2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat

8/4/2019 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat

http://slidepdf.com/reader/full/20110428-60-anys-des-de-la-vaga-de-tramvies-fins-al-catala-emprenyat 1/7

28/04/2011-60 anys des de la Vag a de Tramvies fins al Catala Emprenyat

(http://blocgran.catl?p=5488)

60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Catala Emprenyat

o abril 27, 2011 I @ ) Fantassin Manel I

La vetlla al Parc de la Ciutadella, per la votaclo parlamentarla sobre la

Llei d'Independencla de Catalunya, en plena ressaca de les eleccions

autonornlques, iamb I'expectativa de les municipals, va permetre debats

interessants entre patriotes d'ERC, CUP, DCAT, etc. que yam trobar-nos

fent costat a la iniciativa d'ScI.

Un tema que es va repetir, amb distints arguments, fou com la practice partidista acaba destrempant la

ciutadania, perc que quan aquesta s'indigna acaba emergint amb forca, fins que novament els partits

tornen a intentar suplantar el poble, i aquest acaba castigant-Ios electoralment.

Ens estavern referint ales grans manifestacions massives que ha viscut Barcelona arran de les

polemlques sobre I'estatut. De fet, les Consultes Sobiranistes son percebudes com una contlnuaclo

d'aquest moviment civic, perc, per contra, els processos electorals on han pres part alguns dirigents

civics han semblat quelcom alle i fins contraproduent, ates que la gent s'ha acabat abstenint 0 votant

els mateixos partits que van retallar l'Estatut.

Yam recordar tarnbe la Vaga de Tramvies de marc del

51, encuriosits perque els mitjans no havien

comentat el 60e aniversari. Es cert que era un

context molt diferent, perc yam assenyalar alguns

elements interessants d'aquells fets, des de la

perspectiva antropolcqlce ide la psicologia social, per

a ser introdu'its en les reflexions del present: la

insostenibilitat de la sltuaclo economlca i el fet que la

gent percebeix que en son responsables les grans

fortunes corruptes.

Pero, a dlferencla d'Islandla, aqul sembla que tenim assumit que som nosaltres, el poble ras, els que

haurem de socialitzar les perdues de les grans fortunes corruptes a base de retallades en la sanitat

publica, alxl com a precaritzar els drets socials i laborals. Es clar, la realitat econornlca es molt diferent

de la de 1951, no te res a veure! ...perc la reacdo de la gent es interessant, ates que en aquell

moment, mancada de dlreccio politica i desmotivada, la poblacio va necessitar que I'espurna que

encenques els arums fos, alhora, patrlotlca i social.



En concret, va ser la dlferencia de tracte de Barcelona amb Madrid. A la capital de ca I'ocupant les

protestes no sols van aturar I'increment del preu del bitllet sino que, fins i tot, aquests van quedar en

una tarifa inferior a la de Barcelona d'abans de I'encariment. (Recordem com tarnbe s'havia fet aturar la

rnatrtculacio de cotxes i la concesslo de telefons a Barcelona fins que Madrid haques superat les xifres

de la capitaI catalana.)

Estelades i peles! Aquesta era la formula filosofal on anava a parar la

conversa amb arguments circulars. Si, perc com gestionem el dia a dia?

-varn coincidir a preguntar els rnes esquerrans de la tertulla-. No puc dir

que arrlbesslrn a cap acord; tornavern ales mateixes propostes

partidistes que causen la paradoqlca deserclo electoral. Pero el

problema no son pas els partits sino quelcom de la seva estructura que

no acaba de sintonitzar amb les necessitats de I'electorat.

Eis amics de ScI em justificaven la seva proposta municipalista, i jo els responia que el discurs de

Santiago Espot te poc ganxo als barris i en les expectatives dels ciutadans que sofreixen problemes

concrets (de mobilitat, de desnonaments per hipoteques impagades, de manca de guarderies que

permetin conciliar la vida laboral i familiar ...). Les repllques sovint anaven a la defensiva: "pitjor CiU,

que el Trias mira de no bellugar-se gaire per guanyar sols amb l'abstenclo dels que estan cansats de

I'Hereu!" .

. . .1 encara ens sorprenem de veure com la poblaclo "passa de votar" despres de manifestar-se al crit

d'lndependencla? Si al 51 haques hagut dernocrada i, despres de la famosa Vaga de Tramvies, els

partits politics haguessin proposat circumloquis sobre els terminis en els increments dels bitllets,

probablement la gent s'hauria abstingut massivament. Es normal, hi ha un moment que la poblaclo

s'atipa i, alhora, percep les institucions com part del problema. Cap lnstltuclo fica en I'organigrama el

seu botxi, i els partits estan inserits en la realitat institucional espanyola, per tant alguna cosa se'ls

deu contagiar de manera que sovint allo que fan es apagar focs, pitjor encara: apagar I'espurna.

No, companys d'independentisme immadur, I'espurna no

vindra d'eludir les politiques socials. L'espurna no ha de

ser "independentisme i consclencla d'espoli fiscal". Massa

intel·lectual! Aixo es I'escalfor de fons, perc no I'espurna.

L'espurna ha de ser la lndlqnacio del barri "per les

retallades dels serveis basics degut a que Espanya ens

roba i els privilegiats no sols no tenen pebrots de lIuitar

contra Espanya sino que, en comptes d'aixo , pretenen fer-

nos-he pagar a nosaltres, al poble ras, perque d'aquesta



manera poden mantenir beneficis fiscals, escoles concertades a les quais se les tolera escaquejar-se

del repartiment dels nens nouvinguts, i tot el gaudi habitual de privilegis mesquins" .

La nostra tasca ha de ser propostes de solucions concretes sense mossegar-nos la lIengua, perc amb

solucions, encara que aquestes estiguin a Madrid, pero concretes. Ino voler fer d'apagafocs, perque

quan el poble se n'atipa, quan "cal ser valents altre cop", quan hi ha el canvi, es quan hi ha una

espurna "patrlotica i social alhora". Com en la Vaga de Tramvies d'aquell marc;de 1951.

Grans mercest Que tingueu un bon jorn de satisfaccions ide lIuita en el camf de I'alliberament!

Fantassin Manel

(Gotholonia)

Etiquetes Poiftica catalana I~ 14 comentaris »

14 respostes

Guim diu:

abril28, 2011 ales 1:28 am

5'esten el dogma, iamb gent que pensava rnes liberal, que no existeix ni esquerra ni dreta, i

que privatitzar serveis publics es l'unlca sortida, en definitiva, que no hi ha volta de fulla i punt.

Perque ho diu "tothom", des l'Artur Mas al Mas-Colell, passant per la Merkel, en 5arki, l'Ansar i

tants d'altres. De la nostra ide la no tan nostra brillant "intelligentsia".

L'argument que no hi ha altres opcions de gestionar I'economia es pervers i pense tarnbe que

poc liberal, polfticament. La "meva" Europa, millorable com tot, s'assenta 0 s'assentava sobre

les llibertats formals, perc tarnbe sobre un concepte clau, per a mi, que es una classe mitja

ampla i potent, i possibilitats per a tothom. Es evident que els catalans, com els europeus,

trien 0 han triat de moment en sentit contrari, en la Ifnia de neutralitzar i aprimar els serveis

publics en la Ifnia de seguir disminuint el gruix de la classe mitjana, en la Ifnia tarnbe de primar

I'economia davant la polftica. Isino combregues, estupid.

L'excusa de la "retallada" d'en Mas no es conjuntural, no es d'apagafocs, no es que s'ha de fer

perque s'ha trobat la caixa buida (mira qui parla) es el seu model (De la Rosa, empresari de

I'any?), afavoreix els rnes privilegiats i no als que rnes s'esforcen, i alxo amb 0 sense la revlslo

del nefast pacte fiscal que patim amb Espanya.

Fantassin Manel diu:

abril 28, 2011 ales 2:17 am



No estic d'acord que els Europeus estiguin triant el mateix, sf que es cert que alxo es el que

ens arriba, coneguts meus de diversos parses europeus (franc;a, Alemanya, Holanda, Austria i

Suecla) em diuen que a ca seva no esta havent retallades que afectin a serveis basics sino

que I'aprimament de l'adrnlnlstrado s'esta veient compensat per increments en serveis basics

(per exemple el no increment de funcionaris per controlar sous i patrimonis a persones

rnerltorles de prestacions es compensa universalitzant les prestacions, el cost de la qual

unlversalltzaclo es inferior al cost dels funcionaris que haurien d'estar mirant si et passes 0 no

un euro 0 si et fa I ta un euro per tenir dret a la prestaclo). En canvi aqul simplement retallen

drets i prestacions, i tarnbe impostos pels que rnes tenen.

Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:

abril 28, 2011 ales 2:46 pm

T'equivoques, es normal tu que vius de fantasies.

el desmoronament de I'estat del benestar el provca el partit comunista de la Xina fent dumping

social, i tarnbe la necessitat d'elevar el nivell de vida en aquests ptsos que estem enriquin i

que diem emeregents, fent-Ios immenses transferencles de riquesa que ens estan empobrin,

aqul no es pot produir per que el que ve d'alla es infinitament rnes barat i produir aqui es la

ruma.

Ino es pot permetre que es criminalitzi cap col·lectiu, els que tenen rnes no poden ser

perseguits per quatre que com hom ha vist abastament nornes esperen quedar-se el que es

d'altres.



No visc pas de fantassies, que pocs em guanyen a materialista! No nego tampoc els efectes

que pot tenir en el nivell de vida dels palsos el joc de capitals transnacionals. De tota manera

estic d'acord amb en Guim, no es tant cnmlnalltzaclo com potineria, ates que en altres patsos

lIiberals i gens sospitosos de socialistes son rnes seriosos i cerquen l'excel-lencla empresarial

en el valor afegit i no pas en xanxullos ni en posar en periliia coheslo social com fa la classe

empresarial hispanocatalana.

vallfosca diu:


EI marxisme i la lIuita de classes no te res a oferir a Catalunya, res de profit, ans al contrari

lqnorancla i pobresa. De fet una de les principals dificultats que tenim es la prevalenc;a del mite

de que "tothom te dret a tot" i de que els que impedeixen aquesta realltzaclo son uns fills de

puta egoistes que no volen perdre privilegis de "cia sse".

Pero aquest mite no explica com es fa per a pagar tota aquesta despesa sense robar.

vallfosca diu:


Ah!, per cert, sembla que la partlclpaclo del 2.010 ha estat rnes alta que la del 2.006, potseralguns ciutadans es varen decidir a anar ales urnes,malgrat tot, amb l'unlca mlsslo de



foragitar els Tripartits de I'igualitarisme redemptor universal.

Guim diu:


Manel, la lnforrnaclo que jo tinc indica que la dlferencla entre rentes, i tarnbe entre les

provinents del capital i les del treball, s'ha eixamplat progressivament a Europa en les darreres

decades.

Soc una mica esceptic quant ales solucions i alternatives a aquest problema, pero tant de bo

siguem capacos, a nivell catala i europeu, al rnon, a no triar el camf rnes facll sino un camf mes

just. Pero el discurs que arriba rnes es la matraca conservadoritzant, i naturalment, no ho dic

nornes per alguns opinadors, "realistes", habituals d'aquest bloc.

David Morgades i Clopes diu:

abril 28, 2011 ales 11:45 pm

Nou article a I'hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5508


a bril 28, 2011 ales 11 :49 pm

Guim: jo soc optimista perque els drets socials ens els hem guanyat lIuitant contra els lIadres,

perc no totes les polftiques socials han vingut de I'esquerra, segurament la majoria han vingut

de la dreta, especialment de la dernocracla cristiana, per tal d'evitar"mals majors". Jo soc

optimista, no pas per les capacitats dels treballadors catalans, que son ben febles, ni per

I'honestedat dels empresaris catalans que n'he vist rnes aviat poqueta, sino perque estem

condemnats a afegir-nos a un espai social rnes ample, I'europeu, on hi ha rnes seny per dalt i

rnes forca per baixo Ia prova es que els va millor que a nosaltres.

Vallfosca: el problema per a mi no es el percentatge que gent que vulgui foragitar tripartits ni

el percentatge de gent que al final ha decidit votar catanyol. Per a mi el problema es la gent

independentista que es queda a casa. De moment el problema el tenim aquf. De cara ales

municipals ja pots deixar estar les entel-lequles sobre si els marxistes 0 els no marxistes,

perque a Barcelona allo que tenim es penes: independentistes que passen de votar perque

nornes veuen divisio , i un Tries que no te cap atractiu i que quanyara perque la gent esta

cansada de I'Hereu: 0 sigui, en comptes d'excel-lencla allo que tenim, l'unlc que tenim, es

mediocritat.

val/tosca diu:


En alxc estem d'acord, aquest es un Pafs ben trist en el que els ciutadans,una majoria, han de

triar entre votar "el mal menor" 0 quedar-nos a casa ...

Fantassin diu:


Avui he trobat a faltar els comentaris rnes convergents. t.lastlrnat, tenia ganes saber com es

que coincideixen tant el PSC i CiU en penar menys qui se salta un sernafor en vermeil que qui

va pel carrer com a Malibu (deu n'hi do la dlferencla en la quantia de les multes!)

http://blocgran.cat/?page_id=5508

http://blocgran.cat/?page_id=5508



http://www.ara.cat/societat/LAjuntament-Barcelona-seminudisme-PSC-CiU_0_471553122.html

Andreu diu:


Manel, crec, sincerament, que t'equivoques molt i molt. Sobretot en comentaris fora de lIoc. Aci

no hi ha hagut mai comentaris convergents, que, en tot cas, nomes els poden donar els qui

tinguin la representativitat convergent. Aixo, crec, us omple de fantasies qauan confoneu

comentaris estrictament personals amb parers col.lectius. Ja entenc que els qui formen part de

grupets que fan assemblees en un menjador petit s'ho puguin arribar a creure, pero la vida

polftica es molt diferent, gracies a Deu, dels comentaris personals de tothom a aquest bloc.

Vaja, no se de ningu que escrigui dient que representa al gropuscul rnes petit dels mes petits

de Catalunya.

Bon cap de setmana i que els sindicats espanyols vagin desapareixent d'una vegada de casa

nostra.

Cordialment,

Andreu

Ramon diu:

abril 30, 2011 ales 10:59 am

Hi ha forc;a episodis de l'hlstorla recent de Catalunya que han estat mitificats perque calien

mites rnes que no pas perque s'ho valguessin. Pel que se, la Vaga de Tranvies n'es una. Es sol

presentar aquesta vaga com una mena de aixecament popular, perc testimonis presencials,

entre ells el meu pare, ja traspassat, m'explicaven que el dia de la vaga hi havia uns senyor

molt ben vestits i encorbatats que, sense ser molestats per la policia franquista, anaven

tranquil·lament pel carrer ordenant ales botigues que tanquessin, que s'adherissin a la vaga, i

ho feien sense amagar-se. No sembla pas que la policia franquista hagues permes la feina

d'aquests actius promotors de la vaga si arriben a ser agents del Komintern, oi? La versio que

corria a I'epoca era que a 1 1 0 era una "guerra" entre faccions del regim, pero es clar com pels

antifranquistes era inadmisible que la unica accio de certa importancia contra el regim no

hagues estat obra d'ells sino del propi regim, doncs potser van reinventar el succett a major

gloria de la lIibertat i la democrada.

Passa que quan s'arriba a una certa edat, les mentides ja fan fastlc,

Ramon diu:

abril 30, 2011 ales 11:08 am

Fantassin Manel,

Eis drets socials "obtinguts amb dura lIuite per les classes populars", com diria la propaganda

d'esquerres, van ser nomes concessions de qui tenia el pdoer als parses occidentals per a no

donar facilitats a la pinc;aconstituida pel Exercit Roig a Berlin i potents Partits Comunistes a

cada pais. Eis anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, el comunisme s'havia imposat als

palsos de Europa del Est gracies a la fora militar societica, i alesores no estava gens clar que

aquests no decidissin tirar capa l'Oest, i la forc;a militar aliada per evitar-ho era mes aviat

modesta. La solucio va ser la Guerra Freda i el Tela d'ACer per un costat, i el "desarmament"





dels partits comunistes nacionals que foren abandonats pels electors quan la prosperitat i els

drets socials van comenc;ar a manar a dojo.

Pero arriba el1989, l'Exercit Roig s'ensorra, i tot de sobte, les pensions son insosteibles,

I'estat de benestar esdeve una carrega feixuga, i els lIocs de treball volen a Asia buscant

salaris baixos. Es I'origen de la situacio actual, no nomes aqui sino a tot Europa, encara que el

cas espanyol es dels pitjors a causa dels vicis propis: I'estat de benestar de rebaixes, les

pensions enderredrides amb I'esperanc;a de que els perceptors es morin abans de cobrar,

I'atur galopant etc. I'origen de tot es I'ensorrament del sistema comunista i, sobre tot, del

Exercit Roig: ara les classes populars occidentals no tene cap papus amb el que amenac;ar els

de dalt. Iho estan pagant.

2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat

Documents

Transcript of 2011_0428-60 anys des de la Vaga de Tramvies fins al Català Emprenyat