Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

viulallengua

TxèquiaLa república de la patata

República Txeca

Praga

Brno

Eslovàquia

Àustria

Més de 9 milions de persones parlen txec. Tot i que la majoria es troben a la República Txeca, també n’hi ha uns pocs milers de parlants als estats veïns d’Àustria, Bulgària i Eslovàquia. De fet, l’eslovac i el txec són dues llengües eslaves molt properes, els parlants de les quals es poden entendre sense gaire dificultat. Ho afavoreix que la major part d’aquestes dues comunitats de parlants hagin conviscut fins al 1992 sota una mateixa entitat política: Txecoslovàquia.

Així mateix, molts txecs emigraren als Estats Units d’Amèrica tan bon punt acabà la II Guerra Mundial. Juntament amb ells s’hi desplaçà la llengua i avui dia encara n’hi ha un nombre indeterminat de parlants. D’altra part, a Txèquia històricament hi ha hagut algunes zones amb una presència considerable de parlants d’alemany. Molts d’aquests, però, n’emigraren després del 1945 i avui són uns pocs milers els que hi parlen.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Europa

Entesa d’eslaus

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1493-2010

Atractius arquitectònics i lingüístics

Cada any les esglésies i monestirs gòtics i barrocs de la ciutat de Praga, la capital de la República Txeca, atreuen milers de turistes. Tal quantitat de monuments religiosos, però, no ha fet que els txecs tenguin una religiositat especial. De fet, després de mig segle sota règim comunista, més del 60 per cent de la població es declara agnòstica.

Praga, això no obstant, també ofereix altres atractius arquitectònics contemporanis. Aquest és el cas de l’anomenada casa Dansant, obra de Frank Gehry, qui també és l’autor del museu Guggenheim de Bilbao. Hi ha qui coneix aquesta obra amb el nom de Ginger i Fred en al·lusió als dos cèlebres ballarins Fred Astaire i Ginger Rogers, ja que l’edifici té l’aparença de dos cossos en moviment.

Des de fa uns anys, desenes de joves estudiants de la Universitat Carolina de Praga visiten Mallorca, o altres territoris de parla catalana, cada estiu per practicar el català que han après durant l’hivern. En aquesta universitat hi existeix un lectorat de català, on s’ensenya llengua i cultura catalanes, que cada curs aplega una cinquantena d’alumnes. Aquest és el cas de Jana, Lenka i Jan-Marek, que ja tenen coneixements de català a bastament per ensenyar-nos a cuinar alguns plats típics de la seva terra.

Tastaplats

és de Vilafranca de Bonany, són molt entretingudes. Això fa que ens hi enganxem i participem en totes les activitats. Fins i tot hem creat un perfil de Facebook del lectorat perquè qualsevol persona d’arreu del món pugui veure totes les nostres activitats”, comenta Jana Kuklová, una altra jove, estudiant d’enginyeria de transports, que durant dos estius seguits ha vengut a Mallorca gràcies a les beques de treball.

Mentre que Jana és originària de la mateixa capital, Lenka Hrejsemnová, una jove estudiant de filologia francesa i lingüística que també ha pogut perfeccionar el català gràcies a les beques esmentades, és de Brno. És una ciutat que amb uns 400.000 habitants, població semblant a la de Palma, és la segona més gran del país i es troba a la regió històrica de Moràvia.

“Gràcies a la nostra estada a l’Illa, hem pogut comprovar la vitalitat del català. A Praga vàrem aprendre aquesta llengua, però mai abans no havíem estat en contacte amb la societat que la parla. Tot i que a les Balears hi ha una altra llengua oficial, el castellà, hem tocat amb les mans que el català és ben viu i que fins i tot serveix perquè estrangers com nosaltres vénguin a fer-hi feina”,diu Lenka.

A primer cop d’ull, sembla que des de Praga s’ha de tenir un coneixement més aviat limitat de la particularitat catalana, de la vitalitat de la seva llengua i de la cultura. No obstant això, la bauxa que genera el lectorat de català a la universitat d’aquesta ciutat (www.epep.cz) fa que del 1991 ençà centenars d’estudiants hagin assistit a cursos de català i de la seva literatura.

“Les activitats que organitza el lectorat de català són de les més divertides de la universitat. S’hi fan des de jornades castelleres fins a concerts de música o tallers de cuina. Per això em vaig decidir a inscriure’m als cursos de català, una llengua de la qual abans no en tenia gaire informació”, explica Jan-Marek Sík, un estudiant de filologia sueca i finesa de l’esmentada universitat que durant l’estiu passat (2010) obtingué una beca de treball a l’Ajuntament d’Alcúdia, on continuà perfeccionant el català que ja sabia.

“A tots ens passa el mateix. Ens matriculam a les classes de català sense saber ben bé què hi farem. Tot d’una, però, ens adonam que les classes que fa Andreu Bauçà, que

Viatjants de l’idioma

Tastaplats

Jan-Marek

LenkaJana

Haurem de menester:(Per a la pasta) 375 gr de farina75 gr de pa o galleta ratllada1 quilo de patates75 gr de mantega2 ousUna misèria de sal

(Per al farciment)Una cebaPernil dolç o bacó

Preparació:Mesclarem la farina amb el pa o galleta ratllada. Mentrestant bullirem les patates, les pelarem i les esclafarem per fer-ne una espècie de puré, que mesclarem amb la farina i el pa o galleta ratllada. Després hi afegirem la mantega, els ous (amb el blanc i el vermell) i una misèria de sal. Pastarem tots els ingredients fins que n’obtenguem una pasta manejadissa.

Per fer el farciment, passarem la ceba per la paella. Hi tirarem el pernil o bacó. Llavors, agafarem pilots de pasta (de la mida d’un ou) i els aprimarem amb l’aprimador. Enmig hi posarem una cullerada del farciment i ho taparem amb la mateixa pasta fent-ne una pilota ben closa. Per acabar, bullirem totes les pilotes que haguem fet. Les escolarem i, tirant-hi un poc del farciment que ens hagi sobrat per damunt, ja estaran llestes per menjar.

Bramborové kuličky plněné šunkou (Pilotes de patata farcides de pernil) 1

Pernik z cukett (Coca de carabassó) 2Haurem de menester:2 tassons de farina1 tassó de sucreCacau en pols1 cullerada petita de canyella en pols1 sobre de llevat1 culleradeta de bicarbonat sòdic2 carabassons3 ousMig tassó d’oli de gira-sol

Preparació:Pelarem els carabassons i els ratllarem. Llavors hi afegirem la farina, el sucre, el cacau (n’hi podem posar la quantitat que en vulguem, una cullerada grossa o mig tassó, per exemple), el llevat, el bicarbonat, els ous (amb el blanc i el vermell) i l’oli.

Ho remenarem tot perquè quedi ben mesclat i ho tirarem dins un motlle ben untat de margarina o en què hi haguem posat un paper específic. Tot d’una ho ficarem dins el forn. Per saber si és cuita, farem servir el mètode tradicional. És a dir, hi ficarem un escuradents i quan surti net serà senyal que la coca està llesta.

Gregor Samsa, el protagonista de La metamorfosi, de Franz Kafka (autor que, tot i ser txec de naixement, escrigué tota la seva obra en alemany), tan bon punt comença a convertir-se en insecte, la seva nova morfologia animal li impedeix menjar tot allò que fins aleshores li havia preparat sa mare. A partir de llavors, s’haurà de conformar amb els roïssos que els seus familiars no volen.

Doncs perquè no tornin estantisses, convé que ens mengem les pilotes de patata que ens han ensenyat de fer Jana, Lenka i Jan-Marek al cap de poc temps d’haver-les bullides, que és quan tenen una textura més tova i mengívola. I és que la patata és un dels ingredients més comuns en la cuina del país. No debades, la República Txeca n’és un dels principals productors, d’aquest tubercle: se’n fan sopes, dolços i plats de tota casta.

Pel que fa a la carn, els txecs solen consumir molt de porc i aviram. La vedella, en canvi, no hi és gaire habitual. Allò que no mengen gaire és peix, excepte durant el període de Nadal, en què es consumeixen moltes carpes i truites, que són peixos de riu.

“Per Nadal, els txecs no ens complicam la vida. Allò més habitual és que a la majoria de cases es mengi carpa fregida acompanyada d’ensalada

Les metamorfosis d’un tubercle

russa, que és un plat que no du gaire feina”, comenta Lenka.

“Sí. I sabeu què fan a cada casa? Doncs solen comprar una carpa viva ben grossa uns quants dies abans de Nadal i la posen dins la banyera fins que és hora de preparar-la. El peix es converteix en un entreteniment per als al·lots de la casa, que el van a veure i a tocar sempre seguit, fins que li arriba l’hora ”, diu Jana, que l’estiu del 2010 realitzà la seva beca de treball a la redacció de Cent per Cent, revista d’informació comarcal de Manacor.

“És per aquest motiu que els txecs hem d’estar uns quants dies sense poder dutxar-nos, perquè tenim la banyera ocupada per la carpa!”, fa broma Jan-Marek.

Les carpes són tan populars que fins i tot durant les festes de Nadal es fan pastissets de pasta de patata i mantega que tenen forma d’aquest peix. Són una espècie dels crespells que es fan a Mallorca per Pasqua, però que estan recoberts de xocolata o farcits de confitura.

Tastaplats

català txec anglès alemany francès castellà

carabassó cuketa courgette Zucchini courgette calabacín

ceba cibule onion Zwiebel oignon cebolla

espinacs espincas spinach Spinat épinards espinacas

oli olej oil Öl huile aceite

ou vejce egg Ei oeuf huevo

patata brambor potato Kartoffel pomme de terra patata

pernil šunka ham Schinken cuissot jamón

sucre cukr sugar Zucker sucre azúcar

“Per Nadal sempre menjam carpa fregida amb ensalada russa”

Lenka, Jana i Jan-Marek

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.Txèquia“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.