30 anys de metro.Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) celebra el 8 d’octubre de 2018 el 30 aniversari del primer viatge del metro de València. La posada en marxa d’aquest primer tram subterrani entre les estacions d’Hospital i Beniferri su-posa el primer pas del procés d’ampliació i modernització de la xarxa, transferida per part de l’Estat a la Generalitat en 1986.

L’ampliació de la xarxa de Metrovalencia continua amb el pròxim inici de les obres de la línia 10, que unirà el cen-tre de la ciutat de València, des del carrer Alacant, amb el barri de Natzaret.

Per fi València té metro

8 d’octubre de 1988

Per fi València té metro i es converteix així en la tercera ciutat espanyola a disposar d’aquest sistema de transport metropolità, després de Madrid i Barcelona.

Aquest primer tram de la xarxa ha sigut executat per part del Ministeri de Transport, junt amb la Generalitat, i ha possibilitat condicionar un túnel de set quilòmetres amb huit estacions (Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Àn-gel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix i Hospital –hui Safranar–) i que connecta les línies del nord de Llíria i Bé-tera, amb la del sud en direcció a Villanueva de Castellón.

Nous trens per al metro

Amb l’arribada del metro, s’incorpora nou ma-terial mòbil, trens UTA (Unitat de Tren Articulat) originàries de CAF que entren en funcionament entre 1987 i 1991. Els nous vehicles compar-teixen vies soterrades amb les unitats Babcock Wilcox que es van incorporar al parc mòbil de FGV com a part de l’acord de la transferència de competències ferroviàries.

De 71 a 138 estacions i parades

L’evolució de Metrovalencia ha sigut constant en estos 30 anys de vida subterrània. Si abans d’octubre de 1988 s’oferia servei en cinc línies de trenet amb 71 estacions, en l’actualitat són nou línies (sis de metro i tres de tramvia) i 138 estacions les que componen la xarxa, 35 baix terra.

Metrovalencia obri les seues portes als més xicotets

Les visites a les instal·lacions del metro es presenten com un com-plement del procés de formació de l’alumnat i permeten destacar la importància que té el transport públic en el desenrotllament sos-tenible de les grans ciutats, com a alternativa al vehicle particular.

La nova Línia 10

Després d’uns anys en què l’expansió de la xarxa de Metrova-lencia ha estat paralitzada, la Generalitat ha posat en marxa les actuacions necessàries per a reprendre les obres de la Línia 10 que unirà el carrer Alacant amb el barri de Natzaret.

El President de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar el 12 de juny de 2017 el desbloqueig de esta nova línia. Les obres, para-litzades des de 2011, compten amb una inversió inicial de 50 mi-lions d’euros, dels quals 30 els aporta l’Administració autonòmica i els altres els cofinança la Unió Europea a través del programa operatiu de Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

84 ascensors en 35 estaciones

La xarxa de Metrovalencia, composta per 138 estacions, parades i baixadors, és quasi accessible en la seua totalitat, amb elements que permeten la circulació independent de persones de mobilitat reduïda. Les 35 estacions subterrànies compten amb 137 escales mecàniques i 84 ascensors, i les 103 en superfície estan dotades de rampes per a salvar els desnivells entre el carrer i les andanes.

Prop de 1.400 places d’aparcament gratuït

La xarxa de metro compta amb 1.387 places pròpies d’apar-caments gratuïts en 15 estacions de superfície de les línies 1, 2 i 9, que permeten un accés més directe i ordenat a la ciutat de València. A més, hi ha altres 1.163 places en set estacionaments municipals, també gratuïts, pròxims a la xarxa de metro en distin-tes poblacions.

Cóm són els viatgers del metro

Segons els resultats arreplegats en l’últim Índex de Satisfacció del Client (ISC) realitzat en 2017 els viatgers de Metrovalencia són majoritàriament dones; amb una mitjana d’edat de 34,3 anys, amb una presència més generalitzada de menors de 25 anys; amb estudis secundaris; un nivell socioeconòmic mig; i treballadors per compte d’altre, als que segueixen molt prop els estudiants.

Metro i tranvía, transport sostenible

El servei prestat pel metro i el tramvia evita a l’any uns 54 milions de desplaça-ments de vehicles particulars. El tràfic ferroviari que gestiona FGV a la província de València evita l’emissió de unes 58.000 tones de CO2 a l’atmosfera i acon-segueix que es deixen de comprar més de 30 milions de litres de combustible, la qual cosa significa un estalvi de quasi 38 milions d’euros.

València recupera el tramvia

21 de maig de 1994

FGV modernitza la seua xarxa ferroviària i transforma el trenet en una línia de tramvia. València es converteix en la primera ciutat espanyola a recuperar este sistema de transport que va deixar les ciutats entre els anys 60 i 70. Este primer tram de la Línia 4 del tram-via té 9,7 quilòmetres de longitud i 21 parades. Nou tram subterrani entre Alameda i Palmaret

5 de maig de 1995

Prop de set anys després de l’obertura del primer tram subterrani, es posa en funcionament un nou ramal del metro entre les estacions de Palmaret i l’estació de Alameda, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava.

Els trens 3900 arriben a Metrovalencia

La inauguració d’este nou tram subterrani entre Alameda i Palma-ret coincideix amb l’entrada en servei dels trens de la sèrie 3900. Construïts per GEC Alstom (posteriorment Vossloh i en l’actualitat Stadler) en la seua fàbrica d’Albuixech, es van incorporar progres-sivament un total de 18 unitats.

El metro arriba al centre de la ciutat

16 de setembre de 1998

El metro ha arribat al centre de la ciutat, amb els Reis d’Espanya com a testimonis. La Línia 3 uneix l’estació de Alameda fins a la d’Avinguda del Cid i compta amb un nou ramal entre Colón i Je-sús. Esta actuació constitueix una fita clau en l’evolució de Metro-valencia i en l’evolució del transport públic de la capital i la seua àrea metropolitana. A més, ofereix la possibilitat de connexió amb Renfe, gràcies a l’estació de Xàtiva.

Naix la marca comercial Metrovalencia

L’arribada del metro al cor de la ciutat en 1998 coincideix amb la decisió de crear una marca comercial per al servei que presta FGV a la província de València. D’esta manera, naix Metrovalen-cia, que fa referència tant al metro com al tramvia. Paco Bascuñán i Pepe Gimeno són els autors d’esta nova imatge.

Més tramvia i més metro La xarxa de metro i tramvia continua creixent amb noves amplia-cions. En 1999 la Línia 4 avança i ja compta amb parada en Te-levisió Valenciana (TVV), el Campus Universitari de Burjassot i Fira València. Este mateix any el metro ja uneix Avinguda del Cid  amb Mislata, gràcies a tres noves estacions subterrànies.

Empalme connecta metro i tramvia

FGV obri en 2001 la nova estació d’Empalme, un important eix intermodal per a València i la seua àrea metropolitana. La nova estació serveix de connexió entre el metro i el tramvia.

D’Aragón al jardí d’Ayora

30 d’abril de 2003

Metrovalencia ha posat en servei la nova Línia 5, que proporcio-narà en el futur un enllaç entre la façana marítima de València i l’Ae-roport de Manises. Este primer tram té tres noves estacions (Aragón, Amistat i Ayora) i 2,3 quilòmetres de recorregut.

Noves estacions de Torrent Avinguda i Bailén

L’estació subterrània de Torrent Avinguda s’obri el 22 de setembre de 2004 i s’afegeix a l’antiga estació d’este municipi de l’Horta Sud.

El 3 d’octubre de 2005 es posa en funcionament l’estació de Bailén, concebuda com a estació intermodal, amb connexió amb la futura estació central. Este mateix any el tramvia arriba fins a LLoma Llarga i Mas del Rosari.

El dia més trist

3 de juliol de 2006

Entre les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús de la Línia 1 de Metrovalencia, FGV ha viscut l’accident més tràgic de la seua història, amb un balanç de 43 morts i 47 ferits. Les conseqüències d’aquell sinistre encara per-duren i el procés judicial d’investigació segueix obert.

Deu anys després, el 3 de juliol de 2016, l’estació de Jesús, amb la presència dels membres de l’Associa-ció de Víctimes del Metro 3J i representants de les ins-titucions valencianes, recuperava el seu nom original, modificat anys abans.

El metro uneix Port i Aeroport

18 d’abril de 2007

Metrovalencia ha completat la connexió Port-Aeroport. Després de l’obertura de la nova estació d’intercanvi de Marítim Serrería i la prolongació tramviària fins a la dàrsena del Port la Línia 5 uneix ambdós punts.

La prolongació entre Mislata-Almassil i l’Aeroport de Manises compta amb sis noves estacions. Amb l’obertura d’estos nous trams es culmina la configu-ració d’un important eix de transport públic que con-necta els tres grans centres generadors de mobilitat de l’àrea metropolitana: port, aeroport i estació de Renfe-Adif.

Metrovalencia incorpora nuos trens

L’arribada del metro a l’Aeroport també té la seua repercussió en el parc mòbil de Metro-valencia i s’incorporen les primeres unitats de la sèrie 4300, fabricades per Vossloh a Al-buixech. El nous trens compten amb els últims avanços tecnològics i funcionament totalment informatitzat. En l’actualitat 62 unitats d’esta sèrie circulen a les línies de metro.

El tramvia compta amb una nova línia

27 de setembre de 2007 Metrovalencia aconsegueix una fita més, ja que es posa en servei la Línia 6 del tramvia, que realitza el trajecte entre la plaça Tossal del Rei i l’estació de Marítim-Serrería a través d’un recorregut de 9,2 quilòmetres.

Creix el parc mòbil del tramvia

L’entrada en servei de la Línia 6 del tramvia va suposar l’ampliació del parc mòbil de tram-vies. Als 25 models de Siemens que es van anar incorporant des de 1994, es van sumar des de 2007 de manera progressiva 19 uni-tats, fabricades per Bombardier.

26,5 quilòmetres de túnel

Actualment, Metrovalencia té 138 estacions, baixadors i parades de metro i tramvia, 35 de les quals són estacions subterrànies. Dels 156 quilòmetres de xarxa, 26,5 quilòmetres estan soterrats.

Prop de 1.400 milions de viatgers en 30 anys

En estos 30 anys Metrovalencia ha desplaçat prop de 1.400 milions de viatgers, a través de les seues diferents línies de metro i tramvia. El pro-gressiu increment d’usuaris ha evolucionat de manera paral·lela al procés d’ampliació de la xarxa.

L’arribada del metro al centre de la ciutat, amb l’obertura de les esta-cions de Xàtiva i Colón en 1998, o la culminació de la connexió Port-Ae-roport en 2007 són fites que han suposat punts d’inflexió en este procés, com ho serà la pròxima obertura de la Línia 10 fins a Natzaret.

Ob

rint ca

mí

al fu

tur.

Es completen els soterraments d’Alboraia i Benimàmet

Una vegada completat el procés d’ampliació, al desembre de 2010 s’obrin les estacions subterrànies del municipi d’Alboraia (Palmaret i Peris Aragó). Les de Benimàmet i Les Carolines/Fira entren en funcionament al maig de 2011. El metro arriba fins a Riba-roja de Túria

6 de març de 2015

El metro arriba fins Riba-roja de Túria, després d’anys d’espera i coincidint amb la reestructuració de la xarxa de Metrovalencia i el canvi de nomen-clatura de les línies.

Partint de l’estació de Roses, el traçat discorre pels termes municipals de Manises i Riba-roja, amb una longitud de 9.467 metres, 640 soterrats. Compta amb quatre noves parades, la de La Cova, La Presa, Masia de Traver i Riba-roja de Túria. En juliol de 2018, s’obri el nou baixador de València la Vella.