1 · Web viewPrimer Cicle Educació Primària Projecte Nombre 1-2 Matemàtiques Comunitat...

PRIMER CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE NOMBRE 1-2MATEMÀTIQUES

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Primer Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Primer Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nombre -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Primer Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Primer Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Primer Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL PRIMER CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida del grup i de la comunitat i actuar d’acord amb aquests. (a, c)

2. Desenvolupar la capacitat de tenir iniciatives personals i en grup. (b)

3. Col·laborar en la planificació i realització d'activitats en grup acceptant les normes establides. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d'altres membres del grup. (c, n)

5. Conéixer i valorar positivament la nostra cultura i altres cultures diferents de la pròpia. (d)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits senzills en valencià i en castellà. (e)

7. Conéixer les llengües i modalitats lingüístiques que hi ha a la Comunitat Valenciana. (e, n)

8. Interpretar missatges breus en una llengua estrangera i reproduir oralment o per escrit missatges amb una estructura similar. (f)

9. Resoldre problemes matemàtics senzills relacionats amb la realitat quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments històrics que han determinat l'evolució històrica de la societat occidental parant una atenció especial a Espanya i al territori valencià. (h)

11. Comprendre i establir relacions senzilles entre fets i fenòmens de l'entorn natural i social, en general, i de la Comunitat Valenciana, en particular. (i)

12. Analitzar les característiques del medi ambient pròxim, valorar-ne la importància i contribuir a defensar-les i millorar-les. (i, n)

13. Familiaritzar-se amb l'ús de les noves tecnologies com a mitjà per a rebre i transmetre informació. (j)

14. Utilitzar els coneixements i l'experiència adquirida per a generar nous interrogants sobre la realitat natural i social circumdant. (j, i)

15. Conéixer i identificar el propi cos i adquirir hàbits de salut i higiene. (k)

16. Utilitzar diferents mitjans d'expressió (verbal, corporal, plàstica, musical, matemàtica) per a comunicar i expressar senzills missatges i sentiments. (l)

17. Conéixer i valorar el patrimoni cultural i artístic d'Espanya i de la Comunitat Valenciana adoptant actituds que contribuïsquen a conservar-lo. (m, n)

18. Actuar amb autonomia en el desenvolupament de les activitats habituals de tipus familiar, escolar, grupal i ciutadà. (o)

19. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexes, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (o, c)

20. Relacionar-se i comportar-se de manera solidària i constructiva. (m, a, c)

21. Respectar als animals i desenvolupar actituds que afavorisquen una relació afectiva amb els animals domèstics del nostre entorn. (p)

22. Adquirir consciència de la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la dels altres. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Primer Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1. Utilitzar el coneixement matemàtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconéixer el seu caràcter instrumental per a altres camps de coneixement.

2. Reconéixer situacions del seu medi habitual per a la comprensió o el tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de càlcul, formular-les per mitjà de formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

3. Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir amb el seu ús i reconéixer el valor d’actituds com l’exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precisió o la perseverança en la busca de solucions, i l’esforç i interés pel seu aprenentatge.

4. Conéixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats d’ús.

5. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals de càlcul mental i mesura, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de problemes, i decidir, en cada cas, els avantatges del seu ús i valorar-ne la coherència dels resultats.

6. Conéixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana.

7. Utilitzar de forma adequada els mitjans tecnològics tant en el càlcul com en la busca, tractament i representació d’informacions diverses, així com per a l’ampliació dels continguts matemàtics i la seua relació amb altres de les distintes àrees del currículum.

8. Identificar formes geomètriques de l’entorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat, i desenrotllar noves possibilitats d’acció.

9. Utilitzar tècniques elementals d’arreplega de dades per a obtenir informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn; representar-la de forma gràfica i numèrica i formar-s’en un juí.

10. Resoldre i plantejar problemes matemàtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats.

11. Inventar i formular problemes matemàtics usant de forma lògica i creativa la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita.

12. Emprar adequadament el llenguatge matemàtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous.

13. Fomentar la utilització del llenguatge propi del camp científic amb precisió, tant de les Matemàtiques com del conjunt de les ciències.

14. Comprendre la necessitat de l’argumentació per mitjà de raonaments lògics en l’estudi de les Matemàtiques.

15. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en l’àrea.

16. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició i la resolució de problemes

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PRIMER CICLE DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1 Reconéixer situacions quotidianes en les quals existeixen problemes per al tractament dels quals es requerisca l’ús d’estratègies additives, de substracció, de multiplicació o de divisió. (1)

2 Valorar el sentit dels resultats i tenir seguretat a explicar oralment i per escrit els processos matemàtics seguits. (2)

3 Poder utilitzar més d’un procediment per a aconseguir les fins proposades, triar el qual semble més oportú i justificar aquesta decisió. (2, 10)

4 Apreciar el paper que tenen les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir-ne amb el seu ús. (3, 11)

5 Adquirir habilitat per a afrontar situacions diverses dins de l’entorn de les matemàtiques. (4).

6 Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, mesurament, càlcul mental i orientació en l’espai. (4, 5)

7 Familiaritzar-se amb els nombres i les quatre operacions elementals. (5, 2, 6)

8 Identificar formes geomètriques en el seu entorn immediat. (8)

9 Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades i de representació gràfica dels mateixos. (9, 7)

10 Utilitzar les representacions gràfiques de les dades per a obtenir informació numèrica dels fenòmens i les situacions de l’entorn immediat. (9, 7)

11 Usar amb soltura els diferents llenguatges (manipulatiu, verbal, gràfic i notacional) que s’utilitzen en les formes senzilles d’expressió matemàtica. (10, 13, 14)

12 Valorar el paper de les matemàtiques i la seua relació amb altres camps del coneixement apreciant la seua contínua evolució com ciència oberta. (12, 15, 7)

13 Desenvolupar la comprensió lectora i l’expressió escrita a partir de l’ús i assimilació del vocabulari propi de l’àrea de matemàtiques. (15, 16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Matemàtiques de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Primer Cicle d’aquesta àrea.

7

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Primer Cicle: Primer Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESPrimer Curs

OBJECTIUSPrimer Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓPrimer Cicle

Llegir, escriure, comptar, ordenar, comparar i descompondre unitats i desenes.

Reconéixer situacions quotidianes en les quals existeixen problemes per al tractament dels quals es requerisca l’ús d’estratègies additives, de substracció, de multiplicació o de divisió. (1)

Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a tres xifres, i indicar el valor posicional de les xifres segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior). (1)

Realitzar sumes i restes verticalment i horitzontalment portant-ne i sense portar-ne amb i sense suport figuratiu.

Familiaritzar-se amb els nombres i les quatre operacions elementals. (7)

Calcular sumes i restes, assegurant-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que el resultat obtingut no és absurd. (5)

Resoldre problemes d’addició i subtracció.


Resoldre problemes de la vida quotidiana, de forma raonada, per mitjà de l’addició, la sostracció i la multiplicació. (8)

Estimar, comparar i calcular magnituds de longitud, pes i temps.

Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, mesurament, càlcul mental i orientació en l’espai. (6)

Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals (pams, passos, taulells, etc.) i convencionals (quilogram; metre, centímetre; litre; dia i hora), utilitzant els instruments al seu abast més adequats en cada cas. Utilitzar també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (fanecada, arrova, tafulla, etc.). (12)

Reconéixer i resoldre problemes amb monedes i bitllets d’euro.

Adquirir habilitat per a afrontar situacions diverses dins de l’entorn de les matemàtiques. (5).

Identificar els distints tipus de monedes i bitllets de curs legal. (10)Ordenar segons el valor les monedes i els bitllets de curs legal i saber a quantes monedes del rang immediatament inferior equival una moneda o bitllet de fins a 20 euros. (11)

Orientar-se en el pla i en l’espai. Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, mesurament, càlcul mental i orientació en l’espai. (6)

Expressar correctament la localització d’un objecte en l’espai. (13)

Obtenir i organitzar la informació d’un gràfic.

Utilitzar les representacions gràfiques de les dades per a obtenir informació numèrica dels fenòmens i les situacions de l’entorn immediat. (10)

Formular i resoldre problemes senzills en què intervinga la lectura de gràfics. (18)

Calcular perímetres i superfícies. Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, mesurament, càlcul mental i orientació en l’espai. (6)


Identificar, descriure i comparar figures Identificar formes geomètriques en el Identificar figures planes en imatges

8

geomètriques. seu entorn immediat. (8) oferides en distints suports i en materials i objectes de l’entorn, reconeixent-ne els seus elements bàsics. (15)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Manipular mentalment en el pla i en l’espai de forma comparativa diferents figures geomètriques.

Identificar formes geomètriques en el seu entorn immediat. (8)

Identificar cossos geomètrics senzills: cubs, ortoedres, prismes, piràmides, cilindres i esferes. I rebre i emetre informació de forma oral o escrita. (16)

Extraure informació quantitativa d’una enquesta o d’una taula de dades i representar-la gràficament.

Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades i de representació gràfica dels mateixos. (9)

Obtenir informació i comunicar oralment la informació obtinguda a partir de gràfics senzills. (17)

Aprendre a transmetre informacions cada vegada més precises sobre aspectes quantificables de l’entorn.


Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes. (21)

Utilitzar la mesura per aconseguir un millor coneixement de la realitat.


Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals (pams, passos, taulells, etc.) i convencionals (quilogram; metre, centímetre; litre; dia i hora), utilitzant els instruments al seu abast més adequats en cada cas. Utilitzar també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (fanecada, arrova, tafulla, etc.). (12)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Tractar la informació quantitativa aportada per una representació gràfica per resoldre un problema.



Desenvolupament d’un adequat llenguatge gràfic i estadístic per interpretar la informació sobre la realitat.

Usar amb soltura els diferents llenguatges (manipulatiu, verbal, gràfic i notacional) que s’utilitzen en les formes senzilles d’expressió matemàtica. (11)


Utilitzar l’estimació i la comparació de nombres com a instrument per tractar informació quantitativa.


Comparar quantitats xicotetes d’objectes, fets o situacions familiars, i interpretar i expressar els resultats de la comparació, així com arredonir-los fins a la desena més pròxima. (3)

Comprendre unes instruccions que permeten comparar nombres entre si a partir de determinats criteris.

Usar amb soltura els diferents llenguatges (manipulatiu, verbal, gràfic i notacional) que s’utilitzen en les formes senzilles d’expressió

Comparar quantitats xicotetes d’objectes, fets o situacions familiars, i interpretar i expressar els resultats de la comparació, així com arredonir-los fins

9

matemàtica. (11) a la desena més pròxima. (3)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comprendre les situacions plantejades en problemes per planificar l’estratègia a seguir per resoldre’ls.


Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta i utilitzant els algoritmes bàsics corresponents o altres procediments de resolució. Explicar el procés seguit per a resoldre un problema. (19)

Desenvolupar la presa de decisions. Poder utilitzar més d’un procediment per a aconseguir les fins ara proposades, triar el que semble més oportú i justificar aquesta decisió. (3)


Avaluar el procés que s’ha seguit en la resolució d’un problema.

Valorar el sentit dels resultats i tenir seguretat a explicar oralment i per escrit els processos matemàtics seguits. (2)


Optimitzar els recursos per a la resolució dels problemes plantejats.

Poder utilitzar més d’un procediment per a aconseguir les fins ara proposades, triar el que semble més oportú i justificar aquesta decisió. (3)


COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Esforçar-se per resoldre les activitats de creixent complexitat.

Adquirir habilitat per a afrontar situacions diverses dins de l’entorn de les matemàtiques. (5)


Desenvolupar l’habilitat per comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.

Desenvolupar la comprensió lectora i l’expressió escrita a partir de l’ús i assimilació del vocabulari propi de l’àrea de matemàtiques. (13)

Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes (21)

Verbalitzar o representar el procés seguit en la realització d’un problema.



10

Saber reflexionar sobre el que s’ha aprés i el que falta per aprendre.

Valorar el paper de les matemàtiques i la seua relació amb altres camps del coneixement apreciant la seua contínua evolució com ciència oberta. (12)


COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Entendre els enunciats de les diferents activitats proposades.


Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels diferents textos. (20)

Descriure una imatge i comptar i comparar-ne verbalment els elements per millorar les habilitats comunicatives.



Comparar verbalment i de forma raonada objectes reals per desenvolupar l’esperit crític.


Comparar quantitats xicotetes d’objectes, fets o situacions familiars, i interpretar i expressar els resultats de la comparació, així com arredonir-los fins a la desena més pròxima. (3)

Descriure i comptar verbalment els elements d’una figura plana per millorar les habilitats comunicatives.



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconéixer diferents tipus de línies en un edifici contemporani d’interés artístic.


Identificar figures planes en imatges oferides en distints suports i en materials i objectes de l’entorn, reconeixent-ne els seus elements bàsics. (15)

Identificar figures geomètriques en una producció artística.

Apreciar el paper que tenen les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir-ne amb el seu ús. (4)


Reconéixer diferents formes geomètriques per analitzar produccions artístiques.



Analitzar les diferents figures i cossos geomètrics en objectes de l’entorn immediat.

Valorar el paper de les matemàtiques i la seua relació amb altres camps del coneixement apreciant la seua contínua evolució com ciència oberta. (12)


11

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Treballar en equip per tal de resoldre activitats complexes.



Aprendre a acceptar els punts de vista diferents al propi.



Primer Cicle: Segon Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESSegon Curs



Treballar amb nombres fins a centenes. Familiaritzar-se amb els nombres i les quatre operacions elementals. (7)


Realitzar sumes, restes i multiplicacions i introduir la divisió com a repartiment en parts iguals.



Resoldre problemes de sumes, restes i multiplicacions.



Estimar, comparar i calcular magnituds de longitud, pes i temps.


Calcular sumes i restes, assegurant-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que el resultat obtingut no és absurd. (5)

Orientar-se en el pla, en l’espai i en la quadrícula.


Expressar correctament la localització d’un objecte en l’espai. (13)

Treballar amb figures i cossos geomètrics.



Obtenir i organitzar la informació d’un gràfic.



Usar la calculadora per a operacions senzilles.


Conéixer i memoritzar les taules de multiplicar de tots els nombres, de l’1 al 10. (6)

12

Introduir l’atzar i la probabilitat. Apreciar el paper que tenen les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir-ne amb el seu ús. (4)


COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Manipular mentalment en el pla i en l’espai de forma comparativa diferents figures geomètriques.



Extraure informació quantitativa d’una enquesta o d’una taula de dades i representar-la després gràficament.



Aprendre a transmetre informacions cada vegada més precises sobre aspectes quantificables de l’entorn.



Relacionar cossos geomètrics amb figures de l’entorn.



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Tractar la informació quantitativa aportada per una representació gràfica per resoldre un problema.



Desenvolupament d’un adequat llenguatge gràfic i estadístic per interpretar la informació sobre la realitat.



Relacionar les diferents formes d’expressió numèrica per tractar informacions quantitatives.



Comprendre unes instruccions que permeten comparar nombres entre si a partir de determinats criteris.



13

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comprendre les situacions plantejades en problemes per planificar l’estratègia a seguir per resoldre’ls.



Desenvolupar la presa de decisions. Poder utilitzar més d’un procediment per a aconseguir les fins proposades, triar el qual semble més oportú i justificar aquesta decisió. (3)


Valorar els resultats obtinguts per ajudar a fer front a d’altres situacions amb més possibilitats d’èxit.



Optimitzar els recursos per a la resolució dels problemes plantejats.



COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Esforçar-se per resoldre les activitats de creixent complexitat.

Adquirir habilitat per a afrontar situacions diverses dins de l’entorn de les matemàtiques. (5)


Desenvolupar l’habilitat per comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.


Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes (21)

Verbalitzar o representar el procés seguit en la realització d’un problema.



Saber reflexionar sobre el que s’ha aprés i el que falta per aprendre.

Valorar el paper de les matemàtiques i la seua relació amb altres camps del coneixement apreciant la seua contínua

Resoldre problemes de la vida quotidiana, de forma raonada, per mitjà de l’addició, la sostracció i la

14

evolució com ciència oberta. (12) multiplicació. (8)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Entendre els enunciats de les diferents activitats.



Llegir i escriure nombres. Usar amb soltura els diferents llenguatges (manipulatiu, verbal, gràfic i notacional) que s’utilitzen en les formes senzilles d’expressió matemàtica. (11)


Descriure una imatge i comptar i comparar-ne verbalment els elements per millorar les habilitats comunicatives.



Comparar verbalment i de forma raonada objectes reals per desenvolupar l’esperit crític.



Descriure una ruta utilitzant amb precisió el llenguatge matemàtic.



Comptar verbalment els elements d’una figura plana per millorar les habilitats comunicatives.



COMPETENCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reconéixer diferents tipus de línies en un edifici contemporani d’interés artístic.



Identificar figures geomètriques en una producció artística.



Reconéixer diferents formes geomètriques per analitzar produccions artístiques.



Analitzar les diferents figures i cossos Valorar el paper de les matemàtiques i Identificar cossos geomètrics senzills: 15

geomètrics en objectes de l’entorn immediat.

la seua relació amb altres camps del coneixement apreciant la seua contínua evolució com ciència oberta. (12)

cubs, ortoedre, prismes, piràmides, cilindres i esferes. I rebre i emetre informació de forma oral o escrita. (16)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Treballar en equip per tal de resoldre activitats complexes.



Aprendre a acceptar els punts de vista diferents al propi.



16

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

PRIMER CICLE: PRIMER CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres naturals– Xifres i nombres.– Els nombres naturals més menuts que cent: lectura i escriptura.– Expressió de quantitats en situacions de la vida quotidiana. – Ordre numèric. Utilització dels nombres ordinals. Comparació de nombres en contextos familiars. – El Sistema de Numeració Decimal: valor posisional de les xifres.Operacions– Operacions amb nombres naturals: addicció i sostracció. – Expressió oral de les operacions i el càlcul.Estratègies de càlcul– Escriptura de sèries ascendents i descendents de cadència 2, 3, 4, 5 o 10 a partir d’un nombre donat, i de cadència 25 o 50 a partir d’un nombre acabat en 0 o en 5. – Continuació, oral o mental, de sèries de cadència 1, 2 i 10 a partir d’un nombre donat, i de cadència 5 a partir d’un nombre acabat en 0 o en 5, tant de forma ascendent com descendent. – Descomposicions additives de nombres més menuts que 100, atenent al valor de la posició de les seues xifres.– Desenvolupament d’estratègies de càlcul mental per a la recerca del complement d’un nombre a la desena immediatament superior i per resoldre problemes de sumes i restes. – Resolució de problemes que impliquen la realització de càlculs, explicant oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat i pes– Comparació d’objectes segons la longitud, la capacitat o el pes, de manera directa (sense mesuraments).– Unitats de mesura: el centímetre, el litre i el quilogram.– Mesurament amb instruments i estratègies no convencionals. – Utilització d’unitats usuals i instruments convencionals per mesurar objectes i distàncies de l’entorn. – Explicació oral del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en el mesurament.– Resolució de problemes de mesures explicant el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.Mesura del temps– Unitats de mesura del temps: hora, dia, setmana i any.– Lectura del rellotge convencional, les hores senceres i les mitges.Introducció al sistema monetari de la Unió Europea– Valor de les diferents monedes i els diferents bitllets, amb l’euro com a unitat principal, i comparació entre ells.– Maneig de preus d’articles quotidians.

BLOC 3. GeometriaLa situació a l’espai– Localització elemental d’objectes a l’espai: dins de, fora de, damunt de, davall de, a la dreta de, a l’esquerra de, entre, etc.

17

– Descripció de la posició d’objectes de l’entorn respecte d’ell mateix: davant / darrere , damunt /davall meu, a la meua dreta / a la meua esquerra.– Línies obertes i tancades; rectes i corbes. – Ús de vocabulari geomètric per descriure itineraris. – Interpretació i descripció verbal de croquis d’itineraris i elaboració dels mateixos.Formes planes i espacials– Aproximació intuïtiva als conceptes de punt, recta i pla. – Distinció intuïtiva entre superfície plana i superfície corba. – Identificació de figures planes en objectes i àmbits quotidians: triangles, quadrilàters, cercles i quadrats.– Identificació dels cossos geomètrics en objectes familiars: cilindres i esferes. – Descripció de els formes geomètriques utilitzant el vocabulari geomètric bàsic. Classificació de figures i cossos geomètrics amb criteris elementals. Regularitats i simetries– Recerca d’elements de regularitat en figures i cossos a partir de la manipulació d’objectes. – Interpretació de missatges que continguen informacions sobre relacions espacials.– Resolució de problemes geomètrics explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics estadístics– Descripció verbal, obtenció d’informació qualitativa i interpretació d’elements significatius de gràfics senzills relatius a fenòmens propers. – Utilització de tècniques elementals per a la recollida i ordenació de dades en contextos familiars i propers.Continguts comuns a tots els blocs– Disposició per utilitzar els nombres, les seues relacions i operacions per obtenir i expressar informació , per a la interpretació de missatges i per resoldre problemes en situacions reals. – Gust per la presentació ordenada i neta dels càlculs i els seus resultats. – Curiositat per conéixer i utilitzar la mesura d’alguns objectes i temps familiars i interés per la interpretació de missatges que continguen informacions sobre mesures. Cura en la realització de mesures. – Interés i curiositat per la identificació de les formes i els seus elements característics.– Confiança en les pròpies possibilitats i curiositat, interés i constància en la recerca de solucions. – Participació i col·laboració activa en el treball en grup i aprenentatge organitzat a partir de la investigació sobre situacions reals. Respecte per la faena dels altres.

PRIMER CICLE: SEGON CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres naturals– Xifres i nombres. – Els nombres naturals més menuts que mil: lectura i escriptura.– Expressió de quantitats en situacions de la vida quotidiana. – Ordre numèric. Utilització dels nombres ordinals. Comparació de nombres en contextos familiars.– El Sistema de Numeració Decimal: valor de la posició de les xifres.Operacions– Operacions amb nombres naturals, addicció i sostracció.– La multiplicació com a suma de sumands iguals i viceversa. Les taules de multiplicar. – El repartiment en parts iguals: iniciació a la divisió.– Expressió oral de les operacions i el càlcul.

18

Estratègies de càlcul– Escriptura de sèries ascendents i descendents de cadència 2, 3, 4, 5, 10 o 100 a partir d’un nombre donat i de cadència 25 o 50 a partir d’un nombre acabat en 0 o en 5. – Continuació, oral o mental, de sèries de cadència 1, 2 i 10 a partir d’un nombre donat i de cadència 5 a partir d’un nombre acabat en 0 o en 5, tant de forma ascendent com descendent. – Descomposicions additives de nombres més menuts que 1000, atenent al valor de la posició de les seues xifres.– Identificació de nombres parells i imparells en una llista de nombres més menuts que 1000. – Construcció i memorització de les taules de multiplicar. – Desenvolupament d’estratègies de càlcul mental per a la recerca del complement d’un nombre a la desena immediatament superior, per al càlcul de dobles i meitats de quantitats i per resoldre problemes de sumes i restes. – Càlcul aproximat. Estimació i arredoniment del resultat d’un càlcul fins a la desena més propera, triant entre diverses solucions i valorant les respostes raonables. – Resolució de problemes que impliquen la realització de càlculs, explicant oralment el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat i pes– Comparació d’objectes segons la seua longitud, capacitat o pes, de manera directa (sense mesuraments).– Unitats de mesura: el metre, el centímetre, el litre i el quilogram.– Comparació entre els múltiples i submúltiples d’una mateixa unitat principal del Sistema Mètric Decimal. – Mesurament amb instruments i estratègies no convencionals. – Utilització d’unitats usuals i instruments convencionals per mesurar objectes i distàncies de l’entorn.– Estimació de resultats de mesures (distàncies, mides, pesos, capacitats...) en contextos familiars. Explicació oral del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en el mesurament. – Resolució de problemes de mesura explicant el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.Mesura del temps– Unitats de mesura del temps: minut, hora, dia, setmana i any.– Lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges.– Selecció i utilització de la unitat apropiada per determinar la duració d’un interval de temps.– Introducció al sistema monetari de la Unió Europea– Valor de les diferents monedes i els diferents bitllets, amb l’euro com a unitat principal, i comparació entre ells.– Maneig de preus d’articles quotidians.

BLOC3. GeometriaLa situació a l’espai– Localització elemental d’objectes a l’espai: a la dreta de, a l’esquerra de, entre, etc. – Línies obertes i tancades; rectes i corbes. – Ús de vocabulari geomètric per descriure itineraris. – Interpretació i descripció verbal de croquis d’itineraris i elaboració dels mateixos.Formes planes i espacials– Aproximació intuïtiva als conceptes de punt, recta i pla. – Distinció intuïtiva entre superfície plana i superfície corba.– Identificació de figures planes en objectes i àmbits quotidians: triangles, quadrilàters, cercles i quadrats.– Elements geomètrics bàsics: costat, vèrtex, interior, exterior, frontera. – Identificació dels cossos geomètrics en objectes familiars: cubs, ortoedres, prismes, piràmides, cilindres i esferes.– Descripció de les formes geomètriques utilitzant el vocabulari geomètric bàsic. Classificació de figures i cossos geomètrics amb criteris elementals. – Formació de figures planes i cossos geomètrics a partir d’altres per composició i descomposició.

19

– Construcció i dibuix a mà alçada de triangles i quadrilàters, en particular rectangles.Regularitats i simetries– Recerca d’elements de regularitat en figures i cossos a partir de la manipulació d’objectes. – Interpretació de missatges que continguen informacions sobre relacions espacials.– Resolució de problemes geomètrics explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics estadístics– Descripció verbal, obtenció d’informació qualitativa i interpretació d’elements significatius de gràfics senzills relatius a fenòmens propers. – Utilització de tècniques elementals per a la recollida i ordenació de dades en contextos familiars i propers.Caràcter aleatori d’algunes experiències– Experiències el resultat de les quals depén de la sort. Utilització, en el llenguatge habitual, d’expressions relacionades amb la probabilitat.Continguts comuns a tots els blocs– Disposició per utilitzar els nombres, les seues relacions i operacions per obtenir i expressar informació , per a la interpretació de missatges i per resoldre problemes en situacions reals. – Gust per la presentació ordenada i neta dels càlculs i els seus resultats. – Curiositat per conéixer i utilitzar la mesura d’alguns objectes i temps familiars i interés per la interpretació de missatges que continguen informacions sobre mesures. Cura en la realització de mesures. – Interés i curiositat per la identificació de les formes i els seus elements característics.– Confiança en les pròpies possibilitats i curiositat, interés i constància en la recerca de solucions. – Participació i col·laboració activa en el treball en grup i aprenentatge organitzat a partir de la investigació sobre situacions reals. Respecte per la faena dels altres.

20

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

PRIMER CURS

TEMA 1. NOMBRES FINS AL 9

NUMERACIÓ

• Nombres fins al 9.

OPERACIONS

• Descomposició.

MESURA I GEOMETRIA.

• Dins i fora.

• Línia recta i línia corba.

• Línia oberta i línia tancada.

TEMA 2. LA SUMA

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• La suma.

• Recta numèrica.

• Descomposició.

• Problemes de suma.

MESURA I GEOMETRIA.

• Formes geomètriques.

• Posició a l’espai.

TEMA 3. LA RESTA

NUMERACIÓ

• El nombre 10.

• Ordinals fins al 5è.

OPERACIONS

• La resta.

• Problemes de suma i de resta.

MESURA I GEOMETRIA.

• Comparació de longituds.

• Situació en el pla.

21

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

• Gràfic de barres

TEMA 4. LA DESENA. NOMBRES FINS AL 19

NUMERACIÓ

• La desena.


OPERACIONS


MESURA I GEOMETRIA.

• Llarg-curt.

• Dreta-esquerra.

RECORDE EL QUE HE APRÉSPRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUESTALLER

TEMA 5. SUMES I RESTES. NOMBRES FINS AL 19

NUMERACIÓ



OPERACIONS

• Suma i resta en vertical.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• El rellotge. Hora i mitja hora.

• Cossos geomètrics.


• Gràfic de barres.

TEMA 6. DESENES FINS AL 90

NUMERACIÓ

• Desenes fins al 90.


OPERACIONS

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Monedes d’1 i 2 euros.


22

TEMA 7. SUMA DE NOMBRES DE DUES XIFRES

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• Suma i resta de desenes.

• Suma de nombres de dues xifres.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Bitllet de 10 euros.

• Dies de la setmana.

TEMA 8. RESTA DE NOMBRES DE DUES XIFRES

NUMERACIÓ


• Els signes > i <.

OPERACIONS

• Resta de nombres de dues xifres.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Bitllets de 5 euros.

• Cares dels cossos geomètrics.


TEMA 9. LA SUMA PORTANT-NE

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• La suma portant-ne.

• Suma de tres sumands.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Monedes de cèntims d’euro.

• Orientació al pla.


23

• Enquesta.


TEMA 10. LONGITUD

NUMERACIÓ

• Sèrie numèrica fins al 99.

OPERACIONS

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Longitud: pam, dit, peu, pas, centímetre.

• Bitllets de 20 € i 50 €.



TEMA 11. PES I CAPACITAT

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• Suma de tres sumands portant-ne.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Comparació de pesos i capacitats.



• Enquesta.


TEMA 12. FIGURES GEOMÈTRIQUES

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Triangle, quadrat, rectangle i cercle.

• Costats d’un polígon.

• Orientació a la quadrícula.

RECORDE EL QUE HE APRÉS

24

PRACTIQUE COMPETÈNCIES BÀSIQUESTALLER

SEGON CURS

TEMA 1. NOMBRES FINS AL 99

NUMERACIÓ



OPERACIONS

• Suma i resta de nombres de 2 xifres sense portar-ne.

MESURA I GEOMETRIA.

• Línies poligonals.

• Polígons.

• Circumferència i cercle.


• Informació en taules de doble entrada i en gràfics.

TEMA 2. LA CENTENA

NUMERACIÓ


• Els signes > i <.

• La centena.

OPERACIONS

• Suma de tres sumands.


MESURA I GEOMETRIA.

• Interior, exterior i frontera.


• Ordenació de la informació en taules.

• Enquesta i representació dels resultats.

TEMA 3. LA SUMA PORTANT-NE

NUMERACIÓ


OPERACIONS

25

• Sumes portant-ne amb nombres de 2 xifres.

• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Monedes de cèntims d’euro.

• Bitllet de 100 euros.

• Orientació a la quadrícula: itineraris.



TEMA 4. COMPTEM CENTENES

NUMERACIÓ

• El nom de les centenes fins al 900.


OPERACIONS

• Suma i resta amb nombres de 3 xifres sense portar-ne.

MESURA I GEOMETRIA.

• Bitllets i monedes d’euro.


TEMA 5. LA RESTA PORTANT-NE

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• Restes portant-ne amb nombres de 2 xifres.


MESURA I GEOMETRIA.

• Equivalència entre l’euro i els cèntims.

• Orientació a la quadrícula: itineraris.

• Situació de punts en un pla.

TEMA 6. FIGURES PLANES

NUMERACIÓ


MESURA I GEOMETRIA.

• Perímetre d’un polígon.

• Triangles, quadrilàters i pentàgons. Cercle.

26

• Simetria.


• Pictograma.

TEMA 7. LA MULTIPLICACIÓ

OPERACIONS

• Taules del 2 i el 5.

• Doble i triple.

• Propietat commutativa de la multiplicació.

MESURA I GEOMETRIA.


• Coordenades.

TEMA 8. SUMA I RESTA PORTANT-NE

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• Taules de l’1 i del 10.

• Suma i resta de nombres de 3 xifres portant-ne.

MESURA I GEOMETRIA.

• Bitllets de 10 a 500 euros.

• Dreta i esquerra.


• Enquesta i representació gràfica dels resultats.


TEMA 9. TEMPS

NUMERACIÓ

• Ús de la calculadora per descobrir regularitats.

OPERACIONS


• Problemes: inventar la pregunta.

• Doble i triple.

MESURA I GEOMETRIA.

• L’hora, la mitja hora i els quarts d’hora.

• El calendari.

27

• Orientació al pla: coordenades.


• Enquesta i representació gràfica dels resultats.

TEMA 10. MESURA

NUMERACIÓ


OPERACIONS


• Problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• El centímetre, el metre, el quilo i el litre.

• Perímetre.



TEMA 11. GEOMETRIA

NUMERACIÓ

• Completar desenes i centenes.

• Nombres anterior i posterior.

OPERACIONS

• Taules del 8 i 9.

• Problemes d’una i de dues operacions.

• Suma i resta portant-ne.

MESURA I GEOMETRIA.

• Estimació de la capacitat, la longitud i el pes.

• Superfícies planes i corbes.

• Prisma, piràmide, cub, cilindre, con i esfera.


• Grau de probabilitat.

• Segur i impossible.

• Jocs d’atzar.

TEMA 12. REPARTIMENT I DIVISIÓ

NUMERACIÓ


OPERACIONS

• La divisió: repartir i agrupar.

28

• Doble i meitat.

• Inventar i resoldre problemes.

MESURA I GEOMETRIA.

• Superfície de polígons a la quadrícula.

• Elecció de la unitat adequada.

• Compleció de mosaics.


29

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. NOMBRES FINS AL 9– Els noms dels nombres del zero al nou.– Reconeixement, representació gràfica, notació numèrica i rigor en l'execució del traç dels nombres del 0 al 9. – La sèrie ordenada creixent i decreixent dels nombres 0 al 9.– L'equivalència de conjunts i la descomposició dels nombres de l'1 al 9.– Classificació de línies: rectes, corbes, obertes i tancades.– Geometria: orientació a l'espai. Dins i fora.– Identificació de col·leccions de fins a nou elements i de quantitats desiguals d'elements.– Confiança en els procediments propis a l'enfrontar-se a faenes de compteig o de resolució de problemes.– Participació en les activitats en grup per fomentar la col·laboració. – Respecte i conservació dels materials d'ús comú.

TEMA 2. LA SUMA– La suma com a unió de col·leccions i com a transformació. El signe + i el signe =.– Algoritme horitzontal de la suma. Realització de sumes fins al 9.– Sèrie numèrica de l'1 al 9. – Reconeixement i ús de formes diverses de simbolització de la suma.– Resolució gràfica i numèrica de problemes d'unió i transformació.– Descomposició de nombres com a suma de dos nombres.– Comparació de les posicions relatives de diferents objectes (damunt, davall, davant, darrere, a prop, lluny).– Recompte dels elements de diferents tipus representats en un dibuix.– Correspondència entre llenguatge verbal, representació gràfica i notació numèrica.– Curiositat per trobar relacions numèriques en situacions quotidianes.– Confiança en els procediments propis en enfrontar-se a faenes de comptar o de resoldre problemes.– Participació en les activitats en grup per fomentar la col·laboració. – Reconeixement de cossos i figures geomètriques en objectes quotidians

TEMA 3. LA RESTA– La resta com a sostracció. El signe –. Expressió oral de la resta.– Expressió horitzontal de la resta.– Sèrie numèrica del 9 a l'1. – Reconeixement d'accions de sostracció i ús de formes diverses de simbolització de la resta.– Comptar de 2 en 2.– Comparació d'estatures: alt i baix. Comparació de longituds.– Representació gràfica d'una acció.– Correspondència entre llenguatge verbal, representació gràfica i notació numèrica.– Curiositat per trobar regularitats en les operacions de resta. – Lectura correcta de la representació de mapes i plans.– Respecte i conservació dels materials d'ús comú.

30

– Confiança en els procediments propis en enfrontar-se a faenes de comptar o de resoldre problemes.

TEMA 4. L’ESCOLA I EL CARRER: SOM VIANANTS

Conversa col·lectiva sobre el carrer i les actituds que cal seguir, respectant les normes dels intercanvis comunicatius.Identificació d'espais urbans i rurals en imatges.

Dibuix del propi carrer i explicació de com és.

Descobriment de les plaques dels carrers en imatges i escriptura de la pròpia adreça.

Relació d'imatges d'espais públics amb el color i el nom que els designa.

Observació d'un carrer i resposta de preguntes sobre diversos elements urbans.Identificació dels elements urbans que hi ha en el propi carrer.

Distinció d'actituds correctes en espais urbans i constatació de les dificultats que tenen les persones amb mobilitat reduïda en desplaçar-se per aquests espais.

Identificació d'oficis de servei públic i la seua funció en imatges i reconeixement dels oficis que es realitzen a l'aire lliure.

Relació d'oficis i els edificis corresponents i explicació d'un edifici públic.

Identificació de la funció i el codi de colors d'un semàfor, relació de les formes geomètriques dels senyals amb el seu significat i identificació d'alguns senyals.

Investigació sobre el nom del propi carrer i posada en comú dels resultats.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. SUMES I RESTES. NOMBRES FINS AL 19– Diferents formes d'expressar els nombres de l'11 al 19. Sumar i restar nombres fins al 19.– Comptar de dos en dos. Escriure el nombre anterior i el següent. – Restar unitats. Comptar a partir d'un nombre.– Capacitat d’utilitzar els deu primers nombres ordinals.– Reconeixement de problemes en què intervenen la suma i la resta. – Obtenció d'informació d'un gràfic.– Reconéixer les hores en punt i les mitges hores en els rellotges analògics.– Identificació de cossos geomètrics en objectes quotidians.– Confiança en els procediments propis en solucionar problemes.– Rigor en la utilització dels nombres i els sistemes de numeració

TEMA 6. DESENES FINS AL 90– Les desenes. Algoritme de la suma amb nombres de dues xifres. Regles de formació dels nombres de dues xifres.– Situacions en què intervé la suma. – Comptem de 10 en 10. Nombres fins al 90.– Sumes de 2 sumands.– Unitats monetàries: monedes d'1 i 2 euros.– Identificació de cossos geomètrics.– Reconeixement de l'equivalència de diferents llenguatges en la representació de l'algoritme. – Comparació i estimació de quantitats. Ús de diferents formes de representació de quantitats. – Resolució numèrica de problemes d'igualació i comparació.– Interés per expressar en forma matemàtica les accions fetes sobre materials manipulables. – Rigor en la utilització correcta dels símbols numèrics. Acceptació de les normes del grup.

TEMA 7. SUMA DE NOMBRES DE 2 XIFRES

31

– Ús de l'algoritme per resoldre sumes amb nombres de dues xifres sense portar-ne. – Recta numèrica fins al 50.– Comparació de quantitats i magnituds.– Elecció de l'operació que es planteja en un problema.– Unitats monetàries: bitllet de 10 euros.– Reconeixement dels dies de la setmana i de l'ordre que ocupen. – Comparació de col·leccions segons el nombre d'elements.– Relació de figures planes amb objectes quotidians.– Identificació de formes geomètriques en dibuixos.– Resolució gràfica i numèrica de problemes amb sumes i restes amb la incògnita en l'acció.

TEMA 8. RESTA DE NOMBRES DE 2 XIFRES– Ús de l'algoritme per resoldre restes amb nombres de dues xifres sense portar-ne. – Recta numèrica fins al 70.– Problemes de transformació: incògnita en l'acció.– Compleció de sèries numèriques.– Unitats monetàries: bitllet de 5 euros.– Reconeixement i traçat de camins.– Comparació d'estatures.– Relació de figures planes amb objectes quotidians.– Identificació de formes geomètriques que serveixen per dibuixar circumferències.– Resolució gràfica i numèrica de problemes amb sumes i restes amb la incògnita en l'acció.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9. LA SUMA PORTANT-NE– Algoritme de la suma amb nombres de dues xifres. – Escriptura i ús de l'algoritme de la suma portant-ne a partir de manipulacions de material estructurat i amb suport figuratiu. – Construcció de sèries numèriques fins al 99.– Organització de la informació en un gràfic.– Resolució de problemes amb euros.– Geometria: sistemes de referència en el pla.– Resolució numèrica de problemes de sumes i restes.– Valoració de la utilitat dels sistemes de referència en un pla.– Correspondència entre llenguatge verbal, representació gràfica i notació numèrica.– Interés per expressar en forma matemàtica les accions fetes sobre materials manipulables.– Curiositat per conéixer estratègies noves per comptar. – Gust per la bona presentació dels càlculs i els resultats.– Confiança en els procediments propis per resoldre problemes.

TEMA 10. LONGITUD.– Ús d'unitats no convencionals per mesurar i comparar mides: pam i peu.– El centímetre com a unitat de mesura convencional.– Problemes amb la incògnita en la situació inicial, final o en l'acció.– Lectura i escriptura de nombres de dues xifres.– Estadística: representem les dades en un gràfic.

32

– Valoració de la presentació de les dades en forma de taules i gràfics com a instrument per a la comparació.– Orientació en una quadrícula.– Comparació de longituds. – Confiança en l'ús de monedes i bitllets de curs legal.– Valoració de la importància d'organitzar dades en una taula.– Interés per relacionar les accions i les representacions gràfiques d’aquestes amb el llenguatge natural i matemàtic.– Perseverança en la recerca de procediments de comparació. – Interés per l'ús del vocabulari adequat per descriure la situació d'objectes en l'espai i la seua mida relativa

TEMA 11. PES I CAPACITAT– La capacitat relativa dels objectes.– Descomposició de nombres en dos sumands.– Agrupació de nombres que sumen 10. – Comptar de 10 en 10.– Interpretació de problemes.– Càlcul mental d'operacions.– Suma de tres nombres de dues xifres. – Comparació de nombres amb els signes < i >. – Sumes i restes de dos nombres de dues xifres. – Comparació de pesos mitjançant una balança.– Bitllets del sistema euro.– Realització d'una enquesta.– Construcció d'un diagrama de barres.– Localització d'elements en un pla.

TEMA 12. FIGURES GEOMÈTRIQUES– Reconeixement de les figures planes elementals: triangle, quadrat, rectangle i cercle. – Costats d'un polígon. – Introducció a les formes geomètriques dels cossos de dues dimensions. – Puzles de figures geomètriques bàsiques.– El concepte de perímetre.– Utilització del sistema monetari. Cèntims d'euro.– Identificació dels costats d'un polígon. Comptar els costats d'un polígon.– Curiositat i interés per identificar formes i relacions geomètriques en els objectes de l'entorn. – Les sumes i les restes en els problemes.– Composició de figures.– Valoració de la utilitat dels sistemes de referència en un pla.– Confiança en els procediments propis en enfrontar-se a la resolució de problemes. – Respecte i conservació dels materials d'ús comú. – Responsabilitat davant el treball i els compromisos adquirits.

SEGON CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. NOMBRES FINS AL 99– Grafia dels nombres fins al 99.

33

– Escriptura del nom dels nombres fins al 99. – Continuació de sèries numèriques. – Deducció dels nombres que formen un quadre numèric.– Situació aproximada de nombres en la recta numèrica.– Els nombres ordinals fins al desé.– Sumes i restes de nombres de dues xifres.– Selecció de l'operació que permet resoldre un problema.– Problemes d'enginy.– Dibuixos amb informació quantitativa.– Classificació de línies en corbes i poligonals.– Diferenciació de línies tancades i obertes. – Concepte de polígon. – Cercle i circumferència.

TEMA 2. LA CENTENA– Els signes de comparació <, > i =. – El nombre anterior i el nombre següent. – Compleció de sèries numèriques. – Els nombres en la recta graduada.– Estimació de quantitats.– Sumes de tres nombres.– Obtenció de la desena més pròxima a un nombre.– Centenes, desenes i unitats. – Elecció de l'operació més adequada en un problema.– El nom dels nombres de tres xifres.– Organització de l'espai: frontera, interior i exterior.– Enquestes i gràfiques estadístiques. – Respecte i conservació dels materials d'ús comú. – Valoració del treball i dels compromisos adquirits.

TEMA 3. LA SUMA PORTANT-NE– Algoritme de la suma portant-ne i de la resta sense portar-ne.– Automatització dels dobles i de les restes associades.– Sumes amb tres sumands. Sumes de nombres de dues xifres.– El valor de les monedes. Comptatge de sumes i restes amb monedes d'euro.– Sumes i restes associades. Sumes amb desenes. La desena més pròxima.– Compleció de sèries numèriques.– Problemes d'igualació.– Sumand absent. Situacions en les quals intervé la suma.– Anàlisi de gràfiques estadístiques, com una gràfica de barres, i extracció de la informació que conté.– Ús del regle per dibuixar línies rectes.– Resolució numèrica de problemes d'igualació amb suport figuratiu.– Elaboració d'estratègies de càlcul. – Descomposició de nombres per obtenir una desena.– Estimació de sumands. – Respecte per les normes d'utilització de les notacions numèrica i algorítmica.– Confiança en els procediments propis en enfrontar-se a la resolució de problemes.

34

– Respecte i conservació dels materials d'ús comú.

TEMA 4. COMPTEM CENTENES– Regles de formació dels nombres de tres xifres. Lectura, escriptura i comparació de nombres de tres xifres. – Comptatge de 100 en 100 fins al 900. Realització de sumes i restes de centenes fins al 900.– Sumes de centenes, desenes i unitats. Restes de centenes.– Comptatge a partir d'un nombre donat.– L'ordre dels sumands. – Utilització d'estratègies de càlcul amb monedes d'euro.– Extracció d'informació numèrica d'un dibuix.– Descomposició de nombres de 3 xifres en centenes, desenes i unitats. – Resolució gràfica i numèrica de problemes de sumes i restes amb nombres de tres xifres sense portar-ne.– Reconeixement que l'ordre dels sumands no altera el resultat. – Tendència a agrupar per facilitar el comptatge. – Interés per la recerca d'estratègies eficaces de càlcul. – Rigor en l’ús de la notació posicional en l'escriptura de nombres.– Respecte i conservació dels materials d'ús comú.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 5. LA RESTA PORTANT-NE– Algoritme de la resta portant-ne i sense portar-ne. – Restes amb nombres de dues xifres portant-ne.– Estimació de nombres en la recta numèrica.– Lectura i escriptura de nombres de tres xifres.– Problemes d'igualació, unió i transformació.– Elecció de l'operació que resol un problema.– Lectura d'àbacs amb nombres de tres xifres.– Comptatge amb cèntims d'euro.– Interpretació d'un pla.– Orientació en la quadrícula.– Representació gràfica i numèrica del canvi d'1 desena per 10 unitats.– Resolució gràfica i numèrica de problemes d'igualació, unió i transformació amb sumes i restes.– Identificació de les dades d'un problema en una imatge. – Introducció a l'ús de la calculadora.– Gust per l'ordre en la recollida d'informació.

TEMA 6. FIGURES PLANES– Figures planes: triangle, quadrat, rectangle i cercle. – Costats i vèrtexs dels polígons.– Descomposició de figures geomètriques.– Les sanefes: compleció.– Simetria. Les figures i els mosaics simètrics.– El compteig de desenes i unitats.– Resolució numèrica de problemes d'unió i igualació.– Interpretació de gràfiques estadístiques.– Determinació del perímetre d'un polígon.

35

– Reconeixement de formes planes en objectes reals.– Identificació de costats i vèrtexs.– Definició de figures planes pel nombre de costats o vèrtexs.– Introducció al concepte de simetria. Construcció de figures simètriques.– Valoració de la utilitat de sistemes de referència usuals.– Gust per la presentació curosa de representacions geomètriques. – Precisió en l'ús d'instruments de mesura i dibuix.– Tendència a l'observació i recerca de regularitats geomètriques en objectes reals.

TEMA 7. LA MULTIPLICACIÓ– La multiplicació com a suma reiterada amb sumands iguals. – El signe . L'algoritme de la multiplicació amb nombres d'una xifra. – L'ordre dels factors en la multiplicació.– La taula del 2 com a suma de dos nombres iguals. El doble.– La taula del 3. El triple. Compteig de 3 en 3.– Problemes de sumes, restes i multiplicacions.– Escriptura i resolució d'una multiplicació a partir d'una representació gràfica. – Orientació en la quadrícula.– Transformació d'una suma de sumands iguals en una multiplicació.– Ús de diferents llenguatges per interpretar la multiplicació.– Introducció a l'ús de la calculadora. – Curiositat per explorar el significat dels símbols matemàtics. – Interés per relacionar el llenguatge figuratiu i el llenguatge col·loquial amb les expressions matemàtiques. – Interpretació d'itineraris en un pla.

TEMA 8. SUMA I RESTA PORTANT-NE– Algoritme de la suma amb nombres de tres xifres. Suma portant-ne desenes i centenes. Suma de nombres de dues xifres superant la centena.– Compteig amb monedes i bitllets d'euro. Identificació dels bitllets de 200 i 500 €.– Càlcul de la taula de l'1 i del 10.– Càlcul mental de la meitat d'un nombre.– Recollida de dades d'una enquesta.– Resolució de sumes de nombres de tres xifres portant-ne.– Identificació de cossos geomètrics. – Resolució de problemes de sumes i restes amb euros. – Representació de dades en una gràfica estadística.– Resolució de restes de nombres de dues xifres portant-ne i sense portar-ne.– Utilització de procediments manipulatius i gràfics per resoldre operacions. – Interés per l'elaboració d'estratègies personals de càlcul. – Gust per la presentació ordenada i clara dels càlculs i els seus resultats.– Rigor en l'ús de la notació posicional en l'escriptura de nombres.– Respecte i conservació dels materials d'ús comú.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 9. EL TEMPS– Rellotges: hores, mitges hores i quarts d'hora.

36

– Lectura de rellotges digitals i d'agulles. Ordenació d'horaris. – Identificació dels dies de la setmana i dels mesos de l'any al calendari. – Problemes amb més d'una operació.– La taula del 3 i del 4.– Càlcul mental de la meitat d'un nombre.– Completar centenes amb cèntims d'euro.– Proposar la pregunta d'un problema.– Realització d'una enquesta i representació gràfica de les dades obtingudes.– El doble i el triple.– Les taules de multiplicar en la calculadora.– Confiança en els procediments propis a l'enfrontar-se a la resolució de problemes.– Gust per la presentació ordenada i clara dels càlculs i els resultats.

TEMA 10. MESURA– Instruments per mesurar: el regle. – Interés per utilitzar adequadament el regle.– El centímetre. El metre.– Una unitat per mesurar la capacitat dels recipients: el litre.– Pes: el quilo. Ús de la bàscula. Comparació de pesos.– Mesuraments aproximats.– L'estatura expressada en centímetres.– Les taules del 6 i del 7.– La suma i la resta d'una centena a nombres de tres xifres.– Càlcul de la meitat de desenes parells.– Reconeixement de cossos geomètrics en una construcció.– Introducció al concepte de perímetre. Mesurament dels costats d'un polígon.– Identificació en una imatge de les dades necessàries per resoldre un problema amb sumes i restes.

TEMA 11. GEOMETRIA– Cossos geomètrics amb alguna superfície corba: cilindre, con i esfera. – Cossos geomètrics amb superfícies planes: piràmide, cub i prisma.– Arestes, vèrtexs i cares.– Reconeixement de la projecció d'un cos geomètric. – Problemes amb més d'una operació.– Construcció de les taules del 8 i del 9.– Descomposició d'un nombre.– Completar sumes amb el sumand que hi falta.– Introducció a la probabilitat i a l'atzar.– Successos impossible, possible i segur.– Identificació en una imatge de les dades necessàries per resoldre un problema amb sumes i restes.– Introducció a la perspectiva.– Reconeixement de formes en objectes reals.– Curiositat i interés per identificar formes i relacions geomètriques en els objectes de l'entorn.

TEMA 12. REPARTIMENT I DIVISIÓ– Ús dels dobles i les meitats.– Repartiment en parts iguals.

37

– Expressió d'un repartiment en forma de divisió.– Utilització dels signes de la divisió.– La divisió com a repartiment i agrupació. Resolució de divisions senzilles.– Ús de les taules de multiplicar.– Problemes de sumes, restes i multiplicacions amb nombres d'una xifra: invenció. Escriptura de preguntes de problemes.– Introducció a la superfície. Ús de quadrícules per mesurar superfícies.– Deducció d'una pregunta coneixent l'enunciat i l'operació.– Interés per l'elaboració d'estratègies personals de càlcul. – Relació entre les peces d'un puzle. – Reconéixer la importància de l'intercanvi d'informació respecte als procediments utilitzats per resoldre problemes.– Escriptura del nom de nombres de tres xifres.– Confiança en els procediments per resoldre problemes. – Interés per relacionar les accions i les seues representacions gràfiques amb el llenguatge natural i matemàtic.

38

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÈRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

39

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

PRIMER CURS

TEMA 1El reconeixement dels números del 0 al 9 es practica analitzant imatges de situacions de l’entorn quotidià que inclouen la grafia aquests nombres.

Per quantificar col·leccions d’elements utilizem conjunts d’objectes del món físic immediat que permeten la manipulació i la selecció d’un nombre determinat d’elements.

La suma s’introdueix completant col·leccions d’objectes, com llapis, clips, etc., que es troben distribuïts en dos conjunts separats.

Per reforçar la relació d’ordre entre els nombres d’una xifra, es proposen sèries numèriques que cal continuar seguint un patró determinat.

TEMA 2Per introduir el concepte de suma com unió utilitzarem col·leccions d’objectes quotidians repartits en dos grups d’elements que cal juntar per quantificar el nombre total d’objectes.

La compleció de sèries numèriques a patir d’un patró inicial és l’estratègia que podem utilizar per reforçar la relació d’ordre entre els nombres.

La relació d’ordre dels nombres estudiats es pot treballar gràficament representant una col·lecció de nombres en la recta numèrica.

La identificació de figures geomètriques es porta a terme analitzant objectes de la vida quotidiana com tetrabricks, llaunes de conserva, etc.

TEMA 3Els algoritmes de la suma i la resta s’introdueixen amb suport figuratiu que representa els valors de les xifres mitjançant dibuixos iguals i la seua posició variant el color.

La selecció i l’organització de les dades es treballa mitjançant situacions problemàtiques quotidianes presentades com textos curts que cal interpretar.

Els nombres ordinals s’identifiquen i s’apliquen en dibuixos que representen situacions que destaquen l’ordre dels elements representats.

TEMA 4El reconeixement dels nombres fins el 19 es practica quantificant col·leccions d’objectes quotidians: clips, boles, gomes, monedes, etc.

La realització de sumes i restes sense suport figuratiu es treballa amb una quadrícula que serveix de pauta per organizar els nombres que intervenen a l’operació aritmètica.

Per destacar la relació d’ordre dels nombres estudiats s’utilitza la recta numèrica on s’identifiquen o s’hi representen una col·lecció de números.

L’organització espacial es treballa analitzant dibuixos que mostren la posició relativa d’objectes o de parts d’objectes: esquerra, dreta…

TEMA 5

40

La suma i la resta amb nombres fins al 19 es treballa amb suport figuratiu que representa les xifres dels nombres en diferents colors i el valor de cada xifra mitjançant una pila d’elements iguals.

L’ordre dels nombres del 1 al 19 es reforça amb la compleció de sèries numèriques a partir d’un patró inicial i amb la interpretació de dibuixos on es poden utilitzar els nombres ordinals.

El coneixement de les hores del dia es treballa amb la interpretació de dibuixos de rellotges analògics i la representació de les hores en rellotges sense manetes.

TEMA 6La diferenciació entre unitats i desenes es treballa amb representacions figuratives dels nombres en que cada xifra està representada per una pila d’elements iguals d’un color determinat.

Els algorismes de la suma i de la resta es reforcen amb un suport figuratiu que permet quantificar el resultat de l’operació de manera gràfica.

La compleció de sèries numèriques a partir d’un patró inicial serveix per destacar la relació d’ordre dels números.

La identificació de cossos geomètrics es porta a terme manipulant i observant objectes de l’entorn quotidià com boles, caixes, llaunes…

TEMA 7La selecció i organització de les dades necessàries per resoldre un problema es treballa mitjançant textos curts i dibuixos que permeten deduir la relació entre els números.

La representació i la identificació de nombres en la recta numèrica és l’estratègia utilitzada per reforçar la relació d’ordre dels nombres.

La introducció al coneixement del sistema monetari euro es realitza manipulant col·leccions de bitllets de 10 euros i de monedes d’un euro.

TEMA 8Les restes amb nombres de dues xifres s’introdueixen amb col·leccions d’elements que permeten utilitzar la tècnica del comptatge cap a dalt.

La relació d’ordre entre els nombres es treballa representant números a la recta o completant sèries numèriques que segueixen un determinat patró.

Per identificar formes geomètriques es manipulen objectes de la vida quotidiana que contenen les figures bàsiques.

El coneixement del sistema monetari euro es treballa completant quantitats determinades amb bitllets de 5 i 10 euros i monedes d’un euro.

TEMA 9El significat de la resta i la aplicació del seu algorisme de càlcul es treballen mitjançant curts textos que descriuen una situació quotidiana.

La relació d’ordre entre els nombres del 1 al 99 es pot reforçar utilitzant taules de files i columnes i també completant sèries numèriques que segueixen un patró determinat.

L’organització espacial de la informació es treballa interpretant o completant planols que permeten reconéixer la posició relativa dels objectes representats.

TEMA 10El concepte d’unitat de mesura s’introdueix utilitzant les mesures corporals més fàcils d’utilitzar: pam, peu, dit, pas… per determinar la longitud d’objectes de l’entorn immediat.

El valor dels bitllets i de les monedes del sistema monetari euro es practica en situacions de compra d’objectes de la vida quotidiana.

41

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa completant gràfics de barres a partir d’una quadrícula que serveix de patró.

TEMA 11El concepte de capacitat s’introdueix comparant aquesta magnitud en diferents objectes de la vida quotidiana.

La pràctica del funcionament del sistema monetari euro es porta a terme representant determinades quantitats amb una combinació de bitllets i monedes.

La magnitud pes es treballa mitjançant la utilització de balances que permeten comparar el pes de dos elements de l’entorn físic.

TEMA 12Els elements de les figures geomètriques i en particulars dels polígons es poden identificar en col·leccions d’objectes quotidians: cubs, prismes, etc.

La reproducció de dibuixos a la mateixa escala es practica utilitzant una quadrícula que serveix de referència.

El valor dels cèntims d’euro es treballa determinant el preu d‘alguns objectes mitjançant la selecció de les monedes adients a partir una col·lecció proposada.

El reconeixement de formes geomètriques es reforça amb la compleció de puzles o la descomposició de construccions geomètriques en les seues peces elementals.

SEGON CURS

TEMA 1El reconeixement de les desenes i les unitats d’un nombre es practica amb un suport figuratiu que representa els elements de cada ordre d’unitats amb diferents colors.

La relació d’ordre dels nombres es treballa localitzant i situant nombres a la recta i completant sèries numèriques a partir d’un patró inicial.

La selecció de l’operació, suma o resta, que resol una situació quotidiana es reforça amb l’anàlisi de textos curts que relacionen dades numèriques.

La classificació i identificació dels diferents tipus de línies es practica analitzant formes geomètriques de l’entorn immediat, en dibuixos i en objectes tridimensionals.

TEMA 2L’estimació del nombre d’elements d’una col·lecció es practica analitzant dibuixos que representen conjunts d’objectes poc o molt nombrosos.

La posició relativa dels objectes, exterior, interior i frontera, es treballa indicant la posició d’alguns objectes en dibuixos.

L’organització de dades numèriques s’introdueix mitjançant gràfics de barres que cal completar i analitzar en el context que es considere.

La relació d’ordre dels nombres es treballa localitzant i situant nombres a la recta i completant sèries numèriques a partir d’un patró inicial.

TEMA 3La selecció de l’operació, suma o resta, que resol una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

La diferenciació entre unitats, desenes i centenes d’un nombre de tres xifres es practica amb representacions figuratives que caracteritzen cada ordre d’unitats amb formes geomètriques d’un color determinat.

42

La introducció a les coordenades en un pla cartesià es practica representant itineraris de desplaçament damunt d’una quadrícula.

TEMA 4La diferenciació entre unitats, desenes i centenes d’un nombre de tres xifres es practica amb representacions figuratives que caracteritzen cada ordre d’unitats amb formes geomètriques d’un color determinat.

El sistema monetari euro es treballa relacionant una quantitat determinada o un preu amb una combinació de bitllets i monedes euro.

El reconeixement de nombres de tres xifres es practica amb dibuixos que utilitzen codis de colors per representar les unitats, les desenes i les centenes.

La relació d’ordre dels nombres es treballa aplicant els símbols d’igualtat i desigualtat a parelles de nombres expressats per la seua grafia o com una col·lecció d’elements.

TEMA 5La selecció de l’operació, suma o resta, que resol una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

La relació d’ordre dels nombres es treballa localitzant i situant nombres a la recta graduada i completant sèries numèriques a partir d’un patró inicial.

La interpretació i utilització de les coordenades en un pla cartesià es practica representant itineraris de desplaçament damunt d’una quadrícula.

El tractament automàtic de les dades numèriques s’inicia amb la introducció de nombres en una calculadora.

La diferenciació entre unitats, desenes i centenes es treballa amb la interpretació de nombres representats en àbacs.

TEMA 6La identificació dels principals polígons i figures circulars i l’estudi dels seus elements es treballa analitzant dibuixos i objectes quotidians que presenten formes geomètriques.

L’anàlisi de la simetria d’una figura plana es practica amb dibuixos situats damunt d’una quadrícula per facilitar la determinació d’un possible eix de simetria.


La determinació del perímetre d’una figura plana es realitza de manera indirecta prenent com unitat la longitud de les unitats que formen una quadrícula.

TEMA 7La multiplicació considerada com una suma de nombres iguals s’introdueix amb representacions figuratives de col·leccions d’elements iguals.

Per reforçar les taules de multiplicar del 2 i del 5 es presenten activitats de relació entre els productes d’aquestes taules i els possibles resultats.

La interpretació i utilització de les coordenades en un pla cartesià es practica representant itineraris de desplaçament damunt d’una quadrícula.

La selecció de l’operació, suma o multiplicació, que resol una situació quotidiana es reforça amb l’anàlisi de textos curts que relacionen dades numèriques.

TEMA 8La suma i la resta portant es practica amb l’ajut d’una estructura quadricular que facilita la indicació del número que es porta.

43

El sistema monetari euro es treballa relacionant una quantitat determinada o un preu amb una combinació de bitllets i monedes euro.


El reconeixement de cossos geomètrics es treballa mitjançant una col·lecció d’objectes quotidians amb formes geomètriques: daus, llaunes, tetrabricks...

TEMA 9El reconeixement de l’hora es practica analitzant dibuixos de rellotges analògics i digitals i representant l’hora en rellotges analògics sense manetes.

El valor de les monedes de cèntims d’euro es treballa formant quantitats amb combinacions d’aquestes monedes.

El tractament automàtic de les dades numèriques s’inicia amb la introducció de nombres en una calculadora per completar una taula de multiplicar.

L’organització de dades numèriques s’introdueix mitjançant gràfics de barres que cal completar i analitzar.

TEMA 10Les mesures directes d’una magnitud es treballen utilitzant el regle per expressar en centímetres la longitud d’objectes de l’entorn immediat.

L’estimació de la capacitat de diferents recipients es practica comparant la capacitat d’alguns objectes de la vida quotidiana.

La selecció de l’operació, suma, resta o multiplicació, que resol una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

L’estudi de les taules de multiplicar del 6 i del 7 es porta a terme relacionant una sèrie de productes amb els seus possibles valors.

TEMA 11La diferenciació entre superfícies planes i corbes es practica manipulant objectes tridimensionals de l’entorn quotidià: daus, boles, tetrabricks, cons...

El reconeixement d’alguns dels principals cossos geomètrics (cilindres, cons, esferes) es treballa analitzant una col·lecció en paper, plàstic o fusta d’aquests cossos.

La selecció de les operacions, suma, resta o multiplicació, que permeten resoldre una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

L’estimació de la probabilitat d’un esdeveniment es practica amb situacions de la vida quotidiana que cal valorar amb les expressions segur, possible, probable...

TEMA 12La introducció a la divisió es presenta com una repartició dels elements d’una col·lecció en parts iguals.

El treball amb grups iguals d’objectes es practica amb col·leccions d’elements que permeten aplicar els conceptes de doble i meitat.

La mesura de superfícies de formes planes es treballa estimant l’àrea en una quadrícula que serveix de referència.

El reconeixement de figures geomètriques planes es practica analitzant les formes de les peces d’un puzle.

La selecció de les operacions, suma, resta o multiplicació, que permeten resoldre una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

44

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CICLE

1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a tres xifres, i indicar el valor posicional de les xifres segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior).

2. Formular problemes senzills en què es necessite comptar, llegir i escriure nombres fins al 999.

3. Comparar quantitats xicotetes d’objectes, fets o situacions familiars, i interpretar i expressar els resultats de la comparació, així com arredonir-los fins a la desena més pròxima.

4. Calcular mentalment sumes i restes de nombres menors que deu.

5. Calcular sumes i restes, assegurant-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que el resultat obtingut no és absurd.

6. Conéixer i memoritzar les taules de multiplicar de tots els nombres, de l’1 al 10.

7. Calcular mentalment el doble d’un nombre de dos xifres significatives menors que cinc i la meitat d’un nombre de dos xifres parell, diferents de 0. A més, fer mentalment càlculs de sumes i restes sense portar-ne.

8. Resoldre problemes de la vida quotidiana, de forma raonada, per mitjà de l’addició, la sostracció i la multiplicació.

9. Formular oralment un enunciat de la vida real i una pregunta que es corresponga amb una suma o resta de dos nombres qualssevol menors o iguals que deu.

10. Identificar els distints tipus de monedes i bitllets de curs legal.

11. Ordenar segons el valor les monedes i els bitllets de curs legal i saber a quantes monedes del rang immediatament inferior equival una moneda o bitllet de fins a 20 euros.

12. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals (pams, passos, taulells, etc.) i convencionals (quilogram; metre, centímetre; litre; dia i hora), utilitzant els instruments al seu abast més adequats en cada cas. Utilitzar també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (fanecada, arrova, tafulla, etc.).

13. Expressar correctament la localització d’un objecte en l’espai.

14. Descriure el desplaçament d’un objecte en l’espai en relació a si mateix, utilitzant els conceptes d’esquerra-dreta, davant-darrere, damunt-davall, prop-lluny i pròxim-llunyà.

15. Identificar figures planes en imatges oferides en distints suports i en materials i objectes de l’entorn, reconeixent-ne els seus elements bàsics.

16. Identificar cossos geomètrics senzills: cubs, ortoedre, prismes, piràmides, cilindres i esferes. I rebre i emetre informació de forma oral o escrita.

17. Obtenir informació i comunicar oralment la informació obtinguda a partir de gràfics senzills.

18. Formular i resoldre problemes senzills en què intervinga la lectura de gràfics.

19. Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta i utilitzant els algoritmes bàsics corresponents o altres procediments de resolució. Explicar el procés seguit per a resoldre un problema.

20. Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels diferents textos.

21. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes.

45

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–On veiem nombres?:Demanarem que diguen on podem veure nombres, i dibuixarem a la pissarra els elements que vagen

dient: els telèfons, els rellotges, els calendaris, etc. Després, explicaran per a què serveixen aquests nombres.–Nombres: Els entregarem un full en blanc i els demanarem que escriguen tots els nombres que coneguen. Després els

ensenyaran als seus companys i explicaran quins nombres són i com els coneixen..

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– L'escriptura i la lectura dels nombres del 0 al 9.

– La comparació i l’ordenació dels nom-bres fins al 9.

– La descomposició de nombres: introducció a la suma i a la resta.

– L'assimilació de conceptes bàsics de geometria.

AVALUACIÓ FINAL

Prova per a avaluar els continguts de cada tema i taula per a registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

CRITERIS D'AVALUACIÓ: TEMA 1 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Llegir, escriure i ordenar els nombres naturals del 0 al 9. Activitats 1, 2 i 3

Seqüenciar nombres menors de 9 seguint diferents criteris d'ordre. Activitat 4 Llibre: pàg. 13, activitat 25

Realitzar gràficament càlculs d'afegir que no impliquen canvi d'unitat en el Sistema Decimal. Activitat 5

Resoldre problemes de la vida quotidiana gràficament, afegint quantitats menors que 9. Activitat 5

Expressar correctament la localització d'un objecte a l'espai. Llibre: pàg. 12, activitat 22

Obtenir informació i comunicar oralment la informació traçant línies de diferents tipus Activitat 2 Llibre: pàg. 15, activitat 28

Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els mis-satges transmesos pels diferents textos. Observació a l'aula

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Sumar és el mateix que...: Segons el seu raonament es podrà detectar quina noció tenen de la suma. D'aquesta manera

preguntarem a cada alumne si les accions següents són equivalents o no a l'acció de “sumar” o “afegir”. Els direm que

46

ens expliquen el perquè: Posar, agafar, trobar, comprar, guanyar, que et regalen, omplir, construir, recollir, col·lec-cionar, donar, fer anys...

–Inventa’t sumes: Repartirem un full en blanc i els demanarem que inventen sumes. Després valorarem els resultats.



– La mecànica de la suma horitzontal.

– El desenvolupament per part dels alumnes d'estratègies pròpies de càlcul.

– L'ordenació i comparació de nombres.

– La distinció de les posicions en l'espai.

– La identificació de figures i cossos geomètrics.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d'Avaluació: Tema 2 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Conéixer i utilitzar les parelles de nombres la suma dels quals siga un nombre més menut o igual a 9. Activitats 1 i 2

Calcular sumes i comprovar el resultat obtingut amb estimació lògica. Activitats 1 i 2

Fer mentalment càlculs de sumes que no impliquen canvi d'unitat en el Sistema Decimal. Activitat 3

Seqüenciar nombres més menuts de 9 seguint diferents criteris d'ordre.

Llibre: pàg. 23, Activitat 8Llibre: pàg. 27, Activitats 15 i 16

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició en quantitats més menudes o iguals que 9. Activitat 4

Distingir i expressar les posicions relatives dels elements representats en un dibuix. Activitat 5 Llibre: pàg. 29, Activitat 19

Identificar figures i cossos geomètrics i reconéixer-los en objectes de la vida quotidiana.

Llibre: pàg. 28, Activitat 18. Llibre: pàg. 30, Activitats 20 i 21

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–La resta com a transformació: Proposarem tres situacions:

– Tenia 5 cromos i me’n trauen 3. Quants me’n queden?– Tinc 3 cromos i en vull tenir 5. Quants me’n falten? – Ací hi ha 5 cromos i ací n’hi ha 3. Quants n’hi ha de més?

–Restar és el mateix que...:Explicarem que la paraula “restar” és el mateix que “traure”. Després pensaran i exposaran accions que siguen iguals a restar o traure. Per exemple: perdre, gastar, regalar, buidar, tirar, trencar, vendre, donar...

–Inventa’t restes: Repartirem fulls en blanc i els demana-rem que inventen restes. Després prendrem nota del coneixement dels signes aritmètics i la col·locació dels nombres.



– La mecànica horitzontal de la resta.

– La distinció correcta entre situacions que representen sumes i restes.

47

– L’ordenació i comparació correctes de nombres i quantitats: els ordinals.

– El coneixement del primer nombre de dues xifres: el nombre 10.

– La situació d'elements en un pla.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Calcular restes i comprovar el resultat obtingut amb estimació lògica. Activitats 1 i 2

Fer mentalment càlculs de restes que no impliquen canvi d’unitat en el Sistema Decimal. Activitat 3

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant la sostracció de quantitats més menudes o iguals que 9. Activitat 4

Formular una pregunta que es corresponga amb una resta de dos nombres qualsevol més menuts o iguals a 9. Activitat 4

Distingir intuïtivament magnituds com l’altura o la longitud. Llibre: pàg. 46, Activitats 22 i 23

Localitzar elements en el pla. Llibre: pàg. 47, Activitats 24 i 25

Descriure situacions de la vida quotidiana amb els nombres ordinals. Activitat5

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–És evident que els xiquets coneixeran el nombre 10 i sabran ja comptar oralment fins molt més enllà del 19, però el que

no sabran encara serà el concepte de desena i el valor tan important del nombre 10 en el nostre sistema decimalPer identificar els coneixements previs sobre el concepte de desena proposem aquesta activitat:

–Escriu els nombres: Dibuixarem a la pissarra grups de creus d'11 a 19 de manera desordenada seguits d'una fletxa. Diversos xiquets eixiran a la pissarra i anotaran al final de cada fletxa el nombre de creus que hi ha. Observarem de quina manera materialitzen el nombre a la pissarra i així podrem descobrir quin coneixement tenen dels nombres de l'11 al 19.



– La comprensió d'una unitat d'ordre superior: la desena.

– El reconeixement dels nombres de l'11 al 19.

– El càlcul correcte d'operacions escrites horitzontalment i verticalment.

– La comparació i ordenació correctes de nombres i longituds.

– La distinció entre dreta i esquerra.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir i escriure els nombres naturals fins al 19. Activitat 1

48

Descompondre els nombres naturals de l'11 al 19 en desenes i unitats. Activitat 1

Comprendre el mecanisme de la suma i la resta horitzontal i vertical. Activitat 2

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició o sostracció de quantitats més mernudes que 10. Activitat 3

Diferenciar dreta i esquerra en imatges ofertes en diferents suports, materials i objectes del seu entorn. Activitat 4 Llibre: pàg. 61, Activitat 18

Distingir i ordenar intuïtivament magnituds com la mida. Activitat 5 Llibre: pàg. 60, Activitat 15 i 16

Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels diferents textos. Observació a l'aula

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–La història del 19: Repartirem un full amb un títol que pose: “La història del 19”. Cadascú s’inventarà les diferents

maneres que tenim de fer el 19, sumant o restant altres nombres. Observarem el coneixement de cada xiquet sobre la composició i descomposició dels nombres..



– La realització correcta d'operacions de suma i resta amb nombres fins al 19.

– La distinció entre desenes i unitats.

– La comprensió del funcionament de les agulles del rellotge.

– La faena amb els ordinals del 1r al 10é a partir d'un suport figuratiu.

– La recollida correcta de dades i l’organització en una taula.

– L’extracció correcta d'informació d’aquesta taula.

– La distinció dels cossos geomètrics

AVALUACIÓ FINAL



Descompondre els nombres naturals de l'11 al 19 en desenes i unitats. Activitat 1

Calcular sumes i restes fins al 19 i comprovar el resultat obtingut amb estimació lògica. Activitats 1 i 2

Llegir, escriure i ordenar els nombres naturals fins al 19. Activitat 3

Resoldre problemes mitjançant l'addició o sostracció de quantitats més menudes o iguals que 19. Activitats 4

Llegir les hores en punt i les mitges hores en els rellotges analògics. Activitat 5

Emprar els ordinals del 1r al 10é correctament. Llibre: pàg. 78, Activitat 11

Obtenir informació i comunicar oralment la informació obtinguda a partir de gràfics senzills. Llibre: pàg. 79, Activitat 13

49

RECU

RSO

S D

IDÀC

TICS

Reconéixer cossos geomètrics senzills en imatges i objectes del seu entorn. Activitat 6 Llibre: pàg. 83, Activitat 20


TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Són importants: Repartirem una fitxa amb la numeració escrita del 0 al 99. Tots els nombres que siguen desena exacta

(10, 20, 30…) es mostraran marcats de manera diferent de la resta. Una vegada repartida la fitxa demanarem als alumnes que l'observen i pensen per què hi ha uns quants nombres marcats de manera diferent. Hauran de buscar quina relació hi ha entre ells i la importància que tenen en la numeració global.



– La regla de formació de nombres de dues xifres.

– El reconeixement de les desenes del 10 al 90 i de tots els nombres del 0 al 40.

– La comparació de nombres de dues xi-fres.

– El càlcul correcte de sumes i restes.

– La manipulació correcta de monedes d'1 i 2 euros.

– La identificació de diferents cossos geomètrics.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer quantitats expressades gràficament en forma de desenes i unitats. Activitats 1 i 2

Llegir, escriure i comptar les desenes fins al 90. Activitats 1, 2, 3 i 4

Llegir, escriure i ordenar els nombres naturals fins al 40. Llibre: pàg. 95, Activitat 16

Resoldre problemes mitjançant l'addició o sostracció de quantitats més menudes o iguals que 10. Activitat 5

Sumar nombres més grans que 10 utilitzant estratègies per comptar. Activitat 6 Llibre: pàg. 96, Activitat 17

Comparar magnituds seguint criteris de relació. Llibre: pàg. 97, Activitat 19

Identificar cossos geomètrics senzills i relacionar-los amb objectes quotidians. Activitat 7


TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

50

–De 10 en 10: Repartirem a l'alumnat un full de paper en blanc i escriuran amb nombres la sèrie de nombres del 0 al 100 però de deu en deu. També podran escriure amb lletres el nom dels nombres..



– La suma i la resta de desenes.

– La suma de nombres de dues xifres sense portada.

– Les restes amb minuend de dues xifres i subtrahend d'una xifra.

– Les sumes de més de dos nombres.

– La regla de formació dels nombres de dues xifres.

– La manipulació correcta de monedes d'1 euro i bitllets de 10 euros.

– Els dies de la setmana.

– El reconeixement de les figures geomètriques.

AVALUACIÓ FINAL



Calcular sumes amb nombres de dues xifres sense portar-ne i comprovar-ne el resultat amb estimació lògica. Activitats 1 i 2

Seqüenciar nombres més menuts o iguals que 90 seguint diferents criteris d'ordre. Llibre: pàg. 109, Activitat 14

Deduir els sumands que falten en diferents sumes de desenes i unitats sense portar-ne. Activitat 6 Llibre: pàg. 110, Activitat 16

Restar comptant del nombre més menut al més gran. Llibre: pàg. 107, Activitat 10

Resoldre problemes mitjançant l'addició o sostracció de quantitats més menudes o iguals que 19. Activitat 4 Llibre: pàg. 108, Activitat 12

Comparar diferents magnituds. Activitat 3

Identificar monedes d'1 euro i bitllets de 10 euros. Activitat 5

Identificar figures planes i reconéixer-ne els elements bàsics: triangle, quadrat… Llibre: pàg. 111, Activitat 19

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Explica els símbols que utilitzem per su-mar i restar: Repartirem un full de mida DIN A-3 perquè tots tinguen més

espai de l'habitual.

Per parelles, intentaran plasmar i explicar mitjançant símbols, dibuixos, etc., a un xiquet de 4 anys que no sap encara llegir ni escriure i només coneix una mica els nom-bres, quins símbols utilitzem per sumar i restar (hauran d’aparéixer tots: +, – i =).Mitjançant les seues explicacions, descobrirem quin nivell d'abstracció tenen.



– La lectura i escriptura dels nombres fins al 69.

51

– La descomposició dels nombres en de-senes i unitats.

– L'assimilació de l'algoritme de la resta de nombres de dues xifres sense portar-ne.

– La realització correcta de sumes de més de dos nombres.

– La manipulació correcta de monedes d'1 euro i bitllets de 5 euros.

– La identificació de diferents formes geomètriques.

AVALUACIÓ FINAL



Calcular restes amb nombres de dues xifres sense portar-ne i comprovar el resultat amb estimació lògica. Activitat 1

Representar i seqüenciar nombres més menuts o iguals que 70 seguint diferents criteris d'ordre. Activitat 2, 3

Restar comptant del nombre més menut al més gran. Llibre: pàg. 118, Activitat 4

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició o sostracció de quantitats d'una o dues xifres. Activitat 4

Distingir intuïtivament magnituds com l'estatura. Llibre: pàg. 125, Activitat 18

Identificar monedes i bitllets de curs legal d'1 i 5 euros. Activitat 5

Identificar figures planes i reconéixer-ne els elements bàsics: triangle, cercle, rectangle i circumferència. Activitat 6

Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels diferents textos. Observació a l'aula.

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Suma aquestes quantitats: Repartirem una quantitat important d'elements d'algun material fàcil de comptar i manipular,

com cigrons, fitxes, escuradents, etc. Els demanarem que compten i després sumen dues quantitats d'elements, per exemple 18 + 27.Veurem que seran perfectament capaços de fer la suma mitjançant el mètode tradicional de comptar.Després, repartirem un full amb la suma anterior, 18 + 27. Els xiquets s'adonaran que tenen dificultats a l'hora de reflectir aquesta suma en un paper, ja que no saben sumar portant-ne. Tot i saber-ne el resultat, la gran majoria desconeixen el mecanisme.




– La descomposició dels nombres en desenes i unitats.

– Les monedes de cèntim d'euro. Els bitllets i les monedes d'euro.

– La realització correcta de l'algoritme de la suma portant-ne.

– Organització de dades en taules.

– Orientació en el pla.

AVALUACIÓ FINAL

52



Calcular sumes portant-ne i comprovar-ne el resultat amb estimació lògica. Activitat 1

Sumar o restar una desena a qualsevol nombre de dues xifres. Activitat 4

Ordenar nombres naturals fins al 99 i indicar el valor posicional de les xifres. Activitat 2

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'ad-dició o sostracció de quantitats més menudes que 100. Activitat 5

Descompondre quantitats més menudes de 100 en desenes i unitats. Activitat 3 Llibre: pàg. 144, Activitat 6

Resoldre problemes amb euros mitjançant l'addició o la sostracció. Llibre: pàg. 143, Activitat 5

Organitzar la informació quantitativa en un gràfic. Llibre: pàg. 152, Activitat 23

Expressar la localització d'un objecte a l'espai i valorar la utilitat dels sistemes de referència en un pla. Activitat 6

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Quant mesures? Repartirem un full on estiga escrit: Quant mesures? Després d'escriure la seua estatura, els xiquets

donaran la volta al full i s’hauran de dibuixar al costat d'un objecte perquè quede clara la seua estatura en relació amb un arbre o una taula. Aquest treball servirà perquè tinguen consciència de les seues mesures.




– La descomposició dels nombres en desenes i unitats.

– Les monedes i els bitllets de curs legal.

– La realització correcta de l'algoritme de la suma portant-ne.

– Organització de dades en taules.

– Ús d'unitats de mesura no convencionals.

– El regle: el centímetre.

AVALUACIÓ FINAL



Distingir algunes unitats de mesura de longitud no convencionals com el pam o el peu. Activitats 1 i 2

Utilitzar el regle per mesurar longituds en centímetres. Activitat 4

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició o sostracció de quantitats més menudes que 100. Llibre: pàg. 162, Activitat 11

53

Resoldre problemes amb euros mitjançant l'addició o sostracció. Activitat 3

Obtenir la informació i comunicar-la oralment a partir de diagrames de barres. Activitat 5

Completar dibuixos en què hi ha una relació entre valors numèrics i zones de colors. Activitat 4 i 5 Llibre: pàg. 166, Activitat 18; pàg.

167, Activitat 19

Llegir i escriure correctament nombres de dues xifres. Observació a l'aula.

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Què pesa més?: Els preguntarem Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de ferro?, i els comentarem que ho pensin

bé, ja que és una pregunta amb trampa. Una vegada tinguem clar que pesa el mateix 1 quilo que 1 quilo, veurem si les respostes dels alumnes van per altres camins. Una vegada recollides les respostes iniciarem un debat per trobar la solució entre tots.

–Per a què serveix?: Els preguntarem: Per a què serveix un cub? I un got? I una botella? En tots tres hi cap la mateixa quantitat d'aigua?



– Noció de pes.

– L'ús de la balança per comparar pesos.

– Noció de capacitat.

– Comparació de recipients.

– Operacions amb nombres de dues xifres.

– La sèrie numèrica fins al 100.

– Manipulació de bitllets i monedes de curs legal.

– Orientació en el pla. Lectura de mapes.

AVALUACIÓ FINAL



Comparar i ordenar objectes amb diferents pesos i capacitats. Activitat 3, 4 Llibre: pàg. 170, Activitats 1 i 2

Descompondre un nombre en dos sumands. Activitat 1

Resoldre problemes i triar l'operació adequada. Llibre: pàg. 172, Activitat 6

Sumar tres nombres de dues xifres. Llibre: pàg. 174, Activitat 8

Utilitzar els signes < i > per comparar nombres. Llibre: pàg. 175, Activitat 10 i 12

Situar nombres a la seua posició de la recta numèrica. Activitat 4

Utilitzar bitllets i monedes del sistema monetari euro. Activitat 5

54

Calcular sumes i restes de nombres de dues xifres. Llibre: pàg. 177, Activitat 15

Utilitzar estratègies personals de recollida de dades i representar-les gràficament. Llibre: pàg. 180, Activitat 20

Obtenir la informació i comunicar-la oralment a partir de diagrames de barres. Llibre: pàg. 180, Activitat 20

Localitzar elements en un pla. Activitat 2 Llibre: pàg. 181, Activitat 21

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dibuixa: Donarem un full en blanc a cada alumne, on hauran de dibuixar un cercle, un rectangle, un quadrat i un

triangle.–Defineix: L'alumnat haurà d’escollir una de les quatre figures geomètriques que ha dibuixat a l'activitat anterior i definir-

la. Observarem quins conceptes geomètrics empra cada alumne per definir-la.



– – El reconeixement de les figures geomètriques bàsiques.

– – El concepte de costats d'un polígon.

– – La noció de perímetre.

– – La translació i descomposició de figures.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Identificar figures planes en imatges ofertes en diferents suports, materials i objectes del seu entorn. Llibre: pàg. 185, Activitat 3

Reconéixer el nombre de costats que tenen les figures planes. Activitat 1, 2

Copiar figures geomètriques planes en una quadrícula. Activitat 3, 6

Construir i continuar sèries numèriques i geomètriques a partir d’un patró inicial. Llibre: pàg. 185, Activitat 4

Calcular el perímetre de figures planes comptant les unitats que fa el seu contorn. Activitat 4

Resoldre problemes amb euros, mitjançant l’addició o sostracció. Activitat 5

Descompondre figures geomètriques en altres figures més senzilles. Llibre: pàg. 189, Activitat 11 i 12

PRIMER CICLO: SEGON CURS

TEMA 155

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–L'any passat: Els repartirem un full en blanc i els demanarem que plasmen en el full, escrivint i dibuixant, tot el que van

aprendre l'any passat sobre els nombres que consideren important.–Explica'm: A cada xiquet li entregarem una cartolina amb un nombre de 2 xifres. Els deixarem un temps perquè el miren,

després del qual posaran la cartolina de cap per avall. Després els demanarem que escriguen el seu nom, que dibuixen la seua quantitat, escriguen l'anterior i el posterior, li sumen 3 i posen el nombre resultant, etc.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Distinció entre els conceptes de desena i unitat.– Regla de composició dels nombres de dues xifres.– Els nombres ordinals de l'1 al 10.– Distinció entre nombres parells i imparells.– Comparació de nombres i estimació de quantitats.– Els diferents tipus de línies.

AVALUACIÓ FINAL



Utilitzar la grafia i el nom dels nombres fins al 99. Llibre: pàg. 6, Act. 5

Descompondre nombres en desenes i unitats. Activitat 1

Completar sèries numèriques i situar nombres en la recta graduada. Activitats 3 i 5

Aplicar els nombres ordinals fins al desé. Llibre: pàg. 9, Act. 12

Resoldre problemes seleccionant l'operació adequada, suma o resta. Activitat 4

Traçar línies corbes i línies poligonals, tant obertes com tancades i diferenciar un polígon d'un cercle. Activitat 6

Reconéixer i diferenciar la circumferència del cercle. Llibre: pàg. 17, Act. 26

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dictat de nombres: Repartirem uns fulls en blanc i farem un simple dictat de nombres amb una centena . Demanarem als

xiquets que escriguen només el nombre i no com s'escriu en lletres. No avisarem que es tracta de nombres de tres xifres, i així podrem observar quin coneixement tenen de la seua escriptura en nombres.

–Suma i resta: Prepararem un full fotocopiat amb tres sumes i tres restes de centenes, els alumnes les hauran de copiar i resoldre en el seu quadern. Després observaran els resultats. És molt interessant poder observar també el procés per veure quins són els recursos que utilitza cada alumne.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Comparació de nombres i situació en la recta numèrica.

56

– Sumes de tres sumands de nombres d'una i dues xifres.– Càlcul mental. – Resolució de problemes.– Centenes, desenes i unitats.– Nocions de geometria: interior, exterior i frontera d'una línia tancada.– Organització de dades en taules.

AVALUACIÓ FINAL



Comparar nombres utilitzant els signes <, > i =. Llibre: pàg. 20, Act. 1

Ordenar col·leccions de nombres, situar-los en la recta numèrica i completar sèries. Activitat 3 Llibre: pàg. 21, Act. 4

Calcular el nombre d'elements d'una col·lecció. Activitat 4 Llibre: pàg. 21, Act. 6

Calcular sumes de tres nombres d'una o de dues xifres. Activitat 2 Llibre: pàg. 22, Act. 7

Diferenciar entre centenes, desenes i unitats i anomenar els nombres de tres xifres. Activitat 1 Llibre: pàg. 23, Act. 8

Resoldre problemes escollint l'operació adequada. Activitat 4 Llibre: pàg. 25, Act. 12

Reconéixer i aplicar els conceptes de frontera, interior i exterior. Activitat 5 Llibre: pàg. 32, Act. 23

Completar una gràfica estadística a partir de les dades d'una enquesta Llibre: pàg. 33, Act. 25

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Ensenyarem a sumar: L'alumnat haurà d'imaginar-se que es troba davant d'uns xiquets de P-5 que volen aprendre a sumar

portant-ne. Ells han vist com ho fem però no ho entenen, així que davant una suma escrita a la pissarra hauran d'explicar el perquè d'aquest mecanisme i què succeeix a la suma que no poden entendre. Per dur a terme aquesta activitat es faran equips de quatre alumnes i prèviament es reuniran per posar-se d'acord en el discurs que han d'utilitzar.



– Els nombres del 200 al 299.

– La suma portant-ne.– Càlcul mental. – Resolució de problemes.– Ús de monedes i bitllets de curs legal.– Orientació en el pla.– Organització de dades en taules.

AVALUACIÓ FINAL


57

Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Calcular sumes portant-ne i calcular-ne el resultat amb estimació lògica. Activitat 1 Llibre: pàg. 36, Act. 1

Identificar el signe que correspon a una operació. Llibre: pàg. 37, Act. 2

Resoldre problemes amb euros, mitjançant l'addició o la subtracció. Activitat 3 Llibre: pàg. 40, Act. 6

Diferenciar centenes, desenes i unitats. Activitat 2 Llibre: pàg. 39, Act. 4

Resoldre problemes de la vida quotidiana, mitjançant l'addició o la subtracció de quantitats menors que 100. Activitat 3 Llibre: pàg. 42, Act. 9

Dibuixar itineraris en una quadrícula. Activitat 4 Llibre: pàg. 47, Act. 18

Obtenir informació i comunicar oralment la informació obtinguda a partir de gràfics senzills. Llibre: pàg. 46, Act. 16

Ordenar nombres de tres xifres. Llibre: pàg. 44, Act. 13

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–La centena: Repartirem un full dividit per la meitat per una línia . A la primera part hauran d’explicar o dibuixar què és

una desena i en la segona meitat què és una centena. Els xiquets podran utilitzar tots els recursos que tinguen a l’abast i després hauran d’explicar a la resta dels companys el seu esquema.



– Les centenes exactes del 100 al 900.

– Sumes i restes amb centenes

– Relació entre diferents formes de repre-sentar els nombres de tres xifres.

– Els nombres fins al 499.

– Sumes i restes sense portar-ne amb nombres de tres xifres.

– Centenes, desenes i unitats.

– Monedes i bitllets de curs legal.

AVALUACIÓ FINAL



Llegir, escriure i ordenar els nombres naturals de fins a tres xifres, indicant el valor posicional de les seues xifres. Activitat 1 Llibre: Pàg. 53, Act. 5

Descompondre els nombres naturals fins al 999 en centenes, desenes i unitats. Activitat 1 Llibre: Pàg. 52, Act. 4

Seqüenciar nombres de 3 xifres seguint diferents criteris d'ordre. Llibre: Pàg. 55, Act. 8

Calcular sumes i restes amb nombres de tres xifres sense portar-ne, comprovant el resultat amb estimació lògica. Activitats 4 i 5 Llibre: Pàg. 57, Act. 13

58

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició o la subtracció de quantitats de fins a tres xifres. Activitat 3 Llibre: Pàg. 56, Act. 10

Comparar nombres de tres xifres. Llibre: Pàg. 55, Act. 9

Resoldre problemes amb euros, mitjançant l'addició o la subtracció. Activitats 2 i 3 Llibre: Pàg. 59, Act. 15

Aplicar la imaginació en la resolució de problemes que no segueixen un mètode de resolució estàndard. Llibre: Pàg. 61, Act. 18

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dictat de nombre: Repartirem als alumnes un full amb 1 resta vertical per solucionar: 11–9.Després se'ls plantejarà una

situació de relat perquè la resolguen d'una manera senzilla: quan venia cap a l'escola portava 11 clips, no sé que ha passat, però pel camí n’he perdut 9 i no sé com, total, que al final he arribat amb molts menys clips. Per cert, algú em sabria dir amb quants clips he arribat a l'escola?Reflexionarem entre tota la classe que es tracta de la mateixa operació anterior.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– Comparació de nombres i situació en la recta numèrica.– Relació entre les diferents formes de representar els nombres entre 500 i 699.– L'algoritme de la resta portant-ne.– Resolució de problemes.– Centenes, desenes i unitats.– Orientació en l'espai i en el pla. Relació entre plans i maquetes.– La calculadora.

AVALUACIÓ FINAL



Calcular restes portant-ne, comprovant-ne el resultat amb estimació lògica. Activitat 1 Llibre: Pàg. 72, Act. 2

Llegir i escriure els nombres naturals de 3 xifres. Activitat 4 Llibre: Pàg. 71, Act. A, B, C

Ordenar correctament els nombres naturals de 3 xifres, indicant el valor posicional de les seues xifres. Llibre: Pàg. 78, Act. 10

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'addició o la subtracció de nombres de fins a tres xifres. Activitats 2 i 3 Llibre: Pàg. 77, Act. 9

Utilitzar correctament les tecles d'una calculadora i fer operacions senzilles. Llibre: Pàg. 81, Act. 18

Obtenir informació i comunicar oralment la informació obtinguda d'un pla. Llibre: Pàg. 83, Act. 22

Orientar-se en una quadrícula. Llibre: Pàg. 82, Act. 19

Utilitzar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels diferents textos. Activitat 5 Llibre: Pàg. 79, Act. 12

59

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dictat de nombres: Donarem a cada alumne un full amb un cercle, un quadrat, un triangle i un rectangle . Al costat de

cada figura se'ls deixarà un espai perquè col·loquen el nom de cada forma geomètrica. Una vegada acabat els demanarem que per la part del darrere realitzen un dibuix amb aquestes quatre formes. Després hauran d’explicar les característi-ques que recorden de cada figura geomètrica.



– Reconeixement de figures geomètriques.

– Concepte de costat i vèrtex d'un polígon.

– Reconeixement de figures geomètriques.

– El geoplà.

– Centenes, desenes i unitats. Nombres fins al 999.

– Lectura de dades en taules i pictogrames.

– Aproximació de nombres.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar figures planes en imatges ofertes en diferents suports, materials i objectes del seu entorn. Activitat 1 Liibre: Pàg. 86, Act. 1

Reconéixer els elements bàsics de les figures planes: triangle, cercle, rectangle, quadrat i circumferència. Activitat 1 Liibre: Pàg. 87, Act. 2

Determinar el perímetre d’una figura plana. Liibre: Pàg. 97, Act. 24

Identificar el nombre de costats i vèrtexs dels diferents polígons. Activitat 1 Liibre: Pàg. 87, Act. 2

Dibuixar figures geomètriques planes en una quadrícula i construir i continuar sanefes seguint un model. Activitat 1 Liibre: Pàg. 87, Act. 6

Descompondre polígons en figures planes senzilles. Llibre: Pàg. 89, Act. 7

Definir correctament el concepte de simetria i saber construir figures simètriques. Activitats 2 i 3 Llibre: Pàg. 90, Act. 11

Interpretar correctament una gràfica estadística. Activitat 4 Llibre: Pàg. 96, Act. 23

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Suma i suma: Plantejarem als alumnes un problema molt senzill que hauran de dibuixar i esque-matitzar en un full.

– Quants som a classe? Quantes mans hi ha en total a la nostra classe?

En el full també hauran d’anotar la solució final al problema plantejat.


60


– El coneixement de la multiplicació.

– La relació entre suma i multiplicació.

– Sistematització del càlcul a través de taules.

– Orientació en el pla.

– El correcte ús de coordenades.

– El correcte ús de la calculadora.

– Resolució de problemes.

AVALUACIÓ FINAL



Expressar la multiplicació com la suma de sumands iguals. Activitat 1 Llibre: Pàg. 100, Act. 1

Conéixer i memoritzar els productes dels factors que formen les taules de multiplicar del 2 i del 5.

Llibre: Pàg. 105, Act. 8

Resoldre problemes de multiplicació. Activitats 2 i 3 Llibre: Pàg. 102, Act. 4

Inventar un enunciat de la vida real i una pregunta que es corresponga amb una suma o una resta.


Calcular mentalment el doble o el triple d’un nombre de dues xifres significatives menors que 5.


Continuar la sèrie numèrica des d’un nombre indicat comptant de 3 en 3.


Utilitzar la calculadora per trobar sèries creixents. Llibre: Pàg. 111, Act. 16

Orientar-se en la quadrícula. Activitat 4 Llibre: Pàg. 113, Act. 20

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Realitza aquesta gran suma: Els plantejarem una suma de 3 sumands i amb nombres de 3 xifres per descobrir quin és el

seu nivell de consolidació i el domini de la mecànica, així com els conceptes implícits de desena i centena que amaga el procediment de la suma.

–Restes: Repartirem als alumnes un full amb tres restes presentades verticalment i sense cap consigna especial. Els demanarem que intenten solucionar-les:

871 – 490 / 722 – 186 / 555 – 279

Després comprovarem i comentarem els re-sultats entre tots.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.– L'algoritme de la suma i de la resta de nombres de tres xifres portant-ne.– Reconeixement i manipulació de monedes i bitllets de curs legal.– Concepte de meitat d'un nombre.

61

– Taules de multiplicar.– Orientació a l'espai: esquerra i dreta.– Reconeixement de figures geomètriques.

AVALUACIÓ FINAL



Calcular sumes portant-ne amb nombres de tres xifres. Activitats 3 i 5 Llibre: Pàg. 115, Act. 1

Memoritzar els productes dels factors que formen les taules de multiplicar de l’1 i del 10. Activitat 6 Llibre: Pàg. 121, Act. 9

Resoldre problemes amb euros, mitjançant l’addició o subtracció. Activitats 1 i 2 Llibre: Pàg. 116, Act. 1

Reconéixer els bitllets de 200 i 500 euros. Llibre: Pàg. 122, Act. 12

Resoldre un problema triant l’operació adequada. Activitat 5 Llibre: Pàg. 119, Act. 6

Calcular sumes i restes d’una, dues i tres xifres portant-ne, comprovant el resultat obtingut. Activitat 4 Llibre: Pàg. 120, Act. 7

Completar una gràfica estadística. Llibre: Pàg. 126, Act. 19

Reconeixen cossos geomètrics en diferents posicions. Llibre: Pàg. 127, Act. 22

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Quina hora és?: Repartirem als xiquets un full en blanc i els demanarem que escriguen l'hora exacta en aquest moment .

Els alumnes podran mirar un rellotge analògic que el mestre els ensenyarà.



– El rellotge analògic i el digital.

– El calendari: mesos i dies.

– Estimació d'intervals temporals.

– Recollida d'informació en taules.

– La multiplicació: la taula del 3 i del 4. Concepte de doble i triple.


– La calculadora.

– El pla coordenat.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer i relacionar les hores utilitzant el rellotge digital i d’agulles. Activitat 1 Llibre: Pàg. 136, Act. 1

62

Mesurar el pas del temps (hores, mitges hores i quarts) tot utilitzant el rellotge digital i d’agulles. Activitat 1 Llibre: Pàg. 137, Act. 2

Escriure en ordre els mesos de l’any i saber orientar-se en el calendari. Activitat 4 Llibre: Pàg. 138, Act. 4

Diferenciar entre hui, ahir i demà. Activitat 4 Llibre: Pàg. 139, Act. 6

Utilitzar estratègies personals de recollida de dades i representar-los gràficament. Llibre: Pàg. 140, Act. 8

Identificar en un enunciat les dades necessàries per resoldre problemes. Activitat 3 Llibre: Pàg. 145, Act. 16

Memoritzar els productes dels factors que formen les taules de multiplicar del 3 i del 4. Llibre: Pàg. 143, Act. 13

Utilitzar les coordenades per situar o indicar la posició d’un objecte en una quadrícula. Llibre: Pàg. 149, Act. 22

Calcular mentalment el doble d’un nombre. Activitat 2 Llibre: Pàg. 147, Act. 19

Utilitzar la calculadora per obtenir una taula de multiplicar. Llibre: Pàg. 148, Act. 21

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dibuixa: Repartirem als alumnes un full en blanc i els demanarem que dibuixen les següents coses:Un objecte que pese

molt, un altre que pese poc, un que mesure molt, un altre que mesure poc, un on càpiguen moltes coses, un altre on càpiguen molt poques...



– La longitud: el metre. El regle.

– Concepte de perímetre d'un polígon.

– Expressió d'altures en forma complexa.

– La capacitat: el litre.

– El pes: el quilo.

– Estimació i comparació de magnituds.

– Les taules de 6 i del 7.

– Cossos i formes geomètrics.

AVALUACIÓ FINAL



Mesurar i comparar longituds utitlitzant el regle i triar la unitat adequada quan mesuren longituds. Activitats 1 i 2 Llibre: Pàg. 151, Act. 1

Identificar la mesura convencional que es correspon a la capacitat, el litre, i la massa, el quilogram. Llibre: Pàg. 156, Act. 9

Resoldre problemes de tres sumands, mitjançant l’addició Llibre: Pàg. 160, Act. 17

63

Conéixer i memoritzar els productes dels factors que formen les taules de multiplicar del 2, 4, 5, 6 i 7. Llibre: Pàg. 158, Act. 13

Calcular mentalment operacions amb sumes i restes amb desenes i centenes. Activitat 5 Llibre: Pàg. 154, Act. 5

Aplicar la multiplicació per resoldre problemes amb dos nombres. Llibre: Pàg. 161, Act. 18

Calcular el perímetre de figures planes a partir de les longituds dels seus costats. Activitat 3 Llibre: Pàg. 153, Act. 3

Relacionar figures planes amb l’objecte tridimensional al qual corresponen. Activitat 4 Llibre: Pàg. 162, Act. 19

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Dibuixa: Repartirem entre els alumnes un full en blanc i els demanarem que hi dibuixen objectes quotidians amb forma

de: cub, prisma, cilindre, con i esfera.



– El prisma, la piràmide i el cub.

– Els conceptes d'aresta, vèrtex i cara.

– Identificació de cossos geomètrics.

– Resolució de problemes de dues operacions.

– La multiplicació: les taules del 8 i del 9.

– Estimació de mesures i quantitats.

– Atzar i probabilitat. Successos possibles, impossibles i probables..

AVALUACIÓ FINAL



Identificar figures de superfícies planes i corbes en imatges ofertes en diferents suports. Activitat 1 Llibre: Pàg. 165, Act. 1

Identificar els cossos geomètrics principals i els seus elements bàsics. Activitat 2 Llibre: Pàg. 166, Act. 2

Reconéixer objectes vistos des de diferents perspectives. Activitat 1 Llibre: Pàg. 169, Act. 9

Identificar en una imatge les dades necessàries per resoldre un problema, per addició i sostracció. Llibre: Pàg. 176, Act. 21

Memoritzar els productes dels factors que formen les taules de multiplicar. Activitat 3 Llibre: Pàg. 173, Act. 14

Diferenciar els conceptes de probabilitat de segur, possible i impossible. Llibre: Pàg. 178, Act. 25

Estimar la mesura d'un objecte. Llibre: Pàg. 174, Act. 16

Descompondre un nombre donat. Activitat 3 Llibre: Pàg. 177, Act. 23

64

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–La divisió: Els repartirem un full en blanc i se'ls demanarà que hi escriguen una divisió i que intenten explicar què és i

com creuen que es fa l'operació.–Doble i meitat: Amb el mateix sistema anterior, presentarem als alumnes un full amb dues consignes a fer:

– Dibuixa el doble de 3 pastissos.– Dibuixa la meitat de 6 pomes.



– La divisió com a repartiment.

– Notació de la divisió.


– Càlcul de dobles i meitats.

– Reconeixement de figures geomètriques en mosaics.

– Concepte d'àrea.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Entendre la divisió com a repartiment de col·leccions d'objectes. Activitat 1 Llibre: Pàg. 182, Act. 1

Entendre la divisió com a agrupació de col·leccions d'objectes. Activitat 4 Llibre: Pàg. 184, Act. 4

Resoldre divisions i problemes amb divisions senzilles amb nombres d'una xifra. Activitat 4 Llibre: Pàg. 183, Act. 3

Utilitzar relacions de doble i meitat per resoldre problemes. Activitat 3 Llibre: Pàg. 186, Act. 6

Inventar i formular oralment un enunciat i una pregunta que es corresponga amb una operació. Llibre: Pàg. 185, Act. 5

Relacionar les peces d'un puzle. Llibre: Pàg. 190, Act. 11

Calcular sumes i restes amb nombres de tres xifres. Llibre: Pàg. 192, Act. 14

Comprendre el concepte de superfície i utilitzar unitats no convencionals per mesurar i comparar superfícies. Activitat 2 Llibre: Pàg. 191, Act. 12

65

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

66

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ Donarem a cada xiquet quatre cartes d'una baralla amb els nombres de l'1 al 4 i formarem grups de quatre:– Cada jugador posarà damunt la taula cara avall les seues cartes. Per torns, intercanviaran una carta amb qui

escullen. – Guanya qui aconseguisca tenir les quatre cartes del mateix nombre o el mateix pal

■ Taparem els ulls d'un xic amb un mocador i li donarem dos bosses, una amb quinze llapis i una altra amb dos.El xiquet ficarà la mà a les bosses: dirà de quins objectes es tracta i en quina bossa n’hi ha molts i en quina pocs. Repetirem l'activitat amb altres xiquets i objectes

■ Formarem grups de quatre xiquets i prepararem quatre grups de cartes numerades de l'1 al 6 amb xifres o punts que trobarem a la pàgina 1-18 de la guia.

Barrejarem i donarem a cada xiquet sis cartes. El primer jugador tirarà un 1, el segon un 2 i així successivament. Quan s'arribe al 6, es tornarà a començar amb l'1.

Si un jugador no té la carta que toca, perd el torn i tira el següent que la té. Guanya qui es descarta abans.

■ Dibuixarem a la pissarra rectangles dividits en set parts i proposarem les activitats següents:– Pinta 4 caselles. Quantes falten per completar-la?

– Pinta 2 caselles i després 3. Quantes falten ara?

■ http://www.tiching.com/14780

En aquest web podem treballar amb els nombres de l’1 al 9 i començar a tractar el nombre 10.


En aquest web podrem comptar fins a cinc elements en el nivell easy. En el nivell hard s'introdueix també el nombre 10 i els noms anglesos dels nombres. ■ Finalment, proposarem als alumnes preguntes com les següents:

– A classe hi ha més cadires que taules? Hi ha més pissarres que portes?

També podem eixir al pati i fer activitats anàlogues com, per exemple:

– Hi ha més tobogans que arbres? Hi ha més cistelles de bàsquet que porteries de futbol?

■ http://www.tiching.com/7166 ; http://www.tiching.com/7169

A continuació, observarem les imatges següents a internet i preguntarem:– Què veus a les fotos? Has volat alguna vegada en avió? Has navegat alguna vegada per un riu?– El deixant de l'avió és una línia recta o corba? I el curs del riu?

Posteriorment, entre tots farem un mural dibuixant línies corbes i rectes.

■ Repartirem escuradents entre els alumnes i els demanarem que construïsquen recintes tancats amb "3 escuradents", "7 escuradents", etcètera.

Finalment, els direm que construïsquen recintes oberts amb diferents quantitats d'escuradents

TEMA 2

■ Donarem a cada xiquet un grapat de cigrons i dues targetes, una amb el signe “+“ i una altra amb el signe “=”, que trobarem a la pàgina 220 de la guia:– Col·locaran quatre cigrons sobre la taula i, a la dreta d’aquests, el signe +.

– Col·locaran tres cigrons i la targeta amb el signe =.

67

– Faran la suma i posaran set cigrons a la dreta del signe =.

Després, diran en veu alta la suma: “Quatre cigrons i tres cigrons són set cigrons”.■ Després, distribuirem els alumnes en grups de dos, tres i quatre membres.

Posarem una música i els xiquets caminaran per l'aula agafats de la mà amb els membres del seu grup.

■ Quan la música s’ature els grups s'uniran de dos en dos. Els membres del nou grup s’hauran de comptar i dir quants eren per separat i quants són ara.

Finalment, hauran d’escriure les operacions correspo-nents a la pissarra, per exemple, “3 + 4 = 7”.

Podem plantejar variacions d'aquesta activitat com, per exemple, fer grups de dos i de tres alumnes i demanar que formen grups de cinc.

■ A continuació, proposarem als alumnes preguntes com les següents:– Un xiquet tenia 4 joguets. Com que es va portar molt bé, la mare li’n va regalar 5 més. Quantes en té ara?

– A la guardiola hi tinc 6 monedes i me’n donen 1 més. Quantes monedes tinc en total?

Els alumnes no tindran altra ajuda que els seus propis recursos per respondre a les preguntes, com per exemple, comptar amb els dits.


Posteriorment, proposarem als alumnes que practiquen la suma d'objectes amb aquest joc.

El joc consisteix a comptar els dos grups de quadrats blaus que apareixen als dos costats del signe “+” i fer clic sobre el nombre que indica la quantitat total.

■ Finalment, representarem sumes davant de la classe amb objectes grans com caixes de cartró, taules o cadires de la classe.

També podem dir un nombre i que els alumnes facen sumes amb objectes que tinguen com a resultat aquest nombre.

■ Dibuixarem a la pissarra una recta numèrica que represente els nombres fins al 10 sense escriure les xifres.

Marcarem dos dels punts de la recta numèrica de manera que els alumnes hauran de descobrir quina suma hem representat.

Per exemple, si hem marcat el 4 i el 7, la suma que hauran de descobrir és: 4 + 3 = 7.

Plantejarem també l'activitat inversa, és a dir, escriurem sumes a la pissarra que els alumnes hauran de repre-sentar sobre la recta numèrica.


Finalment, proposarem que solucionen senzills sudokus que podrem trobar, juntament amb les solucions corres-ponents, en aquesta pàgina web.

■ Distribuirem la meitat dels xiquets de la classe en grups d'un, dos, tres i quatre i els preguntarem:– Quants sou en cada grup? Quants xiquets falten en cada grup per arribar a huit?

Després, s'incorporaran a cada grup tants xiquets dels que hi ha asseguts com calga per arribar a huit.


Amb aquest joc, els xiquets treballaran les diferents descomposicions del nombre 9.


En aquest vídeo, els xiquets observaran com es presenten quatre de les figures geomètriques més comunes.


Tot seguit, observarem a Internet aquesta fotografia aèria de la ciutat de Washington i preguntarem als xiquets:– La fotografia és d'una ciutat o del camp? Des d'on creus que està feta?

Quines formes geomètriques hi pots reconéixer? N’hi ha alguna que no hages vist mai?


En aquesta pàgina web, els alumnes podran completar sèries creixents incompletes de nombres d'una xifra.


68

Posteriorment, veurem el vídeo següent i preguntarem als xiquets:

– Quants personatges apareixen cantant en el vídeo? Són tots iguals? Què fan?

– Quin dels personatges es mou més? Canvia de posició respecte dels altres dos?

Demanarem als xiquets que diguen quan el personatge de les ulleres és a prop, lluny, davant o darrere dels altres dos, o si en algun moment està per damunt o apareix per davall.


Finalment, solucionarem les senzilles equacions que es proposen en aquesta pàgina web.

Seleccionarem el nivell de dificultat que ens semble convenient i la posició de la incògnita.

TEMA 3

■ Tot seguit, plantejarem a un xiquet la situació següent i preguntarem a la resta de la classe si estan d'acord amb la resposta donada pel seu company:

– En una granja hi havia set ous i d'estos naix un pollet, quants ous quedaran?A continuació, comprovarem les respostes observant a Internet aquesta fotografia.


De quin color és el pollet? Quants ous hi ha? Són tots els ous del mateix color?

Quants ous quedaran quan s'hagen obert els de color blanc? Quants pollets hi haurà en total?

■ Repartirem dos daus a cada parella d'alumnes i els llançaran alhora calculant la diferència entre el nombre més gran i el més menut.

Els demanarem que anoten els resultats obtinguts, i en acabar el joc anotarem a la pissarra els nombres del 0 al 5. Després, preguntarem als alumnes:– Quins d'estos resultats heu obtingut? Per què tots hem obtingut resultats semblants?

– Algú ha obtingut el 6 o el 7? Per què ningú no ha obtingut el 8 o el 9?

■ A continuació, posarem huit boles en una capsa i demanarem a un xiquet que traga les boles necessàries perquè a la caixa en queden tres.El xiquet posarà les boles que ha tret damunt de la taula i les comptarà en veu alta. Després, escriurà l'operació corresponent a la pissarra, és a dir, “8 5 = 3”.

■ Repartirem monedes d'1 i 2 euros com les de la pàgina 3-21 i distribuirem els xiquets per parelles.

Un alumne mostrarà una quantitat de diners i el seu company haurà de comptar-la. Després, retirarà o afegirà monedes sense que el seu company ho veja.

Aquest haurà d'endevinar si hi ha més o menys diners que abans i calcular la diferència.


Tot seguit, observarem aquesta fotografia d'Internet i, després de demanar als xiquets que ens expliquen el que sàpien sobre l'esport de les bitlles, els preguntarem:– Quantes bitlles creus que quedaran dretes? Quantes en cauran? Quantes en pots comptar en total?Després d'escriure l'operació a la pissarra, és a dir “7 + 3 = 10”, veurem a Internet aquest vídeo, que mostra un compte enrere del 10 al 0:

http://www.tiching.com/9830

■ A continuació, fotocopiarem targetes amb nombres de l'1 al 10 i amb els signes “+” i “ ” que podrem trobar a la pàgina 3-20 de la guia.Mostrarem als xiquets dues targetes amb nombres i un dels signes. Per exemple, “5”, “3” i “”.Escollirem un joguet de la classe, per exemple, un cotxe, i demanarem als xiquets que, col·lectivament, proposen una situació amb els elements disponibles.– En un pàrquing hi havia cinc cotxes. Després en van eixir tres. Quants cotxes van quedar al pàrquing?


En aquesta pàgina web podrem practicar amb els nombres ordinals del primer al desé.

69


Finalment, veurem aquest vídeo sobre un final ajustat en una carrera de 100 metres llisos i farem a la classe preguntes com les següents:– Quin esport practiquen? Quantes atletes hi ha? Van totes vestides igual? Què passa al final?

– Què fan les corredores mentre esperen el resultat? Qui ha guanyat la carrera? Com ho saps?

■ http://www.tiching.com/9837A continuació, observarem aquesta pàgina d'un còmic a Internet i preguntarem als xiquets:

– Quantes vinyetes hi ha? Són totes de la mateixa mida? Quin és l’ordre? Com ho saps?


Després, observarem aquest mapa del metro de Buenos Aires i preguntarem als alumnes:– Què veus a la imatge? Com es distingeixen les diferents línies de metro? Quantes n’hi ha?

– Quina parada està més a prop de Sáenz Peña: Inclán o Corrientes? Quina és la que està més a prop de Boedo?

Repetirem l'activitat amb diferents noms de parades que els xiquets hauran de buscar al mapa.


Finalment, observarem aquesta fotografia d'Internet i preguntarem als alumnes:– Quin esport és el de la imatge? Quantes persones veus a la fotografia? Què fa cadascuna?

Tot seguit, dibuixarem a la pissarra un esquema d'una àrea de futbol i demanarem als alumnes que indiquen on és cada persona.

Per indicar els llocs a la pissarra, podem usar adhesius de colors diferents que representen els jugadors i els àrbitres.

TEMA 4

■ Disposarem d'una sèrie numèrica de l'1 al 19 que haurem col·locat sobre la paret.Dictarem diferents nombres i diversos alumnes hauran d’alçar-se i assenyalar-los en la sèrie numèrica.També podem escriure a la pissarra amb lletres els nombres i demanar als alumnes que els assenyalen en la sèrie de la paret.


Finalment, resoldrem les operacions del nivell 1 de la pàgina web següent:

Els alumnes, per parelles, anotaran les operacions i els resultats i, després de completar cinc encerts, idearan una situació real per a cada una de les operacions.

Per exemple, si han calculat “3 + 5 = 8”, hauran de construir expressions com “hi havia tres xiquets a la classe i, com que en van entrar cinc més, al final n’hi havia huit”.


Després observarem aquesta piràmide humana i preguntarem als alumnes:

– Quants pisos hi ha en total? Quants xics hi ha a cadascun?

■ A continuació, escriurem en forma vertical la suma corresponent als dos pisos superiors a la pissarra, és a dir, “1 + 2 = 3”, i després preguntarem:– Quins pisos hem sumat? Quin falta per sumar? Quants xics formen la piràmide en total?

De nou, escriurem verticalment a la pissarra l'operació corresponent, és a dir, “3+ 3 = 6”.

■ Finalment repartirem daus als xiquets i apegarem targetes amb els signes “+” i “”, i n’obtindrem d’altres amb un signe a cada cara.Cada xiquet tirarà els dos daus i la targeta de signes i calcularà els punts que indique l'operació. Per exemple, si el resultat és 1, 4 i “+”, la puntuació serà de 5 punts, i si és 3, 6, “”, de 3 punts.En els casos en què l'operació siga una suma amb resultat més gran que 10, es podrà repetir el llançament. Guanyarà qui supere el seu company en cinc tirades.


70

En aquesta pàgina web podem veure com funciona la relació entre unitats i desenes i entre desenes i centenes.

Veurem que deu unitats són una desena i, si ho creiem convenient, que deu desenes són una centena.


En aquesta web veuran la descomposició en desenes i unitats de nombres del 10 al 29.



Després, observarem aquestes imatges a Internet i preguntarem als xiquets:– A quina fotografia hi ha més elefants? Quants més? Quina operació has fet per calcular-ho?


En aquesta pàgina web podrem veure una sèrie d'interessants il·lusions òptiques que afecten les longituds.



En aquestes pàgines web podrem practicar la suma i les restes verticals de nombres d'una xifra.

Els alumnes tenen 2 minuts per completar tantes operacions com puguen:

■ A un xiquet li posarem un llapis a la mà dreta i un full de paper a la mà esquerra i preguntarem a la resta de la classe:– Què sosté el vostre company a les mans? Què sosté amb la mà dreta? I amb l'esquerra?

Tot seguit demanarem al xiquet que es gire d'esquena a la resta de la classe i repetirem les mateixes preguntes. Si hi ha algun canvi en les respostes, el corregirem.

Després posarem l'alumne davant d'un espill perquè siga ell mateix qui experimente el canvi d'orientació

TEMA 5

■ http://www.tiching.com/13163Finalment, treballarem amb la descomposició del nombre 10 mirant la fotografia següent:

– Quins animals veus a la fotografia? Com són? En què s’assemblen? En què es diferencien?

– Quins estan a la superfície? Quins estan davall l'aigua? Quants n’hi ha de cada tipus? I en total?

– Quants ànecs faltarien perquè hi haguera deu ànecs? Quants peixos faltarien perquè hi haguera deu peixos?

■ Després disposarem de quatre caixes, numerades de la 1 a la 4, i d'una col·lecció de boles. Omplirem les caixes amb tres, quatre, sis i set boles respectivament, sense que els xiquets se n'adonen.Tot seguit, quatre xiquets agafaran cadascuna de les caixes. Al xiquet amb la caixa número 1 li mostrarem quatre boles i li preguntarem:– Si sumant les boles de la caixa i les de la meua mà n’hi ha un total de 7, quantes n’hi ha a la teua caixa?Al xiquet amb la caixa número 2 li direm que l'ògriga, compte quantes boles hi ha a dins i, a continuació, li preguntarem el següent:– Comptant les que hi ha a la teua caixa i les que tinc amagades a la mà n’hi ha 8. Quantes boles tinc?■ Al xiquet amb la caixa número 3 li ensenyarem cinc boles i li preguntarem:– Si a la meua mà hi tinc una bola menys que les que hi ha a la teua caixa, quantes boles hi ha a la meua mà?Finalment, a l'alumne amb la caixa número 4 li demanarem que compte les seues boles, li’n mostrarem unes altres nou i li preguntarem:

Si a la meua mà hi tinc dues boles més que les que hi ha a la teua caixa, quantes boles hi ha a la meua mà?



Finalment, observarem aquestes imatges d'Internet perquè els xiquets les comparen i calculen una diferència. Podrem fer preguntes com les següents:– Què hi veus, a la primera fotografia? I a la segona? Quins personatges coincideixen en les dues?

71

– Quants n’hi ha a la primera foto? I a la segona? A quina n’hi ha més? Quants en falten a la segona?

■ Dibuixarem un rellotge que ocupe gran part de la pissarra i pintarem les dues busques de colors diferents, indicant, per exemple, les 9.

Esborrarem l'agulla curta i la canviarem de lloc a mesura que anem preguntant quina hora és. Repetirem l'exercici les vegades que ens semble convenient.

Anàlogament, escriurem amb nombres i lletres diferents hores a la pissarra i demanarem als alumnes que dibuixen les busques on corresponga.


En aquesta web hi trobarem activitats en les que es relacionen els rellotges analògics i digitals.■ A continuació, agruparem els alumnes de quatre en quatre i repartirem totes les cartes d'una baralla espanyola entre els jugadors de cada grup.Les cartes es deixaran en piles davant de cada jugador. Un d'ells començarà dient "un", mentre descobreix la seua primera carta i la deixa al centre. El de la seua dreta seguirà amb el "dos", i així successivament fins arribar al “dotze”. Si la carta no coincideix amb el nombre pronunciat, l'alumne haurà de calcular la diferència. Si falla, es quedarà amb les cartes acumulades al centre de la taula.Si la carta coincideix amb el nombre pronunciat, també s’haurà de quedar amb les cartes acumulades.

És a dir, només hi ha descart si el nombre de la carta no coincideix amb el pronunciat i el jugador calcula correctament el resultat de la resta. Guanya qui es descarta abans.

■ Finalment, amb blocs lògics, amb figures de jocs de construcció o d’altres objectes amb les formes estudiades, els xiquets exploraran les característiques de cada peça. Per guiar l'activitat podem fer-los preguntes sobre les formes de les peces, com ara:– Quines peces roden? Quines tenen costats? Quantes cares té el cub? I l'esfera?

TEMA 6

■ Utilitzarem cartes amb les desenes escrites de tres maneres diferents, com les que podem fotocopiar i retallar a la pàgina 6-20 d'aquesta guia. Distribuirem els xiquets en grups de tres o quatre membres, repartirem cinc cartes a cadascun i la resta es deixaran al centre per "robar".

■ L'objectiu serà completar un joc de tres cartes amb la mateixa quantitat, per exemple, 40. El primer jugador demanarà al de la seua dreta la carta que necessita. Si aquest últim la té, l’hi donarà, i si no la té, el que l’hi ha demanat es veurà obligat a “robar”. Quan es complete un trio es deixarà a la taula cara amunt. Si un jugador acaba les cartes i encara en queden al centre, n’agafarà 5 més. Guanyarà qui aconseguisca més trios.


Després, observarem aquesta imatge d'Internet i farem als xiquets preguntes com aquestes:– Totes les imatges són iguals? Creus que ha passat molt de temps entre l’una i l’altra?

– Quantes n’hi ha a cada fila? Aleshores, quantes n’hi ha en dues files? Quantes desenes hi ha en total?


Després, observarem aquesta imatge a Internet i preguntarem als alumnes:– Quin esport practiquen les xiques de la imatge? Com ho saps? En què consisteix el bàsquet?

– Quantes jugadores hi ha? Quantes porten nombres entre el 21 i el 29? Alguna porta el nombre 27?


A continuació, proposarem als xiquets aquest joc, en què podran comptar unitats i desenes.

És possible escollir dos nivells: nombres fins al 29 i fins al 59. Els alumnes hauran de fer clic sobre la bombolla que continga el nombre correcte.


72


Tot seguit, observarem aquestes imatges de l'espai exterior i preguntarem als xiquets:

– Què hi veus, a les fotografies? Com són els vestits de la primera fotografia? Per què els utilitzen?– Com estan situats els astronautes a la segona fotografia? Saps què és la gravetat?– Si a la segona fotografia s’hi veuen sis astronautes, quants en falten a la primera?

■ Finalment, demanarem a set alumnes que isquen davant dels seus companys, que comptaran quants membres té el grup i en diran el nombre en veu alta. Després, tots tancaran els ulls i tres dels membres del grup eixiran de la classe. La resta de la classe tornarà a obrir els ulls i els preguntarem:– Quants membres tenia el grup abans? Quantes xiquetes hi havia? I xiquets? Quins noms tenien?

– Quants n’hi ha ara? Quants han eixit de classe? Quants xiquets? I xiquetes? Qui són?

Repetirem l'activitat fent afirmacions falses que els xiquets hauran de detectar, per exemple, “han eixit dos xiquets i una xiqueta” quan només hagen eixit dos xiquets.


Tot seguit, repassarem la descomposició en desenes i unitats dels nombres entre l'11 i el 30 en aquesta pàgina web.Els alumnes hauran de fer clic sobre el nombre representat figurativament i podran repetir el joc fent clic a Play Again.

Insistirem que n’hi ha prou de comptar el nombre de de-senes i d'unitats per saber el total, és a dir, que no cal comptar tots els elements.


En aquesta pàgina web podem treballar amb un àbac, que representa fins a centenes.

Proposarem nombres de dues xifres i els xiquets arrossegaran les boles a les varetes.

Quan vulguem tornar a començar farem clic sobre la icona Reset.


Finalment, demanarem als xiquets que observen esta fotografia i els preguntarem:– Has vist mai un globus? Has pujat en algun? Saps com aconsegueixen elevar-se?

– Creus que n’hi ha més de deu a la foto? I de vint?

■ Després, posarem els xiquets en fila i cadascun, per ordre, s'assignarà en veu alta un nombre. És a dir, el primer dirà “un”, el segon dirà “dos”, etcètera.A continuació, escriurem a la pissarra una suma de dos nombres de manera que el primer sumand siga més gran que el segon, per exemple, “12 + 3”.Després, el xiquet que tinga assignat el nombre 12 farà un pas endavant i dirà el seu nombre en veu alta. Tot seguit, els tres xiquets següents de la fila faran el mateix.A continuació, el xiquet amb el nombre 15 dirà la suma i el resultat d’aquesta en veu alta, és a dir, “12 + 3 = 15”.

Plantejarem variants del joc com demanar a dos xiquets que facen un pas endavant i que siguen els seus companys els que deduïsquen de quina suma es tracta.– http://www.tiching.com/22437

En aquesta pàgina web es proposen endevinalles de nombres.

Està en anglés; per tant, haurem de tenir en compte un cert vocabulari:

oddeven (imparellparell); greaterless (més granmés menut); tensunits (desenesunitats); rounds (és al voltant de); sum (suma)...– Amb les mateixes monedes i els mateixos objectes amb què vam fer el mercat, farem aquesta activitat:Posarem a la vista dels alumnes objectes que valguen 1, 2, 3... fins a 10 euros. Per un altre costat, posarem totes les monedes en una pila sobre la taula.Després, direm a un xiquet que esculla un dels objectes i demanarem a un altre que busque el preu exacte a la pila de monedes.

73

TEMA 7


Després, mostrarem als xiquets aquesta imatge d'Internet i escriurem a la pissarra “20” de color groc, “10” de roig, “30” de blau i “60” de verd.

A continuació, escriurem, “90 30” i demanarem als xiquets que ens parlen dels peixos d'aquest color: n’hi ha molts o pocs? Són grans o menuts? Etcètera.

■ http://www.tiching.com/7846Després, demanarem als xiquets que facen les restes del Level 2, corresponent a les restes amb subtrahend d'una xifra, d’aquesta web següent.

■ Finalment, els xiquets escriuran en els seus llibres els resultats de les sumes proposades a l'activitat Sumar 2 a nombres entre 20 i 30 del final de la pàgina 107.


Després veurem aquest curtmetratge animat a Internet i preguntarem als xiquets:– Quins animals hi apareixen? On estan situats? Són tots iguals? Què passa en el vídeo?– Sobre el cable, hi ha més ocells menuts a l'esquerra o a la dreta del gran? Quants més?


En aquesta pàgina web podrem veure un truc de màgia amb figures geomètriques:


A l'apartat Geom etria d'aquesta web, els xiquets podran fer activitats amb figures geomètriques com mosaics, figures amb tangrams o traços en el geoplà:

■ Finalment, demanarem als xiquets que ens expliquen coses que fan en dies de la setmana concrets: activitats extraescolars, programes de TV favorits, etcètera.

TEMA 8


En aquesta pàgina web podrem trobar sis fulls amb restes de nombres de dues xifres .Fent clic a Substraction Worksheet generarem el full sense solucions i fent clic a Answer Key el generarem amb solu-cions.

■ Agruparem els xiquets en grups de tres. Cada membre del grup escriurà en una cartolina un nombre del 10 al 69 i, després, els direm que es col·loquen en cercle. Tots donaran la seua cartolina al company de la dreta, que escriurà el nom del nombre i davall un altre les xifres del qual seran iguals o més menudes que les de l'anterior.Tornaran a passar les cartolines al company de la dreta, que haurà de restar els dos nombres i escriure el resultat i els noms dels nombres que falten.Finalment, tornaran a cedir la cartolina al company de la dreta, que comprovarà si tot és correcte.



Finalment, mirarem aquestes imatges d'autopistes a Internet i demanarem als xiquets que les descriguen i que calculen quants carrils hi ha entre les dues fotos.


Tot seguit, els xiquets treballaran amb nombres de dues xifres calculant quina és la desena més propera a alguns nombres.

Després, utilitzarem dos recipients transparents per representar desenes i unitats.Al recipient de les desenes hi ficarem cinc boles, i al de les unitats, huit.

■ Escriurem a la pissarra la resta 58 3 i preguntarem als alumnes:– De quin recipient haurem de traure boles per representar esta resta? Per què?

74


– Quantes boles quedaran al recipient de les unitats? I al de les desenes?

Després, escriurem el resultat a la pissarra i repetirem l'activitat. Tot seguit, farem el mateix amb sis boles dins el recipient de les desenes.

■ A continuació, observarem la primera columna de restes de l'activitat 12 del llibre i demanarem als xiquets que diguen quin nombre representa l'àbac.

Després, els direm que facen les restes corresponents fent-los preguntes com ara:– De quina vareta haurem de descomptar boles? Quin serà el resultat de la resta?

A continuació, seguirem un procediment anàleg per calcular els resultats de la segona columna de restes.

Després, els xiquets escriuran als seus llibres els nombres que falten en la sèrie numèrica incompleta proposada al marge de la pàgina 122 del llibre.




En aquestes pàgines web, els alumnes podran comptar de 2 en 2, de 5 en 5 i de 10 en 10.


En aquesta pàgina web els alumnes podran identificar i relacionar diferents formes geomètriques.

TEMA 9

■ Després, agruparem els xiquets per parelles. Un dels xiquets escriurà els nombres de l'1 al 30 a les targetes de la pàgina 9-21 de la guia i l'altre tindrà les monedes.El primer mostrarà una targeta al seu company, per exemple el nombre 15, i aquest haurà de buscar les diferents monedes de cèntim d'euro que sumen 15.Per exemple, una moneda de 10 cèntims i una de 5, 3 monedes de 5 cèntims, 7 monedes de 2 cèntims i 1 d'1 cèntim, 15 monedes d'1 cèntim...■ Continuarem proposant als xiquets problemes orals com els següents:– Tinc 35 euros i compre un llibre que val 13 euros. Quants diners em queden?– Tinc 55 cèntims d'euro i compre un caramel que costa 20 cèntims. Quants diners em quedaran?



En la primera d'aquestes webs els xiquets hauran d'escollir les monedes necessàries per pagar alguns objectes i en la segona hauran de calcular els canvis.


Amb aquest joc, els xiquets podran continuar familiaritzant-se amb nombres de dues xifres.■ Després, repartirem reglets com els de la pàgina 9-23 que pintarem de dos colors i farem sumes com, per exemple, “15 + 17 = 32” d’aquesta manera:

15 + 17

32■ http://www.tiching.com/26049

■ Escriurem a la pissarra sèries numèriques com les següents:– 3, 6, 9, 12, 15, ...., ...., .... ; (múltiples de 3)

– 8, 18, 28, 38, 48, ..., ..., ...; (nombres amb 8 unitats)

– 35, 37, 39, 41, 43, ..., ..., ... (imparells a partir de 35)

Amb l'ajuda de la taula del llibre, els xiquets hauran de deduir la clau utilitzada per crear aquestes sèries i escriuran els nombres següents de cadascuna.

75

■ http://www.tiching.com/22484En aquesta pàgina web es proposen exercicis d'escolta dels nombres de dues xifres.

Una veu proposa un número de telèfon i els xiquets hauran d'escriure els nombres pronunciats. Després de cada nombre comprovaran si la seua resposta és correcta.


En aquesta web, els xiquets podran descompondre en desenes i unitats els nombres de dues xifres.

Els demanarem que pensen quina xifra s'ha de restar a cada nombre per obtenir la desena exacta.


En aquesta pàgina web els xiquets podran conéixer en profunditat l'euro des de diversos punts de vista:

l'àmbit en què s'utilitza, el valor de tots els bitllets i monedes, podran simular compres i vendes, etcètera.

■ Demanarem als xiquets que pregunten a sa casa les activitats que fan durant el temps lliure les persones del seu entorn familiar, amics, veïns, etc.

Per controlar els resultats els donarem una llista tancada de respostes possibles, com per exemple: veure la televisió, llegir, anar a passejar, fer esport...

També podem demanar-los que facen una enquesta i recullen dades de xiquets d'altres classes de l’escola.■ http://www.tiching.com/22490

Finalment, mostrarem als xiquets aquesta imatge de la ciutat de Venècia i els demanarem que la descriguen.Després, teclejarem Venezia a Google Maps i provarem d'identificar elements en totes dues imatges.

TEMA 10


Després, debatrem com afectarà la diferent mesura dels passos d'aquestes persones en fer un mesurament.

■ A continuació, nosaltres mesurarem un element de la classe, per exemple, l'ample de la pissarra.Emprarem els passos, però al final, per mesurar el tros que sobra, usarem el peu. Després direm als xiquets “la pissarra mesura 3 passos i 2 peus” i els preguntarem:– Per què he utilitzat al final el peu? Què hauria passat si no ho haguera fet? – Quins beneficis creus que té usar dues unitats diferents per fer un mesurament?

■ http://www.tiching.com/22515■ Ajudarem cada alumne a retallar un tros de corda de la mateixa longitud que la seua alçada i hi col·locarem un distintiu que la identifique. Demanarem als xiquets que comparen estatures de diferents companys mitjançant les cordes i que després comproven el resultat posant junts els dos xiquets.

■ Demanarem a huit xiquets que cadascun escriga a la pissarra un nombre entre 10 i 99 amb lletres. Després, uns altres huit xiquets escriuran els nombres amb xifres i, finalment, un xiquet els ordenarà.


Els alumnes podran fer diversos mesuraments amb regle en aquesta pàgina web.


En aquesta pàgina web podrem trobar problemes senzills amb preus de productes que es resolen amb sumes



En la primera de les webs, els alumnes po-dran fer sumes sense portar-ne i portant-ne.En la segona, es proposen sumes de nombres de dues xifres, algunes de les quals tenen resultats més grans que 100.En aquest cas, direm als xiquets que la mecànica és com la que hem vist fins ara.Per exemple, 91 + 39 = 9 d 1u + 3 d 9 u = 12 d 10 u = 13 d 0 u = 130.

76


En aquesta pàgina trobarem diferents activitats amb les quals els xiquets es podran familiaritzar amb l'ús de les monedes i els bitllets de curs legal.


Després, demanarem als xiquets que compten aquesta quantitat de diners i que expressen la quantitat en euros i cèntims.

■ Entaularem un diàleg amb els xiquets i les xiquetes de la classe amb preguntes d'aquest tipus:– Quants xiquets porten un jersei verd? Quants el porten roig? Quants el porten blau?

– Quants xiquets tenen els ulls blaus? I marrons? N’hi ha cap que tinga els ulls verds?

– Quants xiquets i xiquetes tenen germans o germanes? Quants no en tenen?

– Quin és l'esport preferit dels xiquets de la classe? Quin és el menjar preferit?

Anirem anotant les dades a la pissarra mitjançant palets o creus i després demanarem als alumnes que repre-senten les dades en un paper.

TEMA 11


Després, els xiquets compararan les capacitats de diverses parelles de recipients en aquesta web.


En aquesta web, els xiquets podran comparar quantitats d'objectes, de diners i nombres de dues xifres.


Tot seguit, demanarem als xiquets que observen aquesta imatge, i després els preguntarem:– Què té en comú esta imatge amb la taula numèrica estudiada en les activitats anteriors?Després de constatar que les dues taules tenen el mateix nombre de files i columnes, direm diferents nombres i els xiquets ens diran quin color els correspon.

Per exemple, nosaltres direm “15” i ells diran “groc”. Després, direm un color i seran els xiquets els qui ens diguen nombres que s’hi corresponguen.



Ací podran treballar amb pesos i balances.




En aquest segon conjunt de webs podran treballar amb capacitats.

■ Disposarem de cinc objectes de la classe amb diferents pesos i els xiquets hauran de deduir quins són els que pesen menys i quins els que pesen més.Repartirem a cinc xiquets o xiquetes cartolines numerades amb els ordinals del primer al cinqué. Els demanarem que comparen els pesos a la balança de plats i que després els ordenen del més pesant, ordinal primer, al menys pesant, ordinal cinqué.Repetirem l'activitat amb altres objectes i altres alumnes les vegades que ens semble oportú.

■ Després, demanarem als xiquets que pregunten a sa casa en què consisteix votar en unes eleccions.Posteriorment, a classe, posarem en comú les respostes obtingudes pels xiquets i els proposarem fer votacions a classe.En tots els casos, les llistes de respostes seran tancades per controlar els resultats.

Després de cada votació farem recompte de resultats i farem taules com les de l'activitat del llibre. Podrem votar sobre menjar preferit, color preferit...■ http://www.tiching.com/22540

77

Tot seguit, demanarem als xiquets que seguisquen per Google maps el recorregut de la marató que indica la foto.

TEMA 12

■ Després, farem preguntes als xiquets sobre les formes d'alguns objectes, com ara:– A què s'assembla un plat? A què s'assembla un sobre? A què s'assembla una goma d'esborrar?


■ A continuació, sense suport figuratiu de cap tipus, demanarem als xiquets que ens diguen si el quadrat té simetries i si en tenen el cercle, el triangle i el rectangle.

Després, dibuixarem les figures a la pissarra i demanarem a diversos xiquets que marquen eixos de simetria.





En aquestes webs els xiquets podran practicar amb simetries, formes geomètriques diferents, classificacions de polígons, etcètera.


Finalment, observarem aquesta imatge d'Internet i formularem als xiquets preguntes com:

– Què és el que apareix a la imatge? Per a què serveix? Has vist algun marcador? On?

– Quants jugadors té un equip de futbol? I de bàsquet? En quin esport s’utilitza este marcador?

– Sabries dir què signifiquen els diferents nombres que apareixen al marcador?

– Quin equip ha guanyat el partit? Per quants punts de diferència?

– Quants punts han anotat entre tots els jugadors de Duke que apareixen al marcador?

– Quantes faltes han comés entre els jugadors de NC State que apareixen al marcador?



Després, observarem aquestes imatges i farem als xiquets preguntes com les següents:– Quin és l'esport de la primera fotografia? Coneixes l'esport de la segona?

Quina pista creus que té el contorn més gran, la de tennis o la de bàdminton? Per què?

PRIMER CICLE: SEGON CURS

TEMA 1


Tot seguit, treballarem amb els nombres de dues xifres en aquesta pàgina web.


Per acabar, la pàgina web següent “endivinarà” el nombre de dues xifres que nosaltres hem escollit

■ Després, escriurem sèries de cinc sumes sense portar-ne de nombres de dues xifres a la pissarra. Escriurem també els resultats, però un d'ells serà incorrecte.Els alumnes distribuïts en grups de cinc membres hauran d'endevinar quina de les sumes està mal resolta. El grup que trobe l'error abans s'anotarà un punt.En finalitzar l'activitat, demanarem als grups que expliquen què mètode han seguit per fer els càlculs.És a dir, que diguen si entre els membres del grup s'han distribuït la faena o no, etc., i quin creuen que és el millor sistema per trobar l'error amb rapidesa.


78

En la pàgina web següent podrem trobar diferents activitats en les quals els xiquets, en resoldre sumes de nombres de dues xifres, podran completar dibuixos...


A la pàgina web següent, els xiquets podran practicar amb les restes de desenes senceres.


En aquesta pàgina web, els xiquets podran dibuixar línies corbes i poligonals.


En aquest web podrem treballar amb els nombres ordinals fins al 10.■ Finalment, escriurem a la pissarra ternes de nombres de dues xifres i els xiquets hauran d'idear situacions fent servir, com consideren més convenient, sumes o restes.Per exemple, si diem els nombres 47, 34 i 13, podran construir enunciats de problemes amb solucions com 34 = 13, 47 13 = 34 o bé 34 + 13 = 47.


En aquest web podem generar diferents tipus de fulls de càlcul perquè els xiquets practiquen les operacions realitzades en el tema.Per exemple, podem generar fulls de sumes de nombres de dues xifres sense portar-ne a l'apartat Sumar en columnes.També trobarem a Restar en columnes fulls de restes de dos nombres de dues xifres sense portar-ne.


Finalment, demanarem als xiquets que, entre totes les motos d'aquesta fotografia, busquen aquella que tinga assignat un nombre de dues xifres que sume 10.■ Dibuixarem a la pissarra una línia corba i una altra de poligonal i una sèrie d'objectes que estiguen constituïts per línies d'algun dels dos tipus.Per exemple: un sol, el curs d'un riu i una poma, per representar línies corbes i unes muntanyes o una serra, per a les línies poligonals.

Després, els alumnes indicaran quins dibuixos estan formats per línies corbes o poligonals.

Després, dibuixarem un grup d'estrelles i un altre de llunes i demanarem a un xiquet que encercle les estrelles amb una línia poligonal tancada i les llunes amb una corba tancada.

■ http:// www.tiching.com/30498

Finalment, jugarem amb el tangram que podrem trobar en aquesta pàgina web.

TEMA 2

■ Necessitem dos jocs de cartes de l'1 al 12, que podem fotocopiar i retallar en el JOC 1 de la pàgina 2-20.Agrupats per parelles, repartirem un joc de cartes a cada xiquet, que disposaran cara amunt en una pila. Cada jugador alçarà una carta de la seua pila i la compararà amb la del seu oponent. Qui traga la carta més alta es quedarà amb totes dues i les col·locarà en una pila a part.

En cas que les dues cartes siguen iguals, se n'alçaran dues més i qui guanye aquesta vegada es quedarà amb les quatre cartes. Guanyarà qui acumule més cartes.

■ Tot seguit, donarem una sèrie de nombres escrits sobre cartolines a l'alumnat perquè els ordenen del més petit al més gran.



Els xiquets podran ordenar nombres de fins a dues xifres en aquestes pàgines web. En la primera, podran escollir entre huit nivells de dificultat.


En aquest web, els xiquets podran calcular els resultats de sumes de tres nombres d'una xifra.■ Després, escriurem nombres de dues xifres a la pissarra i els xiquets hauran d'expressar-los com a suma de tres sumands de dues xifres.

79


En aquest web, donats dos nombres, els alumnes hauran de dir si un tercer nombre es troba a l'esquerra, a la dreta o entre els anteriors.

■ http://www.tiching.com/30523Observarem aquesta imatge i després de demanar als xiquets que expliquen el que sàpiguen de l’escacs, els preguntarem:– Quantes fitxes blanques hi ha sobre el tauler? I negres? Quantes n’hi ha en total?– Quantes caselles de cada color hi ha en el tauler? Quantes són en total?

– Quantes caselles hi ha desocupades si veiem que en el tauler hi ha 32 fitxes?


En aquest web els xiquets podran aprofundir en el valor posicional de les xifres dels nombres de tres xifres.



En aquestes adreces els xiquets podran treballar amb la relació entre la suma i la resta.


Finalment, observarem la imatge següent a Internet i preguntarem als xiquets:

– Quin esport practiquen els jugadors de la imatge? Què en saps del rugbi?

– Saps quants jugadors hi ha en un equip de rugbi? Quants n’hi ha en la imatge?

– Si hi ha 15 jugadors en un equip quants en falten de cada equip a la fotografia? Quants en falten en total?


Els xiquets podran ordenar conjunts de nombres en aquest web..

Inclou nombres de tres i quatre xifres per la qual cosa hauríem d’ampliar l’algorisme de comparació de nombres.


En aquest web els xiquets podran fer sumes de nombres de dues xifres sense portar-ne.


En aquest web es treballa amb el valor posicional de les xifres en els nombres de tres xifres.


Finalment, els alumnes podran completar sumes en les qual falta un sumant en aquesta pàgina web.

■ Dibuixarem a la pissarra un quadrat, un cercle i un triangle i demanarem a uns quants alumnes que dibuixen:

– Una estrella a l'interior del quadrat.

– Un peix a l'exterior del quadrat.

– Una lluna a l'interior del cercle.

– Un llapis a l'exterior del cercle.

– Un sol a l'interior del triangle.


TEMA 3

■ Escriurem a la pissarra aquestes sumes de tres sumands i diversos alumnes hauran d’eixir a resoldre-les:26 + 14 + 5 (45) 15 + 15 + 9 (39) 18 + 22+ 6 (46)42 + 10 + 5 (57) 30 + 10 + 5 (45) 34 + 10 + 5 (49)


Finalment, observarem les informacions que ofereix aquesta pàgina de la Viquipèdia sobre el nombre dos-cents i preguntarem als alumnes:– Com s'escriu dos-cents en nombres romans? Quin ordinal li correspon?

– Quina és la centena que el precedeix? I la següent? Coneixes alguna altra centena?

80


En aquesta pàgina els xiquets podran manipular monedes de cèntims d'euro i també les d'1 i 2 euros. Podem demanar que se situen per parelles i que un dels xiquets plantege una equivalència al seu company, que haurà de resoldre-la utilitzant altres monedes.

Per exemple, si el primer xiquet proposa 50 cènt + 1 € ; el segon pot completar la igualtat de la manera següent: 10 cènt + 20 cènt. + 20 cènt. + 50 cènt. + 50 cènt.; ...

■ Continuarem proposant als alumnes problemes orals com els següents:– Una polsera val 50 euros i he pagat amb un bitllet de 100 euros. Quant em sobra?

– Si tinc 70 euros i vull comprar dues pilotes de 30 euros en tinc suficient?


Finalment, els xiquets podran practicar amb monedes i bitllets de fins a 100 euros en aquesta pàgina web.




En aquestes pàgines web els xiquets podran practicar amb la suma portant-ne.

TEMA 4


En aquesta pàgina web els xiquets podran trobar activitats amb les quals treballar la descomposició dels nombres de tres xifres en centenes, desenes i unitats.


Tot seguit, demanarem als xiquets que practiquen amb la representació figurativa i la descomposició dels nombres de tres xifres en aquesta pàgina web.

■ http://www.tiching.com/30647En la pàgina web anterior els xiquets podran completar sèries incompletes creixents de múltiples de 10.


En els apartats Cortocircuito en el circuito i La lotería d'aquest web, podrem practicar la descomposició dels nombres de tres xifres.

En els apartats Orden en la prisión y ¿Subes o bajas?, podrem treballar l'ordre de nombres de tres xifres.

Finalment, en l'apartat Rebajas, podrem fer exercicis amb els preus d'euros.


En aquesta pàgina web, els xiquets podran realitzar activitats en les quals es manipulen monedes i bitllets d'euro.


En aquesta pàgina del Banc Central Europeu trobarem diversos recursos amb els quals els xiquets podran aprofundir els seus coneixements sobre l'euro.


Després, observarem aquesta imatge a Internet i farem les següents preguntes als xiquets.– Què veus a la imatge? Per què creus que serveixen les matrícules dels cotxes?– Quin nombre apareix en esta matrícula? Quins són els nombres anterior i següent?

TEMA 5

■ Agrupats per parelles, donarem a un xiquet bitllets de deu euros i monedes d'1 euro com les que podrem fotocopiar a les pàgines 3-18 i 3-19 de la guia.A continuació, un dels xiquets de la parella tancarà els ulls i proposarem a la pissarra una resta portant-ne.

81

El xiquet que ha vist la resta l’haurà de representar manipulant bitllets i monedes per al seu company, qui haurà d'endevinar de quina operació es tracta.Per exemple, per representar 43 28, hauran de representar el 43 amb quatre bitllets i tres monedes i, tot seguit, canviar un dels bitllets per deu monedes.Finalment, hauran de retirar dos dels bitllets i huit de les monedes, i quedarà com a resultat un bitllet i cinc monedes, és a dir, 15 euros.

■ Dibuixarem a la pissarra una recta numèrica, per exemple, la que representa els nombres entre 240 i 250.

A continuació, assenyalarem nombres de la recta perquè els xiquets els vagen nomenant i, després, direm un nombre que un dels xiquets representarà a la recta.

■ Després, escriurem els nombres del 600 al 700 comptats de 5 en 5 barrejats per tota la pissarra.

Demanarem a un xiquet que isca a la pissarra i que unisca amb una línia els nombres del 600 al 620.

Després un altre unirà els nombres del 620 al 640, un altre del 640 al 665... Podrem repetir l'activitat amb una altra sèrie i comptant, per exemple, de dos en dos.


En aquesta pàgina web, els xiquets podran solucionar problemes en què hauran de fer sumes i restes.

■ Proposarem situacions en les quals s'expresse la situació inicial i la situació final:Abans tenia: 51 Ara en tinc: 22Abans tenia: 19 Ara en tinc: 30...Els alumnes s’hauran d’inventar frases per cada una de les situacions en les quals intervinguen sumes o restes i que tinguen sentit. Per exemple:– Tenia 51 euros. M'he comprat un joguet que val 135 euros. Ara només em queden 22 euros.– Ahir tenia 19 cromos. Hui n’he guanyat 11. Ara tinc 30 cromos...

■ Agruparem l'alumnat per parelles. Necessitem 30 cartes amb nombres del 0 al 9, que podem fotocopiar i retallar a la pàgina 1-21 d'aquesta guia.Totes les cartes es col·loquen cara avall en una pila. Per torns, cada jugador agafa 3 cartes i, amb les 3 xifres, intenta formar el nombre més alt possible. Quan tots els jugadors han format el seu nombre, es comparen i guanya qui ha obtingut el més alt.


Després, en aquesta web, els xiquets hauran d'assenyalar la centena més pròxima al nombre de tres xifres proposat.




En aquests webs els xiquets podran fer restes portant-ne i sense portar-ne.


En aquest web, els xiquets podran fer operacions amb objectes amb un valor assignat.


En aquest web, els xiquets podran competir per parelles per aconseguir el nombre més gran de formatges fent el menor nombre de desplaçaments possibles

TEMA 6

■ http://www.tiching.com/5201■ Tres xiquets eixiran davant els seus companys i es col·locaran en fila. Un dels xiquets representarà les centenes, un altre les centenes i el tercer, les unitats.Cada un representarà un nombre del 0 al 9 amb els dits i els seus companys hauran de descobrir de quin nombre de tres xifres es tracta i expressar-lo de diferents formes.


A continuació, els xiquets buscaran els termes que falten en les sumes d'aquesta pàgina web.

82

Els proposarem que completen sumes en nivell creixent de dificultat, és a dir, des del nivell mínim, Molt fàcil, al nivell màxim, No tan fàcil.


En aquesta pàgina web els xiquets podran crear els seus propis mosaics amb figures geomètriques.


En aquesta pàgina web, els xiquets podran treballar amb diferents formes de representar visualment dades com, per exemple, pictogrames i gràfics de barres.

■ Després, a més dels diàmetres mesurarem les superfícies de figures que dibuixarem a terra de la classe.Els alumnes hauran de comptar el nombre de quadrícules que hi ha a cada figura i després, comptar el diàmetre Seguidament, repartirem a cada xiquet deu quadrats de cartolina perquè construïsquen diferents figures amb la mateixa superfície i amb diferent diàmetre.Per exemple, algunes de les figures que els xiquets podrien construir amb els quadrats serien les següents:

D'aquesta manera els xiquets podran comprovar que la comparació de superfícies per estimar si hi ha dues figures amb el mateix nombre de quadrats no és gens intuïtiva.

També podran comprovar que amb el mateix nombre de cubs es poden construir figures amb diferents perímetres.

TEMA 7


En aquesta web, els xiquets podran utilitzar targetes per representar sumes i multiplicacions que els proposarem.


En aquest web, els xiquets podran trobar els nombres que falten en algunes multiplicacions. També hi ha activitats amb sumes i restes.■ Seguidament, tornarem a calcular quantitats de diners amb els bitllets i les monedes.Per exemple, demanarem als xiquets que compten quants diners hi ha en tres monedes d'1 euro, dues monedes de 2 euros i quatre bitllets de 5 euros.També demanarem que intenten aconseguir set euros exclusivament amb monedes de 2 o dotze amb bitllets de 5.

■ Repartirem als xiquets cartes de l'1 al 9 com les que podrem trobar a la pàgina1-21 de la guia.Les cartes es posaran de cara avall en una pila, un dels xiquets mirarà una carta sense ensenyar-la al seu company i, si per exemple, ha tret el 3 dirà una frase com:– El doble del nombre de la meua carta és el 6 , o bé¸ el seu triple és el nombre 9.Si el company encerta, es queda amb la carta si no, se la queda l'altre xiquet. Guanyarà qui acumule més cartes.

■ Finalment, serem nosaltres els qui pensarem un nombre i donarem als xiquets pistes com les següents:– El seu doble és més gran que 2 però menor que 5 (el 2). El seu triple és igual que el doble de 9 (el 6).


En aquesta web, els xiquets tindran que escriure les expressions multiplicables de sumes amb tots els sumands iguals.




En aquests webs els xiquets podran practicar les taules de multiplicar fins al 9.



En aquestes pàgines web, els xiquets podran multiplicar nombres d'una xifra.

83


Seguidament, observarem aquest recorregut d'una marató que té lloc a la ciutat de Washington DC.Tot seguit, teclejarem Constitution Avenue Northwest a Google Maps i demanarem als xiquets que tracten d'identificar sobre el mapa per on passa la marató.

TEMA 8


En aquest web els xiquets podran realitzar sumes de dos nombres de fins a tres xifres portant-ne.

■ Escriurem les següents sumes a la pissarra i demanarem a diferents xiquets que isquen a resoldre-les:

75 86 93 68 86 +42 +26 +25 +58 +58(117) (112) (118) (126) (144)


Seguidament, en aquest web, els xiquets trobaran restes de nombres de tres xifres portant-ne.


Els xiquets podran treballar en aquest web amb totes les taules de multiplicar de l'1 al 10.


En aquests webs els xiquets trobaran exercicis de sumes i restes portant-ne.


En aquestes pàgines web els xiquets podran comparar i ordenar nombres de tres xifres.


■ Després, observarem aquesta imatge i formularem als xiquets preguntes com les següents:– Quines monedes hi ha? Quins hi falten? Quant sumen? Quantes faltarien per arribar a 1 euro?

– Després, els xiquets formaran un rogle agafant-se de les mans i cada un d'ells dirà a quin dels seus companys agafa amb la mà dreta i a quin amb l'esquerra.

Tot seguit, els preguntarem si dos xiquets poden donar-se la mateixa mà en un rogle com aquesta i que ens expliquen la raó de les seues respostes.

TEMA 9


Els xiquets podran aprofundir en la lectura de rellotges analògics i digitals en aquesta aplicació web.


Els xiquets podran treballar amb els mesos de l'any i els dies de la setmana en aquesta aplicació web.

■ http://www.tiching.com/31140En aquest web, els xiquets podran veure diferents formes d'organitzar dades gràficament.

L'aplicació proposa preguntes sobre les dades representats en pictogrames, diagrames de barres, ...



Finalment, abans de passar a les següents pàgines, proposarem als xiquets que practiquen amb les taules del 3 i del 4 en aquestes pàgines web.



Trobarem activitats amb rellotges digitals i analògics en aquestes pàgines web.


84

Finalment, en aquesta adreça web trobarem diferents opcions perquè els xiquets practiquen amb operacions de suma, resta i multiplicació.

■ http://www.tiching.com/31151A continuació veurem l'anterior fotografia a internet i farem als xiquets preguntes com aquestes:

– Quin esport creus que practiquen les persones de la fotografia? Com es diuen?

– Quin nombre porta cada un dels jugadors? Quin és el nombre més gran dels dos?

– Quin és el doble de 33? Què ocorre si intentes calcular el doble de 16? Com ho pots calcular?

– Quina és la diferència entre els nombres? I entre els dobles? Fes la suma 17 + 17. Què ocorre?


Finalment, podem usar aquesta imatge per localitzar peces d'escacs en el tauler.

Podem usar la notació anàloga a la del llibre, és a dir, nombres en l'horitzontal i lletres en la vertical, o usar la de la imatge, cosa que suposaria un canvi d'orientació.

TEMA 10


■ Finalment, en aquesta pàgina web, podrem trobar demostracions de mesuraments de perímetres de polígons regulars, és a dir, usant la multiplicació.

També trobarem demostracions de mesuraments de perímetres de polígons irregulars i podrem fer el nostre propi mesurament amb un regle.

■ http://www.tiching.com/2432En aquest web, els xiquets podran trobar informació sobre el Sistema Internacional d'Unitats, les unitats presents en el regle i podran fer alguns mesuraments.

■ A continuació, demanarem als xiquets que ens diguen recipients en els quals creuen que caben molts litres com, per exemple, piscines, ...

■ Els demanarem que observen els següents dibuixos amb atenció i que comparen la mida de cada trio d'objectes escrivint el signe < o > en cada cas:


Finalment, demanarem als xiquets que diguen si creuen que el meló d’Alger o els trossos pesen més d'un quilo.



En aquests webs, els xiquets podran treballar amb les taules del 6 i del 7 que hem vist en aquestes pàgines.

■ Finalment, demanarem als alumnes que indiquin quants recipients són necessaris per aconseguir, en cada cas, les capacitats indicades.


85

TEMA 11


En .aquesta web, els xiquets podran trobar diverses activitats sobre cossos geometrics.

■ http://www.tiching.com/31200 Després, observarem la imatge anterior a internet i farem als xiquets preguntes com aquestes:

– Quin és el resultat del partit fins al moment? De quin esport creus que es tracta?

– Si el partit va acabar amb un total de 163 punts, quants punts queden encara per anotar?

– Si en total es van fer 34 faltes en tot el partit, quantes faltes mancaven per fer?


En aquesta pàgina web, els alumnes podran tornar a practicar amb els termes de la taula del 9.


Després, observarem aquesta foto a internet i farem als xiquets preguntes com aquestes:– Quin animal és el més gran que hi ha a la imatge? Quantes persones creus que hi ha aproximadament?

– Quant pesa una persona més o menys? El tauró de la imatge pot pesar 100 kg? Més o menys?


En aquesta aplicació interactiva, els xiquets podran fer les operacions de suma, resta i multiplicació que desitgen de manera molt intuïtiva, a més d’usar la recta numèrica.Seleccionaran els nombres que vulguen operar arrossegant-los des de la recta numèrica, escolliran l'operació que vulguen fer i arrossegaran un nombre sobre l'altre.


En aquesta imatge veurem una finestra constituïda de rectangles.

Podrem demanar als xiquets que compten el total de rectangles que veuen, és a dir, en total:

4 menuts, 4 mitjans constituïts per dos menuts, 1 gran


Després, observarem aquesta fotografia a internet i farem als xiquets preguntes com les següents:– Quantes persones hi ha a la foto? Quants homes hi ha? I dones?

– Creus que, si esculls una persona a l'atzar, és més probable que siga home o dona? Per què?

TEMA 12


En aquesta web, els xiquets podran repassar el que saben fins ara sobre la divisió.


Amb aquesta aplicació, els xiquets podran practicar amb les divisions per 1, per 2 i per 3.


Tot seguit, demanarem als xiquets que observen aquesta imatge a internet i els preguntarem:

– Quins animals són els de la imatge? On són? Què fan?

– Quants ulls tenen els lleons? Quantes potes tenen? I quantes cues? Quants lleons hi ha en la imatge?

Quants ulls, cues i potes tenen entre els dos lleons? Quines serien les respostes si n’hi haguera quatre?


Finalment, mostrarem als xiquets aquesta imatge d'internet i els farem preguntes com aquestes:

– Saps què fan els avions de la imatge? Quantes ales tenen entre els dos? I hèlixs?

– Quantes ales i hèlixs té un de sol? Si els dos junts fumiguen 6 camps al dia, quants en fumiga cada un?


86


Amb aquesta aplicació els xiquets podran fer diferents mosaics de creació pròpia o treballar a partir dels suggeriments que podran trobar a l'apartat Idees.


Els xiquets podran equilibrar pesos en una balança de platerets en aquesta aplicació web.

87

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten en la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

88

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

89

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

90

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

91

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

92

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el

93

misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els

94

vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

95

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

96

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

97

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

98

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

99

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

100

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

101

1 · Web viewPrimer Cicle Educació Primària Projecte Nombre 1-2 Matemàtiques Comunitat...

Documents

Transcript of 1 · Web viewPrimer Cicle Educació Primària Projecte Nombre 1-2 Matemàtiques Comunitat...