1939

1939

Esquema general del franquisme(I) Evolució política

Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final

Introducció

1959 1969

Segona Guerra Mundial(1939 – 1945)

Guerra Freda(1947 – 1969)

Distensió(1969 – 1975)

1975

1945Fuero de los Españoles

Aïllament internacional(1946-1950)

Aliança amb els règims feixistes“División Azul”

Rehabilitació internacional

1953Concordat amb el VaticàAcords militars amb els EUA

1955Ingrés a l’ ONU

Context internacionalContext internacionalContext internacionalContext internacional

1958Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional

1967Ley Orgánica del Estado

1969Ley de Sucesión(Joan Carles Borbó)

1973Assassinat de Carrero Blanco

Franquisme 1939-1975

1.- El pensament i la naturalesa del franquisme

Dictadura personal amb unipartidisme

Nacionalisme espanyol

Valors militars: jerarquia, disciplina i ordre

Antiliberal i antidemocràtic

Primers anys

Feixisme, totalitarisme, sense llibertats bàsiques, retòrica pseudorevolucionària (anticapitalista i anticlassista)

Feixisme, totalitarisme, sense llibertats bàsiques, retòrica pseudorevolucionària (anticapitalista i anticlassista)

Amb el temps (després de la desaparició dels règims feixistes)

Adaptació a les noves circumstàncies internacionals. Aspectes externs menys cridaners. Sense renunciar als principis bàsics del règim. Menys feixista i més catòlic. Nacionalcatolicisme.

Adaptació a les noves circumstàncies internacionals. Aspectes externs menys cridaners. Sense renunciar als principis bàsics del règim. Menys feixista i més catòlic. Nacionalcatolicisme.

Poder absolut executiu

Poder legislatiu (governar per decrets)

Poder judicial (tribunals militars)

La simbologia política canvia a causa del context internacional

Defensa del catolicisme

Cap (Franco)Consell NacionalSecretaria GeneralConsells provincials i locals

2.- Els suports de la Dictadura

Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil i tribunals militars (“poder dissuasiu”)

Església (“poder legitimador”)

Falange i Tradicionalistes (“poder organitzador”)

Franco: Dret de presentació (bisbes)

Pilars ideològicsCos burocràtic de l’EstatFuncions de propaganda i d’organització en el sindicat vertical (CNS_ Central Nacional Sindical)

Classes altes (terratinents, burgesia industrial i empresaris)

Suport popular (determinat per la propaganda i el culte al dictador)

Majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic

Movimiento Nacional (1958) En substitució de la FET y de las JONS

Dreta conservadora

Estat confessional

Control de l’ensenyament

Organitzats políticament a través del

Sección FemeninaFrente de JuventudesOrganización Juvenil Española (OJE)

3.- El procés d’institucionalització






1959 1969 19751939

Durant la Segona Guerra Mundial

1939-1940No bel·ligerànciaSuport a Alemanya

1941-1943“División Azul”

1943-1945Derrota alemanyaNeutralitat espanyola

Creació de les Corts (1943)Fuero de los Españoles (1945

Hendaya, 1940







1959 1969 19751939

En la postguerra mundial(1945-1950)

Aïllament de FrancoBoicot de l’ONUVet al Pla Marshall

Ley de Sucesión (1947)






Etapa totalitària “Els anys blaus”

1959 1969 19751939

Durant la Guerra Freda (1950-1959)

Espanya importància estratègica

Préstecs americans1950, final de l’aïllament de l’ONU1952, UNESCO1953, Pacte de Madrid (Bases americanes)1953, Concordat amb el Vaticà1955, ingrés a l’ONU1959, visita d’Eisenhower a Madrid

Consolidació internacional de Franco

Ley Fundamental de los Principios del Movimiento (1958) Família, municipi i sindicat

Etapa tecnocràtica Descomposició i final







1959 1969 19751939


Inclusió al govern dels tecnócratesEtapa de modernització accelerada de l’economia i la societatI època de la denominada “Democràcia Orgànica”

Canvis polítics

La Ley de Prensa , 1966

Llibertat d’expressió sota control

Ley de libertad Religiosa, 1967

Tolerància religiosa... però Estat Catòlic

Ley Orgánica del Estado, 1967

Aprovada per referendumElecció del “tercio familiar)

Ley de Sucesión, 1969

Aprovada la successió de Joan Carles







1959 1969 19751939


Deteriorament físic de Franco

Augment de poder de l’almirall Carrero Blanco

- L’oposició pren força- L’Església es distancia- Comença el terrorisme d’ETA i el FRAP

La decadència del règim provoca l’aparició de dos corrents polítics

Els immobilistes

Els aperturistes (democràcia limitada)

Època de poca legislació (La Ley General de Educación, 1970)

1973, assassinat de Carrero Blanco (per ETA) Substituït per Carlos Àrias NavarroImpotència i enduriment repressiu

4.- La repressió franquista


1959 1969 19751939


En un inici

1939 Ley de responsabilidades políticas

1940, Ley de Represión de la Masoneria y el comunismo

Amb jurisdicció militar

Depuració en l’administració

Provoquen la

25000 acomiadaments en l’administració catalana

Repressió cultural

Manipulació dels llibres d’històriaPropagació de valors conservadorsImposició del nacionalisme espanyol unitari

Persecució i repressió de qualsevol manifestació política, social, religiosa o cultural no espanyola

Repressió de la identitat catalana

Derogació de l’Estatut.Prohibició de l’ús públic del català, o de lesSardanes, senyera i cants antipatriòtics.Canvi de noms de carrers, eliminació de monuments...

1963 creació del TOPTribunal d’Ordre Públic

Per als delictes civils

Procés 1001 (judici a dirigents de les CC.OO.)

Els delictes de terrorisme continuen en mans de l’Exèrcit

1963, judici i execució del dirigent comunista Julián Grimau

1970 Procés de Burgos

1974, execució de Puig Antich

1975, 5 execucions del FRAP i ETA

Provoca campanya exterior de protestai reacció interior franquista

5.- L’oposició a la dictadura


1959 1969 19751939


Moviment obrer

Activitat clandestina (PSOE, PCE, CNT...)Vagues de 1945 a Barcelona

Grups monàrquics

Oposició conspiradora1943, carta dels generals monàrquics1945, Manifest de Lausana (Joan de Borbó)

Els maquis o guerrilla

L’oposició es concretava en

1944, ocupació de la Vall d’Aran

Als 50 es renuncia a la lluita armada

Enllaços sindicals Jurats d’empresa

Les vagues de 1951 (tramvies)A Catalunya

A l’exterior J. Irla, President de la Generalitat (1941) Substituït per J. Tarradellas (1954)

A l’interiorCreació de la FNC (Front Nacional de Catalunya, 1939) i del MSC (Moviment Socialista de Catalunya, 1945) PSUC (lluita clandestina), anarquisme (lluita armada fins 1963)I a la dècada dels 50 apareix Grups CC (Crist Catalunya) de Jordi Pujol.

L’oposició s’introdueix en els sindicats verticals

Primeres revoltes universitàries

5.- L’oposició a la dictadura


1959 1969 19751939


1962, Col·loqui de Munic (contubernio de Múnich)

Oposició monàrquica, esquerra, liberals...(José Maria Gil-Robles, Salvador de Madariaga...)

Demanda de democràcia per entrar al Mercat Comú

Augment de l’activitat opositora

Universitats, moviment obrer (vagues), Església (bases), Monàrquics...

Assembleas, manifestacions...

Als 70...Molta importància del PCE (Carrillo) i el PSOE (F. González, 1974)

1974, es crea la Junta Democràtica (entorn del PCE)1975, es crea la Plataforma de Convergencia Democrática (entorn del PSOE)

A CatalunyaA Catalunya

Els fets del Palau, 1960Oposició política i obrera (PSUC, CCOO -1962-)Oposició popular (Edicions 62, Rosa Sensat,

Cavall Fort, “Nova cançó, Omnium Cultural)

Assemblea de Catalunya (1971, Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia.)

6.- La mort de Franco

1975

Descomposició i final

20-N Mor Franco

Testament de Franco

7.- Documents polítics

Proclamación del príncipe Juan Carlos como sucesor en la jefatura del Estado “EL VII de los Principios del Movimiento Nacional establece que la forma política del Estado español es (...) la Monarquía tradicional, católica, social y representativa.La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete (...) modificada en algunos de sus aspectos por la Ley Orgánica del Estado, de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete (...) establece en su artículo sexto un procedimiento directo e inmediato de proveer a la sucesión en la Jefatura del Estado, confiriendo al Caudillo de España y Generalísimo de los Ejércitos la prerrogativa de proponer a las Cortes a persona que estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente (...).Por todo ello, estimo llegado el momento de proponer a las Cortes Españolas como persona llamada en su día a sucederme, a título de Rey, al Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, quien, tras haber recibido la adecuada formación para su alta misión y formar parte de los tres Ejércitos, ha dado pruebas fehacientes de su acendrado patriotismo y de su total identificación con los Principios del Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino, y en el que concurren las demás condiciones establecidas en el artículo noveno de la Ley de Sucesión.En su virtud, y de conformidad con la Ley aprobada por las Cortes Españolas, vengo en sancionar:Artículo primero. Al producirse la vacante en la Jefatura del Estado, se instaurará la Corona en la persona del Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, que la transmitirá según el orden regular de sucesión establecido en el artículo once de la Ley Fundamental de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete, modificada par la Ley Orgánica del Estado de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete”.

Francisco FrancoBOE, 23 de julio de 1969.

1939

Documents

Transcript of 1939