2 GENER 2010

REPORTATGE CRISI PREMSA

2

Màxim Pujade

La crisi i la reconversió dels mit-jans de comunicació prometallargar-se. La conversió de lainformació en una mercaderiasense valor afegit i sense dife-renciació en la majoria dels ca-sos ha acabat per donar la pun-tada a un model industrial queagonitza pels seus alts costos iper la seva dependència de lapublicitat.

La revolució tecnològica i laseva convergència digital, elscanvis dels hàbits de consumdel públic, que reclama una ma-jor immediatesa, l’aparició de lapremsa gratuïta, l’ampliaciódels canals de televisió i els nousmodels de negoci han alterat elsesquemes dels mitjans de co-municació tradicionals amb unsresultats negatius. Els seus pro-tagonistes fan la impressió d’es-tar desarmats i desorientatscom a professió. La crisi econò-mica que vivim està accelerantla davallada del sector i ha deri-vat en una baixada de vendes i,sobretot, de la publicitat, sentaquesta última la columna ver-tebral sobre la qual la premsas’ha finançat durant molts anys,sobretot a la darrera dècada.

ERO, prejubilacions i tancaments

Ens trobem al bell mig d’untsunami de destrucció laboral iprofessional que no sembla quetingui la intenció de remetre,ans al contrari.

Els darrers resultats econò-mics dels diversos mitjans im-presos i els de vendes ens duu aafirmar que el paper imprès viuun dels moments més delicatsde tota la seva història. Els expe-dients de regulació d’ocupació,les prejubilacions i els tanca-ments de mitjans de comunica-ció estan a l’ordre del dia. Moltssón els professionals de la infor-mació que s’han quedat al ca-rrer, amb un futur dins de laprofessió gens encoratjador.

Al nostre país, hem vist re-centment reajustaments, expe-dients de regulació, acomiada-ments, tancaments de publica-cions, congelacions salarials,

etc., de moltes publicacions. Eldiari gratuït Metro ha tancat; eldiari Què ha presentat un ERO;la publicació 20 Minutos ha re-tallat plantilla, el grup Zeta vapresentar un ERO que va afectarmés de 400 treballadors/es; elsgrups de comunicació Godó,Prisa i Vocento també han sofertpèrdues econòmiques conside-rables. I aquests només en sónuns exemples.

Però la crisi és mundial. Fora

del nostre país la crisi tambéestà colpejant amb la mateixavirulència. Als EUA, per exem-ple, mitjans tan representatiuscom Los Angeles Times, el NewYork Times, el Chicago Tribuneo el Newsweek han vist reduïtsels seus comptes de resultats, ai-xí com alguns canvis de propie-taris. A França, diaris tan reco-neguts com Le Monde estan ensituació comatosa fa molts anysi, d’altres, com el Libération, eldiari nascut del moviment del68 a França, va ser adquirit perun banquer.

Per a la FSC-CCOO la conti-nuada cascada de destrucció dellocs de treball i de drets laboralsi professionals mereix que elstreballadors i treballadores delsector es mobilitzin i denunciïn

aquesta crítica situació i, alhora,exigeixin mesures urgents queels permetin complir amb la se-va funció de servei social. No espot permetre que els treballa-dors, que ja han patit i pateixenla precarietat del sector, ara ha-gin de pagar també per la malagestió empresarial.

Crònica d’una mort anunciada

Tot i que la crisi econòmicaactual ha estat clau per a l’acce-leració de la crisi de la premsaescrita no deixa de ser la crònicad’una mort anunciada. L’exces-siva dependència de la publici-tat exigia a les empreses la re-cerca de nous models de negoci,

Indesinenter(sense parar, incansablement) el sindicalisme de classe i confederal es mobilitza

L’èxit important de partici-pació de treballadors i treba-lladores en les manifesta-cions dels dies 3 de desem-bre a Barcelona i 12 de de-sembre a Madrid és un pri-mer pas, per fer palès el nos-tre rebuig a les propostes ul-traliberals de retallada dedrets laborals i socials (cu-riosament els portaveus edi-torials d’aquests ens criti-quen per no fer una vaga ge-neral contra el Govern), perexigir el desbloqueig de lanegociació col·lectiva, perexigir una fiscalitat justa.

Aquest ha estat un primerpas, important, però no ensquedarem aquí. Avui hem dedemostrar al conjunt de lesinstitucions europees, les es-panyoles i les catalanes tam-bé, i les patronals, que elstreballadors i les treballado-res no hem de pagar una cri-si que no hem provocat, hemde manifestar de maneraclara que els costos laboralsno són el problema, ans elcontrari: la millora de lescondicions laborals és partde la solució.

Per aquests motius, laConfederació Europea deSindicats crida a la mobilit-zació dels treballadors euro-peus per l’ocupació i perquèla sortida de la crisi no caiguisobre les espatlles de la clas-se treballadora, el proper 24de març a Brussel·les a unagran euromanifestació, en elmarc d’una campanya dirigi-da a exigir, als governs euro-peus i les institucions de laUnió Europea i les patronals,polítiques econòmiques i la-borals coordinades que per-metin la creació d’ocupacióde qualitat, protegir les per-sones desocupades i més de-safavorides, combatre la po-bresa i l’exclusió socials,mantenir el poder adquisitiui lluitar contra la discrimina-ció salarial i de les condi-cions de treball, en especialentre homes i dones, i la queafecta els treballadors des-plaçats per la realitzaciód’un contracte d’obra i ser-vei en un altre país de laUnió Europea, i exigir tambéla defensa i la qualitat i launiversalitat dels serveis pú-blics i els sistemes de protec-ció socials.

EDITORIAL L’esclat de la crisi econòmica ha rebentat les costures de la premsa i haposat al descobert la crisi d’un model

Ens trobem al bell mig d’un tsunami

de destrucció laboral i professional que no

sembla que tingui la intenció de remetre,

ans al contrari

Fa més de cinc segles que la premsa escrita existeix al nostre país. Ha plogut molt desde l’aparició del primer diari editat a Espanya, La Gazeta, nascut a Barcelona el 1641i escrit íntegrament en català. Des d’aleshores la tinta del paper imprès ha vist passarel temps i ha sofert crisis, canvis i transformacions de les quals sempre ha sabut sor-tir-se’n. Avui, els mitjans de comunicació viuen immersos en un altre d’aquests can-vis necessaris per continuar sobrevivint i captivant les inquietuds dels lectors, peròaquesta vegada ha coincidit amb una gran crisi econòmica mundial.

3GENER 2010

Reportatge CRISI PREMSA

3

que els empresaris no van sabero no van voler realitzar quan to-cava. Massa sovint els ingressosde les empreses en temps bons,en lloc de destinar-los a estudiarnoves fórmules per redefinir elfutur de la premsa, es van ferservir per endegar projectesd’expansió que, sense tenir encompte l’opinió dels treballa-dors, van acabar estavellant-se.

Crisi de model i qualitat de la informació

La premsa escrita pateix unproblema de model, que jaarrossega des de fa temps, moltabans que esclatés la crisi finan-cera. Un model cada vegadamés caduc que obliga a reinven-tar-la i/o redefinir-la si no volacabar desapareixent, comapunten alguns apocalíptics.

Els diaris han deixat de ser unhàbit per als lectors, bolcats enels seus ordinadors i en els seustelèfons mòbils. Aquests lectorsaugmenten el seu consum d’in-formació en canals alternatius,com blocs, xarxes socials i agre-gadors d’informació, que reu-neixen notícies de diversesfonts. Ara els ciutadans parlendirectament entre ells i tenenpoderoses eines per al diàleg cí-vic i democràtic que durantmolt de temps va retenir en lesseves mans la premsa.

Els treballadors dels mitjansde comunicació critiquen, i ambraó, que ara amb la crisi al da-munt les empreses, per no haverfet els deures quan els haviend’haver fet, només apostin perla solució més fàcil de reduirplantilles, reduir col·laboradorsi externalitzar els serveis. Aixòha provocat que les jornades la-borals dels professionals de lainformació s’hagin allargat percobrir la reducció de personal,amb el mateix sou, i conse-güentment hagi incidit en laqualitat del producte periodís-tic. Gran error si tenim encompte que en un moment enquè hi ha sobreabundànciad’informació el que ha de dife-renciar la premsa és precisa-ment la seva qualitat.

El model de redacció mul-timèdia exigeix canvis impor-tants. El diari imprès, a diferèn-cia del diari digital, disposa d’uncert temps per verificar i con-trastar les informacions. El diaridigital incorpora la immediatesade la ràdio. Donar la notícia commés aviat millor es converteixen un imperatiu categòric, cosaque pot afectar a la qualitat delproducte.

CCOO té molt clar que el sec-tor dels mitjans de comunicacióha de patir unes reestructura-cions necessàries. Però aquesteshan de tenir uns límits que no espoden traspassar si no es volque l’ofici de periodista i el dretde la informació en quedin res-sentits. Per tant, CCOO ja fatemps que està vigilant per evi-tar que algun empresari espavi-

lat forci els treballadors/es a ferde tot: redactor, fotògraf, com-paginador… sense tenir encompte criteris de qualitat.

Des del sindicat es treballaperquè en els convenis col·lec-tius es concretin tant aquests as-pectes com tot el que fa referèn-cia als salaris, jornada laboral,etc. I, per tant, estem i estaremal costat dels companys/es delsnostres comitès d’empresa en laseva lluita diària per una infor-mació de qualitat i unes condi-cions de treball dignes.

Precisament, CCOO va parti-cipar fa uns mesos en una mesasectorial que es va celebrar alCol·legi de Periodistes de Cata-lunya, centrada en la premsa es-crita. Els assistents van coincidira reivindicar el paper de lapremsa escrita com a motor delperiodisme de qualitat, credibi-litat i veracitat imprescindiblesen una democràcia.

Per a CCOO, la funció socialque suposa la premsa i la pro-funda crisi que pateix, justificala demanda d’ajuts públics per ala modernització de les empre-ses. Ara bé, aquests ajuts han deser compatibles amb la inde-pendència de la premsa escrita,tal com passa en d’altres païsoseuropeus.

Moltes vegades la sortida dela crisi passa per conservar elpes i la importància dels profes-sionals de la comunicació, quede fet són els veritables garantsde la informació com a serveipúblic. La FSC-CCOO dóna su-port a l’opinió dels treballadorsque critiquen que la majoria deles empreses de comunicaciórecorrin a les solucions méssimples, com la reducció de lesplantilles de professionals, entreles quals s’hi troben treballadorsveterans amb la conseqüentpèrdua de talent i experiència. Amés CCOO demana condicionslaborals dignes per al col·lectiumés jove així, com el dels col·la-boradors. Els treballadors/esdels mitjans de comunicació es-

crita no poden tolerar que al-guns empresaris aprofitin la cri-si per substituir determinats sa-laris per d’altres molt més bai-xos.

El secretari d’Acció Sindicalde la FSC-CCOO, Juan López, vaadvertir durant la mesa sectorialcelebrada al Col·legi de Perio-distes que “abans de la crisi hihavia treballadors del sector quecobraven 600 euros. I, tot i així,en alguns mitjans s’han fet reta-llades en la plantilla. De la ma-teixa manera que hi ha treballa-dors que porten set o vuit anystreballant com a periodistes ique són acomiadats sense captipus d’indemnització i de pres-tació d’atur”.

El pes de la publicitat

La publicitat representa el75% dels ingressos de la premsade pagament i el total dels in-gressos de la premsa gratuïta.

Fins fa poc temps la publici-tat sufragava el dèficit de la ven-da d’exemplars i generava els in-

gressos necessaris per alsguanys d’editors i accionistes. Elnegoci es va esquerdar quan lainversió dels anunciants va co-mençar a baixar, i es va ensorraramb la crisi econòmica, senseque el mercat digital s’haguésdesenvolupat prou com percompensar les pèrdues del pa-per.

Aquesta publicitat, que de fetha estat el que ha aguantat lapremsa, ha sofert en els darrerstemps una baixada vertiginosa.La inversió publicitària no haparat de minvar en els mitjansescrits. Segons dades d’Infoadexels diaris han vist com s’ha re-duït la facturació publicitària un20,4%; els dominicals, un 22,2%,i les revistes, un 14,5%. Si anema casos concrets, els ingressospublicitaris de diaris com ElMundo o El País s’han reduït enmés d’un 30% respecte al darrerany.

Les grans empreses han dei-xat d’anunciar-se a la premsaescrita. Companyies d’automo-ció, cadenes hoteleres, botigues,etc., han reduït dràsticament elsseus pressupostos en publicitat.Tanmateix s’han reduït els tirat-ges i, per tant, les vendes de dia-ris i revistes, compensades enpart per les vendes i promocionsd’altres productes com discscompactes, enciclopèdies, etc.

Tot i que és cert que la reduc-ció en la captació de la publici-tat que està patint la premsa es-crita ha estat clau per a la dava-llada dels ingressos de les em-preses de comunicació no es pot

Tot i que la crisi econòmica actual ha estat

clau per a l’acceleració de la crisi de la

premsa escrita no deixa de ser la crònica

d’una mort anunciada

CCOO té molt clar que el sector dels mitjans

de comunicació ha de patir unes

reestructuracions necessàries. Però

aquestes han de tenir uns límits que no es

poden traspassar si no es vol que l’ofici de

periodista i el dret de la informació

en quedin ressentits

Vaga dels treballadors de La Vanguardia en defensa dels llocs de treball.

4 GENER 2010

Reportatge CRISI PREMSA

silenciar que molts empresarishan aprofitat l’avinentesa perdur a terme acomiadamentsdesmesurats en tots els seusmitjans, fins i tot en els rendi-bles. Uns empresaris, que massasovint i dit de passada, no co-neixen el sector i que en èpo-ques de vaques grasses es vanllençar en aventures absurdes.

Internet

Diuen que l’era dels diarisarriba a la seva fi i que Internetha matat al paper. Potser l’afir-mació és massa agosarada, peròel que és cert és que la premsaescrita haurà de reinventar-se sivol sobreviure en el segle XXI.

Només Internet, que partiade quotes molt inferiors, aguan-ta la crisi publicitària amb uncreixement superior al 20% l’anyque tot just acabem de tancar,però no ha estat suficient pertreure a la premsa escritad’aquest pou sense fons. Avuidia un cibernauta reporta deuvegades menys ingressos que ellector d’un diari de paper.

La tendència global, però,consisteix en el fet que Internetpuja i la premsa escrita baixa pelque fa a la publicitat. No deixade ser una ironia que tot i queles vendes de paper han baixat,mai els diaris havien tingut tantslectors com fins ara. Internet haampliat el nombre d’aquells queconsulten diaris, promocionant

la seva difusió a través de canalsdiferents dels tradicionals. Elsusuaris opten per la gratuïtatdavant de l’alternativa de pagarper la lectura d’un mitjà o nofer-ho.

Internet ha provocat gransdiscussions sobre si les edicionsen línia han de tenir primaciasobre les edicions en paper o al’inrevés; si ambdues han de te-nir redaccions separades; si lesedicions electròniques són unavia per guanyar futurs compra-dors de paper o bé s’estimula lafuga de possibles consumidors.El debat continua obert i ningúté la recepta sobre què s’ha defer.

Sigui com sigui, les versionsdigitals dels diaris i els webs ca-da vegada són més presents enel món de la premsa. En un mo-ment en què la immediatesa dela informació té una gran im-portància, la premsa de paperveu en Internet noves possibili-tats, però, alhora, els lectors hande saber que tot el que surt a In-ternet s’ha d’agafar amb molt decompte ja que no hi ha cap au-toritat cibernètica que controli iordeni la informació.

A primers d’any el diari ElPunt estrenava web propi; El Pa-ís està integrant les redaccionsde paper i virtual; A lavanguar-dia.es en els darrers tres anyss’ha triplicat el nombre de pe-riodistes i, a elperiódico.com,tot i haver patit acomiadaments

de treballadors, són una de lespoques seccions que no ha per-dut personal. Aquests i d’altresexemples demostren que algunacosa s’està movent entre els dia-ris de paper i els diaris de panta-lla.

Una altra de les fórmules uti-litzades per les empreses de lainformació per suplir la baixadade la publicitat ha estat les pro-mocions en els diaris i les revis-tes. La política de promocionsduta a terme pels diaris genera-listes ha reportat amplis benefi-cis, però sembla esgotar el seucicle. Els anunciants s’han ado-nat que el diari només es com-pra per la promoció i el diari nitan sols s’obre. Les promocionssón cada vegada menys efecti-ves per augmentar la difusió,però segueixen sent necessàriesper mantenir els ingressos.

Reinventar-se o morir

Tot i que la crisi de la premsaha estat provocada per la reta-llada publicitària i la revoluciódigital dels mitjans de comuni-cació, el sector periodístic i laFSC-CCOO considera que mésque una crisi d’audiència el queté la premsa és un problemamés profund.

Ara cal que les empreses decomunicació reinverteixin a cer-car altres vies per arribar al gran

públic. Cal recordar que ennombroses ocasions la gestiódels empresaris en moments devaques grasses va provocaraventures expansives poc medi-tades i amb resultats força nega-tius i que, a més, no va tenir encompte l’opinió del personalque reclamava una millora de laqualitat del producte.

Els empresaris de la comuni-cació, veient el que se’ls ve a so-bre, estant capficats en la ideade la convergència o la fusió deles redaccions impreses i digi-tals en una de sola per tal de sa-nejar econòmicament els mit-jans impresos. Això suposa quecada vegada més els periodisteses converteixin en treballadorspolivalents que han d’assumirtasques que tradicionalmenteren pròpies d’altres professio-nals, amb el conseqüent perillde reducció de plantilles. El re-dactor multiformat que l’em-presari està fabricant és eld’aquell que rep una motxillaque incorpora en les seves einesde treball tot allò necessari perelaborar i adaptar la informacióals diferents suports: escriure untext, adjuntar un tall de veu,unes fotos, gravar un vídeo, se-mieditar-lo, posar-lo en xarxa,etc.

Per a CCOO les condicions detreball d’aquests periodistes po-livalents s’empitjoren atès que

la producció de peces en diver-sos formats per a diferents su-ports i l’adaptació dels contin-guts als llenguatges comportenun sobrecàrrega de feina i, amés, repercuteix en la qualitatde la informació. I, a més, tot iassumir més tasques, el perio-dista no rep més reconeixementprofessional ni econòmic.

Cal replantejar els continguts

Jim Bellows, el director queva impulsar el nou periodismeels anys 60 del passat segle, esqueixava de diaris massa avo-rrits, i defensava que “són massamansos, i es necessita més gentamb passió, desitjosa d’arriscar-se i de comprometre’s”. Unsanys després, la crítica es repe-teix perquè la professió ha per-dut gran part del caràcter d’artdemocràtic.

Mai tants mitjans han coberttan pocs esdeveniments. Elsnous mitjans encara produeixenmolt poca informació pròpia. Elperiodisme d’agenda, amb con-tinguts imposats per les fonts iels seus gabinets de premsa, de-treu gran part dels recursos deles redaccions. El periodismedeclaratiu converteix les pàgi-nes dels diaris en una lletania delletra morta, oïda ja en la televi-sió i la ràdio, difosa per Internetmolt abans que els exemplarsarribin als quioscos.

Hi ha una escassa informaciópròpia i massa informació co-muna. Mirar un diari, escoltarun butlletí o un magazín de rà-dio, o veure un informatiu de te-levisió, són moltes vegades acti-vitats redundants. Els mateixos

Els treballadors/es dels mitjans

de comunicació escrita no poden tolerar

que alguns empresaris aprofitin la crisi per

substituir determinats salaris per d’altres

molt més baixos

Aquesta publicitat que de fet ha estat el que

ha aguantat la premsa ha sofert

en els darrers temps una baixada

vertiginosa

La premsa escrita pateix un problema

de model, que ja arrossega des de fa temps,

molt abans que esclatés

la crisi financera

5GENER 2010

Reportatge CRISI PREMSA

Després de tant de temps com a secretari de Co-municació de la CONC tornes a estar lligat a aquestmón, aquesta vegada com a president del Consell As-sessor de la CCMA. Enganxa això de la comunicació…

La veritat és que l’experiència viscuda a la Secretariade Comunicació de la CONC va ser molt interessant, iabans de finalitzar el meu mandat, l’anterior secretarigeneral de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela, vaproposar el meu nom quan des del Parlament li van de-manar algú per formar part d’aquests Consell.

Com afrontes aquest nou càrrec i quin és el paperque li correspon al Consell Assessor de la CorporacióCatalana de Mitjans de Comunicació?

El Consell Assessor de Continguts i Programació de laCCMA és un dels tres òrgans previstos per la Llei de laCCMA aprovada pel Parlament de Catalunya. Està for-mat per vint-i-una persones, escollides pel Parlament deCatalunya, en representació de la pluralitat de la societatcatalana. Les seves funcions són bàsicament assessorarel Consell de Govern i la direcció de la CCMA mitjançantla realització d’informes preceptius sobre les línies bàsi-ques de la programació i sobre aspectes relatius a la pro-gramació inclosos en el contracte-programa de la CCMA.

Els mitjans públics com els integrats a la CCMACpoden tenir un paper important en molts aspectes,entre d’altres la d’encapçalar un canvi cultural en elconcepte del mitjans de comunicació des del punt devista del model.

Els mitjans públics de la CCMA han de ser un mo-del pel que fa als mitjans de comunicació entesos com

a servei públic. Però alhora, evidentment, pel seu po-tencial real haurien que ser la punta de llança i un re-ferent insubstituïble pel que fa al desenvolupamentde la indústria audiovisual de Catalunya. És evidentque ens trobem en un moment especialment difícilpel que fa als mitjans audiovisuals, que enfronten unmoment de canvi; només cal tenir en compte el canvisubstancial que significarà la televisió digital, amb unmoment de crisi econòmica que té una repercussiómolt important pel que fa als recursos econòmics. Al-hora els canvis impulsats en l’àmbit estatal pel que faals mitjans públics, en especial els que afecten TVE,són elements que no afavoreixen precisament la de-fensa d’uns mitjans de comunicació públics potentsque puguin fer front al deteriorament de la qualitat,pel que fa al nivell cultural, provocat per la competèn-cia d’uns mitjans privats l’únic objectiu dels quals ésla lluita per l’audiència, al marge de qualsevol altraconsideració. Com pot ser el menyspreu als contin-guts de la programació.

Aquest canvi, evidentment, ha d’estar lligat a unamillora de les condicions dels diferents professionalsdel sector?

En principi cal defensar l’actual model de profes-sionalitat de la CCMA, lluitar per mantenir-lo davantdels intents que, sens dubte, es donaran de poten-ciar l’externalització (subcontratació) d’elements ac-tuals de producció pròpia. I la defensa d’aquestsmodels ha d’anar vinculada sens dubte a la millorageneral de les condicions professionals del conjuntdel sector.

entrevista a: Manel García Bie lFins al 9è Congrés va ser secretari de Comunicació dela CONC, actualment és president del Consell Asses-sor de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals.

titulars, les mateixes imatges, elsmateixos missatges. Rodes depremsa, notes informatives,convocatòries institucionals...omplen els mitjans. Successosrepetits fins a la sacietat ambuna cobertura calcada mentreunes altres zones de la realitatresten a l’ombra.

Per tant és primordial replan-tejar els continguts i donar mésinformació pròpia. En el futurmolts diaris seran prescindiblessi la seva informació no té la su-ficient qualitat, originalitat i di-ferenciació. Cal especialitzar-seen els continguts i donar mésopinió si volem competir ambels altres mitjans. El periodismenomés sobreviurà si és rellevant,útil, atractiu, compromès i recu-pera la capacitat de connexiósocial que va tenir en altrestemps.

El quart poder ha passat so-vint de vigilant de la democràciaa propietària i segrestadora deldiàleg polític. Les seves colum-nes estrenyen l’espai públic encomptes d’ampliar-lo. O al-menys així ho senten molts ciu-tadans, que acudeixen a l’allibe-rament de la democràcia extre-ma d’Internet.

Quan un diari tanca tots perdem una mica de la

nostra llibertat d’expressió

“El paper imprès és mortquant a mitjà de masses”, deiaen una conferència el periodistaJuan Luis Cebrián, fundador iprimer director d’El País i actualconseller delegat del Grup PRI-SA. I afegia: “Cal una reestructu-ració per convertir-se, en unaempresa de producció de con-tinguts de qualitat per a paper,Internet i telèfons mòbils”.

Sigui com sigui, i malgrat lacrisi, la informació és un bé pú-blic, per més que s’hagi conver-tit erròniament en una merca-deria. La discussió sobre el futurde la premsa escrita està moltlluny de ser un assumpte baladí.Com deia el president Jefferson:«Com que el nostre sistema estàbasat en l’opinió pública, entreun país amb govern i sense dia-

ris i un país amb diaris però sen-se govern em quedo amb aixòúltim.»

Els diaris són institucionsd’interès públic i la promoció de

la seva lectura és un assumptecentral en la salut d’una nacióquant a la seva llibertat d’ex-pressió.

Probablement els diaris se-guiran existint, però han de dei-xar de mirar-se el melic i carre-gar les bateries per reinventar-se si volen mantenir el negocidel periodisme professional icomplir amb submissió de-mocràtica de vigilants del po-der.

Antonio Franco, quan es va

acomiadar dels seus anys com adirector d’El Periódico de Cata-lunya ho va fer amb una súplicaals lectors a favor de la premsa:“Lluitin per la premsa escrita.Exigeixin-li canvis perquè tinguimés qualitat, perquè sigui mésvalenta en defensa de la veritat iperquè resulti més amena. Però,creguin-me, amb tots els seusdefectes, la necessitem com afocus qualitatiu d’informació,com a divulgadora de criteris icom contrapès dels poders”.

En un moment en què la immediatesa

de la informació té una gran importància,

la premsa de paper veu en Internet

noves possibilitats

Cal recordar que en nombroses

ocasions la gestió dels empresaris

en moments de vaques grasses va provocar

aventures expansives poc meditades

i amb resultats força negatius

Manel García Biel.

6 GENER 2010

Reportatge CRISI PREMSA

Antoni RibasSector Mitjans de Comunicació,Oci, Cultura i Esports

La doble crisi econòmica quepateixen els mitjans de comuni-cació de masses (MCM), els pu-blicitaris i els generals, serà tam-bé una crisi de creixement? Ésmolt difícil de predir aquestapossibilitat, però indubtable-ment els canvis que la crisi oca-sioni configuraran un panoramadels MCM ben diferent de l’ac-tual. I fent una aposta per la vi-sió optimista, podem dir que hihaurà aspectes molt positiusfruit d’aquest canvi.

Ara per ara, però, només esveuen i es palpen els trets nega-tius que la crisi genera i quequeden recollits en l’eslòganque per a la jornada del 5 de no-vembre passat va assumir la sec-torial dels MCM de CCOO con-juntament amb la Federació In-ternacional de Periodistes (FIP-FIJ) i altres sindicats acollits aaquesta federació. “La nostraprecarietat és la vostra desinfor-mació”, deia dirigint-se a tots elsciutadans. I l’eslògan té tota laraó.

10 trets negatius

Posats a ser clars, hem con-cretat en 10 punts els aspectesnegatius que la crisi genera:

1. Neteja generacional. ElsERO fan fora de les plantilles elstreballadors grans (més de 50anys) i els més joves. Uns percars i uns altres per econòmics.Per tant, els treballadors en ac-tiu ocupen una franja d’edatque pot es considerar en l’inicide la maduresa personal o quans’hi està gaudint. Algú ha parlatque es perd experiència i, sobre-tot, memòria històrica.

2. Estímuls de xoc als joves:els treballadors que accedeixena un lloc de treball o que assu-meixen una responsabilitat te-nen davant seu la mostra escrui-xida de com van les coses quanla bonança socioeconòmica estorça.

3. Arrapats al lloc de treball:els treballadors que se salvendels efectes immediats de lacrisi i conserven la feina s’aga-fen a aquest lloc de treball –imolts perquè estan lligats a hi-poteques pel seu habitatge– ifaran el que sigui per conser-var-lo.

4. Conservadors? Cínics? Elmanteniment d’un lloc de tre-ball farà que els qui l’ocupens’avinguin encara més a lesorientacions ideològiques del’empresa (parlem de mitjans decomunicació, i per tant el gruixdels treballadors treballen ambnotícies, que és un material alta-ment sensible) i poden perdreindependència. Els nous profes-

sionals poden esdevenir mésconservadors i, possiblement,molt més cínics que allò que laprofessió periodística comportade natural.

5. Amistats perilloses: elselements anteriors, amb la ines-tabilitat del sector i la congela-ció salarial, poden situar unapart dels treballadors dels MCMen una zona d’alt risc de conta-minació del virus de les amistatsperilloses: despatxos d’influèn-cies, fonts intoxicants, genera-dors de servilismes...

6. Diversificació laboral: permantenir la feina es poden arri-bar a inventar llocs de treball es-tranys que no provinguin de lanecessitat, i que en canvi siguinfruit de la imaginació que s’arra-pa a un contacte o a un cap. Se-rien els controladors de com-panys, els analistes amagats, elsqui venen fum...

7. Pluriocupació i superfi-cialitat: es pot tornar anar a pa-rar a la multiplicitat de feinesque hi havia abans dels anys sei-xanta, gent que treballava en unlloc al matí i en un altre a la tar-da, fins i tot en companys de ta-ller. Això genera el perill de lasuperficialitat en l’execució deles informacions.

8. Pluridiversitat en acció: latemptació de moltes empresesés que el mateix empleat faci elsdiversos formats mitjançant elsquals ofereixen la informació:TV, ràdio, Internet i premsa es-crita, els quals són executats totsalhora i fent una sola persona decàmera de vídeo, fotògraf, locu-tor i redactor.

9. Industrialització dels ta-llers: fins fa poc els tallers depremsa tenien un caràcter espe-cialitzat dins el món de les artsgràfiques, possiblement pels ho-raris i les tècniques que feienservir, a anar de pressa. Ara ten-deixen a les produccions indus-trials editorials i poden perdrel’especialització i canviar deconveni de referència.

10. Els comercials publicita-ris i els tècnics administratiusque porten la gestió dels mitjans

poden passar a ser de plantillesd’empreses d’aquests rams,però allunyades i desplaçadesdel món dels MCM, ja que s’im-posa l’externalització d’aquestserveis.

Aquests trets poden no serexhaustius. I molts d’ells podenser perifèrics o superficials, pellmorta que es desprendrà ambels canvis; alguns, amb tot,constitueixen el moll de l’os deles professions i els professio-nals que treballen en els MCM.

Avenç positiu

Pot semblar un escarni parlard’aspectes positius quan la crisiens afecta de ple i en totes lesempreses i redaccions els ERO ialtres reconversions han sem-brat el pànic com a veritablesàngels exterminadors delsagents de la comunicació social.És el vessant més difícil de veu-re, però per ser justos cal creureque hi ha elements positius enels canvis que poden contribuira un avenç social.

L’alleugeriment de costospot generar uns mitjans mésàgils per poder afrontar canvistecnològics i formals en oferir,en els nous formats i suportsque la revolució informativa ge-nera, una informació més àm-plia i amb més elements de con-textualització. Internet i tot elsMCM que apliquin aquesta tèc-nica poden permetre una dobledirecció de les notícies, i teniren el lector o receptor una partactiva.

En tot cas, davant els canvisen positiu que han de venir, elsprofessionals que treballin en elsector hauran de lluitar per fer-los possibles, tot mantenint unavoluntat de servei social, de cer-car la veritat, de no deformar-laen explicar-la i d’aportar totsaquells elements necessaris perfer entendre la realitat que lesnotícies expliquen. Girant l’eslò-gan, no volem desinformar nin-gú i, per tant, res de precarietat.Canvis, els que calgui.

Una crisi que ha de ser positiva

Davant el Projecte de llei ge-neral de la comunicació au-diovisual (PLGCA), que esdebatrà en el Parlament enels propers mesos, les orga-nitzacions que componen elFòrum d’Organitzacions dePeriodistes (FOP) conside-rem que calen una sèrie demodificacions al text per ga-rantir a la ciutadania un ser-vei de comunicació audiovi-sual, entès com a servei pú-blic essencial, que garanteixila seguretat i l’estabilitat alsserveis públics de comuni-cació audiovisual en la me-sura en què afecta la infraes-tructura, les plantilles i laproducció pròpia.

Aquest projecte de llei,que deroga la Llei del tercercanal, obre la porta perquèels prestadors de servei pú-blic audiovisual de titulari-tat pública puguin transferirla gestió a tercers no garan-tint, per tant, la titularitat nila gestió pública dels ens deràdio i televisió propietat deles comunitats autònomes, ideixant a les mans del Go-vern de torn el futur del ser-vei públic audiovisual.

El projecte, que liberalitzatot el mercat audiovisual,posa en perill uns 10.000llocs de treball a tot Espanya,quan s’estableix que la fun-ció principal del servei pú-blic és “difondre continguts”i obviar els funcionaris de “laproducció i l’edició”.

Entenem que, igual que enaltres països del nostre en-torn, ha d’establir-se la corre-

gulació com a mètode eficaçde control per garantir el plu-ralisme, la dignitat humana,el dret a l’honor i a la intimi-tat, el dret a la pròpia imatge ila protecció de la joventut, dela infància i d’altres col·lec-tius. I, per tant, rebutgem quees recorri a un “Codi d’auto-regulació de continguts tele-visius i infància”, atorgant-licompetències que conside-rem que ha d’ostentar elConsell Estatal de MitjansAudiovisuals. Així mateix, de-manem la creació dels con-sells de redacció, com a òr-gans de participació dels pro-fessionals de la informació.

La Llei estableix limita-cions a la llibertat de recep-ció dels serveis prestats dinsde l’Espai Econòmic Euro-peu, però a continuació esdeixa l’espai obert quan eltext diu que només regiranaquestes normes per aaquells prestadors estran-gers que dirigeixin el seu ser-vei “totalment o principal-ment al territori espanyol”.Això suposa que en la pràcti-ca les emissions de canalsque puguin ser vistos en elterritori espanyol no estaransubjectes a la Llei que es pre-tén aprovar.

Finalment, els serveis decomunicació audiovisual co-munitaris sense finalitat co-mercial, coneguts com a ter-cer sector, són reconegutsper poder prestar aquestsserveis, però amb tantes li-mitacions que els fa pràcti-cament inviables.

Consideracions del fop al projecte de llei general

de la comunicació audiovisual

Concentració de treballadors de Mitjans de Comunicació el 5/9/09.