2004 RNE RADIO5 chafa 99 frequencia radio bronka 2004
1
16 | CONTRAPODER // MULTIMEDIA | »B Triangle \ Núm . 711 27.desembre.2004 Els periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chcsnot que van ser segrestats a l'I- raq el 20 d'agost passat han estat alliberats des- prés de 124 dies de captivori. l : eliuitats! RNE ocupa el senyal de Ràdio Bronka al dial E l punt99.0de!.dial de l'FM era aquellpelqual es podia sinto- ntear Ràdio Bronka. Això ha can- viat des del dia 21 de desembre passat en-què aquesta freqüèn- cia va passar a ser ocupada per Ràdio Nacional d'Espanya a Ca- talunya perat seu canal Ràdio 5 Totnotíctes, quef ins aaqueil mo- ment emetia a través del 576 de Fona mitjana. En un comunicat. Ràdio Bronka afirmaque "sense avís previ i d'un dia perl'altre, la cinquena versió de RNE ha deci- dit utilitzar la seva patent de cors enl'espectreradioelèctriccatalà, inutitteantde fet tesnostres emis- sions a cop de kilowat". Ràdio Bronka es defineix com a "ràdio lliure illibertària" que porta divuit anys emetent des de Nou Barris i quefins que noresolguin aquest problema només es pot sintonit- zar a través d'Internet. L'emisso- ra ha titllat aquesta situació "d'a- tac a la ibertat d'expressió", a RSFdóna els premisal dret de la informació f~21 periodista algerià Hafnaoui L_ Ghoul, el xinès Liti Xiaobo i la revista mexicana Zeta han estat guardonats amb el Premi Reporters sense Fronteres (RSF)-Fundació 2004. AGhoul se'l reconeixper la seva activitat professional, les seves postu- res i actitud, que han donat tes- timoni del seu compromís amb la llibertat d'informació. Ghoul és corresponsal a províncies del diari El Yum i és també respon- sable de l'oficina regional de la Lliga Algeriana de Defensa dels Drets Humans. Liu Xiaobo és president de l'Associació d'escriptors inde- pendents de Xina i ha combatut perla ibertat de premsa, motiu pelqual ha estat premiaí per RSF. Finalment, Zeta ha estat guardonada com a mitjà de co- municació que lluita pel dreta la miotmació. És una publicació coneguda per la seva línia edi- torial valenta i la qualitat de les seves inionfiacions, amb!' ob- jectiu d'informar d'allò que no surt en d'altres diaris. Aquest compromís ha costat la vida a tres redactors de \a revista, a Tecnologia » Les grans empreses pugnen per controlar la TV local La futura televisió digital mou la voracitat del sector Mediapro s'ha convertit en una de les productores més cobdicioses per situar-se en un mercat pendent de regular i que, segons anuncia el Govern, partirà de zero quan es licitin les noves freqüències Francesc Ràfols BARCELONA L es empreses audiovisuals estan protagonitzant enles darreres set- manes diversos moviments per intentar tenir una posició el més sòli- da possible per quan hi hagi el tret de sortida de la Televisió Digital Terrestre (TDT). Algunes estratègies no deixen de sorprendre alguns observadors del sector que no entenen aquesta ac- titud, sobretot quan el Govern de la Ge- neralitat ha anunciat queferataula rasa en el moment de l'adjudicació i que el fet d'estar situat al mercat no serà un dels mèrits principals que es contem- plaran en el corresponent concurs. El desplegament de la televisió di- gital tindrà un primer tret de sortida én el que s'anomena ïapagada digital. En la regulació inicial que va fer el Go- vern del PP s'estipulava que la televi- sió local hauria d'anar per davant, cosa que, a la pràctica, suposava un tret de gràcia per a aquestes emissores. El nou ministre d'Indústria, Josep Mon- tilla, va modificar el decret i va fixar que l'apagada digital seria per tota la televisió. El ministre també va fer una nova redistribució de freqüències que millorava, pel que fa a Catalunya, la que havia aprovat el PP però que en- cara és lluny de les aspiracions del sec- tor i del Govern català. El conseller en cap, Josep Bargalló, va anunciar el 16 de desembre passat al Parlament que se seguia negociant amb el ministeri per "poder tenir una TDT adaptada a la realitat local". Les previsions són que el mes de març sur- ti la licitació i que l'adjudicació es faci al mes de juny. El Govern català pri- marà el foment de la indústria local i la utilització de la llengua i vetarà que qui obtingui la concessió d'una llicèn- cia puguifer-hinegoci: qui no l'explo- ti l'haurà de tornar per fer un nou concurs. Això tallaria d'arrel alguns tri- pijocs que hi ha hagut en els darrers anys arran del repartiment dientelar de freqüències de ràdio i televisió. Mentrestant, qui-està acaparant un gran protagonisme és Mediapro, la productora de Jaume Roures. Ha obtingut ïadjudicació de la gestió de la Xarxa de Televisions Locals de Ca- talunya amb una oferta que està per sota dels costos. Ha fet el mateix amb d'altres empreses del sector, i tot sem- El ministre d'Indústria, Josep Montilla,té a lessevesmansl'impuIsctelaTDT. bla indicar que ïestratègia és copar el sector per poder-lo dominar. Un exemple d'aquesta situació és el mercat d'unitats mòbils, copat del tot per Mediapro. Abase d'anar fent ofer- tes a la baixa i comprant les empreses que no podien subsistir s'ha convertit pràcticament en Túnica empresa del sector i, per tant, la que marca la tari- fa a cada moment. La setmana pas- sada va transcendir l'intent de Media- pro de comprar Media Park. Final- ment, ïoperadó no es va tancar per fal- ta d'acord entre els socis, especialment Iberdrola, que ni es va presentar a la darrera reunió per tractar el tema. El 30 d'octubre passat, Mediapro va inaugurar a Esplugues el complex Imagina, destinat a ser un centre de producció audiovisual. És un espai de 12.000 metres quadrats que va re- querir una inversió de més de 36 mi- lions d'euros. Quan encara no fa dos mesos deia seva estrena-ala qual van assistir Pasqual Maragall i Josep Mon- tilla-, la productora de Jaume Roures ïha posat a la venda i en demana uns 54 milions d'euros. Com a aval per fi- nançar les operacions, l'empresa va presentar contractes de lloguer de TV3 durant tretze anys. Les ànsies de Mediapro han arribat fins a la productora Globomedia, un 20% de la qual pertany a Vocento. Enuig a Òmnium pels tripijocs amb la llicència I es dues primeres freqüències l_de televisió local concedides-a precari™ pel Govern català, van ser a dues entitats culturals com l'Òmnium Cultural i l'Orfeó Català. La institució coral va arribar a un acord amb el grup Godó per a una emissora que avui opera amb el nom de City TV. L'altra, després de diversos estires i arronses amb la productora d'Enric Canaís, Mer^ curi, va acabar, quan Canals va en- trarà l'Administració catalana, pac- tant amb Miquel Calzada, que va posar en marxa FlaixTV. Mikimo-' tova traspassar el negoci més en- davant a la productora de Jaume Roures, Mediapro,-que, recent- ment, ho ha venut a Vocento. L'o- peració ha caigut molt malament a Òmnium; que veu amb disgust que la seva llicència hagi acabat en mans d'un grup espanyol. Un por- taveu de l'entitat ha explicat que " estem estudiant les possibles ac- cions a emprendre". H Roures ha venut FlaixTV a l'antic grup Correo a través d'una operació que s'- hauria valorat en uns 3,6 milions d'eu- ros a través de l'intercanvi acdonarial de Globomedia i FlaixTV. No s'entén tampoc linterès del grup Vocento en les emissores de Flaix TV perquè, si és cert el que ha anunciat el Govern català, en el futur concurs de la TDT es primarà el català i és molt dubtós que Vocento tingui prioritat per a la qüestió lingüística. Al marge de les mogudes de deter- minades empreses, el cert és que al sector de la televisió local hi ha molta preocupació pel que pugui passar en el futur. Els portaveus consultats re- clamen que es modifiqui la llei de 1995 per tal que es doni més terreny de joc al sector públic, de gran im- portància a Catalunya, ja que, si no, es corre el risc "de prostituir el model de la televisió local catalana".
-
Upload
radio-bronka-1045-fm -
Category
News & Politics
-
view
224 -
download
2
description
Ressenya el triangle desembre 2004 rne5 trepitja frequencia 99.0 fm de radio bronka
Transcript of 2004 RNE RADIO5 chafa 99 frequencia radio bronka 2004
16 | CONTRAPODER // MULTIMEDIA | »B Triangle \ Núm. 711 27.desembre.2004
Els periodiste s franceso s George s Malbruno t iChristia n Chcsno t que van ser segrestat s a l'I-raq el 20 d'agos t passa t han estat alliberat s des-prés de 124 dies de captivori . l:eliuitats !
RNE ocupa elsenyal de RàdioBronka al dial
El punt99.0de!.dial de l'FM eraaquellpelqual es podia sinto-
ntear Ràdio Bronka. Això ha can-viat des del dia 21 de desembrepassat en-què aquesta freqüèn-cia va passar a ser ocupada perRàdio Nacional d'Espanya a Ca-talunya perat seu canal Ràdio 5Totnotíctes, quef ins aaqueil mo-ment emetia a través del 576 deFona mitjana. En un comunicat.Ràdio Bronka afirmaque "senseavís previ i d'un dia perl'altre, lacinquena versió de RNE ha deci-dit utilitzar la seva patent de corsenl'espectreradioelèctriccatalà,inutitteantde fet tesnostres emis-sions a cop de kilowat". RàdioBronka es defineix com a "ràdiolliure illibertària" que porta divuitanys emetent des de Nou Barrisi quefins que noresolguin aquestproblema només es pot sintonit-zar a través d'Internet. L'emisso-ra ha titllat aquesta situació "d'a-tac a la ibertat d'expressió", a
RSFdóna elspremis al dretde la informació
f~21 periodista algerià Hafnaou iL_ Ghoul , el xinès Lit i Xiaob oi la revista mexicana Zeta hanestat guardonats amb el PremiReporters sense Fronteres(RSF)-Fundació 2004. AGhou lse'l reconeixper la seva activitatprofessional, les seves postu-res i actitud, que han donat tes-timoni del seu compromís ambla llibertat d'informació. Ghou lés corresponsal a províncies deldiari El Yum i és també respon-sable de l'oficina regional de laLliga Algeriana de Defensa delsDrets Humans.
Liu Xiaob o és president del'Associació d'escriptors inde-pendents de Xina i ha combatutperla ibertat de premsa, motiupelqual ha estat premiaí perRSF. Finalment, Zeta ha estatguardonada com a mitjà de co-municació que lluita pel dreta lamiotmació. És una publicacióconeguda per la seva línia edi-torial valenta i la qualitat de lesseves inionfiacions, amb!' ob-jectiu d'informar d'allò que nosurt en d'altres diaris. Aquestcompromís ha costat la vida atres redactors de \a revista, a
Tecnologi a » Les grans empreses pugnen per controlar la TV local
La futur a televisi ó digita lmou la voracita t del secto rMediapro s'ha convertit en una de les productores més cobdicioses per situar-se en un mercat pendent
de regular i que, segons anuncia el Govern, partirà de zero quan es liciti n les noves freqüències
Frances c Ràfol s BARCELONA
L es empreses audiovisuals estanprotagonitzant enles darreres set-manes diversos moviments per
intentar tenir una posició el més sòli-da possible per quan hi hagi el tret desortida de la Televisió Digital Terrestre(TDT). Algunes estratègies no deixende sorprendre alguns observadorsdel sector que no entenen aquesta ac-titud, sobretot quan el Govern de la Ge-neralitat ha anunciat que fera taula rasaen el moment de l'adjudicació i que elfet d'estar situat al mercat no serà undels mèrits principals que es contem-plaran en el corresponent concurs.
El desplegament de la televisió di-gital tindrà un primer tret de sortidaén el que s'anomena ïapagada digital.En la regulació inicial que va fer el Go-vern del PP s'estipulava que la televi-sió local hauria d'anar per davant, cosaque, a la pràctica, suposava un tret degràcia per a aquestes emissores. Elnou ministre d'Indústria, Josep Mon-tilla, va modificar el decret i va fixarque l'apagada digital seria per tota latelevisió. El ministre també va fer unanova redistribució de freqüències quemillorava, pel que fa a Catalunya, laque havia aprovat el PP però que en-cara és lluny de les aspiracions del sec-tor i del Govern català.
El conseller en cap, Josep Bargalló,va anunciar el 16 de desembre passatal Parlament que se seguia negociantamb el ministeri per "poder tenir unaTDT adaptada a la realitat local". Lesprevisions són que el mes de març sur-ti la licitació i que l'adjudicació es facial mes de juny. El Govern català pri-marà el foment de la indústria local ila utilització de la llengua i vetarà quequi obtingui la concessió d'una llicèn-cia pugui fer-hi negoci: qui no l'explo-ti l'haurà de tornar per fer un nouconcurs. Això tallaria d'arrel alguns tri-pijocs que hi ha hagut en els darrersanys arran del repartiment dientelarde freqüències de ràdio i televisió.
Mentrestant, qui-està acaparantun gran protagonisme és Mediapro,la productora de Jaume Roures. Haobtingut ïadjudicació de la gestió dela Xarxa de Televisions Locals de Ca-talunya amb una oferta que està persota dels costos. Ha fet el mateix ambd'altres empreses del sector, i tot sem-
El ministre d'Indústria, Josep Montilla,té a lessevesmansl'impuIsctelaTDT.
bla indicar que ïestratègia és copar elsector per poder-lo dominar.
Un exemple d'aquesta situació és elmercat d'unitats mòbils, copat del totper Mediapro. Abase d'anar fent ofer-tes a la baixa i comprant les empresesque no podien subsistir s'ha convertitpràcticament en Túnica empresa delsector i, per tant, la que marca la tari-fa a cada moment. La setmana pas-sada va transcendir l'intent de Media-
pro de comprar Media Park. Final-ment, ïoperadó no es va tancar per fal-ta d'acord entre els socis, especialmentIberdrola, que ni es va presentar a ladarrera reunió per tractar el tema.
El 30 d'octubre passat, Mediapro vainaugurar a Esplugues el complexImagina, destinat a ser un centre deproducció audiovisual. És un espai de12.000 metres quadrats que va re-querir una inversió de més de 36 mi-lions d'euros. Quan encara no fa dosmesos deia seva estrena-ala qual vanassistir Pasqual Maragall i Josep Mon-tilla- , la productora de Jaume Rouresïha posat a la venda i en demana uns54 milions d'euros. Com a aval per fi-nançar les operacions, l'empresa vapresentar contractes de lloguer de TV3durant tretze anys.
Les ànsies de Mediapro han arribatfins a la productora Globomedia, un20% de la qual pertany a Vocento.
Enuig a Òmniu mpels tripijoc samb la llicènci aI es dues primeres freqüènciesl _de televisió local concedides-aprecari™ pel Govern català, van sera dues entitats culturals coml'Òmnium Cultural i l'Orfeó Català.La institució coral va arribar a unacord amb el grup Godó per a unaemissora que avui opera amb elnom de City TV. L'altra, després dediversos estires i arronses amb laproductora d'Enri c Canaís , Mer^curi, va acabar, quan Canals va en-trarà l'Administració catalana, pac-tant amb Mique l Calzada , que vaposar en marxa FlaixTV. Mikimo- 'tova traspassar el negoci més en-davant a la productora de Jaum eRoures , Mediapro,-que, recent-ment, ho ha venut a Vocento. L'o-peració ha caigut molt malament aÒmnium; que veu amb disgust quela seva llicència hagi acabat enmans d'un grup espanyol. Un por-taveu de l'entitat ha explicat que" estem estudiant les possibles ac-cions a emprendre". H
Roures ha venut FlaixTV a l'antic grupCorreo a través d'una operació que s'-hauria valorat en uns 3,6 milions d'eu-ros a través de l'intercanvi acdonarialde Globomedia i FlaixTV. No s'enténtampoc linterès del grup Vocento enles emissores de Flaix TV perquè, siés cert el que ha anunciat el Governcatalà, en el futur concurs de la TDTes primarà el català i és molt dubtósque Vocento tingui prioritat per a laqüestió lingüística.
Al marge de les mogudes de deter-minades empreses, el cert és que alsector de la televisió local hi ha moltapreocupació pel que pugui passar enel futur. Els portaveus consultats re-clamen que es modifiqui la llei de1995 per tal que es doni més terrenyde joc al sector públic, de gran im-portància a Catalunya, ja que, si no, escorre el risc "de prostituir el model dela televisió local catalana".
