten aquestes relacions de significat.– En l’apartat d’expressió escrita i l’expressió i comprensió orals, se segueix treballant l’escriptura i representació de

textos teatrals. Els xiquets hauran d’escriure una petita obra a partir de les pautes proposades.– El tema acaba de manera lúdica amb embarbussaments, que els xiquets han de llegir sense embolicar-se i veient la

gràcia que ofereixen.

TEMA 15 – El tema es dedica a l’anàlisi del còmic i permet descobrir les característiques que presenta.– El tema torna a treballar el text narratiu. A partir del text de la lectura, cal entendre’n el significat i veure les

característiques que ofereix com a tipologia.– Des del punt de vista sintàctic, s’identifiquen les classes d’oracions i descobrir la classe a la qual pertanyen les que es

presenten.– Pel que fa a l’ortografia, s’aprén a escriure amb correcció paraules que comencen amb em-, es-, en-, eix-, a més de

paraules acabades amb –esa i essa.– Respecte al lèxic, es tracta el concepte de polisèmia i els xiquets han de reconéixer els diferents significats que pot

tenir una mateixa paraula.– Els alumnes han d’elaborar còmics tenint en compte les característiques que han de presentar. També se seguirà

tractant l’expressió dramàtica oral. Finalment, es presenten eslògans i aspectes característics del llenguatge publicitari.

66

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat i entonar adequadament.

2. Expressar-se de forma oral, utilitzant diferents funcions de comunicació, vocabulari, entonació i ritme adequats, i una estructura narrativa coherent.

3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals i secundàries.

4. Llegir en silenci valorant el progrés i la velocitat lectores, memoritzar i reproduir textos senzills.

5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i fluïdesa adequades.

6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en les situacions quotidianes i escolars, de forma ordenada i adequada, utilitzant la planificació i revisió dels textos, tenint cura amb les normes gramaticals i ortogràfiques i la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

7. Llegir ben sovint i per pròpia iniciativa com a font de plaer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle, per a conéixer les característiques bàsiques de la narració i de la poesia i per a facilitar l’escriptura de tals textos.

8. Utilitzar estratègies (de lectura i d’escriptura) per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, captar el sentit global, les idees principals i secundàries, resumir els textos llegits i realitzar esquemes.

9. Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes d’organització i de funcionament i les possibilitats que oferix.

10. Observar per mitjà d’insercions, supressions, canvis d’orde, segmentacions o recomposicions, les paraules, els enunciats i els textos per a millorar la comprensió i l’expressió.

11. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i de comprensió de textos.

12. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d’Espanya.

13. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

14. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text.

15. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d’acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d’estes llengües.

16. Utilitzar programes informàtics per a l’elaboració i presentació de textos.

67

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Llegir un text i entendre'n el contingut.

– Completar un text amb les majúscules adequades.

– Indicar quin tipus de comunicació veiem en una imatge.

– Ordenar correctament paraules, segons l’ordre del diccionari.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne:

– Diferenciar entre vocals i consonants.

– Conéixer l’abecedari valencià.

– Utilitzar correctament el punt i les majúscules.

– Elaborar plans seguint l’estructura pròpia.

AVALUACIÓ FINAL

Proposta d’avaluació dels continguts de cada tema:

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Llegir un text i entendre el sentit. Activitat 1

Puntuar correctament un text. Activitat 2

Recórrer a diversos elements comunicatius per a transmetre un missatge. Activitat 3

Reconstruir l’ordre amb què es presenta l’alfabet. Activitat 4

Redactar un pla sobre el que pensem fer ens dies determinats. Activitat 5

Emprar adequadament les fórmules de salutació i comiat. Llibre: pàgina 12, Activitat 32

Saber desxifrar endevinalles i trobar les solucions que es demanen en una sopa de lletres. Llibre: pàgina 13, Activitats 1 i 2

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d’activitats per dur a terme abans de l’inici del tema:

– Llegir un text i entendre’n el contingut.

– Respondre preguntes sobre el text.

68

– Classificar noms en comuns i propis.

– Explicar una cosa que ens haja passat.



– Conéixer les característiques del nom.

– Escriure correctament la coma enumerativa.

– Distingir entre paraules primitives i derivades.

– Escriure una història personal respectant-ne l’estructura.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre’l correctament. Activitat 1

Distingir noms propis i separar-los de noms comuns. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 20, Act. 13

Relacionar mots derivats amb els primitius que hi corresponen. Activitat 3

Ordenar paraules segons l’ordre alfabètic, tal com apareixen en el diccionari. Activitat 4

Escriure frases amb les comes i les i que hi falten. Activitat 5

Tenir present la importància del prefix re- per formar paraules noves. Activitat 6

Escriure una història en primera persona. Activitat 7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL



– Escriure l’article davant de certes paraules.

– Formar l’antònim d’una sèrie de paraules.

– Escriure correctament els signes de puntuació.



– Narrar fets correctament.

– Identificar i escriure el gènere dels noms.

– Escriure correctament els signes d’admiració i interrogació.

– Usar adequadament els prefixos per formar noves paraules.

AVALUACIÓ FINAL


69


Llegir una notícia i entendre’n l’estructura i el contingut Activitat 1

Escriure correctament signes d’interrogació i exclamació. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 36, Act. 19

Identificar noms masculins i femenins, com també els mecanismes per a marcar el gènere. Activitat 3

Emprar correctament l’article segons el gènere de cada paraula. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 34, Act. 14

Formar masculins a partir de femenins i a l’inrevés. Activitat 5

Descobrir el valor dels prefixos per a la formació de noves paraules. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 37, Act. 20

Redactar una anècdota personal, contestant les preguntes d’una narració. Activitat 7 Llibre de l’Alumne: Pàg. 38, Act. 23

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un text i entendre’n el contingut.


– Completar frases amb br i bl.

– Explicar un llibre que ens haja agradat molt.



– Escriure correctament paraules amb b i m.

– Fer els diminutius i els augmentatius de certes pa-raules.

– Utilitzar el diccionari i comprendre la seua estructura.

– Fer correctament el singular i el plural dels noms.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text i entendre’n l’estructura, com també la informació que ens aporta. Activitat 1

Formar el diminutiu d’una sèrie de paraules que es proporcionen. Activitat 2

Formar correctament el plural de substantius. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 49, Act. 17

Passar frases de plural a singular, fent-hi els canvis necessaris. Activitat 4

Escriure correctament la lletra b davant de la lletra l i la lletra r. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 50, Act. 22

Emprar correctament els augmentatius i els diminutius de certes paraules. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 51, Act. 24

70

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL



– Descriure una casa fent servir adjectius qualificatius.

– Completar paraules amb r o rr, segons les necessitats.



– Conèixer els usos dels adjectius qualificatius.

– Escriure correctament el so de la r forta i la r suau.

– Usar correctament els gentilicis.

– Descobrir l’estructura d’una carat i escriure’n una seguint aquesta estructura.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text en el qual apareixen diàlegs i entendre’n el contingut. Activitat 1

Identificar la categoria morfològica de l’adjectiu. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 62, Act. 13

Escriure amb correcció r/rr, tenint en compte el so que representen. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 65, Act. 25

Formar gentilicis emprant les terminacions adequades per a cada cas. Activitat 4

Escriure una carta no formal, respectant l’estructura i els elements que ha de presentar. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 67, Act. 29

Jugar a retrucs veient les possibilitats lingüístiques del mecanisme. Llibre de l’Alumne: Pàg. 69, Act. 1

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL



– Classificar paraules segons el so de la s que presentin.

– Formar mots compostos a partir de la relació de dos constituents.



– Fer correctament la concordança entre noms i adjectius.

– Distingir entre el so de la s sonora i el de la s sorda.

– Formar i escriure correctament paraules compostes.

– Expressar sentiments i redactar un correu electrònic amb sentit.

71

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre’l correctament.. Activitat 1

Formar els femenins d’una sèrie d’adjectius. Activitat 2

Escriure s o ss, segons el so que corresponga, sord o sonor. Activitat 3

Completar paraules amb c o ç, tenint en compte el so que representen. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 82, Act. 18

Escriure noms d’objectes que incorporen el so de la essa sorda o la essa sonora. Activitat 5

Formar paraules compostes unint els elements constitutius que les formen. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 83, Act. 20

Escriure un correu electrònic respectant l’estructura que ha de presentar. Activitat 7

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL



– Escriure l'article adequat davant de certes paraules.

– Conjugar el present d'indicatiu del verb secar.



– Conèixer l'article i les seves varietats.

– Escriure paraules amb c, g, qu.

– Identificar famílies de paraules.

– Descriure persones i animals segons els models que se'ns presenten.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre el contingut del que ens diu. Activitat 1

Relacionar entre elles paraules que pertanyen a la mateixa família. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 97, Act. 29

Emprar correctament l’article davant de cada tipus de paraula. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 94, Act. 17

Escriure correctament les grafies c, q o g en les paraules que porten aquestes lletres. Activitat 4

Descriure un personatge identificant els trets físics que presenta. Activitat 5

72

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL



– Classificar verbs segons que siguin infinitius o no.

– Completar frases amb g o gu segons que convingui.



– Conèixer el verb i l'infinitiu.

– Escriure correctament paraules amb ga, gue, gui, go, gu.

– Conèixer i completar camps semàntics.

– Descriure correctament objectes i llocs.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i comprendre la informació que ens aporta. Activitat 1

Formar frases en què apareguen verbs conjugats correctament. Activitat 2

Escriure amb correcció les grafies g, gu en els llocs que corresponga Activitat 3

Conéixer camps semàntics i agrupar paraules segons el camp semàntic a què pertanyen. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 110, Act. 21

Elaborar la descripció d’un espai o un ambient. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 113, Act. 31

Fer el joc de les paraules encadenades, combinant paraules en grup. Llibre de l’Alumne: Pàg. 115, Act. 1

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL



– Conjugar un verb en present, passat i futur.

– Buscar sinònims per a una determinada paraula.



– Conèixer els temps verbals.

– Escriure correctament paraules amb güe, güi, qüe, qüi.

– Identificar i escriure paraules sinònimes.

– Entendre i elaborar textos normatius.

73

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text en el qual apareixen diàlegs i entendre’n les convencions. Activitat 1

Identificar el temps en què estan conjugats els verbs de certes oracions. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 123, Act. 13

Completar frases amb la forma verbal que hi correspon. Activitat 3

Completar paraules amb gu, gü, utilitzant la dièresi sempre que siga necessari. Activitat 4

Detectar les paraules sinònimes de certs termes que es presenten. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 125, Act. 22

Escriure normes de comportament en una biblioteca. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 126, Act. 25

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL



– Analitzar formes verbals indicant-ne nombre i persona.

– Escriure correctament paraules que porten les grafies j, g, tj o tg.



– Identificar la persona i el nombre de certs verbs.

– Escriure correctament paraules que porten les grafies j, g, tj o tg.

– Identificar paraules antònimes i saber trobar l'antònim d'una sèrie de paraules.

– Escriure un diàleg respectant les característiques tipo-lògiques que ha de presentar.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text teatral i descobrir les convencions a què recorre. Activitat 1

Agrupar correctament les paraules, segons que siguen sinònimes o antònimes. Activitat 2

Escriure correctament els verbs en present d’indicatiu. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 136, Act. 13

Completar paraules amb les lletres o els dígrafs g, j, tg, tj. Activitat 4

Escriure un diàleg emprant els mecanismes formals adequats. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 141, Act. 32

TEMA 11

74

AVALUACIÓ INICIAL



– Identificar els pronoms personals d’una sèrie de frases.

– Dividir sil·làbicament una sèrie de paraules.



– Conèixer els pronoms personals i fer-los servir correctament.

– Identificar la síl·laba i la divisió sil·làbica.

– Conèixer el significat de paraules polisèmiques.

– Detectar les característiques de la poesia.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre’n el significat i les convencions. Activitat 1

Escriure el pronom personal corresponent a formes verbals que es presenten. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 154, Act. 14

Explicar els diversos significats d’una paraula polisèmica. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 157, Act. 24

Separar sil·làbicament les paraules i classificar-les segons el nombre de síl·labes. Activitat 4

Identificar en un poema les paraules que rimen, coneixent el funcionament de la poesia. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 158, Act. 27

Redactar un poema en el qual apareguen paraules que rimen entre elles. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 159, Act. 30

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL



– Conjugar correctament un verb de la primera conjugació.

– Saber separar una paraula de totes les maneres possibles.



– Conjugar correctament els verbs, tenint en compte la conjugació a què pertanyen.

– Separar correctament paraules a final de línia.

– Identificar homònims i escriure'ls correctament, tenint en compte els seus significats.

– Conèixer contes i veure l'estructura que presenten.

AVALUACIÓ FINAL

75



Llegir un text descriptiu i entendre les convencions que presenta Activitat 1

Separar les paraules correctament a final de línia. Activitat 2 Llibre de l’Alumne: Pàg. 170, Act. 17

Escriure correctament en passat verbs pertanyents a les tres conjugacions. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 169, Act.

12, 13, 14

Distingir el significat de paraules homònimes observant que s’escriuen igual. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 171, Act. 20

Redactar un conte que tinga com a protagonista un ésser fantàstic. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 173, Act. 25

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL



– Buscar en un text exemples de determinades categories morfològiques.

– Saber a quines paraules corresponen determinades abreviatures.



– Fer l’anàlisi morfològica de determinades paraules.

– Distingir entre la síl·laba tònica i l’àtona de deter-minades paraules.

– Saber a què corresponen determinades abreviatures.

– Identificar l’estructura dels textos instructius.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre el contingut i l’estructura que presenta. Activitat 1

Identificar la síl·laba tònica d’una sèrie de paraules. Activitat 2

Conéixer les abreviatures per a determinades paraules d’ús freqüent. Activitat 3

Identificar la categoria morfològica a la qual pertanyen una sèrie de paraules. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 182, Act. 13

Identificar les síl·labes tòniques de les paraules de certes frases. Activitat 5

Escriure les instruccions per fer anar una calculadora. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 187, Act. 28

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

76



– Indicar què són oracions i què són enunciats.

– Trobar paraules agudes i escriure-les correctament.



– Conèixer l'enunciat, distingint entre frase i oració.

– Classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles, segons on portin l'accent.

– Analitzar sigles i indicar què volen dir en cada cas.

– Descobrir l'estructura d'una notícia i elaborar-ne una que tingui sentit.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir una notícia i entendre’n l’estructura i el contingut. Activitat 1

Indicar si són certes o falses afirmacions sobre una notícia. Activitat 2

Classificar paraules segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 198, Act. 12

Formar sigles amb expressions que tenen una presència diària. Activitat 4

Recordar una notícia que haguem llegit fa poc i contestar-ne preguntes. Activitat 5

Redactar una notícia respectant l’estructura que ha de presentar. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 201, Act. 21

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un còmic i entendre'n el contingut.

– Indicar l'onomatopeia que reproduiria bé el so d'un còmic.

– Escriure paraules i accentuar-les correctament segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles.



– Conèixer l'estructura de l'oració: subjecte i predicat.

– Accentuar correctament paraules agudes, planes i esdrúixoles.

– Identificar onomatopeies i els seus valors.

– Conèixer el còmic i el seu llenguatge.

AVALUACIÓ FINAL


77


Llegir un còmic i contestar preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar en una frase el subjecte i el predicat que la componen. Activitat 2 Identificar en una frase el subjecte i

el predicat que la componen.

Escriure correctament els accents en les paraules que n’han de portar. Activitat 3 Llibre de l’Alumne: Pàg. 211, Act. 14

Identificar en un text les paraules planes i accentuar-les si cal, segons les normes. Activitat 4 Llibre de l’Alumne: Pàg. 212, Act. 18

Conèixer el significat d’onomatopeies i relacionar-les amb els animals o objectes que les produeixen. Activitat 5 Llibre de l’Alumne: Pàg. 213, Act. 21

Escriure el text corresponent a les bafarades d’un còmic. Activitat 6 Llibre de l’Alumne: Pàg. 214, Act. 22

Llegir un cal·ligrama i observar de quina manera està construït. Llibre de l’Alumne: Pàg. 217, Act. 2


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL



– Detectar el que ens comuniquen una sèrie de situacions.

– Formar paraules de la mateixa família a partir de lexemes.



– Conéixer les formes de comunicació humana.

– Practicar l'accent i les regles d'accentuació.

– Reconéixer l'estructura de la paraula.

– Narrar una història basada en fets reals.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text dialogat i entendre’n el significat i les característiques. Activitat 1

Identificar l'emissor, el receptor i el missatge en una situació comunicativa. Activitat 2 Llibre de l'alumne: Pàg. 7, Act. 13

Recórrer a diversos elements comunicatius per a transmetre un missatge. Activitat 3

Classificar paraules segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles. Activitat 4 Llibre de l'alumne: Pàg. 8, Act. 19

Escriure l'accent que falta en una sèrie de paraules. Activitat 5

78

Escriure una narració a partir de l'observació d'unes vinyetes. Activitat 6 Llibre de l'alumne: Pàg. 11, Act. 22

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL



– Classificar noms segons que siguen individuals o col·lectius.

– Escriure la majúscula en una sèrie de paraules, sempre que faça falta.



– Conèixer la categoria morfològica del nom i les classes de noms que hi ha.

– Escriure correctament la majúscula en els casos en què siga necessari.

– Analitzar els mecanismes de funcionament dels prefixos bi-, pre-, re-.

– Entendre i produir textos en els quals es combinen diàleg i narració.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text i entendre el sentit Activitat 1

Trobar noms propis i comuns, individuals i col·lectius. Activitat 2

Escriure exemples de noms individuals i col·lectius. Activitat 3 Pàgina 21, activitat 17

Conéixer el valor de prefixos com bi-, pre, re-. Activitat 4 Pàgina 23, activitat 22

Identificar els prefixos d’una sèrie de paraules. Activitat 5

Escriure una narració en la qual també hi haja un diàleg. Activitat 6 Pàgina 25, activitat 31

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL



– Escriure el femení d’una sèrie de paraules.

– Dividir paraules sil·làbicament.



– Conéixer els noms, especialment des del punt de vista del gènere i el nombre.

– Detectar diftongs i distingir la importància que tenen en la separació sil·làbica de paraules.

79

– Identificar els sufixos més importants a l’hora de formar noms amb sentit.

– Conéixer les característiques que ha de presentar una notícia i el tipus d’informació que ofereix.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir una notícia i entendre el contingut i l’estructura que presenta. Activitat 1

Canviar els noms de gènere i de nombre. Activitats 2 i 3 Pàgina 34, activitat 12

Escriure noms en masculí i en femení, amb els morfemes adequats a cada gènere. Activitat 4 Pàgina 37, activitat 24

Redactar una notícia a partir de la informació que ens transmet una imatge. Activitat 5 Pàgina 39, activitat 31

Resoldre endevinalles a partir dels mecanismes de previsió que coneixem. Pàgina 41, activitat 2

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL



– Completar una taula amb la flexió de l’adjectiu.

– Formar adjectius utilitzant els sufixos adequats en cada cas.



– Identificar el gènere i el nombre dels adjectius.

– Detectar hiats i saber com els hem d’accentuar.

– Formar adjectius amb els sufixos adequats.

– Descriure persones i animals utilitzant els mecanismes que es presenten.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir la descripció d’un animal i veure les característiques que presenta. Activitat 1

Detectar els adjectius d’un text i indicar si són masculins o femenins. Activitat 2

Buscar els adjectius que es podrien aplicar a determinats noms. Activitat 3

Identificar els sufixos de certes paraules, indicant de quina paraula provenen els mots derivats. Activitat 4

Emprar correctament adjectius derivats amb els morfemes adequats. Activitat 5 Pàgina 51, activitat 24

Classificar paraules segons que duguen diftong o hiat. Activitat 6 Pàgina 50, activitat 23

80

Elaborar la descripció d’un animal identificant-ne els trets principals. Activitat 7 Pàgina 53, activitat 28

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL



– Accentuar paraules que han de portar accent diacrític o altres tipus d'accent.

– Escriure el mot compost resultant de la combinació de dos altres mots.



– Conéixer els determinants i, especialment, l'ús de l'article.

– Accentuar correctament paraules monosil·làbiques.

– Formar i escriure paraules primitives i derivades.

– Descriure paisatges i llocs seguint els mecanismes que es presenten.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text narratiu i entendre les característiques i la informació que presenta. Activitat 1

Identificar les característiques morfològiques d’un article, pel que fa a gènere i nombre. Activitat 2

Completar frases amb formes apostrofades o contretes de l’article. Activitat 3 Pàgina 62, activitat 10

Escriure correctament paraules amb accent diacrític. Activitat 4 Pàgina 63, activitat 13

Relacionar mots derivats amb els primitius que hi corresponen. Activitat 5 Pàgina 64, activitat 15

Descriure un quadre, utilitzant els mecanismes propis de la descripció. Activitat 6 Pàgina 69, activitat 22

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL



– Completar paraules amb les grafies g, j.

– Escriure alguns demostratius en tots els gèneres i nombres.



– Construir correctament els demostratius.

– Paraules amb j, g, tj, tg.

81

– Detectar vulgarismes i substituir-los per les paraules correctes.

– Entendre i fer textos en què es combine narració i descripció.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text que conté una moralitat i entendre’n el sentit. Activitat 1

Emprar correctament els demostratius a l’hora de marcar distàncies entre els objectes. Activitat 2 Pàgina 80, activitat 11

Escriure correctament les grafies g, j, tg, tj. Activitat 3, 4 Pàgina 82, activitat 18

Substituir vulgarismes per un terme que siga correcte. Activitat 5 Pàgina 83, activitat 18

Descriure un objecte i inventar-se una història en què aparega. Activitat 6 Pàgina 85, activitat 27

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL



– Detectar els possessius en una sèrie de paraules.

– Completar frases amb paraules que duguen h.



– Identificar els determinants possessius i escriure'ls amb correcció.

– Escriure correctament paraules que porten h.

– Identificar estrangerismes de la nostra llengua i substituir-los pels termes valencians equivalents.

– Detectar l'estructura del conte i saber-la aplicar a un conte que llegim o elaborem.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un conte i descobrir l’estructura que presenta. Activitat 1

Identificar determinants possessius incorrectes i esmenar-los. Activitat 2 Pàgina 95, activitat 11

Escriure correctament paraules que porten h. Activitat 3 Pàgina 96, activitat 16

Relacionar estrangerismes amb el mot valencià que hi correspon. Activitat 4 Pàgina 97, activitat 19

Escriure un conte breu reconeixent els elements que ha de presentar. Activitat 5 Pàgina 99, activitat 26

TEMA 882

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un poema i entendre'n el contingut i les característiques formals.

– Completar paraules amb b o v, segons el cas.

– Classificar els pronoms personals d'un text en forts i febles.



– Identificar pronoms personals i escriure'ls amb propietat.

– Escriure correctament paraules amb b i v, segons el context.

– Identificar neologismes i emprar-los correctament.

– Conéixer les característiques de la poesia.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un poema i entendre’l, contestant preguntes que hi fan referència. Activitat 1

Conéixer figures retòriques que poden aparéixer en determinats poemes. Activitat 2 Pàgina 113, activitat 21

Escriure correctament paraules que porten la lletra b i v. Activitat 3 Pàgina 109, activitat 14; pàgina 110, activitat 15

Emprar correctament els pronoms personals en un text. Activitat 4 Pàgina 108, activitat 12

Indicar l'idioma del qual procedeixen determinades paraules. Activitat 5 Pàgina 111, activitat 17

Completar metàfores veient els termes que posa en relació. Activitat 6 Pàgina 113, activitat 20

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL



– Escriure l'infinitiu que correspon a determinades formes verbals.

– Classificar paraules segons que tinguen la e oberta o la e tancada.



– Conéixer les conjugacions verbals i classificar formes segons la conjugació.

– Distingir correctament entre la e i la o obertes i tancades.

– Identificar tecnicismes i veure com s'han format.

– Detectar les característiques del text expositiu.

AVALUACIÓ FINAL

83



Llegir un text expositiu i entendre el que ens diu. Activitat 1

Identificar l’infinitiu que correspon a una sèrie de formes verbals. Activitat 2 Pàgina 122, activitat 11

Classificar infinitius segons la conjugació a la qual pertanyen. Activitat 3

Reconéixer el grau d’obertura que presenten les vocals e i o. Activitat 4 Pàgina 124, activitat 18

Accentuar correctament, tenint en compte el grau d’obertura de les vocals. Activitat 5

Escriure un text expositiu sobre els costums de certs habitants. Activitat 6 Pàgina 127, activitat 26

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL



– Indicar de quina manera hem de buscar determinats verbs al diccionari.

– Redactar en primera persona una anècdota que ens haja passat recentment.



– Identificar els temps verbals i saber-los conjugar correctament.

– Escriure correctament la r i la rr, segons el cas.

– Formar verbs amb els sufixos adequats en cada cas.

– Elaborar un informe respectant l'estructura que ha de presentar.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text i marcar la frase que en resumisca més bé el sentit. Activitat 1

Descobrir el temps en què apareix una determinada forma verbal. Activitat 2 Pàgina 136, activitat 12

Conjugar un verb en diversos temps verbals que presenta. Activitat 3 Pàgina 137, activitat 16

Emprar els sufixos adequats en cada cas per a formar verbs. Activitat 4 Pàgina 139, activitat 21

Elaborar un informe sobre les activitats que es duen a terme a la nostra població. Activitat 5 Pàgina 141, activitat 28

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

84


– Llegir un acudit i entendre les característiques que presenta.

– Completar frases amb la forma adequada de l'imperatiu.

– Explicar el significat de determinades frases fetes.



– Conéixer l'imperatiu i les perífrasis d'obligació.

– Escriure correctament les terminacions en -etud, -itud, -bilitat, -tat, -dat.

– Construir frases fetes correctes.

– Argumentar correctament segons els models proposats.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text i contestar preguntes que hi fan referència. Activitat 1

Passar frases a l’imperatiu, fent-hi els canvis necessaris. Activitat 2 Pàgina 152, activitat 9

Emprar correctament les perífrasis d’obligació haver de i caldre. Activitat 3

Escriure correctament paraules que acaben en –t o –d. Activitat 4 Pàgina 156, activitat 20

Escriure una frase que continga una frase feta i en la qual es veja el significat d’aquesta. Activitat 5

Escriure un text argumentatiu respectant les característiques que ha de presentar. Activitat 6 Pàgina 159, activitat 25

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL



– Completar paraules amb ll o i, segons el cas.

– Classificar adverbis segons que siguen de temps o de lloc.



– Detectar i analitzar adverbis de lloc i de temps.

– Escriure correctament paraules que porten ll o i, seguint les normes presentades.

– Descobrir sufixos despectius i utilitzar-los si és necessari.

– Formular correctament una sol·licitud.

AVALUACIÓ FINAL


85


Llegir un text i contestar preguntes sobre el seu contingut. Activitat 1

Identificar adverbis i separar-los correctament dels verbs. Activitat 2

Identificar quan hem d’escriure i i quan hem de posar ll. Activitat 3 Pàgina 170, activitat 21

Emprar correctament els sufixos despectius per a formar paraules. Activitat 4 Pàgina 171, activitat 23

Completar un quadre amb paraules formades amb sufixos despectius. Activitat 5

Elaborar una sol·licitud respectant l'estructura que ha de presentar. Activitat 6 Pàgina 173, activitat 29

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir un fragment de teatre i entendre'n el contingut.

– Completar paraules amb les grafies c o ç.

– Explicar el significat de determinats refranys que trobem en la parla quotidiana.



– Fer l'anàlisi morfològica de certes paraules.

– Escriure correctament paraules que s'escriuen amb c i ç.

– Conéixer refranys i paraules relacionades amb la premsa.

– Identificar els elements que defineixen el diàleg en el teatre.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text dramatitzat i entendre’n el sentit. Activitat 1

Completar paraules amb les grafies necessàries: c o ç, segons el cas. Activitat 2 Pàgina 184, activitat 19

Llegir un refrany i entendre el significat que ens transmet. Activitat 3 Pàgina 185, activitat 21

Escriure paraules que responguen a determinades anàlisis morfològiques. Activitat 4

Escriure una història teatral amb uns personatges que es presenten. Activitat 5

Escriure un diàleg que es podria produir a l’escola seguint les pautes del gènere. Activitat 6 Pàgina 188, activitat 29

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

86


– Llegir un fragment de teatre i contestar preguntes sobre el seu contingut.

– Formar els antònims d'una sèrie de paraules.

– Escriure al dictat paraules que porten x.



– Conéixer l'estructura d'una oració i analitzar-la.

– Identificar els sons de la x i escriure correctament aquesta grafia.

– Trobar el sinònim o l'antònim de certes paraules.

– Descobrir les característiques del teatre i analitzar correctament un text teatral.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un text que incorpora diàlegs i entendre’l. Activitat 1

Detectar el subjecte i el predicat en una oració. Activitat 2 Pàgina 194, activitat 11

Escriure paraules amb x tenint en compte els diferents sons que pot tenir. Activitat 3

Identificar els sinònims corresponents a determinades paraules. Activitat 4 Pàgina 199, activitat 22

Dibuixar les parts del cos identificant a quina correspon cadascuna. Activitat 5

Escriure un diàleg teatral a partir d’una imatge. Activitat 6 Pàgina 201, activitat 26

Resoldre endevinalles amb mecanismes de predicció textual. Pàgina 203, activitat 2

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir una tira còmica i caracteritzar-la.


– Relacionar frases amb la tipologia a què pertanyen.

– Escriure oracions en què es veja bé el significat de paraules polisèmiques.



– Conéixer els tipus d’oracions i les seues característiques.

– Escriure correctament paraules començades per em-, es-, en-, -eix.

– Les terminacions en -etud, -itud, -bilitat, -tat, -dat.

– Analitzar paraules polisèmiques i descobrir els significats que presenten.

87

AVALUACIÓ FINAL



Llegir un còmic i ordenar les vinyetes que hi apareixen. Activitat 1

Identificar diverses modalitats de la frase. Activitat 2 Pàgina 210, activitat 13

Completar paraules amb les grafies a, e, segons que correspongui. Activitat 3 Pàgina 211, activitat 14

Escriure frases amb paraules polisèmiques, descobrint el valor que tenen en cada una. Activitat 4 Pàgina 213, activitat 20

Completar bafarades amb els textos que hi podrien anar bé. Activitat 5 Pàgina 215, activitat 1

88

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

89

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ http://www.tiching.com/82577

En aquesta pàgina web trobarem un exercici sobre els sinònims i els antònims.

Són exercicis autocorrectius, de manera que si ho fem bé, el mateix ordinador ens aplaudirà.


Farem aquesta unitat didàctica sobre els ocells. Ens permet conéixer les parts del seu cos, memoritzar noms d’ocells, fer jocs, etc.

■ Un alumne eixirà a la pissarra i hi dibuixarà un senyal de trànsit que conega.

La resta de la classe haurà d’interpretar el dibuix i explicar què vol dir aquest senyal.

També poden representar cada un dels mis-satges mitjançant l’expressió corporal.

■ Per tal de treballar la comunicació no verbal, farem una sèrie d’activitats.

En primer lloc, portarem a classe un còmic en què es vegen clarament gestos, expressions de la cara, onomatopeies, etc. Intentarem identificar en cada cas el que es vol dir.

Tot seguit, substituirem els sons d’aquestes frases per un verb que els siga equivalent:– Ai! Quina gana! Un entrepà de pernil ara mateix i nyam, nyam. – Ha, ha, ha, he estat pensant tota la nit en l’acudit que em va explicar el teu germà. – Per què no calles una mica? Que portes tota la vesprada de... bla, bla, bla. – Atxim! Sembla que m’he tornat a refredar. – I aleshores... Plaf! No t’imagines quin mal que li va fer amb aquella plantofada.


Finalment, mirarem aquest vídeo tapant-ne el so i inventarem un text entre tots, a partir del que veiem que s’hi representa. Després, posarem el so i comprovarem si el text que hem inventat es correspon amb la realitat.


Podem treballar l’educació vial per mitjà d’aquesta pà-gina web.

Es tracta d’identificar el significat de determinats se-nyals de circulació que es presenten. A la vegada, l’alumnat es pot adonar de la importància de codis no verbals, com aquest.

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb els punts i les majúscules que hi falten:– Clàudia ha anat a Paterna

– Al riu Vinalopó hi ha molts canyissars

– Josep és pescador i Pere és peixater

– La meua tia Margarida llig una novel·la

– A l’estiu, Cristian pren el sol al jardí

■ Completarem aquestes paraules amb la inicial que els falta. Després les ordenarem alfabèticament:

…ersona …iu

…mperador …ollastre…otxe …gulla

90

…vió …mic

…orta …at


Els alumnes miraran aquest calendari escolar, aprovat oficialment per la Conselleria.

Hauran de descubrir quin és el significat de cada color i fer certs càlculs. Per exemple, quin nombre de dies festius hi ha en un determinat mes, quins dies tenen “sessió única” i què vol dir això, etc.

■ L’alumnat redactarà una presentació personal per apegar-la davall de la seua fotografia.

Els indicarem algunes dades que hi han d’explicar: nom, edat, aficions, què els agradaria ser de grans, etc.

Amb totes les fotografíes i presentacions, podem ela-borar un gran mural encapçalat am el nom de la classe.

TEMA 2


En aquesta pàgina web trobarem el "conte dels donyets i la cucafera".

Podem distribuir els alumnes per grups i demanar-los que cada grup es prepari una part del conte. Després, l’explicaran a la resta de la classe.


Podem llegir aquest conte, en què també apareixen donyets. Ens assegurarem que s’entengui fent preguntes sobre el seu contingut.

Després, el compararem amb el conte de la lectura, i veurem el paper dels donyets en cada cas.

■ Podem inventar-nos un codi propi canviant els noms comuns d’algunes coses de la classe. Per exemple, a partir d’ara la finestra es dirà “taula” i la pissarra, “paperera”.

Jugarem a aquest joc. Quan diguem “Obre la taula perquè es vegi bé la paperera” voldrà dir “Obre la finestra perquè es vegi bé la pissarra”.


En aquesta pàgina web trobarem un exercici per distingir els noms propis dels noms comuns, fixant-se entre altres en la seva forma, si duen o no majúscula inicial.

Hi van apareixent una sèrie de noms, i els nens han de dir en cada cas si es tracta d’un nom propi o un nom comú. L’activitat és autocorrectiva.

■ D’altra banda, els nens ens poden dir tots els noms propis amb què es relacionin: els dels seus pares, germans, de la seva mascota, de la ciutat on viuen, etc.

Els escriurem a la pissarra i ens fixarem bé en el fet que tots els noms propis s’escriuen amb majúscula inicial i es refereixen a una persona o ésser únic.

■ Els xiquets completaran aquestes llistes de noms propis. Han d’escriure’ls amb majúscules:

– Noms d’amics.

– Noms de ciutats.

– Noms de superherois.

■ Completarem aquest text amb els noms comuns o propis que considerem convenient, respectant en qualsevol cas les normes d’ortografia:

......................... viu a ............................... És una ............................................... molt bonica- Els seus carrers són amples, amb molts........................... i ........................................... bonics. A ........................... li agrada anar amb ............................ i jugar a la ........................ amb els seus amics ........................., ....................... i ...................................... Els dies de pluja els convida a ............................ i veuen pel·lícules de ..................... i de .............................

■ Els xiquets escriuran les comes que falten en aquestes frases:

– Conec França els Estats Units Bèlgica i algunes comarques valencianes.91

– Van agafar moltes cireres encara que totes picades pels ocells.

– Va arribar a l’estació va recollir el seu germà i van tornar junts.

■ Els alumnes escriuran la paraula primitiva de què procedeixen aquestes paraules derivades:

negrenc jardineria perillós

navegable desastrós arbreda

llimera cuinera ventanilla


En aquesta pàgina web trobarem explicada una excursió senderista.

Els alumnes la llegiran detingudament i la resumiran amb les seues pròpies paraules.

A continuació, i tenint en compte també les dades que es proporcionen, explicaran alguna excursió que hagen fet. També hi poden apegar alguna fotografia.

TEMA 3


Podem llegir aquesta pàgina web, que es diu “Cuina xinesa: curiositats i costums”.

Distribuirem la lectura entre els nens per tal que els resulti més atractiva.

A continuació, els demanarem que expliquin en veu alta què els ha sobtat més del que han llegit.

■ Entre tots els alumnes buscaran noms d'altres animals en els quals s'establisca la diferència de gènere.

Per exemple: el gall i la gallina, el porc i la truja, la cabra i el boc, etc.

■ Veurem que no tots els noms d’animals tenen masculí i femení, alguns tenen una sola forma: la formiga, el periquito, la pantera, el camaleó, la girafa…

Farem una llista entre tots de noms d’animal invariables. Contarem que per a notar si es tracta d’un mascle o d’una femella, hem de dir:– La foca mascle i la foca femella.

– El papagai mascle i el papagai femella.

– El rinoceront mascle i el rinoceront femella.


En aquesta pàgina web trobarem activitats per practicar el gènere dels noms.

Es proporciona una determinada forma i, a partir d’aquí, els alumnes n’han d’indicar, per exemple, el femení o masculí singulars o plurals.

Els exercicis són autocorrectius, de manera que si els fem bé el programa ens ho indicarà.

A la vegada, els alumnes s’han de fixar bé en l’ortografia d’aquestes paraules. Efectivament, algunes d’elles presenten canvis en passar al femení: s’hi duplica la essa o es passa de –ó a –ona, per exemple.

■ Llegirem un dictat de frases curtes, unes d’interrogati-ves i d’altres d’exclamatives.

Els xiquets hauran d’interpretar-les i copiar-les correc-tament per l’entonació, anotant en cada cas els signes que corresponguen.

■ Els xiquets classificaran aquestes paraules segons que siguen masculines o femenines:

pasta peix verdura fruita

tomaca cogombre carn llet

pebre coliflor filet ou

92

masculines femenines


En aquesta pàgina web trobarem un exercici per treballar el gènere dels noms.

Es tracta de completar una sèrie de graelles, que van apareixent, amb el femení singular, el masculí plural i el femení plural de certs noms.

L’exercici és autocorrectiu, de manera que si els alumnes el fan bé, seran aplaudits per l’ordinador.

■ Demanarem als xiquets que completen aquestes frases amb signes d’interrogació i exclamació:– Hola, Joan, com estàs

– Vam eixir del cinema i quin ruixat que queia

– Contesta: A quina hora arribaràs esta vesprada

– Què faries tu en el meu lloc

– Quan arriben les vacances, que bé que ho passarem a la platja

■ Els alumnes formaran paraules noves relacionant aquests dos blocs:

Prefixos: sub, ultra, super, mono, extra, pre, multi, hidro, semi, trans.

Arrels: massatge, suposar, fronterer, radi, nou, sòl, so, ús, dotat, patí.


Buscarem una notícia que ens resulte interessant en aquest diari digital.

Després, els alumnes resumiran la notícia amb les seues paraules, descobrint que es tracta d’un esde-veniment. Hi poden detectar les quatre preguntes habi-tuals a què respon.

TEMA 4

■ Designarem amb altres noms una sèrie d’objectes habituals.

Demanarem als xiquets que sempre tinguen relació amb l’objecte en qüestió, i no siguen meres combinacions de sons.


Buscarem informació sobre alguna tradició important de la Comunitat Valenciana.

Per exemple, en aquesta pàgina web en trobarem sobre les falles de València.

A partir de la informació que trobem a la pàgina web, elaborarem una petita presentació oral, a la qual també podem adjuntar algun vídeo.


Cantarem i ballarem aquesta cançó de rogle. A la página web referenciada en podem trobar la partitura:

La samarreta del carredor

passe bugada, pase bugada,

la samarreta del carredor

passe bugada i no té sabó.

■ Els alumnes passaran al plural les paraules subratllades del text següent, que copiarem a la pissarra:

Ahir, al carrer vaig veure un cotxe, un semàfor i una persona que volia creuar. També hi havia un guàrdia amb un xiulet. Una senyora passejava un animalet i portava un bastó. Mentrestant, un senyor llegia el diari assegut al banc.

Una vegada l’hagen fet al quadern, eixiran a la pissarra i l’hi escriuran. El corregirem entre tots.


93

En aquesta pàgina web podem treballar el singular i el plural.

Es tracta de classificar una sèrie de paraules segons el nombre que presentin, observant també com s’han format.


En aquesta pàgina web trobarem activitats per treballar el plural dels noms. Concretament, és l’activitat “Aven-tura’t amb l’ortografia. Plurals”.

També podem fer altres activitats, com la dels grups consonàntics pl, bl, fl, gl, cl.

■ Els xiquets escriuran el singular o el plural, segons que corresponga, de les paraules següents:

peixos paracaigudes actriu majestat

dimarts sofà nassos pintor

pi trens camió corbata

singular plural

■ Els alumnes escriuran bl, br, mb, mm o mp a les paraules de les frases següents:– A...il i fe...er són dos mesos de l’any.

– La bi...ioteca té molts lli...es.

– El llaurador sem...a el ca... pel setem...e.

– No s’han d’em...utar els carrers de la nostra po...ació.

– L’i...igrant estava aco...anyat a l’a...aixada.

■ Els alumnes formaran paraules amb prefixos, lexemes i sufixos: – Prefixos: pre-, re-, in-.

– Lexemes: dir, carn, habitar, botar.

– Sufixos: -ívor, -at, -able.

■ Els alumnes formaran l’augmentatiu de les paraules següents. Cal tenir en compte la ss:

cirera ull tortuga mà

pilota dona cadira casa

porta finestra cama goma

■ Els xiquets s’inventaran l’argument d’un llibre que els agradaria escriure. Si és possible, serà una història de ciència ficció.

Redactaran el text de la contraportada amb el seu argument imaginari. Igualment, poden elaborar un dibuix per a la portada.

TEMA 5


Podem consultar aquesta pàgina web, en la qual trobarem molts contes interessants.

Ens fixarem especialment en “El flautista d’Hàmelin” i “La rateta que escombrava l’escaleta”.

Tots dos són citats a la lectura i, doncs, potser anirà bé repassar-ne el contingut.

■ Els xiquets copiaran els adjectius del llistat següent i escriuran el seu contrari al costat de cada un: tou, llis, alegre, pesat, avorrit, salat, buit, lent, etc.

A continuació, faran frases emprant aquestes paraules, fent sempre la concordança de gènere i nombre amb la paraula corresponent.

■ http://www.tiching.com/27280Farem l’activitat que es proposa en aquesta pàgina web per tal de practicar l’adjectiu.

94

Es tracta d’arrossegar l’adjectiu corresponent al costat de cada nom, tenint en compte el gènere i el nombre que presenten.

■ Els nens classificaran les paraules següents a la columna adequada:

parada col·locar paral·lel rosa

perdut port soroll pintor

mar riu torrent somriure

amb r suau amb r forta

■ Els alumnes substituiran les expressions subratllades per adjectius:

– Un animal de terra. – Un tret d’humanitat.

– Un espectacle de música. – Un clima de costa.

– Una persona d’Alacant. – Un temps d’hivern.

– Un salt de mort. – Un peix de mar.

■ Els nens escriuran els adjectius del text i a la dreta hi col·locaran el nom a què es refereixen:

– L'esquirol és un simpàtic rosegador que té una grandària mitjana, el cos esvelt i una cua llarga, plena de pèls llargs i abundants. Les seves potes també són llargues i fines i els seus dits estan armats damb unes ungles molt fortes. El seu cap és rodó i eixerit, amb uns ulls grossos i inquiets, de color negre.

■ Els nens classificaran aquestes fórmules que es fan servir a les cartes segons que serveixin per a saludar o acomiadar-se:

– Una salutació cordial. Hola, amic!

– S’acomiada atentament. Sincerament.

– Et recorda i t’estima. Bon dia, Eva:

– Una abraçada afectuosa. Benvolgut Josep:

■ http://www.tiching.com/i

En aquesta pàgina web trobarem una llista de gentilicis valencians. Els alumnes n’hauran de triar cinc, buscar la població amb què es relacionen, i una imatge d’aquesta.

■ Els nens escriuran dos retrucs segons aquests models que els proporcionarem:

– Vols un confit? Doncs xupa’t un dit.

– Què dius? Miranius.

TEMA 6

■ Cada xiquet dirà una cosa que li faça por. Les escriurem totes a la pissarra. – Inventaran un conte en què siguen els protagonistes i en el qual aparega alguna cosa que els espanta.

– L’escriuran en forma d’auca, amb un dibuix de l’inici de la història, un de la part central i un del final.


Farem les activitats que es proposen en aquesta pàgina web sobre l’adjectiu.

Hem de fer clic sobre la imatge i trobarem un joc per practicar aquesta part de l’oració.


Els alumnes d’aquesta classe han creat un diccionari d’adjectius. Els han ordenat alfabèticament. Podem fer el mateix nosaltres, amb més adjectius.


Llegirem el conte que trobarem en aquesta pàgina web. Es diu "La casa encantada".

Es tracta d'un conte en el qual també apareixen fantasmes.

95

En acabat, podem formular preguntes de comprensió, com les que hi ha a la pàgina 78 del llibre de text.

Veurem com, tot i que el tema és el mateix, l'enfocament és molt diferent.

■ Els alumnes copiaran els adjectius del llistat següent i escriuran al costat de cada un d’ells un altre adjectiu que signifique el mateix: – veloç, roig, fondo, magnífic, obés, gan-dul, arrugada, antiga, etc.

■ També podem treballar els adjectius d'aquesta activitat de dues maneres complementàries:– Buscant-ne els antònims.

– Demanant que es completi el paradigma de cada adjectiu, seguint el model de l'activitat 12 de la pàgina 81.


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per practicar els adjectius.

També podem practicar-hi la concordança entre nom i adjectiu.


Igualment, en aquesta pàgina trobarem diversos recursos per practicar l’adjectiu. Els podem adaptar al nivell de l’alumnat i a les nostres necessitats.

■ Els nens escoltaran aquestes paraules i assenyalaran totes les que tenen el so de la s sorda:

– Persona, quinze, tassa, força, polze, roser, cirera, serp.■ A totes les paraules que hi ha a continuació els falta la grafia de la s sonora amb la qual es pronuncien. Els nens completaran amb la grafia adequada:– castanya, safareig, tossir, cursa, bressol, capsa, assaig, cassola.

■ Igualment, faran una activitat similar amb aquests mots, que porten grafies corresponents a la essa sonora:– zoòleg, setze, masia, cosir, piset, benzina, resum, senzill.

■ Els nens classificaran les paraules següents a la columna adequada:

forçut trencadissa nassos roser

tretze princesa enciam cacera

francesa audaç eriçó bellesa

essa sorda essa sonora

■ Els alumnes escriuran un adjectiu adequat per a cada sintagma. Han de respectar la concordança:– Una dona ............... – Una classe ...................

– Unes eugues ............... – Uns bombers ...............

– Uns climes ............... – Una persiana ...............

– Un esforç ............... – Una amistat .................

■ Els nens escriuran els adjectius del text i a la dreta hi col·locaran el nom a què es refereixen:

– L'esquirol és un simpàtic rosegador que té una grandària mitjana, el cos esvelt i una cua llarga, plena de pèls llargs i abundants. Les seves potes també són llargues i fines i els seus dits estan armats damb unes ungles molt fortes. El seu cap és rodó i eixerit, amb uns ulls grossos i inquiets, de color negre.

■ Els alumnes ens diran a partir de quines paraules s'han format aquests mots compostos. Hi trobaran dos intrusos:

– penya-segat, conferència, espiadimonis, salvavides, guardacostes, faristol, autopista, rentaplats, filferro, altaveu, panxacontent, busca-raons.

■ Els alumnes llegiran aquests compostos que s'han barrejat i formaran les paraules correctes:

– paradia, trencasol, migmoll, aiguaclosques.

TEMA 796


En aquest vídeo trobarem una altra història escrita per Victoria Bermejo. En aquest cas, parla sobre els nombres.

L'escoltarem bé i la comentarem entre tots. Buscarem altres possibles històries i aventures per a altres números.


Escoltarem el conte de Victoria Bermejo que trobarem en aquesta pàgina web.

Es diu "Sota el llit", i comença d'aquesta manera suggestiva: "Cada nit, quan arriba l'hora d'anar a dormir, a l'Anna li vénen totes les pors. Quan la seva mare apaga el llum, l'Anna sempre es queda pensant què passarà sota el llit".

■ Sol·licitarem als alumnes que confec-cionen diversos llistes de coses col·locant davant de cada substantiu l’article correspo-nent.

Per exemple: fruites, arbres, animals, elec-trodomèstics, eines, peces de roba, etc.


En aquesta pàgina web trobarem un seguit de recursos per treballar l'article.En primer lloc, hi ha una explicació sobre el seu funcionament. Tot seguit, disposem d'una sèrie d'exer-cicis per posar-lo en pràctica.


Gràcies a les activitats que hi ha en aquesta pàgina web podrem treballar les grafies c, qu i g.

Entrarem a l'àrea d'alumnes i, des d'allà, seleccionarem les grafies en qüestió.

■ Els nens classificaran les paraules segons l'article que durien al davant:

fill dona boques futbol

pedres partit camins cases

parada bocins música recursos

el la els les

■ Els alumnes passaran al singular aquests sintagmes i hi escriuran l'article en la forma adequada:– Les amigues. – Les fortunes.

– Els espectacles. – Els esplais.

– Les cordes. – Els hiverns.

– Els llangardaixos. – Les orenetes.

■ Els nens completaran aquestes frases amb les grafies c o qu: – A ...aterina li fa mal el ...eixal.

– El músic to...a ...iet al ...arrer.

– Hi ha un pa...et amb ...eviures.

– El mos...it m'ha pi...at a la ...ama.

– A l'es...ola ens han donat uns es...emes de llengua.

■ Els nens proporcionaran paraules de la mateixa família per a cadascun d'aquests verbs: – estimar: ................... – dormir: .........................

– recordar: .................. – saludar: .......................

– enriquir: ................... – escriure: ......................

– enviar: ..................... – trucar: ..........................

■ Buscarem la paraula mare que correspon a cadascuna d'aquestes paraules: – lector, lectura, llegible, il·legible, rellegir

– sensible, sensibilitat, sensació, sensual

97

– anormal, anormalitat, normalitzar

– artista, artístic, artesà, artesania, artesanal

– aniversari, antany, anual, anuari, anyenc

■ Farem la descripció del nostre amic ideal, seguint l'esquema de la descripció de persones.

TEMA 8


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per practicar l'infinitiu.

S'anomenen "oques ortogràfiques". Seleccionarem la que diu "infinitius", que ens permetrà treballar aquesta forma verbal.


En aquesta pàgina web tenim exercicis per treballar els verbs. Ens podem fixar en les activitats que fan referència a l'infinitiu.

També podem aprofitar per fer altres activitats de repàs del verb que es plantegen.

■ En les Activitats 13, 14 i 15 es relacionen oficis o animals amb l’acció que solen fer. Les farem així:– Resoldran l’Activitat 13 pensant què pot fer cada personatge i fent-hi encaixar els verbs de dalt.

– En les Activitats 14 i 15 farem algunes parelles entre tots i després acabaran ells sols.

Podem notar que algunes parelles són paraules deri-vades, com per exemple corredor i córrer, però no botiga i vendre.

■ Direm una sèrie de paraules en veu alta. Els alumnes indicaran quines són verbs i quines no.

En cas que no es tracte de verbs, ens indicaran quin tipus de paraula és: – taules, camió, pensarem, bolígraf, llarga-rut, ample, animàveu, negre, ros, rètol, comprareu, calcetí, sabata, escrivia,

espés, fluix, direu, camí, retallaràs.

■ Els nens agruparan aquestes paraules segons el seu camp semàntic: fruites, verdures o cereals:– maduixa, arròs, cirera, enciam, col, préssec, ordi, espinac, llimona, blat, bleda, blat de moro.

■ Els nens numeraran cada grup de paraules segons el camp semàntic a què pertanyin i afegiran dues paraules més de cada camp.

Els grups seran: 1. instruments musicals; 2. eines; 3. recipients; 4. professions:– serra, martell, espàtula, ............., .............– piano, flauta, oboè, ............., .............– advocat, arquitecte, metge, ............., .............– gerro, tassa, olla, ............., .............

■ Els nens classificaran els infinitius segons la conjugació a què pertanyin:

riure col·locar valer predir

confondre perdre dormir pintar

marejar entendre entretenir somriure

primera segona tercera

■ Els alumnes subratllaran els verbs en infinitiu d'aquestes frases:– M'agrada passejar pel bosc.– Fer exercici és molt saludable.– Cal fer els exercicis que diu el mestre.– L'important és participar, no pas guanyar.

98

■ Els nens completaran les paraules de les frases amb g o gu: – L'à...ila empaita el ...epard. – Es la se...ona pre...unta que li va fer. – Va aconse...ir que li agradessin els lle...ums. – Es posava guants per protegir-se de les formigues.

■ Els nens s'imaginaran que es perden pel bosc o una illa i es troben sols. Diran què s'emportarien per sobreviure i per què.

■ Completarem aquests camps semàntics escrivint com a mínim dues paraules per a cada filera: – Peces de roba: camisa, pantaló, abric, jersei...– Esports: futbol, basquet, tennis...– Matèries escolars: educació física, plàstica, mate-màtiques...– Països: Marroc, Xina, França, Grècia...– Rius: Ebre, Guadalquivir, Danubi, Nil...– Flors: rosa, margarida, tulipà, gira-sol...– Electrodomèstics: nevera, microoones, rentadora...


Descriurem aquest paisatge seguint les pautes que s'han presentat a la pàgina 111 per a la descripció de llocs.

TEMA 9


Podem escoltar els contes que hi ha en aquesta pàgina web.

Després, plantejarem exercicis de com-prensió similars als que hi ha a la pàgina 120.

En aquest cas, es tracta d'una comprensió oral, però es pot treballar de la mateixa manera.

A més, podem escriure els verbs que hi apareixen i començar a treballar els continguts de les pàgines 122 i 123.

■ Podem fer aquest joc de rol. Es tracta de fer sortir tres nens i tres nenes a fer una petita representació davant de la resta de la classe, que fa d’observador. Els sis alumnes surten a fora de l’aula i se’ls explica la història d’una família nàufraga que s’ha d’organitzar per sobreviure en una illa deserta.L’única cosa que se’ls dóna és una llista amb les tasques que cal repartir: cuinar, fer la roba, construir una casa, vigilar l’illa, parar la taula, jugar a futbol, escombrar, cuidar els nens, etc.

■ Els alumnes classificaran els verbs següents segons que estiguen en passat, present o futur: – vaig escriure, deia, imaginarem, pintaré, jugava, anirem, escrivia, rèiem, bevem, veuran, etc.

■ Per a cada verb, també podem indicar l'infinitiu que hi correspondria, i classificar-lo segons la conjugació a què pertanyi.


Des d'aquesta pàgina podem treballar perfectament els verbs.

Hi ha moltes activitats per entendre'n perfectament el funcionament. Per exemple: – Separar l'arrel de la desinència.

– Classificar verbs segons la seva conjugació.

– Classificar temps verbals en simples i compostos.

– Relacionar formes verbals amb la seva persona i nombre.

■ Els nens classificaran els temps verbals en present, passat i futur:– tindrem seran érem pensava

– pensen tenien tenen retalla

– retallaré retallareu pensarem són

99

– anuncien anunciaré anunciaven foren

present passat futur

■ Els nens completaran aquestes paraules amb les grafies güe, güi, qüe, qüi, amb dièresi o sense:freqüent aigüera qüestionari

pingüí següent paraigües

lingüista adequat quaranta

pasqües aquesta arqueòleg

■ Els alumnes buscaran en aquesta sopa de lletres quatre sinònims de la paraula "fer":

C W P T A R Y I O

P R O D U I R C A

P R E P A R A R F

O C W R T U A R T

C O N S T R U I R

P A C A U O F F W

P T A C R C O W F

F A B R I C A R U

■ Els nens ens diran quines d'aquestes frases podríem trobar en un text normatiu:

– Abans de banyar-se cal posar-se el casc.

– Heu d'apagar l'ordinador quan hagueu acabat la feina.

– Damunt de tu només les flors, eren com una ofrena blanca.

– Inseriu el número secret abans de retirar els diners del caixer automàtic.

TEMA 10


Llegirem algun conte clàssic que sigui protagonitzat per una heroïna. Per exemple aquest, que es diu "La pagesa astuta".

Veurem que les dones són sovint molt intel·ligents i poden donar moltes lliçons als homes.

■ Escriurem a la pissarra aquestes afirmacions, rela-cionades amb el sexisme. Els nens ens diran si són certes o falses i, si és el cas, com s'haurien d'esmenar:– És dolent que les nenes facin exercici perquè és poc femení. – Els homes no saben netejar.

– Les dones són les que han de tenir cura dels fills.

– Els nens juguen a futbol i les nenes salten a corda.

– Les nenes són infermeres i els nens, metges.

Descobrirem que encara tenim molts prejudicis i estereotips i treballarem per eradicar-los.


Llegirem la llegenda de Sant Jordi en aquesta pàgina web.

La podem comparar amb la versió que se'n dóna a les pàgines 132 i 133 de la lectura.

Podem fer el procés contrari amb un altre conte o llegenda: llegir-ne la versió tradi-cional i, després, canviar-la nosaltres.

100

■ Els xiquets deduiran una forma verbal a partir de les seues característiques. Per exemple: – L’infinitiu és córrer.

– Està en futur.

– És la tercera persona del singular.

■ Farem un joc sobre la referencialitat dels pronoms. Hauran de pensar sobre això que els direm:– ‘Si ‘tu’ eres ‘jo’ i ‘jo’ sóc ‘tu’, qui dels dos és més llest?’


En aquesta pàgina web podem treballar el vocabulari d'accions, és a dir, els verbs.

Seleccionarem un camp semàntic com, per exemple, l'escola. A partir d'aquí, trobarem una sèrie de paquets amb imatges i el verb corresponent.

L'activitat ens servirà per ampliar el vocabulari i, a més, podem aplicar a aquests verbs el que hem après a la pàgina 136: la distinció entre persona i nombre.


Mirarem aquesta imatge i descriurem les accions que hi fan les diverses persones. Escriurem els verbs a la pissarra i els analitzarem segons l'esquema de l'activitat 16: persona i nombre de cadascun.

■ Com sempre, podem veure l’alternança de grafies que es produeix entre els femenins singulars i els plurals.Podem posar aquestes paraules a la pissarra perquè en facen el plural:– platja, tija, taronja, roja, lletja, mitja, pluja, corretja.

■ Els nens completaran aquestes paraules amb la grafia adequada: j, g, tj, tg:– lle...a, mi...à, here...ia, fe...e, pla...a, me...e, salva...ada, beura...e, sola...e, desi...ar, ju...at, gara...e, pi...or.

■ Després, completaran les lletres que falten en aquestes frases de manera convenient:– Si vols arribar d'hora al col·le...i, treu-te el pi...ama i comença a posar-te el ...ersei.– Els ...ermans van regar els ...eranis el diumen...e. – Quan vaig sortir del gara...e, no duia el rello...e. – En arribar al refu...i es va treure les mi...es i va descansar mi...a hora.

■ Els alumnes ens indicaran la persona i el nombre dels verbs següents:– cantes – diem ̶ saben– riuen – escrivim ̶ negueu– amagareu – escoltes ̶ convoco– penso – animareu ̶ piquem

■ Els nens completaran aquestes paraules amb la lletra que calgui, j o g, i les classificaran:

col·le...i elo...iar pa...ès ...aume

hi...iene ser...ent tar...eta ...est

refri...erar ...enet ...esús ...ulivert

s'escriu amb g s'escriu amb j

■ Formarem antònims seleccionant el prefix adequat: des-, in-, im-, il-, i-: – regular ̶ col·locar ̶ tapar– útil ̶ responsable ̶ legal– possible – ajustat – capaç– tolerable – lògic – col·locar

■ Escriurem els antònims de les paraules següents:– alt – fort – fosc– adormit – ràpid – lluny– obert – lleig – ple

101

– feble – avorrit – covard


En aquesta pàgina trobarem exercicis per practicar els antònims.

Hi ha una sèrie de sintagmes i els alumnes han d'escollir l'adjectiu adequat en cada cas.

■ Completarem aquest diàleg amb frases que hi vagin bé: – Vols venir al cinema amb mi?

– ...............................................

– Vaja, quina llàstima! I demà?

– ...............................................

TEMA 11

■ Podem gravar en vídeo un debat realitzat a classe perquè puguen observar les seues intervencions.

Els alumnes tindran molt present que han de saber entonar les diverses frases, marcant els sentiments que els vagen suscitant. Els ajudarem a identificar i a corregir els seus errors.

■ Els alumnes trobaran els adjectius que hi ha en cadascuna d'aquestes frases:– El gat està content.

– M'he comprat uns pantalons preciosos.

– Tinc un cotxe vermell i blau.

– Les papallones grogues volen contentes pel cel.

■ Podem practicar els pronoms indicant una forma ver-bal i que els alumnes la diguen amb el pronom personal corresponent al davant. Per exemple – Tercera persona singular del present de dir.

– Segona persona plural del present de contaminar.

– Primera persona del plural del present de perdre.


En aquesta pàgina web trobarem activitats per treballar els pronoms.

En primer lloc, hi ha un repàs de teoria, que podem dur a terme per veure si hem consolidat coneixements.

Tot seguit, escriurem una sèrie de frases amb els pronoms personals corresponents.

Després, si volem i com a activitat d'ampliació, clas-sificarem els pronoms en forts i febles.

■ Demanarem als alumnes que completen les frases següents amb els pronoms personals que hi falten:

– ........... penseu que ........... no sé fer-ho.

– ........... estaves parlant per telèfon.

– ....….... menjarem més tard.

– ........... menjaran ara mateix.

■ Els nens subratllaran els pronoms personals d'aquestes frases:

– Jo llegeixo quatre llibres l'any.

– Ell i ella són germans.

– Vosaltres també vindreu a la festa?

– Nosaltres anirem a París, i vosaltres?

■ Els alumnes classificaran aquestes paraules segons el seu nombre de síl·labes:

parada racó paral·lel ball

perdut repetíem mocador pintor

sabata riu torrent escorpí

102

1 2 3 4

■ Els nens indicaran quin és el significat de la frase "En Joan té la clau del misteri":

– Té la clau que obre la porta d'un lloc que es diu misteri.

– Té la clau d'un seu amic que es diu misteri.

– Té la solució del misteri.

– No és cap dels tres significats.

Tot seguit, els nens escriuran una altra frase en què la paraula "clau" tingui un altre significat.


Els nens escoltaran aquest vídeo, en què es presenten diverses paraules polisèmiques.

A continuació, escriuran una frase amb cadascun dels significats de les paraules que es presenten.

■ Detectarem els versos i la rima que hi ha en aquest poema:

Un microbi de la grip

va dir que n'estava tip

de remeis moderns i exòtics:

Ara ja no és com abans,

perquè no et donen descans

ni xarops ni antibiòtics.

TEMA 12


Mirarem aquest vídeo, en el qual veurem moltes imatges d'arbres i fruites.

Entre tots, anirem identificant els arbres que hi apareixen, i en direm els noms.

Els escriurem a la pissarra i ens fixarem en la seva ortografia.


Buscarem informació sobre el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.

En aquesta pàgina web, per exemple, tenim un catàleg dels parcs naturals de la Comunitat, amb una petita descripció de cadascun d'ells.

En farem una petita fitxa i els col·locarem sobre un mapa de la Comunitat, que elaborarem igualment entre tots.

■ Els xiquets classificaran aquestes formes verbals segons que estiguen en passat, present o futur: – vaig saltar, aprenc, dibuixava, jugarem, vaig menjar, passege, llegiré, escriuries, va comprar, plou, tronava, etc.

Després, conjugaran cadascun d'aquests verbs en present, passat i futur, seguint els models de la pàgina 169.


En aquesta pàgina web trobarem un diccionari que ens permet fer diverses coses. Una d'elles és conjugar verbs. La podem tenir en compte sempre que se'ns plantegin dubtes en aquest sentit.


Mirarem el document de l'Ajuntament de la Vila Joiosa.

Hi ha una bona explicació de la separació de paraules, especialment en casos una mica més conflictius, com ara els dígrafs.

■ Conjugarem els verbs següents en els temps indicats:

veure analitzar dir estimar

103

perdre portar sentir riure

fer voler caure pintar

present passat futur

■ Els nens separaran aquestes paraules de totes les maneres possibles, com si estiguessin a final de línia:

amic ̶ nena ̶ got

telèfon ̶ marítim ̶ conversar

amagar ̶ penja-roba ̶ paperassa

aigua ̶ persiana ̶ llibreta

■ Els nens explicaran el significat d'aquestes frases amb paraules homònimes: – El fuster fa servir la serra per tallar la fusta.

– Prop de la serra hi ha un poble de muntanya.

– Aquestes sabates tenen uns talons molt alts.

– Aquestes sabates m'han encetat els talons.

– Anirem a l'illa d'Eivissa.

– Has d'anar a l'altra banda de l'illa de cases.

■ Els nens continuaran aquest conte, a partir del que han llegit sobre l'estructura que presenta: – Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que

allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.


Llegirem algun conte breu dels que trobarem en aquesta pàgina web.

En acabat, tancarem la pàgina web i l'explicarem amb les nostres pròpies paraules.

■ Els nens ens diran què cal tenir en compte a l'hora d'explicar un conte: – Alçar molt la veu, dir quan i on va passar la història, fer molts sorolls, dir com va acabar, etc.

TEMA 13


Llegirem aquest conte, "La disfressa d'abella trapella".

Comentarem entre tots quin significat té per a nosaltres, ja que es tracta d'un conte amb missatge.

Després, un nen el pot memoritzar i explicar-lo davant dels altres companys.


Mirarem aquest vídeo, en el qual descobrirem alguns vestits i comportaments medievals.

També comentarem les justes o tornejos que es feien sovint a l'Edat Mitjana, i les relacionarem amb lectures que haguem fet o coses que sapiguem.

■ Un xiquet dirà una paraula. L’alumne que n’identifique abans les característiques gramaticals, alçarà la mà.

Si l’encerta, dirà una nova paraula i con-tinuarà el joc.

■ Farem una llista de totes les paraules que tenen determinades característiques gramaticals: gènere, nom-bre, etc.

■ Els alumnes completaran un quadre com el de l'activitat 16 amb les paraules d'aquestes frases: – Les estàtues miraven quietes.

– La senyora cantava amb el xiquet.

– Portava un mocador i un pegat de pirata.

104

– Al teatre hem vist una obra molt interessant.


En aquesta pàgina web trobarem una bona explicació sobre les síl·labes tòniques i àtones en la nostra llengua.

La tindrem en compte a l'hora de fer els exercicis de la pàgina 184 i buscarem més paraules de cada tipus.

■ Els nens classificaran les paraules segons que siguin noms, adjectius o verbs:

verd costar amic bonic

guanyar inclinat viure pintor

consell difícil implicar clar

nom adjectiu verb

■ Els nens analitzaran morfològicament les paraules subratllades d'aquest poema:

La dutxa tèbia o fresca

em desperta al matí.

Una dutxa necessària

que espavila els meus sentits.

M’ensabone amb l’esponja

des del cap fins al dit gros,

em remulle sota l’aigua.

Quin plaer per al meu cos.

■ Els alumnes marcaran totes les síl·labes tòniques d'aquest text:

– El donyet es un tipus de follet, no tan petit com la majoria, que es dedica a anar a sobre de les crineres dels cavalls i conduir-los sols a les nits. Els encanta la velocitat. Tradicionalment van vestits amb faixa, una armilla de pagès o jupetí i un mocador lligat al cap amb un picarol a l'extrem i es considera que viuen a les llars de la gent modesta.

■ Buscarem les abreviatures corresponents a aquestes coses:

abril ̶ aproximadament ̶ segon

biblioteca ̶ juliol ̶ novembre

carrer ̶ especialment ̶ planta

cinquè ̶ metre ̶ principal

■ Redactarem les instruccions per engegar l'ordinador i fer que funcioni.

Seguirem el model que hem vist a les pàgines 186 i 187, i també il·lustrarem l'activitat.

TEMA 14


En aquesta pàgina web trobarem informació sobre els planetes del Sistema Solar.

La podem consultar i fer una fitxa amb les dades més importants de cada planeta, elaborant un resum com el que hem fet a l'activitat 2 de la pàgina 195.


En aquesta pàgina web trobarem uns "experiments senzills per entendre la ciència".

Són de diversos nivells, i alguns estan pensats per a Primària.

Els podem fer a classe o bé demanar als alumnes que els preparin a casa, amb la finalitat d'aproximar-nos de primera mà al món de la ciència.

105


En aquesta pàgina web trobarem l'explicació d'instruments que ens permeten observar el cel.

Podem fer el taller "Fabrica el teu planisferi", que ens ajudarà entendre més bé les estrelles del firmament.

■ Demanarem als alumnes que analitzen les formes verbals de l’activitat 7 de la pà-gina 196.

Per exemple: va nàixer està en temps pas-sat i és la tercera persona del singular. L’in-finitiu és nàixer.

■ Proporcionarem als nens una sèrie de paraules. Amb cadascuna d'elles hauran de formar una frase i una oració. Per exemple, amb "fred":

– Frase: Quin fred!

– Oració: Ahir feia un fred de mil dimonis!

■ Presentarem als nens una sèrie d'oracions, que hauran de completar lliurement. Per exemple:

– Ahir el meu pare ...........................................................

– A les quatre de la tarda ................................................

– El pintor ........................................................................

■ Llegirem aquest text d'Elvira Lindo i classificarem els seus enunciats en frases i oracions: El telèfon. Va sonar de cop. Com que era vora la una de la matinada, tots ens vam espantar. Ai, a aquestes hores! Qui trucava era el meu superoncle Nicolàs, que se’n va anar ara fa un any a treballar a Oslo i s’està fent la barba d’or treballant de cambrer en un restaurant italià. El meu oncle va dir que ens telefonava tan tard perquè acabava de dir a una xica noruega que si es casava amb ell, i la xica li acabava de dir que sí i ell ens la volia dur perquè li donàrem el vistiplau. Curiós, oi?


En aquesta pàgina web trobarem una presentació en PowerPoint sobre els tipus d'accent. La podem posar a classe i comentar les paraules que ens vagin sortint.

■ Els nens completaran aquestes frases per tal de convertir-les en oracions:

– Quina cartera? ̶ Potser sí.

– Demà a la tarda. ̶ Un llapis.

– Una persona d’Alacant. ̶ Encara no.

– Aquell camí. ̶ Segur?

■ Els nens classificaran aquestes paraules segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles:

parada ànima capità pèrdua


ànec consell torrent perer

agudes planes esdrúixoles

■ Els nens detectaran les paraules agudes d'aquestes frases:

– El camió va passar per la carretera.

– La vaca bevia tranquil·lament de la font.

– El forat de la porta és massa gran.

– L'àvia diu que hem d'escoltar el conte atentament.

■ Els nens ens diran quin és el significat d'aquestes sigles d'ús habitual. Totes elles es refereixen a noms de lloc:

àt. ̶ distr. ̶ ptge.

av. ̶ entl. ̶ prov.

a ̶ esc. ̶ rbla.

106

Pàgina 195

1. Les respostes són:

– Tots tres notícies tenen a veure amb descobriments relacionats amb l'espai, que ens permeten conèixer-lo millor.

– Són d'Espanya, Suècia, Alemanya i Finlàndia.

– Perquè presenten una força d'atracció molt baixa i el pes de les coses disminueix enormement. D'aquesta manera, un astronauta que s'hi mogués seria disparat ràpidament cap a l'espai.

crta. ̶ núm. ̶ trav.

■ Demanarem als nens que redactin una notícia sobre un d'aquests temes:

– Una oreneta ha fet un niu al nostre col·legi.

– Han trobat restes romanes a la plaça del poble.

– Es farà una vaga de transport per demanar un augment de su.

■ Un cop hagin redactat la notícia, els alumnes contestaran les preguntes a les quals dóna resposta: qui, què, quan i on.

TEMA 15


En aquesta pàgina web trobarem moltíssims recursos per treballar el món de la música i els instruments.


En aquesta pàgina web trobarem teoria i exercicis per treballar la distinció entre subjecte i predicat.

■ Els alumnes rebran un seguit d’oracions sense subjecte.

Els indicarem que els subjectes poden ser: el fuster i el mecànic. Hauran de relacionar cada una amb l’ofici adequat: – Ha preparat un armari per a l’habitació.

– Repara el motor avariat.

– Fa serradures quan treballa.

– S’embruta de greix i s’ha de rentar bé.

■ Els nens separaran el subjecte del predicat de les oracions següents:– El meu veí s'ha aixecat molt d'hora avui.

– El foc ha cremat moltes hectàrees de bosc.

– Les coses no s'arreglen amb discussions.

– Els éssers humans tenim dret a viure en pau.

– Tots els alumnes de la classe estan preparant l'exposició.

■ Ara els nens identificaran el subjecte de les oracions d'aquest text:

A la natura hi ha la cadena alimentària. Les plantes són les úniques que no s'alimenten d'un altre ésser viu. Elles produeixen el seu propi aliment. Els vegetals absorbeixen l'aigua per les arrels. L'aire també és necessari per a aquests éssers vius.


Aquesta pàgina web ens resumeix de manera senzilla el que hem de fer per accentuar correctament.

A més, hi trobarem l'enllaç a una activitat, amb la qual podrem comprovar si hem après a accentuar correctament.


Farem els exercicis sobre l'accent i les paraules que s'accentuen que trobarem en aquesta pàgina web.


Podem fer els exercicis que es proposen en aquesta pàgina web sobre el reconeixement de paraules agudes, planes i esdrúixoles.També accentuarem correctament les paraules aplicant-hi les normes que es presenten i les que hem anat treballant en el llibre.

■ Separarem el subjecte del predicat d’aquestes oracions:– L’empresa tanca a l’agost.

107

– El carnisser talla la carn amb gran habilitat.

– El calendari indica el dia i el més actuals.

– El jardiner poda les plantes i les rega.

■ Accentuarem aquestes paraules, si cal, i les classificarem en agudes, planes i esdrúixoles:

piscina cosi amic roser

cami cantir pati valua

avia memoria alla arbre

agudes planes esdrúixoles

■ Els nens accentuaran correctament les paraules d’aquestes frases: – Agafare la llet de la nevera per esmorzar.

– En Ramon s’esta menjant un gelat a la gelateria.

– He comprat els pantalons marrons a la botiga del costat.

– Aquest animal te les potes mes llargues de tots.

■ Relacionarem aquestes coses amb l’onomatopeia que els correspon: – psss ̶ clàxon

– plaf ̶ caure de cop

– pit-pit ̶ menjar

– nyam-nyam ̶ cridar l’atenció a algú

■ L'alumnat observarà, en les revistes de còmic, els diversos tipus de lletres que es fan servir les historietes.

Hauran de buscar el màxim d'exemples de retolació expressiva: lletra normal, lletra gran, lletra petita, lletra negreta, lletra ondulada, lletra gruixuda i tremolosa, lletra cal·ligràfica i d'altres que puguin trobar.

Després, retallaran, per grups, una vinyeta amb cada exemple, les enganxaran en el full i explicaran perquè es fa servir aquell tipus de lletra en concret. Cada grup en retallarà i n'explicarà una i, finalment, entre tots.


TEMA 1


Podem llegir el conte que es recull en aquesta pàgina web.

Es diu "El gall de les botes" i té com a protagonista un gall, com el conte de la lectura.

Podem comparar la història amb la de la lectura. Observarem que es tracta de contes de dos llocs molt diferents del món.

■ Els alumnes identificaran els elements del procés comunicatiu en aquestes situa-cions:– Carla parla amb Pere per telèfon i li diu: Vols que anem al cinema?”.

– L'ajuntament envia una carta als ciutadans i els comunica que hi haurà restriccions d'aigua.

– Josep Anton rep un correu electrònic en què un company el felicita pel seu ani-versari.

■ Passarem als xiquets un full amb una sèrie de gestos o comportaments. També hi podem incorporar un dibuix il·lustratiu:– Inclinar lateralment el cap, inclinar el cap cap avall, mantenir-se amb els braços creuats, creuar les cames estant

dret, apropar-se a l'altre més del compte, mans a al cintura, agafar-se les mans darrere l'esquena, recolzar el cap en una mà, tocar-se el cabell, parpellejar més del normal, assentir amb el cap constantment, postura dreta però relaxada.

108

■ Els alumnes ens hauran de dir quin significat té cadascun d'ells. Tots són mostres habituals de llenguatge no verbal:– Nerviosisme, submissió, interés, autoconfiança, inse-guretat, postura defensiva, avorriment, incomoditat, agressivitat,

intent de seducció, desafiament, superioritat o autoritat, desaprovació, actitud negativa.

■ Tot seguit, podem representar cadascun d'aquests gestos i imaginar-nos situacions en què els podríem fer servir.


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per tal de practicar l'accentuació.

■ Els xiquets classificaran aquestes paraules en tres columnes, segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles:– pedra, màscara, compon, llibreta, bolígraf, ratolí, crepuscle, parlar, catàstrofe, histèria, volíeu, éreu, perdíem,

qüestionar, felicitat, rètol, tórtora, Argentina, Brasil, ordinador, màquina, pantalla, iaia, cau, vivíeu, cola, colar, amic.

També els podem passar els mots sense accentuar, i demanar-los que els accentuen una vegada els hagen classificats.

■ Els alumnes indicaran quin l'emissor, el missatge i el receptor d'aquestes situacions:

– Una mare diu al seu fill que s'acabe els macarrons.

– El revisor del tren o l'autobús demana a un viatjant que li ensenye el bitllet.

– Un xic envia al seu amic un SMS dient-li que arribarà cinc minuts tard a la cita que tenien.

■ Ara els alumnes escriuran els missatges de les situacions anteriors, en forma de frase completa.

■ Classificarem aquests missatges segons que siguen verbals o no verbals:

"hola!" un gest postura del cos

una mirada una nota "vols venir?"

un somriure una carícia una postal

missatges verbals missatges no verbals

■ Els xiquets accentuaran correctament les paraules d'aquestes frases:

– El ballari ens va saludar quan s’acaba l’obra.

– Per carnestoltes, les disfresses tenen molt d’exit.

– Aquella hipotesi sobre l'epoca prehistorica es del tot falsa.

– A l’eixida del teatre, quasi tot el public buscava un taxi.

■ Accentuarem, si cal, aquestes paraules agudes:

– ningu, amor, raco, direccio, escolar, sofa, femeni, lluminos, manual, tornaras, curios, Berlin, intrus, dema, aixo, Vinaros, tambe, coto.


Llegirem aquesta entrada de blog, en què uns xiquets expliquen una excursió que van fer a València.

A partir d'aquest model, redactarem una excursió que haguem fet amb l'escola, seguint les pautes de la pàgina 10 sobre la narració de fets reals.

■ Els xiquets separaran el lexema i els morfemes d'aquestes paraules:

– llibreter - blancor - carretera - marítim - quadrat.

– Què dius? Miranius.

TEMA 2


109

En aquesta pàgina web trobarem una sèrie de contes breus de Pere Calders.

En podem llegir algun i comentar el missatge que transmet, ja que moltes vegades es tracta de contes que ens poden fer reflexionar molt.


Consultarem aquesta pàgina web, en la qual trobarem refranys valencians. En seleccionarem algun i buscarem situacions a què es puga aplicar.

■ Els alumnes classificaran els noms d’aquest text segons els criteris que hem vist:

A les set va sonar el despertador, Wilt s’alçà, se n’anà a la cambra de bany i es mirà a l’espill. Baixà al pis de sota, es menjà el seu All-Bran i es begué la seua tassa de café. Així que Eva no era a casa. Així que havia passat la nit a casa dels Pringsheim.


En aquesta pàgina web trobarem una bona explicació de les classes de noms i les seues característiques.

La classificació no és només teòrica, ja que té im-portància pràctica: per exemple, els noms propis s'escriuen amb majúscula inicial.


D'altra banda, en aquesta pàgina web podem treballar els diferents tipus de noms. Hi ha activitats diverses, com poden ser les següents:

– Unir dibuixos amb els diferents tipus de noms.

– Relacionar cada il·lustració amb el tipus de nom corresponent.

– Seleccionar l'opció correcta, indicant si en cada cas ens trobem davant d'un nom o no.

– Formar el femení i el plural d'una sèrie de noms que es proporcionen.

■ Els alumnes escriuran aquestes frases col·locant les majúscules on faça falta:– la lluïsa és brasilera, però la vanessa és de colòmbia.

– l’antoni garcia va nàixer a castelló.

– molts valencians aprofiten l’estiu per anar a veure la ciutat de les arts de valència.

– carla em sents? contesta’m per favor.

– aquest desembre, m’apuntaré a un curs d’anglés.

– astèrix i obèlix són els meus personatges preferits.

■ Els xiquets poden completar aquestes frases amb les lletres que hi falten. Han de posar majúscula quan calga:– El meu ....ncle ....lbert viu a l'....lla d'....ivissa.

– El ....iu ....uadalquivir passa per ....e-villa.

– ....ristòfol ....olom travessà l'....ceà ....tlàntic.

– ....alència és la capital de la ....omunitat ....alenciana.

– Diumenge passat ....am anar a esquiar a ....ndorra.


Llegirem els acudits que hi ha en aquesta pàgina. Els copiarem en un full, fixant-nos bé de transcriure els signes de puntuació que indiquen diàleg.

Després, els completarem amb petites narracions al començament o al final, que ajudaran a entendre més bé el que hi passa.


Mirarem aquest vídeo, en el qual es fa la promoció d'una pel·lícula, i hi ha diversos diàlegs.

Demanarem als alumnes que convertisquen en narració algun dels diàlegs que ixen en el vídeo.

■ Passarem als xiquets aquest text, i els demanarem que el redacten en forma de narració, començant per “Diana li va dir el que havien de fer: ...”:

110

–Mire, ara li diré què hem de fer –va indicar Diana. Vosté emporte’s aquests fullets i mire també aquest DVD que li done, són uns materials molt pràctics. I d’ací a quinze dies torne per ací i en parlem una altra vegada.

Agustín FERNÁNDEZ: Fantasmes de llum. Alzira: Bromera, 2001.

■ Els alumnes ens diran quins errors hi ha en cadascuna d’aquestes frases, que presenten resums d’argu-ments:– Doncs és una pel·lícula que no m’ha agradat gens.– El protagonista es diu Joan, i a la pàgina 35 es diu que el seu cognom era Pérez.

– Abans d’acabar el curs, Niaga rep una gran notícia. Aquest estiu podrà visitar per fi Gàmbia, el país del qual procedeix. Niaga era molt intel·ligent: potser es podia atribuir al fet d’haver gaudit allà d’una oportunitat que, al seu país, no hauria tingut mai.

– El llibre està ambientat a la Xina, però pense que és un país massa llunyà.

■ Els alumnes classificaran les paraules següents segons siguen noms individuals o col·lectius:

mare família pineda ramat

flor ram bosc corder

vaixell estol nuvolada núvol

noms individuals noms col·lectius

■ Els alumnes escriuran les majúscules necessàries en aquestes frases:

– El meu veí és ...exicà, ja que ha nascut a ...èxic.

– Andrea i jo anirem a veure la pel·lícula ...et ...nys al ...ibet.

– El seu ...om complet és ...ordi ...onzález ...iralda.

– ...usiàs ...arc és el poeta ...alencià més important de l'...dat ...itjana.

■ Els xiquets encerclaran les paraules que estan mal escrites:

– Fa molts anys, quan els Shuares tot just començaven a poblar les terres orientals de l'equador, la selva encara no Existia. en lloc seu hi Havia una planúria tacada només per unes quantes Herbes. Una d'aquestes era l'unkuch, l'únic aliment dels shuares. un dia l'herba va desaparéixer i els shuares van començar a Desaparéixer lentament. alguns, recordant altres Desgràcies, van donar la culpa a iwia i a iwianchi.

■ Descobrirem quina paraula que comença amb els prefixos bi-, pre- o re- s'amaga en aquestes definicions:

– Tornar a fregir: ..........................

– Que té dues places: ..........................

– Tornar a sorgir: ..........................

– Que té lloc cada dos anys: ..........................

– Etapa que va abans de la història: ..........................


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per practicar els prefixos re- i pre-. Es tracta d'una activitat auto-avaluativa per a l'alumnat.

TEMA 3


En aquesta pàgina web hi ha les normes de comportament de la biblioteca d'un institut. Les podem comentar entre tots i explicar als xiquets que és molt important respectar-les correctament.


En aquesta pàgina web descobrim com uns xiquets han fet un bloc en el qual van explicant les seues experiències de classe.

111

En podem fer algun de similar i estructurar-lo en forma de diari, en el qual anirem publicant "notícies" del que ens vaja passant.

■ Els alumnes escriuran en plural aquests grups de paraules que els proporcionarem:

– Un entrepà i un refresc. / Una pinta i un raspall. / L'ordinador i el ratolí. / Un iogurt i una ensaïmada.


En aquesta pàgina web trobarem unes explicacions sobre el gènere i el nombre dels noms.

A la vegada, hi ha un parell d'exercicis senzills, que podem resoldre a classe i comentar posteriorment entre tots.


Des d'aquesta pàgina web trobarem un enllaç molt efectiu per a treballar el diftong.

En els exercicis, els alumnes descobriran la diferència entre diftong i hiat, com també els tipus de diftong.

■ Els xiquets escriuran la forma femenina dels substantius següents:

mestre actor baró heroi

artista alcalde sacerdot sogre

orde cavall professor llaurador

■ Els xiquets escriuran la forma correcta de l'article en aquestes frases:

– No està mai malalt; té un/una salut de ferro.

– Després del punt escriurem un/una coma.

– Agafa el/la clau del celler i obri la porta!

– Quan arribà el/la de la sessió, vam encendre el/la llum.

– Un/una de les ordres era que havíem de traure el/la pols.

■ Els xiquets classificaran les paraules segons com formen el plural:

arròs vernís tapís mes

anís gos cabàs mas

pis abús os sis

dupliquen la essa no dupliquen la essa

■ Els xiquets separaran i comptaran les síl·labes d'aquestes paraules:

iot conéixer canya heroi

reien paraigua església aeri

estudia paciència abaixar cuina

■ Buscarem el primitiu dels derivats següents i in-dicarem quin canvi han experimentat:

veler tendresa teixidor aleta

cullereta colomar formatgeria floral

regadora apuntadora pedregar orellut

■ Els xiquets escriuran una notícia sobre algun fet insòlit que haja passat.

Hi incorporaran una fotografia i respectaran l'estructura que ha de respectar.

TEMA 4

112


En aquesta pàgina web veurem com uns alumnes han treballat les màquines simples i compostes.

Podem fer un invent similar al que es descriu i s'explica en el vídeo, per tal que els alumnes entenguen com funciona el món de les màquines.


En aquesta pàgina web trobarem moltes endevinalles sobre animals.

Les podem resoldre com a complement de l'activitat 9 de la pàgina 47.

Farem un gran mural amb tots els animals que haguem trobat, la seua fotografia i l'endevinalla que hi correspon.

■ Els alumnes classificaran adjectius se-gons que siguen variables o invariables: – lliure, verd, insigne, dèbil, potent, direc-te, pobre, fatal, amargant, alt, neutre, ferm.

– ample, groc, tibant, lleu, fartó, audaç, fidel, trist, còmode, rude, elegant, humil .


En aquesta pàgina trobarem una colla d'exercicis per treballar l'adjectiu.

Els podem fer com a complement de les explicacions i les activitats de les pàgines 48 i 49.

■ Els xiquets separaran en síl·labes aquestes paraules i diran quines tenen hiat:

macedònia august baioneta coala

caure bèstia avió cauen

orxateria paraules secretària taula

■ Classificarem aquestes paraules segons que tinguen diftong o hiat. Si cal, les accentuarem:

moure zoologic caure guarnir

estacio feinejar teatre guardar

contraria avaluacio baieta iogurt


En aquesta pàgina trobarem exercicis per treballar els diftongs i els hiats.

Aquests exercicis també es relacionen amb l'ús de la dièresi, que veurem més endavant.

■ Els xiquets completaran els sintagmes amb la forma adequada de l'adjectiu:

– un resultat impossible → una missió .....................

– un exercici fàcil → una operació .....................

– un iaio tranquil → una iaia .....................

– un atleta veloç → una atleta .....................

– un final feliç → una diada .....................

■ Els alumnes completaran les formes dels adjectius següents:

masc. sing.

fem. sing.

masc. pl.

fem. pl.

profundboiganticcecgrocmenut

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.

.................

.113

.................

...................

.................

.


En aquesta pàgina web trobarem enllaços a moltes activitats per practicar la separació sil·làbica i, més concretament, la divisió de diftongs i hiats.

■ Els xiquets separaran el sufix de les paraules que hi ha a continuació. També intentaran explicar el significat que aporta el sufix:

mot arrel sufix

fabulósfenomenalantiquatdestacatdiscutible

........................

.

........................

.

........................

.

........................

.

........................

.

.........................

.

.........................

.

.........................

.

.........................

.

.........................

.

■ Farem la descripció d'un animal. Tindrem en compte els aspectes següents:

– Nom de l'animal i nom científic.

– Aspecte físic que té i manera de comportar-se.

– Alimentació i règim de vida. Hàbitat predominant.

Buscarem una fotografia de l'animal i l'apegarem al costat de la descripció.

TEMA 5


Escoltarem aquesta previsió meteorològica, corresponent a l'espai "l'Oratge" de Canal 9.

Farem una llista de tota la terminologia que hi aparega, relacionada amb l'oratge.

També aprendrem a interpretar mapes del temps i indicacions com ara temperatures, etc.

■ Els xiquets escriuran l’article determinat adequat davant d’aquestes paraules: illa marit urpa

avió intel·ligència aire

inundació hipòtesi Xúquer

unió energia imatge

òpera amor humitat

Corregirem l'activitat en comú, i explicarem per què en cada cas s'ha d'apostrofar o no l'article.

■ Els xiquets escriuran l'article corresponent davant de cadascuna d'aquestes paraules. Han de triar entre el o l', que n'és la forma apostrofada:

.... ajuntament .... escorxador .... telèfon

.... taxista .... ull .... ham

.... interrogant .... comerciant .... oli

.... interior .... invitat .... tauler

.... escalador .... allotjament .... ventilador


114

Els alumnes poden fer aquesta activitat, en la qual han d'omplir una sèrie de buits amb l'article corresponent.

Sobretot, és important que els alumnes distingisquen entre les formes apostrofades i les que no ho estan, ja que són els casos que solen generar més dificultats.


En aquesta pàgina web podem fer exercicis sobre l'accent diacrític, adequats al nivell dels alumnes.

■ Escriurem la forma correcta en cadascun d'aquests grups:– Té o te: Només ....... unes sabates. / M’agrada el ....... amb llima.

– És o és: Aquell xicot ....... ben alt. / M’han dit que ....... diu Maria. / ....... pren el café sense sucre.

– Mà o ma: Diu ....... mare que vingues. / Anna té la ....... trencada. / S’ha fet mal a la ........

– Pèl o pel: Aquest gos té el ....... negre. / Aneu ....... camí que jo vos diré. / Ja li ix ....... a la barba.


En aquesta pàgina web, els alumnes tenen un recull de recursos amb els quals poden treballar les paraules compostes. Estan presentades en diversos nivells.

■ Els xiquets escriuran un article determinat davant de cada substantiu:

llibreta amic adhesiu rosa

esport port soroll pintor

piscina riu torrent ànec

bandera full eina únic

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb la forma adequada en cada cas:– més/mes: En vull ....... / Diu que vindrà el ....... que ve. / Aquestes són ....... germanes. / Jo ja no en sé ........

– és/es: Aquell xicot ....... molt alt. / M’han dit que ....... diu Maria. / ....... pren el café sense sucre.

– nét/net: Encara no té els plats ........ / Els meus ....... ja són molt grans. / Nosaltres som ....... i polits. / Han aplegat els seus ........

■ Els xiquets trobaran el mot compost corresponent a aquestes definicions: – Persona que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

– Joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartró, fusta, etc.

– Penjador o conjunt de penjadors per penjar-hi peces de roba.

– Desvergonyit, que parla o actua amb desvergo-nyiment, que no té vergonya.

■ Els xiquets diran si les paraules derivades següents tenen prefixos o sufixos: – francés ̶ alacantí

– re edició ̶ bastonet

– im perfecte ̶ supermercat

– descobriment ̶ expresident


Els alumnes faran l'activitat que es proposa en aquesta pàgina web.

Es tracta que relacionen paraules per tal de formar mots compostos amb sentit.

■ Passarem als xiquets una fotografia antiga d'un paisatge. El descriuran en passat.

TEMA 6

■ Els xiquets resoldran aquesta endevinalla. Els direm que es relaciona amb un dels protagonistes de la lectura:

Hi ha una cosa dins de l'aigua

d'un color verd marronós.

115

És ferotge i és salvatge

i del riu és el més gros.

Què és?

Una vegada resolta, els podem deixar temps perquè fabriquen cocodrils amb plastilina o altres materials.


Consultarem més endevinalles en aquesta pàgina web. Les podem treballar de la mateixa manera que es proposa a l'activitat 2.

■ Els alumnes marcaran els determinants demostratius d'aquestes frases:– En aquesta classe només hi ha cinc xiquets; la resta són xiquetes. – No m'agraden eixes cortines; m'agraden més aquelles. – Marta pensa que aquests regals són massa cars. – Posa tots eixos llibres en aquell prestatge d'allà dalt.– Totes aquestes fotos les vam fer aquell dia tan especial.

■ Farem l’activitat inversa: els posarem frases amb demostratius i els alumnes hauran de dir-ne el gènere, el nombre i el grau de proximitat.

Podem posar algunes frases com ara aquestes:

– Eixe cromo que tens em falta.

– Aquella casa és més estreta que aquesta altra.

– Eixos patins van bé?

– Aqueix joc és més divertit que aquest que tinc jo.

– Aquell estiu va ser molt avorrit.

– Aquelles pilotes no van bé per jugar a futbol.

■ L’alternança de j-g sempre apareix en fer els plurals de les paraules de gènere femení. Per això els posarem aquestes paraules, entre d’altres:– Roja, festeja, soja, truja, politja, mitja, platja, calitja, monja, corretja…


En aquesta pàgina web trobarem diversos exercicis per practicar les grafies j, g, tj i tg.

■ D'altra banda, els alumnes completaran aquestes paraules amb g o j, segons que convinga en cada cas:

rellot...e re...ió ma...estuós pà...ina

a...agut ra...ola ...emec ob...ecte

a...udant men...en pro...ector ...irafa

ra...ar ...eperut ...enoll garat...e

■ Dictarem als alumnes aquestes frases. Si volem, se les poden preparar prèviament:– El vigilant del garatge era estranger.

– Els fregits són menjars indigests.

– Aquell metge del jersei verd és el meu germà.

– Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.

TEMA 7

■ http://www.tiching.com/86673Des d'aquesta pàgina web podem escoltar més contes de "Les mil i una nits".

Farem una cerca a l'apartat indicat i ens n’eixiran cinc, que ens ajudaran a entendre més bé les característiques d'aquest recull.


116

En aquesta pàgina web trobarem informació sobre els banys àrabs de Palma.

Recordarem que en el text de la lectura també es parla d'un "hammam" o bany de tipus àrab.

Ens informarem sobre com eren aquesta banys i farem una petita exposició a classe amb tota la informació que n'haguem trobat.

■ Passarem als xiquets aquestes dues descripcions, d'un home i d'una dona. Els hauran de dibuixar:

– Els meus cabells són negres i rulls i els seus, blancs com la neu.

– La seua cara és redona i simpàtica mentre que la meua és allargada.

– Sols coincidim en una cosa: els nostres ulls són grans.


En aquesta pàgina web tenim una experiència interessant.

Es tracta d'un recull de poemes que els xiquets de la classe han fet, incorporant-hi possessius.

Podem demanar als xiquets que escriguen poemes similars, utilitzant sempre possessius, com ací.

■ Els xiquets transformaran aquestes ex-pressions emprant possessius: – els llibres de Judit – els seus llibres.

– els joguets dels alumnes – .....................

– la filla de Lídia i Marc – ...........................

– les arracades de Maria – .......................

– el cotxe dels pares – ................................

– els esquís dels monitors – .......................


En aquesta pàgina web trobarem un exercici per practicar la lletra h.

Es tracta que els alumnes l'escriguen sempre que ho consideren necessari. L'exercici permet la comprovació individual dels resultats.

■ Detectarem els possessius que hi ha en aquestes frases i els classificarem:– Les artistes han pintat els seus retrats.

– L'empresa ha convidat els treballadors i les seues famílies a dinar.

– El pilot va dir als seus clients que baixaren de l'avió.

– Els teus oncles han anat a sopar amb ta mare i ton pare.

– Els esportistes van trobar-se amb els seus entre-nadors.

forts febles

■ Els xiquets detectaran els possessius que hi ha en aquest text i en faran l'anàlisi morfològica:

– L'esquirol: El seu aliment preferit són les llavors d'arbres: pinyons, avellanes, glans, nous, castanyes. Quan nota la presència humana fuig amb rapidesa. Quan puja i baixa dels arbres s'agafa a l'escorça amb les seues fortes ungles. La seua vida és d'entre 5 a 10 anys.

■ Els alumnes escriuran h sempre que siga necessari, en aquestes frases:

– Guardava l’am a l’ivernacle.

– Em viscut en armonia tot l’ivern.

– An llevat l’eura de les parets de l’ermita.

– Totom estava malumorat per la proibició.

– L’erba creixia a l’ort d’una forma exuberant.

– A sofrit una emorràgia pel colp amb el veicle.

■ Substituirem els estrangerismes d'aquestes frases per mots valencians:

117

– Pere és molt snob i vesteix amb smoking.

– El xef de la cuina trau el xampany de la nevera.

– La paret era plena de grafitis fets amb spray.

■ Els xiquets detectaran els elements del conte, que s'expliquen a la pàgina 98, en aquest conte breu:

De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.

TEMA 8


En aquesta pàgina web trobarem una colla de poemes a la Lluna que han fet els xiquets d'una escola.


Trobarem més poemes relacionats amb la Lluna, la nit i els temes dels poemes de les pàgines 104 i 105 en aquesta pàgina web.

Per a cada poema, hi podem trobar vídeos i propostes didàctiques.

També hi ha una petita biografia del poeta que ha escrit el text.


Des d'aquesta pàgina web podem fer exercicis sobre els pronoms personals. El primer és bastant fàcil, ja que es tracta de substituir noms propis pel pronom corresponent en cada cas.


Podem fer els exercicis que es recullen en aquesta pàgina web.

És una unitat didàctoca interactiva sobre la identificació dels pronoms personals i la seua concordança amb els verbs.

■ Els alumnes poden escriure els pronoms que correspondrien a aquestes frases: – Sóc ……………… (1ª sing.) i no ……………… (2ª sing.) qui li ho ha de dir.

– Ho diràs a ……………… (3ª sing.) mateixa, o a través d’algú altre?

– És ……………… (3ª sing.) la senyora que ha trucat aquest matí?

– No ens havia passat mai, això, a ……………… (1ª pl.).


En aquesta pàgina web trobarem exercicis per practicar les grafies de la b i la v. Els xiquets els poden fer individualment i en silenci.

■ Els xiquets escriuran aquestes frases que dictarem: – Portava les botes brutes.

– Encara no he vist aquesta pel·lícula tan divertida que em vas recomanar.

– No sabíem on havia anar després de travessar el carrer.

– Estava observant la gent que passava per l'avinguda.

■ Classificarem els pronoms personals d'aquest text:

Ella em va dir que havia llegit en un diari una entrevista d'un home que jo coneixia, i que havia llegit llegit un llibre d'ell i havia fet algun curs amb ell.

Ella em va dir que es deia Eric Pearl i jo li vaig dir que no tenia ni idea de qui era aquest home. Després va afegir que curava amb les mans, cosa que ella considerava ridícul, i jo li vaig dir que no en sabia res.

pronoms personals forts

pronoms personals febles

118

■ Els alumnes escriuran els pronoms personals forts que corresponen a aquests noms:

– Pere i Pau ̶ Tu i nosaltres

– Ella i Marta ̶ Ells i elles

– Aquell xic ̶ Aquelles persones

– Vosaltres i nosaltres ̶ Tu i jo

■ Els xiquets completaran aquestes frases amb b o v:

– S'ha de ser sa...i i sa...er esperar.

– L'escla...itud és la manca de lli...ertat.

– ...a arri...ar amb ...aixell a ...alència.

– Aquell home cal... s'empro...a una perruca.

– No hem de moure els lla...is si no ...olem dir res.

■ Completarem aquestes paraules amb b o v, segons el cas:

am...ició recan...i in...àlid

cam...rer tram...ia mon...ar

am...igu immò...il plo...ia

estre...ada de...em na...al

■ Analitzarem aquesta poesia segons les pautes de la pàgina 112:

Buuum! Xec!

Ai, quin tro! Un llampec

Quina por! ha eixit,

Tot és negre tots els núvols

i es fa fosc. han partit.

TEMA 9

■ Els alumnes buscaran el significat d'aquestes expressions, relacionades amb la mitologia:– cant de sirena

– fou una Odissea

– taló d’Aquil·les

– tocar diana

– viu de quimeres

■ Els demanarem que escriguen una frase utilitzant cadascuna d'aquestes expres-sions.


En aquesta pàgina web tenim una altra versió de la llegenda del rei Mides.

La llegirem en veu baixa i després comentarem entre tots quines semblances i diferències hi veiem.

■ Escriurem la forma verbal que correspon a cadascuna d’aquestes indicacions:– Verb ballar. Persona: primera. / nombre: singular. / temps: pretèrit imperfet. / mode: subjuntiu.

– Verb riure. Persona: segona. / nombre: plural. / temps: present. / mode: subjuntiu.

– Verb llegir. Persona: tercera. / nombre: singular. / temps: present. / mode: indicatiu.


En aquesta pàgina web tenim un vocabulari d'accions, ordenat per espais: a l'escola, a casa i en altres llocs.

Repassarem aquests verbs i els classificarem segons la conjugació a què pertanyen.

Igualment, els alumnes poden fer una llista de totes les accions que fan durant el dia. Les classificarem segons la conjugació a què pertanya el verb.

119


En aquesta pàgina web podem escoltar una sèrie de paraules amb o oberta o o tancada.

Una vegada escoltades, els alumnes les han de repetir, fixant-se bé en el grau d'obertura vocàlic.

Igualment, els alumnes poden fer una llista de totes les accions que fan durant el dia. Les classificarem segons la conjugació a què pertanya el verb.

■ Els xiquets buscaran els infinitius corresponents a aquestes formes verbals i els classificaran:

diem col·loqueu estimen veuen

perdran porten diuen pintaran

maregen riuen caiem somriem

primera segona tercera

■ Els alumnes detectaran els verbs que hi ha en aquestes frases i diran a quina conjugació pertanyen:

– Han escalat la muntanya amb una corda.

– Ja has tornat a perdre la bossa de la piscina?

– A l'edat mitjana els reis vivien en palaus.

– T'estava esperant a la parada de l'autobús però, com que no venies, me n'he anat.

■ Els xiquets classificaran aquests mots a la columna adequada:

ceba bledes aixeta banyerapera grumet cadena abella

pèrdua puré caiem somriem

sonen com mel sonen com serp

■ Els xiquets classificaran en obertes i tancades les es d'aquests embarbussaments:

– La Mercé pren café amb plaer.

– Després s'ha desprès el quadre.

– Set xiquets nets són plens de mel.

– Peret té una pera per al nét que era a l'era.

■ Indicarem amb quina professió es relacionen cadascun d'aquests grups d'estris:

– arquet, broca, estenalles, filferro, manxa:

– ciment, corda, formigó, gaveta, piconadora, rajola:

– brúixola, barcassa, esquer, ham, nansa, vaixell:

– aixada, arada, batedora, forca, podadora, tractor:

TEMA 10

■ http://www.tiching.com/86712En aquesta pàgina web podem trobar una colla de jocs de paraules, com ara palíndroms.


En aquesta pàgina web podrem escoltar la música de la cançó "Caram, d'on véns?".

És la que es reprodueix a l'activitat 11 de la pàgina 135.

Gràcies a la música, la podem memoritzar més bé i, quan ja la sapiem tots, cantar-la a classe.

120

Com que el contingut de la cançó és molt gràfic, també el podem representar.

■ Farem un altre exercici com el de l’Activitat 14, però amb la diferència que ara seran els xiquets qui pensaran els grups de verbs i els proposaran als companys.Podem plantejar l’activitat com un concurs entre grups.

■ Dictarem aquestes frases en present d'indicatiu. Els xiquets les copiaran:– Pau, poses fruita al cistell?– El pare arriba de treballar. – Sempre que puc, llig. – Tres caragols passegen pel camp.

■ Els alumnes les hauran de convertir en: imperfet, passat perifràstic, passat simple, perfet i futur.També els podem demanar que analitzen morfològicament cadascuna d'aquestes formes, indicant-ne persona i nombre.

■ Demanarem als xiquets que conjuguen en els temps que treballem en aquest tema alguns verbs importants. Per exemple:– dir, explicar, viure, conservar, pintra, creure, apenedir-se, comptar, estendre, recollir, etc.

■ Podem classificar les formes verbals d’aquestes oracions indicant el temps en què té lloc l’acció: present, passat o futur:– Plorava per no res.

– Caminarem molt, demà.

– Han corregut la marató.

– Els convidats van menjar molt.

– Canvie els cromos repetits.

– Aquella senyora no havia eixit.

■ Podem memoritzar aquests embarbussaments amb la lletra r. Els pronunciarem en veu alta per assegurar-nos que se'n fa bé el so.

Després, els alumnes els escriuran, i explicaran per què s'escriu r o rr en cada cas:– Un rus té un ris ros i s' esta al ras sense fer res.

– -Ribes, que robes raves? -No els robe, els raves, que els rebe.

– Tres tristos tigres corren per la selva.

– Carrega el carro, carreter, que, si tu el carregues, jo ja el descarregaré.

■ Els xiquets classificaran aquests temps verbals segons que siguen: present, imperfet, passat perifràstic, passat simple, perfet i futur:

dic vaig dir he dit diré

veies has vist vas veure veuràs

rèiem riurem hem rigut riem

vinc vindré vaig venir he vingut

■ Els alumnes indicaran en quin temps estan els verbs d'aquestes frases, i en faran l'anàlisi morfològica:

– Aquest matí ha plogut molt fort.

– Les gavines volen prop dels vaixells.

– Els veïns del primer són molt amables.

– Demà farà sol. Ho diuen els meteoròlegs.

– La porta de la cuina era oberta de bat a bat.

– El jardiner municipal ha podat les plantes del jardí.

■ Els xiquets classificaran aquestes paraules segons el so de la r:

mar riu torrent somriure

121

carro mandarina rama pera

taronja redacta zero corretja


sonen com rosa sonen com mare

■ Els xiquets completaran aquestes frases amb paraules que porten r o rr:

...aïm co...eu a...òs ze...o

...àbia ...eco...da... En...ic ca...ega...

gi...afa con...eu ult...a...àpid Is...ael

■ Els xiquets indicaran el verb que correspon a aquestes definicions:

– Convertir alguna cosa en més radical: ..................

– Voleiar una bandera dalt d'un pal: ..................

– Fer sermons, donar consells als altres: ..................

– Fer xicotets salts d'alegria: ..................

– Fer més agut, agreujar-se: ..................

TEMA 11


En aquesta pàgina web podem trobar molts acudits.

A més, es renova cada dia, de manera que la podem anar seguint i sempre en trobarem de diferents.


En aquesta pàgina web trobarem acudits sobre xiquets i xiquetes terribles.

Els podem llegir, comentar o representar col·lectivament.

En aquest cas, organitzarem una sessió d'explicació d'acudits, que pot resultar d'allò més divertida.

■ Els xiquets reescriuran aquestes expres-sions utilitzant en cada cas el verb “caldre”:– No ha d’anar a l’hotel.

– Haureu de fer festa.

– Han de fer els deures.

– Hauries de donar exemple.

– Havíem de beure aigua bullida.

– No hem hagut de dormir a terra.

■ Completarem aquestes frases amb imperatius que hi vagen bé:

– Quan arribes al senyal (aturar-se) ..............

– No us podem esperar més: (afanyar-se) ..............

– Va xics, (vestir-se) .............. de pressa i (pentinar-se) .............. que fareu tard.

– (Servir-se) .............. tu primer.

– Escolteu, (canviar-se) .............. i (posar-se) .............. a punt.

■ Els xiquets poden completar aquest text amb les formes d'imperatiu que calga. En acabar, el corregirem detingudament entre tots:

122

Si vols començar bé el dia, (alçar-se) .............. ben d'hora cada matí, (obrir) .............. les finestres de bat a bat, (mirar) .............. cap a l'horitzó i després (dutxar-se) .............. amb aigua ben freda, (rentar-se) .............. les dents, (pentinar-se) .............. i (mirar-se) .............. a l’espill somrient.

(Posar-se) .............. roba que t'afavorisca i (calçar-se) .............. còmodament. Una vegada fet tot això, (preparar-se) .............. un bon esmorzar amb suc de fruita, pa amb mantega i café amb llet.

■ Els alumnes poden completar aquestes paraules amb les grafies t o d. Les memoritzaran, ja que són paraules d'ús molt comú:

– di..., ver..., barre..., fre..., ges..., tar..., vui..., àci..., flori..., ni..., bru..., orellu..., su..., nebo..., bro..., nor..., pra..., covar..., estre..., parti..., ne..., mu..., se..., pare...

■ Els xiquets faran la segona persona del singular i la segona del plural de l'imperatiu d'aquests verbs:

veure col·locar dir comprar

pedre eixir estudiar callar

nadar obrir parlar ser

■ Els alumnes detectaran les perífrasis d'obligació d'aquestes frases:

– Hem de ser respectuosos amb la natura.

– Cal respectar el torn de paraula a classe.

– Hem d'obeir el que ens diuen els pares.

– Cal que llegim el diari cada dia.

■ Els xiquets escriuran la lletra que falta en aquestes paraules:

quietu.. habitu.. flexibilita.. facilita..

paga.. inquietu.. broda.. licitu..

gratitu.. agrega.. plenitu.. solda..

obliga.. solitu.. humilita.. proximita..

■ Els xiquets explicaran el significat d'aquestes frases fetes:

– Donar un colp d'ull.

– Canviar d'aires.

– Fer castells en l'aire.

– Fer-se un nus a la gola.

– Agafar el bou per les banyes.

– Ofergar-se en un got d'aigua.


En aquesta pàgina web trobarem moltes dites i frases fetes.

Els alumnes en seleccionaran cinc, i construiran una frase en què se'n veja clar el significat.

■ Proposarem una sèrie de temes sobre els quals els xiquets hauran de bastir un text argumentatiu:

– La necessitat de practicar esport.

– El respecte cap a les persones grans.

– La importància de viatjar i conéixer altres països.

TEMA 12

■ Ens assegurarem que els alumnes coneguen aquests verbs relacionats amb el món laboral: – abatre, abocar, adobar, aixafar, amidar, ampliar, anivellar, arrebossar, atapeir, bastir, brodar, carregar, certificar,

clavar, col·locar, confeccionar, connectar, cosir, emplenar, entapissar, envernissar, soldar, teixir.


123

Podem fer el joc que es proposa en aquesta pàgina web.

S'anomena "Aprenem amb els oficis", i es tracta que els alumnes treballen diverses competències relacionades amb aquests.

Bàsicament, com és lògic, l'activitat està pensada per practicar el lèxic relacionat amb els oficis, i els estris que utilitzen.

■ Els alumnes faran frases amb aquests adverbis i grups de mots, distingint-ne clarament la grafia:

poc massa pertot per tot

enlloc en lloc de alhora a l’hora

sobretot sobre tot quasi quasi bé

allà avall enllà fora

lluny per damunt ara sovint

tard aleshores sempre de nit


En aquesta pàgina web trobarem exercicis sobre els adverbis.

Com que es tracta d'un document imprimible, l'imprimirem i el passarem als alumnes perquè facen les activitats de manera individual i silenciosa.

També els serviran per practicar les referències temporals sobre el dia en què ens trobem, que de vegades no s'expressen correctament.


Aquesta pàgina web ens ha de servir per distingir fonèticament el so de la ll i el de la i, que per a alaguns alumnes presenta problemes.

També hi ha exercicis d'escriptura de paraules amb aquestes grafies. D'aquesta manera, es poden practicar les més importants entre les que les incorporen.

■ Els nens classificaran aquests adverbis segons que siguin de lloc o de temps:

arreu de dia ahir hui

encara cap al tard damunt endins

mai aviat al matí de nit

de lloc de temps

■ Els alumnes completaran aquestes frases amb paraules amb ll o i:

abe...a ce...a co...ir conse...

cu...era re... desma... geno...

ma... mira... ove...a ta...ar

treba... u... ve... verme...

vu... pa...asso lle... fu...a

■ Escriurem aquestes paraules, amb sufixos despectius, sense el sufix corresponent:

bestiota aiguota homenot

casota capsota camionot

jardinot mirallot bocota

peuots cotxarro peuarro

■ Escriurem una sol·licitud per algun d'aquests motius:

– Demanar que ens tornin uns diners que hem pagat de més.

124

– Demanar que ens donin permís per conviar els pares dels alumnes a un acte que fem.

– Demanar que ens facin descompte a l'entrada d'un museu que volem visitar.

■ Classificarem aquestes expressions segons que serveixin per demanar informació o oferir-ne:

– Sí, tiri recte i ja ho trobarà.

– Que em podria dir quina línia d'autobús haig d'agafar per arribar al Museu de les Arts?

– No trigarà gaire: uns cinc minuts.

– Aquesta avinguda és la de Jaume I, oi?

TEMA 13

■ http://www.tiching.com/86767Escoltarem aquesta cançó, que és l'Himne dels pirates, i que pertany a l'espectacle "Mar i cel".El comentarem entre tots i, a continuació, memoritzarem la cançó.

Tot seguit, la podem assajar i presentar davant dels companys, o en un acte que fem davant dels pares.


Escoltarem el monòleg que es recull en aquest vídeo.

Comentarem en què consisteix un monòleg i el compararem amb altres tipus de text teatral.

Concretament, en aquest cas viurem els somnis d'una xiqueta amb "Vull ser gran!", escrit per l'actriu de la companyia Àgata Roca i interpretat per Marta Pérez.

■ Els alumnes poden fer l’anàlisi morfològi-ca d’aquestes frases:– Hui viatjarem a l’Índia.

– Aquests avions volen molt alt.

– La papallona ix del cuc de seda.

– Vicòria és una xica un poc peculiar.

– Joan regala una rosa a Maria.

– Llorenç era un científic singular.

■ http://www.tiching.com/86768Els alumnes poden fer aquest exercici. Se'ls van presentant una sèrie de paraules de natura diversa, molt senzilles.Han de dir en cada cas si es tracta d'un article, d'un nom, d'un verb., etc., és a dir, fer-ne una anàlisi morfològica senzilla.


En aquesta pàgina web trobarem una bona exposició sobre les grafies z, s, ss, c, ç.

Els alumnes han de llegir i entendre'n el text expositiu, en primer lloc, que pot servir de repàs per al que hi ha a la pàgina 184.

Després, hi trobaran l'enllaç a un exercici, que els proporciona diverses paraules amb múltiples grafies. En cada cas, han de dir quina és la correcta.

■ Els xiquets diran si aquestes paraules són noms, adjectius, verbs, adverbis o articles:

una tard color blau

el port soroll pintor

lluny riu torrent viure

■ Encerclarem tots els noms i subratllarem tots els verbs d'aquest text. Després, en farem l'anàlisi morfològica:

– Els taurons són peixos que presenten esquelet cartilaginós. Respiren a través de 5 o 6 brànquies. Els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posició ventral i té moltes dents i molt esmolades. Quan cacen, sovint

125

perden algunes d'aquestes dents, però són substituïdes ràpidament per unes altres. Poden arribar a tenir 15.000 dents al llarg de la seua vida.

■ Completarem aquestes paraules amb c o ç i les classificarem:

...irera ma...a peda... llu...

en...isar pe...a ...irc ...ercleconfian...a sen...er en...isam can...ó

...endra ra...a ac...ió ...im

s'escriuen amb c s'escriuen amb ç

■ Els xiquets explicaran el significat d'aquests refranys, força habituals:

– Val més poc que res.

– Morta la cuca, mort el verí.

– De més verdes en maduren.

– Qui dia passa, any empeny.

– Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

■ Els xiquets s'inventaran un breu diàleg teatral, en el qual hi haurà d'haver els elements següents:

– Paràgraf inicial que situe la història.

– Acotacions.

– Breu descripció de cada personatge.

– Un fragment de monòleg.

TEMA 14

■ Els xiquets i xiquetes poden elaborar un diàleg respectant les característiques que han vist en el del text.

Els podem ajudar plantejant alguns temes que poden constituir un objecte de diàleg. Igualment, recordarem els elements formals que ha de presentar, abans de fer-lo.


Mirarem i llegirem aquest vídeo, que ens conscienciarà de la necessitat de tenir cura dels animals.


Aquesta pàgina és interessant per treballar el món de les mascotes.

Hi podem trobar tota mena de materials: vídeos de diverses mascotes, galeries de fotos, relats sobre les mascotes, anuncis d'esdeveniments relacionats amb aquestes, etc.


En aquesta pàgina web trobarem contes relacionats amb el món de la granja.

A més del conte dels tres porquets podem trobar altres relacionats amb els animals de la granja, com per exemple: "La gallineta rossa", "La vaca bruna".

■ Els alumnes ens indicaran en quines d’aquestes oracions “Els bombers d’Alzira” fa de subjecte: – Els bombers d’Alzira estan molt ben preparats.

– Aquesta nit els bombers d’Alzira no han fet cap eixida.

– Hem avisat els bombers d’Alzira quan hem vist l’incendi.

– Han apagat el foc els bombers d’Alzira.


Aquesta pàgina web inclou un enllaç a una activitat per treballar el subjecte i el predicat.

126

A partir d'una sèrie de frases que es presenten, els alumnes han de dir en cada cas on es troba el subjecte i on, el predicat.

Després, podem ampliar l'exercici canviant en cada cas els subjectes o els predicats, i veient com canvien de significat les frases.

■ Els xiquets classificaran aquestes paraules segons que sonen com: xarop, taxi, examen: – exercici, luxe, màxim, exèrcit, existir, exhibir, caixa, eixut, conéixer, això, asfixiar, bruixes, seixanta, oxigen, xauxa, annex.


En aquesta pàgina web trobarem uns mots encreuats per practicar els sinònims i els antònims.

Els xiquets s'han de col·locar a sobre de cada numeret, i els eixirà una definició.

Han de buscar la paraula sinònima que hi correspon.

L'exercici és autocorrectiu, per la qual cosa podran comprovar si ho han fet bé.

■ Passarem als xiquets la imatge d'un cap de persona i els demanarem que hi identifiquen aquestes parts: – barba, bescoll, boca, cabell, rínxols, celles, coll, front, galta, geniva, llavi, nas, nou, orella, pòmul, serrell, ull.


Aquesta pàgina web recull molts recursos per treballar el cos humà des de diverses perspectives.

En podem seleccionar els que ens resulten més atractius o adequats al nivell de l'alumnat.

■ Els alumnes relacionaran cada subjecte amb el predicat corresponent:

– Eva i Helena ̶ estava molt madura.

– Les abelles ̶ fa molt poca llum.

– La tomaca ̶ voletejaven entre les flors.

– Aquell fanal ̶ jugaven al tres en ratlla.

■ Per a cada element d'aquestes frases, els alumnes diran si pertanyen al subjecte o al predicat:

– Nosaltres (1) estarem descansat (2) tot el cap de setmana (3).

– El meu amic (1) porta (2) espardenyes (3) tot l'estiu (4).

– La concertista (1) va tocar (2) el violí (3) en un gran auditori (4).

– Els peixos (1) naden (2) al mar (3) lliurement (4).

■ Els xiquets classificaran aquestes paraules segons com sonen en cada cas:

xocolate exili examen lèxic

xerés Mèxic exòtic xarxa

taxi taxa calaix xucló

xiuxiuejar eixamplar nàixer xenofòbia

■ Els xiquets buscaran sinònims per a les paraules subratllades d'aquest text:

– Els cangurs són animals vertebrats perquè tenen ossos que formen un esquelet. Durant el dia viuen en família sense moure’s. Quan arriba la nit busquen el grup i és el moment d’alimentar-se. A la primavera busquen parella per reproduir-se. És un animal que està protegit per la llei perquè en queden molt pocs, estan en perill d’extinció.

■ Els xiquets relacionaran cada paraula amb el seu antònim:

gran antipàtic blanc tranquil

amable menut sorollós intermitent

serè nerviós constant negre

■ Demanarem als alumnes que escriguen un acudit en forma de peça teatral. També hi han d'incorporar acotacions, escrites en cursiva.

TEMA 15

127


En aquesta pàgina web tenim molts recursos per treballar el còmic. Hi destaquen la cronologia, els aspectes tècnics i l'apartat d'activitats que trobarem al final de la pàgina. Aquestes activitats estan agrupades segons la qüestió del còmic que vulguem tractar.


Mirarem aquest vídeo, en el qual hi ha un còmic en anglés i en la nostra llengua.

Descobrirem que els dibuixos animats també es poden presentar en pel·lícula.

Mirarem alguna pel·lícula de dibuixos animats i la comentarem. Ens assegurarem que se n'entenga bé el contingut.

■ Els xiquets classificaran aquestes oracions segons la modalitat oracional a què pertanyen:

– Em plantege què cal fer a partir d’ara.

– Vine ara mateix!

– Quants germans tens?

– No m’agrada menjar res de bon matí.

– Potser em pose l’abric.

– Tant de bo em regalen aqueix llibre.

– M’ha preguntat si feia fred.

– Per favor, em passes la sal?

■ Els alumnes ens diran les diferències de significat entre aquestes oracions, tenint-ne en compte la modalitat i la puntuació:– No vull venir amb tu.

– No. Vull venir amb tu.

– El peix t’agrada.

– El peix, t’agrada?

– Si no vinc hui, vindré demà.

– Sí. No vinc hui, vindré demà.

■ Repassarem més paraules que tenen terminacions que poden portar a error: – Noms femenins: alcaldessa, metgessa, jutgessa, mestressa, sastressa, abadessa, deessa, sacer-dotessa,

baronessa, duquessa, comtessa, marquesa, princesa.– Noms acabats en -missió: missió, transmissió, co-missió emissió, dimissió, omissió, remissió, admissió, submissió.– Noms acabats en -pressió: pressió, impressió, depressió, compressió, opressió, repressió.

■ Classificarem aquestes oracions segons que siguen enunciatives, interrogatives, exhortatives o exclamatives:

– Ja ha arribat el tren?

– Truca'm així que arribes!

– Demà anirem a passejar.

– Ja han arribat a la meta.

– Que ja han marxat els artistes?

■ Els xiquets completaran aquestes paraules amb em-, es-, en-, eix-:

....tendre ....senyar ....timar ....dur-se

....carabat ....portar-se ....xample ....cara

....caixar ....penta ....cola ....emic

....bició ....torar ....tirar ....coltar

■ Els xiquets completaran aquestes paraules amb ss o s, segons el cas:

abade..a console..a infante..a poete..a

128

advocade..a dee..a jutge..a prince..a

alcalde..a doctore..a mestre..a tigre..a

barone..a duque..a metge..a page..a

comte..a hoste..a vampire..a marque..a

■ Els xiquets construiran frases amb aquestes paraules i els seus significats: – pera: fruita / interruptor.

– cua: d'animal / de cabell / de cinema.

– lluna: astre / de l’espill / taca.

– fulla: arbre / ganivet / porta.

– aranya: làmpada / animal.

– ploma: d'escriure / d'animal.

– cap: de setmana / del cos / geogràfic / superior / metge.

■ Els xiquets dibuixaran un personatge que represente els gestos següents: – Terror (cabell eriçat, ulls desorbitats) / Sorpresa (celles altes) / Fred (nas fosc)

– Confiança (boca somrient) / Ràbia (mostrar les dents) / Tristesa (llavis cap avall)

129

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten en la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

130

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

131

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

132

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

133

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

134

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el

135

misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els

136

vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

137

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

138

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

139

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

140

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

141

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

142

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

143

1 · Web viewCerca d'informació sobre paraules relacionades amb el món del teatre. Comentari amb...

Documents

Transcript of 1 · Web viewCerca d'informació sobre paraules relacionades amb el món del teatre. Comentari amb...