TEMA 3.- LIBERALISME I TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME NACIONALISME

(1789-1871)(1789-1871)

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871).(1789-1871).

1.- La Revolució Francesa. L'etapa liberal burgesa (1789-92).1.- La Revolució Francesa. L'etapa liberal burgesa (1789-92). 2.- Com van convertir-se els súbdits del rei en ciutadans amb drets?2.- Com van convertir-se els súbdits del rei en ciutadans amb drets? 3.- La radicalització. L'etapa republicana (1792-1799).3.- La radicalització. L'etapa republicana (1792-1799). 4.- Napoleó Bonaparte (1799-1814).4.- Napoleó Bonaparte (1799-1814). 5.- Europa, entre l'ordre i la llibertat (1815-1830) (Restauració).5.- Europa, entre l'ordre i la llibertat (1815-1830) (Restauració). 6.- La revolució del 1848: “la primaveral dels pobles”.6.- La revolució del 1848: “la primaveral dels pobles”. 7.- Les unificacions d'Itàlia i Alemanya.7.- Les unificacions d'Itàlia i Alemanya. 8.- Com es van aconseguir els drets polítics i socials que van posar fi 8.- Com es van aconseguir els drets polítics i socials que van posar fi

a l'Antic Règim a Europa?a l'Antic Règim a Europa?

1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. L'ETAPA 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. L'ETAPA LIBERAL BURGESA (1789-1792)LIBERAL BURGESA (1789-1792)

1.0.- Introducció: gran importància

Política: de l’absolutisme al liberalisme.

Social: de súbdits a ciutadans.

Cultural: noves formes de pensar.

Influència en tot el món.

1.1.- Causes de la Revolució Francesa.

1.2.- La convocatòria d’Estats Generals.

La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789.

1.3.- L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91).

1.4.- La monarquia constitucional: liberalisme moderat (1791-92).

1.1.- 1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiquesCauses de la R.F. (I): econòmiques..

Pobresa del camperolat i les classes populars urbanes + Males collites i

pujada del preu del pa = La revolució com a únicaeixida per canviar-ho tot

Burgesiaenriquida + Els privilegiats li neguen a la burgesia

el poder polític i els privilegis =Sols una revolució li pot donar el

poder polític i social

Successió de males collites

Manca de blat(crisi de subsistència)

Forta pujadadel pa Fam

El rei permet l’entrada deteixits anglesos a canvi de

préstecs (1786)

Els artesans francesosno poden competir

Culpenal rei

Participarana la R.F.

1.1.- 1.1.- Causes de la R.F. (II): Causes de la R.F. (II): socialssocials..

Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen alsprivilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos.

La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poderpolític, malgrat tindre el poder econòmic.

Presa de consciència per part dels no privilegiats de la seua injusta situació

Demandade canvis

Els privilegiatses neguen Revolució

1.1.- 1.1.- Causes de la R.F. (III): Causes de la R.F. (III): polítiquespolítiques..

Mala administració i pèssima recaptaciód’impostos (corrupció i mala organització)

Molts dels diners recaptats noarriben al govern del rei

Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI)

Convocatòria de Corts estamentals per part deLluís XVI per intentar parar la crisi

Es vota perestament

Protestes delTercer Estat

1.1.- 1.1.- Causes de la R.F. (IV): Causes de la R.F. (IV): ideològiquesideològiques..

Crítiques dels il·lustratsa l’absolutisme, demanant:

Igualtat legal

Declaració de Drets

Fi dels privilegis ila societat estamental

Divisió de podersFi de la monarquia

absoluta

Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,... es difonen per tota França en vespres de la Revolució

Influència de la Independència dels EUA

Declaració de Drets(igualtat legal)

Model liberal deConstitució

1.1.- 1.1.- Causes de la R.F (V): Causes de la R.F (V): financeresfinanceres..

PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES.

DESPESES INGRESSOS

Despeses civils  145.802.388 Impostos directes 157.583.461

Despeses militars 165.510.050 Impostos indirectes 207.963.427

Pagament del deute  310.426.744 Resta d’ingressos 137.999.161

Total 621.739.182 Total 503.546.049

    DÈFICIT PÚBLIC 118.193.133

Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans)

Bancarrota de la Hisenda Reial

Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners

1.2.- 1.2.- La convocatòria d’Estats La convocatòria d’Estats GeneralsGenerals..

Males collitesde blat

Misèria i famdels camperols

Dificultats per pagar rendes i impostos

Els camperols demanenla fi del feudalisme

i la propietat plena de les terres

Pujada del preu del pa

+Competència del

tèxtil anglès=

Protestes d’artesansi classes populars

a les ciutats

Bancarrota de la Hisenda (1787)

El rei demana als privilegiats que paguen impostos

Els privilegiats es neguen

Lluís XVI convoca Estats Generals

El Tercer Estatno accepta el

vot per estament

S’elaboren quaderns de queixes: atacsals privilegiats i demandes d’igualtat

legal i sobirania popular.

La ruptura revolucionària burgesa de La ruptura revolucionària burgesa de juliol del 1789juliol del 1789..

S’obrin els EstatsGenerals (maig 1789)

El Tercer Estat demana el vot per persona

Els privilegiats i elrei es neguen

El Tercer Estat s’atorga la representativitat de laNació i es constitueix en Assemblea Nacional

El poble recolza els seus diputats

Presa de la Bastilla

(14-VII-1789)

Violència contra elssenyors: GRAN POR

Exili de la noblesa

Ruptura amb l’absolutisme i l’Antic Règim

1.3.- 1.3.- L’Assemblea Nacional Constituent L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91)(1789-91).

PRINCIPALS LLEIS DEL’ASSEMBLEA NACIONAL

Decret d’abolició del feudalisme

Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà

Llibertat i igualtat legal

Constitució Civildel clergat

Separació església-Estat

Constitució del 1791

Monarquia constitucionalDivisió de podersSufragi censatariDrets i llibertats individualsImpostos universals

Llibertat econòmica i mercat nacionalDesamortització dels béns eclesiàstics

Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament elrègim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudalscom censals, els que els refereixen a la mà morta real opersonal i a la servitud personal i aquells que les represen-ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seranfixats per l’Assemblea Nacional.Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides senseindemnització.Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguenconeguts i percebuts (...) seran abolits.Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta.Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement,poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs-tics, civils o militars.Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, ala vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

1.4.- 1.4.- La monarquia constitucional: La monarquia constitucional: liberalisme moderat (1791-92)liberalisme moderat (1791-92)..

LA CONTRAREVOLUCIÓ

És l’intent dels privilegiats de derrotar als revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.

Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per envair França i acabar amb la Revolució.

El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front delscontrarevolucionaris, però és capturat a Varennes.

L’Assemblea pren mesures:

Confisca els béns dels nobles exiliats

Declara la guerra a Àustria (i Prússia)

Radicalització social dels més pobres:

Els camperols demanen la propietatde les terres i deixar de pagar rendes.

Les masses urbanes reclamenDemocràcia i República.

Fi de la unitat revolucionària: els burgesosvolen frenar la revolució i els pobres anar

més enllà (igualtat, democràcia i república).

2.- COM ES VAN CONVERTIR ELS SÚBDITS DEL 2.- COM ES VAN CONVERTIR ELS SÚBDITS DEL REI EN CIUTADANS AMB DRETS?REI EN CIUTADANS AMB DRETS?

Pel llibre (pp. 48 i 49):

Feu les activitats 1, 2, 3, 4 i 8.

3.- 3.- La radicalització. L'etapa La radicalització. L'etapa republicana (1792-99)republicana (1792-99)..

Insurrecció popular de juny-agost de 1792

El poble assalta les Tulleries

Abolició de la monarquia → República

Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-versal masculí a la Convenció Nacional

3.1.- 3.1.- La Convenció Nacional: una La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95) (I)República democràtica (1792-95) (I)..Els partits polítics de la Convenció:

Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)

Jacobins: republicans radicals populars(Danton, Robespierre, Marat)

La Plana: entre els dos grups anteriors

Els problemes de la Convenció

Guerraexterior

Perill decontrarevolució

Revoltapopular

La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.

3.2.- 3.2.- La Convenció Nacional (1792-95) La Convenció Nacional (1792-95) (II):(II):

la Convenció girondina (set. 92 – juny la Convenció girondina (set. 92 – juny 93)93)..

Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees

Problemes enla guerra

Guerra civil interna (La Vendée):absolutistes vs. revolucionaris.

Radicalització popular(sans-culottes)+ +

Caiguda dels girondins,substituïts i executats pels

jacobins.

=

3.3.- 3.3.- La Convenció Nacional (1792-95) La Convenció Nacional (1792-95) (III):(III):

la Convenció jacobina (juny 93 – juliol la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94)94)..Detenció i execució de monàrquics,

contrarevolucionaris i líders girondinsRadicalització popular

(influència dels sans-culottes)

Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe

Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar a tots els considerats com a enemics de la Revolució EL TERROR

“Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resortdel govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegadala virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest;el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs,una expressió de la virtut; és menys un principi particular queuna conseqüència del principi general de la democràcia apli-cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El governde la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita contra la tirania.”

Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Públicaa París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794).

“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics dela llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacionalo els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme”

Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

Victòries militars importants: els exèrcitsestrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.

Reformes socials: repartiment de terres entre camperols, preus màxims, educació gratuïta,...

LLEI DE MÀXIMUM

“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels qualss’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,

l’oli, el vi, la sal, el ferro.Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a unpreu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del

doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”

Govern revolucionari dels jacobins (1793)

Política de descristianització: execució de refractaris, religió de la raó, nou calendari,...

Descontent dela burgesia

Dictaduradel Terror

Malestar delssans-culottes

Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

3.4.- 3.4.- La Convenció Nacional (1792-95) La Convenció Nacional (1792-95) (IV):(IV):

la Convenció termidoriana (juliol 94 – la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95)set. 95)..Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular

Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders

Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).

Constitució del 1795

És una constitució burgesa (moderada)

Sufragi censatari

El poder executiu recau en un Directori de cinc membres

El poder legislatiu el comparteixen dues cambres

“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; arabé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipusmés que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegatsal país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i albenestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunesesperances.(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-tat salvatge”Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-te de constitució (París, 1795).

3.4.- 3.4.- El Directori o República El Directori o República burgesa (1795-99)burgesa (1795-99)..

Govern autoritari de la burgesia conservadora

Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició

Monàrquics absolutistes (exterior)

Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf.

L’exèrcit té cada vegada més poder

Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder

4.- 4.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1815)1815)..Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia

burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat

Dos períodesConsolat (1799-1804)

Imperi (1804-1815)

Va restringir les llibertats públiques però va mantenir l'abolició del feudalisme, el dreta la propietat privada i la igualtat civil

Reforma l’administració, promulga un Codi Civil, i un Penal i desenvolupa el sistema educatiu.

Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars: Atorga Constitucions als territoris conquistats.

A partir de 1812 comencen les derrotesmilitars a Rússia i Espanya.

La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la

R. F.: Restauració absolutista.

Fi de la sobirania nacional

4.- 4.- NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1815)1815)..

CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes

Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadansLlibertat

Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).

Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.

És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.

Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Els límitsdels canvis

Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones

Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant

Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder

La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

5.- EUROPA ENTRE L'ORDRE I LA 5.- EUROPA ENTRE L'ORDRE I LA LLIBERTAT (1815-1830).LLIBERTAT (1815-1830).

5.1. La Restauració a Europa: suposa 5.1. La Restauració a Europa: suposa la tornada a l’absolutisme anterior a la tornada a l’absolutisme anterior a la R.F.la R.F.

5.2.- Liberalisme i nacionalisme5.2.- Liberalisme i nacionalisme5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-

1830)1830)

5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el : el Congrés de Viena (1814-15).Congrés de Viena (1814-15).

Congrés de Viena (1815)

Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions ala burgesia per evitar noves revolucions.

Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme

Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada

Es restaura l’absolutisme a Rússia,Àustria i Espanya.

Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

El Congrés de Viena i el sistema Metternich imposen un nou equilibri territorial: remodelen les fronteres europees per a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres.

Dret d'intervenció d'un exèrcit de la Santa Aliança(Prússia, Rússia i Àustria) com a garantia

Nous principis depolítica internacional

La celebració de congressos com a mitjà per solucionar els problemes

5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el : el Congrés de Viena (1814-15).Congrés de Viena (1814-15).

5.1. La Restauració a Europa5.1. La Restauració a Europa: el : el Congrés de Viena (1814-15).Congrés de Viena (1814-15).

5.2.- Liberalisme i nacionalisme5.2.- Liberalisme i nacionalismeLa Revolució Francesa i les guerres La Revolució Francesa i les guerres napoleòniques havien difós per Europa els napoleòniques havien difós per Europa els principis del liberalismeprincipis del liberalisme::- Llibertats individuals- Llibertats individuals- Liberalisme polític: sistema parlamentari amb - Liberalisme polític: sistema parlamentari amb sobirania nacional i separació de poderssobirania nacional i separació de poders- Existència d'una Constitució com a base legal- Existència d'una Constitució com a base legal

El El principi de sobirania nacionalprincipi de sobirania nacional va associar el va associar el liberalisme a la defensa de la creació d'estats liberalisme a la defensa de la creació d'estats nacionals, sobre tot entre els que estaven nacionals, sobre tot entre els que estaven sotmesos.sotmesos.Amb el Congrés de Viena i la Restauració

es torna a l'absolutismeOnades revolucionàries en defensa

d'aquests principis

5.2.- 5.2.- El liberalismeEl liberalisme..Definició de liberalisme

Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi)

La Constitució com a norma fonamental

Diferències entre:

Liberals moderats:sobirania nacional,sufragi censatari, poques llibertats,

manca de reformessocials,...

Liberals democràtics:sobirania popular,sufragi universal,

més llibertats,reformes socials,...

Les classes populars abandonen el liberalismequan la burgesia arriba al poder i les seues

condicions de vida no milloren → socialismei anarquisme

5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-5.3.- Les aspiracions de llibertat (1820-1830).1830).

Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme

Tres onades revolucionàries: 1820-24, 1829-39 i 1848

L’onada revolucionàriade 1820-24

Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)

Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont

Intervenció de laSanta Aliança

Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió

L’onada revolucionàriade 1829-39

Triomfa en:

França: revolució de 1830 i monarquiaconstitucional de Lluis Felip d’Orleans

Grècia i Bèlgica: independència

Espanya: liberalisme

Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians

Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent) a l'Europaoccidental: sufragi censatari, llibertats restringides, reformes polítiques insuficient

i govern de l’alta burgesia

5.3.- Revolucions del 18305.3.- Revolucions del 1830

ACTIVITATS

1. Defineix Revolució Francesa i Restauració2. Escriu les característiques del liberalisme i relaciona-les amb el periode històric de la fi de la Revolució Francesa i la Restauració.3. Quins eren els objectius de les onades revolucionàries del 1820 i del 1830 i digues quins resultats van tindre.

6.- 6.- LA REVOLUCIÓ DEL 1848: “LA LA REVOLUCIÓ DEL 1848: “LA PRIMAVERA DELS POBLES”PRIMAVERA DELS POBLES”..

CAUSES

Males condicions de vidad’artesans i obrers

Crisis desubsistència

Revoltes i motins

+ =

Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830

Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos

Augment de la classe obrerai les seues protestes

DUES ZONES

Europa Oriental: aconsegueixen l’aboliciódel feudalisme (excepte a Rússia).

Europa Occidental: noves idees democrà-tiques, nacionalistes i moviment obrer.

Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po-pular, igualtat social i sufragi universal masc.

Inicis del nacionalisme als estats alemanys iitalians i a les nacions de l’Imperi Austríac

LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA

Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars

República, democràcia i reformes polí-tiques i socials (Tallers Nacionals).

Nou govern moderat:Revolució popular de

juny (fracàs)

Duríssima repressió i govern liberal moderat

Segon Imperi, ambNapoleó III (1851)

AMPLA DIFUSIÓ

Als Estats Italians (Toscana, Roma,Nàpols i Piemont)

A l'imperi Austríac

A Prússia

6.1.- 6.1.- La revolució liberal i democràticaLa revolució liberal i democràtica..

BALANÇ A FRANÇA

Les revolucions fracassen en part, peròperduraran les seues idees: democràcia,

nacionalisme i moviment obrer

La xicoteta burgesia i els camperols propietarisabandonen als obrers i no s’uniran més a ells

El proletariat adquireix consciència de classe is’organitza de manera autònoma

Fugida de Lluís Felip

D'Orleans

6.1.- 6.1.- 1848: La revolució liberal i 1848: La revolució liberal i democràticademocràtica

Comparació de les revolucions de 1830 i 1848

6.1.- 6.1.- 1848: La revolució liberal i 1848: La revolució liberal i democràticademocràtica

6.2.- El despertar de les nacions.6.2.- El despertar de les nacions.

Dues definicions de nació

França: la nació com un conjunt de ciutadans units per la voluntatde viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions

Alemanya: la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna que es manifesta en una llengua i una cultura i va més enllà del desig individual o la voluntat dels ciutadans.

Tres situacions diferents

Coincideixen les fronteres de l’Estat amb les nacions: Portugal, Holanda.

Estats formats per diverses nacions: França, G.B., Espanya, Àustria.

Nacions repartides per diferents estats Alemanya i Itàlia

Revolució del 1848

Emergència dels nacionalismes i “primavera dels pobles”

6.2.- El despertar de les nacions: els 6.2.- El despertar de les nacions: els primers moviments nacionalistes primers moviments nacionalistes

(1820-30).(1820-30).Grècia s’independitza de l’Imperi Turc i Bèlgica del regne dels Països Baixos (1830).

6.2.- El despertar de les nacions.6.2.- El despertar de les nacions.

Europa 1848 Europa 2015

6.2.- El despertar de les nacions: 6.2.- El despertar de les nacions: La “primavera dels pobles”..

Revolucions del 1848: unió del nacionalisme amb el liberalisme i els primers demòcrates

Triomfa la insurrecció a Viena

Abolició de l’Antic Règim

Nou imperi liberal amb dos Estats: Àustria i Hongria

Constitució

Model liberal amb sufragi censatari

Intents revolucionaris nacionalistes a:- Imperi Austríac: Praga (txecs), Croàcia, Llombardia i Venècia (República)- Imperi Rus: Polònia

Hongria proclama la independència i entra en guerra amb Àustria

Una monarquia amb dos Estats:Àustria i Hongria

6.3.- Fracàs i pervivència dels ideals 6.3.- Fracàs i pervivència dels ideals del 1848.del 1848.

Revolucions del 1848: la majoria van ser sufocades pels imperis austríac i rus

A França, després de la repressió del juny de 1848, la burgesia va fer costat al governautoritari de Lluís Napoleó Bonaparte, que l'any 1851 va proclamar el Segon Imperi

Les revolucions de 1848van donar origen a

Unificacions nacionals (Itàlia i Alemanya)

Reformes liberals a l'Europa oriental

Evolució del liberalisme cap a la democràcia

Verdi: Nabuco - Va, Pensiero - https://www.youtube.com/watch?v=snvHpFRO0hA

7.- Unificacions d’Itàlia i Alemanya: 7.- Unificacions d’Itàlia i Alemanya: Itàlia.Itàlia.

Estava dividida en multitud d’Estats, amb domini d’Àustria al nord i el Regne de les dues Sicílies al sud

L’intent liberal democràtic d’unificació de Mazzinifracassa (1848-49), però no al Piemont, on

s’instaura una monarquia liberal constitucional

Les campanyes militars des de 1859 de Cavour al nord i Garibaldi al sud, aconseguint la unificació (1860-61)

La unificació es completa amb la conquesta dels Estats Pontificis en 1870 (Roma com a capital)

Problemes

Hostilitat del Papa i part dels catòlics

Contrast entre el nord i el sud del país

Caràcter incomplet: Ístria i Trento pertanyen a Àustria

7.- 7.- La unificació d’AlemanyaLa unificació d’Alemanya..

Antecedents i intents d’unificació anteriors

La Confederació Germànica (1815)

La Unió Duanera o Zollverein (1834)

El fracassat intent d’unificació del 1848: Prússia i Àustria desconfien l’una de l’altra

La unificació es farà des de dalt, dirigida per Prússia (Bismarck) i deixant fora a Àustria

Estratègia militar, amb tres fases:

Victòria contra Dinamarca (1864):conquesta de Schleswig i Holstein

Victòria contra Àustria (1866)

Victòria a la guerra francoprussiana(1870-71), arribant fins a París

Proclamació de la unificació alemanya i elII Reich a París, amb Guillem II com aemperador i Bismarck com a canceller

Una Alemanya confederal, conservadora imilitarista, amb Prússia al front i sense Àustria