Rdc.

2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LABIALS I PALATALS

1. La b i la v

És acceptable, fins i tot en nivells formals, la neutralització dels sons /b/ i /v/,

ja que aquesta és la pronúncia habitual en una gran part del domini

lingüístic. Però, s’ha d’evitar traslladar les referències gràfiques del castellà

al català, que en aquest punt presenten les divergències següents:

Català amb V Castellà amb b Català amb v Castellà amb badvocatalcovaalmadravaalmívarAnversarravatararrovaavallavarcaavetaviavorriravortarbavabevemcanvicaravel·lacascavellcavalcarcavallcervellcivada covardCòrdovacrivellardevemendíviaenvestirespavilarescovillóescrivimEsteveesveltfava

abogadoalcobaalmadrabaalmíbarAmberesarrebatararrobaabajoabarcaabetoabueloaburrirabortarbababebemoscambiocarabelacascabelcabalgarcaballocerebrocebadacobardeCórdobaacribillardebemosendibiaembestirespabilarescobillónescribimosEstebánesbeltohaba

gavanygavardinagavarragavatxglevagoverngravarHavana, l’haverjavelinallavinúvolpavellóprevereprovarravalravesavisavinaSavoiaservasèversivellatàvectoveratravartrèvolvaixellvedellvermellvernísvogavoltavoltor

gabángabardinagabarragabachoglebagobiernogarbarHabana, lahaberjabalinalabionubepabellónpresbíteroprobararrabal rábanosabiosabinaSaboyaserba (fruit del server)acíbarhebillatábanotoberatrabartrébolbarcobecerrobermejobarnizbogabóvedabuitre

1

Rdc.

Català amb B

Castellà amb V

Català amb B Castellà amb V

Àlaba

baf

baró

basc

beina

bena

berruga

besllum

debanar

desimbolt

mòbil

Nerbion

oblidar

Àlava

vaho

varón

vasco

vaina

venda

verruga

vislumbre

devanar

desenvuelto

móvil

Nervión

olvidar

biga

Biscaia

bivac

bolcar

boleiar

calb

comboi

corb

paborde

rebentar

rebolcar

saba

trobador

viga

Vizcaya

vivaque

volcar

voltear

calvo

convoy

cuervo

pavorde

reventar

revolcar

savia

trovador

2. Les palatals

j/ g/ tj/ tg En valencià cal pronunciar exactament igual les grafies simples i

les dobles: pujar /púdƷar/; vegeu /vedƷéu/; platja /pládƷa/;

metge /médƷe/

-jecc- /-ject- Cal pronunciar /dƷ/, i no amb /i/, els mots cultes formats amb

aquests infixos: injecció, objecte, projectil, subjectar,

trajectòria…

jo i ja Poden pronunciar-se /ió/ i /iá/, respectivament.

g Cal evitar la pronunciació velar de la g com ara distingir

/distindƷír/ i no */distingír/, extingir /ekstindƷír/ i no */ekstingír/

j Cal evitar l’ensordiment: jove / dƷóve/ i no */t∫óve/

2

Rdc.

3. Els sons de la ‘x’

La lletra x és la més polivalent dins del nostre sistema ortogràfic, ja que se li atribueix gran diversitat de sons:

En posició inicial i després de consonant, cal pronunciar /t∫/: xafardejar, xeringa, panxa, bolxevic

x

Paraules d’altres idiomes: si estan adaptades gràficament, cal aplicar les mateixes regles de lectura. Així, s’han de pronunciar amb /t∫/ inicial: xampany, xandall, xantatge, xampú, xarcuteria, xassís, xef, xeic, xèrif, xíling, xofer.

En alguns topònims es realitza com a fricativa: /∫/: Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xeresa, Xixona.

Els pocs antropònims que comencen amb x, cal llegir-los amb /∫/: Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena

En valencià, és preferible la pronuncia de la /i/ que precedeix la /∫/: caixa, peix.

ix En mots adaptats d’altres idiomes és preferible llegir-lo com a /∫/: Khruixtxov, beixamel, haixix. Tot i que és acceptable la pronuncia de la /i/

ux Cal pronunciar-la /∫/: disbauxa, rauxa.

/KS/

Sempre que va en posició intervocàlica: axioma, fixar, flexible, lèxic, luxe, màxim. Mèxic, sexe, taxi. Excepcions: enguixar, pixar, ixes.

En final absolut de mot, darrere de vocal: lax, Sax, annex, complex, perplex, fènix, fix, prolix, heterodox, ortodox, dux, influx. Excepcions: guix, haixix, ix o mix.

Alguns mots d’origen culte, en què la x va en posició final absoluta precedida de n: esfinx, larinx, linx.

Cal pronunciar /ks/ mots com: excursió, exclusió, expansió, experiment, exterior, extorsió.

Cal evitar la lectura /ks/ de mots com: esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany, estranger.

/gz/

Mots començats amb ex- o inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: exacte, examen, exemple, exercici, èxode, exhaurir, exhibir, exhortar, exhumar, exdiputat, exministre, inexistent, inexorable

Cal evitar la palatalització de la x en aquests mots: executar */ei∫ecutár/, exemple */ei∫emple/.

3

Rdc.

EXERCICIS

1. En alguns casos la b i la v tenen un caràcter diferenciador del

significat. Relaciona cada paraula amb el seu significat.

Sacerdotessa de Bacus 1. bacil·lar

3a persona del plural del present d’indicatiu d’anar 2. vacil·lar

Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat 3. bisar

Acció d’avisar; l’efecte; paraules, escrit, etc. Amb què s’avisa 4. visar

Paratge humit on creix la boga 5. bogar

Verificar un document i posar-hi la conformitat perquè tinga

validesa

6. vogar

Repetir l’execució d’una peça musical 7. bacant

Mancat de finor, de delicadesa, de poliment 8. vacant

Crit del bestiar de llana i del cabrum 9. besar

Avesar, acostumar, habituar 10. vesar

Una cosa, tocar suaument, una altra cosa 11. beta

De gran extensió 12. veta

Causat per la presència de bacils 13. bisó Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estiga

exposada a les mirades14. visó

Una cosa, moure’s lleugerament d’ací d’allà, tremolar, per manca

d’estabilitat

15. abís

Moure els rems per tal de propulsar la nau 16. avís

Nom de la segona lletra de l’alfabet grec 17. ban

Mamífer carnívor fissípede de la família dels mustèlids 18. van

Que vaca, que no està ocupat 19. bast

Abisme 20. vast

Mamífer bòvid de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós

a l’esquena

21. bel

Teixit en forma de cinta, de lli o cotó 22. vel

4

Rdc.

1. Omple els buits amb les grafies corresponents b/v:

Han investigat les funcions superiors del cer____ell i les relacions

amb les lesions cere____rals.

La policia va a_____ortar les pràctiques a_____ortives de la clínica.

L’escri_____a assegut podia continuar escri_____int durant dies.

Les consonants bila____ials necessiten els dos lla____is per a ser

pronunciades.

El telèfon mò____il permet tenir més llibertat de mo____iments.

No és pro_____able que avui puguem fer les pro____es amb el

cotxe.

El dè_____it del balanç no recull els diners que de____em.

2. Ompli els espais buits de les frases següents amb les

grafies b o v. Utilitza, si cal, el diccionari.

—El __esu__i no ha entrat en erupció des del 1944.

—L’autobús va __olcar en entrar a la cor__a.

—Mai no he tro__at cap trè__ol de la sort.

—En la collita d’enguany hem tret molt poques arro__es.

—El dia 22 de maig les campanes __olejaran anunciant la festa.

—No t’oblides la ga__ardina, està nú__ol i sembla que plourà.

—’__aró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del

__escomte.

5

Rdc.

—Tot el pa__elló va xiular els dos equips. Havia estat un partit

a__orridíssim.

—L’equip __iscaí és l’equip __asc menys golejat.

—Han programat un viatge pel sud de la península i no han

inclòs Còrdo__a.

—La sa__a circula a través del teixit vascular de les plantes.

—Aquesta ferida s’ha de protegir amb una __ena.

—Sembla un __oltor, sempre pendent de l’agonia de la seua

presa.

—He fet constar que la __iga que suporta tota la construcció està

en pèssimes condicions.

—M’importa un ra__e el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així.

—Si no vols fer tard al concert, espa__ila’t.

—Hem re__entat una roda i hem en__estit un __edell que peixia

vora el camí.

—Desem__eina l’espasa, si tens valor!

—La situació és greu i no hi __esllumem cap solució.

—Passejant pel jardí botànic hem vist una __erbena preciosa.

—Almadra__a, cara__el·la, ga__arra i __aixell són mots que

pertanyen al lèxic mariner.

—Qui li ha posat el casca__ell al gat?

—Aquestes festes de Nadal s’ha fet un fart de menjar préssecs

en almí__ar.

—Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja

__af.

6

Rdc.

—Passa hores i hores bevent a la ta__erna del costat.

3. Agrupa els mots de l’exercici anterior segons

s’escriguen amb b o amb v.

-B: __________, __________, __________, __________, __________,

_________,   __________, __________, __________, __________,

__________, _________,  __________, __________, __________,

__________.

-V: __________, __________, __________, __________, __________,

_________,  __________, __________, __________, __________,

__________, _________, __________, __________, __________,

__________, __________, _________,  __________, __________,

__________, __________.  

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb la

forma corresponent de cada parella.

(boga/voga)

—El costum d’eixir els dijous a la nit és un costum que està

molt en ____________.

7

Rdc.

—S’ha adormit assegut a una cadira de ____________.

—____________ i _____________, però la barca no avança.

(bol/vol)

—No consent a beure’s el ____________ de cafè amb llet.

—Al teu fill li encanta atrapar les mosques al ____________.

(boleien/voletegen)

—Els voltors ja ______________ al voltant de la seua presa.

—Les campanes ______________ en senyal de festa.

(sabina/savina)

—En aquest bosc no hem vist cap exemplar de ______________.

—Una ______________ ens passejà per tota la ciutat.

(beure/veure)

—Ni menjar sense ______________ ni firmar sense _____________.

8

Rdc.

1. Escriu la grafia que falta en els buits dels mots següents i després classifica’ls en la graella segons la pronúncia.

G/J IX/X TG/TJ TX/IG

Gui____, me____icà, ____imnàs, in_____ecció, plu_____a, è____ode, ____avier,

bate____ar, te____t, ____arop, ____irafa, _____ueu, reconè_____er, tra____ecte,

daltaba____, que____a, ____àtiva, ____ocolate, ____a, e____haurir, haixi____,

be____amel, bol____evic, ____imena, ____arxa, du_____, esfin____, mi____,

pi____ar, ha____ix, e___torsió, e___ercici, e____èrcit, e____emple, ____o, e-

____ili, e____cedir, fi____,

/dƷ/ /i/ /∫/ /t∫/ /ks/ /gz/

9

Rdc.

2. Ompli els espais buits de le frases següents amb g, j, tg o tj.

—Joan Fuster era un gran assa__ista.

—Encara no saben quin dia bate__aran el xiquet.

—Com vols anar a la pla__a, amb aquesta plu__a!

—Pretenien bombarde__ar i, posteriorment, asse__ar la ciutat.

—S’ha enu__at perquè no esperava que el porter rebu__ara la

pilota.

—No és un rello__e nou, només li he canviat la corre__a.

—Nete__eu la ximeneia, la teniu plena de su__a.

—Desi__em que passeu un feliç cap de setmana.

—Seguint aquestes pe__ades de cavall, trobareu el camí.

—Cridava desesperadament, semblava una bo__a.

—Tornaré d’ací mi__a hora.

—La porta del gara__e és massa menuda per al cotxe nou.

—A Pere li han de fer un trasplantament de fe__e.

10

Rdc.

—Aquest bosc s’ha de nete__ar de bo__a.

—Aquests costums que teniu són molt lle__os, espere que els

corregiu aviat.

3. Busca mots derivats dels termes següents.

VOCAL + IG CONSONANT + IG

assaig __________ desig __________

bateig __________ mig __________

bombardeig __________

boig __________

Observa i completa

—Dels mots anteriors els que acaben amb vocal + ig, formen

derivats sense t, els que acaben amb consonant + ig, formen

derivats amb t.

En serien excepcions ________, d’enuig; ________, de

rebuig; i ________, de lleig.

—Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s’escriuen

amb t, per tant _______ (de setge) hi manté la t.

11

Rdc.

4. Ompli els espais buits dels mots següents amb x, ix, tx,

ig, g, j, tg, o tj . Cal tenir en compte—i completar— els

contextos que et presentem a la part inferior.

__ocat, __aloc, __ecoslovàquia, __amfrà, a__ò,

__est, __eroglífic, garbu__, __ar__a, __ibrell,

ar__iu, El__, safare__os, ra__ava, bi__est,

__irafa, rau__ós, madu__es, Stòi__kov,

__arampió, gu__, col·le__i, __alet,

llebe__, mi__er, carto__à, mira__e, __àbia,

gava__os, pante__ar, __opades, __àvega, correge__es.

indes__ifrable,

—Als llavadors municipals els _______ anaven massa plens i les dones

acabaven sempre _________.

—Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa

_________.

—Va anar al zoo a fotografiar una ________ per al treball del

_________.

—Han ________dos turismes en eixir de la corba, per _________ s'ha

produït aquest __________ de cotxes.

—Despectivament anomenem _________ els francesos.

—_________ és el vent dels sud-oest i _________, el del sud-est.

—L'any ________, també s'anomena anys de traspàs.

12

Rdc.

—Calma't i parla més a poc a poc, només fas que ________ i no

t'entenc res.

—A Xavier el vam vacunar contra el _________ quan va fer els divuit

mesos.

—Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el ________.

—Una _______és una ________ de cànem per a portar palla.

—Anant pel desert va tindre un _______: una font de la qual _______

un aigua fresquíssima.

—S'ha comprat un ________ al camp per viure-hi tot l'any.

—Pel camí vam veure un monestir _________ i ens vam apropar, però

estava deshabitat.

—És un ________, tot ho fa per caprici.

—Rosa ha comprat _________ per a menjar-se-les a les postres.

—Aquest text és ________; sembla un __________, de complicat que és.

—Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'_______ Històric.

—Mai no he visitat __________, però tampoc m'agradaria anar-hi tan

lluny en viatge organitzat.

—Normalment estiueja a ________; però enguany vol visitar alguns

pobles de la Marina, per exemple, _________.

—Si no ________ aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai

un bon atleta.

—A l'arbitre no li va agradar el ________ de ________ i el va expulsar

per comportament antisocial.

—Amb aquest ________ que deixa tanta pols, odie escriure a la

pissarra.

13

Rdc.

—Tinc un hort que fa marge _________ amb el de Josep.

3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES ALVEOLARS 1. Les fricatives alveolars ‘s’, ‘z’, i els sons de la ‘tz’

Cal mantenir clarament diferenciats els sons de la /s/ i de la /z/ en

l’estàndard oral. Així doncs, fent un repàs de les normes ortogràfiques, pot

establir-se la pronúncia adequada:

1.a Les fricatives alveolars ‘s’ i ‘z’

EXEMPLES PRONÚNCIA

La grafia s en qualsevol posició altra que intervocàlica:

sal, sol, festa, cansar, cos, pes.

/s/

SO

R

D

Excepcionalment, la s en posició intervocàlica quan

segueix determinats prefixos: asimetria, antesignatura,

antisemita, bisexual, contrasenya, homosexualitat,

multisecular, sobresou, suprasensible, tetrasíl·lab.

/s/

E El grup ss: passeig, tossir, transsexual, transsiberià. /s/

S La c davant de les vocals e, i: cel, cendra, cinc, cirera. /s/

La ç en qualsevol posició: força, Moçambic, capaç. /s/

El grup sc: piscina, consciència, ascens. /s/

La grafia z en qualsevol posició: zero, bronze, ozó /z/

S

O

N

O

La grafia s quan va entre dues vocals: casa, desembre

(excepte en els prefixos del punt 2)

La s es manté sonora quan forma part del mateix prefix:

desacostumar, desequilibri, diseconomia…

/z/

R

E

S

La s en mots formats amb els grups fons, dins i trans,

seguits de vocal o de consonant sonora: enfonsar,

endinsar, transatlàntic, trànsit, transbord.

/z/

Quan precedeix una consonant sonora: esbirro,

14

Rdc.

esdevenir, esgotar, eslau, esllomar, esmenar, esvelt. /z/

1.b Els sons de la tz

EXEMPLESPRONÚNCIA

TZ S’ha de pronunciar necessàriament africada en mots

com dotze, tretze, setze, i en alguns topònims com

l’Atzúvia o Atzeneta.

També convé pronunciar-la africada en mots com

atzar, atzavara, atzembla, atzucac, etzibar, guitza,

horitzó, Llàtzer, zitzània…

/dz/

-ITZAR

i

derivat

s

Autoritzar, organització, realitzador, /dz/

/z/

EXERCICIS

1. A continuació tens una relació de paraules que normalment pronunciem malament,

intenta pronunciar-les bé, però abans hauràs d’escriure les grafies que hi manquen:

Ca_____os

Emi_____ora

Eivi_____a

Na____al

Et____ètera

Discu____ió

Deci____ió

Persua____ió

Di____oldre

Exce____iu

Pre____ió

____ona

Mi____ió

____ebra

Transmi____or

Expre____ió

Impre____ió

Repre____ió

Comi____ió

Pai____atge

Ga____a

Cerve____a

Epi____odi

Paï____os

Me____ies

Parà____it

Ga____os

Divi____or

Anestè____ia

15

Rdc.

Entu____iasme

A____il

Agre____ió

2. Omple el text amb les grafies que hi falten.

Al llarg de tota la co____ta valenciana i, po___iblement, de la mediterrània

també, el co___tum de pe___car eri____ons i menjar-ne està for____a e___tés.

L’eri___ó és un animalet marí de forma globular aplatada i té les clo____ques

eri____ades de pues, les quals es po____en perpendiculars quan qual___evol

tipus de perill els amena_____a, per al qual acte omplin d’aire el seu aparell

digestiu i s’unflen.

La dita popular referix que hom pot menjar eri___ons de mar, anomenats

també garotes, tots els me____os que porten la lletra erra, però els

ente____os sols els pe____quen al llarg de de____embre i gener, perquè

diuen, i tenen raó, que és quan més plens podem trobar-los. El pe____cador

tradi____ional els treu de la mar utili____ant una canya llarga amb dos ferros

a un e____trem i que fan de ganxo; aquells que pe____quen per fer-ne

nego____i i empren el sistema de po____ar-se el vestit de goma i les ulleres i

bu_____ant fan les captures que després, al mercat venen a do___enes i a un

preu que compen____a de l’esfor____ de navegar sota l’aigua.

Bernat Capó, Costumari català

16

Rdc.

3. Omple cada buit amb la grafia corresponent (ç / c / ss / z)

abade_____a

emi____ió

anti___emitisme

enyoran____a

di____eny

____el

enfon_____ar

sal_____a

entre____òl

____avi

al____ina

met____ina

uni____exual

llo____a

____inquanta

contra____enya

fo____a

xa____ís

ca____alot

dot____e

le____ió

a___imetria

agre____or

cohe___ió

trape___i

belle____a

pre____il·làbic

cal____e

metamorfo____i

esqui____ofrènic

premi____a

____ero

topa____i

pol____e

col·li____ió

oa____i

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb les grafies

corresponents —totes

representen el so /s/.

—Avui la mar està arri__ada: no podrem __alpar fins demà.

—La sèquia anava plena a ve__ar.

—Si continua plovent així, l’estat de la gespa afavorirà l’equip que jugue

amb més for__a.

17

Rdc.

—A mi no m’agrada el ma__apà, compra’m torró.

—És una carro__a impre__ionant, tota atapeïda de gent disfre__ada.

—Josep ja ha perdut el rellotge de quar__ que li regalà son pare.

—És una qüestió tan complicada que l’haurem d’agafar amb pin__es.

—Era bijuteria i semblava or ma__ís.

—El dilluns compra llu__.

—Joan és tan to__ut que no el podràs convèn__er fà__ilment.

—No t’arrimes a la porta, tot just acabe d’enverni__ar-la.

—La fa__ana d’aquesta església s’ha de restaurar.

—Sembla una mi__ió molt perillosa, no cal que us arrisqueu!

—De barnu__os amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs

enlloc.

—Si l’arregles amb una simple pe__a de fusta, el més probable és que se’t

trenque a tro__os.

—Pensa a comprar __afrà i __ucre.

—Els carni__ers i els pasti__ers són els únics que no han secundat la vaga.

—Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en castellà el so /ϑ/. D’ells

solament __________, ____________, ____________, ____________, ____________,

___________ i ____________ s’escriuen amb c o ç, la resta s’escriuen amb __ o

__.

5. Fixa’t en el grup de substantius que et presentem i canvia’n el

nombre.

pas ________ interès ________ cos ________

cas ________ cabàs ________ vernís ________

pis ________ arròs ________ tros ________

congrés ________ esbós ________ país ________

18

Rdc.

vas ________ calabós ________ nas ________

gos ________ tapís ________ tramús ________

progrés ________ anís ________ canyís ________

nus ________ ós ________ capatàs ________

tamís ________ pastís ________

6. Ara, canvia el gènere dels mots següents.

confós bellugadís boirós

aranès terròs fonedís

exclòs gros anglès

malaltís fabulós difós

vanitós trencadís refós

blanquinós xinès enyoradís

aquós admès rigorós

enfiladís ros llis

Completa

—Pronunciem /s/ i escrivim ___ al plural d’una sèrie de substantius acabats

en as, es, is,

os, us accentuats a l’____________ síl·laba. En serien excepcions: ____, de cas;

_____,

de país; _____, de pis; _____, de vas; i _____, de nus.

Completa

—Pronunciem /z/ i escrivim ___ als derivats (femení i plural) d’adjectius i

participis

formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de ______, de ros ni de

_______, de gros en què -os no és sufix.

19

Rdc.

—En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ___ en els derivats (femení i plural)

dels adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de _______, de llis, en

què -is no és sufix.

7. Els mots que et presentem a continuació s’han de pronunciar

amb essa sorda. Ompli els espais buits amb s, ss, c o ç. Cal tenir en

compte que en la primera columna hi ha 9 de les 15 paraules amb

ss; que dels 6 topònims, només 2 no s’escriuen amb s; que a la

darrera columna hi ha 4 paraules amb c; i que hi ha 4 paraules

acabades amb ç.

absci__a

arre__erat

eri__ó

Bru__el·les

__arabanda

pe__a

suc__edani

compromi__ar

i discu__ió

dis__ertar

ressus__itar

velo__itat

cabe__a

pon__ella

cal__er

me__ies

en__isam

__otsobrar

premi__a

ma__oneria

avan__em

di__ort

me__quita

vari__es

esquin__ar

ter__

Cadi__

matí__

ro__í

estra__a

__ucaina

__agal

Tuni__

indi__oluble

__entinella

fal__ (eina)

ge__amí

llu__

dan__ar

et__ètera

tapí__

estru__

fronti__a

exce__iu

ru__a

Mo__ambic

Vinarò__

llan__a

SS

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________.

20

Rdc.

S

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________, _________.

C

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________.

Ç

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________.

8. Relaciona els prefixos de la columna de l’esquerra amb els mots

començats amb s, de la dreta. Seguidament, ompli els espais buits

al costat de les definicions de la part inferior, amb el terme

corresponent —que se’n derive dels enllaços anteriors.

A (=NO) SALT

A (S) SELLA

ANTI SENSIBLE

BI SENYALAR

DI (=NO) SÈPAL

DI (S) SÈPSIA

ENTRE SÍL·LAB

PARA SIMÈTRIC

21

Rdc.

SOBRE SÍNTESI

SUPRA SEMBLANT

TELE SOLC

UNI SON

__________ Emoció produïda per una sensació sobtada.

__________ Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions.

__________ Formació de mots per composició i derivació alhora.

__________ Que no és simètric.

__________ Que té dues síl·labes.

__________ Dit del calze que té dos sèpals.

__________ Espai entre solc i solc.

__________ Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.

__________ Que està per damunt de la realitat sensible.

__________ Dit de dos sons que tenen el mateix to.

__________ Telefèric els vehicles del qual són simples seients.

__________ Que no és semblant.

Completa

—Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb ___ entre vocals, per

bé

que la pronunciem amb el so de la essa ______.

Amb tot, els prefixos ____ i ____ quan no són el privatiu i el duplicatiu

respectivament, s'escriuen amb ___.

22

Rdc.

9.Ompli els espais buits amb una s o una z; seguidament agrupa els

mots segons

s’escriguen amb una o altra grafia; i, finalment, classifica’ls segons

els apartats que et proposem a la part inferior. Utilitza, si cal, el

diccionari.

__elador, centè__im, at__avara, mu__a, Su__anna, ama__ona, mi__antrop,

a__ot, a__alea, paràfra__i, __ig-__ag, ba__alt, dot__e, cori__a, enfon__ar, o__ó,

et__ibar, ri__òfag, ti__i, paleo__oic, divi__or, aran__el, magnè__ia,

esqui__ofrènia, confu__ió, tran__istor, Al__ira, __èfir, re__idu, endin__ar,

medu__a, At_eneta, cerve__a, agut__il.

Z

_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,

_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,

_________, _________, _________, ________.

S

_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,

_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,

_________, _________.

El so /z/ s'escriu z

—A principi de mot: _________, _________, _________.

—Entre consonant i vocal: ________, _________, ________, _________, _________,

________, _________.

—En alguns mots d'origen grec, entre vocals: _________, _________, _________,

23

Rdc.

_________, _________, _________,

_________, _________.

El so /z/ s'escriu s

—Entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________.

—En derivats o compostos de trans, fons i dins: _________, _________,

_________.

24