16/10/2016 Kiosko y Más ­ Diari de Tarragona ­ 15 oct. 2016 ­ Page #24

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

1

2016.10.17 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/7500/terricabras/no/ningu/brusselles/vegi/possible/pla/hidrologic

Reconeix que a Girona "hi ha molt menys problemes que a les Terres de l'Ebre". De fet, la major part dels assumptes territorials dels quals se n'ha ocupat des del seu escó al Parlament Europeu tenen a veure amb les Terres de l'Ebre. L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras va reunir-se dilluns passat a Tortosa amb representants de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia per fer balanç i reflexionar sobre les lluites ebrenques que també es lliuren a Brussel·les, moment que vam aprofitar per parlar-ne en esta entreivta. - El passat mes de juliol, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu va acordar reclamar a la Comissió Europea que rebutge el pla de Conca de l’Ebre mitjançant una resolució política no vinculant, però que marca “un punt d’inflexió” en la lluita antitransvasista. Com va viure este dia? - A mi em sembla que aquell dia ho vam deixar ben encaminat. Jo em vaig quedar molt content. És clar que tindrem la partida guanyada i m’estranyaria moltíssim que això no és produís, és a dir, que la Comissió Europea no es pronunciés d’una manera definitiva i clara. Avui en dia no hi ha ningú a Brussel·les que vegi possible el Pla Hidrològic proposat pel Govern espanyol. Hem de recordar que hi ha haver una missió de la Comissió de Peticions que va venir aquí al Delta per elaborar un informe. Aquest informe també diu que el Govern Espanyol ha de corregir. Per tant, amb franquesa, això només pot acabar bé. A mi em causaria una sorpresa extraordinària si no fos així. Vaja, i ens podríem llençar al contraatac, però no passarà. - L’eslovac Pál Csáky (Partit Popular Europeu) redactor de l’informe de la Comissió de Peticions va votar favorablement a l’esmena impulsada per eurodiputats catalans que instava a la Comissió Europea a rebutjar el pla de conca de l’Ebre. Este és un símptova d’una posbbile divisió d’opinions en el grup popular europeu respecte la gestió hídrica de l’Estat Espanyol? - Sí que potser és veritat aquesta divisió, però per a nosaltres, que un membre del grup Popular Europeu presideixi la Comisió, era especialment bo, perquè quan la Comissió presidida per una persona d’un grup on hi ha diputats espanyols, en aquest cas el PP, arriba a conclusions contràries a les que són defensades per aquests diputats espanyols del mateix grup, és d’una importància extraordinparia. Molt millor que si la presidència l’hagués tingut jo, o un altre diputat, per exemple.

2

2016.10.17 Dossier de premsa

- Confia que la queixa presentada per la PDE davant la Comissió Europea (CE) prosperarà? Té algun imput sobre quan pot resoldre? Sobre això, amb franquesa, no en tinc cap. Desgraciadament en aquests temes la CE és lenta i a més té una allau de peticions extraordinària. Però s’ha de dir tot, el cas de l’Ebre, és un cas molt conegut per la CE, molt present per la CE i envers el qual la CE hi és ara molt favorable. Per tant, m’agradaria molt que fos ràpid, però si tarda una mica més o una mica menys, no m’inquietaria, el que vull és que s’acabi bé. - Pot implicar sancions cap a l’Estat Espanyol la decisió de la CE? No necessàriament. De fet, el que nosaltres no volem justament és que hi hagi sancions, del que es tracta és que es retirin certes coses i se'n corregeixin d'altres, de manera que el pla que ara hi ha es converteixi en un pla diferent, que sigui amb la direcció correcta, en què es respectin els cabals ambientals i la supervivència del Delta. No calen sancions, el que cal és que s’obligui al Govern espanyol a fer un canvi de pla. A no acceptar-li el pla que ha presentat. - La Plataforma de les Terres del Sénia també va reclamar el juliol davant la Comissió de Peticions l'obertura

d'un procediment d'infracció contra l'Estat Espanyol, per la indemnització del projecte Castor. Quina

impressió hi ha des de les institucions europees sobre esta indemnització de 1350 MUER però que pot acabar

suposant per a les arques dels espanyols prop de de 4.700 MEUR?

- Aquest assumpte, fa molts mesos el vaig denunciar personalment en el plenari i vaig dir que és un autèntic escàndol

que el Govern espanyol hagi pagat 1.350 MEUR al senyor Florentino Pérez per una cosa que era totalment

desgraciada i horrorosa. Fa molt que hi lluitem i protestem. Però si he de ser franc, és un assumpte que veig més

somort . És a dir, també confio que arribi algun moment en què es pugui fer un tomb en aquesta qüestió. Però tinc la

impressió que la qüestió és menys present i ha fet menys efecte a Brussel·les. Potser per aquí hauríem de fer més

força. Quan ets allà veus quines coses belluguen i quines no. I aquesta em sembla que, així com la de l’Ebre belluga

molt, la qüestió del Castor, no tant.

- Però el Banc Europeu d’Inversions en el seu dia va avalar este projecte.

- Sí, i justament per això per aquí podríem pressionar, perquè d’alguna manera hi ha diner europeu. Hi ha un error de

projecte mal fet i mal finançat, per això recomanaria molt que es fes força en aquest terreny. Tot i que he de dir que

en aquests assumptes la pressió del territori és fonamental, perquè els eurodiputats tenim el poder que tenim.

- La Comissió Europea (CE) va aprovar el juliol la primera llista de la Unió Europea d’espècies exòtiques

invasores. Una llista que conté 37 espècies que causen danys a una determinada escala i que justifiquen, per

tant, l'aplicació de mesures específiques en tota la Unió, segons exposa la CE. Entre elles, però, no hi consta

el caragol maçana (Pomacea maculata), tot i que des del 2008 provoca estralls importants en l’hemidelta

esquerre del delta de l’Ebre.És cert que continuen vigents les Decisions de la UE per evitar la introducció i la

propagació del caragol en territori europeu, però creu que la no inclusió en la llista és un símptoma de què

Europa no acaba de creure’s l’amenaça d’esta plaga?

- A mi em va estranyar molt. Perquè recordo com ens vam reunir una delegació ebrenca que va venir a Brussel·les i

que va servir per parlar amb experts de la Comissió i tots sabien perfectament de què anava això del caragol poma i

tots es van mostrar inquiets i preocupats. Per això, quan la llista d’espècies exòtiques no inclou el caragol poma a mi

em sorprèn. I per això penso que per aquí jo podria fer pressió juntament amb altres diputats i almenys fer-ho

corregir. Perquè una espècie més destructiva que el caragol poma deu ser difícil de trobar. Francament, és molt mala

senyal. Només pot ser oblit, perquè no entenc com de la reacció dels experts, que ens van donar tota la raó, després

no s’hagi derivat la inclusió del caragol en el llistat.

- En quin punt es troba la lluita del caragol maçana a Europa?

- Pel que jo en sé, no s’ha avançat gaire. Pel que jo en sé estem en el mateix moment de dir “hem de lluitar, hem

intentat diverses maneres per lluitar i el màxim que en podem fer és frenar l’expansió”. Em sembla que encara som

aquí. L’últim any o any i mig no he vist cap millora, cosa que em sap molt greu.

3

2016.10.17 Dossier de premsa

EBRE EXPRES

http://ebreexpres.com/investiguen-tractament/

El projecte REWATCH, coordinat pel centre tecnològic Eurecat-CTM, validarà la tecnologia a escala pilot a una de les plantes petroquímiques que DOW Chemical Ibérica S.L. té a Tarragona.

Es tracta d’un procés de tractament d’aigua residual per tal d’obtenir aigua regenerada d’alta qualitat susceptible de ser reutilitzada a la pròpia indústria petroquímica. Es calcula que el sector és responsable de la generació de 1.750 milions de metres cúbics d’aigua residual a Europa. Tarragona, 11 d’octubre de 2016.-El projecte europeu REWATCH, coordinat pel centre tecnològicEurecat-CTM,provarà a escala pilot a una de les plantesde producció que DOW Chemical Ibérica S.L. té a Tarragonaun nou tractament de l’aigua residual procedent de la indústria petroquímica,per tal d’obtenir aigua regenerada d’alta qualitat susceptible de ser utilitzada en aquesta mateixa activitat industrial. La indústria petroquímica té un consum d’aigua elevat i genera volums d’aigua residual considerables. En xifres, es calcula que el sector és responsable de la generació de 1.750 milions de metres cúbics d’aigua residual a Europa. Per reduir aquest impacte, l’objectiu del projecte REWATCH és validar un esquema innovador de tractament a escala pilot i generar un model predictiu, amb la finalitat de poder extrapolar el tractament en altres indústries petroquímiques. En concret, el pilot es basarà en un sistema que combinarà un tractament biològic amb varis tractaments de separació i estarà dissenyat per

tractar 5 metres cúbics per hora d’aigua residual. Es diferencia d’altres projectes de reutilització perquè està pensat per tractar l’aigua residual en el mateix lloc on es genera i a on es pot tornar a reutilitzar. Aquest fet contribuirà a la sostenibilitat en la gestió del consum d’aigua de la zona, especialment estressada hídricament durant certes èpoques de l’any. D’acord amb els càlculs dels investigadors, si aquest mateix esquema de tractament i de reutilització es pogués implementar a totes les indústries petroquímiques dedicades a la fabricació de determinats productes a Europa es podria reduir en 3,5 milions de metres cúbics la demanda d’aigua i, per tant, augmentar la disponibilitat de recursos hídrics. El projecte, que s’ha iniciat durant aquest mes de setembre i que finalitzarà el mes de desembre de 2019, té també l’objectiu defomentar la consciència social de l’impacte que té la generació d’aigua residual sobre el medi ambient i la sobreexplotació de recursos hídrics, mitjançant la participació social i d’agents implicats, i afavorir l’acceptació de l’estratègia de regeneració desenvolupada i la seva implementació a altres indústries petroquímiques o demés sectors industrials. REWATCH és un projecte LIFE+, amb finançament de la Unió Europea i totalment alineat amb el concepte d’avançar cap a una economia circular, que compta amb la participació de les companyies espanyoles DOW Chemical Ibérica S.L. i VeoliaWater Systems Ibérica, el centre de recerca holandès KWR Wateri de la plataforma europea de l’aigua WssTPEuropeanWaterPlatform (Bèlgica). La Fundació CTM Centre Tecnològic forma part del centre tecnològic Eurecat(membre de la xarxa TECNIO), que aplega l’experiència de més de 450 professionals que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i dóna servei a més de 1.000 empreses. R+D aplicat, serveis tecnològics, formació d’alta especialització, consultoria tecnològica i esdeveniments professionals són alguns dels serveis que Eurecat ofereix tant per a grans com per a petites i mitjanes empreses de tots els sectors.Amb instal·lacions a Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus i Amposta i amb una seu a Brasil, participa a 160 grans projectes consorciats d’R+D+i nacionals i internacionals d’alt valor estratègic i compta amb 73 patents i 7 spin-off. El valor afegit que aporta Eurecataccelera la innovació, disminueix la despesa en infraestructures científiques i tecnològiques, redueix els riscos i proporciona coneixement especialitzat a mida de cada empresa.