20121024203252446 Upv 1r Santillana Guia i Recursos

8/18/2019 20121024203252446 Upv 1r Santillana Guia i Recursos

1/224

Projecte Els Camins del Saber

La guia d’Educació Plàstica i Visual per a 1r d’ESOés una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada aldepartament d’Edicions Educatives de Voramar/Santillana,dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Sodevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

Celia Ferrer SignesMalena Fuentes AlzuÁlvaro García GarcíaMónica Huerta DomínguezMiquel Marín RíoGabriel Martín BermejoIrene Monescillo NúñezInmaculada del Rosal AlonsoAndrés Ruiz MunueraRoger Sarrià BatlleJuan Carlos Taravillo Campos

EDICIÓRosario Calderón SotoMar García GonzálezMontserrat Herrero González

DIRECCIÓ DEL PROJECTELola Núñez Madrid

Educació

Plàstica i Visual 1ESOCOMUNITAT VALENCIANA

Biblioteca del professorat

GUIA I RECURSOS


2/224

2

El perquè de...El significat del nom

Fa quatre anys vam construir un projecte editorial, La Casa del Saber , que intentava fer frontals canvis que propiciava la nova Llei d’Educació, una casa on els professionals de l’educaciói els escolars trobaren rigor, seguretat i confiança curricular i metodològica.

Ara, després d’avaluar amb minuciositat tots els materials editats al llarg dels últims anys,hem construït el nou projecte editorial: Els Camins del Saber . Amb aquesta edició busquemobrir nous camins educatius que ens ajuden a entendre que l’educació és un procés, és uncanvi permanent, és una millora contínua…

Obrir camins és el nostre compromís

Obrir camins a l’ensenyament i l’aprenentatge de les diferents matèries que imparteix elprofessorat amb un alt nivell de qualificació és el nostre objectiu principal. Per això, en elnostre nou projecte editorial incorporem totes les novetats conceptuals i innovacionstecnològiques que s’han generat en els últims anys.

Hi ha molts camins

Considerem que l’educació ha d’oferir el major nombre possible de camins d’aprenentatge.Per això, en el nostre projecte editorial hem tingut en compte especialment les formes

d’aprendre dels alumnes i hem diversificat les experiències i els materials. Tenim un objectiu:que l’alumnat adquirisca les competències bàsiques per a realitzar-se personalment iprofessionalment.

Els camins signifiquen descobriment

Els Camins del Saber ens ajuden a entendre que l’educació és aprendre a descobrir què hiha més enllà, a seguir nous itineraris, a crear nous camins… Les noves tecnologies facilitenl’aventura de conéixer nous continguts; per això, el nostre projecte editorial proporcionaidees i suggeriments per a buscar i ordenar la informació alhora que ofereix formació per ala realitat digital que comencem a descobrir i viure.

Els camins uneixen

El camí és un espai per a la trobada amb els altres. En cada racó, en cada refugi hi haprofessorat que orienta, que acosta i facilita a l’alumnat el coneixement. Per això, en elnostre projecte té tanta importància el desenvolupament de la matèria que el professoratimparteix i la gran quantitat de recursos que la complementen, com ara l’especialprogramació i seqüenciació dels materials de l’alumne. Al llarg del camí escolar, els bonsllibres i quaderns ens ajuden a educar i a aprendre.

Així doncs, tenim molt de gust de presentar un nou projecte editorial amb vocació de suporta l’alumnat, de contribució a l’èxit escolar, de servei al professorat. Els Camins del Saber estan oberts per editors, per professors, per erudits i intel·lectuals, per il·lustradors,

documentalistes, fotògrafs, maquetistes i informàtics…; tots ells són conscients que el viatgeper Els Camins del Saber no conclou mai, perquè caminar és aprendre i aprendre éscontinuar caminant…

Les claus del nostre projecte editorial


3/224

3

En què es concreta el projecteQuatre principis bàsics continuen inspirant el contingut, l’orientació i l’estructura d’Els Caminsdel Saber : adequar-se al marc legislatiu (la LOE), millorar la comprensió dels alumnes,preparar-los per a la societat de la informació i aportar una gran diversitat de materials per

a facilitar la labor del professorat.

ELS LLIBRES PER A L’ALUMNAT

Llibres amb una preocupació especial pel text: un llenguatge clar i senzill, un vocabularid’acord amb el nivell de l’alumnat i una tipografia especialment seleccionada per a millorarla comprensió.

Llibres amb noves i millorades il·lustracions intel·ligibles per a l’alumnat, que no es limitena confirmar el text redactat, il·lustracions que són instruments de gran potència per a desen-volupar capacitats, com ara l’observació, l’anàlisi, la relació, el plantejament d’interrogants,l’expressió oral…

Llibres amb activitats coherents amb els objectius, graduades segons el grau de dificultat,orientades perquè l’alumnat desenvolupe hàbits i destreses, elabore i construïsca significats,contextualitze i generalitze els coneixements apresos.

Llibres dividits en volums per a disminuir el pes dels llibres de text. El projecte Motxilla lleu- gera és la nostra aportació responsable a la prevenció dels mals d’esquena entre els escolars.

A més, en Els Camins del Saber hem continuat donant un gran valor a l’elegància dels llibres,al format, al disseny, a la bellesa de les imatges, a la textura del paper. Tot això per a oferir untreball ben fet i per a transmetre la importància de l’educació i la cultura.

GUIES AMB GRAN QUANTITAT DE RECURSOS PER AL TREBALL A L’AULAGuions didàctics associats a les unitats dels llibres: amb programacions d’aula que contenenobjectius, continguts, competències que es treballen en cada unitat i criteris d’avaluació, sug-geriments didàctics i solucions de les activitats.Propostes per a treballar la diversitat: fitxes d’ampliació i reforç, recursos per a les adaptacionscurriculars.Llegir notícies de premsa (disponible únicament en castellà) és una nova proposta per aensenyar i aprendre. La premsa, situada a la cruïlla on convergeixen la lectura, el coneixe-ment i l’actualitat, es presenta com un recurs pedagògic valuós, atractiu i innovador. A més,l’ús dels textos periodístics contribueix a desenvolupar una competència essencial, la de lalectura comprensiva.Recursos complementaris: bancs de dades, fitxes de treball pràctic, suggeriments de lectura…Milers de propostes per a facilitar la labor docent.

UN COMPLET MATERIAL MULTIMÈDIA

Llibre digital multimèdia. És un material didàctic pensat per a introduir les TIC a l’aula d’unamanera senzilla i eficaç. L’objectiu principal és acompanyar el professor pas a pas cap a laintegració dels recursos digitals en la pràctica docent, i convertir-los en una part natural de latransmissió de coneixements, l’exercitació i l’avaluació.

En els llibres digitals trobem una gran quantitat de recursos per a utilitzar a l’aula: vídeos,presentacions, esquemes interactius, galeries d’imatges i activitats. Tots aquests estan

relacionats amb els continguts del llibre de l’alumne i es poden utilitzar a les classes ambdiferents tipus d’equipament informàtic: pissarres digitals, ordinadors aïllats, etc.


4/224

4

L’Educació Secundària Obligatòria preténassegurar una formació comuna a tot l’alumnatdins el sistema educatiu espanyol. La finalitat ésaconseguir que els alumnes adquirisquen elselements bàsics de la cultura; desenvolupar i

consolidar en ells hàbits d’estudi i de treball;preparar-los per a la incorporació a estudisposteriors i per a la seua inserció laboral,i formar-los per a l’exercici dels seus drets iobligacions com a ciutadans.

L’Educació Secundària Obligatòria contribuirà adesenvolupar en els alumnes les capacitatsque els permeten:

a) Conéixer, assumir responsablement els seusdeures i exercir els seus drets en el respecte alsaltres; practicar la tolerància, la cooperació i lasolidaritat entre les persones i els grups; exercitar-se en el diàleg, consolidant els drets humans coma valors comuns d’una societat plural, oberta idemocràtica, i preparar-se per a l’exercici de laciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits dedisciplina, estudi i treball individual i en equipcom a condició necessària per a una realitzacióeficaç dels processos de l’aprenentatgei com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen laconvivència en els àmbits escolar, familiari social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencialde la nostra Constitució, la igualtat de drets

i oportunitats de totes les persones,independentment del sexe, i rebutjar elsestereotips i qualsevol tipus de discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en totsels àmbits de la personalitat i en les relacionsamb els altres, i també rebutjar la violència, elsprejudicis de qualsevol tipus, els comportamentssexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenvolupar destreses bàsiques en l’ús de lesfonts d’informació a fi d’adquirir, amb sentit crític,coneixements nous. Adquirir una preparació

bàsica en el camp de les tecnologies,especialment les de la informació i lacomunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saberintegrat que s’estructura en diferents disciplines,i també conéixer i aplicar els mètodes per aidentificar els problemes en els diferents campsdel coneixement i de l’experiència.

h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiançaen un mateix, la participació, el sentit crític,la iniciativa personal i la capacitat per a aprendrea aprendre, planificar, prendre decisions iassumir responsabilitats, i també valorar l’esforçamb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textosi missatges complexos, oralment i per escrit,en valencià i en castellà. Valorar les possibilitatscomunicatives del valencià com a llenguapròpia de la Comunitat Valenciana i com a partfonamental del patrimoni cultural d’aquestacomunitat, i també les possibilitats comunicativesdel castellà com a llengua comuna de totl’Estat espanyol i com a idioma internacional.Igualment, iniciar-se en el coneixement, la

lectura i l’estudi de la literatura de les duesllengües.

j) Comprendre una o més llengües estrangeres demanera apropiada i expressar-s’hi.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura,la geografia i la història de la ComunitatValenciana, d’Espanya i del món; respectar elpatrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixerla diversitat de cultures i societats a fi de podervalorar-les críticament i desenvolupar actitudsde respecte per la cultura pròpia i per la delsaltres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del coshumà i respectar les diferències. Conéixer

1. PRINCIPIS DEL CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

2. OBJECTIUS DE L’ETAPA

L’adequació a la LOE: assegurarles competències bàsiques


5/224

5

En la Llei d’Educació (LOE) la definició de lescompetències bàsiques que s’han d’assolir en

acabar l’Educació Secundària Obligatòria té especialrellevància. Aquestes competències permetenidentificar aquells aprenentatges que es considerenimprescindibles des d’un plantejament integradori orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. L’èxithaurà de capacitar els alumnes per a la realitzaciópersonal, l’exercici de la ciutadania activa, laincorporació a la vida adulta i el desenvolupamentd’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

El concepte de competència bàsica ha recorregutun llarg camí fins arribar al sistema educatiu.

En 1995, la Comissió Europea va tractar per primeravegada les competències bàsiques o clau en el Llibreblanc sobre l’educació i la formació. I des d’aquellany, diferents grups d’experts de la Unió Europeavan treballar per identificar i definir lescompetències, analitzar la millor manera d’integrar-les en el currículum i determinar com desenvolupar-les i incrementar-les al llarg de la vida en un procésd’aprenentatge continu.

Entre els treballs més rellevants en el camp de lescompetències cal esmentar-ne tres: el projecte

de l’OCDE Definició i selecció de competències(DeSeCo), que va establir quines havien de ser lescompetències clau per a una vida pròspera i el bonfuncionament de la societat; la iniciativa ASEM,que va estudiar les competències essencials en elcontext de l’aprenentatge al llarg de la vida i laintegració entre les capacitats i els objectius socialsd’un individu, i l ’informe EURÍDICE, que va mostrarun gran interés per competències considerades vitalsper a una participació reeixida en la societat.

També en el marc dels estudis internacionals dirigits

a avaluar el rendiment de l’alumnat i l’eficiènciadels sistemes educatius es posa l’accent en lescompetències. Així, el projecte PISA emfatitza laimportància de l’adquisició de competències per aconsolidar l’aprenentatge. I el projecte TUNING,que té com a finalitat harmonitzar el sistemauniversitari en l’entorn de la UE, declara quel’educació haurà de centrar-se en l’adquisició decompetències.

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN LA LOE

i apreciar els efectes beneficiosos per a la salutdels hàbits d’higiene, i també de l’exercici físici de l’alimentació adequada, incorporant-hila pràctica de l’esport i l’educació física a fid’afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen elfuncionament de les societats, sobretot els

referents als drets, deures i llibertats de lesciutadanes i els ciutadans, i adoptar judicis iactituds personals respecte a aquests.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionatsamb la salut, el consum responsable, la cura delséssers vius i el medi ambient, a fi de contribuir-nea la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística icomprendre el llenguatge de les diferentsmanifestacions artístiques, utilitzant diversos

mitjans d’expressió i representació.p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans

de comunicació escrits i audiovisuals.


6/224

6

S’entén per competència la capacitat de posar enpràctica de forma integrada, en contextos i situacionsdiferents, els coneixements, les habilitats i les

actituds personals adquirits. Les competències tenentres components: un saber (un contingut), un saberfer (un procediment, una habilitat, una destresa…) iun saber ser o saber estar (una actitud determinada).

Les competències bàsiques o clau tenen lescaracterístiques següents:

• Promouen més el desenvolupament de capacitatsque l’assimilació de continguts, encara queaquests sempre estan presents a l’hora deconcretar-se els aprenentatges.

• Tenen en compte el caràcter aplicat dels

aprenentatges, ja que s’entén que una persona«competent» és la que és capaç de resoldre elsproblemes propis del seu àmbit d’actuació.

• Es basen en el seu caràcter dinàmic, ja que esdesenvolupen de manera progressiva i poden seradquirides en situacions i institucions formativesdiferents.

• Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal, ja que integren aprenentatges procedentsde diferents disciplines.

• Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat, ja que pretenen garantir una educació que doneresposta a les necessitats reals de la nostra època(qualitat) i que servisca de base comuna a tots elsciutadans i ciutadanes (equitat).

Les competències clau o bàsiques, és a dir, aquellsconeixements, destreses i actituds que tots elsindividus necessiten per al desenvolupamentpersonal i la inserció adequada en la societat i en elmón laboral, haurien d’haver sigut desenvolupades enacabar l’ensenyament obligatori i servir de base per aun aprenentatge al llarg de la vida.

4. EL CONCEPTE DE COMPETÈNCIA BÀSICA


7/224


8/224

8

7. L’EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL EN EL CURRÍCULUM

Finalitats

• Desenvolupar en l’alumnat capacitats perceptives,expressives i estètiques a partir del coneixementteòric i pràctic dels llenguatges visuals percomprendre la realitat, cada vegada mésconfigurada com un món d’imatges i objectesque es perceben a través d’estímuls sensorialsde caràcter visual i tàctil.

• Potenciar el desenvolupament de la imaginació,la creativitat i la intel·ligència emocional.

• Afavorir el raonament crític davant la realitatplàstica, visual i social.

• Dotar de les destreses necessàries per a utilitzar

els elements plàstics com a recursos expressius.• Predisposar l’alumnat per al gaudi de l’entorn

natural, social i cultural.

Les característiques de l’àrea en aquesta etapa

L’Educació plàstica i visual es constitueix enuna matèria amb estructura pròpia mitjançantel desenvolupament dels dos nivells en què esfonamenta la matèria, saber veure per acomprendre i saber fer per a expressar-se .

• Saber veure per a comprendre implica lanecessitat d’educar en la percepció:

– ser capaç d’avaluar la informació visual;

– desenvolupar la comprensió estètica;

– arribar a conclusions personals d’acceptacióo rebuig segons la pròpia escala de valors;

– poder emocionar-se a través de la immediatesade la percepció sensorial;

– analitzar la realitat, tant natural com social,de manera objectiva, raonada i crítica.

Blocs de contingut vinculats a aquesta dimensió:

– bloc 1, Observació ;

– bloc 3, Entorn audiovisual i multimèdia ;

– bloc 5, Lectura i valoració dels referents artístics .

• Saber fer per a expressar-se necessita del saberanterior i pretén que l’alumnat aconseguisca:

– desenvolupar una actitud d’indagació, producciói creació;

– ser capaç de fer representacions objectivesi subjectives mitjançant uns coneixementsimprescindibles, tant conceptuals comprocedimentals;

– expressar-se i desenvolupar el propi potencialcreatiu.

Blocs de contingut vinculats a aquesta dimensió:

– bloc 2, Experimentació i descobriment ;

– bloc 3, Entorn audiovisual i multimèdia ;– bloc 4, Expressió i creació .

Contribució de la matèria a l’adquisicióde les competències bàsiques

L’Educació plàstica i visual està vinculada a lescompetències bàsiques a través dels objectiussegüents:

• Competència comunicativa : com a llenguatge,l’Educació plàstica i visual permet:

– fer ús d’uns recursos específics per a expressaridees, sentiments i emocions;

– integrar el llenguatge plàstic i visual amb altresllenguatges;

– enriquir la comunicació.

• Competència cultural i artística :

– ampliar el coneixement dels diferents codisartístics i de la utilització de les tècniques i elsrecursos que els són propis;

– aprendre a mirar, veure, observar i percebre;

– apreciar els valors estètics i culturals de lesproduccions artístiques;

– experimentar i investigar amb diversitatde tècniques plàstiques i visuals;

– ser capaç d’expressar-se a través de la imatge.


9/224

9

• Autonomia i iniciativa personal :

– desenvolupar estratègies de planificació, deprevisió de recursos, d’anticipació i avaluacióde resultats (prendre decisions de maneraautònoma);

– estimular l’esperit creatiu, l’experimentació,la investigació i l’autocrítica per a fomentar lainiciativa i l’autonomia personal.

• Competència social i ciutadana :

– treballar en equip i promoure actituds de respecte,tolerància, participació, cooperació i flexibilitat;

– adquirir habilitats socials;

– aplicar-se en el treball amb les eines pròpies delllenguatge visual, que indueixen al pensamentcreatiu i a l’expressió d’emocions, vivències i

idees;– plantejar experiències directament relacionadesamb la diversitat de respostes que es podenproduir davant un mateix estímul i l’acceptacióde les diferències.

• Competència per a aprendre a aprendre :

– acostumar-se a reflexionar sobre els processosde treball i d’estudi;

– portar a cap tasques d’experimentació creativaque impliquen la presa de consciència de lespròpies capacitats i recursos, i l’acceptació dels

propis errors com a instrument de millora.

• Tractament de la informació i competència digital :

– reconéixer la importància de la imatge com asuport de la informació;

– utilitzar recursos tecnològics específics.

– valorar la tecnologia com una einaper a produir obres creatives.

• Competència en el coneixement i la interaccióamb el món físic :

– utilitzar procediments relacionats amb el mètodecientífic, com l’observació, l’experimentació i eldescobriment, i la reflexió i l’anàlisi posterior;

– introduir valors de sostenibilitat i reciclatgepel que fa a l’ús de materials per ala creació d’obres pròpies;

– analitzar obres alienes;

– desenvolupar actituds de conservaciódel patrimoni cultural.

• Competència matemàtica :

– aprendre a arreglar-se-les amb comoditat a travésdel llenguatge simbòlic;

– aprofundir en el coneixement d’aspectes espacialsde la realitat mitjançant la geometriai la representació objectiva de les formes.


10/224

10

PresentacióAquesta sèrie d’Educació Plàstica i Visual per a l’ESO és un projecte innovador

per a l’àrea que té per objectiu desenvolupar tots els aspectes expressius de la

imatge. L’enfocament és eminentment comunicatiu; parteix d’imatges pròximes a

l’entorn dels alumnes i tracta els continguts des de la pràctica, l’observaciói l’anàlisi sistemàtica dels diferents contextos visuals. Les imatges són el punt

de partida per a desenvolupar la comprensió del missatge visual i la capacitat

d’expressió.

ELEMENTS DE LA SÈRIE

• Llibre de l’alumne, organitzat en dos volums.

• Guia i recursos per al professor

• Llibre digital i recursos digitals

Tot el mater iald’aquestllibreestà disponibleenCDperapoder imprimir-lo.


El projecteEls Camins del Saber Introducció generalipresentació del projecte

Guions didàcticsde les unitats:Programació d’aulaPrevisióde recursosSuggeriments didàctics

Més recursosorganitzats perblocsde contingut

Llegirnotícies(disponible encastellà)

Bibliotecadel professorat

GUIA I

RECURSOS

Educació Plàsticai Visual 1 ESOCOMUNITAT VALENCIANA

/ 0 / 0 0 : 4

Todoel mater ialde estelibroestá disponibleenCD,parapoderimprimirlo.

El proyectoLos Caminos del Saber Introducción generaly presentacióndel proyecto

Guiones didácticosde las unidades:Programación deaulaPrevisión derecursosSugerencias didácticas

Más recursosorganizados por bloques de contenido

Leernoticias

. - . .

.

. . .

.

.

Bibliotecadel profesorado

GUÍA YRECURSOS

Educación Plásticay Visual 1 ESOCOMUNIDAD VALENCIANA

I

:

1

1

8054_C . indd / 0/ 0 0: 0

• Quaderns de pràctica, disponibles en castellà.


m o t x i l l a

l l e u g e

r a

EducacióPlàstica i Visual 1 ESOCOMUNITAT VALENCIANA

VOLUM 1

1

1 1

I

I

/0 6 /0 8 :4

I

I


m o

t x i l l a

l l e u g e

r a

EducacióPlàstica i Visual 1 ESOCOMUNITAT VALENCIANA

VOLUM 2

I

:

5 _ C .i nd d /0 6 /0 8 :

EducaciónPlástica y Visual 1 ESOCOMUNIDAD VALENCIANA

VOLUMEN 1

1

1 1

1

1

I

I

8 0 4 6 _ C .in d d /0 6 /0 8 :4

I

I

EducaciónPlástica y Visual 1 ESOCOMUNIDAD VALENCIANA

VOLUMEN 2

I

:

1 1

8 0 5 _ C .i n d d /0 6 /0 8 :4

EducaciónPlástica y VisualESO

C u

a d e r n o

d e

p r á c t i c a

3 _ C. i n / 3 / :

EducaciónPlástica y VisualESO

C u a d e r n o

d e

p r á c t i c a

_ C .i n / 3 / :


11/224

11

CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

• Excel·lent disseny.

Per la selecció iconogràfica,

l’organització dels continguts i laintegració dels dos conceptes en els

nostres materials

• Enfocament comunicatiu.

Els continguts es posen al servei de la

imatge i la comunicació visual. Cada

il·lustració està pensada no només per a

refermar els continguts, sinó també per

a estimular l’observació, l’anàlisi, la

reflexió i la comunicació.

• Imatge propera i sorprenent.

El punt de partida dels continguts

és la imatge i el leitmotiv: «aprendre

veient i aprendre fent». Per fer-ho,

les activitats també s’organitzen al

voltant d’aquestes dues claus: Saber

veure-hi i Saber fer.

• Connexió entre pràctica i teoria.La teoria i la pràctica constitueixen un

tot, de manera que les dues estan

perfectament integrades en els nostres

materials. Tant en el llibre de l’alumne

com en els recursos per al professor

s’ofereixen activitats i suggeriments

didàctics orientats a la pràctica dels

aprenentatges. Activitats amb què es

contribueix a l’anàlisi i la comprensiódels llenguatges visuals, a l’observació

crítica i l’elaboració de conclusions o al

desenvolupament de projectes creatius.

• Anàlisi del llenguatge

i la comunicació visual.

A través del programa Galeria s’ofereix

als alumnes un viatge visual a través de

diferents manifestacions i estils artístics,

des d’allò més clàssic fins a allò méscontemporani.

• Tractament de les competències

bàsiques.

En cada unitat del llibre de l’alumneel programa Posa en pràctica les teues

capacitats planteja processos de treball

en què es posen en relació continguts

i procediments especialment pensats

perquè l’alumne desenvolupe

competències vinculades amb els

processos autònoms d’estudi i amb

l’establiment de relacions entre els

aprenentatges.

• Presència de les noves tecnologies.

En el nostre projecte, es proposen

activitats que contribueixen a la selecció

i transmissió de la informació utilitzant

les tecnologies de la informació i la

comunicació. Els materials per a

l’alumne, i també per al professor,

contenen una àmplia oferta d’activitats

TIC que permeten la comprensiói expressió del missatge visual.

• Materials adaptats a la realitat

valenciana.

Aquesta sèrie d’Educació Plàstica i Visual

respon a les directrius del currículum de

la Generalitat Valenciana per a aquesta

àrea. A més, en les seues pàgines

abunden les imatges relatives al

patrimoni cultural i artístic de la nostra

Comunitat, que serveixen d’exemple

als continguts i que al mateix temps

es comenten i analitzen.


12/224

12

Lesimatges ensenvolten allàon anem:

lacasa on vivim, elsllibres, latelevisió,

lapremsa, internet, la publicitat, el carrer,

elstelèfons…, totssón aparadorsd’imatges

queens transmeten diferentsmissatges.

Aquestaforma decomunicació, basadaen

l’úsd’imatges, l’anomenem llenguatge visual.

Comprendrei utilitzar béel llenguatgevisual

enspermetrà conéixer millor el món en què

vivim iintegrar-nos-hieficaçment.

EN AQUESTAUNITAT ACONSEGUIRÀS

Comprendrequèés la comunicació

visual i quins elements la componen.

Reconéixer les obres visuals

expressives quehi ha al teu voltant.

Preparar projectes decomunicació

visual.

EXPERIÈNCIES1U N I T A T El llenguatge

visualOBSERVACIÓ

Quèet crida més l’atenció

en aquesta imatge:les figures,

els colors,les línies?

Explica la història que conta el còmic.

REFLEXIÓ

Quins han sigut els elements que

més t’han ajudat a seguir l’ordrede

la història:la posició i la grandària

deles vinyetes,els gestos del personatge,

la il·luminació deles escenes,el drac? Per quèno cal un text per a comprendre

aquesta història?

Explica com s’indiquen en la imatge

les situacions següents:la sorpresa

del guerrer,el rugit del drac,

el moviment deles ales.

INVESTIGACIÓ

Recorda imatges del teu entorn

queexpliquen històries,queinformen

o anuncien algun objecteo servei.

Després,respon.

Quin missatgetransmeten?

Per què aquestes imatges formen part

del llenguatgevisual?

6 7

.in / / :

11

La imatge i les seues qualitats expressives

Què anomenem imatge

L’oració «Açò no és una pipa» que hi ha escrita

davall el dibuix d’una pipa és el missatge amb

què l’artista indica que una imatge és la repre-

sentació d’una idea o d’un objecte,però no és ni

laideanil’objecte.

Per a elaborar una imatge i representar-hi idees,

objectes o situacions,fem servir formes,colors i

textures,q ue són els elements propis del llen-

guatgeplàstic ivisual.

Què significa entendre una imatge

En aquesta imatge ix una xiqueta vestida de

blanc que camina amb uns llibres voltada de fi-

gures d’homes adults vestits de gris,que només

podem veuredels musclescap avall.Aquesta se-

riaunadescripcióquetéencomptesolamentels

elements gràfics que constitueixen la imatge.

Peròseria unadescripció incompleta,jaque l’au-

torhautilitzatelcolor,lacomposicióilesfigures

per a representar una realitat que,segons el seu

criteri,sup osa un problema de convivència i de

faltadedrets.

Aixòensindicaque,peraexplicarenprofunditat

el contingut d’una imatge,cal analitzar allò que

el creador hihavolgutexpressar,itambéelsele-

Latraïciódeles imatges. RenéMagritte.

1 Explica per quèles imatges d’aquestes

pàgines formen part del llenguatgevisual.

2 Per quèdiem quela percepció visual és un

procés?

3 Fes una descripció d’aquestes imatges tan

completa com pugues.

4 Observa les fotografies quehi ha

en aquestes dues pàgines.Quina finalitattécada una d’aquestes imatges?

5 E l plànol d’una casa és un exemple

decomunicació visual?Explica

per què.

ACTIVITATS

Eldibuixquehihaenaquestatancad’onsorgeix

un cotxe és un «engany per a la vista», ja que es

tractad’unapinturainoté volumniprofunditat.

La sensació d’espai i volum que percebem en

aquest quadre és deguda a la manera com l’ar-

tista ha ordenat les formes i els colors sobre el

llenç i a la capacitat que té el cervell per a com-

prendreles imatges.

En la percepció visual intervenen conjuntament

la llum,el sentit de la vista i el cervell.Aquests

Com percebem les imatges

tres factors permeten la visió per mitjà del pro-

céssegüent:

1. Quan un raigde llum incideixsobreun objec-

te,aquest el reflecteix.

2. L’ull capta aquest raig de llum i transmet la

sensacióal cervell.

3. Alcervell, lessensacionsvisuals s’ordenenper

formar laimatgetal com lareconeixem.

10

Elproblemaamb quèvivim. Norman Rockwell.

mentsgràficsqueha fetservir per aaconseguir-

ho.

Elcontingutobjectiudelesimatgesielsseusele-

ments gràfics en constitueixen el valor repre-

sentatiu .La intenció comunicativa de l’autor i

lesidees oemocions quedesperten en l’observa-

dor en determinen el valor simbòlic,quevamés

enllàdelamateixaimatge.

Un exemple de comunicació per mitjà de la

imatgeés eldibuix tècnic:un llenguatgeobjectiu

i universal que té per finalitat l’intercanvi d’in-

formaciótècnicaentre personesque pertanyena

diferentsprofessions illocs.

Muraldelmur deBerlín, East SideGallery, Berlín.

.in / / :

Cada làmina inicial conté només una

imatge de gran espectacularitat i molt

propera als interessos dels alumnes.

S’hi inclou un comentari,

breu que contextualitza

la imatge i en posa de

manifest la rellevància.

Guió per a

l’observació,

l’anàlisi de les

imatges

i la reflexiósobre els

coneixements

previs del tema.

El disseny gràfic

de les pàgines està

molt estudiat i cada

imatge s’integra en

el conjunt amb

criteris estètics.

Esquema dels

objectius que

s’assoliran al finalde la unitat.

Pàgines inicials

La presentació de cada unitat parteix de

l’experiència visual dels alumnes. Conté unaimatge gran, un text breu introductori i un

esquema per a l’observació i l’anàlisi.

Pàgines de contingut

Cada pàgina doble té un contingut homogeni.

La redacció té com a objectiu comunicar-se amb

l’alumne, el text és breu i s’integra amb la imatge

que l’acompanya.

MODEL D’UNITAT

Les activitats al

final de les

pàgines de

contingut

estan

orientades

a la reflexió

immediata

sobre elsaprenentatges.


13/224

13

12 13

Analitzarmissatgesvisuals

Observa els tres cartells i respon.

Quina és la intenció dels autors

en cada cartell:explicar històries

o fets,invitar al consum,educar,

emocionar…?

Quins són els elements del

llenguatge visual en cada cas?

Qui és l’emissor?

Qui és el receptor?

Quin és el missatge?

Quina funció téla imatge

en cada cartell:cridar l’atenció

del’espectador,mostrarunasituació

agradable,informarobjectivament

d’unfet,establirunarelaciópositiva

entreelproducteiunelement

simbòlic…?

Quèet crida més l’atenció

en cada cas:la imatge,el text,

la composició,la idea…?

Creus queel creador deles

imatges pretenia això?

Explicaambparaulesteuesel

missatgequetransmetcadacartell.

SABER VEURE-HI

Explorarles possibilitatsexpressivesde lesimatges

Observa que aquest cartell mostra dues imatges en què els elements gràfics

són els mateixos, però col·locats en diferents posicions.

Explica el significat de les imatges i el missatge que transmeten.

Transformarla finalitatd’una imatge

L’exemple següent mostra que una mateixa imatge pot tindre diferents

intencions comunicatives; n’hi ha prou de fer-hi alguns canvis xicotets.

Projecteen equip

Formeu equips

i inventeu diàlegs per

al còmic quehi ha al

principi dela unitat.

Llegiu els diàlegs en

veu alta i comproveu

en quèes diferencien

i en quès’a ssemblen.

SABER FER

Confecciona dues imatges en quèutilitz es elements semblants

ambdistribucions distintes.Arrepegla,per exemple,fulles,flors,

pedres… En acabant,procedeix d’aquesta manera:

1. Busca materials queet siguen atract ius i fes proves

per combinar-los dediferents formes sobresuports

diversos (cartons,posts,trossos deplàstic dur…).

2. Fes un esbós dela distribució final dels elements

en cada suport tenint en comptela finalitat comunicativa

queper segueixes.

3. A partir dels esbossos quehas realitzat,elabora les composicions

i acaba-les incloent-hi colors i formes ambdifer ents materials

per donar-hi més expressivitat.

Document 2Document 1

Document 3

.in / / :

20 21

Fes una fitxa sobrel’obra en què

inclogues un resum deles dades

tècniques i dela informació històrica.

Selecciona la informació més important.

Tria un dels personatges i descriu-lo.

Comenta aquestes paraules dePicasso:

«L’art [...] és un instrument deguerra

ofensiu i defensiu contra l’enemic.

Tinc l’esperança queel meu treball

contribuirà a impedir noves guerres».

Inventa un paràgrafqueresumisca

les teues impressions sobreaquest

quadre.

ELABORALES TEUES CONCLUSIONS

PERCOMENÇAR

Busca informació sobreaquest quadre

en llibres i enciclopèdies.Analitza

i compara la informació quet’ofereixen.

Consulta aquesta pàgina web:

www.museoreinasofia.es/coleccion/

autores-obras/guernica.html?id=322

APRIMERA VISTA

Observa aquests aspectes del quadrei pren-nenota.

Elselements gràfics

Quins colors hi utilitza el pintor (brillants,foscos…).

Com són les figures (molt reals,poc reals…).

Comsónleslínies(rectes,corbes,negres,gruixudes…). Quines llums i ombres té el quadre(molt intenses,

suaus,equilibrades…).

Elcontingut

On sesitua l’escena (en un interior, a l’exterior,és un

espai ample,angoixant…).

Els personatges i el seu significat (els personatges

estan contents,estan tristos;les posicions en quèes

troben mostren sentiments,actituds…).

PERAPROFUNDIR

Busca informació sobre les qüestions següents:

La vida i l’obra del pintor.

El moment històric en quèes va pintar el quadre

(qui en va fer l’encàrrec,per a quin fet,què

passava a Espanya aleshores…).

La ciutat de Gernika i els esdeveniments que

hi tingueren lloc.

Com es va desenvolupar el procés decreació

del’obra:la idea, els esbossos,la realització final.

El significat deles figures quehi ixen:

– El bou.

– El sol i la bombeta.

– La dona ambl’infant mort.

– El cavall.

Esbossos previs del’obra.

Aquest quadreestà considerat una de

les obres pictòriques més importants

del segle XX.Per a comprendreelseu

valorartístic,expressiui documental,

cal analitzar la imatgei conéixer

la realitat històrica i social en què

el quadreva ser creat.

Posa en pràctica les teues capacitatsCOMPRENDRE UNA OBRA PICTÒRICA

Guernica,dePablo Ruiz Picasso (1937).Oli sobrellenç,dimensions: 777cm x 349cm.

.in / / :

18 19

GALERIA

Llenguatge narratiu en les arts plàstiques

1 Anali tza les imatges d’aquestes pàgines

i busca en cada cas els elements gràfics

o decontingut queaporten més informació

sobrela història queconten.

Per exemple: la manera com estan

organitzats els elements i els personatges

dela composició,els colors,els traços…

2 I nventa un títol per a cada una d’aquestes

imatges.Intenta queel títol siga un reflex

dela història queconten.

3 Busca imatges quesiguen deles mateixes

èpoques queles queixen ací. Identifica quines

deles imatges quehas trobat són narratives

i explica breument la història que relaten.

ACTIVITATS

Famés de4.000 anys esva realitzar aquesta

pinturaegípciaquenarrael viatgei l’arribada

aEgipte d’emigrantsasiàtics.

Fa2.000 anys l’emperador romàTrajà

vafer construir unaaltíssimacolumna

recobertade relleusen quès’explica, mitjançant

imatges,els triomfsmilitars del’emperador en

païsosde l’estd’Europa. Nombrosossoldats,

cavallsi vaixellsen combatprotagonitzenaquestacrònica històrica.

En l’edatmitjana moltpocagentsabiallegir

iescriure. En aquellstemps, l’Església

vaencarregar alsartistes quenarraren

en talles,pintureso mosaicselssuccessosmés

importantsdelahistòriasagradaperquè

serviren d’ensenyament.En aquestcapitell

esrepresentaunaescenarelacionadaamb

el naixementde Jesucrist.

Pintura trobada a la tomba deKhnumhotep IIa Bani Hassan, Egipte.

Capitell querepresenta una escena sobrela Nativitat deJesucrist,església

deSant Fèlix deXàtiva, València.

Columna trajana,any 113 dC.

EntreelsseglesXV i XVIII,gran part

dela pinturai del’esculturaqueescreaven

estavaorientadaa narrar fetshistòrics

mitjançantimatgesde gran bellesa.

Aquestquadre deVelázquez,titulat

popularment Lesllances,recull

un importantesdevenimentque tinguélloc

el dia5 de juny de1625: larendiciódela

ciutatde BredaalsPaïsosBaixos

davantel setgedutaterme

per lestropesdel reiespanyol

Felip IV isota lesordres del gran estrateg

AmbrogioSpinola.

LarendiciódeBreda .Diego Rodríguez deSilva y Velázquez, 1631.

Desdel segle XX espubliquen còmicscom amitjans

per anarrar històries.Les historietessón unasèrie

dedibuixos queconstitueixen un relat,amb textosense,iquepermeten utilitzar toteslestècniques

queesdesitge.Desdel’any 1950,CharlesSchulz

hadibuixatSnoopy,queha anatcanviant

al llargdetotaquesttempsfinsal’actualitat.

Còmic deCharlieBrown i Snoopy. Tira còmica deCharles Schulz.

.in / / :

Les imatges tenen el

protagonisme absolut

en aquesta secció.

Una imatge amb una gran força visual

i un significat destacat és el punt de

partida d’aquesta secció.

Els comentaris que acompanyen les

imatges faciliten als alumnes

l’establiment de relacions entre

els missatges visuals.

Les activitats centren l’atenció dels

alumnes en els aspectes rellevants

de les imatges.

La seqüència

és la mateixa

en tots els

casos i es

dirigeix a

refermar en

els alumnes

processos de

treball

autònom.

Pàgines d’activitats

Estan organitzades en funció

dels dos àmbits del

currículum: la percepció i

l’expressió. D’aquesta manera,

el treball s’articula entorn

de Saber veure-hi i Saber fer .

Posa en pràcticales teues capacitats

Aquestes pàgines estan

orientades a la pràctica

de les competències

bàsiques. En totes les

unitats es planteja un

mateix esquema

de treball sistemàtic

i rigorós, orientat a integrar

aprenentatges i habilitatsde diferents àmbits.

Galeria

Són les pàgines que recullen l’estudi

d’obres artístiques. En aquest

programa tenen cabuda tant l’art

culte com l’art popular o l’art

experimental d’avantguarda.

Cada pàgina doble tindrà caràctermonogràfic i estarà relacionada amb

els continguts de la unitat temàtica.

L’aspecte serà el d’un catàleg d’art

amb imatges comentades.

Documents gràfics per a l’anàlisi i la

comprensió dels llenguatges visuals.

Qüestions per a guiar

l’observació i contribuir a

l’elaboració de conclusions.

Models

i descripció de

processos per

a l’expressióa través

de la imatge.


14/224


15/224


16/224

16

Índex de recursosper al professorat

Guions didàctics i programacions d’aula ........................................................................... 17

• Unitat 1 ............................................................................................................................ 18

• Unitat 2 ............................................................................................................................ 22

• Unitat 3 ............................................................................................................................ 26

• Unitat 4 ............................................................................................................................ 30

• Unitat 5 ............................................................................................................................ 34

• Unitat 6 ............................................................................................................................ 38

• Unitat 7 ............................................................................................................................ 42

• Unitat 8 ............................................................................................................................ 46

Altres recursos per al treball a l’aula, organitzats per àmbits de contingut ..................... 50

• Llenguatge visual (fitxes 1 a 8).......................................................................................... 52

• Forma i proporció (fitxes 9 a 17) ...................................................................................... 60

• El color (fitxes 18 a 28) .................................................................................................... 69

• Textures (fitxes 29 a 36) ................................................................................................... 80

• Traçats geomètrics (fitxes 37 a 55) .................................................................................. 88

• Sistemes de representació (fitxes 56 a 68) ........................................................................107

• Tècniques plàstiques (fitxes 69 a 86) ...............................................................................120

• Obres tridimensionals (fitxes 87 a 93) .............................................................................138

• Representació del moviment (fitxes 94 a 100) ................................................................. 145

Noticias para la clase de Educación plástica y visual ...................................................... 153


17/224

17

Índex d’unitats

• Unitat 1 ............................................................................................................................ 18

• Unitat 2 ............................................................................................................................ 22

• Unitat 3 ............................................................................................................................ 26

• Unitat 4 ............................................................................................................................ 30

• Unitat 5 ............................................................................................................................ 34

• Unitat 6 ............................................................................................................................ 38

• Unitat 7 ............................................................................................................................ 42

• Unitat 8 ............................................................................................................................ 46

GUIONS DIDÀCTICS


La guia d’Educació Plàstica i Visual per a 1r d’ESOés una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada aldepartament d’Edicions Educatives de Voramar/Santillana,dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Sodevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

Celia Ferrer SignesMalena Fuentes AlzuÁlvaro García GarcíaMónica Huerta DomínguezMiquel Marín RíoGabriel Martín BermejoIrene Monescillo NúñezInmaculada del Rosal AlonsoAndrés Ruiz MunueraRoger Sarrià BatlleJuan Carlos Taravillo Campos

EDICIÓRosario Calderón SotoMar García GonzálezMontserrat Herrero González

DIRECCIÓ DEL PROJECTELola Núñez Madrid

Educació

Plàstica i Visual 1ESOCOMUNITAT VALENCIANA

Biblioteca del professorat

GUIA I RECURSOS

.


18/224

18 ◼ PLÀSTICA I VISUAL 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

El llenguatge visual1

1. Relacionar les imatges que ens envoltenamb la forma específica de comunicacióque és el llenguatge visual.

2. Valorar el llenguatge visual com a mitjàde comunicació.

3. Reconéixer les característiques del llenguatge visual:elements que el componen, signes que empra

i finalitat que persegueix.4. Distingir la finalitat o funció predominantd’una imatge a través de l’anàlisi sistemàtica.

5. Diferenciar quins són els mitjans per a crearimatges: mitjans clàssics i mitjans d’aparició recent.

6. Valorar la importància de les noves tecnologiesen la creació i difusió de les imatges.

7. Apreciar la gran varietat d’imatges que ens envoltacom una cosa pròpia del nostre entorn i de lacultura del nostre temps.

OBJECTIUS

El bagatge dels alumnes d’Educació Primària sobre Edu-cació plàstica i visual és eminentment pràctic, ja que elsobjectius que es persegueixen en aquesta etapa es basenen el desenvolupament de les destreses de l’alumne.

En el cas de l’ESO, es pretén que els alumnes adqui-risquen consciència teòrica de les possibilitats comu-nicatives i expressives de la imatge, i que afronten la

relació amb la imatge des d’un punt de vista analític i,fins i tot, crític.

Per al desenvolupament de les unitats des d’aquest en-focament analític comptarem no només amb la informa-ció teòrica que conté el llibre de l’alumne, sinó tambéamb els exercicis que es proposen en les fitxes de recur-sos per al professorat, que s’inclouen en aquesta guia.

PRESENTACIÓ

ESQUEMA DE LA UNITAT

• Què és el llenguatgevisual.

• Per a què utilitzemel llenguatge visual.

• Quins elements

intervenen en lacomunicació visual.

• Qui es pot expressarmitjançant elllenguatge visual.

La comunicació permitjà de la imatge

• Què anomenemimatge.

• Com percebem lesimatges.

• Què significa entendre

una imatge.

La imatge i les seuesqualitats expressives

• Mitjans clàssicssobre el pla.

• Mitjans clàssicsamb volums.

• Mitjans de creació

d’imatges d’apariciórecent.

Els mitjans de creaciód’imatges

• Els missatges visuals.

• Les imatgesexpressives.

• Els processos decreació d’imatges.

• Llenguatge narratiuen les arts plàstiques.

• Els missatges en obrespictòriques (Guernica ,de Pablo RuizPicasso).

Cultura perceptiva

EL LLENGUATGE VISUAL


19/224

19◼ PLÀSTICA I VISUAL 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

G U I O N S

D I D À C T I C S

1

1. Establir relacions entre la imatge i el missatge quetransmet.

2. Agrupar imatges tenint en compte la seua finalitat.3. Elaborar missatges visuals utilitzant criteris

expressius concrets.

4. Analitzar en una imatge els elements quela componen i, en funció d’aquests, comprendre’nel valor expressiu.

5. Classificar imatges segons el mitjàde creació.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Establiment de relacions entre les imatges i les idees que pretenguen comunicar.

• Estudi de les funcions i finalitats de les imatges.

• Classificació dels diversos mitjans per a crear imatges.

• Relació entre un mitjà per a crear imatges i la finalitat de la imatgeque s’obté.

• Observació i reconeixement dels elements que componen una imatge.• Anàlisi de la relació que hi ha entre expressivitat d’una imatge i els elements

que la componen.

• Valoració de la imatge com a mitjà d’expressió.

• Interés per conéixer les característiques formals d’una imatge.

• Curiositat per reconéixer els elements expressius d’una imatge artística.

• Respecte davant la diversitat de formes expressives del llenguatge visual.

• La imatge com a suport del llenguatge visual.

•

Elements que componen la comunicació visual.• Finalitat dels diferents tipus d’imatges.

• Capacitat expressiva del mitjà plàstic i visual.

• Mitjans per a la creació d’imatges.

CONCEPTES

CONTINGUTS

PROCEDIMENTS

ACTITUDS

APORTACIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Competència en comunicació lingüística:

– Integrar el llenguatge plàstic i visual amb altresllenguatges.

– Enriquir la comunicació.

• Competència en el coneixement i interaccióamb el món físic:

– Adquirir estratègies per a la investigaciód’esdeveniments històrics i l’establiment derelacions entre manifestacions socialsi culturals.

• Tractament de la informació i competència digital:– Reconéixer la importància de la imatge com a

suport de la informació.

• Competència social i ciutadana:

– Treballar amb eines pròpies del llenguatgevisual, que indueixen al pensament creatiui a l’expressió d’emocions, vivències i idees.

• Competència artística i cultural:– Ampliar el coneixement dels diferents codis

artístics i de les tècniques i els recursos queels són propis.

• Competència per a aprendre a aprendre:– Acostumar-se a reflexionar sobre els processos.

• Autonomia i iniciativa personal:– Desenvolupar estratègies de planificació, previsió

de recursos i avaluació de resultats (prendredecisions de manera autònoma).


20/224


SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

Una manera distesa de començar el treball amb aques-ta unitat és demanar als alumnes que observen la làmi-na i que lligen individualment el text de la part esquerra.

Després, es pot comentar col·lectivament tant el textcom la imatge i fer una descripció, de la manera mésdetallada possible, dels elements de la imatge. Convécridar l’atenció dels alumnes sobre l’onomatopeia, leslínies cinètiques, els traços d’expressió… A més, es po-den analitzar aquests mateixos elements en altres cò-mics per a entendre el valor comunicatiu.

A l’hora d’examinar la seqüència d’imatges, és impor-tant comprovar que els alumnes segueixen l’ordre cor-recte i que no els confonen les diferents mides i posici-ons de les vinyetes. Així mateix, se’ls pot suggerir queindividualment, per grups o entre tots inventen un títolper a aquesta tira còmica i elaboren un guió que s’ajus-te a la seqüència d’imatges.

Per acabar, és interessant demanar als alumnes que re-corden imatges presents en l’entorn que els hagen cridatl’atenció i que expliquen el seu component comunicatiu.

PÀG. 6 i 7

S’ha de situar l’obra de René Magritte en el context histò-ric i explicar, llegint l’apartat Què anomenem imatge , lafinalitat expressiva d’una imatge. Després, es pot parlarsobre els recursos expressius i gràfics que s’utilitzen pera la creació d’imatges i preguntar als alumnes com elsha emprat Magritte en l’obra La traïció de les imatges .

Una vegada s’haja explicat l’apartat Com percebem lesimatges , es pot demanar als alumnes que observen lail·lustració del cotxe i preguntar-los si és una imatge reali quines tècniques artístiques coneixen que poden re-

presentar fidelment la realitat. També convé parlar delprocés de percepció i de com el nostre cervell és capaçde distingir el que és fals del que és real. S’ha d’incidiren el procés d’aprenentatge cultural que ajuda a inter-pretar el que s’ha percebut.

La il·lustració de la pàgina 11 s’aprofita per a situar aNorman Rockwell en el context històric. Així, s’inicia undiàleg sobre els significats que té per als alumnes aquestquadre. Es recomana acabar incidint en les possibilitatsdel llenguatge visual com a llenguatge universal.

PÀG. 10 i 11

Després de fer la primera activitat de la pàgina 12, calcomentar com les imatges expressives solen utilitzar larealitat amb un objectiu concret, normalment, generar iestimular diferents sensacions en l’observador. Des-

prés, és interessant proposar als alumnes que confecci-onen, per grups, cartells amb aquests missatges utilit-zant un altre tipus d’imatges.

En la primera activitat de la pàgina 13 es demana al’alumne que distorsione una imatge informativa. D’aques-ta manera, l’alumne podrà comprendre fàcilment que lafunció d’una imatge no només està relacionada amb el

contingut objectiu, sinó també amb la manera en quèse’ns presenta.

PÀG. 12 i 13

S’aconsella establir un diàleg sobre la necessitat del’ésser humà al llarg de la història d’expressar-se a tra-vés de les imatges i explicar, a partir d’il·lustracions,amb quina finalitat ha utilitzat les imatges que ha creat.Així mateix, es poden posar exemples de cultures quehagen creat codis visuals per a expressar-se.

Per apropar aquest tema a la pròpia experiènciadels alumnes, se’ls pot preguntar, d’una banda, quècreuen ells que es vol expressar amb un grafit (perexemple, el que s’inclou en aquestes pàgines) i, per

l’altra, quins altres mitjans expressius amb imatgestroben en el seu món quotidià.

Després de llegir l’apartat titulat Quins elements intervenen en la comunicació visual , cal demanar als alum-nes que identifiquen en la imatge del rangoli cada undels agents de la comunicació.

S’ha de subratllar la importància de l’observació i l’anà-lisi minuciosa de les imatges, per a arribar a compren-dre la finalitat i el significat de cada una d’aquestes.

PÀG. 8 i 9


21/224


G U I O

N S

D I D À C T I C S

1

Perquè resulte més senzilla l’explicació dels continguts

d’aquestes pàgines, és convenient fer un esquema so-bre els mitjans clàssics per a crear imatges sobre el pla iamb volum, i els mitjans de creació de recent aparició.Després, es pot proposar als alumnes que indiquen lesdiferències i les semblances que hi ha entre les cincimatges d’aquestes pàgines.

És important que els alumnes comprenguen com han

evolucionat els mitjans de registre i creació d’imatges enl’últim segle, i subratllar les revolucions tecnològiquesque han passat des de la invenció de la fotografia fins ala imatge de síntesi.

PÀG. 14 i 15

Abans de començar, convé preguntar als alumnes quintipus de document utilitzen per a recollir i conservar elsfets més importants de la seua vida. Es poden posar enrelació els seus comentaris amb el contingut d’aquestespàgines, en les quals es fa un breu recorregut per lainformació que ens aporten diferents imatges de dife-

rents períodes històrics. És important subratllar la ne-cessitat que ha tingut l’ésser humà, des dels primersmoments, de registrar amb imatges els fets que haconsiderat transcendentals en la història. Com a activi-tat final, es pot demanar als alumnes que busquenimatges relacionades amb les proposades en el llibre.

PÀG. 18 i 19

Després d’observar el quadre de Pablo Picasso, és inte-ressant parlar sobre la simbologia dels personatges i ele-ments de l’obra. Cal destacar que hi ha innumerablesinterpretacions que, de vegades, són fins a contradictò-ries. S’ha de comentar que Picasso mai va donar unaexplicació sobre la seua obra i que han sigut els historia-dors i els experts els que han oferit diferents lectures delquadre. Segons aquesta idea, s’ha d’explicar que l’obrava ser creada per a ser observada i interpretada de ma-

nera individual.

Es pot aprofitar l’observació del Guernica per a recor-dar els elements propis de la comunicació visual:

• emissor: l’artista;

• missatge: l’horror que causa una guerra;

• receptor: cada un dels observadors que contemplal’obra i es commou de manera diferent davant la imatge;

• codi: el conjunt de les tècniques pictòriques i els ele-ments gràfics que integren la imatge;

• canal: el sentit de la vista, a través del qual percebeml’obra.

PÀG. 20 i 21

Les activitats de producció i elaboració d’imatges espoden realitzar amb programes de dibuix per ordena-dor. Amb el sistema operatiu Microsoft Windows ve in-

corporat el programa Paint. És un programa senzill de

dibuix vectorial que permet obrir i manipular els arxiusque contenen imatge. Amb les eines de dibuix es potretallar la imatge i fer les transformacions que es de-

manen en algun dels exercicis proposats.

PÀG. 16 i 17

1

En aquesta unitat es fa un repàs al contingut expressiude les imatges i als recursos bàsics per a la creació. Enprimer lloc, seria aconsellable observar col·lectivament elquadern i comentar el contingut de cada fitxa. Després,es podria parlar sobre la intenció comunicativa o expres-siva i sobre les tècniques que s’hi expliquen en cada cas.

En cada unitat s’ofereixen suggeriments sobre les fitxesque es poden utilitzar. En molts casos, es recomanauna mateixa fitxa en diverses unitats, perquè el profes-

sorat trie en quin moment li sembla més adequat eltreball que es planteja.

Algunes de les fitxes que es recomanen per a treballaren aquesta unitat són les següents:

• Informació i expressió.

• Disseny de logotips.

• Ratllats, punts i textures.

• Passos per a fer una marina.

SUGGERIMENTS SOBRE EL QUADERN


22/224


L’exploració visual de l’entorn2

1. Conéixer els elements i processos físics pels qualses percep el color.

2. Reconéixer les qualitats dels colors i distingir lesrelacions que tenen els colors entre si.

3. Diferenciar els tipus de textures que poden trobar-seen la natura i en l’entorn més pròxim.

4. Distingir entre textures tàctils i textures visuals.5. Apreciar les qualitats de les textures i reconéixer-lesen els objectes quotidians i en les obres d’art.

6. Conéixer els elements que defineixen les formes. 7. Distingir tipus de formes. 8. Conéixer els mitjans per a crear formes

bidimensionals o tridimensionals.

9. Saber quines són les relacions de midai proporció i de posició i situació, i aplicar-les

a les creacions artístiques.10. Aplicar les nocions tècniques que s’han adquiriten composicions pròpies.

OBJECTIUS

Els continguts d’aquesta unitat aprofundeixen en quatreaspectes bàsics en la comprensió i creació d’imatges: elcolor, les textures, la forma i les relacions de mida i pro-porció.

En aquesta unitat, es pretén que l’alumne conega, reco-nega i interprete aquests recursos, sàpiga com es fan iper què creen un efecte determinat. Per tot això, l’activi-tat didàctica s’ha de centrar en l’exposició i l’explicació

dels recursos, en el treball d’observació i comprensió vi-sual per part dels alumnes —han d’examinar amb aten-ció els exemples gràfics proposats al llarg de la unitat—i també en la pràctica amb la creació d’imatges onincorporen tots els coneixements apresos. Aquesta se-rà, sens dubte, la millor manera de reconéixer el paperestètic i expressiu d’aquestes qualitats.

PRESENTACIÓ


• Els colors estanrelacionats.

• Per a què serveix elcercle cromàtic.

Cultura perceptiva• El valor del color

en la publicitat.

Per què el que ensenvolta té color?

• Textures naturalsi textures artificials.

• Per què s’usenmaterials diferents en

les obres plàstiques.Cultura perceptiva• Les textures

en les obrestridimensionals.

Què són les textures?

• Quants tipusde formes hi ha?

• Mitjans per a lacreació de formes.

Cultura perceptiva• Les qualitats

de les formes.

Com percebemles formes?

• Les relacions de midai proporció.

• Les relacions deposició i situació.

Cultura perceptiva• Les transformacions

en les formesde l’entorn.

• La composició en elpla i la composicióamb volum.

• Els elements plàsticsd’una obraarquitectònica.

La dimensió,la proporciói la posició

L’EXPLORACIÓ VISUAL DE L’ENTORN


23/224

• Obtenció de colors secundaris a través de la mescla de colors primaris.

• Elaboració d’escales cromàtiques.

• Observació i anàlisi de textures de materials de l’entorn.• Experimentació amb diferents tècniques per a obtindre textures.

• Realització de composicions en què es conjuguen diferents formes.

• Elaboració d’imatges amb diferents elements expressius.

• Obtenció d’imatges iguals.

• Variacions de posició de figures mitjançant translació, rotació i simetria.

• Interés per utilitzar el color amb rigor i precisió en les composicions artístiques.

• Apreciació de les possibilitats de la textura com a un recurs artístic.

• Confiança en la pròpia capacitat per a emprar les formes de manera expressiva.

• Respecte davant la diversitat de formes expressives del llenguatge visual.

• Interés per aplicar els mètodes d’obtenció d’imatges.

• Elements que intervenen en la percepció visual.

•

Qualitats del color i el cercle cromàtic.• Textures naturals o artificials.

• Textures tàctils i visuals.

• Textures en les obres plàstiques.

• La forma: característiques i tipus.

• Elements expressius de les formes bidimensionals i tridimensionals.

• Nocions d’igualtat i semblança, translació, rotació i simetria de figures.

CONCEPTES

CONTINGUTS

PROCEDIMENTS

ACTITUDS


2

G U I O

N S

D I D À C T I C S

1. Conéixer les propietats i les qualitats del color.2. Diferenciar els colors primaris i secundaris.3. Reconéixer textures en diferents objectes.4. Analitzar l’ús de textures en obres plàstiques.

5. Diferenciar els tipus de formes que hi ha,i també les seues característiques.

6. Conéixer els elements expressius propisde les formes bidimensionalsi tridimensionals.

7. Conéixer i aplicar les diferents relacionsen les imatges de grandària i proporció

i de posició i situació.


APORTACIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Competència comunicativa:

– Fer ús dels recursos específics de l’àrea per aexpressar idees, sentiments i emocions.

• Competència artística i cultural:– Experimentar i investigar amb diferents tècniques

plàstiques i visuals.

– Apreciar els valors estètics i culturals de lesproduccions artístiques.

• Autonomia i iniciativa personal:– Estimular l’esperit creatiu, l’experimentació,

la investigació i l’autocrítica.

• Competència social i ciutadana:– Plantejar experiències directament relacionades

amb la diversitat de respostes davant

un mateix estímul i l’acceptacióde les diferències.


24/224


SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

La intenció, tant del contingut com de les imatges ques’inclouen en aquesta pàgina, és que l’alumne, amb laseua experiència prèvia, siga capaç d’establir relacions

entre la llum i el color.A més, s’haurà de tindre en compte que en aquestasecció s’exposen continguts propis de la física i de l’òp-

tica, per això convé desenvolupar la matèria de maneraque es capte la curiositat i l’interés de l’alumne. Perfer-ho, és convenient realitzar l’explicació de manera

pràctica, agafant de suport els esquemes i les il-lustracions d’aquesta pàgina.

PÀG. 24

Les activitats estan directament relacionades amb elsprocediments tècnics per a analitzar i crear textures.S’hi proposa treballar tant amb les tècniques per a cre-ar textures visuals com amb les tècniques per a creartextures en relleu. Algunes tècniques presenten més

dificultat i complexitat que d’altres, per això l’avaluacióno s’ha de cenyir estrictament a la bona factura quepuga presentar el treball, sinó que ha de tindre encompte la intencionalitat de l’alumne a l’hora de recre-ar una textura determinada.

PÀG. 30 i 31

Perquè l’alumne puga emprar amb criteri els colors enles creacions n’ha de conéixer les qualitats i les possi-bilitats que li ofereixen les mescles. Per això, és neces-sari que es facen diverses escales, tant monocromàti-ques com policromàtiques.

D’altra banda, l’alumne també ha d’interioritzar lessensacions perceptives que produeix cada gamma decolor, i també l’efecte que pot tindre l’ús de determina-des combinacions de colors en una imatge: harmonia,contrast, etc.

PÀG. 25

L’apartat Saber veure-hi s’endinsa en el coneixementteòric de les propietats del color des del punt de vistaexpressiu. Això serà una eina fonamental en el desen-volupament plàstic de l’alumne, ja que el domini de

les associacions i els significats dels colors serviràtant perquè interprete una imatge des del punt de vis-ta cromàtic com perquè puga utilitzar-los de maneraintencional.

PÀG. 26 i 27

Igual que esdevé amb altres elements del llenguatgevisual, com la forma o el color, la manera en què unatextura es percep ha de tindre’s en compte. En aquestadoble pàgina es diferenciaran les dues formes possi-bles de percepció d’una textura: la percepció tàctil i lavisual. És important insistir en el fet que les textures

tàctils també poden percebre’s visualment; el que lesdiferencia de les textures visuals és que aquestes esperceben exclusivament per la vista. Al final de la pàgi-na 28 s’han inclòs diversos exemples de textures, tantartificials com naturals, perquè l’alumne visualitze dife-rents materials i els acabats que tenen.

PÀG. 28 i 29

La imatge amb què s’obri aquesta unitat és un bon punt

de partida per a introduir els conceptes que s’estudia-ran al llarg d’aquestes pàgines: el color, la forma, lestextures o les relacions de mida i posició.

A través de l’observació, es pretén que els alumnes si-guen capaços d’identificar, per mitjà de l’estimulació

dels coneixements previs o intuïtius, les diferents quali-

tats d’aquesta imatge.És recomanable animar el diàleg entre els alumnes per-què expressen comentaris sobre el que els suggereix laimatge i quin element és el que, precisament, els sug-gereix això.

PÀG. 22 i 23


25/224


G U I O

N S

D I D À C T I C S

2

L’activitat que es planteja en la pàgina 34 pretén, d’unabanda, que l’alumne consolide els coneixements teò-rics sobre la forma que ha adquirit al llarg de la unitat i,

d’una altra, que aplique aquests coneixements en

l’anàlisi de les formes en observar la realitat i dibuixar-la. A més, les activitats de l’apartat Saber fer busquenestimular la creativitat de l’alumne en l’ús de les for-

mes.

PÀG. 34 i 35

Per explicar de forma gràfica el concepte de semblan-ça, pot usar-se un retroprojector. Es dibuixa un ele-ment geomètric sobre un paper d’acetat i es marquenels punts dels vèrtexs. A continuació, es projecta el di-buix amb el retroprojector. Els alumnes apreciaran queles relacions entre les parts de l’element són idèntiquesen les dues imatges, només n’haurà variat la grandària.

L’explicació de la simetria es pot fer a través d’un exer-cici de classe molt simple i al mateix temps divertit,

que consisteix a fer figures simètriques mitjançant l’es-tampació de formes seguint el mètode següent:

• Es traça un eix de simetria en un full de paper.

• Es dibuixen formes sobre una de les dues parts ambpintures de diferent tipus (pintura al tremp, ceres...).

• Immediatament després, es doblega la làmina perl’eix de simetria i es pressiona perquè s’estampe enl’altra part del paper.

PÀG. 36 i 37

Les imatges de L’Hemisfèric són idònies per a repassarels continguts estudiats en aquesta unitat. Cal comentarque aquest edifici està format per una coberta en formad’ovoide i per uns elements laterals mòbils que s’alcen

com si foren pestanyes. Quan aquests elements s’obrindeixen veure la gran esfera de l’interior, que acull el cine-

planetari; d’aquesta manera, l’edifici simula ser mig ullobert que es completa amb el reflex de l’aigua de l’es-tany. Cal afegir que tant la coberta com l’esfera són pe-ces sòlides, però que l’estructura metàl·lica dels ele-

ments mòbils laterals, amb uns grans vidres, aportatransparència i lluminositat al conjunt.

PÀG. 42 i 43

En aquesta pàgina, a més de treballar sobre la definició

de forma, convé insistir en la importància que té la per-cepció com a element configurador de la forma (princi-palment en les formes tridimensionals), tant per la situ-ació que té l’observador davant l’objecte com per lescaracterístiques de tot el que l’envolta. Per a treballar

aquesta idea ens servirà d’ajuda la il·lustració del mine-

ral de pirita. A més, en la pàgina 33 s’exposen els ele-ments que configuren les formes bidimensionals i tridi-mensionals. L’alumne ha de ser capaç de reconéixerels elements predominants en els exemples que s’haninclòs.

PÀG. 32 i 33

Els elements gràfics i expressius del llenguatge visual estracten de manera sistemàtica en aquesta unitat. Peraquesta raó, quasi qualsevol fitxa del quadern es podriatreballar ací. En aquest cas, les fitxes que es proposensón aquelles que tracten tècniques, materials i concep-tes bàsics que podran ampliar-se i desenvolupar-se

amb més profunditat al llarg del curs.Algunes de les fitxes que es recomanen per a treballaren aquesta unitat són les següents:

• Ratllats, punts i textures.

• Textures decoratives.

• Disseny de logotips.

• Colors complementaris.

• El cercle cromàtic.

•

Escales acromàtica i monocromàtica.• Efectes de color.



26/224



• Elements geomètricsde l’entorn.

• Les línies en l’arquitectura.

• L’ús del dibuix tècnicen el disseny.

Cultura perceptiva

• Traçats geomètrics bàsics:– Ús de les plantilles.– Mediatriu.

– Bisectriu.– Perpendicular i paral·lela

a una recta per un puntexterior.

– Angles.– Divisió d’un segment

i una circumferència.– Trobar el centre d’una

circumferència.

• Traçat de polígons regulars.– Triangle, hexàgon.

– Quadrat, octàgon.

Traçats geomètrics

• Formats del paper.

• Línies normalitzades.

Elements del dibuix tècnic

EL LLENGUATGE DEL DIBUIX TÈCNIC

1. Entendre el dibuix tècnic com un llenguatgeobjectiu, precís i universal.

2. Adquirir destreses en l’ús d’instrumentsi materials propis del dibuix tècnic: llapis, regle,esquadra, cartabó, compàs, goma, paper, etc.

3. Aplicar les nocions bàsiques del dibuix tècnicen l’expressió gràfica i en el dibuix en general.

4. Desenvolupar les tasques de dibuix tècnic demanera metòdica, precisa i pulcra.

OBJECTIUS

Aquesta unitat de presentació del dibuix tècnic té unaimportància especial, ja que els alumnes s’hi familiarit-zaran amb les eines pròpies d’aquesta modalitat de llen-guatge (compàs, escaire, cartabó...), amb els seus ele-ments bàsics (punt, línia) i amb els traçats que es podenfer amb rectes i angles. S’ha de dedicar el temps neces-sari perquè els alumnes aprenguen l’ús d’aquests ele-ments, perquè els empraran constantment en unitats i

cursos posteriors; una base insuficient pot impedir elprogrés adequat en el dibuix tècnic.

En aquest primer contacte s’ha de transmetre als alum-nes la necessitat de treballar amb precisió, exactitud, or-dre i netedat, característiques essencials del dibuix tèc-nic. A més, es pot anar incorporant la idea de l’estètica deldibuix tècnic, que per a molts alumnes pot resultar estranya.

PRESENTACIÓ

El llenguatge del dibuix tècnic3


27/224


G U I O

N S

D I D À C T I C S

3

1. Identificar el dibuix tècnic com un llenguatgeuniversal basat en la geometria.

2. Manejar correctament les eines de dibuix tècnicen el desenvolupament dels treballs.

3. Fer els traçats geomètrics bàsics: paral·lelismei perpendicularitat de rectes, mediatrius de

segments, traçat d’angles i bisectriusd’angles.

4. Utilitzar amb cura i respecte les eines de dibuixtècnic en el desenvolupament dels treballs.

5. Adquirir destresa en el desenvolupament precísi pulcre dels treballs de dibuix tècnic.


APORTACIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Competència comunicativa:

– Integrar el llenguatge plàstic i visual amb altresllenguatges.

– Enriquir la comunicació.

• Competència artística i cultural:– Ampliar el coneixement dels diferents codis

artístics i de les tècniques i els recursosque els són propis.

– Ser capaç d’expressar-se a través de la imatge.

• Autonomia i iniciativa personal:

– Desenvolupar estratègies de planificació,de previsió de recursos, d’anticipació

i d’avaluació de resultats (prendre decisionsde manera autònoma).

– Estimular l’esperit creatiu, l’experimentació,la investigació i l’autocrítica per a fomentarla iniciativa i l’autonomia personal.

• Competència per a aprendre a aprendre:– Acostumar-se a reflexionar sobre els

processos.

• Competència matemàtica:– Aprofundir en el coneixement d’aspectes

espacials de la realitat mitjançant la geometriai la representació objectiva de les formes.

• Aplicació del llenguatge geomètric com a llenguatge matemàtic en el dibuix tècnic.

• Percepció de punts i línies en diferents tipus d’imatges.

• Utilització de les eines per a traçar elements bàsics del dibuix tècnic.

• Traçat de paral·leles i perpendiculars. Traçat de la mediatriu d’un segment.

• Traçat d’angles. Traçat de la bisectriu d’un angle.

• Aprofitament del dibuix tècnic per a augmentar les possibilitats comunicativesen el dibuix.

• Gust per la precisió, exactitud i pulcritud en la representació gràfica.

• Valoració del dibuix tècnic com a forma de representació objectiva i exacta.

• Cura del material de dibuix propi, dels companys i del centre.

• Constància per a superar les dificultats pràctiques i adquirir destresa en el dibuix.

• El dibuix tècnic com a llenguatge.

•

Eines i materials bàsics per al dibuix tècnic.• Elements del dibuix tècnic: el punt i la línia.

• Classes de línies i significats de les línies en el dibuix tècnic.

• Tipus de rectes. Traçats bàsics.

• Tipus d’angles. Traçats bàsics.

CONCEPTES

CONTINGUTS

PROCEDIMENTS

ACTITUDS


28/224


29/224

29

G U I O

N S

D I D À C T I C S

◼ PLÀSTICA I VISUAL 1r ESO ◼ MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. A./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ◼

Per animar els alumnes a observar l’entorn i reconéi-xer-hi les formes geomètriques, és interessant crearun arxiu d’imatges que continguen alguns dels polí-gons estudiats. Es poden triar obres arquitectòniques

com es mostra en la doble pàgina, o elements de lanaturalesa, cèl·lules vegetals, flors com la passionera,plantes com el trèvol, etc.

PÀG. 54 i 55

Un exercici interessant pot ser realitzar el disseny inte-gral de la carcassa d’un telèfon mòbil o del comanda-ment d’un videojoc. És convenient cridar l’atenció delsalumnes sobre algunes qüestions, com la mida de lestecles o el concepte d’ergonomia.

La maqueta del disseny es pot realitzar amb un bloc desuro blanc o un bloc de guix.

PÀG. 56 i 57

Capítols del quadern relacionats amb aquesta unitat

Traçats bàsics i Traçats de polígons

Les activitats que s’ofereixen en el quadern serveixen,en primer lloc, per a reforçar i ampliar les tècniquesde dibuix geomètric. En segon lloc, les aplicacions

dels traçats geomètrics i dels polígons permetran ex-plorar les possibilitats que la geometria ofereix per a lacreació d’imatges amb finalitats estètiques. És conve-

nient aprofitar els exercicis perquè els alumnes enten-guen la varietat d’àmbits en què el dibuix tècnic tépresència.

En la part posterior de cada full, es poden realitzar uns

altres exercicis en què els alumnes apliquen els conei-xements a diferents contextos de treball de forma autò-noma i creativa.


En aquest apartat es desenvolupen els traçats dels po-lígons inscrits en circumferències. Es pot ampliar expli-cant els processos per a construir els mateixos polígonsconeixent-ne el costat. La construcció del pentàgon i

del decàgon es tracta en el llibre de 3r, ja que està rela-cionada amb la secció àuria.

És convenient advertir als alumnes que, una vegada ha-gen trobat la longitud del costat del polígon, hi ha proude traslladar-lo sobre la circumferència per trobar elsvèrtexs. Per evitar errors és aconsellable traslladar lamesura cap als dos costats de la circumferència.

Alguns suggeriments de pàgines web per a ampliar elcontingut d’aquest epígraf són els següents:

• http://www.educacionplastica.net/poligonos.htm. Ésuna pàgina web clara i completa sobre els traçats delspolígons regulars. Els exemples apareixen separatssegons les dades que coneixem (costat o radi de la

circumferència). També posseeix un xicotet softwarede dibuix per a practicar els traçats a través de l’ordi-nador.

• http://www.ite.educacion.es/w3/eos/MaterialesEduca-tivos/mem2001/dibujotecnico/index.html. Encara queestà orientada a alumnes de 3r i 4t d’ESO, aquestapàgina posseeix animacions en Flash de la construc-ció pas per pas dels polígons desenvolupats enaquesta unitat.

PÀG. 52 i 53

Potser siga inevitable, a l’hora de determinar la divisió

d’un segment, anomenar el teorema de Tales, en quèes fonamenta. No obstant això, la raó per la qual nos’ha introduït en el text de la unitat és perquè el con-cepte de proporcionalitat es tracta de manera més àm-plia en el llibre de tercer.

Abans d’explicar com es troba el ce

20121024203252446 Upv 1r Santillana Guia i Recursos

Documents

Transcript of 20121024203252446 Upv 1r Santillana Guia i Recursos