Editen: Col·laboren:· Grup Maria Skłodowska

· Grup de Biologia-Ambientals

PPoollííttiiccaa

uunniivveerrssiittààrriiaa

NNoottíícciieess ii CCoommuunniiccaattss

DDoonneess cciieennttííffiiqquueess::

Guia de Supervivència al Grau

L’AEP es solidaritza amb el pobleveneçolà

EEnnttrreevviissttaa aa AArraannttxxaa FFrraaiillee RRooddrríígguueezz

RRaammoonn yy CCaajjaall aall DDeepp.. ddee FFííssiiccaa FFoonnaammeennttaall

PPrrooffeessssoorraa ddee MMiiccrroo ii NNaannootteeccnnoollooggiiaa ((GGrraauu FFííssiiccaa))

PPoonneenntt ddee:: HHaacciieennddoo vviissiibbllee lloo iinnvviissiibbllee,, rreettooss yyooppoorrttuunniiddaaddeess ddeell mmaaggnneettiissmmoo eenn llaa nnaannooeessccaallaa

Davant l'informe per la reforma universitària: noal cop d'estat a la Universitat

SSoocciieettaatt

MMoovviimmeennttEstudiantil

AAvvoorrttaammeenntt:: nnoossaallttrreess ddeecciiddiimm!!

LLaa ddiiccttaadduurraa ddeellss MMeerrccaattssaarrrriibbaa aa llaa UUnniivveerrssiittaatt

Reflexions des de la políticauniversitària per la coordinació estatal

PPeettiitt vvooll ppeell nnúúbbooll:: xxaarrxxeess ssoocciiaallss

GGrruupp SSeeccttoorriiaall CCoonnttrraa eellSSeexxiissmmee ii llaa LLGGTTBBIIffòòbbiiaa ddee

ll''AAEEPP

Editorial

Editorial

2

Hivern 2012-13

Torna la IMPAciència aquest semestre, situant-se en el contextde retallades en què vivimque ens porta en una situació cada copmés precària que cal canviar ja que, sinó, desembocarà en laprivatització de la universitat, tant a nivell econòmic comideològic.

Concretament, el passat 8 de març, una marea lila de feministesindignats i indignades va recórrer els carrers de Barcelona permanifestar que “amb la igualtat no es retalla” i, en definitiva, perreivindicar la igualtat entre homes i dones.

Els articles d’aquesta edició posen de manifest aquestes realitats,que tenen com a conclusió un principi comú: cal lluitar per sortir-ne ja que si no és així perdrem els drets que els nostresavantpassats han lluitat per garantir-nos. Són exemples,l'entrevista a la secció Dones científiques, la presentació de laGuia de Supervivència al Grau i l’expressió de la nostra solidaritatal poble Veneçolà.

En els propers mesos l'AEIOU* (AssessoramentEstudiantil: Informació i Orientació Universitària)escriurà la “Guia de Supervivència al Grau”. Un reculld'informació sobre la facultat des de associacions finsa normatives acadèmiques, tot el que un estudiantnecessita saber per poder moure's per la facultat seguri sobreviure a la carrera. S'accepten col·laboracions isuggeriments per redactar-la!

(*)AEIOU és projecte impulsat pels i les representantsde l'alumnat en la Junta de la Facultat de Física. Pretén

ser el nexe d'informació dins de la facultat entrel'estudiantat i el teixit social o el professorat. Té doslínies de treball principals: una sent un referent del diaa dia de l'estudiant a l'hora de resoldre dubtes (aquí éson entra l'ús de la “Guia de Supervivència al Grau”) il'altra, en moments puntuals, com per exemple durantels períodes de matriculació, assessorant alsestudiants i ajudant-los a organitzar-se.

Torna la ciència!

Consell de redacció:Daniel Ayyash, IsmaelBenito, Anna Blanco, DanielLumbierres , Aldo Reverte,Jorge Senán, Carla Ten.

Maquetació: Ismael Benito

Notícies i comunicatsGuia de supervivència al grau

Estudiantes en Movimiento considera l’informe delgrup d’experts sobre la reforma universitària unavergonya que encobreix un cop d’estat a lesinstitucions universitàries i que amenaça amb acabaramb els escassos marges de democràcia d’aquestes. Elgrup d’“experts” universitaris que va redactar aquestinforme té entre les seves fileres membres tansospitosos de perseguir fins democràtics com elvicepresident tercer del Banco Santander, o depromoure la qualitat de la Universitat Pública com elpresident del consell de direcció de la universitatprivada IE Universitat. A falta de realitzar un anàlisimés en profunditat, podem deslligar l’informe en tres

punts clau que d’aplicar-se suposaran unempitjorament substancial de la nostra universitat:Primerament, es proposa retallar dràsticament lademocràcia dels òrgans de govern universitaris através de la fusió del Consell Social amb el Consell deGovern en un nou Consell de la Universitat que tindriaatribuïdes totes les potestats que abans corresponienals anteriors òrgans i al Claustre, que passaria a sermerament consultiu. L’elecció del rector deixaria deser realitzada per sufragi universal o pel Claustre iseria realitzada pel Consell de la Universitat, que delsseus membres un quart serien escollits a dit pelgovern autonòmic corresponent. Per a Estudiantes enMovimiento això suposa un cop d’estat en tota regla ala democràcia i a l’autonomia universitària que, a mésaugmentarà la presència de personalitats del mónempresarial als òrgans universitaris i disminuirà la jaescassa representació estudiantil a aquests. En segon

Davant l'informe per lareforma universitària: no alcop d'estat a la Universitat

Ismael BenitoAnna Blanco

Si vols més informació dels grups

de les Facultats de Ciències de

l'AEP visita: www.aep.cat

La IMPAciència és la revista

(contra)informativa de les facultats

de Ciències de l'Associació

d'Estudiants Progressites

3

Hivern 2012-13 Editorial

Després de 14 anys de lluita per la construcció delsocialisme, Veneçuela i Amèrica Llatina han enfortit elsllaços d’unitat popular en pro de la igualtat social, ladignitat, la lluita antiimperialista, l’educació, la pau i lacultura. Aspectes que han desembocat en la creaciód’òrgans com la CELAC o l’ALBA representant unaalternativa i un exemple mundial de desenvolupamenthumà i econòmic capaç de fer front a la políticaneoliberal imperant a nivell internacional.

Chávez ha demostrat que una altra forma de govern éspossible i efectiva. Construint socialisme, el comandanteveneçolà ha aconseguit la pàtria més igualitàriad’Amèrica Llatina, reduint la pobresa així coml’analfabetisme i la desigualtat, mitjançant mesuresd’inclusió i respecte als indígenes i la pagesia.

És per aquests motius, entre d’altres, que des de l’AEPens solidaritzem i recolzem el Procés RevolucionariBolivarià i en aquests moments particularment difícils usanimem a continuar la lluita. Perquè el camí que vacomençar Chávez constitueix les primeres passes fins laconsolidació del desenvolupament i la defensa de lahumanitat.

Perquè qui mor lluitant viu a cada company;

Con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero

compañero te desvelala misma suerte que a míprometiste y prometíencender esta candela

con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero

la muerte mata y escuchala vida viene despuésla unidad que sirve esla que nos une en la lucha

con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero

la historia tañe sonorasu lección como campanapara gozar el mañanahay que pelear el ahora

con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero

ya no somos inocentesni en la mala ni en la buenacada cual en su faena

porque en esto no haysuplentes

con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero

algunos cantan victoriaporque el pueblo paga vidaspero esas muertes queridasvan escribiendo la historia

con tu puedo y con mi quierovamos juntos compañero.

Vamos Juntos, Mario Benedetti

L’AEP es solidaritza amb el pobleveneçolà

¡Viva el comandante Chávez!¡Viva la unidad de los pueblos!¡Viva la revolución!

lloc, el finançament universitaries planteja com un element alque la iniciativa privada had’augmentar quantiosament. Sibé és cert que l’informe contéreferències a l’escassa inversiódel govern en beques o a laimpossibilitat d’augmentar laqualitat universitària si nos’arriben a nivells de finançamentpública similars a la mitjana de laOCDE, també és cert que lesmesures concretes que esproposen són a costad’augmentar el pes de l’empresaprivada en el sistema universitari.Es planteja augmentar lesmodalitats de beques présteclligades a entitats privades, elque composa un augment de lainequitat ja que no poden accedira aquestes aquells estudiants queno tinguin solvència demostradaper a retornar-les, així com lligarel finançament de les universitatsa l’obtenció de resultats i al’ocupabilitat dels seus titulats, elque pot suposar un suïcidieconòmic per a la majoria de universitats de l’Estat.Com a tercer punt destacat està la nova política deselecció del Personal Docent i Investigador que espretén imposar a les universitats. L’informe es decantasobre tot en aquest punt pel manteniment de la figurade professores associades i ajudantes en els termesplantejats en la LOMLOU, és a dir, amb unes condicionsde precarietat i inseguretat laboral en el temps d’unsector que suposa la majoria del personal docent deles universitats. Per altra banda, respecte al personalpermanent es pretén anar reduint el pes de la figura

de catedràtic i professor titular queaccedeix a través de les garbells dequalitat nacional establertes perl’ANECA per a promoure la figurade doctor contractat per la pròpiauniversitat, oferint llibertat alscentres per a fixar la banda salarialoferta. Això suposa, tal i comreconeix l’informe, una“desfuncionarització” de lacondició de docent universitaripermanent, el que pot donar lloc ala competència entre lesuniversitats per acaparar alpersonal docent disponible i, teninten compte les dificultatsfinanceres de les mateixes, unapèrdua de qualitat generalitzadaper la impossibilitat de competirentre sí i amb les universitatsprivades. En conclusió, per aEstudiantes en Movimiento lesmesures contingudes en aquestinforme és un atac frontal a launiversitat pública y les posa alservei del capital, que ésresponsable de la seva actual crisi,a més d’haver estat redactats

sense tenir en compte el debat o el consentiment de lacomunitat universitària. Les pretensions de reformauniversitària han de ser contestades des de lamobilització a les aules i als carrers, perquè lacomunitat universitària i la majoria social no potpermetre que se’l robi el dret a una educaciódemocràtica conquerit a través de desenes d’anys delluita.

Publicat per Estudiantes en Movimiento al 19/2/2013Trduït i publicat per AEP el 22/2/2013

Publicat per AEP el 7/3/2013

4

Hivern 2012-13Dones científiques

Dones científiques

1. Dado el actual contexto ¿Te han afectado a ti o aalgún compañero los recortes en Investigación?

Si, de la manera en que lo veo yo ha afectado de dosformas. Por una parte, directamente, des del punto devista del presupuesto ha afectado a todo el mundo, agente como nosotros y en general. El presupuesto eninvestigación, tanto en Universidades cómo CSIC, enEspaña se viene recortando ya des de 2007progresivamente y los recortes son cada vez mayores.Al haber menos volumen de financiación se recorta ennumero de proyectos a los que se dan.

La manera en particular en la que afectan estosrecortes directos a investigadores jóvenes o digamosno tan senior, es al haber menos dinero se tiende afinanciar proyectos cada vez más grandes formadospor grupos más grandes y menos a priorizar proyectosmás pequeños. En el pasado alguien relativamentejoven y formando un grupo pequeño de un par depersonas, podía tener opciones al presentar unproyecto y obtener financiación, que le permitieracontratar a un estudiante o a un pos-doc. Y a partir deahí crecer e independizarse cómo científico con suspropias ideas. Hoy en día hay tan poco dinero que laúnica manera de progresar es trabajar en conjuntocon grupos más grandes y con nombres muyestablecidos que lideran un proyecto. Eso hace que setengan más dificultades a la hora de crecer.

Por otra parte, en el contexto actual, hay menosdinero para recursos humanos y eso se traduce en quelos contratos estables son cada vez menores (tanto enla Universidad cómo en el CSIC) y los contratostemporales también tienden a hacerse precarios. Hayque tener en cuenta que los proyectos científicos sonde medio o largo recorrido. Es vital para un proyectola estabilidad, y hay proyectos que por su propianaturaleza no pueden llevarse a cabo porquerequieren de una continuidad que el contrato delpropio investigador no tiene. Y a demás esto es unabola, porque la mayoría de programas de becastienden a exigir que el contrato del investigadortermine después de la finalización del proyecto para elque se pide la beca. Así que aunque quieras pedirfinanciación a agentes externos no te la dan porqueno se puede garantizar un entrono estable ycontinuado para el buen desarrollo de la investigación.

2. ¿Crees que el concepto de Universidad Públicaestá en peligro como tal?

La respuesta corta seria que si. Pero no me gusta sercatastrofista, pero si que tenemos que vigilar. A mi meda la impresión que ciertos partidos políticos i mediosde comunicación que parecen interesados en solosacar a la luz los aspectos negativos de la UniversidadPública y no solo de la universidad sino, también, delos sectores públicos en general. Como parademostrar a la opinión pública que realmente senecesitan unas universidades más elitistas porque a lapráctica no funciona. Esa actitud es peligrosa yademás se está intensificando en los últimos años.

Hay formas de remediarlo, pero se necesitan losmedios. Por ejemplo, en el caso de los estudiantes. Meparece peligroso que se aumenten de manerasignificativa las tasas progresivamente (se habla deque se puede volver a incrementar) sobretodo si lasestructuras a las que se dotan a las universidades y elpersonal docente no mejora o no aumenta. Y eso es loque yo veo mal: las condiciones de los profesores sevuelven más precarias de manera que los estudiantespueden tener como profesores a gente que no estadel todo formada o gente que realiza labores queantiguamente solo un catedrático podía hacer y esosprofesores tampoco están tan motivados como paraexponer toda una cantidad de recursos para enseñaral estudiante. Eso no esta bien y parece que es latendencia. La tasa de reposición en la Universidad esmuy baja, alrededor del 10% es lo que ha aprobado laGeneralitat para las universidades publicas catalanas.Pero de ese 10% no todas van a ser plazaspermanentes, se esta hablando de que igual solo el25% van a ser agregados y el resto figuras de 2 o 3años.

Pero por otro lado es verdad que la UniversidadPublica y de Calidad existe, pero no puede sercompletamente gratis, no podemos vender esaimagen. Tenemos que pagar, pero hay que buscar quemecanismos se pueden utilizar para que la gentetenga esta posibilidad a su alcance. A mi lo que meparece peligroso es que se convierta en elitista en elsentido que dependiendo de la familia de la quevienes puedas o no acceder a la Universidad. Pero hayque exigir méritos y cierto es que no todo vale. Asi, sise tiene que reducir el número de becas habría quepensar en otras estrategias como dar créditos a muylargo plazo. En Suecia, donde estuve trabajando dosaños, esto se hacia des de hace muchos años, yfunciona. Te dan hasta 50 años para pagar, pero loimportante es que tu puedas ir a la Universidad yestudiar.

3. Se dice que la nanotecnología es el futuro y va asuponer, entre otras cosas, aun cambio en lamedicina actual y a la curación de enfermedades¿vaa constituir una revolución y abaratamiento de loscoses de la sanidad o va a responder a interesesmeramente mercantiles?

El avance tecnológico siempre es positivo. Lo de losintereses mercantiles es un poco dogmático. Es decir,

NNaacciiaaddaa eenn eell 11997733LLiicceenncciiaaddaa FFííssiiccaa eenn llaa FFaaccuullttaadd ddee cciieenncciiaass ddeeVVaallllaaddoolliidd ((11999977))TTeessiinnaa eenn llaa UUnniivveerrssiiddaadd ddeell PPaassííss VVaassccoo ((11999988--22000022))PPoosstt--ddoocc eenn UUppssaallaa,, SSuueecciiaa ((22000022--22000044))PPoosstt--ddoocc eenn PPaauull SScchheerrrreerr IInnssttiittuutt,, SSuuiizzaa ((22000044--22000066))RReessppoonnssaabbllee ddeell ggrruuppoo ddee MMiiccrroossccooppííaa yy mmaaggnneettiissmmooPPSSII,, SSuuiizzaa ((22000066--22001100))RRaammoonn yy CCaajjaall aall DDeepp.. ddee FFííssiiccaa FFoonnaammeennttaall ddee llaaFFaaccuullttaadd FFííssiiccaa ddee llaa UUBB ((22001100--ffiinnaalliizzaa eenn eell 22001155))

Entrevista a Arantxa Fraile Rodriguez

5

Hivern 2012-13 Ciència i política

a todos nos interesa que exista una transferencia de lainvestigación básica a un producto y que hayaempresas interesadas en explotar ese producto.Porque cada uno de nosotros tiene (más allá del casode la Sanidad) un teléfono móvil, un iPod, etc. que soncosas basadas en la explotación de una investigacióncientífica. Si todo el mundo quiere tener acceso a esetipo de mejoras tecnológicas, hay que tener en cuentaque solo se puede hacer si hay mercados variados quequieran desarrollar esa tecnología.

Otra cosa es que alguien genere una necesidadartificial porque tiene la solución para resolverla. Porejemplo, eres una empresa farmacéutica y tienes lavacuna de la gripe A y te interesa que haya una alarmaque provoque que todo el mundo se vacune contra lagripe A. Eso es otra cosa muy distinta.

Pero en un principio me parece positivo y esimportante que se sepa. En el caso de la Sanidad y delas nanopartículas magnéticas (por poner un ejemploen una área en la que yo trabajo) se utilizan ya al nivelde análisis clínico. En Alemania se utilizan paratratamientos que se llaman de hipertermia y para curadel cáncer de manera menos invasiva. Hay un par deempresas en Alemania y una en Estados Unidos quedesarrollan estos métodos. Obviamente esostratamientos ahora son muy costosos yprobablemente no todo el mundo puede acceder aellos. Pero en el momento en que más compañíastengan un interés en desarrollarlos se abaratarían yeso haría que más personas tuvieran acceso.

4. Formas parte de la Comisión de Igualdad de laFacultad de Física des de principios de este año.¿Cuales son los objetivos de esta comisión?

El gran objetivo, no solo de la Comisión de Igualdad dela Facultad de Física sino a nivel de la UB y de diversasfacultades, es perseguir la igualdad entre hombres ymujeres dentro de la estructura académica.

¿De que manera se puede hacer eso? Bueno, el tipo deactividades que se han venido haciendo los últimosaños (llevo poco tiempo y igual hago un resumen unpoco esquemático) son esencialmente, y a mi meparece fundamental, fomentar la visibilidad de lasmujeres en los ámbitos científicos o tecnológicos oacadémicos.

Se han organizado una serie de exposiciones en lasque se ponen de relevancia hallazgos hechos pormujeres intentando por una parte subrayar lacontribución de esas mujeres, que en muchos casos sevieron eclipsadas por sus compañeros que trabajabanen sus grupos de investigación pero que se llevaban elreconocimiento, y en otros casos en los que ellasmismas habían sido reconocidas, pero igual no son tanconocidas por la opinión pública como podrían serciertas figuras masculinas. Otra manera de visibilizares a través de conferencias en las que se invita amujeres de perfiles variados del ámbito académicopara poner en relevancia que también internamentetenemos excelencia, que no siempre la excelenciatiene que venir de fuera.

Otro campo de trabajo de la Comisión de Igualdad esla elaboración de protocolos contra el acoso sexual.Esto es una cosa que en física tenemos que acabar deimplantar. Y que, obviamente va más allá de la

igualdad. Porque el acoso sexual esalgo que no entiende degéneros. Nuestra laborprincipal es aunar un poco losprotocolos con los de otrasfacultades que ya los tienenen vigor. Y una vez ya seestablezca, la labor quepodemos hacer es un pocoel de mediador, porque notenemos la formaciónadecuada para realmentepoder resolver un caso. En lamayoría de los casos lo que senecesita es que un posibleestudiante o profesor, o cualquierpersona, pueda tener una persona a la quedirigir esa duda o cuestión. Hay veces en que uno nosabe identificar si una situación concreta essusceptible de ser o no acoso sexual. Puedenproducirse situaciones muy complicadas quetípicamente uno igual no habla en su entorno y esimportante tener a esas personas de contacto quepuedan canalizar esa pregunta o ese preciso problemahacia el siguiente paso para resolverlo.

Des de hace tiempo se intenta promover un uso nosexista de la lengua. Hay gente, mujeres también, quedefienden que eso no es importante y que laimportancia esta en el fondo de las cosas. Pero yo creoque la forma es muy importante también y desde esepunto de vista se esta trabajando.

Y, yo no, pero antes de que llegara yo la Comisión deIgualdad de la Facultad de Física formó parte del Plande Igualdad entre Hombres y Mujeres de la UB que yalleva tiempo aprobado.

Y otra cosa que yo creo que es importante, quizá es lamás técnica pero es muy necesaria, es recoger losdatos. Que te permiten hacer una evaluación y undiagnóstico real de cual es la situación. Porque muchasveces hablamos sin saber. Y si alguien dice: “Yo no veoque haya desigualdad”, no mira te voy a dar los datos.Datos como numero d'estudiantes femeninas frente amasculinas, la evolución cuando entran en la carrera,cuando salen, cuando van al doctorado, cuando salen,el número de plazas que son permanentes, o no, etc.Este tipo de diagnóstico, son cosas aburridas pero quealguien tiene que hacer y ponerlas en medida. Y apartir de allí tomar decisiones. Solo se pueden tomardecisiones si uno ve una trayectoria. Y decir: no mira,tu me estas diciendo que las cosas mejoran pero estosson los datos. Este tipo de datos a veces son muydifíciles de recolectar. No solo aquí, a nivel español,estuve hace poco en una de estas reuniones y no hay,hace poco que alguien se ha dedicado de lleno aplasmar estos datos y a demostrar quedesgraciadamente este tipo de comités sonnecesarios.

5. Uno de los objetivos de la comisión es promoverel conocimiento de mujeres científicas y animar alas jóvenes a que elijan una carrera científica. No sesi conoces el polémico anuncio que lanzó la UniónEuropea con éste propósito durante el pasadocurso titulado: “ciencia, es cosa de chicas”. ¿Cuál estu opinión respecto a esta campaña?

Lo vi hace meses y me indigno profundamente, esa

6

Hivern 2012-13

Una universitat centrada en la creació de coneixement,que fomenti el pensament crític, el comportament ètic,que garanteixi la igualtat d'oportunitats, compromesaamb la innovació, reconeguda i prestigiosa, que ha de serfactor clau en la recuperació econòmica i que exerceixid'institució tractora del progrés social... són les paraulesbuides amb que comença el conegut com Informe deGovernança. Es tracta del document que ha de traçarles línies de reforma en el sistema de governança, i enel qual hi trobem no ja atacs a la ja de per si pobredemocràcia universitària, sinó la practica desaparicióde qualsevol mecanisme de participació de lacomunitat universitària en el govern de la universitat.

Hereva de l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015),l'elaboració d'aquest document comença al setembrede 2011 a càrrec del Consell Interuniversitari deCatalunya amb la creació d'una comissió i unaponència de 10 personalitats de “reconegut prestigi”,

molts d'ells sense cap vinculació amb el món acadèmic,i entre les quals ens atrevim a senyalar a JoaquimCoello (ex-president del Consell Social de la UB finsque fou expulsat pel Claustre), Francisco Longo(secretari general de ESADE), Carles Sumarroca

Política universitària“Permetin-me una paraula sobre la governança universitària, un

tema en què, com sabeu, hem insistit. [...] és necessària, entre

d’altres, una profunda reforma del sistema de governança (gairebé

tots els països de la UE l’han fet) [...] El Govern va encarregar a un

equip d’experts un document sobre la qüestió.”

Mas-Colell, conseller d'Economia

La dictadura dels Mercatsarriba a la Universitat

fue la primera reacción. Pero la segunda, y esto escompartido (típico que a través de Facebook comentascon tus compañeras científicas), es la frustración.Frustración al ver que estamos todavía en estasituación, porque me parecía totalmente del siglopasado. Y más viniendo de la Unión Europea, quesiempre te vende mucho humo de que van por laigualdad y luego hacen este tipo de campaña.

Primero porque a mi me parece un error por querer“glamourizar” la ciencia. Este tipo de “glamourizazión”que parece que en el caso de la mujer se tiene quehacer para que las niñas o las adolescentes puedanseguir una carrera cientificotécnica, creo que no esnecesario. La segunda razón por la que me indigno ome frustro fue porque el equivalente en masculino noexistiria. Es decir no vas a utilizar a un estereotipo deun chico jugando al fútbol para atraerlo a la ciencia.

Digamos que me frustra y me indigna por que no es eltipo de mujer que ves alrededor tuyo. Y aunque lo sea,es decir, da igual que vayas o no maquillada. Pero esamanera de presentar a las mujeres no corresponde conla realidad. Y yo creo que la impresión es equivocada.

Es cierto que hay menos niñas y adolescentes que vana estas carreras cientificotécnicas pero hay queanalizar porque, el mensaje de la sociedad esta muy

claro. Yo creo que des de la sociedad viene la idea quehay ciertas capacidades que están más restringidaspara las mujeres. No se de donde viene la idea de quelas matemáticas o la física o la química es incompatiblecon el cerebro femenino, pero no o es. Y lo que hayque fomentar es precisamente lo contrario, pero no através de esta “glamourización”. No eres más mujer nimenos por eso, tampoco hay que ser feas, con gafas yno cuidarnos ni maquillarnos para ser científicas,tampoco es eso.

Yo creo que lo que hay que fomentar son los “rolemodels”, que es lo que hay que fomentar realmente.Traer a los y las adolescentes a las universidades, quevean la trayectoria de otras mujeres con un cierto éxitoo no y que vean que ellas también lo pueden hacer.

En Suiza en el instituto de investigación en el que yotrabajaba una vez al año venían grupos de losinstitutos de la zona y te comprometías a realizaralguna labor con ellos. La idea era que vieran que unamujer podía hacer algo relativamente sofisticado delmismo modo que los hombres.

Dones científiques

Entrevista: Anna Blanco i Ismael BenitoTranscripció: Anna Blanco

Col·labora la Comissió d'Igualtat de la Facultat de Física

7

Hivern 2012-13 PolíticaUniversitària

(vicepresident de la constructora COMSA EMTE) yMartí Parellada (coordinador general de los informesde la Fundació “Conocimiento y Desarrollo”, en laòrbita del Banco Santander e impulsor de EU2015).

Aquests suposats experts proposen la creació d'unpatronat en el que quedaria concentrat pràcticamenttot el poder i que s'encarregaria, entre altres coses, demarcar l'estratègia de la universitat, les seves normesde funcionament intern, escollir el rector i aprovar elspressupostos. Aquest òrgan seria elegit a mitges entrela Generalitat i el senat, i estaria format bàsicamentper persones externes a la universitat (banquers,empresaris...)

El senat substituiria el que és ara el claustre deixant,però, totes les seves competències i convertint-se enun òrgan merament consultiu. I seria l'únic en el queestudiantat i treballadors tindríem veu per defensarels nostres drets.

El rector escolliria a dit als directors de lesanomenades “Estructures Bàsiques”, creades com afusions de facultats, i aquests al seu torn als directorsde centres.

En resum, es tracta de jerarquitzar els òrgans de launiversitat tot eliminant qualsevol mecanismedemocràtic, per tal de “alinear els objectius estratègicsde la direcció universitària en tots els seus nivells dedecisió” i “evitar que el Rector estigui en minoria”

(segons consta en el propi document). S'evitad'aquesta manera l'existència de veus discordants enel si de la universitat, i s'imposa de facto una línia depensament únic, acabant definitivament amb ladiversitat de pensament amb l'excusa d'aconseguituna major eficiència pràctica.

Respecte al finançament, donat el moment actual deretallada pressupostaria de les universitats, aquest

document obre la porta a laintroducció de capital privat perla via del mecenatge i el patrocini;establint l'objectiu d'augmentarla participació privada en elfinançament fins a un 80%.D'aquesta manera les empreses

podran exercir pressió en la activitat de la universitat,tant en continguts docents com en líniesd'investigació.

A més es proposa la creació d'una agència al servei delgovern que distribueixi la part pública del finançamenten base a objectius.

En el que implica a la gestió del personal docent iinvestigador (PDI) i el personal d'administració i serveis(PAS). El document proposa augmentar lacompetitivitat interna i la reducció de personal fix perpersonal amb contracte temporal i precari,augmentant així la inestabilitat laboral de PAS i PDI.

Aquest model de finançament té dues conseqüènciesprincipals:

- Mercantilitzar la Universitat en tots el nivells(docent, investigador, de personal...) i augmentar elpreu de la matricula, com a forma de finançament fix(com ja s'està produint).

- Conduir a l'aparició d'universitats de primera ide segona, ja que les universitats petites que es trobenfora de l'àrea metropolitana de Barcelona no sóncapaces de desenvolupar projectes d'igualenvergadura que les que es troben a la capital.

És a la Universitat on tradicionalment ha nascut i s'hapromogut el pensament crític ja que aquest sols es potdonar en un ambient de llibertat respecte als poderseconòmics i polítics. Aquesta doble independèncianomés es donarà potenciant la democràciauniversitària i blindant-la de la intromissió d'agentsexterns mitjançant un finançament 100% públic.

Sens dubte la Universitat ha de servir per millorar lasocietat, però la manera de vehicular aquesta funcióno és mercantilitzar les seves activitats i subordinar-laa interessos privats, sinó (amb autonomia ifinançament suficients) construir els mecanismes per aque contribueixi al desenvolupament social, totgarantint l'accés i la participació de les classes popularsen el seu si. És a dir una Universitat oberta al poble,motor de canvi, espai de discussió, de reflexió i decrítica, etc. : Una Universitat Pública i del Poble

Daniel AyyashDaniel Lumbierres

Jorge Senán

8

Hivern 2012-13

Ciberactivisme, el núbol, la xarxa,hashtag... són mots usuals dintredels moviments socials actuals, lesxarxes socials han esdevingut uneïna útil tant pel moviementestudiantil, i en general perl'esquerra transformadora.

Tot i entenent la contradiccióinterna que presenten, per estar en

propietat d'uns pocs i no ser medisd'informació d'esquerres són unaprimera aproximació, un idea feliç,alhora gens trivial d'un medid'informació útil per lesreivindicacions socials. Permetenenregistrar gran quantitat de

successos i fer-ne difusió de formaquasi-automàtica.

És per tant, en la meva opinió,reflexió obligatòria meditar com

Moviment Estudiantil

Moviment Estudiantil

El 21 de Setembre el Consell de Ministres donava llumverda a l’avantprojecte de reforma de la LOE (LeyOrgánica de la Educación), la LOMCE (Ley Organicapara la Mejora de la Calidad Educativa). Les grans líniesde la reforma eren (i són encara) la privatització de lagestió de les escoles públiques i un cop al seu sistemacol·legiat de govern, la recentralització de lescompetències en els continguts dels plans d’estudis, lainstauració de revàlides al final de cada etapaeducativa i de diferents itineraris d’estudi (amb unmotiu segregador de classe), la devaluació delscontinguts acadèmics en contra d’un ensenyamentmultidisciplinar... A finals de Decembre, a més a més,,el Ministre Wert, incloïa en el projecte relegar el Catalàa llengua d’especialitat, fent fins i tot possibleaconseguir el títol de la ESO sense examinar-se’n.

El Ministre ja va avisar que el seus primers passos en lareforma del sistema educatiu de l’Estat s’iniciarien enl’educació obligatòria, la que previsiblements’intentarà aprovar el pròxim mes de Maig. També vadeclarar que, quan estigués enllestida, centraria elsseus esforços en una reforma de la LOU (Ley Orgánicade Universidades). De fet, durant més de sis mesos,una reduïda comissió “d’experts” ha estat analitzant elsistema universitari per fer propostes per(contra)reformar-lo, en el mateix sentit que ha estattreballant la comissió del parlament de Catalunya,interrompuda per la convocació d’eleccions i amb unfutur incert després del resultat de les mateixes. ElInforme Comisión de Expertos para la Reforma del

Sistema Universitario Español ja s’ha fet públic i esreafirma en les propostes presentades per l’EstratèdiaUniversitària 2015. La reforma sobre la governançauniversitària, inclou, entre d’altres una reforma en lespolítiques de finançament públic (actualment enretrocés conseqüència de les retallades) per afavorirl’entrada de capital privat en la universitat, unareforma en l’accés a la universitat en un sentitclarament elititzador: brutal augment dels preuspúblics, reducció i reforma del sistema de beques i laimplantació d’un sistema d’endeutament estudiantil,l’externalització i jerarquització del govern universitarisuprimint l’escassa democràcia que conserva avui endia i consolidant la participació directa de l’empresaprivada en les decisions de la institució, una reformade les vies de selecció i acreditació del professorattendent a la flexibilització i donant prioritat a la figurainvestigadora...

Totes aquestes reformes estructurals en l’educació,extremadament greus en el seu contingut,requereixen, a més a més, d’una contextualització enla situació de crisi econòmica del sistema capitalista.Les polítiques d’austeritat imposades des de (però nonomés) la Unió Europea, es concreten en gransretallades sobre els pressupostos públics, inclosos elsd’educació i recerca, que, textualment, hipotequen elfutur de la nostra societat i la perpetuen la situació decrisi. Les classes dominants veuen en aquesta situacióde crisi el moment d’augmentar els seus beneficis iparasitar els sectors públics és un dels millors camins.L’objectiu és reduir l’Estat Social a la seva mínimaexpressió, el mecanisme emprat és l’escanyament“justificat” en l’excés del deute públic (recordem quemenys del 25% del deute total de l’Estat Espanyolcorrespon a deute públic, el qual ha crescut pel rescatmilionari als bancs, i que més del 50% és deute privatde bancs i grans empreses). En aquest sentit s’ha

Reflexions des de la políticauniversitària per lacoordinació estatal

Un vol pel núvol: lesxarxes socials

9

Hivern 2012-13 Moviment Estudiantil

Aldo Reverte

Ismael Benito

d’entendre la reforma de la Constitució pactada al’estiu del 2011 per PP i PSOE on es va establir que laprioritat del país es pagar el “nostre” deute. Aixídoncs, les reformes en educació es veuen agreujades iaccelerades en el moment actual.

El moviment estudiantil català necessita urgentmenteixamplar el marc de la seva lluita per una educaciópública i d’accés universal. Cal encetar el debat sobreles aliances prioritàries que hem d’establir, sobre labase de les possibilitats reals que es donin i defuginttacticismes. A Catalunya, el debat sobre el paper en lalluita dels altres sectors universitaris, tot i que avegades es dilueixi en la praxis, està superat: nopodem tornar a etapes anteriors on la lluita eraestrictament estudiantil. És igualment cert que, donatque el procés de mercantiltizació del coneixement hasuperat les barreres de l’ensenyament no obligatori,toca plantejar-se, amb cada cop més seriositat, com espot confluir amb les lluites del moviment d’estudiantsde secundària.

Així mateix és necessari obrir el debat sobre lesaliances amb els col·lectius en lluita per altres dretssocials, com podria ser sanitat, on és clar que lasituació té grans punts en comú i no només en anàlisisepidèrmics de l’estat de la qüestió. Avançar encoordinar mobilitzacions i projecte amb aquestssectors és prioritari, tant per multiplicar el nostre crit ala societat com per realment constituir-nos en podercapaç d’imposar les nostres reivindicacions.Benvinguda és, en aquest sentit, la proposta de vagadel sector públic per mitjans d’Abril.

Per últim cal abordar la qüestió de les aliancesestatals, debat complex per la pluralitat ideològicaexistent al moviment estudiantil i pel creixent ànimindependentista del país i per tant del jovent. Noobstant, confluir a nivell estatal és un elementindispensable per teixir resistències, com a mínim, de

la dimensió dels atacs que estem rebent i no nomésamb el sincer (però no suficient) gest solidari, sinó enla construcció de projectes comuns. Les reformes enl’educació seran impulsades pel Govern de l’Estat i deno ser confrontades directament, un cop aprovades,no hi haurà lluita possible cadascú per la seva banda.

Amb la vista posada en aquest objectiu, l’AEP vaparticipar en el “I Encuentro de la ComunidadEducativa por la Educación Pública” (23, 24 i 25 deNovembre), el qual, tot i que va patir deficiències icontradiccions (no és fàcil ajuntar més de 200estudiants de tot l’Estat, que viuen i lluiten en realitatsdiferents i generar una bona alternativa en només uncap de setmana) va servir per posar èmfasi en lanecessitat de generar mobilitzacions estatals quetinguin en el seu punt de mira, precisament, els quehem analitzat en els tres primers paràgrafs d’aquestarticle. De la trobada va sortir la proposta demobilització conjunta el dia 13 de Desembre, que tot ique ha causat (amb raó) malestar en assemblees defacultat que no han disposat de suficient temps perdebatre i preparar la convocatòria, finalment ha trobatun gran suport entre tota la comunitat educativa i haestat una de les manifestacions més afluents delsemestre passat, d’altra banda lluny dels nivells delcurs anterior.

El camí continua el 14-M on a les principals universitatsde l’Estat es convoquen jornades de vaga imanifestació contra les polítiques del Wert. Aquí unamarxa de torxes recorrerà els carrers de Barcelona(18,30h a Plaça Espanya), mantenint encesa la flama dela vaga del dia 28 de Febrer. Esperem que la jornadasigui un èxit i que es pugui continuar construint unacoordinació estatal del moviment estudiantil, quereforci i no debiliti cada realitat concreta,properament al II Encuentro que tindrà lloc a l’Abril aBilbao.

avancem en matèria comunicativa iciberactivista per resoldre lescontradiccions que aquests medisgeneren. Un exemple, que agafa unmica fora del tema però que encaixa

en l'àmbit tecnológic, el formulabaun company informàtic: “Per quel'esquerra no s'ha preocupat de crearvideojocs pels nens?”Pel moment, aplaçaré aquestes

preguntes obertes i us deixo amb unresum de Tweets rellevants del'últim curs universitari!

10

Hivern 2012-13Societat

L’avortament és i ha estat una pràcticautilitzada com a mètode de control de lanatalitat al llarg de tota la història de lahumanitat.

Antigament, els mètodes que s’utilitzaveneren rudimentaris i, per la seva inseguretat,posaven en risc la salut de les dones. Donadal’elevada taxa de mortalitat que es derivavad’aquestes pràctiques, es va prohibir. No vaser fins al 1920 que, a la Unió Soviètica, es varegular i es va constituir com un dret de lesdones sobre el seu propi cos. A partir d’aquícada cop hi ha més països que tenen reguladaaquesta pràctica. A l’actualitat, és a Cuba iRússia on més avortaments legals espractiquen.

A Espanya es va despenalitzar per primer cop durant laSegona República però es va tornar a il·legalitzardurant el règim franquista. No va ser fins el 1985 quanes va regular definitivament, sota la llei dels tressupòsits, que eren els següents:

· Per violació, en les primeres 12 setmanes de gestació.

· Per malformació del fetus, fins a la setmana 22.

· Per greu risc per a la salut física o psíquica de la dona,certificat per un informe mèdic i en qualsevol moment.

El fet que es requerís aquest informe diferenciava lesdones a causa de la seva condició econòmica, ja quesolien ser les clíniques privades les que facilitavenl’obtenció d’aquest informe.

Al 2010 el govern del PSOE va modificar la llei canviantaquests tres supòsits per tres clàusules que depeniendel temps de gestació. Eren les següents:

· En les primeres 14 setmanes, la dona té dret a avortarlliurement.

· Fins a la setmana 22 només sis’al·lega un rics per a la salut de ladona o del fetus.

· A partir de les 22 setmanes, si esdonen condicions incompatibles ambla vida com una malaltia molt greu.

A més, aquesta llei permet a les noiesmajors de 16 anys avortar sense elconsentiment patern si al·leguen queel fet de comunicar-ho a casa elssuposarà un greu conflicte familiar.

Actualment, amb el govern del PP lallei del 2010 queda en uninterrogant, ja que el ministre Ruiz-Gallardón obre un altre cop a debatels següents temes:

· Tant la dona com el fetus tenen dretsi els d’una no poden prevaldre sobre

els de l’altre.

· Les menors no tenen capacitat de decidir sense suportfamiliar.

· El fet que el fetus presenti malformacions no seràmotiu per avortar.

Aquest debat és necessari a l’hora de redactar unaregulació de l’avortament. Cal, però que en aquest nohi entrin posicions totalitàries ni dogmàtiques. Fins itot, seria interessant que en prenguessin part, en unamajoria, dones.

En paraules d’aquest ministre, la regulació del’avortament garanteix el dret a la maternitat de ladona. Aquest argument redueix el paper d’una dona aser mare, tal i com, de manera inherent, ens imposa elsistema patriarcal en què vivim.

La no regulació de l’avortament és tancar els ullsdavant d’una pràctica que es seguirà donant de totesmaneres. Per tant, millor que es produeixi de maneracontrolada i minimitzant els riscos per a la salut de lesdones.

L’avortament és la interrupció espontània o provocada del’embaràs abans que el període de gestació hagi arribat a les vintsetmanes. Transcorregut aquest període es parla de partprematur, mori o no el fetus.

Hi ha diferents mètodes mèdics per provocar una interrupció del’embaràs englobats en dos àmbits: el farmacològic i el quirúrgic.El primer es basa en subministrar hormones a la mare (sempre iquan no sobrepassi les set setmanes de gestació) perquè eliminiel fetus de manera natural. El segon, en canvi, es basa enextreure el fetus quirúrgicament ja que es porta a terme quanl’embaràs està més desenvolupat i no es contempla l’expulsióespontània.

SocietatAvortament: nosaltres decidim!

Anna BlancoCarla Ten

Col·laboració del GrupSectorial Contra el Sexisme i

la LGTBIfòbia

11

Hivern 2012-13 Passatemps

Científica en l'anonimat!

Troba les frases!

IIMMPPAAccii èènnccii aa →→ II ΣΣאאΠΠΡΡIIΩΩMMPPIIΠΠ

Passatemps

Et presentem dues frases xifrades! Podràs resoldre aquest criptrograma? La pista recau en elmot IMPAciència! Nivell bàsic!

Et presentem el nom d'una científica i el seu descobriment en forma de panell de lletres. Hasde trure-la de l'anonimat , ja que es fa molt poca menció d'ella quan es parla d'un tema tant

important com el que mostren les pistes inferiors!

aep.cat/impaciencia

Associació d'EstudiantsProgressisteswww.aep.cat

CCaarrtteellll NNaacciioonnaall