2002 - CilmaIndustrials de Girona –representat pel Sr. Julio Sanz– i de l’Associació...

20022002CILMA

CILM

A 20

02

m e m ò r i ad ’ a c t i v i t a t s

me

mò

ria

d’a

ct

ivit

at

s

Santa Eugènia, 10, 4t.17005 GIRONA

Tel.: 972 42 61 05Fax: 972 42 61 06

http://[email protected]

CILM

A 20

02

Impressió: Palahí, AG – Dip. Leg.: Gi. 241-2003Imprès en paper ecològic.

20022002CILMAm e m ò r i ad ’ a c t i v i t a t s

5Memòria CILMA 2002

1 PRESENTACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2 REUNIONS DELS ÒRGANS DEL CILMA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82.1 Assemblea General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82.2 Junta Executiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.3 Comissions temàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3 RESUM D’ACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143.1 Jornades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

“Mobilitat, transport i territori. Cap a una mobilitat sostenible ales comarques de Girona”

3.2 Seminari tècnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15“Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura”

3.3 Jornada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16“La Llei de la intervenció integral de l’administració ambiental”

3.4 El pas del Tren de Gran Velocitat (TGV) per les comarques de Girona. . . . . . 173.5 Curs de formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

“La gestió preventiva de les deixalleries gironines. El modelResidu Mínim”

3.6 Coordinació de la campanya europea “A ciutat, sense el meu cotxe!” . . . . . 22i de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

3.7 L’Agenda 21 de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253.8 Iniciativa pilot per a l’elaboració de contractes tripartits . . . . . . . . . . . . . . . . . 263.9 Premi Medi Ambient a iniciatives locals de les comarques de Girona 2002 . . . . 273.10 Col·laboració i participació a conferències i jornades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

4 DIVULGACIÓ DE LES ACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354.1 Premsa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354.2 Anuncis en premsa i patrocini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364.3 Presència als mitjans de comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 374.4 Novetats al web del CILMA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

5 SERVEIS DE LA SECRETARIA TÈCNICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395.1 Col·laboracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395.2 Consultes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395.3 Trameses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Annex 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Relació d’ens locals adherits i els seus representants

Annex 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Aportacions al document preliminar de consulta de l’Agenda 21 de Catalunya

Annex 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Projectes presentants a la convocatòria del Premi Medi Ambienta inciatives locals de les comarques de Girona 2002

Annex 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65Recull de premsa

Índex

El pas inexorable del temps ens referma dia a dia en la necessitat de fer compati-bles l’anomenat progrés i l’estat del benestar amb la preservació dels valors ambien-tals i la qualitat del nostre entorn. Tal vegada una cosa no és possible sense l’altra.

Els municipis i les entitats locals n’hem hagut d’aprendre força, de tot això, ja quela nostra proximitat al ciutadà ens ha portat en moltes ocasions a haver d’efectuaraquest paper conciliador entre interessos ben legítims però sovint contradictoris.Algú, potser inconscient de l’èxit que el futur li acabaria portant, va anomenaraquest permanent i tenaç exercici diari la cultura de la sostenibilitat. D’altres, ren-dits a l’evidència i la praxi més quotidiana, ja es refereixen a la durabilitat dels pro-cessos més que no pas a fer-los il·limitadament sostenibles.

El Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona presen-ta en aquesta publicació que ara teniu a les mans la seva memòria d’activitats del prop-passat 2002. De la seva consulta veureu que hi destaquen actuacions que ens refermenen els comentaris amb què encetàvem aquestes ratlles. El futur pas del TGV per les nos-tres comarques ha posat de manifest totes les expectatives dels municipis en matèriad’activació socioeconòmica, però també ha estat la causa de fortes demandes de res-pecte al territori en tant que signe d’identitat irrenunciable i suport a les activitats ter-ciàries que en depenen. Conciliar ambdós desitjos esdevé una feina tan complexa comnecessària, i la nostra entitat no ha estalviat esforços –i així seguirem fent-ho– en laconsecució de l’acord entre les persones i els interessos que representen.

En un altre ordre de coses, al llarg de l’any que hem tancat ha tingut lloc el procés deconsulta territorial de l’Agenda 21 de Catalunya, procés en el qual el CILMA ha fet un sig-nificatiu esforç per recollir els neguits, inquietuds, mancances i oportunitats de les nos-tres viles i comarques. Altre cop el repte ha estat recollir en un mateix document tots icadascun dels parers que ens han arribat i les diferents sensibilitats que hem pogut cop-sar. Al final, també en aquest objectiu, la feina feta ha estat engrescadora i una autèn-tica aportació a la sostenibilitat de les nostres comarques i del conjunt del país.

Fetes aquestes reflexions prèvies, que creiem oportunes per tal de contextualitzarl’escenari en el qual hem de desenvolupar el conjunt de l’activitat associativa, noens queda altra cosa que demanar-vos la vostra confiança per al balanç que ara usfem, i garantir-vos que seguirem treballant per la prosperitat dels nostres municipisi el benestar de la ciutadania a la qual representem.

Miquel Noguer i PlanasPresident del Consell d’Iniciatives Localsper al Medi Ambient de les Comarques de Girona

7

12345A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

1 Presentació

Al llarg de l’exercici de l’any 2002 s’han celebrat dues Assemblees Generals Ordinàriesi una Assemblea General Extraordinària.

La primera Assemblea General se celebrà el 24 de gener a la sala d’actes del CentreCultural de la Caixa de Girona “Fontana d’Or”. A banda dels aspectes més formals,l’ordre del dia va incloure l’admissió de quatre nous adherits1, l’aprovació de l’esta-bliment de quotes, el pressupost per a l’any 2002 i l’aprovació de la memòria d’ob-jectius per a aquest any estructurats en quatre eixos: la projecció del CILMA en lasocietat i en els municipis, el servei i la comunicació amb els associats, la dinamit-zació dels òrgans del CILMA i dels seus equips de treball, així com l’establiment devincles de col·laboració amb altres organismes i institucions.

La segona Assemblea General tingué lloc el dia 6 de juny al Saló Onyar de l’HotelFornells Park. Val a dir que de forma prèvia es realitzà una jornada sobre la Llei dela intervenció integral de l’administració ambiental, amb la participació del directorgeneral de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya –Sr. Alfons Manuel López–, del director d’Actuació Urbanística del’Ajuntament de Barcelona –Sr. Antoni Sorolla–, del Col·legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Girona –representat pel Sr. Julio Sanz– i de l’Associació d’EntitatsAmbientals de Control de Catalunya –amb el Sr. Jesús Ramón. L’Assemblea va forma-litzar també l’entrada de sis nous adherits1 i l’aprovació dels comptes de l’exercici2001.

Tot seguit tingué lloc l’Assemblea General Extraordinària, amb un únic punt en l’or-dre del dia que fou l’elecció del President. Tan sols es presentà una candidatura i esproclamà per unanimitat al Sr. Miquel Noguer i Planas, fins llavors membre de laJunta Executiva en representació dels municipis de menys de 1.000 habitants.

Amb l’entrada de nous membres aprovats per les Assemblees, el nombre d’associatsal CILMA arriba ja als 144 ens locals, entre quals es troben 135 municipis, els vuitconsells comarcals i la mateixa Diputació de Girona.

Per comarques, destaquem que tots els municipis de la comarca de la Garrotxa ja hiestan adherits i que els percentatges d’associats del Gironès, el Pla de l’Estany i laSelva superen el 70%. A la Cerdanya, el 60% dels municipis s’han adherit al CILMA,a l’Alt Empordà es depassa el 50%, al Baix Empordà ens situem en un 47%, mentreque per últim al Ripollès se supera escassament el 30% d’adherits. Val a dir que elstres municipis osonencs de la demarcació de Girona formen també part del CILMA.

8

122.12.22.3345A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

2 Reunions dels òrgans del CILMA

Font

: CI

LMA

1 Relació d’ens locals adherits. Vegeu l’annex 1.

2.1 Assemblea General

Durant l’any 2002 s’han convocat fins a quatre Juntes Executives. A la primera, celebra-da el 5 de febrer, hi va ser convidat l’Honorable Conseller de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya, Sr. Ramon Espadaler i Parcerises, que informà que en la reuniódel Govern català del mateix dia 5 s’havia nomenat el Sr. Pere Maluquer i Ferrer –presi-dent del CILMA– director general del Patrimoni Natural i del Medi Físic. Així mateix, elconseller va agrair la invitació i va expressar la voluntat d’analitzar els punts de col·labo-ració amb el CILMA per a treballar conjuntament tant en l’elaboració de l’Agenda 21 deCatalunya com en altres aspectes del dia a dia. Se li presentà la memòria d’objectius pera l’any 2002, així com les tasques a endegar i la forma prevista per portar-ho a la pràc-tica. Així mateix diversos membres de la Junta li feren arribar les seves preocupacionsen relació a aspectes i problemàtiques mediambientals de les nostres comarques. Entreaquestes destaquem la necessitat de donar un impuls definitiu a les Entitats Locals del’Aigua (ELA) o la conveniència d’incidir en el desplegament de futures infraestructures.

A la següent Junta, convocada el 26 de març, es presentà un informe de la Comissiód’Infraestructures referent a la reunió que tingué lloc el dia 19 de març, en la qualels alcaldes i regidors dels municipis afectats pel pas del TGV demanaren al CILMAque fos l’interlocutor davant del Ministeri de Foment. La Junta Executiva acordàacceptar la petició i crear una taula de negociació, així com demanar a la Secretariad’Actuacions Concertades –departament de Política Territorial i Obres Públiques– i ala direcció general de Patrimoni Natural i del Medi Físic –departament de MediAmbient– el seu suport i la col·laboració necessària a aquesta taula. També s’aprovàla participació en la iniciativa pilot de la Comissió Europea sobre l’establiment decontractes tripartits en matèria de medi ambient. Mentre el CILMA hauria d’interve-nir-hi en qualitat de regió, la ciutat de Girona ho faria en tant que municipalia.


2.2 Junta Executiva

122.12.22.3345A1A2A3A4

En aquesta mateixa Junta el Sr. Pere Maluquer exposà la seva renúncia com a presi-dent atesa la poca disponibilitat que podia aportar des que havia assumit la direc-ció general de Patrimoni Natural i del Medi Físic, i s’acordà que mentre no s’elegísnou president a l’Assemblea General –que es convocà per al 6 de juny– n’assumiriael càrrec en funcions el vicepresident primer, Sr. Josep Amat. Així mateix, s’informàde l’organització de les Jornades sobre “Mobilitat, transport i territori” a Girona elsdies 10 i 17 d’abril, i es donà conformitat a l’organització d’una jornada sobre la Lleid’intervenció integral de l’administració ambiental.

El 22 de juliol tingué lloc una nova Junta Executiva, ara ja presidida pel Sr. MiquelNoguer i Planas. Entre altres aspectes es nomenà la Sra. Montserrat Turró represen-tant del CILMA a la iniciativa pilot de la Comissió Europea sobre l’establiment decontractes tripartits en matèria ambiental. S’acordà igualment la contractació d’unabecària de la UdG amb una dedicació de 300 hores i s’informà de la participació delCILMA a la conferència sobre Governament Medioambiental: com participar en lamillora del nostre Medi Ambient, celebrada a la ciutat de Múrcia.

La darrera reunió d’aquest òrgan fou el 21 de novembre. En aquella reunió es dona-ren a conèixer les tasques efectuades pel CILMA en la dinamització de la campanyadel Dia sense cotxes i la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. També s’exposàla recent celebració del curs de formació “La gestió preventiva de les deixalleries giro-nines. El model de Residu Mínim”, dels tallers territorials sobre l’Agenda 21 deCatalunya realitzats a la Bisbal d’Empordà i a Olot, així com el desenvolupament deles reunions a Brussel·les i Rotterdam amb motiu de la iniciativa pilot de la ComissióEuropea sobre l’establiment de contractes tripartits en matèria ambiental.

Val a dir que, com a punt més significatiu, aquesta Junta aprovà el document ques’ha d’aportar al procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Catalunya, del qual ja s’infor-ma i s’exposen els continguts en altres apartats d’aquest mateix document. D’altresaspectes tractats foren les actuacions presentades a la convocatòria del Premi MediAmbient a iniciatives locals de les comarques de Girona 2002 –del qual també s’a-provà la composició del jurat i la data de la concessió del premi. Esmentem que s’a-cordà igualment fer una oferta pública de contractació d’una consultoria externa perrealitzar tasques de suport en la recollida i representació de les propostes dels muni-cipis afectats pel traçat del TGV, en el marc del procés de negociació conjunta ambel Ministeri de Foment. Ja per últim, s’aprovà el projecte de pressupostos per a l’e-xercici 2003 i les quotes dels associats.

10

122.12.22.3345A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

Junta Executiva de 21 de novembre de2002, on s’aprovà el document a

aportar al procés de l’Agenda 21 deCatalunya, prèviament consensuat pelsens locals de les comarques gironines. Fo

nt:

CILM

A

PRESENTACIÓ DE LA INICIATIVA SOBRE “AUTOGESTIÓ DELS BOSCOS MUNICIPALSDEL RIPOLLÈS”

Data i lloc11 d’abril de 2002, a la seu del CILMA a Girona.

Els Srs. Jaume Vilarrassa –president del consell comarcal del Ripollès–, ManelPalau –alcalde de Campelles– i Narcís Ribas –enginyer forestal i alcalde deMontagut– van donar a conèixer la tasca que durant sis anys s’ha estat realitzantals boscos municipals del Ripollès, amb la voluntat d’exportar l’experiència –siaixí es creia convenient– al conjunt de les comarques de Girona. També es plan-tejà la possibilitat de crear una Comissió de Boscos en el si del CILMA que poguésdifondre models de gestió i treballés per a l’explotació sostenible d’aquests eco-sistemes.

Els municipis del Ripollès que autogestionen els seus boscos municipals sónCampelles, Ogassa, Planoles, Sant Pau de Seguries, Toses i Vallfogona del Ripollès.Les àrees que participen de l’autogestió tenen aproximadament una superfície de12.000 ha, de les quals aproximadament la meitat són arbrades.


2.3 Comissionstemàtiques

122.12.22.3345A1A2A3A4

Miquel Noguer i Planas 1President

Josep Blanch i DalmauRepresentant Comarcal Alt Empordà

Vicenç G. Cara i FernándezRepresentant Comarcal Gironès

Antoni Solà i BohigasRepresentant Comarcal Selva

Jordi Gironès i PasolasRepresentant poblacions

de 1000 a 5000 hab.

Isabel Salamaña i SerraRepresentant poblacions > 5000 hab.

Montserrat Turró i CabrafigaRepresentant Diputació de Girona

Daniel Terradellas i RedónRepresentant Comarcal Garrotxa

Jaume Vilarrassa i BatchelliRepresentant Comarcal Ripollès

3

Representant poblacions < 1000 hab.

Emili Mató i PalósRepresentant poblacions > 5000 hab.

Carles Pàramo i PonsetíRepresentant Diputació de Girona

Pere Oliu i CasamitjanaRepresentant Comarcal Cerdanya

Jaume Figueras i PadrosaRepresentant Comarcal Pla de l’Estany

2

Representant poblacions < 1000 hab.

Josep Turbau i SerratRepresentant poblacions

de 1000 a 5000 hab.

Josep Amat i GirbauVicepresident 1r

Representant Comarcal Baix Empordà

F. Xavier Corominas i MainegreVicepresident 2n

Representant Diputació de Girona

Organigrama de la Junta Executiva

(1) Fins el 26 de març el President fou el Sr. Pere Maluquer i Ferrer. En l’Assemblea General Extraordinària del 6 de juny s’escollí el nou president.(2) Fins el desembre de 2002, el representant fou el Sr. Joan Beya i Masó, regidor de l’ajuntament de Llers.(3) Fins el juny de 2002, el representant fou el Sr. Miquel Noguer i Planas, qui deixà el lloc per ocupar la presidència.

El consell comarcal del Ripollès ha fet una primera valoració d’aquests sis anys i hasintetitzat en els punts que segueixen els aspectes que s’haurien de treballar permillorar i treure el màxim profit d’aquesta autogestió:

" Coordinació i consolidació institucional del projecte" Divulgació dins i fora de la comarca" Millora de l’aspecte productiu actual de les forests" Recerca de sistemes per internalitzar els altres usos del bosc" Gestió per a la conservació

Aquest consens entre municipis ha permès millorar la gestió forestal del dia a dia. Arabé, per aprofitar tots els beneficis de la iniciativa, convindria emmarcar-la en un pro-jecte global d’àmbit comarcal, concretar totes les propostes, engrescar-hi més muni-cipis i crear una marca de qualitat. Per tot això cal més finançament, perquè a horesd’ara aquests municipis disposen de recursos limitats que no els permeten disposard’una assistència tècnica formada per un tècnic forestal i un capatàs a jornada com-pleta ni de la infraestructura necessària per dur a terme totes aquestes tasques.

Cal tenir coneixement de quins són els boscos municipals de les comarques de Gironai, a partir d’aquí, veure o no la conveniència d’autogestionar-los segons l’experièn-cia presentada per la comarca del Ripollès. L’objectiu últim ha de ser potenciar elpatrimoni forestal com a element de dinamització local per cobrir les necessitatsdels municipis, així com conservar la biodiversitat d’aquestes zones.

COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES

Data i lloc19 de març de 2002, a la seu del CILMA a Girona.

La reunió tingué com a finalitat establir criteris i actuacions coordinades entre elsmunicipis gironins afectats pel pas del TGV. En aquest sentit, es va fer una àmpliaexposició de les diferents fases de tramitació del projecte i s’expressà la voluntat delCILMA de donar el suport necessari als municipis per on ha de discórrer la infraes-tructura. És així com es plantejà la conveniència d’estudiar els projectes executius del’obra, amb el suport tècnic de la Secretaria d’actuacions concertades del departamentde Política Territorial i Obres Públiques. També s’informà que quan es construeix unainfraestructura d’aquesta magnitud, s’assigna una quantitat econòmica –coneguda coml’1% cultural– en concepte de compensació per l’impacte ambiental sobre el territori.

Els assistents a la reunió coincidiren en la necessitat de treballar plegats per acon-seguir acords, més que no pas en el fet d’efectuar una oposició frontal al pas del noutren. En la línia del que havia d’ésser una actitud negociadora i proactiva, es pro-posà conèixer l’experiència de Montblanc (Conca de Barberà), on ja s’estan execu-tant les obres del TGV. També es mostraren els documents que la plataforma d’aque-lla comarca havia elaborat per garantir un pas més just i responsable de la infraes-tructura (acta d’acord entre el Gestor d’Infraestructures Ferroviàries i els ajunta-ments afectats, acords entre ajuntaments i empreses constructores, ordenances fis-cals dels ajuntaments, avals de la constructora amb els ajuntaments ...).

Ja per últim, s’acordà la elaboració d’un document d’adhesió per presentar-lo a totsels municipis afectats i que es designés una comissió negociadora per tractar ambel Ministeri de Foment.

A tall de síntesi, podem dir que les conclusions a les quals s‘arribà foren:

" Demanar al CILMA que esdevingui l’òrgan de representació d’aquells municipisafectats pel pas del TGV, i que l’entitat es converteixi en l’interlocutor únic detots ells davant el Ministeri de Foment. Paral·lelament se sol·licità la creaciód’una comissió de treball per estudiar i millorar els impactes negatius que oca-sionarà el pas del TGV.

12 Memòria CILMA 2002

122.12.22.3345A1A2A3A4

" Al mateix temps, es proposà fer una visita a Montblanc (Conca de Barberà) percomprovar els efectes que les obres del pas del TGV han ocasionat en aquestmunicipi. També, successivament, es proposà organitzar visites a les comarquesde Girona per contrastar el traçat previst per a la infraestructura i la possibilitatd’implementar-hi millores.

Data i lloc30 d’abril de 2002, a la seu del CILMA a Girona.

La reunió tenia com a finalitat fer una valoració de la visita realitzada al municipi deMontblanc (Conca de Barberà) i constituir la taula negociadora per minimitzar elsimpactes que ocasionaran les obres del traçat del TGV al seu pas per les comarquesde Girona, així com plantejar les possibles contrapartides que es creguin oportunes.

La reunió s’inicià fent un repàs dels municipis representats a la reunió, 19 del totalde 31 afectats pel pas de TGV. En aquest sentit es valorà la necessitat que tantGirona com Figueres, pel seu pes específic en el conjunt de les nostres comarques,formessin part de la taula negociadora.

Feta una valoració molt positiva de la visita efectuada a Montblanc, els assistentsacordaren l’elaboració d’un manifest unitari en el qual convergissin les aspiracionsde tots els municipis afectats pel pas de la infraestructura. També es plantejà l’apli-cació de l’1% cultural en tant que aportació compensatòria amb l’objectiu de res-taurar el patrimoni ja existent.

En qualsevol cas, els assistents manifestaren que més que rebre compensacions, l’ob-jectiu havia de consistir a tenir un bon assessorament sobre quin fóra el millor traçatdel TGV en el seu municipi i treballar en aquesta direcció. El suport jurídic, a bandadel tècnic, també es plantejà com a imprescindible.

A grans trets, doncs, les conclusions de la trobada foren les següents:

" Constituir la taula negociadora per estudiar i millorar els aspectes negatius delsimpactes que ocasionarà el traçat del TGV al seu pas per les comarques de Girona,així com plantejar les possibles compensacions que es considerin oportunes.Aquesta taula conjunta i única de representació dels municipis afectats acordà lacreació d’una Comissió de treball que quedés integrada pels representants dels muni-cipis de Cornellà de Terri, la Jonquera, Riudarenes, Sarrià de Ter, Vilafant i un repre-sentant del CILMA, a més de Figueres i Girona que van ser convidats a adherir-s’hi.

" La Comissió de treball redactaria una proposta de manifest que pogués ser subs-crita per tots els integrants de la taula negociadora del TGV.


El CILMA –i de manera específica laseva Comissió d’Infrastructures– ha

treballat amb l’objectiu d’aconseguir elmillor traçat possible del pas del TGV

per les comarques de Girona.

122.12.22.3345A1A2A3A4

Font

: CI

LMA

Data i lloc10 i 17 d’abril de 2002, Centre Cultural de la Mercè. Girona.

ObjectiusLes jornades tingueren per objectiu obrir un espai de debat entre tots els agentsimplicats (administracions públiques, empreses de transport, entitats i col·lectiusorganitzats i el conjunt de la societat civil) en la mobilitat, a fi i efecte de fer unareflexió conjunta sobre les principals problemàtiques generades, analitzar la situa-ció a les comarques de Girona i donar a conèixer possibles eines i instruments degestió.

OrganitzacióComissió de Mobilitat – CILMA.

PonentsSr. Antoni Conejero –cap del servei territorial de Ports i Transports de Girona (depar-tament de Política Territorial i Obres Públiques)–, Sra. Carme Miralles –professora deGeografia de la UAB i diputada al Congrés–, Sr. Francesc de Sàrraga –regidor de MediAmbient de l’ajuntament de Lleida i membre de la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a laSostenibilitat– i Sr. Jordi Figueras –coordinador del Pla d’Acció Local-Agenda 21local de Girona.

AportacionsEl Sr. Antoni Conejero, en l’anàlisi de la mobilitat a les nostres comarques, va comen-tar que en el conjunt del territori gironí existeix una xarxa de transport públic regu-lar de viatgers per carretera que es pot considerar suficient –encara que millorable–,tal com es demostra pel fet que la pràctica totalitat dels municipis gironins tenenalgun sistema de transport públic que els relaciona. Tot i això, en aquests últims anyss’està fent un esforç per completar el mapa concessional de serveis públics regulars.

La Sra. Carme Miralles, que féu una reflexió sobre les innovacions conceptuals a l’en-torn de la mobilitat, els transports i el territori, va concloure que el model de mobi-litat i transport –per un costat– i el model de desenvolupament –per l’altre– sónindestriables, de manera que qualsevol política de mobilitat que es limiti només aaspectes de transport i/o tractament de l’espai públic i no incideixi en la disposicióde les activitats i la població sobre el territori està destinada al fracàs.

El regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Lleida –Sr. Francesc de Sàrraga– vainsistir en la necessitat de fer un pla supramunicipal que portés a l’adopció de lesmesures necessàries per definir un model de mobilitat d’acord amb les característi-ques de les nostres ciutats. A fi i efecte de fixar aquest model, cal un Pacte per a laMobilitat que es configuri com la eina de treball per definir com és la ciutat quevolem per a nosaltres i les generacions venidores, i en el qual cal implicar tots elsactors socials per al canvi de pautes de la mobilitat. En aquest sentit, des de la Xarxade Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat s’ha confeccionat un text que vol ser unaguia per als municipis amb els objectius de sumar esforços entre tots els agentsimplicats i d’ajudar a establir les bases sobre el model de mobilitat que es desitja.

Per la seva part, el Sr. Jordi Figueras va explicar què són les Oficines Facilitadores dela Mobilitat, les quals han de donar a conèixer tots els detalls necessaris del transportpúblic i així incrementar la seva utilització, contribuint a reduir l’ús del vehicle privattot informant dels possibles itineraris, companyies de transport públic, horaris de sor-tida i arribada, millors combinacions, parades i connexions, ofertes econòmiques, llocsde compra de bitllets, etc., a més de donar alternatives a l’ús del vehicle privat (perexemple, com compartir cotxe, el car-sharing –un sistema de lloguer de cotxes– o ellloguer i itineraris per a bicicletes). Val a dir que en aquests moments no existeix capd’aquestes oficines a Catalunya, i és del tot oportú que des del CILMA es treballi ambl’objectiu de posar-ne una en funcionament en l’àmbit de les comarques de Girona.


3.1 Jornades “Mobilitat,transport i territori. Capa una mobilitatsostenible a lescomarques de Girona”

3 Resum d’activitats1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Ponents i públic assistent coincidiren en la necessitat de buscar un consens entremobilitat i territori per tal d’assolir models de desenvolupament més sostenibles. Peraixò és necessari implicar tots els agents i cercar possibles solucions que millorin lescondicions de mobilitat dels nostres municipis.

L’elaboració de pactes per a la mobilitat en els diferents pobles i ciutats pot obrirun espai de treball comú entre els diferents agents i sectors implicats. De maneraparal·lela, fóra oportuna la creació d’oficines de la mobilitat que signifiquessin peral ciutadà tenir l’accés a una major i millor informació sobre el transport públic, lesalternatives al vehicle privat o la promoció activa de la mobilitat sostenible, entrealtres aspectes.

Data i lloc29 de maig de 2002, sala d’actes de la Farinera. Girona.

ObjectiusL’objectiu del seminari va ser donar a conèixer als municipis de les comarques deGirona i a totes les persones i entitats interessades, propostes d’organització de laSetmana de la Mobilitat Sostenible i Segura –que es va celebrar del 16 al 22 desetembre– així com del Dia europeu sense cotxes “A ciutat, sense el meu cotxe!”–que es féu coincidir amb l’últim dia de la Setmana.

OrganitzacióGeneralitat de Catalunya, Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP),Diputació de Girona i CILMA.

PonentsEl seminari va ser presentat per la Sra. Isabel Salamaña –responsable de la Comissió deMobilitat del CILMA– i pel Sr. Josep M. Dacosta –tècnic de la delegació territorial deMedi Ambient de Girona. Els ponents varen ser el Sr. Pau Noy –president de l’Associacióper a la Promoció del Transport Públic (PTP) i coordinador de la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura–, el Sr. Joan Estevadeordal –president de l’Associació de Defensadels Vianants–, els Srs. Paco Molinero i Albert García –membres de la CoordinadoraCatalana d’Usuaris de la Bicicleta–, el Sr. Andreu J. Martínez –cap de servei territorialde Trànsit de Tarragona–, el Sr. Lluís Carrasco –responsable de mobilitat de l’ajuntamentde Sant Feliu de Llobregat– i la Sra. Judit Vilà –tècnica del CILMA.

AportacionsEl compromís adoptat pels ajuntaments per participar en el Dia sense Cotxes ivoluntàriament en la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

15

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

3.2 Seminari tècnic“Setmana de laMobilitat Sostenible iSegura”

Les Jornades Mobilitat, Transport iTerritori tingueren per objectiu analitzarla problemàtica derivada de la mobilitat

i plantejar eines i instruments degestió. A la imatge, la responsable de la

Comissió de Mobilitat del CILMA, Sra.Isabel Salamaña, i el regidor de Medi

Ambient de l’ajuntament de Lleida, Sr.Francesc de Sàrraga. Fo

nt:

CILM

A

consistia a implementar noves mesures de caràcter permanent a favor de la mobili-tat sostenible durant el 2002 –especificades prèviament per la ComissióInstitucional– i, a més, establir una o més àrees de la ciutat reservades exclusiva-ment a vianants, ciclistes i transport col·lectiu durant el 22 de setembre.

Si s’optava per participar a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, cada diade la setmana s’havia de dedicar a un tema concret relacionat amb la mobilitat urba-na –transport públic, vianant, bicicleta, ús responsable de la moto, nens i vies ver-des, portes obertes i, finalment, sense cotxes i sense accidents. Per aquest motiu elconjunt de les ponències aportaven propostes de tota mena per organitzar accionsa cada jornada, així com també instaurar mesures permanents al llarg de l’any.

Data i lloc6 de juny de 2002, Hotel Fornells Park. Fornells de la Selva.

ObjectiusJornada informativa i de debat al voltant de la Llei de la intervenció integral de l’ad-ministració ambiental, la qual pretén establir el sistema d’intervenció administrati-va de les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut deles persones en l’àmbit territorial de Catalunya. Les diferents sessions incidiren enel desplegament d’aquesta Llei així com en les oportunitats i dificultats que hananat sorgint.

PonentsLa presentació va anar a càrrec del Sr. Josep Amat, aleshores president en funcionsdel CILMA, i actuà de moderador el Sr. F. Xavier Corominas, membre de la JuntaExecutiva del CILMA. Els ponents van ser els Sr. Alfons Manuel López –directorgeneral de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya–, el Sr. Antoni Sorolla –director d’Actuació Urbanística de l’ajuntamentde Barcelona–, el Sr. Julio Sanz –vocal de la Junta del Col·legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Girona i president de la Comissió d’Exercici Lliure del CETIG–, i el Sr.Jesús Ramón –membre de l’Associació d’Entitats Ambientals de Control deCatalunya.

AportacionsEl director general de Qualitat Ambiental –Sr. Alfons Manuel López– va fer balanç del’aplicació de la llei d’IIAA, que considerà satisfactòria malgrat que resten aspectesper solucionar, com els expedients que encara es resolen fora de termini, els projec-tes que es presenten amb deficiències i la regularització dels establiments que fun-cionen de manera clandestina.


3.3 Jornada “La Llei dela intervenció integralde l’administracióambiental”

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

El seminari tècnic Setmana de laMobilitat Sostenible i Segura serví per

aportar propostes d’organització alsmunicipis gironins. Fo

nt:

CILM

A

El Sr. Antoni Sorolla va fer una acurada explicació de l’experiència d’aplicar l’orde-nança municipal d’activitats de l’ajuntament de Barcelona, i que té per finalitat uni-ficar els procediments d’intervenció municipal i integrar en un únic permís el con-trol preventiu de les activitats.

Per la seva part el Sr. Julio Sanz destacà que la tasca del tècnic no era la simpleredacció d’un projecte, sinó que havia de posar en consonància els interessos delsempresaris amb el control que ha d’exercir l’administració amb la seva normativa iamb el respecte a l’administrat i l’interès social. Ha de produir-se un contacte per-manent entre l’administració i els col·lectius de tècnics per poder actualitzar demanera constant la relació entre les parts que intervenen en la implantació d’unaactivitat.

Finalment, el Sr. Jesús Ramón concretà la tasca de l’Associació d’Entitats Ambientalsde Control de Catalunya i definí els seus objectius, bàsicament centrats a ser inter-locutors únics davant les diferents administracions així com ajudar en la formulacióde reglaments i noves tècniques d’actuació.

La jornada es va cloure amb un col·loqui moderat pel Sr. F. Xavier Corominas, vice-president del CILMA, que féu una valoració molt positiva de la jornada, tant per l’as-sistència com per l’interès i qualitat dels temes aportats.

El dia 19 de març de 2002 es reuní la Comissió d’Infraestructures del CILMA ambrepresentants dels municipis de les comarques de Girona afectats pel traçat delTGV. Aquests demanaren que el CILMA esdevingués el seu òrgan de representaciói l’únic interlocutor davant les administracions en les negociacions per aconse-guir un traçat acceptat per tots i cadascun dels ajuntaments. Posteriorment, eldia 26 de març, la Junta Executiva va acceptar aquesta petició i decidí consti-tuir la Taula de negociació del Tren de Gran Velocitat (TGV). També s’acordà rea-litzar contactes amb el Ministeri de Foment i els departaments de PolíticaTerritorial i de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’a-rribar als acords més favorables possible per als municipis representats, en elsentit de reduir l’impacte ambiental i d’aconseguir les millors compensacionseconòmiques.

El dia 25 d’abril, alcaldes i regidors gironins realitzaren una visita a Montblanc–Conca de Barberà– acompanyats pel regidor d’aquest municipi Sr. Josep Andreu,l’alcalde de Tarrés, Sr. Joan Domènech, i pels tècnics del Gestor d’InfraestructuresFerroviàries –GIF– del Ministeri de Foment. Allà es comprovà l’impacte de les obressobre el territori i la magnitud dels treballs realitzats.


3.4 El pas del Tren deGran Velocitat (TGV) perles comarques de Girona

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

El Sr. Alfons Manuel López, directorgeneral de Qualitat Ambiental, en la

seva intervenció a la jornada sobre laLlei d’intervenció integral de

l’administració ambiental. Font

: CI

LMA

Al cap d’uns dies –el 30 d’abril– es reuní per primer cop la taula de negociació delTGV i s’acordà la creació d’una comissió de treball integrada per sis municipis, a mésde Girona i Figueres. S’encarregà a aquesta comissió la redacció d’un manifest quepogués ser subscrit com a document programàtic per part de tothom. El manifest,un cop redactat, es féu arribar a tots els municipis per a la seva aprovació en ple is’acordà la convocatòria d’un acte públic de signatura a Palol Sabaldòria –Vilafant.És així com el 15 de juny es reuniren nombrosos representants dels municipis afec-tats per subscriure el manifest i establir les bases i compromisos d’actuació conjun-ta. Les ciutats de Girona i Figueres varen ser presents a l’acte expressant d’aquestaforma el seu suport, tot i que finalment no subscribissin el document atesa l’espe-cificitat del pas del TGV pel seu territori –de caràcter bàsicament urbà. Val a dir quetan sols dos dels municipis afectats pel traçat del TGV van expressar la seva volun-tat explícita de no adherir-se al manifest.

Amb la signatura del manifest de Palol Sabaldòria es pretenien els següents objec-tius:

" Definir un únic interlocutor entre els municipis afectats i les administracions res-ponsables de l’execució del traçat.

" Consensuar una proposta unitària de tots els municipis de les comarques deGirona.

" Obtenir el suport de les administracions implicades per aconseguir un traçatacceptat per tots els municipis, tant pel que fa a la definició del recorregut, l’es-tabliment de les mesures minimitzadores i de correcció de l’impacte ambientalcom a l’obtenció de les oportunes compensacions econòmiques.

" La col·laboració entre les institucions implicades en les fases prèvia, constructi-va i de manteniment de les obres.

El dia 18 de juliol es convocà una reunió a la seu del CILMA en la qual el Sr.Jordi Casso –subdirector general de la Secretaria per a les ActuacionsConcertades del departament de Política Territorial i Obres Públiques– i el Sr.Xavier Flores –cap del servei de Concertació Territorial– van informar de lesfases ja fetes i per efectuar del procediment administratiu per a l’execució delTGV i dels organismes competents que les desenvoluparien. També s’exposà lesafectacions i la situació de l’estudi d’impacte ambiental del traçat del TGV enels límits administratius de les comarques de Girona. En aquest sentit es vaconcloure:

" Que era necessari que cada municipi realitzés un plànol jeràrquic de passos icamins que quedessin afectats pel traçat del TGV.

" Que s’enviaria al Sr. Benigno Blanco –secretari d’Estat d’Infraestructures delMinisteri de Foment– una carta de presentació de la Taula de Negociació sobre eltraçat del TGV a les comarques de Girona i del compromís de treball adoptat con-juntament entre tots els municipis a través de la signatura del Manifest de PalolSabaldòria.

" Que se celebrarien diferents reunions de treball per trams, amb la finalitat queels municipis aportessin les propostes de millora ja estudiades sobre el traçat.Totes aquestes propostes s’acabarien aplegant en un únic document que poguésser finalment incorporat al projecte constructiu.

Els dies 30 i 31 de juliol es van realitzar les reunions per trams del traçat, es reco-lliren les primeres inquietuds dels municipis i es constatà l’existència o no d’unani-mitats en el traçat entre diferents límits administratius.

Cal dir, ja per últim, que abans de finalitzar l’any s’han efectuat els corresponentscontactes amb el secretari d’Estat d’Infraestructures –Sr. Benigno Blanco– a fi i efec-te d’establir les bases de col·laboració tècnica entre el Ministeri de Foment i el propiCILMA.


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Les actuacions derivades del futur pasdel TGV per les comarques de Girona

tingueren el seu punt culminant en lasignatura del manifest de Palol

Sabaldòria, on un nombrós grupd’alcaldes i regidors establiren les bases

per a una actuació conjunta. Font

: CI

LMA

MANIFEST DE PALOL SABALDÒRIA

Els sotasignats d’aquest document, alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats pel traçat del tren de gran velocitat (TGV),reunits a Palol Sabaldòria el dia 15 de juny de 2002

Declarem:1r. Que més enllà dels posicionaments particulars de cada municipi en relació amb el model de país que es desitja i de qui-

nes han de ser les modalitats de transport a potenciar, tots compartim una gran preocupació davant la futura implanta-ció del TGV a les nostres comarques.

2n. Que el territori gironí, si bé deu part de la seva puixança econòmica a l’estratègica situació geogràfica respecte aEuropa i a la seva situació connectiva, fonamenta també en bona mesura els seus actius en un terri-tori de gran qualitat paisatgística i en una indústria turística atreta per un entorn tan harmòniccom divers.

3r. Que el pas del TGV pels nostres municipis comportarà forts impactes damunt el territori i elsseus valors patrimonials. Cap mesura correctiva o compensatòria no ens farà obviar els danysirreversibles sobre el paisatge, el medi natural, el llegat històric i cultural, les activitats econòmi-ques i la vida social, així com les mateixes persones i llur qualitat de vida.

4t. Que malgrat l’impacte desigual que aquest eix viari pot tenir en cadascun dels municipis represen-tats, el sotasignats actuen de forma col·legiada i solidària. Si de veritat ens trobem davant d’unainfraestructura d’interès general per al conjunt del país, també s’han d’entendre com a col·lectiusels possibles danys ocasionats i les millores a assolir.

Per tot això exposat i en conseqüència,

Decidim de manera lliure i voluntària constituir-nos com a taula de representació única per aqualsevol negociació amb les administracions competents en la matèria i amb capacitat per al’execució del projecte del TGV.

En aquest sentit, i com a col·lectiu organitzat i representants dels ciutadans pel territori delsquals ha de discórrer aquest traçat, acceptaríem aquesta infraestructura, si es compleixen elscondicionants següents: I. Que les administracions acceptin també els nostres criteris en relació amb el traçat i les mesu-

res de minimització de l’impacte del TGV. Si de veritat és cert que ens trobem davant d’unainfraestructura de darrera generació, també ho han de ser els mitjans tècnics i econòmicsque s’hi destinin, així com modèliques les actuacions correctores i les sensibilitats pel terri-tori damunt el qual es durà a terme.

II. Que s’apliquin acuradament les mesures correctores acordades, obtenir les oportunes com-pensacions per l’ús del territori en les fases constructiva i d’explotació, així com percebreindemnitzacions per tots aquells impactes i greuges que no puguin ser evitats amb l’apli-cació de criteris tècnics o de gestió de l’obra. Aquests recursos hauran de revertir entots i cadascun dels municipis amb l’objecte de recuperar la qualitat de vida sostreta ide refermar la identitat col·lectiva.

III. Que la important inversió que es preveu per a la construcció del TGV vagi tambéacompanyada de significatives millores del transport públic entre els pobles i ciu-tats de les nostres comarques. No debades el tren de gran velocitat no podrà satis-fer les creixents demandes de mobilitat quotidiana de la ciutadania. És precisamentaquest entrellat de comunicacions entre pobles i ciutats el que articula el territori icontribueix de veritat al seu reequilibri.

I en prova del nostre compromís i de les demandes que fem, signem aquest document a PalolSabaldòria el dia 15 de juny de 2002.

Dates i lloc15, 17, 22 i 24 d’octubre de 2002, a la seu del CILMA a Girona.

ObjectiusL’objectiu del curs fou estudiar el paper que poden tenir les deixalleries en la gestiópreventiva dels residus, analitzar els resultats d’algunes de les que funcionen a lescomarques de Girona i treballar en les propostes de millora a partir de la compara-tiva amb altres instal·lacions de referència.

OrganitzacióComissió de Residus – CILMA.

ProfessorsSr. Jacobo Ruiz –tècnic de la delegació territorial de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya–, Sra. Glòria Brugada –tècnica de l’Ajuntament de Sant Feliu deGuíxols–, Sr. Marc Marí –tècnic de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí– i Sra. MercèGirona –responsable del Centre d’Ecologia i Projectes alternatius (CEPA).

ParticipantsResponsables d’empreses gestores de les deixalleries, governants i tècnics locals.

AportacionsEl Sr. Jacobo Ruiz explicà el marc normatiu de la implantació i l’explotació de lesdeixalleries a Catalunya. Va recordar com a més destacat que –segons la Llei 6/1993reguladora dels residus-, els ens locals han d’oferir, com a mínim, el servei de reco-llida, transport, valoració i disposició del rebuig. A més, els municipis de més de5.000 habitants tenen l’obligatorietat de prestar el servei de deixalleria. També varemarcar que el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006(PROGEMIC) promou la valoració, i ha establert com a objectiu específic estendre laprestació del servei al total de la població catalana. És per això que es pretén cons-truir noves deixalleries en municipis d’entre 2.000 i 5.000 habitants, implantar dei-xalleries mòbils en les poblacions de menys de 2.000 habitants i nuclis aïllats, aixícom establir minideixalleries en grans superfícies i petits recuperadors de barri. Através d’aquesta xarxa es vol recollir selectivament a Catalunya més del 8% del totaldels residus municipals generats a finals de l’any 2003 i més del 10% per al final de2006.

Actualment, la majoria de municipis de més de 5.000 habitants de les comarques deGirona disposen de deixalleria. Alguns dels municipis petits poden accedir a la delsmunicipis grans o bé, en alguns casos, en comparteixen una de mòbil que ofereix elpropi consell comarcal. De tota manera encara falta completar –mitjançant el PRO-GEMIC– aquesta xarxa d’infraestructures per a la recollida selectiva.

3.5 Curs de formaciósobre “La gestiópreventiva de lesdeixalleries gironines. Elmodel Residu Mínim”

Implantació de les deixalleries ales comarques de Girona.

1994-2002

MU: municipalSM: supramunicipal

CO: comarcal


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Municipi Any Abast Municipi Any AbastOlot (I) 1994 MU Olot (II) 2000 COCastelló d’Empúries (I) 1995 MU Lloret de Mar (I) 2000 MUGirona 1996 MU Llançà 2001 MUL’Escala 1997 MU Sant Joan les Fonts 2001 SMCastelló d’Empúries (II) 1998 MU Besalú 2001 SMSant Feliu de Guíxols 1998 MU Sant Feliu de Pallerols 2001 SMCassà de la Selva 1998 MU Banyoles 2001 COSalt 1998 MU Roses 2002 MUFigueres 1999 MU La Jonquera 2002 SMCalonge 1999 MU Ripoll 2002 COPalamòs 1999 MU Navata 2002 MUTorroella de Montgrí 1999 MU Castell-Platja d’Aro 2002 MULlagostera 1999 MU Maçanet de la Selva 2002 MUArbúcies 1999 MU Sant Hilari Sacalm 2002 MUSanta Coloma de Farners 1999 MU Celrà En construccióPedret i Marzà 2000 SM Tossa de Mar En construccióPalafrugell 2000 MU Cadaqués En construccióPuigcerdà 2000 CO

Font

: Ju

nta

de R

esid

us.

Gene

ralit

at d

e Ca

talu

nya.

En la seva intervenció, la Sra. Glòria Brugada va comentar l’experiència i model degestió de la deixalleria de Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas cal destacar la granparticipació per part dels vilatans i escolars del municipi, fet que ha comportat quea banda de ser una infraestructura de recollida selectiva de residus esdevingui tambéun centre de sensibilització i educació ambiental.

El Sr. Marc Marí va explicar la gestió efectuada a la deixalleria de Torroella de Montgrí,els resultats sobre els usuaris i les sortides de residus. Va destacar la implantaciód’una central solar a la deixalleria –no connectada a la xarxa– amb panells fotovol-taics per abastir d’electricitat l’enllumenat exterior, l’oficina i la bàscula.

Per la seva part la Sra. Mercè Girona féu una anàlisi de les deixalleries que seguei-xen el model de gestió Residu Mínim, aplicat gràcies al suport de la Junta de Residus,de l’Entitat Metropolitana de Residus i de més de 40 municipis catalans que ja hoestan desenvolupant.

El model Residu Mínim consisteix en un model de recollida selectiva integral en ori-gen, que vol potenciar la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, fomentar laparticipació ciutadana i recollir selectivament el 100% de la brossa per assegurarrecuperar el màxim percentatge de materials (l’horitzó Residu mínim és el 75%). Ésper això que cal eliminiar el contenidor de brossa barrejada per a rebuig. També con-sisteix a separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat illiure de materials tòxics.

Les deixalleries que segueixen els criteris de gestió de Residu Mínim han obtingut elsmillors resultats de participació ciutadana de Catalunya, de recuperació de materialsi de recollida de residus especials d’origen domèstic. També els costos de funciona-ment són dels més baixos, en gran part pels condicionants que ho afavoreixen: bonaubicació al nucli urbà de la població, disseny que prioritza els espais coberts i tan-cats, criteris que asseguren un mínim rebuig, formació adequada dels operaris i cam-panya intensiva d’educació.

Un dels dies del curs es va realitzar una visita d’un matí a la deixalleria de Molins deRei i al Punt Verd de Castellbisbal. Totes dues instal·lacions segueixen els criterisde gestió del model Residu Mínim. A la deixalleria, els assistents van poder observarles seves característiques de disseny, la separació de materials, el desballestamentde voluminosos i l’emmagazematge dels especials. També van poder veure el funcio-nament de la Font Solar Autònoma, que proporciona energia elèctrica a tota la ins-tal·lació. Pel que fa al Punt Verd de Castellbisbal, és un clar exemple de deixalleriapetita propera al centre comercial de la vila.

A tall de resum podem dir que cal encara un major esforç per implicar els nois i noiesen edat escolar i la població en general per tal que participin i coneguin el funcio-nament d’aquestes instal·lacions, així com les possibles destinacions dels materialsrecollits, tal i com ja han demostrat algunes deixalleries.

Els gestors de residus que operen a les comarques de Girona són insuficients o noexisteixen per a alguns residus, de manera que s’ha de recórrer als de les altresdemarcacions. Això comporta que en ocasions es trigui molt a donar el servei o nos’acabi prestant, ja que no els surt a compte el desplaçament. És per aquest motiuque caldria una coordinació entre les deixalleries d’una mateixa zona, de manera queles empreses gestores dels residus poguessin fer diverses recollides aprofitant unúnic trajecte.

Segons van manifestar els assistents, el curs ha respost a les seves expectatives. Enles enquestes que es feren destaca l’elevat nombre d’intercanvi d’experiències, ideesi projectes en la gestió conjunta d’aquestes instal·lacions, i també la incidència delcurs en l’aspecte educatiu. Tanmateix s’ha trobat a faltar la participació de més dei-xalleries que no hi eren representades. Creuen que en una pròxima edició s’hauriad’incidir més en els aspectes econòmics i en els sistemes concrets de bonificació fis-cal.

21

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

La campanya europea pretén informar la ciutadania de l’actual esquema de mobili-tat, basat en l’ús intensiu i abusiu del vehicle particular. En l’àmbit de les comar-ques de Girona, el CILMA –integrat en la Comissió Institucional del Dia sense Cotxes–ha dinamitzat la campanya celebrada del 16 al 22 de setembre, coincidint la darre-ra jornada amb el Dia Sense Cotxes. Des de la C.I. s’ha valorat com a fet molt posi-tiu la bona assistència d’ens locals en el seminari celebrat a Girona –el 29 de maig,a la sala d’actes de la Farinera– i sota l’organització del CILMA, així com el treballdesenvolupat per l’entitat i que ha permès assegurar l’adhesió d’un nombre major demunicipis respecte a l’any anterior.

S’ha de constatar que tot i que els resultats d’enguany del DSC en l’àmbit deCatalunya han quedat lluny dels objectius –segurament pel fet d’escaure’s en festiu–,l’adhesió institucional ha estat molt destacable: dinou municipis adherits al DSC,dels quals sis, conjuntament amb dos consells comarcals i la Universitat de Girona,han participat a la SMSS. En qualsevol cas, el més important són les mesures per-manents que han adoptat els municipis al llarg de l’any.

Per tal de contribuir a la difusió de la Jornada, el CILMA va publicar un anunci enpremsa sobre la bicicletada del dia 22 de setembre –Dia sense Cotxes– així com laFira d’energies renovables de Cassà de la Selva.

Tot seguit es mostra una taula amb els municipis gironins signataris de la CartaEuropea que han participat en el dia europeu “A ciutat, sense el meu cotxe!”, ialguns també en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A la taula hi tro-bareu igualment exposades les mesures permanents que s’han implantat al llarg del’any 2002, i també les activitats culturals i socials.


3.6 Coordinació de lacampanya europea “Aciutat, sense el meucotxe!” i de la Setmanade la MobilitatSostenible i Segura

Els participants al curs de formaciósobre la gestió preventiva de les

deixalleries gironines en la seva visita ales instal·lacions de Molins de Rei,

gestionades sota el model ResiduMínim. Fo

nt:

CILM

A

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4


Ens local

Banyoles

La Bisbal del’Empordà

Blanes

Cassà de laSelva

Castellód’Empúries

Celrà

Figueres

Flaçà

Girona

Lloret deMar

Mesures permanents

- Aparcament de bicicletes.- Carril de bicicleta.- Educació vial.

- Restringir el trànsit al barri vell de la ciutat.- Instal·lar nous pàrquings de bicicletes.- Establiment de campanyes dirigides als centres educatius sobre

educació vial.

- Aparcaments de bicicletes.- Àrees reservades al transport públic.- Noves línies i ampliació de freqüència.- Webs i serveis d’informació.

- Tram de preferència invertida al carrer del Molí i la Mel.- Crear passos de vianants elevats.- Classes de seguretat vial als centres educatius, a càrrec de la

Policia Municipal.

- Mesures restrictives de circulació d’automòbils al nucli antic.- Carrils i circuits de bicicleta.- Disminució de zones d’aparcament i creació de zones blaves.

- Ampliar la xarxa de carrils de bicicleta.- Augmentar els aparcaments de bicicleta.- Alentir la velocitat en alguns carrers amb passos de vianants elevats.- Aprovar la Carta Europea dels Drets dels Vianants.

- Trànsit restringit a la Rambla.- Creació d’aparcaments de bicicletes.- Entrada en servei d’una nova línia d’autobusos.

- Construcció de voreres i enllumenat al camí del Cementiri, perpermetre el pas de vianants amb seguretat.

- Acabament de la vorera en el camí Reial, a la zona propera a laconnexió amb el carrer Pau Casals.

- Connexió del carrer Sant Josep amb l’antiga carretera de Palamós.Es farà un accés exclusiu per a vianants recuperant un antic camí.

- Construcció de vorera a la carretera GV-6424 en el tram comprèsentre els carrers Comerç i Pompeu Fabra.

- Construcció de pas de vianants amb semàfor en el pas a nivell.

- Anar completant la xarxa urbana de carrils bici.- Increment de les línies de transport públic.- Mesures per a la pacificació del trànsit: eixamplament de

voreres a diferents carrers de la ciutat.

- Ampliació del recorregut de les línies L1 i L2 de transportpúblic, que enllacen les urbanitzacions existents al termemunicipal amb el nucli urbà de la població.

Activitats de la SMSS i del DSC

- Tallar els carrers del barri vell i el passeig de la Indústria altrànsit de vehicles.

- III Bicicletada popular. Obsequi a tots els participants amb un lotde productes.

- Falques publicitàries a Radio Banyoles i TV Banyoles, així compenjada de diverses pancartes anunciant l’esdeveniment.

- Cercavila.- Passejada popular en bicicleta.- Circuit de bicicletes.

- Iniciativa conjunta amb el consell comarcal del Gironès de tramesad’una carta a tots els joves de la població, per tal que poguessin ferservir de forma gratuïta durant el DSC la línia d’autobús que uneixCassà amb Girona. El bitllet adjunt va incloure un missatge sobre laproblemàtica ambiental que els cotxes comporten a la ciutat.

- Transport públic gratuït.- Aprovació de la Carta Europea dels Drets dels Vianants.- Servei de la Policia Municipal de regulació de l’ús correcte de les

zones de vianants.- Acció de sensibilització de l’ús del casc i control de sorolls per

part de la Policia Municipal.- Inauguració i presentació de la xarxa d’aparcaments per a bicicletes.- Presentació de l’esborrany de Pla Director d’ús de la bicicleta.- Presentació de la futura xarxa de bicicarrils.- Anàlisis de la mobilitat a la ciutat amb les escoles del municipi.- Activitat de descoberta dels espais urbans públics per part dels

alumnes de primària.- Conferències, exposicions, espectacles, sortejos, etc.

- Preu reduït pel bitllet senzill i gratuït per les persones amb targesde viatge.

- Campanya per promoure les actituts cíviques dels conductorsquan aparquen.

- Operació RING-RING: qualsevol ciclista que, de camí a la feina oals estudis, s’acostava als punts d’acollida, rebia una bossa ambla premsa del dia, un petit esmorzar i un regal sorpresa. Tot defranc, només pel fet de pedalar fins als llocs establerts.

- Presentació de les bicis universitàries, conjuntament amb laUniversitat de Girona.

- Control gratuït de soroll.- Concentració de ciclistes urbans.- Caminades, espectacles, escultures, etc.- Ruta amb bicicleta Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols, amb dinar

popular i autobús de tornada.

- Iniciativa per compartir cotxe.- Circuit d’educació vial.- Conferència, cursa popular BTT, jocs per a la mainada, recorregut

amb el trenet.

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Ens local

Olot

Palafrugell

Palamós

Les Preses

Roses

Salt

Sant Feliude Guíxols

Sant Juliàde Ramis

Tossa deMar

ConsellComarcal dela Cerdanya

ConsellComarcaldel Gironès

Universitatde Girona

Mesures permanents

- Aparcaments de bicicletes.- Mesures per pacificar el trànsit.- Regulació de la mobilitat sostenible (ordenances municipals):

cens de bicicletes, incentius fiscals i econòmics.- Altres mesures: tres noves rutes en bicicleta, de turisme i lleure,

marcades i documentades.

- Mesures per a la pacificació del trànsit: conversió de les vies dedoble sentit en sentit únic, amb el doble objectiu d’incrementarles places d’aparcament per tal de descongestionar el centre urbà idisminuir la sinistralitat (parc del Bruguerol, rodalies de l’InstitutIES Frederic Martí Carreras i el CAP Camp d’en Prat i Llafranc).

- Seguretat vial: xerrades de la Policia local als centres educatius.- Altres mesures: senyalització per a vianants en diversos punts

del nucli antic.

- 1ª fase de construcció del carril de bicicletes.- Aparcament de bicicletes.

- Construcció de carril de bicicletes.

- Educació vial impartida per la Policia local i dirigida als alumnes decentres educatius sobre seguretat vial i el comportament ciutadà.

- Implantació de carrils per a bicicleta.

- Pacificació de trànsit al carrer de la Creu, consistent en lalimitació de la velocitat dels vehicles a 20 km/h i l’establimentde prioritat invertida per als vianants.

- Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes en diferents indretsde la ciutat.

- Millora de l’espai de la pàgina web, que té per objectiu posar encontacte persones que volen compartir el vehicle particular.

- Instal·lació d’aparcaments per a bicicletes al municipi, davantde l’aula de lectura municipal i de les escoles.

- Informació per mitjà del web de la creació d’un apartat específicsobre mobilitat.

- Pas de vianants elevat a nivell de vorera.- Construcció del carril per a bicicletes.- Web de medi ambient amb un apartat de mobilitat.- Jornades sobre mobilitat dirigides a alumnes de centres

educatius.

- Seguretat vial: xerrades a alumnes i convocatòria de premisescolars.

- Col·laboració amb els ajuntaments de la comarca amb lainformació viària.

- Aparcaments per a bicicletes.- Inauguració del servei de bicicletes universitàries, conjuntament

amb l’Ajuntament de Girona.- Webs i serveis d’informació (transport, recorreguts a peu i

itineraris, borsa de bicicletes i complements).- Revisió del funcionament i actualització del conveni UdG-RENFE.- Campanya d’educació i sensibilització a través de cartells

informatius.

Activitats de la SMSS i del DSC

- Inauguració d’una patrulla de policia en bicicleta. Nou servei, node caràcter fix, però sí intermitent.

- Suport i publicitat a un servei de compartir cotxe que té enmarxa l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa.

- Marcatge de bicicletes, que tindrà continuïtat durant tot l’any.- Campanya “Un dia sense el teu cotxe”. Es tracta de

comprometre’s a no agafar el cotxe un dia per setmana,identificat amb un adhesiu. Com a compensació, l’Ajuntamentoferirà avantatges en determinats serveis municipals com perexemple entrades mensuals a la piscina municipal.

- Exposicions, conferències, visites guiades, bicicletada, jocsinfantils amb bicicletes, pel·lícules, etc.

- Iniciativa conjunta amb el consell comarcal del Gironès de l’enviamentd’una carta a tots els joves de la població, per tal que poguessin ferservir de forma gratuïta durant el DSC, la línia d’autobús que uneixGirona amb Salt. El bitllet adjunt va incloure un missatge sobre laproblemàtica ambiental que els cotxes comporten a la ciutat.

- Campanyes diverses: vine al cinema amb bicicleta, vine amb eltransport públic, vine al mercat amb bicicleta, vine a l’institutamb bicicleta, vine a l’institut amb casc i estaciona correctament.

- Recompte del trànsit.- Publicacions locals, cartells i web.- Conferència, enquesta ciutadana, exposició, moguda en

bicicletes i patins, etc.

- Infotext TV Tossa, ràdio Tossa, pàgina web.- Material educatiu per a l’escola: “Drets i deures dels vianants”.- Sortida en bici.- Campanya “moto verda”: tríptics i adhesius als motoristes.- Espectacles, excursions, etc.

- Taula – debat: les possibilitats de mobilitat amb transport pública la Cerdanya (mancances, problemes i solucions).

- Caminada popular, bicicletada i dinar.

- Iniciativa conjunta amb l’ajuntament de Salt i Cassà de la Selva del’enviament d’una carta a tots els joves de la població, per tal quepuguin fer servir de forma gratuïta, durant el DSC, la línia d’autobúsque uneix Girona amb Salt. El bitllet adjunt va incloure un missatgesobre la problemàtica ambiental que els cotxes comporten a la ciutat.

- Difusió del conveni UDG-RENFE.- Campanya d’informació sobre les vies verdes existents a les

comarques de Girona.- Difusió de les mesures proposades per la UdG (borsa de cotxes) i

de les activitats d’altres col·lectius.- Enquesta sobre hàbits de transport, informació en plafons sobre

mobilitat i mitjans de transport i cursa de mitjans de transport.

El govern de la Generalitat es troba en fase d’elaboració de l’Agenda 21 de Catalunya,responent a una resolució del Parlament de l’any 1997. Es tracta d’un pla governa-mental que ha de sorgir d’un pacte amb els ciutadans i els agents socials i econò-mics. Tots plegats han d’intervenir col·lectivament en un procés obert, participat idemocràtic, tal com és característic dels processos de planificació estratègica.

El CILMA, com a associació d’ens locals que promou el debat i les polítiques en béd’un desenvolupament sostenible, decidí participar de forma activa en la fase deconsulta territorial del procés. És per això que féu una crida als municipis i comar-ques de Girona per tal que fessin saber el seu parer, expressessin els seus neguits iplantegessin propostes de solució en els tallers de debat territorial sobre el docu-ment de consulta de l’Agenda 21 de Catalunya.

Cadascun d’aquests tallers, convocats separadament per les comarques del litoral iprelitoral –Alt i Baix Empordà, la Selva i Gironès– i per les comarques de l’interior imuntanya –Pla de l’Estany, Garrotxa, Ripollès i Cerdanya–, es va estructurar en duessessions, en les quals van participar una trentena d’ens locals. La primera, celebra-da a la Bisbal d’Empordà i Olot, pretenia informar els municipis i comarques del pro-cés al qual se’ls convidava a participar, donar-los una metodologia de màxims perfomentar la participació en els seus respectius àmbits i oferir-los un guió orientatiu–i que pogués animar el debat i la participació– dels eixos temàtics de l’Agenda 21de Catalunya. La segona trobada, tanmateix, tingué per objectiu que cada ens localfes les seves aportacions, posés en comú les idees i arribés a una posició de con-sens.

Entre la primera i la segona trobada territorial cada municipi i comarca tenia la pos-sibilitat de convocar els seus agents sectorials (associacions, empreses, entitats,etc.) i trobar-se en una primera reunió informativa per comunicar els objectius delprocés i donar-los el guió dels temes a tractar. De forma paral·lela, es podia ferigualment una convocatòria veïnal a cada municipi o comarca, adreçada a personesinteressades, associacions de veïns, entitats afins i a la població en general. Elsajuntaments participants convocarien els seus veïns i es trobarien també en una pri-mera reunió informativa per explicar-los els objectius i donar-los el guió dels temesa plantejar. Una o dues setmanes després de les primeres reunions informatives sec-torials i veïnals es contemplaven segones reunions per posar els temes en comú irecollir les propostes dels participants. Pel que fa als acords, es recollirien per con-sens.

A fi i efecte de donar a conèixer el procés a la ciutadania i a les entitats i agentssocials i econòmics, el CILMA publicà un anunci2 a la premsa gironina en el qual s’in-formava dels objectius de l’Agenda 21 de Catalunya i també –per a aquells que aixího havien cregut oportú– de les diferents convocatòries de participació fetes pelsens locals.

En la segona trobada territorial totes les opinions i propostes es van integrar en unúnic document3, que va ser aprovat per la Junta Executiva del 21 de novembre i apor-tat posteriorment al procés d’elaboració de l’Agenda 21 de Catalunya.


3.7 L’Agenda 21 deCatalunya

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

2 Anunci. Vegeu l’apartat 4.2.3 Aportacions al document preliminar de consulta de l’Agenda 21 de Catalunya. Vegeu l’annex 2.

3.8 Iniciativa pilot per al’elaboració decontractes tripartits

Esquema de metodologia proposadaen el procés de consulta de l’Agenda 21 de Catalunya

L’expansió de les activitats de la Unió Europea durant els últims quinze anys hasuposat un acostament a les regions, ciutats i organismes locals, actualment res-ponsables d’aplicar les polítiques comunitàries, des de les mesures agràries als fonsestructurals, passant per la normativa mediambiental. No obstant això, l’actual sis-tema de funcionament no permet una interacció prou bona entre els diferents nivellsper tal que els governs nacionals impliquin plenament les seves regions i ciutats enl’elaboració de polítiques europees. És per aquest motiu que la UE ha volgut supe-rar aquestes mancances amb la reforma del governament europeu i mitjançant lapublicació del seu Llibre Blanc.

Una de les accions sorgides d’aquesta publicació és la iniciativa pilot –impulsada perla direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea i dinamitzada per EURO-CITIES– per crear acords entre la Comissió Europea, els estats membres i altresàmbits de govern –regions i ciutats– per millorar la implementació de les polítiqueseuropees existents, contribuir al desenvolupament sostenible a Europa i integrar elsdiferents nivells europeus de governament en les Estratègies de DesenvolupamentSostenible i el 6è Programa d’Acció de Medi Ambient de la UE. Aquesta iniciativa depactes sostenibles permetrà també aplegar una sèrie d’iniciatives polítiques i acti-vitats en curs en els diferents nivells. Val a dir que com a antecedents existeix l’ex-periència holandesa sobre contractes entre les administracions d’aquest país.


Organitza: CILMAParticipen: representants electes i tècnics dels ens locals.Convocatòria: per separat, a les comarques del litoral iprelitoral -per un costat- i de l’interior i muntanya -perl’altre.

Organitza: Ajuntaments i ConsellsComarcals

Organitza: Ajuntaments i ConsellsComarcals

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Aportacions a l’Agenda 21de Catalunya

Fòrum sectorialRecollida de propostes

Reunions sectorialsDebat intern a cadascuna de les

entitats, sectors, gremis...

Reunions veïnalsDebat intern a cadascun dels barris,

carrers...

Fòrum veïnalRecollida de propostes

Fòrum territorial d’aportació d’ideesRecollida de propostes locals

i establiment del consens

Organitza: CILMAParticipen: representants electes i tècnics dels ens locals.Convocatòria: per separat, a les comarques del litoral iprelitoral -per un costat- i de l’interior i muntanya -perl’altre-.

Reunió informativa territorialPresentació del guió d’eixos temàtics i de la metodologiaper organitzar el fòrum veïnal i sectorial als municipis i

comarques

Continuïtat del debat a les agendes 21locals/comarcals

Reuniò informativa sectorial

Es convoquen sectors econòmics,gremis, entitats, tècnics i experts...

S’exposen els objectius del procés i lametodologia. Aportació del guiód’eixos temàtics a tractar a les

entitats, sectors, gremis...

Reuniò informativa veïnal

Es convoquen associacions de veïns,líders d’opinió, persones interessades...

S’exposen els objectius del procés i lametodologia. Aportació del guiód’eixos temàtics a tractar a lesassemblees de barri, de carrer...

Al llarg de l’any 2002 s’han realitzat dues trobades de les quatre que s’han acordatfer. En aquests encontres participen les ciutats/regions compromeses en la iniciati-va pilot, els estats membres corresponents i la Comissió Europea, tots amb la fina-litat d’elaborar un model de contracte tripartit. Aquests acords assegurarien que lesciutats/regions posessin a la pràctica accions emmarcades dins dels objectius defi-nits en la legislació europea. Després d’aquestes trobades, la UE es va comprometreque almenys se signi un contracte tripartit sobre un dels dos temes plantejats enmatèria ambiental: mobilitat i gestió urbana sostenible.

El CILMA forma part del grup d’experts que han de donar cos a aquests contractestripartits, de la mà de la ciutat de Girona en tant que població de major pes espe-cífic de les nostres comarques. A les diverses trobades que fins ara s’han fet –l’11 desetembre a Brussel·les i el 4 d’octubre a Rotterdam– els representants d’una i altrainstitució han estat la Sra. Montserrat Turró –vocal de la Junta Executiva del CILMAi diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona– i el Sr. Joan Manuel del Pozo–tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Girona.

El Premi Medi Ambient a iniciatives locals de les comarques de Girona 2002 ha estatconvocat –per primera vegada– amb la finalitat de reconèixer les actuacions decaràcter innovador o exemplaritzant en matèria ambiental i de sostenibilitat quehagin dut a terme els ens locals de les comarques gironines. El premi, amb una dota-ció de 2.000 euros i un guardó, va ser atorgat al consell comarcal de la Cerdanya pelprojecte “Jornades Consell - Escola per a una comarca sostenible”. Aquest projecteconsisteix a donar a conèixer als escolars de la Cerdanya les principals infraestruc-tures ambientals i de gestió de la seva comarca –l’abocador, la deixalleria, la depu-radora i la potabilitzadora–, quina utilitat tenen i com funcionen, tot plegat mit-jançant un dossier de suport i visites guiades a aquestes instal·lacions.

El jurat, que va haver d’escollir entre un total de nou projectes –tots ells d’un altnivell–, va atorgar el premi al consell comarcal de la Cerdanya atès el caràcter exem-plaritzant del projecte, la seva significativa contribució al canvi d’actituds i valorsde la població, l’aportació voluntària a la millora ambiental de les nostres comar-ques, la capacitat de mobilització demostrada de persones i col·lectius, el caràctertransversal de la proposta i el protagonisme assumit pels seus impulsors en el queés el cost total del projecte.


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

La comissària europea Sra. MargotWallström en la seva intervenció a la

jornada de l’11 de setembre de 2002 aBrussel·les, amb motiu de la reunió dela iniciativa pilot per a l’elaboració dels

contractes tripartits. El CILMA,conjuntament amb l’ajuntament de

Girona, forma part del grup d’expertsque treballen en aquest projecte. Fo

nt:

EURO

CITI

ES

3.9 Premi Medi Ambienta iniciatives locals deles comarques de Girona2002

Tots els participants al premi MediAmbient a iniciatives locals de les

comarques de Girona 2002, en l’acte delliurament celebrat el 20 de desembre

de 2002 al saló de plens de la Diputacióde Girona


El president del consell comarcal de laCerdanya, Sr. Joan Pous, rebent el

premi Medi Ambient a iniciatives localsde les comarques de Girona 2002 de

mans del president del CILMA, Sr.Miquel Noguer. Fo

nt:

CILM

AFo

nt:

CILM

A

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

La relació de projectes que s’han presentat a la convocatòria de l’any 2002 és la quesegueix:

" Reordenació de la Platja de la Rubina. Ajuntament de Castelló d’Empúries" Estació d’anellament científic d’ocells de Celrà. Ajuntament de Celrà" Racionalització energètica de la piscina municipal de Figueres. Ajuntament de

Figueres" Parc de Pedra Tosca. Ajuntament de Les Preses" Recollida selectiva d’envasos a Palamós. Ajuntament de Palamós" Procés d’Implantació del Sistema Europeu de Gestió Mediambiental (EMAS) a les

platges urbanes de Roses. Ajuntament de Roses" Deixalleria Mòbil del Baix Empordà. Consell Comarcal del Baix Empordà" Jornades Consell - Escola per a una comarca sostenible. Consell Comarcal de la

Cerdanya" Rehabilitació de la rectoria de Fitor com a punt d’acollida i d’informació de les

Gavarres amb l’ús d’energia fotovoltaica i l’aprofitament de les aigües pluvials.Consorci de les Gavarres

Jornada tècnica comarcalL’ENERGIA I ELS MUNICIPIS

Jornada sobre el subministrament d’energia als municipis i els criteris d’eficiènciaenergètica tant en edificis com en l’enllumenat públic. També s’incidí en les líniesd’ajut i el finançament a projectes.

Data i lloc9 d’abril de 2002, La Bisbal de l’Empordà.

OrganitzacióConsell Comarcal del Baix Empordà i l’ICAEN.

PonentsGovernants comarcals, tècnics de l’administració autonòmica i empreses.

AssistentSra. Judit Vilà, tècnica del CILMA.

JornadaSOLUCIONS DE SOSTENIBILITAT EN L’ÀMBIT LOCAL

Exposició i debat dels nous objectius i línies de treball del Programa de Foment de laSostenibilitat Local (2002-2003), així com presentació dels II Premis d’Iniciatives Locals deSostenibilitat, els qual tenen per objectiu incentivar els ens locals que fomenten el disseny il’execució de projectes innovadors i demostratius en l’àmbit del desenvolupament sostenible.

Data i lloc10 de maig de 2002, Girona.

OrganitzacióDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, juntament amb laDiputació de Girona i Dossier Econòmic de Catalunya.

PonentsTècnics de l’administració i responsables d’empreses. El Sr. Ramon Fortià, secretaritècnic del CILMA, féu una de les ponències.

Jornada tècnicaGESTIÓ MUNICIPAL DE RESIDUS ORGÀNICS

Jornada on es donaren a conèixer les eines per a la gestió municipal dels residusorgànics. També s’establí un debat a partir de diferents experiències municipals enla implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals.

Data i lloc16 de maig de 2002, Castell de Montesquiu (Osona).

OrganitzacióDiputació de Barcelona - Xarxa de municipis i La Vola, amb la col·laboració deldepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i CESPA.

PonentsGovernants i tècnics de l’administració autonòmica i local.

AssistentSr. Jaume Figueras, membre de la Junta Executiva del CILMA.


3.10 Col·laboració iparticipació aconferències i jornades

1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

JornadaTURISME I SOSTENIBILITAT

Jornada on s’exposaren les noves tendències en matèria d’ambientalització turística,i on s’analitzaren tant les actuacions sobre paràmetres concrets –aigua, residus ienergia– com l’estudi de caracterització del litoral català i els indicadors de soste-nibilitat elaborats pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes. També es contemplarenalgunes actuacions en l’àmbit local i de destinacions turístiques que suggereixen elcamí que cal seguir en un futur pròxim.

Data i lloc28 de maig de 2002, Platja d’Aro.

OrganitzacióDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

PonentsTècnics de l’administració i el CILMA. Per part de la nostra entitat hi intervé el Sr.Lluís Planas, assessor del CILMA.

V fòrum de la seguretatLLEI D’INTERVENCIÓ AMBIENTAL DE L’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL: ELBALANÇ

Trobada de dos dies on s’analitzà acuradament la implementació de la llei d’IIAA, lescaracterístiques del projecte tècnic i la seva avaluació i control, així com les pers-pectives de futur.

Dates i lloc30 i 31 de maig de 2002, Barcelona.

OrganitzacióInstitut d’Estudis de la Seguretat. Fundació Privada.

Col·laboracióDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i Pricewaterhousecoopers.

PonentsTècnics de l’administració autonòmica, representants d’associacions municipals itècnics d’entitats ambientals de control.

AssistentSr. Xavier Corominas, membre de la Junta Executiva del CILMA.


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

JornadaDESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC A CATALUNYA I EUROPA

Amb motiu de la creació de l’Observatori Estratègic a Catalunya (ODECAT) per partde la Generalitat de Catalunya, es realitzà aquesta jornada a fi i efecte de contribuiral debat sobre el desenvolupament estratègic del territori català d’acord amb lestendències de futur que s’apunten des de les directrius de la Unió Europea.

Data i lloc11 de juny de 2002, Sabadell.

OrganitzacióObservatori de Desenvolupament Estratègic a Catalunya (ODECAT) i Pla estratègicSabadell 2010.

PonentsDiferents experts, tècnics de l’administració i el CILMA. Per part de la nostra entitathi intervé el Sr. Ramon Fortià, secretari tècnic del CILMA.

Taller de participació Territorial a les comarques de GironaL’AGENDA 21 DE CATALUNYA

Taller dirigit al món local i al sectors socials de les comarques de Girona per deba-tre els diferents reptes i línies estratègiques proposades en anteriors fases del pro-cés de l’Agenda 21 de Catalunya.

Data i lloc27 de juny de 2002, Girona.

OrganitzacióSecretaria de l’Agenda 21 de Catalunya. Departament de la Presidència de laGeneralitat de Catalunya.

PonentsTècnics de la secretaria de l’Agenda21 de Catalunya i el CILMA. Per part de la nostraentitat hi intervé el Sr. Miquel Noguer, president del CILMA.

AssistentSr. Ramon Fortià, secretari tècnic del CILMA.


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

ConferènciaGOVERNAMENT MEDIAMBIENTAL: COM PARTICIPAR EN LA MILLORA DEL NOSTREMEDI AMBIENT

Les intervencions que es van dur a terme consistien a donar a conèixer diferentspràctiques sobre participació ciutadana i ressaltar el coneixement dels nostresexperts amb l’objectiu d’una millora en el governament mediambiental a escala locali regional. L’objectiu també era reunir recomanacions polítiques sobre l’increment dela participació dels diferents grups d’interès ambiental, facilitar una major entesa idiàleg entre aquests grups i millorar la col·laboració entre ells i la Comissió Europea.

Dates i lloc28 i 29 de juny de 2002, Múrcia.

OrganitzacióRegió de Múrcia, el Ministeri de Medio Ambiente i la Comissió Europea.

PonentsDiferents experts i el CILMA. En representació de la nostra entitat hi intervé el Sr.Ramon Fortià, secretari tècnic, el qual presenta els objectius de l’associació, la sevaestructura i organització en el marc del taller “Construint coalicions. El paper delsgoverns locals i regionals”.

SeminariINCORPORACIÓ DEL PAISATGE EN ELS PLANEJAMENTS URBANÍSTICS DE CATALUNYA.ANÀLISI DE BONES PRÀCTIQUES

El seminari tingué com a objectius plantejar i debatre casos de planejaments muni-cipals de Catalunya que han estat considerats exemples de bones pràctiques en eltractament del paisatge.

Data i lloc27 de setembre de 2002, Olot.

OrganitzacióFundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES).

PonentsMembres de la Universitat de Girona i regidors i tècnics dels ajuntaments.


CursBONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Els objectius del curs consistien en adquirir coneixements per a l’aplicació dels cri-teris de sostenibilitat a nivell local i conèixer les línies bàsiques per a l’elaboraciód’un Manual de Bones Pràctiques Ambientals.

Dates i lloc10, 17, 24 i 31 d’octubre de 2002, Tarragona.

OrganitzacióDiputació de Tarragona.

PonentsEmpreses, Diputació de Tarragona i el CILMA. Per la nostra entitat hi intervé el Sr.Lluís Planas, assessor del CILMA, que presenta els sistemes normalitzats de gestióambiental -ISO 14001 i EMAS- i el paper de les Agendes 21 locals i dels plans d’ac-ció local per a la sostenibilitat (PALS).


1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Jornada HABITATGE SOSTENIBLE

L’objectiu fou donar una visió introductòria de les múltiples alternatives que avui diaja existeixen per aconseguir que els nostres habitatges siguin més sostenibles en elsmaterials, el disseny, els aïllaments, els electrodomèstics, l’ús d’ecoproductes, etc.També es pretenia facilitar contactes, referències, dades, etc. que poden ajudar aposar en pràctica algunes de les opcions que tenim per fer una llar més sostenible.

Data i lloc18 d’octubre de 2002, Olot.

OrganitzacióAjuntament d’Olot, Institut Municipal de Promoció de la Ciutat i la Fundaciód’Estudis Superiors d’Olot (FES).


VI CONGRÉS NACIONAL DEL MEDI AMBIENT

En aquesta nova edició del congrés es va fomentar la participació de major nombre d’em-preses, administracions, ONG’s, professionals, etc, vinculats a les diferents àrees relacio-nades amb el Medi Ambient. Per això es varen potenciar i actualitzar les línies de treballque havien quedat obertes en l’anterior edició. També es van plantejar nous temes, totaixò amb la finalitat d’analitzar la situació del medi ambient i les formes de gestionar-lo.

Dates i llocDel 25 al 29 de novembre de 2002, Madrid.

OrganitzacióCol·legi Oficial de Físics, Unió Professional, APROMA i l’Institut de l’Enginyeriad’Espanya.


Jornades de presentació del segon volum de la col·leccióGUIES PRÀCTIQUES DE LA LLEI 3/1998 DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL’ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL SOBRE ELS DOCUMENTS TÈCNICS ASSOCIATS APROCEDIMENTS

Aquesta publicació pretén aclarir quins són i com s’han de redactar els documentstècnics que formen part dels diferents sistemes de prevenció del règim d’intervencióconsiderat en la Llei d’IIAA.

Data i lloc4 de desembre de 2002, Girona.

OrganitzacióDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

PonentsTècnics de l’administració autonòmica.



1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

JornadesEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ENERGIES RENOVABLES A LA COMARCA DE LA SELVA

Jornada que tingué per objectiu parlar de la formació en temes energètics, les cam-panyes de sensibilització, les auditories energètiques, la gestió i millora de l’efi-ciència energètica de les instal·lacions municipals, la incorporació d’energies reno-vables, l’aprofitament energètic dels residus municipals, etc.

De manera paral·lela es va presentar el projecte de creació de l’Escola i del ConsorciMediambiental de la Selva com un marc de comunicació entre els diferents ens localsde la comarca i un mitjà de promoció dels nous plans d’acció relacionats amb temesambientals.

Dates i lloc13 i 14 de desembre de 2002, Santa Coloma de Farners.

OrganitzacióConsell Comarcal de la Selva, ICAEN i Pacte Territorial per a l’Ocupació de les comar-ques de Girona.

PonentsTècnics de l’administració, gerents d’associacions i empreses, professionals, etc.



1233.13.23.33.43.53.63.73.83.93.1045A1A2A3A4

Convocatòries de premsa

Els actes i ocasions als quals durant l’any 2002 s’han convocat formalment els mit-jans de comunicació han estat:

" Celebració i acords de l’Assemblea General (24 de gener de 2002). " Celebració de Junta Executiva amb la presència de l’Honorable Conseller de Medi

Ambient, Sr. Ramon Espadaler (5 de febrer de 2002)." Reunió de la Comissió d’Infraestructures amb els representants dels municipis

afectats pel pas del TGV (19 de març de 2002 i 30 d’abril de 2002)." Celebració del Seminari tècnic Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (29 de

maig de 2002)." Celebració i acords de les Assemblees Generals Ordinària i Extraordinària així com,

prèviament, celebració d’una Jornada sobre la Llei d’Intervenció Integral del’Administració Ambiental (6 de juny de 2002).

" Signatura del Manifest de Palol Sabaldòria (15 de juny de 2002)." Lliurament del Premi de Medi Ambient a iniciatives locals de les comarques de

Girona 2002 (20 de desembre de 2002).

Comunicats de premsa

Al llarg del 2002 s’han enviat els següents comunicats de premsa:

" 0001/2002 de 24 de gener, sobre la celebració i els acords de l’AssembleaGeneral.

" 0002/2002 de 6 de febrer, sobre els acords de la Junta Executiva, celebrada ambla presència de l’Honorable Conseller de Medi Ambient, Sr. Ramon Espadaler.

" 0003/2002 de 20 de març, en què els municipis afectats pel pas del TGV per lescomarques de Girona demanen al CILMA que sigui el seu interlocutor davant lesadministracions.

" 0004/2002 de 26 de març, dels acords de la Junta Executiva." 0005/2002 de 08 d’abril, de presentació de les Jornades Mobilitat, transport i

territori. Cap a una mobilitat sostenible a les comarques de Girona." 0006/2002 de 10 d’abril, d’avaluació del primer dia de les Jornades." 0007/2002 de 17 d’abril, d’avaluació del segon dia de les Jornades." 0008/2002 de 30 d’abril, de constitució de la mesa de treball i negociació per

estudiar i millorar els aspectes negatius del traçat del TGV.

35

12344.14.24.34.45A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

4.1 Premsa

4 Divulgació de les activitats

Roda de premsa celebrada el 5 de febrerde 2002 a la seu del CILMA, amb la

participació del conseller de MediAmbient, Sr. Ramon Espadaler, del

president de la Diputació de Girona, Sr.Carles Pàramo i del fins llavors

president del CILMA, Sr. Pere Maluquer. Font

: CI

LMA

" 0009/2002 de 29 de maig, d’avaluació del Seminari Tècnic Setmana de la MobilitatSostenible i Segura.

" 0010/2002 de 6 de juny, per a la celebració i els acords de l’Assemblea GeneralOrdinària i Extraordinària, i avaluació de la Jornada sobre la Llei d’intervencióintegral de l’administració ambiental.

" 0011/2002 de 15 de juny, sobre signatura del Manifest de Palol Sabaldòria." 0012/2002 de 4 d’octubre, de convocatòria del Premi de Medi Ambient a inicia-

tives locals de les comarques de Girona 2002." 0013/2002 de 3 de desembre, sobre les aportacions del CILMA al procés d’elabo-

ració de l’Agenda 21 de Catalunya." 0014/2002 de 20 de desembre, per al lliurament del Premi de Medi Ambient a ini-

ciatives locals de les comarques de Girona 2002.

La publicació d’anuncis en premsa escrita i patrocini s’ha concretat en:

" Anunci sobre el Dia Europeu Sense Cotxes i la 2a Fira d’Energies Renovables iEficiència Energètica a la Llar, publicat el 17 de setembre de 2002 als diaris ElPunt i Diari de Girona.

36

12344.14.24.34,45A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

4.2 Anuncis en premsa ipatrocini

" Anunci sobre la participació dels municipis i comarques de Girona en el procésd’elaboració de l’Agenda 21 de Catalunya, publicat el 20 d’octubre de 2002 alsdiaris El Punt i Diari de Girona.

" Televisió de Girona SL – Programa EcoXarxa: Programa d’emissió quinzenal, ambformat de magazine que inclou notícies, reportatges, consells, agenda, etc., i enel qual el CILMA patrocina la secció “L’entrevista”.

Les activitats realitzades pel CILMA han tingut ressò en diversos mitjans de comu-nicació, ja sigui premsa escrita, ràdio o televisió4.

La constitució de la mesa de treball i negociació per estudiar i millorar els aspectes nega-tius del traçat del TGV i la signatura del Manifest de Palol Sabaldòria, les jornades Mobilitat,transport i territori. Cap a una mobilitat sostenible a les comarques de Girona, el SeminariTècnic Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la Jornada sobre la Llei d’IntervencióIntegral de l’Administració Ambiental, i la convocatòria i lliurament del Premi de MediAmbient a iniciatives locals de les comarques de Girona 2002, van merèixer l’atenció de lapremsa escrita –Avui, Diari de Girona, El Periódico, El Punt, Hora Nova, L’Empordà, LaVanguardia...– i d’agències de premsa –Agència Catalana de Notícies, Europa Press i AgènciaEfe–, d’emissores de ràdio –Catalunya Ràdio, Com Ràdio, Ona Girona, Onda Rambla, RàdioGirona Ser i Ràdio Marina–, amb entrevistes i participació en directe en alguns programes,així com també canals de televisió: Televisió de Girona, TV3, Canal Nord.

PREMSA I COMUNICACIÓ

Nova secció de la pàgina web on es troba tota la informació relativa al CILMA i d’u-tilitat per als mitjans de comunicació. En aquest sentit, s’hi donen a conèixer lesdiferents activitats programades i es disposa de tot el material necessari per elabo-rar les informacions en premsa.

37

12344.14.24.34.45A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

4.3 Presència alsmitjans de comunicació

4.4 Novetats al web delCILMA

4 Recull de premsa a l’annex de la memòria.

Val a dir que la Secretaria Tècnica continua amb la tasca d’actualitzar de formaperiòdica la resta de la pàgina web (agenda, legislació, anuncis en diaris oficials,ajuts, publicacions, documents del CILMA, conclusions i actes de les sessions infor-matives/reunions...).

SEGUIMENT DELS PLANS D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT (PALS)

Amb l’objectiu de difondre els resultats del monitoreig dels PALS i fer-ne el segui-ment, així com veure la seva estructuració programàtica i establir comparatives entremunicipis mitjançant la utilització d’indicadors, s’ha creat una web –per encàrrec dela Diputació de Girona però que es posa al servei dels objectius del CILMA– a la quals’accedeix des del portal del nostre organisme. En aquesta pàgina es poden consul-tar tots els Plans d’Acció Local aprovats abans del 31 de desembre de 2001, i és pre-vist que es vagi actualitzant de manera bianual.

38

12344.14.24.34.45A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ DE L’AGENDA 21 A LA COMARCA DE LA SELVA

El consell comarcal de la Selva s’ha fixat entre els seus objectius fomentar el desen-volupament sostenible mitjançant l’impuls d’una Agenda 21 comarcal, que serveixitambé de dinamitzadora de les Agendes 21 locals –amb la participació dels ajunta-ments de la comarca i de les entitats que hagin pres iniciatives en aquest sentit.Aquest procés participatiu es va iniciar el 27 de març de 2001 amb l’aprovació perple de la proposta d’impulsar un procés d’Agenda 21 per al conjunt de la comarca.

Enguany el CILMA, conjuntament amb el departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya, ha col·laborat en l’organització temàtica i participativa del’Agenda 21 comarcal. En aquest sentit, el sistema d’Agenda 21 proposat s’estructu-ra en tres eixos principals: la diagnosi i el pla d’acció comarcal, el sistema de parti-cipació i l’execució de projectes vertebradors.

A hores d’ara, el consell comarcal està realitzant ja la diagnosi i es preveu que a lesdarreries del primer semestre de 2003 finalitzi i es puguin definir les línies estratè-giques a seguir. És llavors quan es podrà iniciar el procés participatiu per debatre elsdiferents temes. Paral·lelament, la comarca ha iniciat dos projectes vertebradors. Perun costat, la creació de l’Escola Mediambiental de la Selva –que consisteix en un pro-jecte integral de reforestació i minimització de l’impacte ambiental que represental’abocador clausurat de Santa Coloma de Farners– i d’un nou equipament públiccomarcal –l’escola mediambiental. Per altra banda, ens referim al projecte anomenatLa Selva, comarca de l’aigua, que pretén integrar dos elements com són el turisme il’aigua. Amb aquesta proposta es pretén fer una diagnosi per tal d’avaluar els recur-sos hídrics i els seus aprofitaments, una zonificació turística comarcal en funció del’aigua i diverses actuacions derivades dels resultats, aprofitant actuacions ja en cursvinculades al projecte Alba-Ter o a la planificació estratègica al delta de la Tordera.

PUBLICACIÓ D’UN ARTICLE SOBRE LA LLEI DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA A LAREVISTA ECOXARXA (Núm. 6, Tardor 2002)

Article informatiu sobre l’entrada en vigor aquest mes de juny passat de la Llei16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica –DOGC núm.3675, d’11 de juliol de 2002–, pionera a l’Estat, i que s’avança a la directiva que laUnió Europea té en projecte.

La Llei té l’objectiu de regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la con-taminació per sorolls o vibracions i alhora establir un règim d’intervenció adminis-trativa. La Llei, que obliga a fer una zonificació acústica del territori basant-se enel compromís dels agents implicats, pretén portar a la pràctica un seguit de mesu-res que tinguin un efecte directe en la qualitat de vida dels ciutadans.

El CILMA, com cada any, ha atès i respost regularment les consultes rebudes pels seusassociats, institucions, entitats i particulars sobre les diverses temàtiques ambientals.

En una breu anàlisi, es pot observar que més d’una tercera part de les consultes s’hanreferit a les eines de sostenibilitat (Agendes 21, Plans d’Acció Local...), així com alpropi CILMA. Les segueixen en nombre aquelles qüestions relatives a la mobilitat(campanya europea del DSC i la SMSS, recursos educatius, actuacions, etc.) i sobreels residus (cànon dels residus, bosses i contenidors de recollida selectiva, restes dejardineria, residus sanitaris, recollida a grans productors, etc.). També cal destacarles consultes relatives a l’entorn natural i les àrees protegides (espais naturals, accésa camins rurals, etc.) i, en menor percentatge, aquelles referents a les energies reno-vables. Ja per últim cal esmentar el règim de llicències i autoritzacions, les infraes-tructures o l’aigua, entre d’altres.


5.1 Col·laboracions

5 Serveis de la Secretaria Tècnica

5.2 Consultes

123455.15.25.3A1A2A3A4

Temàtica de les consultes

La procedència d’aquestes consultes correspon, amb quasi una quarta part, a lacomarca del Gironès. Segueixen les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Cerdanyai la Garrotxa. Tot seguit, i en menor proporció, hi trobem la Selva, el Ripollès i elPla de l’Estany. Ja per últim, cal dir que un 15% de les consultes han estat fetes perinstitucions i particulars de fora de la demarcació de Girona.

Val a dir que pràcticament totes les comarques s’han interessat per les eines iestratègies de sostenibilitat –i molt especialment el Gironès. També s’han informatsobre aquestes temàtiques institucions i particulars de més enllà de les nostrescomarques. El Baix Empordà i el Gironès són les comarques que han generat mésconsultes sobre mobilitat. Tammateix la Cerdanya i la Garrotxa són les que més hanpreguntat sobre la gestió dels residus. Per últim, la comarca de l’Alt Empordà ha estatla més interessada en la preservació i gestió dels espais naturals. Esmentem ja perúltim que el principal motiu de les consultes ha estat voler saber on trobar infor-mació, passes a seguir per fer algun tipus de gestió o com aconseguir ajuts i sub-vencions.

Procedència de les consultes

Des del CILMA –mitjançant correu postal, fax i correu electrònic– s’ha tramès infor-mació als associats de manera regular. Aquesta documentació s’ha fet també arribaren ocasions a la resta de municipis de les nostres comarques o de la resta deCatalunya, així com a empreses consultores i entitats diverses per informar-los d’as-pectes i temàtiques que podien ser del seu interès. De forma genèrica ens referim a:

" Convocatòries de les Assembles Generals, de les Juntes Executives o de les comis-sions temàtiques.

" Convocatòries de premsa als mitjans de comunicació." Informació sobre jornades tècniques del sector porcí organitzades per l’ajunta-

ment de Manlleu." Benvinguda als municipis adherits al CILMA durant l’any 2002." Tramesa a EUROCITIES sobre documentació relativa al CILMA.

40

123455.15.25.3A1A2A3A4

Memòria CILMA 2002

Font

: CI

LMA

Font

: CI

LMA

5.3 Trameses

" Informació sobre les jornades Mobilitat, transport i territori organitzades pelCILMA.

" Tramesa de la memòria d’activitats de l’any 2001. " Tramesa de les quotes corresponents a l’any 2002." Informació sobre la jornada Solucions de Sostenibilitat en l’Àmbit Local, organit-

zada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya." Tramesa a tots els municipis adherits a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i

Segura, del model de Carta Europea i de la fitxa d’avaluació prèvia amb motiu d’a-questa setmana.

" Tramesa de la convocatòria del Seminari Tècnic de la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura 2002.

" Informació sobre les Jornades de Medi Ambient i Sostenibilitat organitzades perl’ajuntament de Lloret de Mar.

" Tramesa d’informació sobre la Jornada de la Llei de la Intervenció Integral del’Administració Ambiental organitzada per CILMA.

" Tramesa de la convocatòria sobre la signatura del Manifest de Palol Sabaldòria." Tramesa a la Representació Permanent d’Espanya a la UE –Srs. Miguel Ángel

Navarro, representant permanent adjunt, i Hilario Domínguez, conseller de MediAmbient– i a la diputada al Parlament Europeu Sra. Concepció Ferrer, sobre lavoluntat del CILMA de participar en la iniciativa pilot sobre la signatura de con-tractes tripartits entre la Comissió Europea, els estats membres i altres àmbitsgovernamentals (ciutats i regions).

" Convocatòria del taller territorial de les comarques de Girona sobre l’Agenda 21de Catalunya, organitzat per la Secretaria Tècnica de l’Agenda 21 de Catalunya.

" Tramesa al departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de ladocumentació rebuda dels ajuntaments sobre la campanya europea del Dia senseCotxes i la setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

" Enviament de documentació als ajuntaments amb sol·licitud d’adhesió incom-pleta.

" Convocatòria dels tallers territorials de les comarques de Girona –un per a lescomarques del litoral i prelitoral i l’altre per a les comarques de l’interior i demuntanya– sobre l’Agenda 21 de Catalunya, organitzats pel CILMA. Adjunt amb latramesa, es va enviar el guió dels eixos temàtics i les pautes metodològiques ela-borades pel CILMA.

" Enviament a tots els participants i a la resta d’ajuntaments de les conclusionsobtingudes per consens en l’últim taller territorial de l’Agenda 21 de Catalunya,per poder-hi fer esmenes.

" Tramesa del document definitiu aportat per les comarques de Girona a l’Agenda21 de Catalunya –després de la seva aprovació per Junta Executiva– a tots elsmunicipis de les comarques de Girona.

" Comunicació als ajuntaments socis del projecte, a les institucions cofinançadoresdel projecte i a les entitats que hi van donar suport de la denegació per part dela UE de la proposta presentada a la convocatòria LIFE-Medi Ambient.

" Tramesa d’informació del curs de formació sobre la gestió de les deixalleries giro-nines, organitzat pel CILMA.

" Tramesa d’informació sobre la publicació d’un anunci en premsa a l’entorn del’Agenda 21 de Catalunya, juntament amb les convocatòries dels diferents muni-cipis gironins que voluntàriament varen voler aportar propostes al procés ante-riorment esmentat.


123455.15.25.3A1A2A3A4

Annex 1Relació d’ens locals adherits iels seus representants


Alt Empordà

Baix Empordà

AGULLANA Sr. Alfons Quera i Carré AlcaldeALBANYÀ Sra. Rosa Maria Gifre i Muncunill AlcaldessaL’ARMENTERA Sra. Remei Costa i Reig RegidoraAVINYONET DE PUIGVENTÓS Sr. Lluís Hortós i Prat RegidorBÀSCARA Sr. Lluís Lloret i Quer AlcaldeBIURE Sr. Jesús Josep Llauró i Sans AlcaldeCAPMANY Sr. Jesús Figa i Comas AlcaldeCASTELLÓ D’EMPÚRIES Sr. Julià Genovés i Juanola RegidorESPOLLA Sr. Jaume Geli i Giralt RegidorFIGUERES Sra. Montserrat Palma i Muñoz RegidoraGARRIGUELLA Sr. Josep Ignasi de Genover i Soler RegidorLA JONQUERA Sr. Alexandre Vázquez i Salellas RegidorLLADÓ Sr. Antoni Ramoneda i Bigordà RegidorLLANÇÀ Sra. Assumpció Ministral i Dardé RegidoraLLERS Sr. Carles Fortiana i Costa AlcaldeMAÇANET DE CABRENYS Sra. Roser Puig i Rodó RegidoraMASARAC Sr. Agustí Jordà i Caball AlcaldeNAVATA Sr. Albert Riera i Arbat RegidorPALAU-SAVERDERA Sr. Narcís Deusedas i Berta AlcaldePAU Sr. Francesc Caussà i Sans RegidorPERALADA Sr. Jordi Alemany i Agulló RegidorPONT DE MOLINS Sr. Lluís Campos i García RegidorPORTBOU Sra. Amor Heras i Frigola RegidoraROSES Sra. Sílvia Ferrer i Ferrer RegidoraSANT CLIMENT SESCEBES Sr. Joaquim Torrent i Tura AlcaldeSANT MORI Sr. Francesc Currius i Villagrasa AlcaldeSANT PERE PESCADOR Sr. Josep Font i Olivet RegidorLA SELVA DE MAR Sr. Joan Maria Roig i Crespo RegidorSIURANA D’EMPORDÀ Sr. Jaume Planella i Quer RegidorTORROELLA DE FLUVIÀ Sr. Tomàs Mallol i Deulofeu RegidorLA VAJOL Sr. Miquel Coll i Batllori AlcaldeVILABERTRAN Sra. Núria Genís i Sais RegidoraVILAFANT Sr. Joan Expósito i Blanquez RegidorVILAJUÏGA Sr. Pere Trias i Roca AlcaldeVILAMACOLUM Sr. Narcís Hospital i Gash AlcaldeCONSELL COMARCAL Sr. Josep Blanch i Dalmau ConsellerDE L’ALT EMPORDÀ

BEGUR Sr. Carles Arnau i Ferrer AlcaldeLA BISBAL D’EMPORDÀ Sra. Concepció de Ribot i Mundet RegidoraCASTELL-PLATJA D’ARO Sr. Narcís Marisch i Ferrer RegidorCOLOMERS Sr. Josep Manuel López i Gifreu AlcaldeCORÇÀ Sr. Carles Pongiluppi i Pagès AlcaldeFORALLAC Sr. Enric Mateu i Pou RegidorMONT-RAS Sr. Manuel Carmona i Aroca RegidorPALAFRUGELL Sr. Josep Maria Reguant i Gili RegidorPALAMÓS Sr. Lluís Vidal i Plana RegidorPALAU-SATOR Sr. Pere Frigola i Casadellà AlcaldePALS Sr. Alexandre Creixell i Hontangas RegidorLA PERA Sr. Benjamí Artigas i Burch AlcaldeSANT FELIU DE GUÍXOLS Sr. Josep Amat i Girbau RegidorSANTA CRISTINA D’ARO Sr. Ricard Herrero i Suñer AlcaldeTORROELLA DE MONTGRÍ Sr. Carles Negre i Clos RegidorULLÀ Sr. Eliseu Muní i Vives AlcaldeVALL-LLOBREGA Sr. Joan Surroca i Vilà AlcaldeCONSELL COMARCAL Sr. Joan Català i Pagès ConsellerDEL BAIX EMPORDÀ

Annex 1Relació d’ens locals adherits i els seus representants

12345A1A2A3A4


12345A1A2A3A4

ALP Sr. Josep Tajà i Alsina AlcaldeDAS Sr. Jordi Tarrats i Galan AlcaldeFONTANALS DE CERDANYA Sr. Joan Giraut i Capdevila RegidorGER Sr. Carles Bertran i Rigola AlcaldeISÒVOL Sr. Pere Oliu i Casamitjana AlcaldeMERANGES Sr. Esteve Avellanet i Tarrés AlcaldePUIGCERDÀ Sr. Miquel Serra i Muntaner RegidorCONSELL COMARCAL Sr. Pere Oliu i Casamitjana ConsellerDE LA CERDANYA

ARGELAGUER Sr. Pere Oliveras i Portella RegidorBESALÚ Sr. Joan Sarquella i Molins RegidorBEUDA Sra. Assumpta Fort i Olivella AlcaldessaCASTELLFOLLIT DE LA ROCA Sr. Moisès Coromina i Soler AlcaldeMAIÀ DE MONTCAL Sr. Josep Ma Alsina i Seguí AlcaldeMIERES Sr. Miquel Noguer i Planas AlcaldeMONTAGUT Sr. Narcís Ribes i Besalú AlcaldeOLOT Sr. Joan Albesa i Poncet RegidorLES PLANES D’HOSTOLES Sr. Ferran Pedró i Costa AlcaldeLES PRESES Sr. Daniel Terradellas i Redón AlcaldeRIUDAURA Sra. Eulàlia Masana i Serra RegidoraSALES DE LLIERCA Sr. Miquel Palomeras i Anglada AlcaldeSANT ANIOL DE FINESTRES Sr. Francesc Oliveras i Torrent RegidorSANT FELIU DE PALLEROLS Sr. Joan Casas i Carreras AlcaldeSANT FERRIOL Sr. Josep Masmitjà i Guinart AlcaldeSANT JAUME DE LLIERCA Sra. Maria Christina Visser i Weverink RegidoraSANT JOAN LES FONTS Sr. Joan Espona i Agustín AlcaldeSANTA PAU Sra. MªCarme Domènech i García RegidoraTORTELLÀ Sr. Avel·lí Campsolinas i Juanola AlcaldeLA VALL D’EN BAS Sr. Miquel Calm i Puig AlcaldeLA VALL DE BIANYA Sr. Albert Busquets i Font RegidorCONSELL COMARCAL Sr. Joan Espona i Agustín ConsellerDE LA GARROTXA

BESCANÓ Sra. Remei Ferrer i Costa RegidoraCASSÀ DE LA SELVA Sr. Emili Mató i Palós RegidorCELRÀ Sra. Marta Pibernat i Palomeras RegidoraCERVIÀ DE TER Sr. Lluís Company i Sitjà RegidorFLAÇÀ Sr. Vicenç Gabriel Cara i Fernández AlcaldeFORNELLS DE LA SELVA Sr. Xavier Martínez i Torra RegidorGIRONA Sra. Isabel Salamaña i Serra RegidoraJUIÀ Sr. Josep Vidal i Mias AlcaldeLLAGOSTERA Sr. Lluís Postigo i Garcia AlcaldeLLAMBILLES Sr. Miquel Clapés i Rocafull RegidorMADREMANYA Sr. Miquel Marquès i Vilà AlcaldeQUART Sr. Josep Torrent i Solà RegidorSALT Sr. Ramon Muñoz i Salló RegidorSANT ANDREU SALOU Sr. Josep Garriga i Font AlcaldeSANT GREGORI Sr. Joaquim Bordoy i Colomer RegidorSANT JULIÀ DE RAMIS Sr. Pere Pujolràs i Feixas RegidorSANT JORDI DESVALLS Sr. Narcís Barceló i Pascual AlcaldeSANT MARTÍ DE LLÉMENA Sr. Joan Burch i Buch RegidorSARRIÀ DE TER Sr. Josep Turbau i Serrat AlcaldeVILADASENS Sr. Alfons Soler i Pou AlcaldeCONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS Sr. Josep Comas i Boadas Conseller

Cerdanya

Garrotxa

Gironès


CAMÓS Sr. Narcís Masanas i Xargay RegidorCORNELLÀ DEL TERRI Sr. Jaume Figueras i Padrosa RegidorESPONELLÀ Sr. Pere Planas i Mercader RegidorFONTCOBERTA Sra. Carme Ferrando i Callís RegidoraPALOL DE REVARDIT Sr. Josep Parella i Tayeda RegidorPORQUERES Sr. Lluís Roura i Ferrer RegidorSANT MIQUEL DE CAMPMAJOR Sr. Josep Fort i Olivella AlcaldeVILADEMULS Sr. Narcís Martí i Burch RegidorCONSELL COMARCAL Sr. Jaume Figueras i Padrosa ConsellerDEL PLA DE L’ESTANY

CAMPDEVÀNOL Sr. Emili Carretero i Salgado RegidorCAMPRODON Sr. Esteve Pujol i Badà AlcaldeRIBES DE FRESER Sr. Jesús Montón i Catalán RegidorRIPOLL Sr. Joan Casas i Capdevila RegidorSANT JOAN DE LES ABADESSES Sr. Carles Bassaganya i Serra AlcaldeVILALLONGA DE TER Sr. Esteve Marcer i Vidal RegidorCONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS Sr. Jaume Vilarrasa i Batchelli President

AMER Sr. Joan Güell i Panosa AlcaldeANGLÈS Sr. Estanislau Perramon i Reyné RegidorARBÚCIES Sr. Enric Roca i Fosch RegidorBLANES Sr. Ramon Ramos i Argimon AlcaldeBREDA Sr. Jordi Iglesias i Salip AlcaldeCALDES DE MALAVELLA Sr. Josep Fontané i Gascons RegidorLLORET DE MAR Sr. Arseni Gibert i Bosch RegidorMAÇANET DE LA SELVA Sr. Antoni Guinó i Bou AlcaldeRIUDARENES Sr. Jordi Gironès i Pasolas AlcaldeRIUDELLOTS DE LA SELVA Sra. Eulàlia Fàbregas i Julià RegidoraSANT FELIU DE BUIXALLEU Sr. Pere Argemí i Borrell RegidorSANT HILARI SACALM Sr. Francesc X. Aguilera i Delgado RegidorSANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ Sr. Salvador Gàzquez i Calvo AlcaldeSANTA COLOMA DE FARNERS Sr. Antoni Solà i Bohigas AlcaldeSILS Sr. Àngel Manuel Pomar i Marín RegidorTOSSA DE MAR Sra. Immaculada Colom i Canal RegidoraVIDRERES Sr. Josep Campmajó i Feixas RegidorVILOBÍ D’ONYAR Sr. Lluis Bayer i Brun RegidorCONSELL COMARCAL DE LA SELVA Sr. Joan Puig i Cordon Conseller

ESPINELVES Sra. M. Dolors Rovira i Castells AlcaldessaVIDRÀ Sr. Josep Anglada i Dorca AlcaldeVILADRAU Sr. Josep Bellvehí i Saenz Regidor

Diputació de Girona Sr. Carles Pàramo i Ponsetí PresidentDiputació de Girona Sr. F. Xavier Corominas i Mainegre DiputatDiputació de Girona Sra. Montserrat Turró i Cabrafiga Diputada

Pla de l’Estany

Ripollès

La Selva

Osona

Diputació de Girona

12345A1A2A3A4

Annex 2Aportacions al documentpreliminar de consulta del’Agenda 21 de Catalunya


Eix temàtic 1.GOVERNS IADMINISTRACIONS

" Anàlisi i diagnosi

Els diferents governs i administracions han de ser els veritables impulsors dels processos deplanificació estratègica. Hi ha, però, diferents velocitats d’implantació entre els municipis iels altres nivells de l’administració. Hom observa també una manca general de recursos i decoordinació entre administracions en matèria de sostenibilitat. Pel què fa als diferentsDepartaments de la Generalitat de Catalunya, es constata una falta de transversalitat en elprocés de planificació estratègica.

En relació al paper de la ciutadania, cal una major participació tant de la població en gene-ral com dels agents socials (segurament les administracions tampoc han fet prou pedagogia).Des de les administracions, sembla que en algun cas no s’afronta el fons dels problemes, sinóque s’acostumen a fer operacions de “marketing” institucional.

En qualsevol cas, tant el progrés social del país com la conscienciació col·lectiva conformenun escenari més que adient per a assumir les exigències que la cultura de la sostenibilitatimposa. La força i vitalitat de la societat organitzada poden també respondre –si així es pro-mou des de les administracions– als requeriments de participació que es demanen. Això noens fa obviar però l’existència avui en dia d’un cert grau de desmobilització, del qual en podenser en part responsables les polítiques d’alguns governs i administracions.

Es constata també un greu problema d’incomunicació entre administració i ciutadania, ambproblemes de desconfiança d’aquesta última que comporten la “no participació” quan esdemana. L’administració local ha de tenir un paper clau si es vol trencar aquesta dinàmica,malgrat que les urgències i necessitats diàries dificulten els processos de participació i pla-nificació estratègica fonamentada en el diàleg i el consens.

" Propostes d’actuació

1. Els processos de planificació estratègica haurien d’estar regulats per norma i ser decaràcter obligatori. En tots els casos s’hauria d’establir el camp d’operació i com s’in-cardinen les diferents escales –municipal, comarcal, nacional.

2. Es fa necessària una major capacitat de decisió dels ajuntaments, tot aplicant el prin-cipi de proximitat al ciutadà. Per això cal consolidar el suport de les Diputacions alsprocessos d’Agenda 21 local i aconseguir la implicació de la Generalitat. Aquest suportinstitucional a l’Agenda 21 local s’hauria d’estendre també a les d’àmbit comarcal, demanera que municipis i comarques actuessin coordinadament en els seus processos deplanificació estratègica. Els Plans directors comarcals, en tant que eines de caràctersupramunicipal, podrien ser prou vàlids per assolir aquesta visió més global del territo-ri.

3. Hom creu oportú la creació de ponències ambientals d’àmbit supramunicipal regides percriteris tècnics, que amb una visió objectiva poguessin articular propostes al marge delsinteressos més locals.

4. A fi i efecte de no frustrar expectatives i donar veritable sentit a l’Agenda 21 local,s’haurien d’obrir des de les administracions línies d’ajut específiques per a l’execuciódels Plans d‘Acció Local o qualsevol altra iniciativa en bé de la sostenibilitat, ja siguiambiental o en aspectes socioeconòmics i culturals. Alternativament, les línies ja esta-blertes d’atorgament d’ajuts haurien de primar aquells ajuntaments amb una Pla d’AccióLocal aprovat.

5. Les administracions haurien de ser les primeres en actuar amb criteris de sostenibilitati ser més rigoroses en l’aplicació de la legislació ambiental. Per això caldria implemen-tar en el seu funcionament i organització sistemes de gestió ambiental. Amb aquestobjectiu, s’haurien de dotar d’ajuts tècnics i econòmics als ajuntaments per a la imple-mentació de SGA i actuacions que es fonamentin en les bones pràctiques.

6. Esdevé fonamental que algunes de les propostes sorgides dels processos de participacióciutadana s’incorporin d’immediat a l’acció de govern, a fi i efecte d’animar i retroali-mentar les dinàmiques de consulta social.

Annex 2Aportacions al document preliminar de consulta de l’Agenda 21 de Catalunya

12345A1A2A3A4


El nivell tecnològic de les pimes és insuficient. Convindria millorar el grau de qualificació delstreballadors. La taxa d’ocupació femenina és encara inferior a la masculina. El mercat laboralsegueix essent marcadament temporal –i estacional a les poblacions turístiques, ja siguin cos-taneres o de muntanya.

A la indústria li cal disposar de sòl industrial a preus raonables. Als municipis litorals els fanfalta indústries de qualitat i no contaminants.

Existeix un conflicte permanent entre les necessitats econòmiques –i en especial el creixe-ment derivat de l’activitat turística– i la imprescindible preservació de l’entorn i el manteni-ment de la qualitat dels vectors ambientals. Tant a les comarques litorals com a les de mun-tanya el model econòmic es fonamenta en un turisme massiu i estacional, gran consumidorde territori i de recursos. Això comporta un progressiu abandonament de les activitats tradi-cionals que secularment han afaiçonat el territori. En aquest sentit, molts ajuntaments tenenuna excessiva dependència del creixement urbanístic pel seu finançament i com a motoreconòmic. Aquest model de finançament fa que hi hagi entrades immediates de diners alsajuntaments però que no es tingui en compte la prestació de serveis a mig termini ni el seumanteniment.

Hi ha un desequilibri territorial en relació als serveis, la feina i l’habitatge, cosa que provo-ca una excessiva mobilitat obligada així com la concentració de l’activitat econòmica. A lescomarques de muntanya, les possibilitats d’inserció laboral no satisfan les necessitats de lapoblació, especialment la que disposa d’estudis universitaris. Tanmateix les empreses turísti-ques es queixen de no trobar treballadors prou qualificats.


7. Es fa imprescindible reconduir el sector turístic cap a models més sostenibles, limitantde manera específica el creixement al litoral. En aquest sentit, qualsevol projecte turís-tic hauria de portar incorporat una anàlisi o avaluació del seu impacte sobre el terri-tori, tant si es tracta d’actuacions municipals com d’altres d’abast superior.

8. Cal fugir del monocultiu econòmic i diversificar al màxim l’activitat. Els sectors enrecessió –i molt especialment el primari– han de ser objecte d’ajudes per part de lesadministracions. A les zones de muntanya, s’imposa mantenir de totes totes l’agricul-tura i ramaderia tradicionals a través d’un canvi en les polítiques d’ajuts. En general,és necessari fomentar polítiques econòmiques basades en les activitats i els producteslocals.

9. És oportú aplicar polítiques econòmiques amb visió a llarg termini. Cal identificar cla-rament un òrgan de decisió supramunicipal –consells comarcals, diputacions...–, ambveritables mitjans i competències per elaborar plans directors/estratègics.

10. Cal diversificar l’oferta turística per aconseguir la desestacionalitat, reduint les puntesde pressió. Així es fonamentarà a l’ensems l’activitat econòmica local. Es fa necessà-ria la valorització del patrimoni natural, cultural i humà i la identificació dels visitantsamb el territori, la qual cosa contribuirà a la seva preservació.

11. El turisme rural ha de ser una bona fórmula per dinamitzar l’economia de les comar-ques més desfavorides. Cal vetllar, però, per tal que la qualificació d’allotjament turís-tic rural respongui a un complement de la renda agrària i no esdevingui sinònim d’an-tigues explotacions reconvertides en hotels. Així evitarem nous elements d’especula-ció del sòl que acabin perjudicant encara més el sector primari.

12. Els petits tallers, empreses i indústries urbanes no contaminants han de consolidar laseva presència dins del teixit urbà, com a fórmula vàlida de revitalització de l’econo-mia, d’estructuració de ciutat i de reducció de les necessitats de mobilitat obligada.

13. A les zones turístiques és oportú bonificar fiscalment les indústries netes i amb unabona integració en el paisatge per tal de diversificar l’economia.

14. Cal també potenciar les activitats tradicionals com l’artesania, la petita indústria i elcomerç. La competitivitat amb les grans empreses passa per la proximitat, l’especifici-tat i la qualitat dels productes d’aquestes petites empreses a preus que estiguin enrelació amb la qualitat. La política de promoció fonamentada en fires de caràcter localha de ser reforçada.

15. És convenient ofertar recursos formatius –amb possibilitats que siguin itinerants– rela-cionats directament amb les necessitats de les comarques, a ser possible gestionatspels propis gremis i administracions locals.

16. A fi i efecte d’optimitzar els recursos, els ajuts comunitaris haurien d’ésser gestionatsdirectament per les administracions locals.


EIx temàtic 2.DESENVOLUPAMENTECONÒMIC DELTERRITORI

12345A1A2A3A4


L’accés a l’habitatge és dificultós per la gent jove i els col·lectius més desfavorits, ja que elspreus són excessius. Això es vincula directament a la precarietat del món laboral i les pen-sions insuficients. La immigració es planteja sovint com un problema i no s’estan fent políti-ques a llarg termini per a la integració i socialització dels nouvinguts.

L’envelliment de la població, sobretot a les zones rurals, és preocupant. La gent jove que esveu obligada a marxar es desarrela del seu poble i comarca. La població immigrada s’integrapoc a la vida de la comarca. Les entitats culturals hi són escasses i tenen moltes dificultats.

L’atenció sanitària i geriàtrica es considera deficient –poc descentralitzada. Actualment sóninsuficients els serveis no mèdics als malalts, disminuïts, infants i adolescents amb necessi-tats especials. També hi ha una preocupació per la sinistralitat laboral en determinats sectorsi pel treball sense contracte laboral.

Els serveis no estan adequats a l’estacionalitat que es produeix a les zones turístiques. Elfinançament dels municipis no té en compte els segments de població fixa ni la població esta-cional.

Es constata una desmotivació de la gent jove per participar en la vida ciutadana i col·lecti-va, així com una pèrdua d’arrels tradicionals i culturals pròpies. Calen més recursos per a l’e-ducació –tant humans com econòmics– i l’entesa entre pares i escola per tal de corresponsa-bilitzar a les famílies en l’educació dels seus fills.

Al consumidor li cal més informació i transparència de les empreses i els productes. No exis-teix informació pel consum en els centres educatius.


17. Cal articular plans efectius i suficients d’habitatge social, que puguin restar al margedels moviments especulatius del mercat.

18. Es fa necessari promoure la possible immigració en funció de les possibilitats d’acolli-da i definir a l’hora les qualificacions de mà d’obra.

19. S’han de promoure polítiques d’integració sòlides i atrevides, tant pels immigrants comper la població receptora. També invertir en tasques d’educació i coneixement de lallengua i cultura pròpies entre la població autòctona i els nouvinguts.

20. És necessari fer un esforç escolar per tal d’adaptar-se als diferents ritmes d’aprenen-tatge de l’alumnat, tant si es tracta dels escolars del país com dels nouvinguts.Conseqüentment cal destinar més recursos a l’educació, sobretot de professors queatenguin els escolars amb necessitats educatives especials i d’educadors que atenguinla problemàtica dels adolescents i joves en els centres de secundària.

21. El finançament dels municipis s’ha de fer atenent les característiques de la seva pobla-ció. En tots els casos cal potenciar els serveis assistencials al conjunt de col·lectiusen risc de discriminació (joves, dones, gent gran, discapacitats, aturats, immigrants...). Cal també coordinar l’assistència mèdica amb l’assistència social i la col·labora-ció amb aquelles persones i col·lectius que eduquen per a la salut.

22. Cal reforçar els ajuts econòmics a les famílies amb necessitats puntuals (per llibres,estudis fora de la comarca, residència, lloguer, mort de familiars ...). És necessari queles persones que volen assumir la responsabilitat de cuidar la família, els malalts i lagent gran tinguin un sou digne per fer aquesta tasca. Cal la flexibilització dels hora-ris laborals perquè la vida familiar no sigui un afegit a la jornada de treball.

23. És necessari invertir més en instal·lacions, serveis i activitats destinades als joves,sobretot descentralitzant-les de les capitals de comarca. També en activitats gratuïtespels infants després de la sortida de l’escola.

24. L’administració ha de donar exemple de bones pràctiques de consum.25. S’hauria d’incentivar gradualment –si cal per llei– que els productes i serveis interna-

litzessin els costos i beneficis ambientals i socials que generen.26. L’administració ha de millorar la informació dels drets dels consumidors i donar priori-

tat a que tinguin accés als productes de més qualitat ambiental, reciclats i de comerçjust.


Eix temàtic 3.BENESTAR IDESENVOLUPAMENTHUMÀ

12345A1A2A3A4


El model de creixement urbanístic que actualment s’aplica és l’extensiu i de zonificació d’u-sos, cosa que el fa insostenible a llarg termini. El planejament urbanístic no es fa de maneracoordinada entre municipis, fet que comporta la duplicitat d’infraestructures i instal·lacionsamb el conseqüent malbaratament del sòl. A les localitats turístiques sovint es plantegen lesinfraestructures segons les necessitats de la població visitant i no pas dels habitants locals.

Els moviments especulatius en relació al territori segueixen manifestant-se amb especialvirulència. Val a dir en aquest sentit que els creixements urbanístics no es fan segons deman-da real d’ús del sòl, sinó que es cerca la creació d’expectatives. Hi ha un creixement massaràpid, sense la necessària articulació dels serveis. A les zones turístiques tant de muntanyacom del litoral, bona part dels habitatges tenen una ocupació mínima al llarg de l’any, ambun cost ambiental molt elevat. Els models urbanístics no es decideixen amb la participacióveïnal ni tècnico-sectorial.

Els espais agraris segueixen tenint valor de sòl residual o a l’expectativa de ser urbanitzats.Els espais explícitament protegits no es contemplen com a models exportables de gestió delterritori, sinó com a excepcionalitats. Tot i això, manca una veritable gestió d’aquests espais,així com l’articulació de figures d’ordenació del territori que evitin el seu isolament.

Els recursos hídrics i energètics no es consideren a l’hora de planificar el creixement, fet quecomporta després una important despesa pública en construcció d’infraestructures i significa-tius desequilibris territorials. Els models d’eficiència energètica en construcció són encaracasos aïllats.


27. S’imposa el foment de la ciutat compacte i multifuncional, no autoritzant més urba-nitzacions de model difús que comporten una gran ocupació de sòl, importants des-peses en proveïment de serveis i l’increment de la mobilitat obligada. Tanmateix esdemana reconvertir les actuals urbanitzacions difuses en nous centres de polaritateconòmica i social.

28. És necessari una major coordinació urbanística entre municipis veïns. Per aquells queformen part d’una mateixa unitat biogeogràfica i/o socioeconòmica, es requereix l’ela-boració de planejaments urbanístics conjunts.

29. Cal estudiar mecanismes que gravin les segones residències per racionalitzar l’ús delsòl. Paral·lelament, es pot optar per models que promoguin els equipaments i serveisd’ús col·lectiu (hotels ...) i d’ocupació no temporal.

30. S’ha de dotar de tots els serveis bàsics als petits nuclis tradicionals, consolidant la sevaimplantació en el territori i fomentant l’arrelament de les noves generacions. La reha-bilitació dels nuclis antics ha de ser prioritari davant la ocupació de nou sòl.

31. Cal que les polítiques de construcció d’infraestructures i serveis estiguin destinadesprincipalment als habitants del territori, al marge de satisfer les necessitats dels visi-tants estacionals o de cap de setmana.

32. És convenient definir ja des dels inicis els models i planejaments urbanístics mit-jançant mecanismes adequats de participació ciutadana. Aquests models de creixementi ocupació del sòl s’hauran de fonamentar en criteris de sostenibilitat.

33. Es fa necessari redactar Plans Territorials Parcials amb la participació dels ajuntaments,que garanteixin la integritat del paisatge i els seus sistemes naturals i agraris, així comels espais de connexió. Cal la posada en valor de totes les zones de naturalesa agrí-cola i forestal, promovent plans específics per a la seva preservació i millora de la bio-diversitat.

34. Cal aplicar l’avaluació d’impacte ambiental a les polítiques i els planejaments urbanís-tics, més que no pas a projecte i actuacions concretes.

35. S’han d’incorporar a les edificacions i serveis públics criteris de compliment obligat enrelació a l’eficiència energètica i optimització dels recursos. És convenient també esta-blir normativa mínima per a totes les altres edificacions de nova construcció, així comincentius de reconversió per a les ja existents.

36. L’aigua ha de ser un recurs limitant a l’hora de planificar els usos del sòl i programarels creixements urbanístics. Cal la seva racionalització, incidint fiscalment en aquellsque en són grans consumidors o en fan un ús important per raons sumptuoses o delleure. Tanmateix s’ha d’incentivar l’estalvi per aquells que no arriben als consumsmínims.


Eix temàtic 4.TERRITORI I URBANISME

12345A1A2A3A4


En l’àmbit de les comarques de Girona, es fa palès la inexistència d’un transport públic efec-tiu i suficient tant en serveis com en horaris, que connecti les diferents poblacions. També esdona una manca de coordinació entre les diferents modalitats de transport públic. Cal unabona difusió de l’oferta existent en matèria de transport públic.

L’aeroport Girona-Costa Brava, està infrautilitzat. L’actual política d’inversions en xarxa de carreterescontribueix més a incentivar la utilització del vehicle privat que no pas al seu ús racional i a la reduc-ció de la mobilitat obligada. En relació a la xarxa ferroviària, la línia Barcelona-Portbou i, especial-ment, la Barcelona-Puigcerdà, presenten moltes deficiències tant en la mateixa infraestructura comen la prestació del servei (manca d’adequació dels horaris i de la capacitat dels combois a les neces-sitats dels usuaris, material vell, incompliment d’horaris ...). A les zones interiors i de muntanya esdona una clara insuficiència en les línies d’autobusos, bàsicament pel que fa al nombre d’expedicionsi l’adequació del servei a les necessitats dels usuaris, sovint a causa de les concessions de les línies.


37. Cal l’articulació d’una xarxa de transport amb autèntica vocació de servei públic, el laqual les línies regulars d’autobusos –amb freqüències suficients i horaris adequats– hande tenir un paper protagonista. Aquests línies, juntament amb altres menes de trans-port, han d’estar coordinades per fomentar l’intermodalitat. Per a l’estructuració d’a-questes xarxes cal la participació de la ciutadania en tant que futurs usuaris.

38. És necessari fomentar i millorar les infraestructures ferroviàries convencionals com amitja de transport col·lectiu i respectuós amb l’entorn, així com la seva integració enel teixit urbà . Els recursos necessaris poden parcialment derivar-se de les importantsinversions que actualment es fan en carreteres.

39. Es fa necessari publicitar al conjunt de la societat les diferents possibilitats existentsde transport públic. Això vol dir línies en funcionament, recorreguts i parades, horaris,empreses de servei, tarifes i abonaments ...

40. L’aeroport Girona-Costa Brava ha de ser utilitzat com a segon aeroport de Catalunya. Abanda de les connexions amb la resta de capitals de l’Estat, ha de ser igualment uncomplement imprescindible per a l’industria turística de la zona.

41. Cal el foment de les noves tecnologies i de la informàtica a fi i efecte de reduir la mobi-litat obligada. Així es contribueix a la fixació de la població local més jove, cosa moltimportant a les àrees de muntanya.

42. A fi i efecte de reduir l’impacte del transport de mercaderies per carretera, és impres-cindible fomentar altres mitjans com el tren, el vaixell i l’avió, amb bones possibilitatsde creixement a les comarques de Girona.


No hi ha prou participació i implicació dels sectors en el desenvolupament local i regional, nicoordinació amb la resta d’agents per assolir la sostenibilitat. Les activitats econòmiques noincorporen majoritàriament sistemes de gestió ambiental ni tampoc bones pràctiques ambientals.

En molts sectors econòmics, no es fa encara evident la conveniència de certificar productesni de sol·licitar etiquetes o registres ambientals.

A les comarques de muntanya, on les poblacions són encara petites, les empreses familiars–especialment en el sector dels serveis– tenen un pes específic important.


43. Es fa necessari la obligatorietat d’implementar sistemes de gestió ambiental o debones pràctiques en determinades activitats econòmiques que puguin produir unimpacte significatiu en el medi.

44. Les administracions haurien de contractar també de manera obligatòria amb empresescertificades des del punt de vista ambiental.

45. A les zones turístiques, on la pressió de les activitats econòmiques damunt l’entornés major, caldria la creació d’una etiqueta ecològica per aquelles empreses que con-tribuïssin amb una part dels seus beneficis a la preservació del paisatge i als valorsecològics locals, i que en definitiva són part del seu reclam pels possibles visitants.


Eix temàtic 5.MOBILITAT

12345A1A2A3A4

Eix temàtic 6.SECTORS ECONÒMICS

Eix temàtic 7.POBLACIÓ

Eix temàtic 8.POLITIQUES EXTERIORS

46. Es proposa igualment la creació d’una etiqueta ecològica a comerços i serveis queactuïn amb criteris ambientals, ètics i culturals.

47. Cal estudiar l’aplicació d’un impost compensatori a les zones turístiques amb majorscàrregues. Aquest impost ha de ser just, equitatiu, finalista i amb clara determinacióde qui el gestiona i com s’aplica.

48. Es fa necessari limitar la proliferació de grans superfícies a la perifèria de les pobla-cions i afavorir els petits i mitjans comerços en els nuclis urbans.

49. Cal donar facilitats i adaptar la normativa actual a les necessitats de les empreses fami-liars.


No hi ha prou consciència entre la població dels criteris de sostenibilitat ambiental, socioe-conòmica i cultural, de manera que costa que aquests conceptes es reflecteixin en les sevespràctiques quotidianes.

L’actual sistema socioeconòmic fomenta la massificació i la delegació de les responsabilitats.Hi ha una sensació generalitzada de que la població no pot incidir en les polítiques de lesdiferents escales territorials. Els governs no fomenten realment una democràcia participativa,on les decisions siguin preses realment de baix a dalt i des del consens, a partir d’informacióde qualitat i de corresponsabilització.

Es constata que la sostenibilitat no és possible només amb la implicació dels governs i sectorseconòmics, sinó també del conjunt de la població en tant que habitants de cada territori.


50. Es proposa la creació d’òrgans de participació veïnal i sectorial permanents. La creaciód’aquests òrgans ha de ser promoguda per les mateixes administracions, amb una fortaimplicació dels governs locals. Aquests ens locals haurien d’oferir espais i mecanismesde participació progressius a la població, separadament però de manera coordinada anivell sectorial i veïnal. Altrament, la sostenibilitat no es considera possible.

51. El govern autonòmic ha d’establir mecanismes que orientin i ajudin els ens regionals,comarcals i municipals en la creació de canals d’informació, diàleg i decisió pública.Cal articular nivells de representativitat veïnal i sectorial de les diferents escales terri-torials, segons l’abast de cada tema tractat.

52. A la població de cada municipi li correspon autoorganitzar-se i participar en les assem-blees veïnals que es vagin fomentant, sempre des de la corresponsabilització.

53. Cal que es fomenti la participació, la sostenibilitat, el diàleg i el respecte des de lesmateixes escoles.


Les polítiques exteriors es perceben en molts casos com a insostenibles i insolidàries. Elsgoverns no posen a informació i decisió democràtica les principals decisions polítiques.


54. És necessari que s’impulsi la solidaritat exterior, tant a nivell econòmic com tecnolò-gic. Ull però en no caure en colonialismes culturals i econòmics.

55. Cal una solució justa del deute extern de determinats països, per damunt d’almoinesen forma de percentatges.

56. Es proposa una lluita contra el comerç il·legal o poc just. Per això s’imposa una claradesvinculació política, comercial i amb mesures de penalització cap als països que enrealitzin.

57. Cal també l’adopció d’un compromís polític clar en relació als països bèl·lics, poc èticso amb polítiques i règims injustos i no democràtics. La desvinculació política i econò-mica és necessària davant països que no respectin els drets humans individuals icol·lectius.

58. És oportú que es democratitzin les principals decisions polítiques exteriors, a partirde mecanismes d’informació i decisió democràtica creats de forma prèvia.


12345A1A2A3A4

Annex 3Projectes presentats a laconvocatòria del Premi MediAmbient a inciatives locals de lescomarques de Girona 2002


" Presentació i objectius

La Rubina és una zona humida de gran interès ecològic i paisatgístic, situada al nord dela badia de Roses.

Des de fa anys, els aiguamolls i les dunes del front litoral de la Rubina i l’entorn del Graude Castelló d’Empúries han estat objecte de nombrosos impactes i agressions que handegradat en gran mesura els valors naturals de la zona.

Els objectius del projecte són la restauració ambiental de la Rubina així com la divulgaciódels seus valors ecològics i paisatgístics.

" Fases i metodologia d’execució

Inicialment es pretén restaurar els sistemes naturals de la Rubina, fet que consisteix en eltractament de les zones de maresma i de dunes, la recuperació dels ambients de llacunesd’aigua dolça i la millora del bosc de ribera del rec Salins tot recreant la seva antiga lla-cuna litoral.

D’altra banda, també es vol ordenar l’accessibilitat a la zona i dotar-la dels serveis públicsnecessaris, de manera que es potenciï la conservació mediambiental de l’indret. Així doncs,es construiran circuits de vianants i de bicicleta com a única forma de mobilitat per l’es-pai. En aquest mateix sentit es defineixen punts d’aparcament públic i serveis situats alslímits de la maresma, de forma que es preservi la zona del pas de vehicles motoritzats.

" Agents participants i calendari

El Ministeri de Medi Ambient com a finançador de la major part del projecte i el mateixAjuntament de Castelló d’Empúries, que actua ensems de dinamitzador.

El projecte, ja redactat, s’iniciarà al llarg de l’any 2003 i es preveu que les obres i inter-vencions s’allarguin un màxim de dos anys.


Amb la creació d’una estació d’anellament científic d’ocells es pretenen integrar valorscientífics, pedagògics i de sensibilització. Pel que fa al vessant científic, el projecte per-met dur a terme un estudi de les aus, tant migrants com nidificants (biologia, rutes, infor-mació de paràmetres poblacionals, interrelació amb el medi ...). També s’aconsegueixdifondre el coneixement de la fauna en l’àmbit municipal, alhora que l’estació s’estableixcom un punt d’informació més dins la xarxa global d’anellament.

Quant al vessant pedagògic, serveix d’aprenentatge als escolars –coneixements biològics iprocés d’anàlisi científica–, revaloritza el patrimoni natural del municipi, promou valorsambientals entre la població i posa a l’abast de tothom una experiència tant captivadoracom poc estesa.


L’activitat consisteix en un total de més de 20 sessions d’anellament repartides segons eltipus de seguiment que es persegueix. Part de les sessions s’efectuen a l’estació ornitolò-gica d’esforç constant, situada a l’àmbit de les Gavarres, on es fa un seguiment orientatals ocells nidificants i hivernants –períodes estival i hivernal. Les altres sessions, per alcontrol de la migració, es realitzen a l’estació situada a l’illa del Salzes –riu Ter– en elspassos primaveral i de tardor.

Abans de fer les visites a l’estació d’anellament –i en el cas del seguiment per part de lesescoles– es fa una breu introducció a l’aula per tal d’informar sobre l’activitat. També eslliura un dossier de treball adaptat segons el nivell. Un cop al lloc on es localitza l’esta-

La reordenació de laplatja de la Rubina

Ajuntament de Castellód’Empúries

L’estació d’anellamentcientífic d’ocells deCelrà

Ajuntament de Celrà

12345A1A2A3A4

Annex 3Projectes presentants a la convocatòria del Premi Medi Ambient a inciatives locals de lescomarques de Girona 2002

Parc de Pedra Tosca

Ajuntament de les Preses

ció, el tècnic inicia l’explicació de tot el procés en col·laboració amb els visitants:col·locació de les xarxes, captura dels ocells, presa de dades, identificació i posterior alli-berament.


El projecte és fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Celrà i l’Associació Galanthus per talde col·laborar en temes relacionats amb la gestió dels recursos naturals del municipi.L’estació d’anellament científic d’ocells ha estat una de les primeres actuacions dutes aterme. L’associació aporta la seva experiència i dedicació, mentre que l’Ajuntament n’assu-meix la difusió i la coordinació.

L’actuació es va iniciar el mes d’octubre de 2002. Aquesta primera fase finalitzarà l’agostde 2003, tot i que està previst donar continuïtat al projecte.


En la dècada dels anys vuitanta, l’Ajuntament de Figueres va promoure la construcció d’unapiscina pública climatitzada. La piscina figuerenca té actualment 2.000 abonats i utilitzenles seves instal·lacions unes 100.000 persones cada any.

Amb el pas del temps es va detectar un elevat consum energètic i un greu deterioramentper oxidació de la coberta de la piscina. Per resoldre aquestes deficiències s’ha optat peruna doble solució. D’una banda, el projecte ha previst la substitució de la coberta i deltancament lateral de vidre per millorar l’aïllament de l’edifici i evitar pèrdues energètiquesinnecessàries. D’altra banda, s’ha modificat la instal·lació de producció d’energia per al’obtenció d’aigua calenta i calefacció mitjançant el gas com a font d’energia i amb unadotació de col·lectors solars.


S’ha projectat la substitució de l’estructura metàl·lica, el fals sostre i la coberta de pla-ques de fibrociment per una estructura vista de fusta massissa i coberta tipus sandvitx ambtractament anticorrosiu. També, aprofitant aquest canvi, els tancaments exteriorsmetàl·lics i els vidres instal·lats s’han substituït per uns tancaments d’alumini anoditzati tancaments de vidre.

El sistema de climatització i producció d’aigua calenta sanitària que funcionava amb unacaldera d’un sol cos de gasoil, s’ha substituït també per un sistema mixt que utilitza ener-gia solar i gas ciutat amb una caldera de quatre etapes d’arrancada progressiva segons lademanda energètica real.


L’Ajuntament ha assumit la iniciativa, la coordinació i l’execució del projecte. Altres admi-nistracions també hi han intervingut amb aportació de recursos.

La reforma de la piscina es va iniciar l’agost de 2002. Les noves instal·lacions varen entraren funcionament abans d’acabar el mateix any.


Projecte que consisteix a recuperar el Bosc de Tosca –al municipi de les Preses–, que ambuna superfície aproximada de 210 ha constitueix una àrea natural de gran valor ambientali paisatgístic. L’espai se situa dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i alcostat de l’àrea urbana d’Olot. La proposta pretén desenvolupar l’efecte demostratiu d’ac-tuacions de restauració dels espais degradats del Bosc de Tosca. En aquest sentit es volimplantar un parc pictòric mitjançant la construcció de diferents itineraris temàtics, recu-perar els cultius tradicionals, portar aigua a les artigues tot gestionant els recursos hídricsde la zona, potenciar la vegetació i la fauna així com recuperar els cultius tradicionals iles construccions típiques vinculades a l’ús del territori i dels recursos (cabanes i parets depedra volcànica). També es vol fomentar el turisme ecològic i promoure una estratègiapedagògica de l’entorn natural.


La racionalitzacióenergètica de la piscinamunicipal de Figueres

Ajuntament de Figueres

12345A1A2A3A4


En la primera de les tres fases previstes es vol actuar sobre l’àrea de cultius i itineraris. Aixòvol dir la neteja del terreny, la reparació i restauració de murs i cabanes, la construcció deldipòsit i la xarxa de captació d’aigües, la conformació d’àrees de descans i miradors així comla construcció d’itineraris, senyalització i elements complementaris. Durant la segona fasees preveu la construcció de l’aparcament i del camí d’accés, mentre que en la darrera de lesfases es construirà l’àrea de descans al costat del riu Fluvià i l’equipament de Codella.


El projecte és liderat per l’Ajuntament de les Preses. Els socis que hi intervenen són elspropietaris i veïns de la zona, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa il’Ajuntament d’Olot. A més, hi ha la col·laboració d’altres entitats i organismes que donensuport a la iniciativa. La Unió Europea, mitjançant el programa LIFE, s’ha convertit en cofi-nançadora del projecte.

El projecte s’ha iniciat el desembre de 2002, i es preveu que es desenvolupi al llarg delsanys 2003 i 2004.


Aquest projecte neix de la voluntat de l’Ajuntament de Palamós d’instaurar un sistema derecollida selectiva d’envasos diferent al que s’efectua en altres poblacions gironines. El seuobjectiu és assolir nivells de recuperació elevats i facilitar a la població la recollida selec-tiva tant dels envasos com d’altres fraccions –i especialment de la matèria orgànica.


Per implantar la recollida selectiva d’envasos s’han adoptat dues opcions. La primera, adiferència del sistema d’iglús en àrees d’aportació, consisteix en el mètode de la doblebossa i que es fa en àrees de vorera. Per això s’han instal·lat fins a 190 contenidors de800 l al costat dels punts de recollida de residus sòlids urbans. A més, s’ha establert unservei específic al nucli antic amb el repartiment de 360 contenidors de 50 l a les llars,amb una freqüència de recollida d’un cop per setmana.

Amb el temps, s’ha observat que els ciutadans no utilitzaven correctament els contenidorsde les àrees de vorera, i a l’interior s’hi trobaven residus sòlids urbans. És per això que esva decidir modificar aquests contenidors –que són de color groc– canviant l’obertura fron-tal per una tapa amb obertura superior on només es poden llençar els envasos d’un a un.També es va deixar de fer la recollida al nucli antic per la dificultat d’accedir-hi elscamions, malgrat que es va incrementar el nombre de contenidors a la perifèria del nucli ies van redissenyar les freqüències. Finalment, els envasos recollits es porten a una plantade triatge.


L’impulsor de la iniciativa és l’Ajuntament de Palamós, que evidentment necessita la com-plicitat del conjunt de la població de la vila.

Aquest servei es presta amb regularitat des de l’any 1999. Durant el 2002 s’han revisat elsmètodes i s’estan estudiant millores en els contenidors grocs per a la recollida d’envasos.És prevista una prova pilot en un dels barris, que consistirà a desbloquejar l’obertura supe-rior i deixar-la un altre cop abatible com era inicialment.


L’Ajuntament de Roses treballa en la implantació d’un sistema de gestió ambiental (SGA)a les seves platges urbanes, amb l’objectiu de millorar tant la qualitat de les platges comels serveis que s’hi ofereixen, així com avaluar i millorar de manera continuada el seu estatambiental i difondre la informació pertinent tant a les persones com entitats relaciona-des amb l’àmbit de les platges. L’SGA també ha de permetre formar i implicar activamentels treballadors dels serveis i establiments de les platges com els mateixos usuaris.


La recollida selectivad’envasos a Palamós

Ajuntament de Palamós

12345A1A2A3A4

El procés d’implantaciódel Sistema Europeu deGestió Mediambiental(EMAS) a les platgesurbanes de Roses

Ajuntament de Roses

La deixalleria mòbil delBaix Empordà

Consell Comarcal del BaixEmpordà


Les fases per implantar un SGA mitjançant el Reglament EMAS són les següents:

• Fase preoperacional, que consisteix a donar a conèixer el compromís de portar a termeel projecte i el seu àmbit d’aplicació, així com el calendari de treball que han de seguirels diferents agents implicats.

• Fase d’anàlisi ambiental, per conèixer la situació de partida de les platges i establir elsindicadors ambientals.

• Fase de definició de la política ambiental a què es compromet el consistori.• Fase d’implantació de l’SGA, amb l’objectiu de definir-ne la documentació necessària i la

seva implantació, sobre la base de les conclusions obtingudes en la fase anterior i elsrequisits del Reglament EMAS.

• Fase de prova del funcionament de l’SGA, per comprovar l’eficàcia del sistema plantejat.• Fase d’auditoria de l’SGA per controlar que tot el que s’esmenta es compleix o es pot

complir.• Fase de certificació, en la qual si es compleixen els requisits s’obtindrà el Certificat de

Qualitat Ambiental (EMAS).• Fase de seguiment de l’SGA a través d’indicadors, que si en algun cas no hi ha millores

permeti aplicar mesures correctores.


La iniciativa és de l’Ajuntament de Roses a través de la Regidoria de Medi Ambient, malgratque també s’hi han implicat altres àrees municipals com són Governació i Platges així comTurisme i Promoció Econòmica. També hi participen les empreses de serveis de les platges,les empreses concessionàries d’activitats durant l’estiu, la Creu Roja i Salvament, la PoliciaLocal, el Servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient i l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’estiu de 2002 l’Ajuntament de Roses va donar a conèixer el compromís per portar a termeel projecte, i ja de forma immediata es va fer l’anàlisi ambiental. Seguidament, la corpora-ció va presentar la política ambiental a què es comprometia. Entre el setembre de 2002 i elmarç de 2003 és previst que es dugui terme la fase d’implantació de l’SGA, i entre els mesosde març i maig de 2003 s’establirà un període de prova del funcionament del sistema. Alllarg de l’estiu del 2003 és previst que s’iniciï la fase d’auditoria de l’SGA, després de la qual–si es compleixen els requisits– se sol·licitarà el Certificat de Qualitat Ambiental (EMAS).


Iniciativa que parteix de la necessitat dels municipis baixempordanesos de menys de 5.000 habi-tants de disposar d’un servei de deixalleria. En aquest sentit, el Consell Comarcal, amb l’ajut de laJunta de Residus, ofereix aquesta prestació mitjançant una deixalleria mòbil capaç de donar unasortida correcta als residus especials i a altres materials (residus vegetals, roba, joguines, fusta,ferralla ...) que es generen a les llars. Aquest servei també permet realitzar des de la mateixa ins-tal·lació tasques d’educació ambiental, promoure campanyes específiques de contingut social–com és col·lectar joguines per Nadal– i la recollida d’envasos fitosanitaris en les zones rurals.


La deixalleria mòbil visita de manera periòdica i regular els municipis que han sol·licitat el servei,de manera que l’estada mai no s’allarga més de mitja jornada. A cada municipi es recullen selecti-vament els residus municipals especials i els valoritzables. Al final de l’estada es trasllada la dei-xalleria a la planta de transferència de Forallac, on en un espai habilitat es descarreguen els resi-dus recollits. Tot el material que s’hagi de tractar o pugui ser recuperable es diposita en conteni-dors específics per tal de ser transportats fins a les plantes de tractament corresponents.Trimestralment el Consell Comarcal envia als municipis adherits les fitxes d’usuaris i residus reco-llits així com els calendaris d’itineració de la deixalleria perquè ho puguin comunicar als seus veïns.


El Consell Comarcal del Baix Empordà és qui coordina el servei de deixalleria mòbil. Elsajuntaments trien el lloc on la deixalleria mòbil s’ubicarà, els dies i les hores convingudes.Un transportista autoritzat s’encarrega de dur la deixallleria als diferents pobles, mentreque un encarregat de la deixalleria rep els usuaris, els assessora, classifica els diferentstipus de residus i es responsabilitza de la seva correcta gestió.


12345A1A2A3A4

A principis de l’any 2001 el Consell Comarcal va oferir als municipis de la comarca vàriesjornades de portes obertes per tal de donar a conèixer la instal·lació. També es va fer unaexposició i un seguit de sessions informatives. El juny d’aquell mateix any la deixalleriamòbil va entrar en funcionament i va donar servei a 14 municipis, que han arribat a ser 17el 2002. En principi es té previst continuar prestant el servei de manera indefinida i almateix temps que augmentin els municipis que en són beneficiaris.


El projecte consisteix a fer conèixer als escolars de la Cerdanya les principals infraestruc-tures ambientals i de gestió de la comarca –l’abocador, la deixalleria, la depuradora i lapotabilitzadora–, quina utilitat tenen i com funcionen, tot plegat mitjançant un dossierde suport i visites guiades a aquestes instal·lacions.


El projecte es va iniciar amb una prova pilot el curs 2000-01 que va servir per posar a puntla metodologia i fer algunes esmenes al dossier pedagògic que de forma prèvia s’havia ela-borat. El curs següent ja es va presentar i entregar el material als alumnes de 6è de primà-ria i 1r d’ESO per tal que poguessin treballar-lo abans de fer les visites. El pas següent java ser anar a conèixer les quatre instal·lacions al llarg d’una jornada i mitja. La tasca vaconcloure un altre cop a l’aula amb l’elaboració final del dossier. Val a dir que el ConsellComarcal va tornar a avaluar el material i les visites, va efectuar correccions i va incorpo-rar millores tant al dossier com a la dinàmica de les visites.


Aquesta iniciativa del Consell Comarcal s’ha realitzat amb la col·laboració del Centre deRecursos Pedagògics de la Cerdanya i de les empreses gestores de les diferentsinstal·lacions visitades.

El projecte es va iniciar amb una prova pilot el curs 2000-01. A partir del curs 2001-02 esrepetirà cada any per als escolars de 6è de primària i 1r d’ESO de la comarca.


L’any 2001 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va adquirir la finca de la rec-toria de Fitor, que l’agost de 2002 passava a ser gestionada pel Consorci de les Gavarres ambel compromís que fos reconvertida en un equipament d’ús públic. Cal dir que durant aquestsúltims anys la rectoria ha estat abandonada i sotmesa a nombrosos actes de vandalisme, perla qual cosa era necessari fer-hi importants reformes, dotar-la de subministrament d’aigua ide llum i adequar-la als objectius d’equipament al servei del massís de les Gavarres.


En la primera fase s’ha procedit a la rehabilitació de la rectoria i a la instal·lació de lacentral solar fotovoltaica i d’un sistema de recollida d’aigües pluvials –amb cisterna ques’alimenta parcialment d’aigües pluvials de la teulada. També s’han esbrossat i netejat deles feixes i l’hort del rector. Ja per últim, s’ha adjudicat la plaça del guarda informador queha de tenir cura de la rectoria.

En la segona fase és prevista l’adequació dels espais exteriors per a ús públic, el manteni-ment de les feixes i els treballs de millora del bosc, així com el disseny i l’execució de con-tinguts específics per al punt d’informació.


Els treballs d’adequació de la rectoria de Fitor han estat promoguts pel Consorci de lesGavarres, amb el suport de l’Ajuntament de Forallac i cofinançats pel Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya. També hi han participat els mòduls de paletes itreballs forestals de l’Escola Taller les Gavarres.

Gairebé tota la primera fase s’ha executat durant l’any 2002. En aquest sentit s’ha rehabilitat la rec-toria i s’ha contractat el guarda informador, de manera que només falta fer les plantacions d’inte-gració paisatgística de la central solar. La segona fase és previst que s’executi al llarg de l’any 2003.


Les jornades Consell -Escola per una comarcasostenible

Consell Comarcal de la Cerdanya

12345A1A2A3A4

La rehabilitació de larectoria de Fitor com apunt d’acollida id’informació de lesGavarres amb l’úsd’energia fotovoltaica il’aprofitament de lesaigües pluvials

Consorci de les Gavarres

Annex 4Recull de premsa


Annex 4Recull de premsa (resum de les principals notícies aparegudes en premsa escrita)

Diari de Girona – 25/01/02 – Assemblea General Empordà – 27/01/02 – Assemblea General

Diari de Girona – 06/02/02 – Junta Executiva

12345A1A2A3A4


Diari de Girona – 20/03/02 – Comissió Infraestructures

El Punt– 20/03/02 –

Comissió Infraestructures

12345A1A2A3A4


El Punt – 18/04/02 – Jornades Mobilitat

12345A1A2A3A4

El Mercat – 02 al 08/04/02 – Comissió Infraestructures

Revenda– 25 al 31/03/02 –Comissió Infraestructures


12345A1A2A3A4

El Punt – 01/05/02 – Comissions infraestructures

El Punt – 30/05/02 –Seminari Tècnic SetmanaMobilitat Sostenible iSegura


12345A1A2A3A4

Diari de Girona– 06/06/02 – Assemblea General

Diari de Girona – 12/06/02 –Signatura Manifest Palol Sabaldòria


12345A1A2A3A4

Avui – 16/06/02 –Signatura Manifest PalolSabaldòria

El Punt – 15/06/02 – Signatura Manifest Palol Sabaldòria

Diari de Girona – 16/06/02 – Signatura Manifest Palol Sabaldòria


12345A1A2A3A4

El Periódico– 16/06/02 – Signatura ManifestPalol Sabaldòria

El Punt – 16/06/02 – Signatura Manifest Palol Sabaldòria


12345A1A2A3A4

Hora Nova – 18 a 24/06/02 – Signatura Manifest Palol Sabaldòria

Empordà – 18/06/02 – Signatura Manifest Palol Sabaldòria


12345A1A2A3A4

El Punt – 21/12/02 – LliuramentPremi Medi Ambient a iniciativeslocals comarques de Girona 2002.

Diari de Girona – 06/11/02 –Convocatòria Premi MediAmbient a iniciatives localscomarques de Girona 2002.

Diari de Girona – 08/12/02 –Aportacions a l’Agenda 21 deCatalunya.

Butlletí informatiu de la Diputació de Girona – Núm 35 Agost 2002 –Assemblea General

Butlletí informatiu de la Diputació de Girona– Núm 36 Octubre 2002 – Convocatòria Premi MediAmbient a iniciatives locals comarques de Girona 2002.

Diari de Girona – 21/12/02 –Lliurament Premi Medi Ambient

a iniciatives locals comarquesde Girona 2002.

Amb el suport de:

20022002CILMACI

LMA

2002

m e m ò r i ad ’ a c t i v i t a t s

me

mò

ria

d’a

ct

ivit

at

s

Santa Eugènia, 10, 4t.17005 GIRONA

Tel.: 972 42 61 05Fax: 972 42 61 06

http://[email protected]

CILM

A 20

02

2002 - CilmaIndustrials de Girona –representat pel Sr. Julio Sanz– i de l’Associació...

Documents

Transcript of 2002 - CilmaIndustrials de Girona –representat pel Sr. Julio Sanz– i de l’Associació...