12. Descolonització i Tercer Món
-
Upload
caldwell-whitfield -
Category
Documents
-
view
42 -
download
3
description
Transcript of 12. Descolonització i Tercer Món
![Page 1: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/1.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.1. Les causes de la descolonització
La descolonitzacióés
el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials (1945-65)
per causa de
elements deguts a l’impacte de la SGM
les colònies:-enfonsament del mite de la potència colonial invencible-sentiment antioccidental i
independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental
-difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia
-formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants
en relació a
-el nou equilibri internacional:-pèrdua d’importància de les antigues potències colonials
-posició anticolonialista de les noves potències
les noves organitzacions internacionals:
-Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret
d’autodeterminació-paper de tribuna internacional a
favor de la independència
elements apareguts a l’interior de les metròpolis
la força dels moviments
anticolonialistes i d’alliberament
basats en
ideologies diferentslíders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor,
Lumumba)
-de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia)
-de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa
com són
en relació a
la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria,
exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los
la rendibilitat política dels imperis:-intel·lectuals que defensaven
posicions anticolonialistes-augment de població que prenia consciència de les reivindicacions
anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis
va influir en
![Page 2: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/2.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.2. Les primeres independències asiàtiques
Les colònies asiàtiquesvan ser
les iniciadores del moviment descolonitzador
a través de
negociacions i guerres d’alliberament simultànies
o successives
com són els casos deIndonèsia:
-ocupació nipona: foment de l’actitud antioccidental i tolerància de les guerrilles
-1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno)-enviament de tropes holandeses
-pressions de GB i l’ONU-negociacions de l’Haia
-1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia
Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja):-1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh)
proclamen la RD del Vietnam-enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap)
-1950: internacionalització-1954: derrota francesa a Dien Bien Phu
-Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17)
-continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA
Índia:-existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga
Musulmana (Ahmet Jinnah)-1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament
-Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans
-partició: Unió Índia i Pakistan-continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i
fronterers (Caixmir)
![Page 3: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/3.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.3. Els conflictes al Pròxim Orient
Al Próxim Orient-1917: Declaració Balfour i immigració massiva de jueus
-SGM: holocaust-1945: insurrecció de l’Haganà
-1947: resolució de l’ONU-1948: proclamació d’Israel (Ben
Gurion)
l’oposició entre Israel i els països àrabs
1a. guerra (1948-49)
degut a
-expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i
reclusió en camps de refugiats-no reconeixement de l’estat
jueu pels estats àrabs
-atac de la Lliga Àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània,
Iraq, Líban, Iemen)-rebuig israelià i ocupació de
Jerusalem i el Nègueb-1949: armistici (partició de
Jerusalem i noves zones per a Israel)
Egipte: cop d’estat (Nasser), rep.
1953: britànics fora del Sudan
revoltes i noves repúbliques: Iraq (1958), Somàlia i Mauritània (1960), Iemen del Sud (1962)
moviment panarabista
-defensa de la identitat cultural islàmica-lligams de cooperació i d’ajut entre
països islàmics-oposició a l’estat d’Israel
Iran:-1951: cop d’estat (Mossadeq) i
nacionalització dels jaciments petrolífers-1953: cop d’estat (va tornar el xa al
poder) i occidentalització del país-1979: l’ayatollah Khomeini puja al poder
(rep. islàmica)
1956: nacionalització canal de Suez (ocupació franco-britànica, suport soviètic, pressió nord-americana)
2a. guerra: invasió del Sinaí
conflueixen
a través de
va provocar la
amb fets com
aprofitada per
va afavorir
complementat amb
caracteritzat per
va aconseguir
va influir sobre
problemes polítics i
interessos econòmics
destacant
ha donat lloc a
problema palestí:-èxode i ocupació israeliana
-OAP (1964): acció directa i terrorista (abandonada des de 1974)
-1977: Egipte reconeix Israel-1978: Camp David-1987: 1a. intifada
-1991: Conf. Madrid: inici negociacions (“pau per territoris”)
-1993: zones aut. Gaza i Jericó-2000: 2a. intifada i radicalisme islamista
arran de
el naixement d’Israel
3a. guerra (dels Sis Dies, 1967): ocupació territoris i esclafament exèrcits àrabs
4a guerra (Yom Kippur, 1973): negociacions
![Page 4: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/4.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (1)
La descolonització del continent africà
va produir-se
entre 1955 i 1975
al temps que augmentava
la consciència anticolonial i la voluntat d’independència
manifestada a
-Conf. de Nova Delhi (1947)-Conf. de Bandung (1955):
dret dels pobles a la sobirania, igualtat de les nacions,
condemna a les discriminacions racials, rebuig
a les intervencions estrangeres, voluntat
neutralista, etc.
distingim
l’Àfrica del nord
Marroc i Tunísia (França):-rebel·lions nacionalistes (Istiqlal i Destur)
-repressions i negociacions amb els poders locals
-indep. del Marroc (1956: Muhammad V)-indep. de Tunísia (1957; Rep.: Habib
Bourguiba)
colònies espanyoles:-1956: incorporació del Rif al Marroc
-1968: indep. de Guinea Equat.-1969: cessió d’Ifni al Marroc
-1975: cessió del Sàhara a Marroc i Mauritània, amb l’oposició del Front
Polisario (RASD)
Algèria (França):-colònia molt poblada d’immigrants
-1954: fundació del FAN (Ben Bella), insurrecció, enviament de tropes i forta repressió
-1958: crisi política i pujada de De Gaulle al poder-1959: reconeixement del dret d’autodeterminació
-1960 i 1961: rebel·lió de colons francesos-negociacions i referèndum
-1962: independència
Àfrica subsahariana
el Con Sud africà
![Page 5: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/5.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (2)
distingim
Àfrica subsahariana el Con Sud africà
l’Àfrica britànica:-Ghana: independència pactada
(Nkrumah, 1957)-Nigèria (1960)
-Sierra Leone (1961)-Tanganika (1961)
-Uganda (1962)-Kenya (1963): insurrecció dels
Mau-Mau (1950-53)
l’Àfrica francesa:-1947: insurrecció a Madagascar
-1958: proposta: autonomia o indep.-1958: ind. de Guinea (Sékou Touré)
-1960: ind. de Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad, ...
Congo Belga (Zaire):-1958: el Moviment Nacional del
Congo (Lumumba) reclama la ind.-1960: Bèlgica accepta
-conflicte de Katanga afavorit pels belgues i mort de Lumumba-1965: cop d’estat (Mobutu)
Rep. de Sud-Àfrica:-1961: proclamació de la ind. per part dels colons blancs i
instauració de l’apartheid-lluita contra la discriminació racial i per la ind. real (Congrés
Nacional Africà, Nelson Mandela)-1990: inici del procés per suprimir l’apartheid (alliberament
de Mandela, derogació de lleis discriminatòries)-1993: nova constitució
-1994: primeres eleccions multiracials
Rhodèsia del Nord: ind. el 1963 (Zàmbia)Rhodèsia del Sud:
-1965: proclamació unilateral d’ind. per part dels blancs i instauració d’un apartheid
-1980: consecució del poder per la majoria negra, abolició de l’apartheid i proclamació de Zimbabwe
Portugal:-1955: aparició de moviments guerrillers, generalització de la
insurrecció, erosió del règim dictatorial de Salazar-1974: Revolució dels Clavells
-negociacions i ind. (Angola, Moçambic, Guinea Bissau)
Namíbia (colònia alemanya sota el control d’Àfrica del Sud):-moviments independentistes amb el suport d’Angola
-1988: acord per a la ind.-1989: primeres eleccions generals
-1990: independència
on cal parlar de
![Page 6: 12. Descolonització i Tercer Món](https://reader036.fdocuments.co/reader036/viewer/2022082901/56813062550346895d9631f7/html5/thumbnails/6.jpg)
12. Descolonització i Tercer Món
12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme
El Tercer Móndesignava
no alineament amb cap dels blocs
el conjunt de països
compartien
característiques derivades del subdesenvolupament
econòmic
com ara
-escassa renda per càpita-malnutrició
-analfabetisme-gran creixement demogràfic-majoria de població activa
agrària
equival a
-països subdesenvolupats-perifèria (/ centre)
-Sud (/ Nord)-empobrits (/ enriquits)
han continuat amb el
neocolonialisme
caracteritzat per
dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi
desigual)
dependència financera (dels prèstecs del món
desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors)
dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)