2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL … · - EDAFOLOGIA Hi predomina la terra bruna...

AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA SOBRE LA REVISIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SANTANYÍ (MALLORCA)

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL-

2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL MEDI AMBIENT I LA SEVA PROBABLE EVOLUCIÓ EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA O PROGRAMA

2.1. FACTORS AMBIENTALS DIRECTES

2.1.1. SUBSISTEMA FÍSIC-NATURAL

2.1.1.1. MEDI INERT

2.1.1.1.1. FISIOGRAFIA, GEOMORFOLOGIA, GEOLOGIA I LITOLOGIA

Santanyí és un municipi situat en el migjorn de Mallorca. Limi-ta, a llebeig, amb el terme municipal de ses Salines; a mestral, amb el de Campos; a tramuntana, amb el de Felanitx, i a lle-vant, amb la mar.

A més a més, té uns 35 quilòmetres de litoral. Dins el seu terri-tori es troba el cap de ses Salines, l’extrem més meridional de l’illa, allunyat uns cent cinquanta quilometres de la costa afri-cana.

El terme presenta tres àrees diferents, denominades, la litoral, la muntanya i la de les valls interiors.

Santanyí es troba en una zona pràcticament plana i el terme està dividit en dues comarques naturals:

- la interior, que comprèn els últims relleus de les serres del Llevant de Mallorca, amb el Puig Gros (271) i la penya Bosca (280) com principals altures. A aquesta zona d’interior hi domina el conradís, sobretot l’herbaci, tot i que hi ha redols significatius de vegetació natural.

- la costa.

D’oest a est hi ha: el bloc muntanyós format per la Talaia des Pi (166 m), el Puig Gros (279 m) el qual és la cota màxima del terme, es Pujolets (186 m), el turó des Càrritx (170 m), el puig de Consolació (205 m) i la penya Bosca (257 m).

Al terme hi predominen els materials miocènics, de molasses blanques.

Quant a la seva superfície, Santanyí es pot considerar de grandària mitjana en relació a la resta dels municipis de l’Illa, essent el tercer municipi (en quan a extensió) de la Mancomunitat del Migjorn per davall Felanitx i Campos.

En concret Santanyí ocupa el 3,43 % de la superfície total de l’Illa. El municipi està format per un total d’11 nuclis urbans: a l’interior hi ha la vila de Santanyí, Calonge, s’Alqueria Blanca, es Llombards i s’Horta, mentre que, al litoral, es troben Cala d’Or, Portopetro, Cap des Moro, Cala Figuera, Cala Santanyí i Cala Llombards.

Fonts:

Miquel Barceló Vidal i Miquela Danús Burguera: Guia dels pobles de Mallorca. Santanyí. Hora Nova, SA. Mallorca, 2001.



- GEOLOGIA

- A la zona que ocupa el terme de Santanyí hi predominen els materials miocènics, de molas-ses blanques. Malgrat això, també es donen, per ordre de major a menor presència, dipòsits quaternaris, secundaris i altres terciaris.

- Els materials quaternaris de sorres i gresos calcaris biogènics formen fonamentalment el se-gon sector litoral assenyalat, mentre que els llims vermells ocupen els terrenys del voltant des Llombards, s’Alqueria Blanca i Calonge, els camps d’en Torrella i d’en Vidal i la major part del fons dels barrancs de la zona de la marina.

- Per contra, a les elevacions citades afloren depòsits secundaris i terciaris, que són constituïts per dolomies del Triàsic; calcàries, calcàries margoses i margues, del Juràssic: calcàries for-ça margoses del Neocomià, i sediments de l’Eocè. Respecte a les unitats de relleu, s’integra al migjorn, bé que hi ha l’extrem nord, corresponent a les elevacions citades, que fa part de les serres de Llevant.

- El migjorn és una extensa zona tabular de sedimentació Miocènica. En concret, s’integra el bloc de la marina de Llevant que, situat entre la depressió de Campos, les serres de Llevant i la mar, es formà com a conseqüència de la sedimentació horitzontal (de materials del terciari superior i del quaternari) i del seu aixecament posterior.

- PROBABLE EVOLUCIÓ DE LA FISIOGRAFIA, GEOMORFOLOGIA, GEOLOGIA I LITO-LOGIA EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis importants, més que els habituals dels procesos geològics i geomorfològics, com són erosió i sedimentació.

Mapa geològic a la página següent.



- GEOMORFOLOGIA



El terme comprèn les àrees de la marina i de l’interior.

La primera (la marina) s’estén des de la costa fins a devers 3,5 quilometres terra endins. Caracterit-zada per la planor, que és solament trencada per alguns barrancs, té el paisatge diversificat com a conseqüència, tant de la presència d’aquestes depressions, com de l’alternança de conradís i vege-tació natural.

La costa, articulada i força desenvolupada longitudinalment. Té aproximadament 35 quilometres de llargària i presenta dos sectors diferenciats:

1) El primer és el més ampli i s’estén entre el caló des Corrals i el cap de ses Salines (a l’extrem me-ridional de Mallorca. Espadat i d’aigües profundes, assoleix una altitud màxima superior als 30 me-tres, entre Cala Llonga i Cala Llombards. Entre els entrants més destacables, hi ha el citat caló, Cala Gran, el caló de ses Dones, les cales llonga i de sa galera, el Caló de ses Egües, Portopetro, cala Mondragó, Cala Figuera, Cala Santanyí i Cala Llombards i el Caló des Màrmols. Hi ha un predomini rocallós tot i el caràcter arenós de cales Llonges, Portopetro i es Llombards. Aquest cordons han tan-cat la desembocadura dels torrents i han afavorit la formació d’estanyols. Tot i així, només resten sense dessecar els de s’Amarador i de ses Fonts d’Alis, de cala Mondragó.

2) El segon sector es comprès entre Cala En Tugores (fita que separa Santanyí i Ses Salines) i el cap de ses Salines. Té el litoral baix i rocós, amb aigües somes. Encara que és menys articulat que l’anterior, hi ha l’esmentada cala i la platja des Caragol, integrada per un cordó dunar de prop d’un quilòmetre de longitud, i les puntes de s’Aranyó, sa Galera, Negra i na Milà. Prop de la costa d’aquest sector hi ha l’estany de ses Gambes. Per contra, el litoral de Santanyí només hi ha els illots des Pontàs i de can Curt, situats a la vora de Cala Santanyí i a la platja des Caragol, respectivament.

La segona àrea, la interior, és majoritàriament plana a excepció de l’extrem septentrional que és inte-grat per turons d’escassa altitud i de contorns suaus. La majoria d’aquestes elevacions fan partió amb el terme municipal de Fela-nitx. Concretament hi ha, d’oest a est, el bloc muntanyós format per la talaia des Pi (166 m), el puig Gros (279 m) es Pujolets (186 m), el turó des Càrritx (170 m), el puig de Consolació (205 m) i la penya Bosca /257 m).

També trobam separats del citat bloc el vessant meridional del puig de ses Donardes i el puig de sa Talaia que, situat al nord de Ca-longe, assoleix els 194 m d’altitud dins terres de s’Horta, de Felanitx.

- EDAFOLOGIA

Hi predomina la terra bruna meridional, desenvolupada sobre els materials miocènics, encara que apareixen sòl rànker o pararendzina, damunt les dunes del segon sector litoral, i terres terrosa calcà-ria i relicte de terra rossa, sobre els materials de les elevacions.

La transformació dels sediments carbonatats de la plataforma tabular postorogènica ha possibilitat, fonamentalment a la marina de llevant, la formació de coves, avencs i dolines.

Al municipi hi ha inventariades 11 cavitats naturals, de les quals sobresurten l’avenc des Coloms i la cova des Drac (LIC), que, situades a la marina dins la possessió del Rafal des Porcs, tenen entre 15 i 50 metres de fondària i entre 30 i 300 metres de recorregut, respectivament.

També hi ha, al ponent de la vila, la depressió càrstica del camp d’en Torrella, que és l’àrea endorrei-ca més gran de l’illa.



CLIMA.

El diagrama ombrotèrmic mostra un règim climàtic mediterrani, d’influència marítima i sense cap mes hivernal, amb dos mesos su-bhivernal i en canvi amb quatre mesos temperats, tres subestivals i tres mesos estivals. A la tardor, les pluges són força abundants, i en menor mesura també es pro-dueixen a l’hivern i la primavera, mentre l’estiu és el període més àrid de l’any, de juny a setembre hi ha dèficit hídric, ja que la tempera-tura supera la precipitació men-sual.La contrada és arrecerada del vent de tramuntana, predominant

durant l’hivern a Mallorca. L’embat, que té lloc sobretot de maig fins a octubre, bufa de xaloc i es canalitza a través de la vall del torrent de can Amer. Tot i això la part nord del terme (sa Carbonera i es Pou Colomer) és oberta també a la brisa de gregal, provinent de la badia d’Alcúdia.

Per a la vegetació en particular i per a tots els organismes en general, no són extremadament decisius els elements climàtics per ells mateixos, sinó el seu efecte de conjunt, de manera que cal considerar el clima com a un tot, com a una unitat, amb una successió caracte-rística d’estats del temps en el curs de

l’any. Tot això no es pot expressar amb índexs o fórmules, sinó únicament per mitjà d’una represen-tació gràfica o diagrama; els cli-mogrames o diagrames ombro-tèrmics.

S’ofereix el diagrama ombrotèr-mic de l’estació meteorológica del Parc Natural de Mondragó (2004):

De les dades pluviomètriques (1956-2001) de l’estació B407/Santanyí s’obtenen el següents valors màxims anuals:



PROBABLE EVOLUCIÓ DE LA CLIMATOLOGIA EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis en aquest factor, atès que el clima no es veu afectat a Santanyí per factors de caràcter local, sinó global.

2.1.2. HIDROLOGIA.

2.1.2.1. - HIDROLOGIA SUPERFICIAL

La circulació superficial d’aigua està constituïda per torrents, que només duen aigua en èpoques de pluja. La torrencialitat és la característica més important de la xarxa fluvial: els llits són inundats sob-tadament per l’aigua de curtes i intenses pluges. La xarxa de drenatge ha estat modificada per l’home, ja sigui per ampliar els terrenys de conreu, per regular l’escorrentia o per delimitar les par-cel·les (parets i murs).

Tot i així, Santanyí no està inclòs dins la llista de municipis amb un índex de risc alt o molt alt. No és el cas dels municipis que envolten Santanyí (Campos i Felanitx).

En general, la xarxa fluvial de Santanyí es troba integrada per un conjunt de torrents i reguerons de caràcter molt irregular. La naturalesa calcària dels terrenys, els pendents suaus i la irregularitat de les pluges fan que aquesta xarxa sigui poc diferenciada.

Els torrents que baixen de la Serra cap a Llevant són de recorregut curt a causa de la proximitat de la costa i la majoria formen cales a la seva desembocadura. Els principals són el de Cala Murada, que desemboca en el terme de Manacor, el de Portocolom i el de Portopetro, que desemboca en el terme de Santanyí. Aquest darrer neix al vessant de migjorn del puig de Sant Salvador i del Puig de s’Envestida passant per s’Horta (Felanitx) i Calonge per desembocar a Portopetro.

El vessant oest recull les aigües que de la Serra baixen cap a l’interior del terme municipal de Santa-nyí i que aboquen a la conca hidrogràfica de Campos. Es tracta de torrents que reben noms diferents segons els indrets per on passen. Així tenim el torrent de Felanitx o de Cas Porrerenc, el de Binifarda o de Son Negre, i el de Cas Concos, conegut també com a torrent dels Rossells o de Son Elegant.

Així doncs, la zona hidrogràfica superficial de Santanyí, és una xarxa pluvial poc operativa i amb ca-bals mitjans exigus, tret de determinats torrents, com el de Portopetro o el que desemboca a Mon-dragó. Aquests tenen alguns trams alimentats per albellons i que corren assíduament.



Per acabar cal recordar que els sectors endorreics més extensos apareixen a la zona sud de Mallor-ca on se situen la Coma de Son Granada (Llucmajor), el Camp d'en Torrella (Santanyí), el Camp de Sa Vinya (Santanyí) i el Camp Lledó (ses Salines).

A continuació s’inclouen les xarxes de drenatge i les planes d’inundació, així com la xarxa de to-rrents:.

2.1.2.2. - HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

Santanyí s’emmarca dins tres unitats hidrològiques:

A) UNITAT HIDROLÒGICA 18.19 DE FELANITX que abarca els nuclis de Felanitx, Cales de Mallorca, Cas Concos, Portopetro, Alqueria Blanca, part de Cala d’Or, S’Horta Calonge, part de Cala Ferrera i Porto Colom.



S'estén al llarg de 129 km² de l'extrem meridional de les Serres de Llevant, en l'entorn de la localitat de Felanitx.

Aquesta Unitat Hidrològica limita amb les unitats hidrològiques de Llucmajor a l’oest, amb la de Manacor al nord i amb la Unitat hidrològica de la Marina de Llevant pel sud-est.

L’estat de la UH de Felanitx, presenta cotes piezomètriques que se situen en-tre els 40 m i 135 m. Únicament el sec-tor sud-est, més proper a la UH de sa Marina de llevant presenta cotes infe-riors als 5 metres sobre el nivell de la mar. La tendència del 2003 romp amb

el continu descens històric dels nivells piezomètrics per iniciar una lenta recuperació, encara que el nivell mitjà en la unitat continua entorn a 4m per davall del registrat l’any 1980.

La qualitat de l’aigua és bona, amb aigües generalment de tipus bicarbonatada càlcico - magnè-sica. Es registren concentracions elevades de ions nitrat entre les localitats de s’Horta i Calonge. Això pot ser causat per la utilització de nitrats per l’agricultura.

Les formacions aqüíferes estan formades per dolomies liàsiques en la zona nord, i per calcàries del Dogger-Malm i conglomerats del Paleògen-Neògen en la zona sud. L'aqüífer dolomític- liàsic és en general càrstic i de règim lliure, mentre que la resta constituïxen petits aqüífers d'interès lo-cal, càrstics i de règim lliure, semiconfinat o confinat. La recàrrega en tots els aqüífers es produïx per infiltració de l'aigua de pluja caiguda sobre els afloraments permeables de la unitat, que co-breixen un àrea de 55 km², així com per retorns de reg i pèrdues en les xarxes de proveïment, estimant-se el cabal recarregat en 5,6 hm³ anuals. Les sortides per bombament es xifren en 4,8 hm³/any.

B) UNITAT HIDROLÒGICA 18.20 MARINA DE LLEVANT que la conformen el nuclis urbans de Porto Cristo, Costa de Manacor, part de Portopetro, part de Cala d’Or, part de Cala Ferrera, Cala Mondragó, Cala Figuera, Cala Santanyí, Santanyí i Cala Llombards. Es troba situada en la franja costanera oriental de la illa de Mallorca, cobrint una extensió total de 128 km², i limi-tant a l'Est amb el mar al llarg de 90,3 km de línia de costa.

La Unitat Hidrogeològica de la Marina de Llevant limita amb les unitats hidrològiques del Pla de Palma a l’oest, amb la de les Serres de Centrals i la de Manacor al nord i amb les unitats hidrològiques de la Marina de Llevant i de Felanitx per l’est.

A la UH de la Marina de Llevant, la pie-zometria té valors molts pròxims al ni-vell de la mar, al voltant dels 3 metres en tota la UH, registrant cotes negatives en els punts d’abastiment de Portoco-lom. Només el sector més meridional presenta nivell entre els 25 i 50 metres de cota. Es registren, en anys anteriors, cons de bombeig que situen el nivell freàtic per davall de la cota 0 en les immediacions de Portocolom.

Pel que fa al contingut d’ió nitrat únicament es registren continguts superiors a 50 mg/L en el sec-tor comprés entre Santanyí i Cala Llombards (88 mg/L), igual que en anys anteriors, però amb una tendència a l‘increment al llarg del temps. No es registren anomalies en el contingut d’ió sul-fatat.



La formació aqüífera està constituïda per un conjunt de calcarenites del Miocè superior, que do-nen lloc a un aqüífer càrstic-detrític de règim lliure i ocasionalment connectat amb les dolomies liàsiques que formen les unitats limítrofes de Manacor i Felanitx.

L'entrada d'aigua al sistema es produeix majoritàriament per l'aigua de pluja infiltrada directament sobre els 138 km² d'afloraments permeables, així com per retorns de reg, pèrdues en les xarxes de proveïment i recàrrega subterrània procedent d'unitats veïnes, estimant-se en 21,9 hm³ anuals. Les extraccions per bombament es xifren en 4,4 hm³/any.

C) UNITAT HIDROLÒGICA 18.21 LLUCMAJOR – CAMPOS. Aquesta Unitat hidrològica abarca els dos municipi que du el seu nom i una part del municipi de Santanyí (Cap Salines, Punta de Can Barragot, etc.).

Situada en l'extrem meridional de la illa de Mallorca, cobreix un àrea de 638 km², limitant al sud amb el mar al llarg de 80,2 km de costa.

Aquesta UH de Llucmajor – Campos limita amb la del Pla de Palma per l’oest, amb la UH Serres centrals pel nord i amb la de Felanitx i la Marina de Llevant per l’est.

En el sector comprès entre Campos i Santanyí es presen-ta una tendència al increment

de la concentració d’ió clorur, amb valors que oscil·len entre els 800 i 2500 mg/L.

Les formacions aqüíferes que es poden reconèixer presenten variacions espacials que es poden resumir en la següent distribució: en la Plataforma de Llucmajor es tracta de calcàries i calcareni-tes arrecifals i pararrecifals del Miocè, que constitueixen un aqüífer de caràcter lliure (confinat en el sector Porreres-Felanitx), amb permeabilitat per fisuración, connectat hidràulicament amb lu-maqueles i dunes del Quaternari (en el sector de Campos). La recàrrega per infiltració de l'aigua de pluja caiguda sobre els afloraments permeables, que s'estén sobre 615 km² constitueixen l'a-portació principal al sistema, seguida dels retorns de reg, la infiltració d'aigües residuals i les pèr-dues en les xarxes de proveïment, estimant-se un total de 52,4 *hm³ anuals, mentre que les ex-traccions per bombaments arriben a els 34,5 *hm³/any.

PROBABLE EVOLUCIÓ DE LA HIDROLOGIA EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis en aquest factor. Si de cas, caldria consignar que un nombre d’habitants més grans suposaria un consum més gran d’aigua potable. La normativa suposa la protecció dels aqüífers i de la qualitat de les aigües. Les mesures d’estalvi incorporades als diferents usos permeten un mi-llor aprofitament del recurs.

2.1.2.3. BASSES SUPERFICIALS TEMPORALS

A la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2011) hi figura:

CODI NOM Coordenades Valoració

MAB092 Bassa des Rafal des Porcs 508555E 4350729N Alta

2.1.2.4. COVES AMB AMBIENTS AQUIHALINS

A la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2011) hi figuren:

Cova des Drac de Cala Santanyí

Cova des Dracs (o des Rafal des Porcs)



2.1.2.5. MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA (MAS) DINS DEL TERME

Hi ha les següents (Proposta PHIB):

- 1.005,54 ha de la 1819M2 CAS CONCOS

- 4.893,42 ha de la 1820M1 SANTANYÍ

- 265,32 ha de la 1820M2 CALA D’OR.

- 6168,80 ha de la 1821M2 PLA DE CAMPOS

A la MAS 18.20-M1 SANTANYÍ i a la MAS 18.20-M2 CALA D’OR s’ha produït contaminació per in-trussió marina a l’aqüífer miocè, per les extraccions d’aigua per a abastir, respectivament, Santanyí i la seva zona costanera, i la zona costanera de Felanitx i Santanyí.

La proposta del PHIB passa per:

- A la MAS 18.20-M1 SANTANYÍ, clausurar les captacions existents més properes a la costa i redistribuir-les cap a l’interior, de manera que la seva profunditat no abasti la la cota per baix de -1, i, a les captacions existents més cap a l’interior, cimentar el fons dels pous fins a la co-ta -1.

- A la MAS 18-20 M2 CALA D’OR, clausurar els pous existents (0,5 hm3/any) i redistribuir l’extracció en pous sobre les MAS veïnades 18.19-M1 i 18.19 M2

2.1.3. EL BALANÇ D’AIGUA POTABLE, AIGÜES RESIDUALS I POBLACIÓ

Al document Diagnosi de l’Agenda 21, elaborat per LAVOLA el 2006, s’aportava una molt bona sínte-si d’aquesta informació, i l’hem utilitzada per a aquest punt.

2.1.3.1. AIGUA POTABLE

L’aigua és un bé escàs i com a tal hem de fer-ne un ús racionalitzat, és a dir, s’ha d’utilitzar l’aigua de manera eficaç. El consum d’aigua a Santanyí és molt elevat degut sobretot al sector turístic.

2.1.3.1.1. PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE PER EMPRESES SUBMINISTRADORES

El duen a terme les següents empreses subminitradores d’aigua potable:

2.1.1.1.1. CAPTACIÓ D’AIGÜES SUBTERRÀNIES

Les dades corresponen als pous registrats fins a final de 2004, i en base al volum autoritzat d’extracció, ja que no existeix cap mecanisme de control del consum real. El 47 % d’aquests pous tenen un ús de reguiu i domèstic (134 pous). el segon ús més important és exclusivament el domès-tic amb 99 pous que representen el 35 % del total dels pous. hi ha 10 pous per l’abastament públic. Altres usos dels pous són el purament reguiu i altres usos (agraris, de jardineria, ramaderia, etc.).



Aquesta és la distribució dels sondejos del municipi:

2.1.1.1.2. CONSUM D’AIGUA POTABLE

Les dades de què es diposa de consum de la població de fet són les següents (Informe de sosteni-bilitat 2008 Agenda Local 21), que apareixen en trama de color gris a la taula:

NOTA: Les dades de les columnes que figu-ren en blanc han estat calculades a partir de les dades que figuren a l’informe.

ANY Aigua potable subministrada

(m3/any)

Consum d’aigua potable

(l/dia) Població de fet

(habitants)

Consum diari per habitant de fet

(l/hab fet x dia) 2002 2.578.808 7.065.227 53.198 132,81 2003 2.603.329 7.132.408 52.444 136,00 2004 2.781.301 7.620.003 54.793 139,07 2005 3.109.202 8.518.362 57.178 148,98 2006 3.255.334 8.918.723 56.818 156,97 2007 3.580.868 9.810.597 62.612 156,69



L’any 2005, en el decurs de l’elaboració de la Diagnosi de l’Agenda Local 21, es va determinar la dis-tribució del consum d’aigua potable entre la població de dret (34,28%) i la població turística (65,72%), que a la taula següent apareix en trama de color gris.

Aplicant aquesta distribució, les altres dades de consum s’han obtingut per càlcul:

ANY

Aigua potablesubministrada

(m3/any) Consum d’aigua per la població

de dret (m3/any))

Consum d’aigua per la població turística (m3/any))

Consum diari d’aigua

per la població de dret

(l/places resid x dia)

Consum diari d’aigua per la

població turística

(l/places turist. x dia)

2002 2.578.808 883.989 1.694.819 241,71 289,59 2003 2.603.329 892.395 1.710.934 238,46 285,09 2004 2.781.301 953.402 1.827.899 252,69 293,38 2005 3.109.202 1.065.803 2.043.399 273,59 337,29 2006 3.255.334 1.115.896 2.139.438 273,65 341,08 2007 3.580.868 1.227.485 2.353.383 235,65 380,05

En la Revisó del Pla Hidrològic de les Illes Balears es contempla la prolongació de les conduccions d’aigua potable de Manacor i Porreres als nuclis urbans dels municipis de Son Servera-Sant Llorenç-Manacor-Felanitx-Santanyí-Ses Salines-Campos-Llucmajor, per un import de 45 milions d’euros.

2.1.1.2. AIGÜES RESIDUALS

Les aigües residuals que es generen a Santanyí, tindran un destí diferent, depenent del seu origen, ja que la població es troba repartida en diferents nuclis.

Les aigües residuals del terme municipal han estat tractades a quatre Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR):

Nom EDAR Localització Any construcció

l/hab x dia

Habitants equi-valents

Cabal m3/mes

Tractament

Cala d'Or Ctra.Portopetro s/n. 1.992 250 35.000 262.500 Terciari

Cala Figuera Ctra Cala Figuera, s/n. 1.990 250 1.750 13.150

Col.lector a Santanyí

Sa Barca Trencada Sa Barca Trencada 1.990 200 3.000 18.000

Col.lector a Ca-la d'Or

Santanyí Ctra. Cala Santa-nyí, s/n. 2.000 250 17.500 131.250 Terciari

La gestió era mixta, municipal i a càrrec primer de IBASAN i després d’ABAQUA, però a hores d’ara hi queden només dues EDAR gestionades per aquest darrer organisme, amb una cabal total de de-puració de 262.500 + 131.250 = 393.750 m3/mes x 12 mesos= 4.725.000 m3/any.

Aquesta ha estat l’evolució del tractament de les aigües residuals municipals, veient-se la modificació quant a estacions de tractament:

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010EDAR m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any

Cala d'Or 919.800 955.665 1.005.091 1.032.311 998.400 1.197.866 1.246.653 1.341.781 1.005.959 1.069.407Cala Fi-guera 164.700 0 0 0 0 0 0 0 0 0Sa Barca Trencada 95.000 129.140 170.210 206.841 157.154 0 0 0

Santanyí 85.500 93.200 148.670 151.936 166.099 180.195 196.694 217.063 211.837 207.804

TOTAL 1.265.000 1.178.005 1.323.971 1.391.088 1.321.653 1.378.061 1.443.347 1.558.844 1.217.796 1.277.211



A l’Informe de Sostenibilitat 2010 de l’Agenda Local 21 s’ofereixen aquestes dades, a les quals, després d’uns anys amb tendència cap a l’increment, el 2009 marca un descens important del volum d’aigua depurada per habitant, que el 2010 es recupera lleugerament:

Els darrers 7 anys s’observa una tendència a la baixa molt clara en el volum total d’aigua depurada equivalent a un 9’4% menys en 2009 respecte a 2002. Pel que fa al volum interanual, clarament els mesos d’estiu són els que enregistren un consum més elevat, coincidint amb la temporada turística alta.

En la Revisó del Pla Hidrològic de les Illes Balears es contemplen:

- Ampliació i millora del tractament terciari a l’EDAR Cala d’Or (1.000.000 €)

- Tractament terciari a l’EDAR Santanyí (744.900 €)

- Impulsió s’Alqueria Blanca EDAR Cala d’Or (1.441.050 €)

- Impulsió Calonge EDAR Cala d’Or (1.025.700 €)

- Impulsió Cala d’Or EDAR Cala d’Or (200.000 €)

- Impulsió Es Llombards EDAR Santanyí (1.025.700 €)

- Impulsió Cala Llombards EDAR Santanyí (610.350 €)

- Substitució xarxa de sanejament Cala Gran EDAR Cala d’Or (830.700 €)

2.1.1.3. EL CREIXEMENT DE POBLACIÓ I LA CAPACITAT D’ABASTAMENT I DEPURACIÓ

2.1.2. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

cal considerar el diferents tipus de població:

- POBLACIÓ DE DRET: Població empadronada al municipi a dia primer de gener de cada any.

- POBLACIÓ DE FET= ÍNDEX DE PRESSIÓ HUMANA: La població que trobem a Santanyí no és la mateixa durant tot l’any, sinó que pateix un alt grau d’estacionalitat degut al pes del sec-tor turístic en l’economia municipal, que genera un moviment de persones (treballadors, visi-tants...). Normalment, quan s’estudia la població d’un lloc determinat hi ha una manca d’informació de la gent transeünt o que no està inscrita, per la qual cosa els estudis demogrà-fics es basen en la població inscrita en censos i padrons (població de dret). Gràcies a la natu-ralesa illenca de Mallorca, les entrades i sortides de persones només poden donar-se per



ports i aeroports, la qual cosa ens permet conèixer quina és la població real que hi ha a l’illa en cada moment tenint en compte als residents, visitants, treballadors temporals, etc., i no comptar aquelles persones inscrites a Mallorca que resideixen fora de l’illa. Així doncs, defi-nim la població de fet com la població que trobem en un determinat moment damunt l’illa.

Això mateix, però, és més difícil de calcular a nivell municipal. El càlcul es realitza a partir de l’indicador de Pressió humana, el qual es defineix com el nombre d’habitants reals que viuen al municipi en un moment determinat, és a dir, la suma de la població de dret i la població flo-tant. Per facilitar el càlcul, als indicadors de la Xarxa Balear de Sostenibilitat tan sols s'han considerat la població de dret més la població flotant reglada (turistes). Reflecteix la població total estimada del municipi.

2.1.2.1.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

2.1.2.1.1.1. POBLACIÓ DE DRET I POBLACIÓ DE FET

Aquesta és l’evolució de la població (dades procedents de l’Informe de seguiment 2010 de l’Agenda Local 21):

Majoritàriament la població de dret tendeix cap a un increment progressiu. Dins la sèrie destaca un creixement molt marcat l’any 2007 seguit d’un gran retrocés el 2008. A partir d’aquí e reprén una lleugera tendància a l’alça.



Increment progressiu de la població total fins a l’any 2007, on s’assoleix el màxim de la sèria super-ant els 26.000 habitants. A partir d’aquest any, canvia la tendència, amb dos anys de decreixement i un 2010 on es torna a incrementar lleugerament. Destaca també la població flotant de l’any 2006, amb valors elevats degut a un increment considerable de les places turístiques (Cal especificar que les mitjanes d’ocupació de l’any 2010 són les de Mallorca, per manca de dades individualitzades a la font consultada)

2.1.2.1.1.2. CAPACITAT MÀXIMA DE POBLACIÓ

Segons l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de 8 de setembre de 1981 a l’avanç de plane-jament de les vigents NN.SS. de planejament el total de sòl ordenat és de 1.178,16 ha i la població màxima prevista de 60.809 habitants. A la Memòria Justificativa de la subsanació de deficiències, quan tracta la capacitat de subministrament i depuració d’aigües, s’aportava la previsió capacitat màxima de població de 81.652 habitants:

SANTANYÍ NORD

NUCLIS IN-TERIORS

S'ALQUERIA BLANCA

9.344

39.364

81.652

CALONGE

S'HORTA

NUCLIS COS-TANERS

CALA MONDRAGÓ

30.020

S'AMARADOR

CALA BARCA

PORTOPETRO COLÒNIA DEL SILEN-CI

CALA D'OR

SANTANYÍ SUD

NUCLIS IN-TERIORS

SANTANYÍ 23.944

42.288

ES LLOMBARDS

NUCLIS COS-TANERS

CALA LLOMBARDS

18.344CALA SANYANYÍ

CALA FIGUERA

CAP DES MORO



Segons la Revisió de les NS, la població màxima prevista, mantenint la mateixa taula, és de:

SANTANYÍ NORD

NUCLIS IN-TERIORS

S'ALQUERIA BLANCA 4.608

7.464

39.274

62.953

CALONGE 2.598

S'HORTA 258

NUCLIS COSTANERS

CALA MONDRAGÓ

31.810

S'AMARADOR

CALA BARCA 1.144

PORTOPETRO 6.142COLÒNIA DEL SILEN-CI

CALA D'OR 24.524

SANTANYÍ SUD

NUCLIS IN-TERIORS

SANTANYÍ 9.54912.711

23.679

ES LLOMBARDS 3.162

NUCLIS COSTANERS

CALA LLOMBARDS 2.028

10.968 CALA SANYANYÍ 3.441

CALA FIGUERA 4.638

CAP DES MORO 861

Amb la següent distribució en places de població residencial i turística

REVISIÓ NS 2012

Població

residencial Places

turístiques TOTAL SANTANYÍ 9.549 9.549 S’ALQUERIA BLANCA 4.608 4.608 CALONGE 2.598 2.598 ES LLOMBARDS 3.162 3.162 CALA LLOMBARDS 2.028 2.028 CALA SANTANYÍ 3.099 342 3.441 CALA FIGUERA 4.575 63 4.638 PORTOPETRO 4.143 1.999 6.142 CALA D’OR 16.605 7.919 24.524 CAP DES MORO 861 861 CALA BARCA 198 946 1.144 S’HORTA 258 258TOTAL NUCLIS 51.684 11.269 62.953

Per tant ens trobam amb una reducció important de la capacitat màxima de població:

NS VIGENTS 1985

REV.NS 2012

Reducció de població

nre. d’habitants %

Capacitat màxima de població 81.652 62.953 18.699 22,90

PROBABLE EVOLUCIÓ DE L’ABASTAMENT I LA DEPURACIÓ EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

La Revisió de les NS inclou tota una adequació de la normativa, que és molt més restrictiva quant a la gestió del recurs hídric. Si s’aplica, s’aconseguirà un millor funcionament del sistema de depuració, i la possibilitat de disposar de més recursos, de millor qualitat.



2.1.2.1.2. RISCS1

Es delimiten les zones amb riscs, en els plànols següents:

PLÀNOL RISCS APR.01 Àrees de Prevenció de Risc (APR) d’esllavissaments i erosions APR.02 Àrees de Prevenció de Risc (APR) incendis ZPRC-01 Zones de Possible Risc. Risc de contaminació d’aqüífers. Mapa geològic i aqüífers

L’existència de pendents incrementa el risc d’esllavissaments i erosions; la gran cobertura vegetal de les zones protegides suposa un alt risc d’incendis. Així mateix, els diferents materials geològics de-terminen el grau de risc de contaminació dels aqüífers.

Els riscos ambientals són aquells esdeveniments que potencialment poden afectar l’estat del medi ambient, i per tant també de persones que hi habiten.

Per a la seva anàlisi es determina l’origen o font del risc i també les conseqüències sobre un vector determinat, així com la vulnerabilitat del medi. Segons l’origen es poden classificar en:

Naturals: inundació, geològic, etc.

Antròpics: contaminació de sòls, d’aigües, transport de mercaderies perilloses,...

També s’ha considerat els incendis forestals com a un risc antròpic.

A) RISCOS AMBIENTALS D’ORIGEN NATURAL

- INUNDACIONS

La característica comuna dels cursos hidrogràfics de la zona del migjorn de l’Illa de Mallorca, i de Mallorca en general, és el seu caràcter torrencial i esporàdic.

El risc d’inundacions és important quan succeeixen algunes de les següents condicions:

a) Règim d’embats i activitat tempestuosa. En els mesos d’abril a octubre l’aire marítim fresc es veu atret per la baixa pressió tèrmica que es forma a l’interior de l’illa provocat per forta inso-lació, i pel fet que la terra s’escalfa més que la mar. Aquest oratge de la mar afecta de mane-ra directe el terme municipal de Santanyí i sovint determina la formació d’incipient nebulosi-tat convectiva (cúmuls), que normalment no arriben a acabar en precipitació. De totes mane-res en algunes ocasions es poden donar precipitacions tempestuoses en els mesos d’octubre i novembre en el cas de Santanyí.

b) Precipitacions molt intenses. Santanyí pot patir ocasionalment precipitacions d’intensitat molt notòria, que poden concentrar fins a 200 mm o més en unes poques hores; ocasionant pro-blemes d’inundacions i negaments. Els mesos de setembre, octubre i novembre són l’època de l’any més freqüent d’aiguats o torrentades.

c) La freqüència i intensitat de la precipitació és el factor més important per determinar si una zona és o no és potencialment inundable. El caràcter edafològic té poc pes, ja que la majoria del sòl de Santanyí són sorres i gresos calcaris biogènics (molt permeable).

L’oratge de la mar penetra dins Mallorca seguint les valls i planes costaneres. La presència d’aquests vents convergents força moviments ascendents, que sovint determinen la formació d’incipient nebu-lositat convectiva (cumulus), que normalment no arriben a produir precipitació.

Això no obstant, si les circumstàncies són favorables, la convergència pot iniciar la formació de nu-clis convectius potents, amb fenòmens tempestuosos els quals en pot derivar una situació d’inundació.

Hem de comentar que el drenatge està constituït per torrents d’escorrentia sovint reduïda als perío-des de pluges intenses que abans fèiem referència.

1 En trama gris, text transcrit del capítol 14. Riscos ambientals, de la Memòria descriptiva de la Agenda 21 Local de Santanyí (elaborat per La vola)



El fet lliga amb la permeabilitat del subsòl i la dimensió reduïda de les conques, a més del règim de precipitacions, amb la perllongada sequera de l’estiu i la concentració de bona part de la precipitació anual en pocs dies.

Ocasionalment, rere aiguades molt intenses, apareixen forts cabdals momentanis, amb valors de l’ordre de centenars de m3/s i intensitats elevades (5/6 m3/s). Amb això es produeixen desborda-ments, negaments de terrenys, i sovint danys importants en les obres humanes.

Un altre aspecte a tenir en compte és que per aconseguir conrear el fons de les valls, bona part dels cursos s’han vist desviats a un costat del seu tàlveg, de manera que no corren per la part baixa, sinó lleugerament penjats i en síquies reduïdes fàcilment desbordables el qual suposa un risc.

En el cas de terres especialment bones, l’home ha instal·lat béns i habitatges en terrenys propers als cursos i per tant inundables, el que ha obligat eventualment a bastir obres de defensa.

Per acabar, cal dir que la zona hidrogràfica superficial de Santanyí, és una xarxa pluvial poc operati-va i amb cabals mitjans exigus, tret de determinats torrents, com el de Portopetro o el que desembo-ca a Mondragó. Aquests tenen alguns trams alimentats per albellons i que corren assíduament.

Cal recordar que els sectors endorreics més extensos apareixen a la zona sud de Mallorca on es si-tuen la Coma de Son Granada (Llucmajor), el Camp d'en Torrella (Santanyí), el Camp de Sa Vinya (Santanyí) i el Camp Lledó (ses Salines).

- RISC GEOMORFOLÒGIC I D’EROSIÓ DE SÒLS

Aquest tipus de riscos es troben condicionats per tres característiques bàsiques del territori:

a) La litologia dominant. Així, el risc augmenta quan els materials són argiles o blocs de roca fortament fracturats o amb capes que cabussen properes a la verticalitat.

b) La morfologia de la regió (muntanya, vall, plana,...). El risc esdevé major quan es tracta de re-lleus accidentats, amb talussos, pendents pronunciats i/o elevats.

c) Les característiques climàtiques locals (exposició a forts vents, precipitació, afectació de tempestes,...). Generalment els factors climàtics que més afecten en aquests processos són les pluviometries elevades i irregulars, així com l’erosió química que provoquen les aigües d’escolament en el substrat calcari.

En general el municipi es caracteritza per tenir pendents suaus. La gran part de la superfície està en torn al 12 % de pendent. També es troben zones que estan compreses entre el 13 % i el 35 %.

Les elevacions són molt freqüents i es produeixen per canvis de materials o per aflorament de mate-rials que han resistit més l’erosió.

La zona del migjorn de l’illa es caracteritza per tenir roques calcàries, producte de la deposició d’origen marí, especialment calcarenites esculloses miocèniques i arenisques plioquaternàries (marès). La presència d’aquestes darreres roques és conseqüència de les diferents transgressions marines que han afectat l’àrea.

A Santanyí hi ha un predomini d’àrees de relleu quasi horitzontals, producte de la sedimentació de la mar transgressiva durant el Miocè Superior sobre terrenys més antics.

D’entre les diverses planes, la més extensa ve constituïda per l’anomenada cubeta de Manacor – Felanitx - Santanyí.

En resum, Santanyí no presenta un alt risc d’esllavissades. De fet, al llarg de la història, no s’ha do-nat cap episodi important d’esllavissada.

B) RISCOS AMBIENTALS RELACIONATS AMB ACTIVITATS ANTRÒPIQUES

- INCENDIS FORESTALS

Aquest apartat s’ha elaborat a partir de les informacions aportades per l’Institut Balear d’Estadística, les quals han permès disposar d’un historial del nombre d’incendis que s’han produït a Santanyí, des de 1970 fins a l’any 2004.



La normativa autonòmica sobre incendis forestals es concreta en el Decret 41/1996, de 28 de març, segons el qual entre els dies 1 de maig i 15 d’octubre (ambdós inclosos) es declara com època de perill d’incendis forestals.

Aquestes dates poden ser modificades per ordre de la Consellera de Medi Ambient en funció de les condicions meteorològiques o d’altra índole que puguin incidir en el risc d’incendi forestal.

Entre 1970 i 2004, s’han produït 20 incendis forestals a Santanyí, havent-ne cremat un total de 13,27 ha.

Les causes que han provocat aquests 20 incendis produïts a Santanyí en aquest període d’estudi (1970 – 2004) són els següents: 11 per causes desconegudes i 9 per negligència. Tal com s’ha pun-tualitzat abans, aquests incendis provocaren la crema de 13,27 hectàrees

Com es pot comprovar a la següent figura no hi ha una correlació entre el número d’incendis i les hectàrees de superfície cremada, a excepció dels 5 darrers anys analitzats.

- ALTRES RISCOS

a) TRANSPORT DE MATÈRIES PERILLOSES

La tipologia de la indústria de Santanyí, fa que rarament existeixi transport de mercaderies perilloses per l’interior de nuclis urbans. Únicament es pot destacar l’existència de les diferents benzineres.

A Santanyí hi trobam 9 benzineres. Algunes d’aquestes benzineres (a Cala d’Or i s’Alqueria) es tro-ben fora de nuclis urbans, i altres es troben dins un nucli urbà (una altra de Cala d’Or, la de Santanyí nucli, etc.).

En base al consum i a la capacitat dels camions – cisterna, es pot considerar que setmanalment en-tre 10 i 20 camions – cisterna ha de subministrar combustible a les diferents benzineres de Santanyí, operació que sempre comporta un risc intrínsec. En època estival s’incrementen els viatges d’aquests camions cisterna degut a l’ocupació turística.

b) ACTIVITATS EXTRACTIVES

Aquestes activitats representen un risc quan parlam, per exemple, de despreniments a causa d’un mal control de l’extracció que es du a terme a la cantera activa (a Santanyí n’hi ha un total de 3) i fins i tot de les canteres inactives (en desús. N’hi ha un total de 6), les quals no s’hi efectua cap gestió i si no estan totalment tancades o estan inaccessibles cara al públic, en pot derivar un perill de des-preniment i atorga la possibilitat de pas de les persones a aquests llocs amb el conseqüent perill que això comporta.



A Santanyí existeixen tot un seguit de pedreres inactives, que freqüentment, suposen un risc poten-cial. Tot i així es té constància que aquestes estan degudament senyalitzades amb la prohibició de pas.

PROBABLE EVOLUCIÓ DELS RISCS EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis en aquest factor. Si de cas, el fet de no disposar de les delimitacions d’APR i ZPR, ni de les mesures preventives que s’inclouen en la normativa, podria esdevenir en una dificultat en la gestió d’aquestes zones, i una imprudència, atès que ja es coneixen els riscs.

2.1.2.2. MEDI BIÒTIC

2.1.2.2.1. VEGETACIÓ

El territori del municipi de Santanyí ha estat molt afectat per l’ocupació humana. El notable aprofita-ment agrícola del seu terreny ha produït una reducció importantíssima de la vegetació natural, reduint a redols poc extensos aquesta cobertura.

Al final del capítol s’inclou la representació dels hàbitats protegits per la Directiva Hàbitat (Directifa 92/43/CE), que no es veuen afectats negativament per les modificacions urbanístiques d’aquesta Re-visió de les NS.

En una idealització del territori, determinant un clima subhumit a la major part del territori com és el que ens trobam a l’actualitat, la major part de les terres del terme estarien ocupats per la comunitat Cyclamini-Quercetum illicis typicum, és a dir d’alzinar litoral, que presentaria un conjunt de caracterís-tiques que el diferenciarien lleugerament dels de la Serra de Tramuntana; en canvi cap a les zones litorals la vegetació potencial ve donada per la garriga d’ullastre (Cnero ceraonieton) caracteritzada per ser una formació oberta amb gran profusió d’arbusts.

Aquesta comunitat (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae) és una agrupació vegetal exclusiva i endèmica de Mallorca. Es caracteritza per viure en sòls molt prims on afloren crostes calcàries en superfície, les conegudes “marines”. Les espècies que la componen estan molt adaptades a les con-dicions extremes de sequedat dels mesos d’estiu i presenten les fulles reduïdes i coriàcies (alguns representants d’aquesta agrupació són l’ullastre, la mata o el llampúdol). D’altra banda, algunes de les espècies són molt interessants perquè són endemismes (per exemple la rapa blava) o plantes mediterrànies de distribució molt reduïda (per exemple l’escanyacabres).

A Santanyí, es conserven uns pocs boscos d’alzina, que arrelen especialment a indrets amb litologies margoses i amb una major pluviometria. Allà a on es troben més és en el Puig de ses Donardes, al sud de la Serra de Llevant En general, per tot el terme, és possible trobar exemplars aïllats o petits redols d’alzina.

Les garrigues ocupen una part molt significativa del territori. De fet, existeix una franja quasi contínua d’ullastrar que recorre de nord a sud el terme paral·lela al litoral, encara que amb una amplària molt variable. Aquesta franja està formada per les restes d’una formació molt més extensa que es va re-duir significativament amb les rotes i arran de la introducció de l’ametller a partir del segle XIX. A les parts més seques del sud del terme, les marines litorals contenen un nombre considerable d’exemplars arbustius de savina (zona de Mondragó).

Un altre hàbitat idoni per a l’ullastrar és la plataforma de l’extrem nord-occidental del terme, on les ga-rrigues que s’inicien al terme de Santanyí connecten amb les formacions que caracteritzen la Marina de Llevant i la zona de Felanitx.

Les marines d’ullastre són la vegetació predominant de les àrees de relleus més abruptes, encara que sovint acaben presentant una coberta de pi blanc Com a vegetacions localitzades destaca l’arbrat de ribera a les vores dels torrents més funcionals (torrent de Portopetro, zona de s’Amarador, de Cala Mondragó, etc.), amb polls blancs (Populus nigra).



A aquests mateixos espais arrela el canyar, força presents a Mondragó. Als trams amb escorrentia quasi permanent es pot assenyalar la presència d’espècies adaptades a aquests, circumstància com la bova (Typha ssp).

A les penyes del rocallós litoral s’assenyala la presència d’espècies adaptades a les condicions hos-tils d’aquest medi com el fonoll marí (Crithmum maritimum), les saladines (Limonium ssp) i els gato-vells (Launaea cervicornis).

Les albuferes i estanyols litorals han perdut gran part de la vegetació que els és pròpia, però es pot assenyalar la profusió de canyet (Phragmites communis) a les restes de la zona humida de s’Amarador, així com també de tamarells (Tamarix ssp).

L’ullastrar és una altra comunitat molt estesa a Mondragó i que presenta un sotabosc dominat per la garriga de xiprell i romaní i, en línies generals, està motl estesa per tot el municipi.

Un altre tipus d’ecosistema que es troba a Santanyí és el constituït per les espècies rupícoles, (a l’apartat de flora i fauna de Mondragó es detallarà més).

A les zones amb roques toves (margues) que encara que presentin sòls més desenvolupats tenen la particularitat d’estar formades per partícules molt fines (llims i argiles), que els fan poc permeables i, per tant, poc aprofitables per al conreu. Les espècies que componen aquesta comunitat es caracterit-zen per presentar també fortes adaptacions a la sequera. Així, dominen les formes amb fulles en forma d’agulla (pi, xiprer, romaní, etc.), o bé fulles que es deshidraten fortament els mesos d’estiu (estepes).

D’aquest grup de comunitats són característiques una sèrie d’espècies endèmiques com Lotus te-traphyllus (molt escàs) i algunes orquídies.

Cal citar la comunitat de les dunes, amb espècies com el card marí, el lliri de platja i d’altres que es troben en clara regressió per l’efecte de l’ús humà massiu de les platges.

A l’Annex de Planimetria s’inclou el plànol general de vegetació del municipi. A les pàgines següents ofereix la distribució dels hàbitats d’interès comunitari de la Xarxa Natura 2000 situats a prop dels nu-clis urbans, que és on es produeixen accions que poden afectar directament la vegetació. No hi ha afecció a hàbitats d’interès comunitari.

MAPA DE VEGETACIÓ TM DE SANTANYÍ



PROBABLE EVOLUCIÓ DE LA VEGETACIÓ EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis en aquest factor. Si de cas, el fet de no disposar de les delimitacions de les zo-nes amb les qualificacions de protecció del Pla Territorial, podria fer que hi hagués dificultat d’aplicació de la normativa vigent.

D’altra banda, la no aplicació del Pla suposaria que les zones de creixement de sòl urbà i urbanitza-ble que en ell es determinen seguirien una evolució diferent, romanent com ara i esdevenint progres-sivament en terrenys envaïts per la vegetació de garriga i ruderal, o en erms.



2.1.2.2.2. FAUNA

A) INVERTEBRATS

Tractant-se d’un grup tan gros i divers, defuig de les possibilitats i funcions d’aquest treball enumerar totes i cada una de les espècies d’invertebrats que podrien trobar-se. La seva presència està lligada a les diferents comunitats on hi habiten. De fet, podríem deduir el poblament d’invertebrats d’una zo-na coneixent els seus ecosistemes, i, preservant-los, contribuirem a la conservació de les espècies que els poblen.

Una bona part deIs invertebrats que poblen Mallorca són endèmics, és a dir, amb una distribució molt reduïda. Aquests endemismes de vegades són coneguts a una única localitat. El percentatge d'en-demismes no és uniforme arreu del món i, malauradament, la gran biodiversitat d’espècies d'inverte-brats és totalment desconeguda. A l'igual que amb l'arribada de l'home a aquestes illes hi hagué un canvi en la composició faunística de vertebrats amb l'extinció d'una fauna insular autòctona (Myotra-gus, Hypnomys, Nesiotites...), de ben segur que moltes espècies invertebrades també ho feren. Es-pècies que ja han desaparegut de la terra sense haver estat estudiades, ni tan soIs detectades o ba-tejades.

També, hi ha tota una sèrie d'invertebrats d'aigua dolça o terrestres que biogeogràficament han tingut poc poder de dispersió. Espècies que estan sobrevivint en condicions extremes; en coves, en tor-rents, en illes... en unes condicions d’aïllament que impedeixen la seva dispersió. Aquest és el cas de molts de crustacis epicontinentals, de coleòpters voladors, d'alguns aràcnids, de mol·luscs terrestres i d'aigües dolces i d'altres organismes de les nostres Illes que han evolucionat de forma peculiar; són veritables relictes vivents de la història biològica del món.

Les causes del declivi i extinció de moltes espècies ve donada o bé per causes natural s, o bé per ac-tivitats humanes que afecten totes les espècies sense excepció, l'espècie humana inclosa. Hem d'as-senyalar com a causes de declivi de la biodiversitat a nivell mundial: l'alteració de l'habitat, la pol·lució, la introducció d’espècies exòtiques i la sobreexplotació. D' aquestes causes no totes estan incidint per igual a les nostres Illes. L' amenaça més important que pesa sobre elles és l' alteració de l'habitat. Un canvi d'ús d'un territori significa un afavoriment d'unes espècies enfront d'altres. Si el nou ús que es dóna esta determinat per l' acció humana, amb tota seguretat, produirà una minva, si no extinció, de la fauna autòctona, enfront d'un superdesenvolupament de la fauna antropòfila, amb una consegüent minva de la biodiversitat.

A continuació s’ofereix la taula dels invertebrats de Santanyí extreta de la Diagnosi de l’Agenda Local 21:



B) VERTEBRATS

PEIXOS

Als torrents es troba l’anguila (Anguilla anguilla)

AMFIBIS

Es troben dues de les tres espècies presents a Mallorca.

— El granot, molt abundant i característica d’aigües dolces i una mica salobres, contribueix especi-alment a la cadena tròfica amb les seves postes i les seves larves, els cabotins.

— El calàpet, no tan freqüent ni abundant, trobant-se a zones on hi ha una certa humitat de manera periòdica, com les zones de reguiu.

Nom científic Castellà CatalàRana perezi RANA VERDE Granot Granota Bufo viridis balearica SAPO VERDE Calàpet Calapot



RÈPTILS

La serp d’aigua és molt abundant a tots els hàbitats aquàtics, de manera independent de la salinitat; és depredadora d’amfibis, rèptils i peixos. Als llocs secs es troba la serp de garriga. A tot el municipi es pot trobar el dragó, que predomina ales zones més seques i humanitzades. El dragonet és menys evident. Ambdós són de manera predominant insectívors, però així mateix mengen altres inverte-brats. A la garriga es troba la tortuga.

Nom científic Castellà Català Natrix maura CULEBRA DE AGUA Serp d’aigua Macroprotodon cucullatus CULEBRA DE COLLAR Serp de garriga Tarentola mauritanica SALAMANQUESA Dragó Hemidactylus turcicus SALAMANQUESA ROSADA Dragonet Testudo hermanni TORTUGA MEDITERRÁNEA Tortuga

AUS

La fauna balear d' aucells esta formada per 352 espècies observades, de les quals aproximadament un terç són reproductores., algunes d'elles migrants excepcionals o divagants. Si considerem les es-pècies reproductores, ens trobem que la fauna mallorquina esta constituïda per 115 espècies dife-rents (109 autòctones i 6 exòtiques): 103 espècies de reproducció segura i 7 espècies de reproducció probable o possible.

La composició de l’avifauna d’una regió està directament determinada per les comunitats vegetals que en ella existeixen, perquè és de les plantes d’on obtenen l’aliment la majoria dels aucells, i les rapaus, d’hàbits carnívors, s’alimenten d’animals que viuen a expenses d’eixa vegetació. Les comuni-tats vegetals citades a l’apartat de Vegetació determinen uns poblaments característics. A grans trets, i simplificant, podriem distingir les següents aus, que poden veure’s sobrevolar la zona en algu-na època de l’any; són totes elles vulgars i abundants en el camp mallorquí, moltes d’elles habituals en la proximitat de les edificacions i camps de conreu:

AUS DE LES ZONES AMB INFLUÈNCIA ANTRÒPICA A grans traços, i simplificant, podem distingir les següents aus, que poden veure's sobrevolar la zona en qualsevol època de l'any; són totes elles vulgars i abundants en el camp mallorquí, moltes d'elles habituals en la proximitat de les edificacions i camps de cultiu, apareguent a més algunes gavines di-vagants.

NOM CIENTÍFIC NOM CASTELLÀ NOM CATALÀ ESP BAL Anthus campestris* BISBITA Trobat NE LC Apus apus* VENCEJO COMÚN Falzia, falziot NE LC Burhinus oedicnemus* ALCARAVÁN Sebel·lí NT NT Calandrella brachydactyla TERRERA COMÚN Terrerola vulgar VU DD Cisticola juncidis* BUITRÓN Trist NE LC Miliaria calandra TRIGUERO Cruixidell NE LC Falco tinnunculus* CERNÍCALO VULGAR Xoriguer NE LC Fringilla coelebs* PINZÓN VULGAR Pinsà NE LC Galerida theklae* COGUJADA MONTESINA Cogullada fosca NE LC Hirundo rustica* GOLONDRINA Oronella, orenella, oroneta NE LC Jynx torquilla* TUERCECUELLO Colltort NE LC Luscinia megarhynchos* RUISEÑOR COMÚN Rossinyol NE LC Oenanthe oenanthe* COLLALBA GRIS Còlit gris NE LC Otus scops* AUTILLO Mussol, xot NE LC Parus major* CARBONERO COMÚN Cap-ferrerico NE LC Passer montanus GORRIÓN MOLINERO Pardal xarrec NE DD Petronia petronia* GORRIÓN CHILLÓN Pardal roquer NE LC Regulus ignicapilla REYEZUELO LISTADO Reietó NE LC Saxicola torquata* TARABILLA COMÚN Bitxac comú NE LC Streptopelia decaoto TÓRTOLA TURCA Tòrtora turca NE LC Sylvia balearica* CURRUCA BALEAR Busqueret cuallarg NE LC Upupa epops* ABUBILLA Puput NE LC



AUS DE LES ZONES AMB VEGETACIÓ NATURAL Relació d’aus amenaçades segons el Libro Rojo de los Vertebrados de las Baleares, elaborat per la Conselleria de Medi Ambient (no vol dir que les espècies que s’identificaran en aquest document es-tiguin presents a la zona concreta, però sí que hi ha possibilitats de que així sigui, es tracta de fauna potencial), que podrien tenir com a hàbitat la nostra zona o espais propers, tot tenint en compte la proximitat de les zones humides de la zona de Campos: NOM CATALÀ NOM CIENTÍFIC CLASSIFICACIÓ Soterí Podiceps nigricollis Vulnerable Corb marí Phalacrocorax aristotelis desmarestii Vulnerable Ibis negre Plegadis falcineus Perill d’extinció Flamenc Phoenicpterus ruber Vulnerable Oca salvatge Anser anser Vulnerable Ànnera blanca Tadorna tadorna Menor risc, quasi amenaçada Coer Anas acuta Menor risc, quasi amenaçada Sel·la blanca Anas querquedula Perill d’extinció Sel·la marbrenca Marmaronetta angustirostris Perill Milana Milvus milvus Perill no crític però risc d’extinció

molt alt Esparver d’albufera Circus cyaneus Perill d’extinció Esparver, soter Hieraetus pennatus Menor risc, quasi amenaçada Falcó Falco peregrinus Risc baix, quasi amenaçada Guàtlera Coturnix coturnix Dades insuficients Sebel·lí Burhinus oedicnemus Baix risc, quasi amenaçada Tiroril·lo menut Charadrius dubius Vulnerable Tiroril·lo camanegra Charadrius alexandrinus Baix risc, quasi amenaçada Tórtera Streptopelia turtur Dades insuficients Abellerol Merops apiaster Vulnerable Xorrec Sylvia (sarda) balearica Baix risc, quasi amenaçada Corb Corvus corax Vulnerable Trencapinyons Loxia curvirostra Dades insuficients Tord de prat Acrocephalus arundinaceus Vulnerable Busqueret de garriga Sylvia cantillans moltonii Baix risc, quasi amenaçada A continuació presenta una relació d’altres aus que es podrien trobar a la zona i voltants, no incloses al Llibre Vermell: NOM CATALÀ NOM CIENTÍFIC Tudó Columba palumbus Colom salvatge Culumba livia Puput Upupa eops Rossinyol Luscinia megarhynchos Mèrlera, tord negre Turdus merula Busqueret de cap negre o d’abatzer Sylvia melanocephala Busqueret de capell Sylvia atricapilla Menjamosques gris Muscicapa striata Ferrerico, primavera Parus major Pinsà Fringilla coelebs Gafarró Serinus serinus Verderol Carduelis chloris Cadernera Carduelis carduelis Passarell Carduelis cannabina Vitrac Saxicola torquata Butxac Cisticola juncidis



NOM CATALÀ NOM CIENTÍFIC Perdiu Alectoris rufa Falzia Apus apus Terrola Calandrela brachydactyla Xoriguer, xoric Falco tinnunculus Cucullada, terrola de puput Galerida theklae Oronella Hirundo rustica Cap-xerigany Lanius senator Sòl·lera Miliaria calandra Mussol Otus scops Mussol reial Asio otus Teulader, gorrió Passer domesticus Òliba Tyto alba Cabot Delichon urbica Verola Anthus campestris L’Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera (2003-2007), editat pel GOB el 2010, recull, en quadrícules de 5 x 5 km (25 km2), la presència possible, probable o segura d’aucells nidificants. Hem procedit a superposar aquesta quadrícula al terme municipal de Santanyí, obtenint el següent llistat d’aucells que en ell hi nidifiquen: NOM CIENTÍFIC NOM CASTELLÀ NOM CATALÀ Tachybaptus ruficollis Zampullín chico o común Setmesó, cabusset, cabussó Phalacrocorax aristotelis Cormorán moñudo Corb marí, jueu Tadorna tadorna Tarro blanco Ànnera blanca Anas platyrhynchos Anade real Cap-blau, coll-blau (M), rossa (F) Hieraaetus pennatus Aguila calzada Esparver, àguila, àliga Falco tinnunculus Cernícalo vulgar Xoriguer, xoric Falco peregrinus Halcón peregrino Falcó, falcó de coloms, falcó pelegrí Alectoris rufa Perdiz roja Perdiu Coturnix coturnix Codorniz Guàtlera Gallinula chloropus Polla de agua Gallineta d'aigua, gallina d'aigua, polla

d'aigua, polla de salobrar, polla garau

Fulica atra Focha común Fotja, foja, fògera Himantopus himantopus Cigüeñuela Avisador Burhinus oedicnemus Alcaraván Sebel·lí Charadrius dubius Chorlitejo chico Tiruril·lo menut Charadrius alexandrinus Chorlitejo patinegro Tiruril·lo cama-negra Larus michahellis Gaviota común Gavina Columba palumbus Paloma torcaz Tudó Streptopelia turtur Tórtola común Tórtera Streptopelia decaocto Tórtolo turca Tórtera turca Cuculus canorus Cuco Cucui Tyto alba Lechuza común Oliba Otus scops Autillo Mussol, xot Asio otus Búho chico Mussol reial, mussol banyut Caprimulgus europaeus Chotacabras gris Enganapastors, enganyapas tors Apus apus Vencejo común Falzia, falziot Apus pallidus Vencejo pálido Falzia pàl·lida, falziot pàl·lid Apus melba Vencejo real Falzia reial, ballester Ptyonoprogne rupestris Avión roquero Cabot de roca, roquerol Merops apiaster Abejaruco común Abellerol Upupa epops Abubilla Puput



NOM CIENTÍFIC NOM CASTELLÀ NOM CATALÀ Jynx torquilla Torcecuello Formiguer, colltort Calandrella brachydactyla Terrera común Terrolot, terrerola, terrola Galerida theklae Cogujada montesina Cucullada, cogullada fosca Hirundo rustica Golondrina común Oronella, oreneta Delichon urbica Avión común Cabot, oreneta cuablanca Anthus campestris Bisbita campestre Titina, trobat Motacilla flava Lavandera boyera Xàtxero groc, cuereta groga Troglodytes troglodytes Chochín Passaforadí, cargolet Luscinia megarhynchos Ruiseñor común Rossinyol Saxicola torquata Tarabilla común Bitxac Monticola solitarius Roquero solitario Pàssera, merla blava Turdus merula Mirlo común Mèl·lera, merla Cettia cetti Ruiseñor bastardo Rossinyol bord, rossinyol bastard Cisticola juncidis Buitrón Butxaqueta, trist Acrocephalus scirpaceus Carricero común Boscarla de canyar Sylvia balearica Curruca balear Busqueret coallarg Sylvia melanocephala Curruca cabecinegra Busqueret o tallarol de cap negre Sylvia atricapilla Curruca capirotada Busqueret de capell, tallarol de cas-

quet Regulus ignicapilla Reyezuelo listado Reietó cella blanca, bruel Muscicapa striata Papamoscas gris Caçamosques, papamosques gris Parus major Carbonero común Cap-ferrerico, mallerenga carbonera Lanius senator Alcaudón común Cap-xerigany, capsigrany Corvus corax Cuervo Corb Passer domesticus Gorrión común Teulader, pardal Passer montanus Gorrión molinero Gorrió barraquer Fringilla coelebs Pinzón vulgar Pinsà Serinus serinus Verdecillo Gafarró Carduelis chloris Verderón común Verderol, verdum Carduelis carduelis Jilguero Cadernera Carduelis cannabina Pardillo común Passerell Loxia curvirostra Piquituerto común Trencapinyons, trencapinyes Emberiza cirlus Escribano soteño Hortolà coll-negre, gratapalles,

sòl·lera boscana Emberiza calandra Triguero Sòl·lera, cruixidell MAMÍFERS

Tots els mamífers terrestres de Mallorca es coneixen en diferents localitats de la Serra. Pel que per-toca a les rates-pinyades, la fauna coneguda és més parcial, però el grau de coneixement de que disposem no es pot considerar complet.

Si bé és veritat que els rosegadors són probablement els mamífers amb un paper ecològic més im-portant, tant per la seva abundància com per la seva gran activitat com a consumidors primaris, en el medi urbà i rural són objecte de control per problemes d’índole sanitària i econòmica que solen pro-vocar a la població d’ambdós sectors.

Els lagomorfs llebre i conill sovintetgen els cultius i les garrigues. Els eriçons viuen sobre tot a les garrigues i els pinars i alzinars no massa espessos, però també en els camps de cultiu.

És notable el fet que els carnívors han sofert una persecució especialment intensa, per la seva com-petència cinegètica amb l’home i pels mals que li produïa en el bestiar. Entre ells podem trobar:



NOM CATALÀ NOM CIENTÍFIC Eriçó Erinaceus (Aetechinus) algirus Llebre Lepus capensis Conill Oryctolagus cuniculus Rata traginera terrosa Rattus norvegicus Rata traginera negra Rattus rattus Ratolí salvatge Mus spretus Ratolí domèstic o assilvestrat Mus musculus Ratolí de rostoll Apodemus sylvaticus Rata cellarda Eliomys quercinus Mostel Mustela nivalis Mart Martes martes Geneta Genetta genetta Moix (assilvestrat) Felis lybica

Cal esmentar així mateix els insectívors aeris representats per diverses espècies de rates pinyades, que es poden veure amb l’arribada del crepúscul, i que són molt abundants a les coves i avencs.

PROBABLE EVOLUCIÓ DE LA FAUNA EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

No suposaria canvis en aquest factor. Si de cas, el fet de no disposar de les delimitacions de les no-ves zones de protecció derivades del PTM, ni de les mesures preventives que s’inclouen en la nor-mativa, podria esdevenir en una dificultat en la gestió d’aquestes zones, i per tant aniria en perjudici de la fauna que hi habita.

2.1.3. ESPAIS NATURALS PROTEGITS I COVES

SUPERFÍCIE (ha) %

AANP 1.121,38 24,81

ANEI 1.193,58 26,41

ARIP 1.235,74 27,34

SRG-F 541,93 11,99

SS.GG. 3,62 0,08

APT(carreteres) 153,21 3,39

APT(costes) 220,92 4,89

AT-C 48,81 1,08

TOTAL(ha) 4.519,19 100,00



2.1.3.1. XARXA NATURA 2000

A més dels anteriors, cal consignar la presència de llocs de la XARXA NATURA 2000, que s’il·lustren al plànol XN-01:

Comprèn:

Així mateix, s’inclouen tot un seguit d’hàbitats recollits així mateix dins la Xarxa Natura 2000, i que s’han il·lustrat abans, dins de l’apartat de VEGETACIO.

S’inclou un informe sobre l’afecció als espais de la Xarxa Natura 2000 de la revisió de les Normes Subsidiàries de planejament de Santanyí.dins el capítol 4. QUALSEVOL PROBLEMA MEDIAMBIEN-TAL EXISTENT QUE SIGUI IMPORTANT PER AL PLA O PROGRAMA, INCLOSOS, EN PARTICU-LAR ELS PROBLEMES RELACIONATS AMB QUALSEVOL ZONA D’ESPECIAL IMPORTÀNCIA MEDIAMBIENTAL, COM LES ZONES DESIGNADES DE CONFORMITAT AMB LES DIRECTIVES 79/409/CEE I 92/43/CEE.



2.1.3.2. COVES

Les coves resulten interessants per les espècies que hi habiten, per les restes que poden contenir tant paleontològiques com arqueològiques, i, sobre tot, per la raresa dels seus ecosistemes.

La següent relació prové de l’article de J.A. Encinas: INVENTARI ESPELEOLÒGIC DE LES ILLES BALEARS -ANY 1997-, publicat a ENDINS ENDINS, n° 21. 1997. Palma de Mallorca:

CODI NOM INTERÈS TIPOLOGIA

C-1 Cova de CA S’ERMITÀ

Lloc natural d’interès general

Cova de fins a 30 m

C-2 Els Avencs des CAMP D’EN TORRELLA


Avenc fins a 15 m de fondària

C-3 Avenc des COLOMS Lloc natural d’interès general

Avenc de fondària 15-50 m

D-1 Cova des DRAC Lloc natural d’interès general. Lloc d’interès científic

Cova de més de 300 m de recorregut

D-2 Cova des DRAC DE CALA SANTANYÍ


Cova de 30-300 m de recorregut

F-1 Sa Cova FIGUERA Lloc natural d’interès general

Cavitat marina

G-1 Cova de ses GENE-TES


Cova de 30-300 m de recorregut

M-1 Coves des METGE Lloc natural d’interès general

Balma o cavitat molt petita

P-1 Avenc des PUJOL Lloc natural d’interès general


R-1 Cova de ses RATES PINYADES


Cova de fins a 30 m

S-1 Avenc de SA VALLET Lloc natural d’interès general




PROBABLE EVOLUCIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS I COVES EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

Suposaria un risc iportant d’evolucio negativa de tots aquests espais. L’adequació a la nova normati-va sobrevinguta garanteix un nivell de protecció..

2.1.3.3. ÀREES NATURALS D’ESPECIAL INTERÈS

Els ANEIs que estan al terme municipal (un total de tres) estan força separats uns dels altres.

Per una part hi ha una unitat l’ANEI de Cap Salines, el qual és travessat per una carretera que va des de Llombards fins el propi far de Cap Salines. Ben a la vora hi ha l’estany de ses Gambes el qual crea un connexió amb aquest ANEI nº 23. Al llarg i ample d’aquesta zona hi ha terres conreades i al-guns reductes de càrritx. Aquest ANEI no té cap connectivitat amb la resta dels dos ANEIs que hi ha en el municipi. Els separen nuclis urbans (Santanyí, s’Alqueria Blanca, Es Llombards), carreteres, pedreres, etc.

Entre els altres dos ANEIs restants (el Puig de ses Donardes –35, i el Puig de La Consolació – 36), sí que hi ha més connectivitat. Els uneixen les formacions vegetals: pinars de pi blanc, els ullastres, l’alzina, etc. Prova d’aquesta connectivitat és l’existència de la mateixa fauna als dos ANEIs, és a dir, xoriguers, merles, mostels o genetes. També a aquest dos ANEIs els uneix el pas de l’afluent o petit ramal del torrent de Portopetro. De fet existeix una relació clara i molt concreta entre el propi torrent i els dos pujols. A aquesta zona dels dos ANEIs no hi ha una alta densitat de carreteres. En tot cas cal destacar la carretera que uneix Santanyí i Cas Concos ela qual volteja aquests dos aneis.

En general, a part de d’aquest nuclis, i les carreteres, una altre factor comunicatiu entre aquest zones o sistemes naturals (parlant dels tres ANEIs), són les terres de conreus, les quals s’entremesclen amb petits redols de d’ullastrar.

2.1.3.3.1. CAP DE SES SALINES (ANEI – 23)

Té una superfície de 1.762 ha.

L’Àrea Natural de Cap de Ses Salines constitueix l’espai protegit més meridional de l’Illa de Mallorca. Comprèn pràcticament tota la costa Sud de l’Illa, des de la Platja des Dolç, en el municipi de Ses Sa-lines, fins a Cala S'Almonia, a Santanyí. En els seus voltants es localitzen dues zones humides, las llacunes salines de Ses Gambes i Es Tamarells (permanent i estacional, respectivament), que mal-grat es situï a les afores de l’Àrea Natural, representen zones d’alt valor ecològic.

La vegetació de la zona es pròpia dels diferents ambients existents. En la plataforma calcària del in-terior predominen els matissars d’ullastre i llentrisca, mesclats en ocasions amb pinars en les zones més arenoses. Sobre les formacions dunars apareixen diferents comunitats vegetals que es distribu-eixen en bandes més o menys paral·leles a la línea de costa (gramínies fixadores d’arena, arbusts, matissars, pins i savines).

L’abundància de conills i llebres i la presència de la perdiu roja, fan de l’àrea un dels vedats privats de caça més cotitzats en l’Illa. La fauna costera inclou una petita colònia reproductora de cormorà emmoixella, nidant en els penya-segats corbs, xoriguer i altres rapaus. Per altre costat, les llacunes interiors acullen al hivern una població de varis centenars d’anàtids (ànedes, porrons, ànnera, anedó, etc.).

2.1.3.3.2. ES PUIG DE SES DONARDES (ANEI – 35)

Té una superfície de 196 ha.

És una Àrea Natural situada al sud de la Serra de Llevant, en la zona oriental de la Illa de Mallorca. És una zona d’elevat interès paisatgístic que es troba conformada per pujols de relleus suaus.

Entre les formacions vegetals més representatives, es troben els pinars de pi blanc, que recobreixen les vessants i les zones baixes, i els ullastres, que dominen els alts i la vessant sud. L’alzina està present en la vessant septentrional, a on les condicions d’humitat són més favorables per al seu desenvolupament.

La fauna que alberga la zona no és especialment abundosa, ressaltant, no obstant, la presència d’algunes espècies pròpies de pinar i cultius de secà amb arbolat i garriga.



2.1.3.3.3. CONSOLACIÓ (ANEI – 36)

Té una superfície de 228 ha. Aquest espai protegit s’aixeca entorn al sud de la Serra de Llevant. Es tracte d’un conjunt de pujols dominats pel Puig Gros i entre els que es troba el Turó des Càrritx, so-bre el qual s’aixeca l’Oratori de Consolació.

En la vessant meridional dels pujols es troben matissars d’ullastre, llentrisca i d’estepa blanca. Al nord, en les ombries, creixen boscos de pi blanc.

La fauna vertebrada està representada per grups com el de les aus, entre els que es possible veure ferrerets comuns, xoriguers, merles i capsigranys, o el dels mamífers, entre els que es troben conills, llebres, mostels o genetes.

2.1.3.4. EL PARC NATURAL DE MONDRAGÓ

Mondragó és Parc Natural des de l’any 1992 (Decret 85/1992), i des de l’any 1995 és Zona d'Especi-al Protecció per a les Aus (ZEPA).

De les 785 ha del Parc Natural, 690 ha són de propietat privada i 95 ha són de propietat pública.

El Parc Natural de Mondragó és gestionat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, mitjançant una Junta Rectora en la qual participen, entre d’altres, representants de l’administració, dels propietaris, de la Universitat de les Illes Balears i de les associacions balears de conservació de la natura.

El Parc Natural de Mondragó es troba ubicat a Cala Mondragó, al sud de Mallorca, en el terme muni-cipal de Santanyí. L’espai natural protegit comprèn la platja de s'Amarador, les dunes i la zona humi-da posterior, la platja de Mondragó, la zona humida anomenada ses Fonts de n'Alis i els penya-segats i les terres de cultiu i de garriga que envolten la zona.

El Parc Natural de Mondragó s'estén en una de les zones de més riquesa ornitològica de Mallorca. Presenta una gran varietat de paisatges, com sinuosos torrents que desemboquen en belles platges, i alzinars on abunden les orquídies.

Aquesta Àrea Natural d'Especial Interès es troba al sud-est de Mallorca, en el municipi de Santanyí. El 1992 va ser declarada Parc Natural i des del 1995 està considerada per la directiva europea com a 'Zona d'Especial Protecció per als Ocells'; no és endebades que se n'hi han catalogat més de setanta espècies, la majoria migratòries i pròpies de zones humides.

Aquesta àrea es compon d'arenes calcàries disposades de manera horitzontal; aquests materials formaven part dels esculls en el miocè. El parc té una superfície de 785 hectàrees i en el punt més elevat fa una altura de 57 metres.

El paisatge hi presenta una gran diversitat. En el litoral hi podem veure barrancs oberts per ondulants torrents que desemboquen en belles platges amb petits sistemes de dunes; també hi ha penya-segats i zones humides amb vegetació de càrritx i joncs, com les de les cales de s'Amarador i ses Fonts de n'Alis. A l'interior, en canvi, es destaquen els alzinars amb abundància d'orquídies.

Gran diversitat d'ocells: El parc estatja una important diversitat d'ocells. Des de qualsevol punt de la costa és fàcil d'admirar el corb marí emplomallat o la gavina d'Audouin i, esporàdicament, a la vora de les llacunes s'aturen també exemplars d'àguila peixatera.

A més a més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Antigament, una part del parc havia estat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, com ho testimonien les barraques de roter, petites construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació i també per tenir-hi els animals recollits; les barraques de curucull, per guardar el ramat; o les sínies, que servien per extreu-re l'aigua subterrània amb què es regaven els terrenys de conreu.



2.1.4. SUBSISTEMA PERCEPTUAL

2.1.4.1. PAISATGE

Aquest estudi inclou un ANNEX PAISATGÍSTIC.

Santanyí, amb la seva diversitat d’escenaris, presenta, per mor dels pendents i relleus, juntament amb la ve-getació que hi trobam, el respecte a moltes de les se-ves zones per l’arquitectura i l’entorn natural, un pai-satge molt atractiu. Així mateix, hi ha zones costane-res on el creixement urbanístic lligat al turisme va de-terminar el paisatge peculiar que aquest fet determina.

El Pla Territorial determina les Unitats Paisatgístiques.

El municipi de Santanyí es troba inclòs a dues unitats paisatgístiques:

- Unitat paisatgística UP-2: Xorrigo, Massís de Randa, part sud de la Serra de Llevant i Puig de Bonany. Molt minoritari, i només pel que afecta a la Serra de Llevant

- Unitat paisatgística UP-7: Migjorn

2.1.4.2. RECURSOS CIENTÍFIC-CULTURALS

A) PREHISTÒRIA I HISTÒRIA

La prehistòria de Santanyí està documentada per 172 jaciments arqueològics.

De l'època pre-talaiòtica estan les coves de sÁlqueria Blanca, nÉbrí, Cala Llombards, Cala Santa-nyí, can Simonet, dén Bragues, del Rei, léstret del Temps, es Guaret Vell, ses Miris, es Pontàs, el Rafal des Porcs, Son Llorenç, Son Morlà, Son Moro, Son Rossinyol, el torrent dén Romaguera, sa Vallet i es Vetllar.

De l'època talaiòtica, hi ha els talaiots de can Bennàsser, es Llombards, sa Pleta dén Lleig, Son Co-sina, Son Danús Nou i Vell i sa Talaia. Es coneixen els poblats talaiòticos de Son Danús Nou o de Dalt, es Llombards, el Rafal des Porcs, sa Talaia Grossa i ses Talaies de can Jordi.

A més, s'han descobert estàtues i armes de bronze i ceràmica púnica i talaiòtica.

L'època romana es documenta per diverses troballes arqueològics com les tombes de la cova sa Ma-dona i de son Danús, on s'han trobat materials indígenes i romans.

L'aparició d'estàtues de Minerva a cas Traginer, evidencien la pràctica de la religió romana.

Durant l'època islàmica (segle X-XIII), va formar part del districte de Manaco i la zona era coneguda com Adia.

Després de la conquesta catalana, pel repartiment va correspondre a Nuno Sans.

B) PROPOSTA DEL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA

Algunes de les edificacions que s’han d’incloure en els catàlegs tenen, conjuntament amb els valors patrimonials intrínsecs del propi element, un valor paisatgístic addicional que pot veure’s agredit a causa de noves edificacions o d’ampliacions d'altres ja existents que modifiquen, i fins i tot destruei-xen, l'entorn original de l'element a protegir. Cal delimitar una àrea de protecció de visuals en algunes de les construccions protegides, situades tant en sòl urbà com en sòl rústic, per preservar les condi-cions del seu entorn, ja que a causa dels nous usos i fins i tot dels usos tradicionals, és on es materi-alitzen bona part d'aquestes agressions externes.



Hi ha un nombre notable de nuclis urbans que, si bé reuneixen mèrits semblants als dels conjunts històrics ja declarats, encara no s’han arribat a iniciar els expedients per declarar-los Conjunt Històric. Des del PTM es proposa, entre d’altres, el nucli històric de Santanyí:

Nucli obert a la mar, la seva arquitectura es caracteritza per un caràcter defensiu per contra-restar les ràtzies i les incursions pirates. La murada que l'envoltava va condicionar el desen-volupament urbanístic interior, l'estructura del qual roman encara avui dia, així com els vesti-gis del recinte defensiu, com ara la Porta Murada. Fora del recinte original, existeix també un teixit residencial amb una arquitectura de qualitat. A això cal afegir-hi l'arquitectura religiosa, notablement representada per l'antiga església parroquial gòtica, avui església del Roser, edi-ficada en el segle XIV; l’església parroquial de Sant Andreu, aixecada entre finals del segle XVIII i mitjan segle XIX i en un estil barroc amb un fort ascendent classicista. Important també en aquest municipi és l’arquitectura vernacla, ja que els materials utilitzats per la seva cons-trucció, en especial la pedra pròpia de la zona, així com els detalls dels seus elements carac-terístics, la fan mereixedora de protecció.

C) ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I LES COVES

Ja s’han esmentat abans.

D) CATÀLEG MUNICIPAL

El Catàleg distingirà entre sòl urbà i rústic.

En primer lloc quedaran inventariats els Béns d’Interès Cultural (BIC), entre els quals es troben les edificacions significatives, torres de defensa, escuts, emblemes, encreuaments de terme, elements militars i defensius, així com elements etnològics. A més a més, s’inventariaran les cases i altres elements que ostentin algun grau d’interès i requereixin una protecció. A l’últim la delimitació dels conjunts hidràulics, paisatgístics, etc.

En sòl rústic l’inventari distingirà les possessions de les cases de pagès i dels elements artístics, et-nològics i/o naturals que presentin un cert grau d’interès (ponts, sistemes hidràulics, aljubs, etc.). Tot el treball derecerca es presentarà a una fitxa per a cadascun dels immobles i elements que contindrà com a mínim les dades següents:

a) Identificació espacial: municipi, població, localització i pla de situació.

b) Identificació de l’element: denominació, codi d’identificació, tipologia, ús actual, documentació fotogràfica, autoria, estil o corrent.

c) Descripció de l’element: descripció (morfològica, estructural i elements integrants), cronolo-gia, bibliografia.

d) Estat de conservació: intervencions, realitzacions i descripció de l’estat actual de conserva-ció.

e) Protecció de l’element: grau de protecció, usos permesos, elements destacats que s’han de preservar que excepcionalmente poden incloure béns mobles i, amb caràcter normatiu, la de-finició de les intervencions preferents i admissibles sobre l'element catalogat.

f) Definició de la zona de protecció: Excepte en el cas de conjunts històrics, el nivell de protec-ció integral i, quan es consideri necessari, també altres nivells, podran definir un entorn de protecció al voltant de l’element catalogat a fi de preservar el seu àmbit d’influència. L’esmentat entorn es tindrà en compte pel planejament general per no distorsionar les visuals i en els elements ja catalogats, si aquests no el tenen, es fixarà o ampliarà si és necessari l’esmentat àmbit.

El municipi, si bé no disposa de Catàleg de protecció del patrimoni, per a cadascun dels quatre nuclis interiors (com també en l’àmbit del sòl rústic), les NN.SS. vigents van incloure uns plànols (dels núm. 44 a 47) on se situen els diversos elements que van ser considerats com a llocs d’interès historicoar-tístic, amb indicació de la seva referència en la corresponent fitxa.

En tot cas, es troba pendent de ser completat i adaptat tant a la vigent Llei 12/1998, de 21 de desem-bre, del patrimoni històric de les Illes Balears, com també al Pla territorial insular de Mallorca.



A més a més, el nucli de Calonge té declarats amb la categoria de Ben Catalogat els següents dos àmbits o conjunts de cases:

- Nucli de sa Talaiassa, format per un petit grup atapeït de cases, donant-se l’espatlla, creant uns espais davanters on s’ubiquen cisternes, forns o petites àrees de cultiu. Està situat en sòl rústic ben a prop del nucli de Calonge, des del qual part el carrer (de sa Talaissa) que dóna accés al nucli. El seu origen és de principis del segle XVI i la data de la seva declaració com Ben Catalogat és de 7 d’abril de 2008 (BOIB n. 68, de 17.05.08), havent-se incoat l’expedient en data: 20 d’abril de 2007.

- Nucli de Cas Senyor, que inclou les cases de Cas Senyor, Can Fideuer, Cas Vallbones, Cas Vadells i Ca Blonquet. Formen un conjunt de cases de tipus popular o tradicional, amb una particular disposició atapeïda. Està classificat com a sòl urbà amb la qualificació de zona re-sidencial SEMIINTENSIVA i el seu origen és del segle XV. La data de la seva declaració com Ben Catalogat és de 10 de novembre de 2008 (BOIB n. 14, de 29.01.09), havent-se incoat l’expedient en data: 20 d’abril de 2007.

Finalment, per acord de 30 d’octubre de 2009, s’ha incoat l’expedient de Ben Catalogat de diferents habitatges de Cala d’Or (BOIB n. 5, de 12.01.10).

PROBABLE EVOLUCIÓ DEL PAISATGE I RECURSOS CIENTÍFICS I CULTURALS EN EL CAS DE NO APLICACIÓ DEL PLA

Suposaria un risc iportant d’evolucio negativa de tots aquests espais. L’adequació a la nova normati-va sobrevinguda garanteix un nivell de protecció..

2.1.5. SUBSISTEMA POBLACIÓ

2.1.5.1. USOS DEL SÒL

2.1.5.1.1. DISTRIBUCIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE

La distribució del sòl urbà i urbanitzable al municipi és la següent: Nuclis Planejament vigent* Revisió planejament Diferències Santanyí 961.812 984.261 22.449S’Alqueria Blanca 279.567 283.730 4.163Calonge 159.233 172.081 12.848Es Llombards 249.640 249.540 -100Cala Llombards 394.134 396.175 2.041Cala Santanyí 632.648 633.215 567Cala Figuera 469.753 468.004 -1.749Portopetro (2) 911.404 891.092 -20.312Cala d’Or 2.789.982 2.783.512 -6.470Cap des Moro 172.075 167.055 -5.020Cala Barca 103.096 99.289 -3.807S’Horta 13.693 13.656 -37TOTAL (m2) 7.137.037 7.141.610,49 4.573,49(*) Mesurat sobre cartografia digital

2.1.5.1.2. ÚS AGROLÒGIC DEL SÒL

Santanyí es considera municipi rural, amb una densitat de 94 hab/km2 el 2007



A continuació s’inclouen el mapa de cultius (Sistema de Información Geográfico Agrario (SIGA). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino).

Ús i sobrecàrrega Superfície (ha) % Conreu en secà 4.631,65 37,75 Fruiters en secà 3.287,56 26,80 Coníferes associades amb altres frondoses 2.022,49 16,49 Improductiu 1.027,19 8,37 Coníferes 477,07 3,89 Altres frondoses 263,45 2,15 Matorral 236,33 1,93 Matorral associat amb coníferes i altres frondoses 206,66 1,68 Pastura-Matorral 40,03 0,33 Aigua (masses d'aigua, basses,etc..) 26,95 0,22 Pastura 22,41 0,18 Cultius herbacis en reguiu 11,33 0,09 Matorral associat amb frondoses 10,51 0,09 Olivar en secà 2,73 0,02 Horta o cultius forçats 1,63 0,01 SUPERFÍCIE TOTAL 12.268,00 100,00



A continuació s’inclouen les taules de cultius i bestiar (Institut Balear d’Estadística (IBESTAT). Cens agrari i enquesta d'explotacions agrícoles. 1999).



2.1.5.2. ECONOMIA I SOCIETAT

- VARIACIÓ DE LA POBLACIÓ

Segons les fitxes municipals de Caja España, la variació de la població de Santanyí és la següent:

A continuación es transcriu el diagnòstic de l’Anuari Estadístic Municipal de les Illes Balears. Princi-pals indicadors sociolaborals. Any 2010, de l’Observatori del Treball de les Illes Balears (Conselleria de Treball i Formació. Govern de les Illes Balears). Es tracta Santanyí des de la perspectiva dels al-tres municipis propers: la Mancomunitat del Sud (Campos, Felanitx, Santanyí i les Salines).:

La Mancomunitat del Sud tenia 46.066 habitants l’1 de gener de 2010 (el 5,3 % del total de residents de Mallorca), la qual cosa representa un increment del 0,6 % respecte a 2009, lleugerament inferior al de Mallorca (0,8%) i menor al del conjunt de les Balears (1,0 %). Les Salines (4,4 %) i Campos (3,3 %).són els municipis que presenten els majors augments de població

- VARIACIÓ ABSOLUTA DE POBLACIÓ RESIDENT: Santanyí passa de 12.664 a 12.823 ha-bitants, que és un increment de 159 habitants, un 1,26%, superior a la Mancomunitat del Sud (0,57%), Mallorca (0,77%) i el conjunt de les Illes Balears (0,97%).

- PERCENTATGE DE POBLACIÓ ESTRANGERA SOBRE EL TOTAL DE RESIDENTS: San-tanyí, amb un 34,9%, té mes població estrangera que l’any 2009 (33,8%), i és el tercer muni-cipi balear en el rànquing, per darrera de Deià i Calvià. La taxa a la Mancomunitat Sud és del 26,9%, a Mallorca del 21,6% i a Illes Balears del 21,9%

- ENVELLIMENT: Santanyí ha incrementat del 92,9 al 96,7%. La Mancomunitat Sud abasta el 92,4%, Mallorca el 71,3% i el conjunt d’Illes Balears el 69,8%

- ACTIVITAT EMPRESARIAL

En termes de dinamisme empresarial, Santanyí compta amb 565 empreses afiliades a la Seguretat Social, 2 manco que l’any passat; suposa l’1,85% de Mallorca i l’1,40% d’Illes Balears, i 4.351 treba-lladors, 22 manco que l’any passat.

- CONTRACTACIÓ

Ha crescut el nombre de contractes, passant dels 4.940 de 2009 als 5.340.



- COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL, PER SECTORS

Un 2,0% dels comptes de cotització dedicats al sector agrari d’Illes Balears és de Santanyí, superior al 1,9% del conjunt de Mallorca i inferior al 2,1% d’Illes Balears. Cal indicar que l’any passat el per-centatge de Santanyí va ser 0.

Respecte al pes dels comptes de cotització dedicats a cada sector, a Santanyí trobam el següent:

El sector industrial, amb més participació, abasta el 3,6% front al 4,4% de l’any anterior. Es troba molt per baix de la mitjana de Mallorca i Illes Balears, ambdues del 6,2%.

Més importància encara té el sector de la construcció, que abasta a Santanyí el 13,8% front al 16,1% de l’any anterior, i que és lleugerament superior als índex de Mallorca (12,8%) i Illes Balears (12,9%).

Santanyí és l’11è municipi en el rànquing del sector de l’hoteleria, amb un 26,9% front al 31,0% de l’any 2009, molt per damunt dels índex de Mallorca (14,2%) i Illes Balears (15,0%).

El comerç representa a Santanyí el 19,3% front al 22,5% de l’any passat, molt lleugerament, inferior als índex de Mallorca (19,9%) i Illes Balears (20,4%).

- AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL, PER SECTORS

Pel pes dels afiliats a cada sector, a Santanyí ens trobam:

El sector agrícola participa molt poc, amb el 2,4%, inferior al 2,6% de l’any passat

El sector industrial, un 5,3%, lleugerament inferior al 5,4% de l’any passat

El sector industrial, un 15,0 respecte al 16,1% del 2009.

El sector serveis, un 77,3%, inferior al 76,0% de l’any passat

Aquesta evolució té relació tant amb la recessió general que estam vivint, com amb el pes de les ac-tivitats relacionades amb la construcció (22,2 %), major que el de la mitjana de Balears (16,2 %). Així per exemple, Felanitx és el municipi on el descens relatiu de les empreses és més accentuat (-8,4 %), i presenta també un dels percentatges més alts (24,5 %) de centres de treball en el sector de la construcció. Al contrari, Santanyí i les Salines es caracteritzen per tenir un percentatge per sobre de la mitjana en l’activitat hotelera i de restauració (30,8 % i 29,7 %, respectivament, quan la mitjana per alconjunt de les illes és del 17,5 %).



FITXA MUNICIPAL DE SANTANYÍ 2010



A continuació s’inclouen alguns apartats de la fitxa municipal de Santanyí 2010 elaborada per Caja España, que complementa les dades anteriors i proporciona dades de l’evolució del municipi.



Es transcriuen, referits a Santanyí i a Mallorca, Els INDICADORS DE SOSTENIBILITAT SOCIOECONÒMICS (2010), per Ivan Murray (coord.) et al., editat per l’Observatori de Sostenibilitat i Territori, Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori, Universitat de les Illes Balears:



2.1.6. L’AGENDA LOCAL 21

A les CONCLUSIONS de l’INFORME DE SEGUIMENT ANUAL 2010 de l’Agenda Local de Santanyí s’indicava el següent:

Com ja s’ha apuntat a l’apartat introductori aquest any 2010 ha estat un any de transició en l’Agenda Local 21 de Santanyí. La davallada de la participació, els pocs projectes desenvolupats durant l’any, el canvi de la consultora encarregada de col·laborar en la gestió de la pròpia Agenda Local i el delicat marc econòmic han contribuït a marcar cert estancament en el procés.

Tot i aquesta situació cal apuntar el grau de compliment del Pla d’Acció, del que fins a 45 projectes ja s’han acabat i 29 estan en execució, sumant entre les dues tipologies gairebé el 70% del total dels projectes.

Arribats a aquesta situació cal replantejar l’Agenda Local 21, que necessitarà a partir d’ara una forta empenta tant a nivell local com supramunicipal. A nivell local serà necessari incentivar de nou la par-ticipació, innovar en les estratègies de difusió i desenvolupar noves consultes ciutadanes envers a l’estat del municipi així com posar en marxa iniciatives de col·laboració amb els centres escolars.

A nivell supramunicipal és vital que les administracions adquireixin el compromís de donar suport als ajuntaments, concedint subvencions i altres línies d’ajuda. Aquestes són bàsiques per mantenir l’Agenda Local 21 però el fet que per exemple no s’hagin convocat les subvencions corresponents a l’any 2011 dificulta seriosament la continuïtat del procés.

Finalment cal destacar en les conclusions que aquest any 2010 ha estat el primer en que s’han calcu-lat els nous Indicadors Claus de Sostenibilitat de les Illes Balears. Aquesta tasca ha suposat buscar noves fonts d’informació i sovint s’ha topat amb diverses dificultats per elaborar els càlculs correspo-nents. Un dels problemes més habituals és la manca d’informació, que ja sigui per falta de procedi-ment o de bases de dades adequades de les distintes administracions o empreses, no ha permès fa-cilitar la informació requerida.

A continuació s’inclouen els indicadors de sostenibilitat de l’Agenda Local 21 de què es disposa (en gris), extrets del seu Informe de Seguiment Anual 2010, elaborat per GESTAMBIENTAL. En el cas d’alguns indicadors que no es trobaven calculats, s’han inclòs els que figuraven a l’edició de 2008.

INDICADORS DE POBLACIÓ I SOCIOECONÒMICS (14)

IC 1. Taxa de creixement anual de la població IC 8. Cursos de formació municipal

IC 2. Ràtio de dependència IC 9. Denúncies

IC 3. Índex de pressió humana IC 10. Accés a noves tecnologies (internet)

IC 4. Població activa i taxa d’atur IC 11. Despesa municipal en medi ambient

IC 5. Immigració IC 12. Índex d’estacionalitat turística

IC 6. Sistemes de gestió ambiental IC 13. Indicador d’estrès turístic

IC 7. Nombre de persones implicades en fòrums de participació IC 14. Capacitat d'allotjament

INDICADORS MEDI URBÀ, SÒL I MOBILITAT (6)

IC 15. Usos reals del sòl i intensitat dels usos del sòl IC 17.1 Evolució del nombre d'habitatges

IC 16. Superfície natural protegida i gestionada IC 18. Parc de vehicles

IC 17. Construcció de nous habitatges IC 19. Desplaçaments en transport públic

INDICADORS AMBIENTALS (14)

IC 20. Abastiment d’aigua municipal (INDICADOR DE 2008) IC 25. Consum d’energia elèctrica

IC 20.1 Qualitat aigua per a consum IC 26. Implantació d’energia renovable

IC 21. Pèrdues d’aigua a la xarxa d’abastiment municipal IC 27. Consums d’electricitat pels ajuntaments

IC 22. Volum d’aigua residual tractada IC 28. Consum d'electricitat dels grans consumidors

IC 23. Reutilització d'aigües depurades (0) IC 29. Consum total d’energia

IC 23.1 Usos de l'aigua depurada d'EDAR municipal IC 30. Producció de residus (inclou el fraccionament)

IC 24. Qualitat aigües de bany IC 31. Contaminació per renous



IC20 ABASTIMENT D’AIGUA (DE L’INFORME DE SEGUIMENT ANUAL 2008)

2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL … · - EDAFOLOGIA Hi predomina la terra bruna...

Documents

Transcript of 2. ASPECTES RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL … · - EDAFOLOGIA Hi predomina la terra bruna...