2.- Sistema educatiu 1. Funcional i tat : social i tzació. Formar

treballadors i produir ciutadans 2. Model: institucional, incidència del mercat, nivells administratius, despesa pública 3. Reptes actuals: desigualtat i abandonament escolar 4. Aplicació de polítiques: Reducció de la comprensivitat, major privatització, millora de la despesa 5. Conseqüències per a la meritocràcia i la mobilitat social

1. Funcionalitat: socialització. Formar treballadors i produir ciutadans

-El sistema educatiu desenvolupa una funció bàsica en el procés de legitimació del sistema social, assumeix un paper fonamental en la socialització secundària dels individus d’una societat. Complementant el paper de la família. -A més el sistema productiu li exigeix que formi als futurs treballadors, i que aquests siguin intercanviables entre ells. -Per altra part, també es fonamental per a dotar als individus dels valors com a ciutadans dins un determinat marc polític.

2. Model: institucional, incidència del mercat, nivells administratius, despesa pública

La definició de models de sistema educatiu es construeix a partir de distintes variables o criteris diferenciadors.

El primer és el model institucional, que remet a la

comprensivitat del sistema al nivell d’educació secundària. Fa referència a la permanència de l’alumnat en un únic itinerari, o bé en la diversificació d’itineraris en aquest nivell.

Finlàndia, Noruega, Dinamarca y España tenen sistemes

comprensius, en canvi Alemània, Àustria o Holanda tenen sistemes diferenciats.

Els sistemes menys comprensius (que diversifiquen els

alumnes prematurament) mostren una major associació entre les desigualtats individuals (socioeconòmiques i culturals) i les desigualtats de rendiment.

Tipologia de models comprensius (Mons y Dupriez) :

Model de separació: diferenciació primerenca y pràctiques d’agrupament de nivell i repetició escolar. (Àustria, Bèlgica, Alemània, Holanda) Model comprensiu d’integració á-la-carte: estructura comú fins els setze anys, però amb una política intensiva de diversificació curricular i agrupament de nivell. (Regne Unit, EEUU, Canadà, Irlanda…) Model comprensiu d’integració uniforme: es correspon amb un tronc comú, en el que la repetició i l’agrupament de nivell són els principals mecanismes de la gestió de la diversitat. (España, Francia, Italia, Portugal…) Model comprensiu d’integració individualitzada: diferenciació primerenca, però amb fórmules pedagògiques personalitzades de diversificació (països nòrdics) El model uniforme presenta resultats baixos pels alumnes amb més dificultats, mentre que el model de separació registre una major correspondència entre els resultats i les desigualtats socioeconòmiques de partida.

Tipologia a partir de la incidència del mercat

La privatització del sistema educatiu actua en dos sentits, per una part atribuint un major pes a l’oferta de centres privats, per l’altre incorporant la lògica del mercat en la demanda educativa (lliure elecció de centre) i l’oferta (autonomia en la definició de l’oferta curricular dels centres). S’ha de dir que els sistemes on hi ha una forta presència del sector privat, aquests solen dependre del finançament públic. (Espanya, Bèlgica, Irlanda, Holanda)

-Model d’uniformització forta: adjudicació de centre per proximitat, la única opció es recorre a un centre privat. Els centres tenen limitada la seva autonomia en la definició curricular. (França, Alemanya). - Model d’uniformització dèbil: hi ha la possibilitat d’accedir a centres públics que no siguin pròxims. Els centres tenen autonomia, principalment en la dimensió curricular. (Finlàndia, Noruega, Polònia). - Model de quasi-mercat limitat: les famílies tenen marge per elegir centre aplicant barems preferencials. Els centres tenen autonomia pedagògica i organitzativa. (Espanya, Itàlia, Suècia). - Model quasi-mercat fort: l’administració educativa controla només que no es donin situacions de discriminació per motius de classes, de raça o ètnia. (Bèlgica, Holanda, Irlanda, Regne Unit). En els sistemes on s’han incorporat més lògiques privatitzadores pareix que presenten nivells més elevats de desigualtat educativa sense aconseguir major eficàcia o excel·lència en els resultats.

Tipologia político-administrativa Model centralitzat: competències i despesa concentrades en el govern central.

Modalitat 1: ambdues condicions. (Grècia, Portugal). Modalitat 2: finançament del govern central, però altres administracions participen en la presa de decisions. (Irlanda (municipis), França (departaments).

Model federal: autonomia regional, mentre que el govern central manté un marge reduït d’intervenció.

Modalitat 1: cada regió disposa de la seva pròpia administració educativa centralitzada. (Australia) Modalitat 2: cada regió defineix el seu grau de descentralització. (Alemanya, EEUU, Bèlgica, Espanya).

Model municipalitzat: protagonisme municipal. Modalitat 1: els centres escolars tenen molta autonomia. (Noruega, Dinamarca, Suècia). Modalitat 2: els centres tenen menor autonomia. (Finlàndia, Islàndia).

Model autònom: el govern central fixa els objectius i els centres són autònoms per aconseguir-los. (Holanda, Eslovàquia). Els resultats de les investigacions apunten que a un major grau d’autonomia escolar, major disparitat de resultats entre centres i major tendència a que les desigualtats socials es reprodueixin en els resultats educatius.

Tipologia segons despesa •  Pareix que en la despesa educativa es compleix la llei de

rendiments decreixents: a partir de un determinat nivell de despesa per alumne no es milloren els resultats.

•  Cobertura pública intensa i extensa: despesa pública per estudiant i taxa d’escolarització en centres finançats públicament per damunt de la mitjana. (Espanya, Finlàndia, Dinamarca, Suècia).

•  Cobertura pública intensa, però poc extensa: despesa per estudiant superior a la mitjana, però escolarització en centres públics inferior. (França, Alemanya).

•  Cobertura pública extensa, però poc intensa. (Regne Unit, Itàlia, Grècia).

•  Cobertura pública poc extensa i poc intensa. (Portugal, Polònia, Romania, Bulgària).

3. Reptes actuals a.- Desigualtat educativa i abandonament educatiu primerenc

La finalització de l’educació sencundària augmenta les possibilitats de tenir una carrera professional positiva. A partir d’aquesta idea central, la Unió Europea, en el marc de l’Estratègia de Lisboa, proposa com a objectiu a 2010, reduir la taxa d’abandonament primerenc fins al 10% per a 2010, amb la finalitat d’incrementar la població que continua amb els seus estudis més enllà dels estudis secundaris obligatoris.

Aquesta idea es fonamenta amb justificacions socials i econòmiques: - Equitat educativa. Reduir la incidència de la desigualtat social en la desigualtat educativa

-  Qualitat del sistema educatiu. Mantenir a l’alumnat en edat de formar-se dins el sistema educatiu és una mostra de que cobreix les expectatives de la població i de les empreses.

- El desenvolupament econòmic es fonamenta en la formació del capital humà. A més formació de la pob lac ió , ma jo r g rau de c re ixement i desenvolupament, millora la competitivitat general.

b.- Factors estructurals i limitacions de la incidència de la política

educativa La política educativa es desenvolupa en un context marcat per factors estructurals que dificulten aconseguir l’èxit educatiu. Els més importants són: - El nivell educatiu de les generacions adultes - La configuració de l’estructura social en classes socials - El nivell de qualificació laboral dels mercats de treball

c.- La comprensivitat i la Formació Professional

El dilema entre models integradors i segregadors no s’ha resolt. Tots presenten inconvenients: pareix que els models integradors amb flexibilitat personalitzada o individualitzada són més efectius per millorar els resultats dels alumnes amb pitjor rendiment i que els models segregadors reprodueixen les desigualtats socials en els resultats acadèmics. El paper de la Formació Professional en aquest context no està clar, ja que al temps que pot suposar un reducció de l’abandonament escolar, si s’aplica de manera prematura pot tenir efectes segregadors. Especialment si no s’han establert els mecanismes adients per vincular-la al món productiu i per facilitar la integració amb la formació acadèmica universitària.

d.- Privatització exògena i endògena - Privatització exògena: participació de l’ensenyança privada en el conjunt del sistema. A major presència d’oferta privada a l ’ensenyament secundari, major taxa d’abandonament. Efectes de costos per les famílies. - Privatització exògena: -  Elecció de centre: produeix dinàmiques de segregació escolar, ja que les famílies despleguen estratègies de “cierre social” (es junten els similars) i d’exclusió social (es rebutjen els distints).

- Autonomia del centres: en la definició dels currículums, en l’organització, en el control de recursos i en l’admissió dels alumnes acaba generen segregació. La diversificació de l’oferta és molt atractiva per determinats sectors de població. Els dos mecanismes convergeixen: determinats perfils de famílies cerquen escoles concretes, mentre que els centres cerquen famílies amb un perfil determinat. Els efectes de l’autonomia sobre els resultats acadèmics no estan clars. Si bé acaben per atribuir un major pes a les variables socials en els resultats escolars.

e.- La despesa educativa Llei de rendiments decreixents: a on està el punt d’inflexió? Arribat a un nivell de despesa és més important l’estratègia de despesa que el volum de despesa. Hi ha despeses que tenen un efecte clar sobre els resultats que persegueixen, per exemple la política de beques aconsegueix r e d u i r d e f o r m a s u b s t a n c i a l l’abandonament escolar i reduir els efectes de la desigualtat social de partida.

4. Aplicació de polítiques

•  Reducció de la comprensivitat: diversificació d’itineraris

•  Mesures privatitzadores endògenes: lliure elecció de centre i autonomia dels centres

•  Reducció de la despesa

5. Conseqüències socials

•  Menor equitat del sistema

•  Major reproducció de les desigualtats

•  Reducció del paper de l’educació en la mobilitat social intergeneracional: la meritocràcia perd força.

“Se puede destacar que los resultados de los alumnos de España, cuyos padres tienen solo estudios obligatorios (nivel educativo bajo), superan significativamente los resultados d e l p r o m e d i o d e la OCDE y de la UE. No obstante, en los tramos correspondientes a los niveles educativos más eleva-dos de las familias, España obtiene resultados ligeramente inferiores a los de la OCDE y UE, e inferiores a los que se podrían esperar si la variabilidad asociada a este factor fuera la misma en España que en la OCDE y en la UE. ” (Informe PISA 2012, pàg. 94)

•  “Los factores re lacionados con las características de los centros educativos en España explican

•  tan solo un 17.1% de la varianza de los resultados educativos, mientras en el conjunto de la

•  OCDE este porcentaje asciende al 36.8%. [….], los

•  países con una menor variabilidad de los resultados debida a las características de los centros educativos son más equitativos. En este aspecto, el sistema educativo español e s c o m p a r a b l e a l d e l o s p a í s e s nórdicos.” (Informe PISA 2012, pàg. 232)

INDICADORS EDUCACIÓ ESPANYA

Percentatge d’alumnat que s’ha situat en els nivells inferior,

intermedi i superior de l’escala de competència matemàtica en els països de la UE abans de l’ampliació de l’1 de maig de

2004.

Percentatge de població entre 18 i 24 anys amb educació secundària obligatòria que no continua

estudis posteriors.

Illes Balears: 38,1%

Despeses per alumne/a i curs escolar per nivell educatiu, expressades en dòlars EUA convertits en PPC, a la zona euro

OCDE (2007) Education at Glance. País / Nivell Infantil Primària Secundària Superior

ALEMANYA

5.489 $

4.948 $

7.576 $

12.255 $

ÀUSTRIA

6.106 $

7.669$

9.446$

13.959$

BÈLGICA

4.915 $

6.636 $

7.751 $

11.842 $

ESLOVENIA*

6.369 $

7.428 $

6.525 $

8.011 $

ESPANYA

4.617$

4.965 $

6.701 $

9.378 $

FINLÀNDIA

4.282 $

5.581$

7.441 $

12.505 $

FRANÇA

4.938 $

5.082 $

8.737 $

10.668 $

GRÈCIA

4.595$

4.595$

5.213 $

5.593 $

IRLANDA

4.948 $

5.422 $

7.110 $

10.211 $

ITÀLIA*

5.971 $

7.390 $

7.843 $

7.723 $

LUXEMBURG**

13.458 $

13.458 $

17.876 $

-

PAÏSOS BAIXOS

5.807$

6.222 $

7.541 $

13.846 $

PORTUGAL*

4.461$

4.681$

6.168 $

7.741 $

Mitjana ZONA EURO 5.843 $ 6.467 $ 8.148 $ 10.311 $

Diagnòstic ! A Espanya hem assolit una EDUC

SECUNDÀRIA de mínims per al conjunt de la població, però estem molt lluny d’assolir una ES d’òptims.

! Hi ha un percentatge considerable d’alumnat que es situa en un nivell de resultats molt baix a les avaluacions de rendiment. "

! Els resultats vénen condicionats per indicadors de context (socioculturals, individuals, familiars, socials o històrics) i de funcionament dels centres educatius"

Diagnòstic ...2 ! Les taxes de certificació a ESO són molt

millorables (27-33% de no obtenció del graduat ESO, és una dada inacceptable)"

! L’abandonament a la educació post-obligatoria és altíssim (dels pitjors d’Europa)"

! El nombre de persones amb estudis post-obligatoris és la meitat que les dels estats que van millor. "

! Les diferències entre privada / pública són altes i l’arribada de l’immigració agreuja el problema de la dualització

Propostes (debat actual):

"1.  Politiques relacionades amb els principals

problemes i reptes (diversitat d’alumnat, noves tecnologies, actualització i adequació dels continguts de l’educació etc.) ."

2.  Les normes basades en procurar consens polític i estabilitat del sistema ."

3.  Estímuls professionals i laborals al professorat "

4.  Reforma total de la formació inicial i continua del professorat."

5.  Més promoció de l’ innovació en la metodologia de l’ensenyament."

6.  Autonomia dels centres i avaluació de resultats (autonomia/responsabilitat)."

7.  Paper de les famílies i la comunitat més rellevants."

Bibliografia •  Miguel Ángel Alegre y Joan Subirats:

“Sistemas y políticas educativas comparadas: transformaciones, convergencias y divergencias en los países occidentales”. A Del Pino y Rubio, op. cit.

•  HAROLD R. KERBO: ESTRATIFICACION SOCIAL Y DESIGUALDAD: EL CONFLICTO DE CLASE EN PE RSPECTIVA HISTORICA, COMPARADA Y GLOBAL (5ª ED.) , MCGRAW-HILL / INTERAMERICANA DE ESPAÑA, S.A., 2003

Article DM: http://www.diariodemallorca.es/opinion/

2013/12/31/fallacies-pisa/900299.html

Informe PISA 2012: http://www.mecd.gob.es/dctm/inee/

internacional/pisa2012/pisa2012lineavolumeni.pdf?

documentId=0901e72b81786310