Edició de LleidaDIMECRES · 14 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14548 - AVUI / Any XL. Núm. 13418 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Josep Maria Sauret. Director del Festival de Pasqua de Cervera

“Cervera sempreha estat un llocd’efervescènciamusical”

8375

82-1

8146

9L13

4405

-116

4106

®

CULTURA P28

Aragó volun centenarmés d’obresd’art quesón a LleidaDemanda civil per lespeces del bisbat antic

ACCIÓ · Torrent demanaràmesures cautelars a Estrasburgpel dret a investir Puigdemont ifa disparar la tibantor amb JxCat

PARLAMENT · Els retretsvan en augment i ERC frena a lamesa la tramitació de la reformade la llei de la presidència

Alta tensióP6,7

El jurista Viver Pi-Sunyer, investigat pels fets de l’1-O, arribant ahir a la tarda al jutjat acompanyat del seu advocat ■ J. RAMOS

El jutge Vidal diu en la seva declaració al jutjat que parlava d’hipòtesisde futur i Viver Pi-Sunyer afirma que feia informes tècnics

Passant el tràngol judicial

Bárcenas també sabiade la caixa B valenciana

Nacional P13

El Tribunal de Drets Humans diu quel’Estat no va investigar prou els abusos

Europa-Món P22,23

Europa condemnaEspanya pel tractea dos etarres

Opinió P12

Ricard Font i HereuSecretari d’Infraestructures i Mobilitat

L’aeroport de Gironai el territori

Escriptor. Premi Sant Jordi 2017Entrevista Joan-Lluís Lluís P26,27

“He vist comdesapareixia elcatalà al nord”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 20182 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a sé que es fa ambmolt bona inten-

ció, fins i tot entencels motius, però hotrobo ridícul. No portaenlloc i és de pati

d’escola. Tu fas una cosa, doncs jo, lacontrària, per fotre au! Em refereixo algest que ha fet la plataforma i iniciativaciutadana Pirineus con ellos, que con-vida els murcians que hagin estat vícti-mes de la repressió i violència poli-cial per les seves protestes contrael mur de l’AVE a Múrcia a passar unsdies al Pirineu català. La iniciativa neixcom a reacció i resposta a l’oferimentd’estades i activitats gratuïtes que unacadena hotelera de Múrcia ha fet alspolicies i guàrdies civils desplaçats aCatalunya amb motiu del referèndumde l’1 d’octubre. Per premiar l’“a porellos”. Els impulsors de la idea diuenque busquen donar una resposta enpositiu com a poble solidari tambéamb Espanya, que no busca l’enfronta-ment ni el rancor, sinó simplement“lluitar pels nostres drets com a poble”.D’acord. Molt lloable. Crec, però, que

ens posem en una dinàmica d’acció-reacció que no porta enlloc i que jahem demostrat, de sobres, el nostretarannà lluitador, solidari, pacífic, oberti acollidor. Si realment volíem reconèi-xer i premiar aquestes persones quees van encarar a la policia per protes-tar per les obres del mur de l’AVE, pre-gunto: ¿per què no les obsequiàvemabans? Havíem d’esperar a actuar mo-guts pel recel a una iniciativa que ésobscena per respondre amb una de sifa no fa semblant? No ens cal anar fentaccions d’aquesta mena. No piqueml’ham i no seguim el seu joc perquèl’únic que aconsegueixen és fer-nos ferseguidisme d’una actitud engegada ibeneïda per bona part dels aparells del’Estat. Nosaltres som més originals.No caiguem de quatre grapes en laprovocació que, al capdavall, és el quebusquen des de l’altra banda. És allòque sempre ens deien a casa, apel·lantal seny, quan seguíem les passes d’unamic o veí que ens feia fer alguna mali-feta: “Si ell es llança daltabaix d’unpont, tu també t’hi tiraràs?!” Doncs ai-xò, mantinguem-nos ferms.

J

Keep calmMartí Gironell

Daltabaixdel pont

No seguim el seu joc perquèl’únic que aconsegueixen ésfer-nos fer seguidisme d’unaactitud engegada per bonapart dels aparells de l’Estat

La vinyetaFer

e la cuina francesa, jo trio els es-tofats i rostits que elaborava ladona de Maigret. O aquesta “em-

panada lorenesa” (una quiche lorraine)que se li refreda a taula perquè aquestdissabte al vespre el comissari ha rebuta casa la visita inoportuna d’un homeque li anuncia que està disposat a ma-tar la pròpia esposa i el seu amant.Mentre atén la visita al saló, Maigretsent l’olor evanescent de l’empanada iobserva desolat el televisor que per pri-mer cop s’acaba de comprar: havia ima-ginat que després de sopar hi mirariaun programa fumant la pipa mentreella faria mitja.

Ja els vaig dir que per evadir-me del’actualitat he tornat als llibres de LaCua de Palla. Passats trenta o quarantaanys, hi he tornat d’una altra manera.Com es diu la dona de Maigret? No ténom, si no és que Simenon no el desve-la en algun dels llibres de la sèrie del co-missari que no he llegit o que ara no re-cordo. La dona de Maigret cuina i famitja. Els diumenges es lleva molt d’ho-ra per passar l’aspiradora abans que elmarit no es desperti. El desperta ambun cafè calent. De vegades ell i ella sur-

D

ten a passejar o al cine. De vegades ellaté una “intuïció” que ajuda Maigret aresoldre un cas. Una intuïció “femeni-na” elaborada a casa. I les altres donesque poblen les novel·les? N’hi ha quematen el marit perquè no s’ha compor-tat com un home. “Comportar-se comun home” vol dir servir-li comoditats idiners. A banda les cambreres, les meu-ques i algunes empresàries agressives isuspectes, què més fan les dones de Si-menon? A la comissaria, Maigret no hité secretària, i menys encara agent.

El paper subaltern de la dona abun-da en les novel·les, parlant en general.Si són del segle XIX en avall, el lector

hi projecta la “comprensió” de l’època.Però és que amb Simenon parlem delsanys cinquanta i seixanta del segle XX.Hi ha televisió a les cases. Pels carrerscirculen automòbils, no carros. ÉsFrança, no l’Espanya de la Sección Fe-menina. Manuel de Pedrolo, directorde La Cua de Palla, va confiar la tra-ducció d’algunes novel·les de Simenona Maria Aurèlia Capmany, pionera delfeminisme a Catalunya. Les traduïaamb incomoditat? O és que llavors eraobvi i normal el que ara ja no ho és,malgrat que algú encara qüestioni queuna dona pugui ser presidenta de laGeneralitat? Les novel·les de Maigretque tant m’havien agradat, i m’agra-den, se’m fan anacròniques, cosa queen la remota lectura no m’havia pas-sat. I això que, a casa, la mare treballa-va. Sembla més modern Madame Bo-vary.

Maigret és un policia comprensiuamb els delinqüents. El que més. Entraen un restaurant de menú seguint-neun, i se li fa la boca aigua veient unsobrers que mengen salsitxes. A casa, ladona li serveix rostit. Li ordena sensedir res més: “demà, salsitxes.”

“A la comissaria,Maigret no hi tésecretària, i menysencara agent

Vuits i nous

Les dones i SimenonManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gzl8pa

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ot i que va ser fa quatre dies, labrutalitat de tot el que ha passatdes de llavors fa que sembli que

parlem de la prehistòria. Com deia, faquatre dies, el 27 d’octubre passat, undivendres, el Parlament va proclamarla República. Aquell mateix dia, el pre-sident de la Generalitat, Carles Puig-demont, va anunciar que calia prepa-rar-se per mantenir el país des de lapau, el civisme i la dignitat. El dia 28se’l va veure per Girona. I el dia 30, di-lluns, es va saber que era a Brussel·les,on hi hauria arribat entre dissabte a lanit i diumenge. Aquell mateix dilluns,el llavors fiscal general de l’Estat, JoséManuel Maza, va presentar una quere-lla per rebel·lió, sedició i malversacióde fons contra ell i la resta del govern.Encara no 24 hores després, l’Audièn-cia Nacional i el Tribunal Suprem ac-ceptaven a tràmit les querelles i els ci-taven tots a Madrid. El dia 2, sis diesdesprés de la declaració, la jutgessa de

T “El fals relat de la fugida del president s’afegeixal de la violència, alde l’adoctrinament...

l’Audiència Nacional Carmen Lamelaempresonava tots els membres del go-vern que s’havien quedat a Catalunya.El dia 3 cursava una ordre de detenciócontra Puigdemont i els consellers quesón a Bèlgica, els quals s’havien ofert adeclarar des d’allà. El diumenge dia 5,el president i els consellers es lliura-ven, voluntàriament, a la justícia bel-ga. Després de declarar, el jutge belga,que no es va passar l’estona jugant

amb el mòbil, els deixava en llibertat iels donava fins al dia 4 de desembreper preparar la seva defensa. Als con-sellers empresonats se’ls havien donathores. Després d’escoltar les parts eldia 4, el jutge belga anunciava que fa-llaria el dia 14 de desembre. Però, enun gir inesperat, el jutge del Supremque havia assumit la causa contra ell,els consellers i el Jordis, Pablo Llare-na, retirava l’euroordre.

Aquest exercici de memòria és no-més per desmentir una de les menti-des del relat unionista: Puigdemontno va fugir, ja que quan va marxar delpaís no hi havia cap causa contra ell, jaque es va lliurar a la justícia belga i jaque l’espanyola va renunciar a l’extra-dició. Com en el cas de la violència, dela fractura social, de l’adoctrinamentescolar i tants altres, un relat ple dementides construït gràcies a la forçad’un Estat que controla, fins i tot, l’apor ellos mediàtic.

El fugitiu PuigdemontJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

Les cares de la notícia

L’encàrrec de preparar el sopar de la fundació be-nèfica d’Elton John, un dels tres esdevenimentsmés importants que se celebren a Los Angeles arebuf de la cerimònia dels Oscar, amb un miler decomensals, és un reconeixement més a la cuinadels germans Roca i al prestigi d’El Celler.

EXMINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

Cuina d’Oscar

El Tribunal Europeu de Drets Humans torna a con-demnar Espanya (5 cops el 2017, 16 cops el 2016),aquest cop per haver violat la prohibició de tracteinhumà o degradant als etarres responsables del’atemptat de la T4 de Barajas el 2006. Espanya ésmolt deficitària en la defensa de drets i llibertats.

-+=

-+=

Qüestionar la confiançaPenny Lawrence

Espanya, condemnadaAlfredo Pérez Rubalcaba

-+=

Joan Roca

L’escàndol d’Oxfam a Haití té molt de misèria huma-na dels que el van perpetrar sobre el terreny, peròtambé d’irresponsabilitat dels que ho van permetreo no ho van investigar, castigar i denunciar amb con-tundència per erradicar comportaments i merèixerla confiança dels milions de donants d’aquesta ONG.

DIRECTORA ADJUNTA D’OXFAM

XEF DEL CELLER DE CAN ROCA

El govern espanyol ha aprofi-tat l’aplicació de l’article 155 i

l’absència forçosa de les autoritatspolítiques catalanes per anunciaruna inversió multimilionària perdesbloquejar el creixement de l’ae-roport de Barcelona, que inclou laconstrucció d’una tercera terminal(T3), la connexió ferroviària de la T1i T2 amb Barcelona i la connexió enalta velocitat amb l’aeroport de Gi-rona, que faria la funció de quartapista del Prat. Tot plegat, vells pro-jectes proposats des de Catalunyafa bastants anys, alguns fa una dè-cada, però ignorats reiteradamentper Aena i el Ministeri de Foment, ésa dir, per Madrid.

La realitat és que Catalunyaés el territori més atractiu del sudd’Europa per als inversors –segonsacaba de publicar el ‘Financial Ti-mes’–, que és un dels més visitatspel turisme any darrere any i quel’aeroport del Prat, malgrat els bas-tons a les rodes del projecte centra-litzat d’Aena i una connectivitat cla-rament insuficient, ja supera els 47milions de passatgers anuals is’aproxima perillosament al límit dela seva capacitat. L’ampliació deBarcelona i la connexió amb Gironai també Reus són una necessitatobjectiva per evitar el col·lapse idesenvolupar la potencialitat eco-nòmica de la regió.

Anuncis com el del ministreDe la Serna ja fa temps que van dei-xar de ser bones notícies. Ho sónles execucions dels projectes i laposada en funcionament de les in-fraestructures, que són escandalo-sament més escasses, com ha pas-sat amb el pla de Rodalies del 2008o l’última pluja de milions en in-fraestructures viàries anunciadaper Rajoy l’estiu passat i ignoradadesprés en els pressupostos delministre Montoro. Davant una cre-dibilitat sota mínims i l’oportunis-me polític per bandera, l’escepticis-me és l’actitud més prudent.

‘Pluges’ demilions

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

L’anoracd’Artadi

l masclisme nostre de cada dia es fa més visible illegible davant la possibilitat que una dona faci un

pas endavant i ocupi una posició de poder. Hi ha infinitatd’exemples. L’últim, el d’Elsa Artadi, diputada de Juntsper Catalunya, que apareix en totes les travesses com apossible alternativa si no hi ha possibilitat d’investirCarles Puigdemont com a president de la Generalitat.Situada en el focus mediàtic, i amb un currículum mésque remarcable, que inclou un doctorat a Harvard, lamajoria de les biografies d’Artadi s’han engreixat amb

xafarderies impensables si el texten qüestió fos sobre un home.Detalls sobre la seva vida personal,la roba que vesteix o la llargada delsseus cabells, a què dedica el tempslliure... Un cúmul d’informacióirrellevant que en alguns momentssembla sols encaminada adesacreditar-la. Artadi no és l’única

que ha patit una exposició que, malgrat la censurapública i el rebuig que generen aquest tipus d’articles, esva repetint i repetint. De casos, a cabassos. I de tot tipus.El masclisme no fa diferenciacions. D’Anna Gabriel, laroba i el cabell; de Soraya Sáenz de Santamaría, lesnoves ulleres; d’Inés Arrimadas, els vestits més o menysacolorits; de Joana Ortega, les aficions esportives;d’Irene Montero, la relació sentimental... La llista és tanllarga com vergonyant. Enfoquem, si us plau, a latrajectòria, les propostes i, en definitiva, al treball.L’anorac d’Artadi no m’interessa.

E

La majoria deles biografiesd’Artadi s’hanengreixatambxafarderies

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La fiscalia no investigarà Rajoyper desobediència al TC. Elfiscal arxiva la denúncia d’Homsper haver incomplert lessentències del 0,7% de l’IRPF.

10anys

20anys

Mas assumeix la campanya perla malaltia de Duran i Lleida.Extirpen un tumor al pulmó alcandidat nacionalista i estaràentre vuit i deu dies a l’hospital.

La confrontació entre PP i PNB,vuit mesos abans de la campanyaelectoral, ha refredat qualsevolexpectativa d’acord sobre eltraspàs de noves competències.

No investigaran La baixa de Duran Bloqueig bascTal diacomavui fa...

ra fa una setma-na, una vintena

d’encaputxats, mem-bres d’un clan de nar-cotraficants, van en-trar de manera violen-

ta a l’hospital de la Línea de la Concep-ción, a Cadis, i van alliberar un com-pany seu que una estona abans haviaestat detingut. Tot seguit dels fets, elssindicats policials i també el governandalús van posar el crit al cel i van re-clamar al ministre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, que arribin finalment alterritori els reforços promesos per llui-tar contra un narcotràfic que, segonsvan assegurar, es mou amb total impu-nitat a la zona. Cap d’ells, però, va re-treure al ministre el fet que, mentreque al Camp de Gibraltar falten poli-cies, el ministeri continua reforçant,sense motiu, la seguretat a Catalunya.

Ja se sap, però, que la “unidad de lapatria” passa pel damunt de tot des defa temps. Per això, centenars d’agentsde la Policía Nacional i de la GuàrdiaCivil estan dedicats ara mateix –i sen-se que se’n sàpiga el cost, que ja es pot

intuir que és desorbitat– a esbrinar-hotot i més sobre el procés. Tot sovint, ésclar, perdent miserablement el tempsen investigacions absurdes, com ara elcas del llaç groc penjat a l’ajuntamentde Calella per Nadal o el que vam co-mentar fa unes setmanes de la pintadacontra la Guàrdia Civil en un carrer deGirona (sis folis d’atestat, a tant l’ho-ra... feu números).

Francament, si un servidor fos unagent al qual haguessin destinat aaquest tipus de tasques estaria benempipat i no entendria de cap maneraque els meus superiors dediquessinrecursos humans i diners a perdre eltemps a buscar proves contra el queva ser una clara expressió de demo-cràcia protagonitzada pel poble. I tam-poc comprendria, evidentment, que elministre Zoido no enviés ben aviat re-forços –al crit d’“A por ellos!” si fes fal-ta– a lluitar contra el narcotràfic a An-dalusia, per evitar almenys escenesdignes de qualsevol país tercermun-dista com ara l’esdevinguda fa una set-mana a La Línia. La conclusió és quepotser ja els està bé. De fet, l’anticata-lanisme encara dona més rèdits queles polítiques més lògiques, no?

A

Full de rutaMiquel Riera

Millor contraCatalunya

El narcotràfic fa el que vola Andalusia, però l’Estatprefereix enviar reforçospolicials a Catalunya

“El mésinteressant de l’arti l’arquitecturaés l’efecte queprodueix ennosaltres

a pocs dies que el Museu Nacionald’Art de Catalunya ha inauguratla nova narració museogràfica de

la seva secció de renaixement i barroc.Aquesta notícia se suma a la relecturaque, el 2014, el museu ja va fer de la se-va col·lecció d’art modern i que deixavaclara una forma diferent d’entendre lacol·lecció i la seva exposició al públic.Sovint, el coneixement artístic és llu-nyà, intimida. I això és així perquè lanostra educació sobre les arts ha estattradicionalment basada més en la me-morització de les respostes d’altres queen l’estímul de la conversa espontània isempre vàlida que pot donar-se enfrontde la realitat artística. I una exposicióno és sinó l’oportunitat de confirmar-ho o tot el contrari: fomentar que el vi-sitant es permeti mirar, sense dadesprèvies, allò que se li presenta davantdels ulls.

EL NOU RELAT DEL MNAC mostra algunespeces no exposades anteriorment; aug-menta l’espai i el nombre d’obres; inte-gra els llegats de les col·leccions Cambói Thyssen; remarca l’especificitat cata-

F lana... però sobretot construeix l’expo-sició des de la complicitat amb el visi-tant i la confiança en la seva mirada.L’exposició facilita la recepció de lespeces, agrupant-les temàticament i notan sols des de la cronologia. Fomentala relació entre les obres, i per tant laseva comparativa i anàlisi. Els quadresno es presenten a una alçada única sinóque s’agrupen formant conjunts queemfatitzen un punt de vista, un croma-tisme, una textura o un gest... Lesobres construeixen context, facilitant

la comprensió del moment i del lloc ons’originen. De la mostra se’n deriva unaseqüència construïda per intensitats ipauses, escenes recognoscibles, quasiquotidianes: “Art i devoció”, “Amor imaternitat”, “La il·luminació”, “Natu-ra morta”, “Biografies pintades”... es-deveniments relatius a habitar el món.Tot plegat per estimular la recepció del’obra per part del visitant que, inter-pel·lat, inicia una conversa espontània,directa, íntima i genuïna amb la reali-tat artística.

EL RELAT NO ÉS ÚNIC sinó que es basa enles pròpies peces i la seva relació. I elslligams es construeixen de nou cada ve-gada, amb cada visitant, amb cada no-va mirada. El més interessant de l’art, itambé de l’arquitectura, no és l’obra ensi sinó l’efecte que produeix en nosal-tres. Però perquè això s’esdevingui,l’hem de deixar presentar-se, estar dis-posats a escoltar-la. Només veiem allòque mirem, diu John Berger. I això voldir posar-hi temps i permetre-s’ho. Lesnoves presentacions de les col·leccionsdel MNAC són una invitació a fer-ho.

Queralt Garriga Gimeno. Doctora arquitecta

Mirar i veure-hiTribuna

Democràcianormalb Cada dia em treuen més depolleguera les declaracionsque fa el govern d’Espanyaparlant de Catalunya i alhoracada dia em sorprèn més quela resta de partits políticsignorin aquestes declaracionsamb un silenci vergonyós quedona carta blanca al PP percontinuar actuant impune-ment. El senyor Rajoy, trac-tant els catalans d’incultes,ens ha recomanat elegir unpresident normal d’una formanormal i... s’ha quedat tan am-ple! Com es pot ser tan cínic!

A Catalunya, senyor Rajoy,ja en teníem un, de presidentnormal: el que vostès, ambl’aplicació del 155 interpretatde manera clarament incons-titucional i amb el consenti-ment del PSOE i Cs, van desti-tuir. Després d’avenir-nos aparticipar en unes eleccionsimposades, com que el resul-tat amb majoria independen-

tista del 21-D no els ha agra-dat, ara resulta que el nostreParlament no pot investir uncandidat normal. Li recordo,senyor Rajoy, que en CarlesPuigdemont és el cap de llistade JxCat i candidat proposatpel president del nostre Parla-ment normal a ser investit no-vament president de la Gene-ralitat. El problema és quecom que es va veure obligat aexiliar-se per no ser empreso-nat com la resta del govern, laseva investidura no pot sernormal.

El senyor Carles Puigde-mont, li agradi o no, senyorRajoy, ha de ser investit presi-dent de la Generalitat, i no perun afany de personalisme,com vostès ens volen fercreure, sinó perquè ell és elcandidat democràtic que lagent ha elegit. Aquesta és lademocràcia que volem i no-més aquesta és la democrà-cia normal!ROSA BOVER SERRABarcelona

Cs hi tornaamb el català

b Be, el llop ja comença a en-senyar les orelles. He llegitque el grup parlamentari deCiutadans registrarà els prò-xims dies al Congrés una pro-posició de llei per prohibir queel coneixement de les llengüescooficials sigui un requisit pera l’accés a la funció pública ales comunitats que tinguindues llengües oficials Tots sa-bem per què va néixer aquestpartit, el seu principal objectiués i serà l’eliminació del catalàcom a llengua necessària aCatalunya.

Ells ja saben que és la nos-tra mostra d’identitat més im-portant, una llengua amb his-tòria i cultura que ens defineixcom una nació. Nosaltres noanem en contra de la llenguacastellana, ben al contrari, es-tem orgullosos de tenir duesllengües, és una riquesa quevolem oferir als nouvinguts,

però mai en contra de la sevallengua materna.ROSA MARIA MARTORELLVilafranca del Penedès(Alt Penedès)

Ciclistesa la Gran Viab Afortunadament es varenfer els vials per tal que els ci-clistes passessin pel lateral imolt ben senyalitzat de laGran Via, però, ara ve el però,els responsables de l’Ajunta-ment de Barcelona es varenoblidar d’esborrar o tapar elsantics senyals, per la qual co-sa molts ciclistes continuenanant pel mig del passeig iprovocant ensurts entre elsvianants, molt especialmentels que porten criatures. Aveure si aquestes curtes líniespoden servir perquè els res-ponsables de l’Ajuntamentprenguin mesures i tapin elsantics senyals.JOAN GIMÉNEZ RÀFOLSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 2018

José María Gay de Liébana, ECONOMISTA

“El deute espanyol és impagable; el país està en fallida”La frase del dia

“La repressióposterior a l’1d’octubre no podràesborrar mai laderrota que suposaper a l’Estat elreferèndum

quell cap de govern, presidentd’un gran partit polític, conegutcom Partit Prepotent (dues P),

tenia els seus objectius polítics moltconcentrats a vigilar de prop una regióde l’Estat a l’extrem nord-oriental delmapa, on s’hi manifestava escàs o nulpatriotisme unitari. Va manar que s’hifessin unes eleccions autonòmiques,ben cregut que guanyaria el seu partit oalmenys les forces centralistes. I vetaquí que va obtenir uns resultats min-sos, quasi impresentables, que eren elretrat del refús de la majoria d’habi-tants de la regió envers el seu PartitPrepotent. Retinguem només que de135 diputats del Parlament de la zonaautonòmica referida, el seu partit en vaobtenir només 4. No va poder fer més,era una derrota, i al cap de govern li en-cenia les genives que els partits inde-pendentistes de la regió s’alcessin ambla majoria absoluta.

COM TENIA PER COSTUM va recórrer alseu arsenal d’amenaces, repressions,recursos als tribunals contra indepen-dentistes i simpatitzants, posant-ne ala presó, tot prevenint el parlament au-tonòmic resultant de les eleccions que,segons quin govern es formés en aque-lla zona, el portaria davant el TribunalInquisitorial. L’objectiu era clar: sepa-ratisme mai. La regió, malgrat un ofececonòmic en transferències, aporta-cions estatals i mesures adverses, pros-perava en el camp econòmic, cultural,industrial, turístic, tecnològic i expor-tador, i això, com havia passat en totala història, era gràcies a la iniciativa iesforç dels seus laboriosos ciutadans,que sempre estaven per la feina i l’eina.Les velles i les noves generacions de lazona tenien el convenciment que, simai podien governar-se en plenitud po-lítica, dins un estat propi, els resultatsen progrés educatiu, riquesa material,cultura, benestar social i projecció ex-terior serien espectaculars a curt ter-

A mini, i exemplars davant el món.

AQUESTA CONVICCIÓ els menava a sortirsovint als carrers i places en grans, mi-lionàries concentracions, manifesta-cions tothora pacífiques i cíviques, úni-ques en la història europea, que sem-pre eren minimitzades als súbdits de laresta del mapa des de les televisions ipremsa afí al govern d’allà, rebaixantridículament la xifra de manifestants i,en el cas que es produís acció policialcontra els concentrats, l’acció repressi-va era explicada pels ministres comuna reacció professional i proporcio-nal, (= dues altres P).

EL CAS MÉS PINTORESC viscut pel cap delgovern central fou el de la pols: cadamatí, en entrar al seu despatx, hi troba-va molta pols: a la taula, a les catifes, alsprestatges, a les butaques, sobre els ex-

pedients. Enutjat, va cridar el cap deneteja del palau del govern per dema-nar-li explicacions del fenomen, entrealtres motius perquè donaria una malaimatge si quedava algun rastre de polsquan vinguessin visites, no fos cas que,acabada l’entrevista, els il·lustres visi-tants de l’ocasió sortissin amb el culempolsegat.

L’ENCARREGAT DE NETEJA del palau presi-dencial, compungit, va assegurar al capdel govern que els seus equips neteja-ven diàriament amb tota cura, i que lapols, amb permís, era, segons opinióque corria per palau, la pols de la derro-ta, que és contumaç, insistent, i dies idies després de la batalla encara no potdissoldre’s.

EL CAP DEL GOVERN es va enfurismar,perquè es temia que el servei de netejatenia tota la raó: ell, el cap del govern,havia perdut i la pols de la derrota elperseguia arreu. I va cridar: “Aquí dederrota no n’hi ha hagut cap! Ho tensentès? Mai cap, la nostra pàtria és im-mortal, va conquerir universos on maies ponia el sol i els nostres enemics síque van mossegar la pols. Com gosesparlar de derrota? Malgrat els teusmolts anys de servei en aquesta casa,t’haig de castigar: aquesta nit dormiràsa la presó.”– Em dona permís, senyor, per par-lar? – feu el servent.– Parla,– Amb la vènia: li volia recordar unfragment del Quijote que sens dubtevostè ha llegit: Quan Sancho Panza, ala facècia del fals castell dels ducs, ésgrotescament coronat governador del’Ínsula Barataria, presideix un judicide faltes i condemna un pagès amb lasegüent sentència:.– Aquesta nit dormiràs a la presó.El camperol respon: “Governador, tupots enviar-me a la presó, però dormiro no és llibertat meva.”

Josep Vallverdú. Escriptor

La pols de la derrotaTribuna

SísifJordiSoler

és el dia oficial,a l’estesa pell de

brau. No a Catalunya,on el patró dels ena-morats és sant Jordi,com l’amor, tan hipo-

tètic. Ens ensenyaven, de petits, quel’amor i l’odi es repel·lien. Per això empassaré aquest 14 de febrer recordantdos Jordis –un Sànchez i un Cuixart–,un Oriol Junqueras i un Joaquim Forn,empresonats des de fa prop de quatremesos, i això que no han estat ni tansols jutjats. Perquè resulten perillosís-sims a les autoritats, tan autònomes, ai!,com les del poder judicial i les de l’ex-ecutiu, sota l’ombra, o sospita... ¿o de-sig? d’haver comès delictes de sedició(article 544 del Codi Penal), i fins i tot de“rebel·lió” pel fet d’haver dit que volenviure en una Catalunya independent,perversió encomanadissa que s’oposa ala Constitució espanyola, sancionadaper sa Majestat la vigília dels Innocentsde 1978. ¿És així com n’interpreten elpreàmbul de la dita Carta Magna quanexigeix a qui mana ”promoure el pro-grés de la cultura i de l’economia per tald’assegurar a tothom una qualitat de vi-da digna i establir una societat demo-cràtica avançada”? ¿Com és que els tri-bunals no han detingut encara tots elsmembres del govern quan hi ha tantagent que no gaudeix d’una “qualitat devida digna”? ¿Obliden l’article 1.2. quanllegim: “la sobirania nacional resideix enel poble”? ¿O l’article 20.1.a. on es reco-neix i es protegeix el dret “a expressar idifondre lliurement els pensaments, lesidees i les opinions mitjançant la parau-la, l’escriptura o qualsevol altre mitjà dereproducció”? Com les dones ques’oposaven a la repressió de l’adulteri isortien al carrer cantant: “Jo també sócadúltera”, els dic: “Empresoneu-me, sis-plau!” (El responsable de les accions cri-minals del GAL, Barrionuevo, només vapassar 106 dies empresonat).

N’

De set en setIgnasi Riera

Enamorats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 20186 |

El Parlament al·legaque el TC noméspodia suspendre-lasi admetia a tràmitel recurs del PP

L’hospital del Marengega un projecteper facilitar l’accésa la informació delcervell

La suspensió dela investidura,inconstitucional

Un bancde ‘neurones’per a lainvestigacióNacional

El bloqueig per les discre-pàncies de fons en les ne-gociacions entre JxCat iERC va explotar ahir enforma de retrets. Els dospartits van expressar pú-blicament les seves dife-rències amb acusacionsencreuades després d’unacomplicada reunió de lamesa del Parlament que espreveia moguda des de lavigília, per la decisió de Ro-ger Torrent de no inclourea l’ordre del dia la tramita-ció de la reforma de la lleide la presidència impulsa-da per JxCat per regular lainvestidura a distància, afalta d’un acord globalamb els de Carles Puigde-mont. Torrent va acompa-nyar l’ajornament de latramitació amb l’anuncide la presentació d’una de-manda de mesures caute-lars al Tribunal Europeude Drets Humans (TEDH)d’Estrasburg perquè asse-guri que el candidat deJxCat sigui investit ambgaranties.

El moviment, però, vamolestar especialmentJxCat perquè no havia es-tat consensuat –assegu-ren– i perquè interfereixen l’estratègia de defensaque el president de la Ge-neralitat treballa amb elsseus advocats des de Brus-sel·les. ERC, però, vaanunciar la represa de lesconverses per intentar denou encarrilar l’acord. Lajunta de portaveus, a més,abordarà la setmana vi-nent la constitució de lacomissió de reglament,que podria obrir una altrareforma encara no concre-tada per regular la investi-dura a distància.

El d’ahir va ser un puntd’inflexió. Des de la crisi

del 30 de gener, quan Tor-rent va ajornar el ple ons’havia d’investir Puigde-mont després que el Tribu-nal Constitucional impo-sés unes mesures caute-lars que impossibilitavenun debat a distància sensedesobediència, les duesforces es van conjurar pertancar un acord que per-metés iniciar la legislatu-ra. Un intent que no va evi-tar, durant aquest temps,les filtracions interessa-des i els moviments perpressionar les converses.

Dues setmanes des-prés, a més, les discrepàn-cies de fons es mantenienentre l’equip negociadordels republicans i el nuclidur dels de Puigdemont enles qüestions clau senseque se’n divisés a l’horitzócap desllorigador: l’intentd’investidura que reclamaJxCat per al president des-tituït pel 155 al Parla-ment, el reconeixementdeclaratiu del govern legí-tim, el pla de govern, l’arti-culació de l’executiu auto-nòmic, i la relació d’aquestamb el pinyol que vol co-mandar Puigdemont desde Brussel·les i que JxCatpretén que tingui pes i po-

der sobre el Palau de la Ge-neralitat. El relaxamentpel que fa al termini tem-poral per a la convocatòriad’unes noves eleccions, enespera del que determiniel Tribunal Constitucionalsobre la qüestió, ha des-tensat la corda per unabanda. Però el TribunalSuprem tiba amb forçaper l’altra.

Les discrepàncies entreels que pretenen ser socisde govern afloraven ambcruesa en un context enquè les converses es man-tenen condicionades perles declaracions al TS de ladarrera onada d’investi-gats, que comença avuiamb la cupaire MireiaBoya, i que continuarà lasetmana vinent amb Mar-ta Rovira, Marta Pascal,Artur Mas, Neus Lloveras iAnna Gabriel.

La demanda a Estras-burg pretén reclamar latutela dels drets polítics dePuigdemont. En concret,el de la participació políti-ca, a través de l’exercicidel dret a sotmetre’s a undebat d’investidura com adiputat electe i a sortir ele-git si així ho vol la majoriade la cambra. La petició esvehicularia a través de l’ar-ticle 39 del reglament delTEDH, reservat per a ca-sos molt específics. Si fosestimada, el tribunal la re-soldria en 24 hores i po-dria garantir, en el millordels casos, la investidurade Puigdemont, tot i queels precedents indiquenque és una via complexa.ERC va decidir activar-ladesprés que Puigdemontva demanar a Torrent percarta garanties per a la in-vestidura. Després queJxCat expressés “perple-xitat” per la iniciativa delpresident del Parlament,el portaveu dels republi-

cans, Sergi Sabrià, va as-segurar que es coordina-ran amb la defensa dePuigdemont abans de pre-sentar-la. No obstant això,ERC va respondre a les crí-tiques de JxCat d’haver ac-tuat de manera “unilate-ral” assegurant que Tor-rent havia comunicat laseva voluntat d’impulsarla demanda al vicepresi-dent primer de la cambra idiputat de JxCat, JosepCosta. Un extrem que ne-guen des del grup de Puig-demont.

“Hi ha estratègies queno cal anar a buscar gairelluny, ni a Estrasburg nienlloc. Les tenim a l’abast,

aquestes garanties, al re-glament i al Parlament, i elque cal és posar-s’hi”, vaal·legar Eduard Pujol, por-taveu adjunt de JxCat, so-bre l’activació d’una pri-mera via al TEDH. “Aques-tes coses s’han de podertreballar, cosir... No és elcas. Ens hauríem trobatcòmodes amb més diàleg”,hi va afegir Pujol. ERC, fi-nalment, feia una crida a laconciliació. “Deixem enre-re els retrets i posem-nos atreballar”, va rematar Sa-brià. El portaveu acompa-nyava l’afirmació d’una pe-tició de seriositat, de posarfi als “rumors” i als “in-tents de desgastar-se”. Des

de la nit de dilluns, fontsparlamentàries argumen-taven la decisió de Torrentde no incloure en l’ordredel dia la tramitació de lareforma de llei de la presi-dència per la falta de su-ports, tenint en compteque només compta ambl’aval de JxCat, i la faltad’una estratègia conjuntaper entomar l’anunciadaimpugnació del TC. Ahir hivan afegir un problema deforma. JxCat va registrarla proposició de llei perdues vies: lectura única ivia d’urgència. El que per auns no era compatible, perals altres garantia el dretd’esmenes de l’oposició. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

JxCat i ERC aguditzen el bENCALLATS Torrent anuncia una demanda de mesurescautelars a Estrasburg i els de Puigdemont l’acusen d’actuarunilateralment PRÈVIA Els republicans frenen la tramitacióde la reforma de la llei de la presidència impulsada per JxCat

La mesa delParlament durant lareunió d’ahir ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal que totstreballem propostesde manera seriosa; nouna proposta al matí iuna altra a la tarda”Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC

“Ens hauríem trobatcòmodes amb mésdiàleg i sense tirarpel dret”

Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

Pluja sense milionsL’APUNT Millo continua fent el que feia Blanco: prometre calés

per a Catalunya. Prometre com si ens fessin un favorquan l’Estat inverteix al país i com si els haguéssim dedonar les gràcies. Uns diners que, de fet, provenen deCatalunya i que si els gestionéssim des d’aquí segura-ment estarien millor invertits. O almenys invertits, per-què l’Estat sol prometre i no fer gaire res.David Brugué

Era el març del 2004 quan el candidat Enric Millo po-sava la primera pedra del desdoblament de l’N-II a lescomarques de Girona en plena campanya. La juntaelectoral ho va autoritzar i el llavors número 2 de Fo-ment, Benigno Blanco, anunciava una pluja de milionsper a la carretera. Catorze anys després, hi ha poc mésde 12 quilòmetres desdoblats. Catorze anys després,

bloqueig

Els partits constitucionalis-tes van coincidir a carregarcontra la iniciativa de RogerTorrent de demanar mesurescautelars al TEDH; conside-ren que és inviable, atès queabans s’han d’esgotar tots elscamins judicials a l’Estat es-panyol. El portaveu de Cs alParlament, Carlos Carrizosa,va acusar el president de lacambra d’actuar com a “ad-vocat defensor” de Puigde-mont i va denunciar la paràlisidel Parlament. La portaveuparlamentària del PSC, EvaGranados, va insistir que és

un recurs d’última instància iva atribuir el moviment a una“fugida d’estudi” que “no vaenlloc”. Pel PP, en paraules deldiputat Alejandro Fernández,és un “postureig”.

Els comuns van proposarque es faci un debat públic alParlament, amb la fórmulaque sigui, per abordar la si-tuació actual i acordar unapossible sortida al “bloqueig”.Aquesta solució a la situació“extremadament delicada”,diu, s’ha de dirimir pública-ment i no als “despatxos” i a“porta tancada”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’oposició ho veu inviable

recera exprés a Estrasburgper esquivar el vet del Tri-bunal Constitucional a lainvestidura de Puigde-

mont. El president del Parlament,Roger Torrent, demanarà al Tribu-nal Europeu de Drets Humans(TEDH) que imposi “mesures cau-telars” per protegir el dret de CarlesPuigdemont a sotmetre’s al debatd’investidura. Un moviment que hadeixat “perplexos” els membres deJxCat i que pot ser arriscat, ja queles possibilitats d’èxit són minses,segons els experts.

Malgrat la seva lentitud habitual,amb judicis que es poden allargarfins a sis o set anys, el TEDH potimposar mesures cautelars quan hiha “un risc imminent de dany irre-parable” dels drets fonamentals. Hopreveu l’article 39 del seu regla-ment, que només s’ha utilitzat en“casos limitats”, normalment perfrenar extradicions o expulsionspel risc a la vida de la persona o peltemor que pugui ser víctima de tor-tures o maltractaments en el paísque la reclama. De fet, el 2017 el

D70% de les sol·licituds acceptadesvan anar en aquesta línia. El TEDHtambé ha acceptat, “excepcional-ment”, casos en què es pretén fre-nar una extradició per preocupa-cions sobre el dret a un judici just oel respecte a la vida privada.

“Tinc un coneixement bastantampli sobre aquest tipus de casos ino crec que el tribunal accepti” lapetició de Torrent, assegura a ElPunt Avui el professor de Drets Hu-mans de la Universitat de Gant,Yves Haeck. Per aquest expert, éscomplicat que Estrasburg es vulguiimplicar en un procés on s’apel·laals drets polítics d’un ciutadà. Perexemple, el TEDH va rebutjar unademanda contra França per no ha-ver permès un referèndum sobre elTractat de Lisboa, i va oposar-se,també, a aplicar mesures cautelarsper frenar la il·legalització del partitd’Erdogan a Turquia pel TribunalConstitucional –una decisió que, fi-nalment, el tribunal turc no va arri-bar a prendre. Tampoc s’ha accep-tat deixar presos en llibertat caute-larment pels dubtes sobre si teneno no un judici just.

En qualsevol cas, no hi ha unallista tancada de com ni quan ac-

ceptar mesures cautelars, i semprees valora cas per cas, normalmentbasant-se en la jurisprudència prè-via. Però els números no criden al’optimisme: segons les dades ofi-cials, des del 2015 s’han presentatunes 5.413 peticions de mesurescautelars, però poc més de 400s’han acceptat. És a dir, en els úl-tims tres anys només en un 7,5%dels casos el tribunal ha vist motiusper actuar. En el cas de l’Estat espa-nyol, el percentatge d’èxit és encaramenor, del 6,8%. El TEDH nomésha acceptat 8 dels 177 casos reque-rits des de l’Estat en tres anys.

Un cop presentada la demanda,el TEDH ha de decidir “com mésaviat millor”, però no està estipulatquants dies pot trigar a fer-ho. Ladecisió la comunica per escrit (oper telèfon si la urgència del cas horequereix) a les parts involucrades ien cap cas es pot apel·lar. Tanma-teix, hi ha signants del Conveni Eu-ropeu de Drets Humans que han fetcas omís a Estrasburg, entreaquests l’Estat. Segons el comitèd’afers legals del Consell d’Europa,l’Estat va violar el 2006 unes caute-lars imposades davant la peticiód’un presumpte terrorista peruà. ■

Estrasburg, unaaposta arriscada?

Natàlia Segura / Laura PousESTRASBURG

DIFÍCIL · El Tribunal Europeu de Drets Humans només accepta el 7,5% de lespeticions de mesures cautelars CASOS · La immensa majoria són per frenarexpulsions i extradicions pel risc de la vida i per evitar possibles tortures

La seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg ■ JORDI FONT / ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

El Tribunal Constitucio-nal (TC) s’ha situat fora del’empara legal en suspen-dre cautelarment la inves-tidura de Puigdemont. Obé rebutjava la impugna-ció preventiva del governde Rajoy, o bé l’admetia atràmit per tal de suspen-dre la investidura. No vafer ni una cosa ni l’altra.No la va admetre a tràmitperquè havia d’escoltar lesal·legacions dels afectatsperò, en canvi, va suspen-dre cautelarment la inves-tidura en determinar“com s’havia de fer”, un as-pecte que no preveu el seupropi ordenament.

Així ho conclou l’infor-me d’al·legacions del Par-lament signat pel lletratJoan Ridao, que consideraque adoptar mesures cau-telars sense haver-se pro-nunciat sobre l’admissió atràmit “és mereixedor delmajor retret d’inconstitu-cionalitat”. En el docu-

ment es recorda que la lleiorgànica del TC noméspreveu la suspensió i lesmesures cautelars en elmoment de resoldre “l’ad-missió a tràmit”. Com queen la seva interlocutòria del27 de gener l’alt tribunal noadmet la impugnació pre-ventiva de Rajoy acaba jus-tificant la suspensió caute-lar de la investidura per“raons d’urgència” com ad-duïa l’executiu espanyol,“sense major raonament” ien el que considera “un saltcom a mínim audaç”.

Extralimitació del TCPer tot plegat, els serveisjurídics del Parlamentconsideren que el TC s’ha“extralimitat” en les sevesfuncions i ha “usurpat” lesfuncions que corresponenal Parlament perquè hadeterminat “la manera enquè pot portar-se a termela sessió d’investidura”com si es tractés d’una me-sura cautelar. Cal recor-dar que la interlocutòriadel TC condiciona la inves-

tidura de Puigdemont alfet que es presenti en per-sona al Parlament i quetingui el permís del jutgeLlarena. L’informe delParlament conclou que elTribunal Constitucionalposa aquestes condicionsfent seu l’argument del go-vern de Rajoy segons elqual Puigdemont no espresentarà a la investidu-ra quan això només és unahipòtesi. I recorda que aixího va entendre el Conselld’Estat, que va establirque no es podia considerarinconstitucional la pro-posta d’investidura dePuigdemont feta pel presi-dent del Parlament “ba-sant-se la hipòtesi” que elcandidat no compareixeràa la cambra el dia previstper a la sessió.

Així, l’informe recordaque la funció de l’alt tribu-nal és determinar la cons-titucionalitat de les reso-lucions impugnades i noaltra cosa perquè el seu “ésun control jurídic, no polí-tic ni d’oportunitat”. ■

El Parlament veuinconstitucionalla suspensió dela investiduraa Al·lega que el TC només podia suspendre-la si admetia atràmit el recurs del PP a Coincideix amb el Consell d’Estatque no es podia pressuposar que Puigdemont no hi seria

Xavier MiróBARCELONA

Pel que fa al fons de la impug-nació de l’advocat de l’Estat,l’informe del Parlament con-sidera desmesurat pressupo-sar en el mateix moment dela impugnació que el candi-dat “no farà acte de presèn-cia a la cambra el dia i l’horaassenyalats”. En aquest sen-tit, recorda l’“especial zel”amb què les forces i cossosde seguretat de l’Estat es vandesplegar per si Puigdemontentrava a l’Estat espanyol oaccedia al Parlament. També

Façana de la seu del Tribunal Constitucional, a Madrid ■ ACN

qualifica de “fal·laç” i “bar-roer” l’argumentari de l’advo-cat de l’Estat segons el qual elpresident del Parlament, Ro-ger Torrent, va proposar la in-vestidura de Puigdemont tot isaber que no seria possible,cometent un “flagrant in-compliment constitucional” imogut per un “clar afany par-tidista d’índole independen-tista”. Contràriament, les al-legacions del Parlament con-sideren que Torrent sí quehauria incomplert la Consti-

tució i l’Estatut si no haguésproposat “el candidat que re-unia la majoria necessària”. ElParlament també al·lega quePuigdemont, que no ha estatcondemnat per cap tribunal,podria haver assistit a la in-vestidura, fins i tot en cas deser detingut, amb permís deljutge com va passar ambl’etarra Yoldi. En canvi, retreul’informe, la impugnació del’Estat ja dona per fet que eljutge no hauria concedit elpermís.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Es dona per fet que no tindrà permís del jutge

3801

59-1

1399

52®

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 2018

El jutge d’instrucció 3 deCornellà, Antonio Baños,ha arxivat la denúncia perun delicte de desobedièn-cia oberta contra cinc ve-ïns de Cornellà de Llobre-gat per haver enganxatcartells a favor del referèn-dum i la República setma-

nes abans de l’1-O, en con-siderar que aquests fets“no són constitutius de de-licte”. La fiscal es va mos-trar a favor de l’arxiva-ment perquè la policiatampoc va aclarir “la pro-cedència ni el finança-ment del material”.

Els veïns van ser identi-ficats pels Mossos, per or-dres de la fiscalia general

de l’Estat, i la policia espa-nyola els va cridar a decla-rar, abans d’anar al jutjat.L’associació de juristesDrets, amb l’advocat SergiBlázquez al capdavant, varepresentar “desinteres-sadament” dues de les per-sones denunciades, i va in-formar ahir d’aquest arxi-vament. Drets recordaque sempre va assegurar

que “un particular no co-metia cap delicte l’1-O” ique “l’acció de la policia i lafiscalia era per atemorir”.

D’altra banda, el magis-trat del jutjat d’instrucció7 de Barcelona, que portales més de 200 denúnciescontra agents de la policiaespanyola per l’1-O, va ac-ceptar ahir tres noves que-relles, en aquest cas del’escola Pau Claris, inclosala de la dona magrejada iferida als dits. El centreIrídia també representados ferits, a banda dels del’escola Mediterrània, enquè estan imputat els dosprimers agents. ■

Arxiven la denúnciacontra cinc veïns per l’1-OM. PiulachsBARCELONA

Veïns de l’Anoia, en una encartellada popular dies abans delreferèndum de l’1-O ■ ÒSCAR LÓPEZ

El jutge Santiago Vidal vadeclarar ahir a la tarda,com a investigat pels delic-tes de rebel·lió, revelació desecrets i malversació defons públics, que les afir-macions que va fer, ara faun any, sobre el fet que elgovern tenia les dades fis-cals dels catalans de formail·legal i que s’elaborava uncens per al referèndum, nos’ajustaven a la realitat, ieren hipòtesis de futur,que va fer en un contextpolític i com a senadord’ERC. Per això, hi va afe-gir que va dimitir del càr-rec quan les seves inter-vencions en conferènciesvan ser recopilades per undiari i denunciades, segonsfonts presents en la decla-ració. Per la seva part, el ju-rista Carles Viver Pi-Su-nyer, també com a investi-gat, va manifestar al jutgede Barcelona que va tenirdiferents càrrecs al governi que feia informes tècnicssobre accions i la futuraRepública i sempre alerta-va els departaments queno ho publiquessin alDOGC perquè llavors s’ha-via d’executar i podrien serautors d’un delicte de des-obediència al TribunalConstitucional, davant lesseves restriccions.

Les polèmiques declara-cions del jutge Vidal –que

només va respondre a lespreguntes de la seva advo-cada, Olga Tubau– van pro-vocar la denúncia de l’advo-cat Miguel Duran i de VOXcontra ell i Viver, que el titu-lar del jutjat d’instrucciónúmero 13 de Barcelona,Juan Antonio Ramírez Su-nyer, va assumir, i ha anatampliant els fets a investi-gar fins a l’organització del’1-O, que ara acumula unstrenta investigats.

D’altra banda, el jutgeRamírez ha citat a decla-rar com a nous investigats,

el 7 de març, quatre em-presaris vinculats a la fa-bricació i distribució de pu-blicitat per a l’1-O. Els em-presaris ja van ser citats adeclarar per un delicte dedesobediència a la GuàrdiaCivil. La fiscalia també vaseguir el rastre de les seves

factures per descobrir undelicte de malversació defons, malgrat que la majo-ria d’encàrrecs són de par-tits polítics. Són el gerentde l’empresa Buzoneo Di-recto SL, José Oriol Gonzá-lez; el conseller delegat deNovoprint SA, Sergio Belli-do; l’administrador únic deGlobal Solutions, Sergi Ay-merich, i Ricard Martí, deMarc Martí Publicitat.

El jutge també va deta-llar que ha aixecat el secretde sumari, de dos mesos,d’una part de la causa, larelativa a l’empresa Uni-post, per descobrir qui vapagar les paperetes dels vo-tants, comissades. ■

El jutge Vidal admet que tot elque va afirmar eren hipòtesisa Declara al magistrat de l’1-O que parlava de dades fiscals en un context polític a Viver Pi-Sunyer afirma que feia informestècnics al govern i alertava que si es publicaven al DOGC s’havien d’executar a Quatre empresaris, nous investigats

Mayte PiulachsBARCELONA

Els advocats de les dues exdi-putades de la CUP MireiaBoya i Anna Gabriel investi-gades en la causa contra elsindependentistes al Suprem,Benet Salellas i Carles López,han demanat a l’instructorPablo Llarena diverses dili-gències per contrastar els in-formes de la Guàrdia Civil,que fonamenten la causa.

En concret, sol·liciten ques’ordeni a la policia judicial

El jutge Vidal i el jurista Viver Pi-Sunyer, ahir en anar a declarar com a investigats per l’1-O, a Barcelona ■ JUANMA RAMOS

adscrita al Suprem que ela-bori un informe sobre els fets“documentats als mitjans decomunicació” en dies previs al’1-O, en què es mostren co-miats a membres de la Guàr-dia Civil i de la policia espa-nyola desplaçats a Catalunyaamb el lema ¡A por ellos! Elspenalistes demanen que elfacin els Mossos o l’Ertzaint-za per tal d’aclarir la “neutra-litat” de la Guàrdia Civil, ja

que alhora són la policia judi-cial en aquesta causa. I percontrarestar les manifesta-cions al Suprem fetes pel co-ordinador policial de l’1-O, elcoronel Diego Pérez de losCobos, en les quals assegura-va que eren falses les xifresde ferits, que declarin com atestimonis el director generalde CatSalut, David Elvira, iobservadors internacionalsque van veure les càrregues.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP demana al Suprem un informe del ‘¡A por ellos!’

6de març es reincorpora San-tiago Vidal a la carrera judi-cial, després d’haver estatsuspès tres anys per l’esbor-rany de Constitució catalana.Encara no sap la destinació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

La lluita de Ciutadans i elPP per l’hegemonia a ladreta espanyola es lliuraamb retrets, però tambéamb l’agenda política quel’un i l’altre imposen alCongrés per erosionar-se.En un dia hiperactiu d’Al-bert Rivera, en què va pro-posar una comissió d’in-vestigació dels atemptatsgihadistes del 17 d’agost“per saber si el procés in-dependentista de Catalu-nya ha pogut afectar nega-tivament la coordinacióentre cossos”, i en quètambé va exigir l’aboliciódel coneixement de llen-gües cooficials per als fun-cionaris en territoris bilin-gües, Cs va assolir la fitad’irritar tot el Congrés, delPP a ERC, i es va quedarsol en l’intent d’explotarels dos afers.

En la croada de desgastal PP, Ciutadans va regis-trar ahir la proposta que elconeixement de llengüescooficials com el català no

sigui un requisit per acce-dir a la funció pública i quesigui només un mèrit. “Nopodem vetar un bon cirur-già ni un bon metge en capracó d’Espanya, una cosaés un mèrit i l’altra és unabarrera”, va alliçonar el lí-der de Cs, Albert Rivera.

A Rivera el rebatia Ra-fael Hernando, portaveudel PP al Congrés, que li vanegar el suport servint-sedel seu exemple: “El siste-ma funciona raonable-ment bé i, evidentment, siun metge arriba a les Ba-lears i parla castellà i gua-nya l’oposició i hi treballa iés bon metge, cal deixar-loallà; jo no crec que ningútingui interès a fer-lo fora.”En el PSC, Meritxell Batetrecordava que la formaciódels empleats públics ha derespectar els drets lingüís-tics dels ciutadans. Més durera Jordi Xuclà (PDeCAT):“Cs és un partit de fanàticsd’un neoconstitucionalis-me espanyol que només voltreure profit de la situacióactual i un grapat de vots.”

En el PNB, el diputat Ai-

tor Esteban (PNB) definiaCs com un “partit incendia-ri” que “utilitza qualsevolfet demagògic i cridanerper guanyar un grapat devots”, com ara els drets lin-güístics més enllà del caste-llà. A En Marea, Miguel An-xo Ferrán culpava Riverade voler el retrocés d’Espa-nya a una etapa “gairebépreconstitucional”, i JoanTardà (ERC) va recordar

que el 2005 ell ja va abande-rar un projecte de llei dellengües cooficials per albi-rar un “Estat plurilingüe” ique el tornarà a registrar.

Hores després, JuanCarlos Girauta (Cs) pujavaa la tribuna del Congrés perexigir una investigació delsatemptats del 17-A a laRambla de Barcelona iCambrils vinculant-ho alprocés i refutant l’opinió

d’Hernando (PP) de dei-xar-ho en mans del Parla-ment. “Per quina peregrinaraó els ha d’investigar elParlament? Que l’11-M elva investigar l’assembleade Madrid? Els morts deBarcelona són menysmorts? Qui té por?”, va dirGirauta interpel·lant el PP iacusant els Mossos de “norelacionar fins a les onze dela nit l’atemptat amb l’ex-

plosió del 16 d’agost de 120bombones de butà, de120!”.

Es-Satti i el silenci al CNIEn el PDeCAT, el diputatFeliu Guillaumes va tenirun record pel consellerd’Interior: “Qui va abatre lacèl·lula, Joaquim Forn, és ala presó per motius polí-tics.” “Forn a la presó i Tra-pero fent fotocòpies quan elcervell, Es-Satti, era col·la-borador del CNI i el CNI en-cara avui no ho ha aclarit”,va etzibar Gabriel Rufián(ERC). Al seu torn, el PP i elPSOE van retreure a Cs ladeslleialtat de violar el pac-te antiterrorista per electo-ralisme. “El que volen és sa-ber els punts que obtenenamb això en les enquestes.Ni el PP d’Acebes i MayorOreja va fer la perversiód’unir independentisme iterrorisme!”, va etzibar Fe-lipe Sicilia (PSOE) a Cs.“Pocavergonya!”, li va dirGirauta. La votació: 30 dels32 de Cs a favor (tenia dosabsents) per 238 vots encontra i 73 abstencions.

Com que el president delTribunal de Comptes, Ra-món Álvarez de Miranda,va dir ahir al Congrés queno avala els comptes de Csdel 2015 per irregulars, eldiputat del PP Juan Bravova evocar que Rivera vol di-missions si el FLA ha pagatl’1-O i va esclatar: “S’ha aca-bat Rivera pel fet de tenir ir-regularitats en la gestió deCs? Qui dimitirà? Rivera hohauria de fer.” ■

a Ciutadans s’endú el revés del Congrés quan volia investigar el 17-A pel procés i abolir la llenguacooficial per als funcionaris a El PP exigeix a Rivera la dimissió i els nacionalistes el titllen de “fanàtic”

David PortabellaMADRID

Cs es queda sol explotant elgihadisme i la pugna lingüística

Albert Rivera i José Manuel Villegas, als seus escons del Congrés en el ple d’ahir ■ ZIPI / EFE

El Congrés va tirar enda-vant ahir una proposicióno de llei per la qual s’instal’executiu espanyol a norenovar les concessionsper a l’explotació privadadels diferents trams devuit autopistes, entre lesquals s’inclourien l’AP-7 il’AP-2 a l’altura de Catalu-nya, i que caduquen entreels anys 2019 i 2021. Lainiciativa, impulsada pelgrup de Podem, va obtenir

ahir a la nit el suport delPSOE, ERC, el PDeCAT i elPNB, mentre que el PP i Cses van abstenir.

Pel que fa a les autopis-tes afectades, en el cas ca-talà són els trams de Tar-ragona-València –la pri-mera a caducar, el desem-bre del 2019– i també elBarcelona-Tarragona, elMontmeló-la Jonquera, elMontmeló-el Papiol i el Sa-ragossa-Mediterrani. Totsvencen l’agost del 2021.

La proposició, si mésno, no vincula el govern es-panyol amb les decisionsfutures que es prenguinsobre aquestes vies. Tot iaixò, el grup de MarianoRajoy havia presentat unaesmena al text dels de Pa-

blo Iglesias en què, si bé de-fensaven que no es reno-vessin les concessions, noacabaven de concretarcom es faria la seva explo-tació futura, i deixaven elcriteri exclusivament enmans del Ministeri de Fo-ment. I, en tot cas, tampocno en garantien la gratu-ïtat. La proposició de Po-dem tampoc no entra adiscutir que totes quedes-sin lliures de peatges, peròsí que reiterava el criterique s’analitzés cas per casi, sobretot, que es vetllésperquè no es produeixinpreus abusius i greugesentre territoris, avançavala portaveu, Irene Monte-ro, que va reblar que, si sónpúbliques, “serà més fàcil

controlar que no hi hagiabusos”.

Des de l’executiu del PPes recordava ahir que endiverses ocasions ja s’hagarantit que no es renova-ran les concessions, peròinsistien en que no es potcondicionar la decisió so-

bre la seva futura explota-ció. Finalment, Podem varebutjar incorporar la pro-posta dels populars, insis-tint en la necessitat ques’asseguri que seran públi-ques i, en canvi, sí que enva acceptar una del grupd’ERC perquè no s’incre-

mentin els preus dels peat-ges als trams en què s’haesgotat la concessió. Lainiciativa de Podem inclo-ïa altres trams estatals il’obligatorietat que les au-topistes rescatades per ha-ver fet fallida també que-din en mans estatals. ■

a Podem promouuna proposició no dellei per garantir quesiguin públiques

M. OlivaMADRID

El Congrés insta a noreprivatitzar l’AP-7 i l’AP-2

Imatge d’un peatge de l’autopista AP-7 a l’altura de Girona ■ ARXIU