DIRECTOR

Yorgos Lanthimos, nascut aAtenes el 1973, va estudiarrealització a l’Escola Stavrakosd’Atenes. Entre 1995 i 2001,abans de debutar en el cinema,va dirigir obres de teatreexperimentals, vídeodanses iespots publicitaris. Fou un delsintegrants de l’equip artísticque concebé les cerimòniesd’inauguració i cloenda delsJocs Olímpics d’Atenes (2004).El seu segon llargmetratge,Kinetta (2005) cridà l’atencióen diferents festivals, i el seutítol següent, Canino (2009),guanyà el premi “Un certainregard”, a Canes, i els premisjurat jove (millor pel·lículafantàstica) i Citizen Kane (millordirector novell), a Sitges.

ARGUMENT BIOGRAFIA

YORGOS LANTHIMOS

CANINOEn un xalet resideix una famíliaadinerada força especial: elstres fills (adults) mai han sortitde casa i romanen aïllats delmón exterior, perquè el pareha imposat unes regles tanestrictes com incomprensibles.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGE

Grècia200996 minutsYorgos LanthimosYorgos LanthimosEfchimis FilippouYorgos TsourgiannisThimios MpakatakisYorgos Mavropsaridis

FITXA TÈCNICA

DIJOUS12 DE DESEMBRE DE 201018:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2009 Canino(Kynodontas)2005 Kinetta2001 O kalyteros moufilos2001 Uranisco Disco(curtmetratge)

FITXA ARTÍSTICAAnna Kalaintzidou

Christos StergioglouAggeliki PapouliaChristos Passalis

Michelle ValleyMary Tsoni

CristinaPareFilla granFillMareFilla petita

COMENTARI

Yorgos Lanthimos donà lacampanada amb el seutercer llargmetratge,Canino, una de lessorpreses més genuïnes,sucoses i estrambòtiquesque ens proporcionà lacollita cinèfila de l’anypassat.El film, que excel·lí a Canes2009, recull la insòlitaquotidianitat d’una famíliaadinerada, que resideix enun xalet privilegiat i apartatde la resta del món peruna tanca... i unes normestan estrictes comincomprensibles. El pare,l’únic membre que potsortir d’un microcosmosendogàmic, ha aïllat del’exterior els seus tres fillsadults amb unes tècniquesmanipulatives, tanperverses comdesconcertants, quecerquen una puresademencial.El concepte inicial podriarecordar El bosque, unade les millors pel·lícules deM. Night Shyamalan, peròel jove autor grec està enuna ona molt diferent i enscapbussa en un universclaustrofòbic i gairebésurreal, malgrat estiguidisseccionat amb unrealisme meticulós, on totsels personatges estanobservats amb la distància,la fredor i la precisió d’unentomòleg. La direcció,

d’un rigor matemàtic,traspua una voluntatanalítica que es conjugaharmònicament amb unhumor, tan maliciós isubterrani, concretat enuna ironia solcada d’unasubtilesa extrema.Canino podia haver estarnomés una excentricitatjuganera, però la saviesa

cinematogràficadesplegada per Lanthimos,amb una dramatúrgiaimpecable i una posadaen escena de ferro,determina que aquestasingularitat fascinadora imalaltissa, susceptible denombroses lectures,assoleixi una voladacreativa.