2014. Sra. Lourdes Fàbrega Sr.Alcalde PROPOSTES DACORD DE...

1

AJUNTAMENT DE

BLANES

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 2/2014Caràcter: ORDINÀRIAData: 27 de febrer de 2014Horari: De les 20.00h fins les 00.25hLloc: Casa de la Vila

Assistents titulars: Sr. Josep Marigó i Costa, alcaldeSr. Nicolàs Laguna i Jiménez, PSCSra. Susana Ramajo i Abalos, PSCSr. Miquel Lupiañez i Zapata, PSCSra. Maria del Sol Zamora i Ojer, PSCSr. José Manuel Verde i Tejero, PSCSr. Francesc Xavier Marcos i González, PSCSr. Josep Trias i Figueras, CiUSr. Joaquim Torrecillas i Carreras, CiUSra. Maria Pilar Planella i Salud, CiU Sra. Ramona Marcó i Cuní, CiUSr. Xavier Lozano i Monico, CiUSr. Joan Salmeron i Crosas, EUiA-ICV Sr. Francisco Martínez i Fernández, EUiA-ICV Sra. Amparo Ardanuy i Fullana, EUiA-ICVSr. Víctor Catalan i Casas, EUiA-ICVSr. Salvador Tordera i Pérez, PPSr. Josep Llambí i González, PPSr. Celestino Lillo i Luna, PP Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, regidora no adscritaSr. Francesc Lucio Pérez, interventorSr. Joan Solà i Busquets, secretariExcusen l'assistència:Sra. Lara Torres i Lledó, PSC

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió

I

PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

2

1. Aprovació de l acta de la sessió anterior, corresponent al dia 30 de gener de 2014.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que hi ha dos petits errors en dues de les seves intervencions, a la pàgina 28 en la segona intervenció seva del punt 5 de la resolució de les al·legacions al pressupost falta un no , quan diu comenta irònicament que se li ha respòs.... ha de dir ... que no se li ha respòs... i, a la pàgina 48 a la segona intervenció seva en el debat de la urgència del punt 8 de la modificació de crèdit indica que es va adreçar al Sr. Josep Llambí dient-li Josep i el transcriptor va interpretar que s adreçava a l Alcalde.

Sr.

Alcalde

Amb la rectificació d aquest dos errors es dóna l acta per aprovada.

2. Donar compte de sentència judicial.

Es dóna compte de la sentència núm. 49/2014 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona.

PROPOSTES D ACORD DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D HISENDA I PATRIMONI

3. Expedient número 000613/2014 de Modificació de la Base sisena d Execució del Pressupost municipal 2014 i esmena d errors materials

Antecedents

1. La Base sisena de les Bases d Execució del Pressupost municipal regula el reconeixement de despeses a favor dels membres de la corporació.

2. L any 1999 el Ple municipal, per unanimitat, va aprovar una redacció de la Base sisena que no es va modificar fins el Ple de 29/07/2003, també per unanimitat. L acord de 2003, entre d altres qüestions, va afegir l actualització automàtica dels imports cada primer de gener i d acord amb l IPC català de l any anterior.

3. La redacció de la Base sisena va tenir una petita variació en un posterior Ple en el seu apartat 3 i va adoptar la forma actual en el sentit que les subvencions a favor dels grups municipals podran ser pagades a la/les formació/formacions polítiques integrants del grup, amb una sol·licitud prèvia expressa i escrita dels seus portaveus.

3

4. L 11/06/2011 es va constituir el Ple de l Ajuntament de Blanes per a la legislatura 2011-2015.

5. Per Decret de 18/07 núm. 2011001422, l alcalde va acceptar l adscripció al règim de retribucions per dedicació exclusiva i va renunciar, com a decisió personal, al marge d increment de fins al 30% de la referència bàsica previst al paràgraf 1.1b) de la Base sisena i a les actualitzacions per IPC corresponents a 31/12/2008, 31/12/2009 i 31/12/2010. Va reduir també l import de la referència bàsica vigent a 1/1/2008 en un 5,78 % per analogia amb la reducció de les retribucions dels tècnics municipals A1, disposada pel Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, i mentre sigui d aplicació aquesta norma.

Pel que fa a la resta de regidors, s apliquen els imports que corresponen a l actualització de 1/1/2008, reduïda un 5% per analogia amb les reduccions aplicades pel Reial decret llei 8/2010, de 20 de maig, i mentre sigui d aplicació aquesta norma.

Pel que fa al Grups municipals, a partir de 1/8/2011 s aplica l import de 1.000,00 .

6. El Ple de 07/06/2012 va aprovar provisionalment el Pressupost municipal per a 2012 i el Ple de 31/07/2012 ho va fer definitivament. El Pressupost 2012 incloïa les Bases d Execució, amb una modificació de la Base sisena en el sentit de reduir a 500 euros l aportació als Grups municipals.

7. El Ple de 19/12/2013 va aprovar provisionalment el Pressupost municipal per a 2014 i el Ple de 30/01/2014 el va aprovar definitivament. L expedient del Pressupost inclou també les Bases d Execució.

Fets

1. El 30/12/2013 es publica al Butlletí Oficial de l Estat número 312 la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l Administració Local, que modifica el contingut de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i estableix un nou règim econòmic pels càrrecs electes de les corporacions locals.

2. El 25 de gener de 2014 es publica al BOE número 22 el Reial decret llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d infrastructures i transport, i altres mesures econòmiques, el qual fixa les quantitats màximes a percebre pels membres de les Corporacions locals.

3. És necessària una modificació de la vigent Base sisena per tal d adequar-la a la normativa estatal recentment aprovada.

4. S han detectat també dos errors materials a les Bases d Execució aprovades, els quals han de ser esmenats:

- aplicació pressupostària errònia a la Base 12a reguladora de l execució del Fons de contingència. Per tant, on diu: 200.929.27000 ha de dir:

4

020.934.27000 ,

- apartat 2. de la Base 25a, sobre la gestió de recursos líquids i compensacions: s ha d eliminar el text o del Patronat de Turisme , ja

que aquest ens municipal es va extingir per acord plenari de 31/05/2012.

5. La Comissió Informativa d Hisenda, reunida el 20/02/2014 ha emès dictamen favorable.

6. El 17/02/2014, el cap de secció de Recursos Humans i el secretari han emès informe proposant el nou redactat de la Base sisena.

7. La Intervenció municipal ha informat favorablement la present proposta.

Fonaments de dret

1. La vigent Base sisena d execució del Pressupost municipal 2014.

2. La Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les Bases de Règim Local, segons nova redacció atorgada per la Llei 14/2000, de 29 de desembre.

3. El Reglament Orgànic Municipal.

4. El Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d organització, funcionament i règim jurídic de les entitat locals.

5. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l Administració Local.

6. El Reial decret llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d infrastructures i transport, i altres mesures econòmiques.

Es proposa al Ple de l Ajuntament l adopció del següent

ACORD:

1. Aprovar la modificació de la Base sisena de les d Execució del Pressupost municipal 2014, per adequar-la a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l Administració Local, la qual estableix un nou règim econòmic pels càrrecs electes de les corporacions locals i als límits màxims a percebre fixats pel Reial decret llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d infrastructures i transport, i altres mesures econòmiques.

2. Esmenar els errors materials següents, de les Bases d Execució 2014:

- Base 12a, reguladora de l execució del Fons de contingència: aplicació pressupostària errònia. On diu: 200.929.27000 ha de dir: 020.934.27000

- Base 25a, sobre la gestió de recursos líquids i compensacions, apartat 2: s ha d eliminar el text o del Patronat de Turisme , ja que aquest ens

5

municipal es va extingir per acord plenari de 31/05/2012.

3. Les Bases d Execució del Pressupost 2014 modificades i aprovades als punts anteriors són les que consten als annexos 2014000067 i 2014000069.

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

Recorda que la base sisena d execució del pressupost municipal regula el reconeixement de despeses a favor dels membres de la corporació. El que es porta avui a consideració del Ple és l adequació d aquestes bases a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, que estableix un nou règim econòmic per càrrec electe de les corporacions locals; concretament fixa els límits màxims a percebre. En el cas de Blanes, l ajustament és una diferència bruta de la renumeració anual de l Alcalde de 57 euros que, com s observa, ja és força semblant a aquest nou topall establert. També aprofiten aquest punt per esmenar els errors materials següents de les bases d execució de 2014: en la base 12a, reguladora de l execució dels Fons de contingència, on diu: 200.929.27000 ha de dir 020.934.27000 i a la base 25a, sobre la gestió de recursos líquids i compensacions, apartat 2: s ha d eliminar el text o del Patronat de Turisme , ja que aquest ens municipal es va extingir per acord

plenari de 31.05.2012.

També vol recordar que, a part d aquesta adequació a aquests 57 euros de remuneració bruta, s ha retirat la possibilitat d un increment del 30% en aquestes remuneracions que abans era factible en aquesta base sisena.

Sra.

Lourdes Fàbrega

La raó per la que es porta aquesta modificació de la base sisena la troba correcta i pertinent, com no podria ser d una altra manera. Tanmateix, hi ha tres apunts que vol fer sobre aquesta base i és que a l abril farà un any que va preguntar sobre la validesa jurídica del punt 2.2 referent a les indemnitzacions amb càrrec al concepte 230 i encara no se li ha respòs. D Altra banda, fa molt de temps que va plantejar la reducció de les indemnitzacions a tots els regidors com a mesura exemplar, de bona voluntat dels representants electes cap a la ciutadania i els treballadors que pateixen retallades pels efectes de la crisi; perquè s entén que els representants electes es dediquen a la política per vocació de servei als ciutadans, i tampoc se li va fer cas. A més, s ha mirat recentment la base sisena, també discrepa, més aviat troba incorrecte, els criteris usats per pagar les indemnitzacions per assistència a la Junta de Govern Local i a Ple; en concret perquè es tracta més aviat d un sou que d una indemnització per assistència; perquè es cobra tant si s assisteix com si no i tant si n hi ha Ple o Junta de Govern Local com si no n hi ha.

Per tant, malgrat estar d acord amb la modificació plantejada, no recolza el redactat i continguts actuals de la base sisena i s abstindrà.

Sr.

Salvador Tordera

6

Ells votaran a favor. A més, a més, suposa l aplicació d una regulació estatal de les Hisendes Locals que esdevé una igualtat per al funcionament de tots els municipis amb característiques similars. Per tant, ara no hi ha un criteri d Hisenda Local que pugui assumir un sou per a cada una de les persones sinó que ara es com una empresa en la qual, en funció del pressupost, totes les persones que hi treballin han de tenir un sou regulat.

Sr.

Joan Salmeron

Votaran a favor quasi que per imperatiu legal ja que deriva d una Llei, està bé que l equip de govern ho plantegi i ho porti al ple però votar en contra o abstenir-se serviria de poc, perquè recorda, ve establert des d instàncies territorials superiors.

Es centraran en el tema de la base sisena perquè tot el demés són rectificacions, el PP ha volgut aquí rentar-se una mica la cara, per dir que ha tocat aquest tema, que els polítics cobren molt i que s han de prendre decisions; amb això estan totalment d acord, s han de prendre decisions; però amb el que no estan d acord són amb les decisions que s hi prenen. Creu que la Llei s ha quedat curta, no amb el que cobri o no l Alcalde Blanes, sinó amb el global perquè no es parla de les duplicitats de cobraments pel fet d estar en varis llocs; per exemple es pot estar a l Ajuntament de Blanes, a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal i aquí d això no se n parla ni se li posa un sostre que és el que se li hauria d haver posat; perquè sinó es pot anar sumant i sumant i al final els sous són esgarrifosos, quasi insultants. Tampoc es parla de si es pertany a Consells, no és el cas de Blanes, però si n hi ha casos de que per participar en un consell d empreses també n hi ha d assignacions; i al final, amb aquesta Llei el que es fa és afectar 60 euros el sou de l Alcalde que és una nimietat; però en canvi, el PP dirà que ha fet una Llei i que ha revisat aquest tema. Això ell diria que és quasi una estafa ja que el que es presenta avui no serveix per regular res. Ells creuen que hi ha masses administracions públiques en aquest país: Diputacions, Consells Comarcals, Generalitat, Estat... N hi ha de tot, i no s acaba de prendre la decisió d eliminar les Diputacions que és l últim reducte franquista que queda en aquest país; la decisió, però, que es pren és la de reforçar les Diputacions, que després es veurà en un altre punt de l ordre del dia, ja que es vol traspassar tota

una sèrie de temes dels ajuntaments cap a les diputacions; i al final per a ells aquesta regulació esdevé xapussa. En tot cas, com és una Llei que ve donada d instàncies territorials superiors, si algun dia tenen més pes a Madrid intentaran que les seves propostes tinguin millor finalitat.

Sra.

Pilar Planella

En la línia que ha comentat el Sr. Joan Salmeron, ells també votaran a favor. És cert que l impacte que té en aquest cas a Blanes és d un import molt petit. Tal i com estan les circumstàncies, aquesta normativa podria ser millorable per tal d estalviar diners, ja sigui a nivell d administracions o evitant duplicitats de sous.

Sr.

Alcalde

Vol fer un parell de consideracions. Diu que s ha parlat d alguns dels aspectes de la Llei però no d altres com és el fet que un Ajuntament com el de Blanes, amb vint-i-un regidors podria disposar de fins a onze regidors amb sou, alliberats, i que

7

només n hi ha un que és, en aquest cas, l Alcalde; o que podria haver-hi fins a set càrrecs de confiança i, en el cas de Blanes, n hi ha un que és de semi-confiança que és el que porta l assessor de Turisme però que no és el perfil exacte d aquest tipus de càrrecs. També hi ha una cosa important, s ha d aplicar aquesta normativa perquè l Ajuntament està dintre d un Pla d Ajust. En aquells Ajuntaments sense Pla d Ajust el plenari pot determinar altres retribucions; en tot cas, l Ajuntament s ha d adequar a aquesta normativa tot i que després, en un punt posterior, es sol·licitarà la seva inconstitucionalitat.

El que deia la regidora Sra. Lourdes Fàbrega referent a la reducció; en tot cas li demanaria que fes una proposta concreta i l estudiaran en una Junta de Portaveus. Vol recordar, per exemple, que els regidors membres de la Junta de Govern van renunciar voluntàriament a un 32,10% de retribucions perquè no volien que la despesa global del govern fos més alta que al principi del mandat, quan van haver-hi remodelacions al cartipàs municipals. Amb això vol dir que les retribucions que es cobren sigui per indemnitzacions per assistència o sigui de qualsevol altra forma, en qualsevol moment un personalment pot reduir-se-les. Es tracta de màximes fixades i si algun vol qualsevol tipus de canvi ho pot fer.

També vol dir que, quan es va començar aquest mandat, les ajudes econòmiques als grups municipals, que en aquells moments estaven fixades en 2.000 euros, ara estan en 500 euros. Això és perquè l Ajuntament no disposa d un espai per als grups que s han de buscar la vida en cercar un espai, pagar el telèfon i l ordinador. Recorda que fa dos anys es va ajustar passant-se de 2.000 a 1.500 euros, de 1.500 a 1.000 euros i després a 500 euros.

Està d acord amb el Sr. Joan Salmeron que aquestes qüestions quant més clares estiguin millor i així ja no toca discutir-ho. S ha de fixar una quantitat i al que li convé ho agafa i al que no, no l agafa.

També vol dir que ha costat que es fixés la quantitat perquè a la Llei del desembre es parlava que en funció del sou d un secretari d Estat i, en el cas d una població com Blanes es deia que s havia de reduir en un 45% respecte a aquesta figura. Aquí el problema estava en quin sou tenia un secretari d Estat, perquè segons on estava a 70.000 euros i d altres estava a 150.000 euros. Després va sortir una nota aclaratòria del mateix Ministeri definint exactament els imports i això és el que s està aplicant aquí. Històricament aquí a Blanes, com deia el tinent d alcalde, hi havia la possibilitat de que els imports s incrementessin fins a un màxim d un 30% en funció del qui ocupi el càrrec d alcalde o de tinent d alcalde i això és el que s ha eliminat de la part de l alcalde, perquè entenen que la Llei diu que no pot haver-hi cap increment.

Sra.

Lourdes Fàbrega

En la seva primera intervenció no ha esmentat el canvi de sou que es va produir en sis membres de l equip de govern fa ara un any; però ja que l Alcalde ho ha mencionat, vol dir que el que ha dit el Sr. Alcalde és una fal·làcia destinada a confondre a la gent, que sí que és cert que aquests regidors van renunciar a part del que cobraven però després d haver obtingut un canvi d estatus que va representar un increment, de manera que van passar a cobrar un 20% del que cobraven abans.

8

Potser és cert que no es va incrementar la despesa del dia 1 del mandat però sí que es va incrementar la despesa de fa un any i escaig que, en qualsevol cas, eren diners que es podrien haver seguit estalviant i dedicar a altres coses.

Sr.

Joan Salmeron

Una altra de les coses que els hagués agradat que s hagués regulat en aquesta llei és que quan un deixa la política que no estigui fitxat, com ha passat per exemple amb els 9 ex-alts càrrecs del PP contractats per ENAGAS. Aquestes són coses que haurien d estar regulades amb tot el conjunt del que és la regulació dels polítics, abans, després i quan estan exercint.

Sr.

Alcalde

Només vol aclarir un tema de la Sra. Lourdes Fàbrega, i és que quan l actual govern va començar, ja ho va fer amb un alcalde i tres tinents d alcalde, tot i que hi podien haver-ne set. Es va fer així des de bon començament per estalviar. Després va haver-hi una tinent d alcalde que va dimitir i no la varen cobrir, no es va nomenar a ningú com a tinent d alcalde; es van quedar amb alcalde i dos tinents d alcalde i ara hi ha només un tinent d alcalde. Perquè si ensopega per l escala que almenys hi hagi una persona que legalment li pugui substituir. La resta de regidors van haver-hi d assumir més responsabilitats i al fer-ho, anar a Junta de Govern Local i signar els expedients entre d altres, és quan se li ha assignat un complement però que l han reduït perquè la despesa global del govern no canviés. Diu que tota aquesta informació està penjada a la web.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 19 vots a favor i 1 abstenció.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Abstencions: Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

4. Expedient número 000664/2014 - Foment de l activitat agrària professional en sòl urbanitzable delimitat: Modificació del text vigent de Mesures de Foment annex a les Ordenances Fiscals de 2014

Fets

1. El Ple municipal en sessió de 19 de desembre de 2013, en el punt 4t de

9

l Ordre del dia, amb motiu de la Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de la imposició i ordenació de tributs i altres ingressos de dret públic, per a la seva entrada en vigor l 1 de gener de 2014, va aprovar, com a mesures de foment, la possibilitat d atorgar ajuts equivalents a part de la quotes de les taxes per intervenció administrativa municipal, en el supòsit d instal·lació o modificació d activitats econòmiques directament vinculades al sector primari, que hagin de radicar necessàriament en un lloc de categoria fiscal determinada i, per tant, sense possibilitat d exercir l activitat en altres llocs de categoria fiscal inferior.

2. L Ajuntament de Blanes també considera oportú i convenient als interessos generals, com a mesura de foment, atorgar ajuts locals per a l exercici professional de l agricultura en sòl urbanitzable delimitat durant el període anterior a l inici de qualsevol procés de tramitació del planejament urbanístic.

3. Es proposa, per tant, l aprovació de les incorporacions, que figuren en annex 2014000072, al text vigent de MESURES DE FOMENT que forma part de les Ordenances Fiscals de 2014. Aquestes incorporacions han fet necessari la renumeració del text original. Així mateix, per tal que puguin ser aplicades aquestes mesures durant l exercici fiscal de 2014, han d anar acompanyades de crèdit extraordinari ampliable a l estat de despeses del pressupost. L ampliació resultarà dels drets que, en concepte de IBIU, es liquidin finalment per a les finques afectades, sobre la base que aquests drets no han estat considerats en les previsions inicials del Pressupost aprovat.

4. La Comissió Informativa d Hisenda, reunida el 20/02/2014 ha emès dictamen favorable.

Fonaments de dret

1. La Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les Bases de Règim Local, segons nova redacció atorgada per la Llei 14/2000, de 29 de desembre.

2. Reglament d Obres Activitats i Serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.

3. Llei d Hisendes Locals, refosa aprovada per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març i normes posteriors.

Es proposa al Ple de l Ajuntament l adopció del següent

ACORD:

Primer.- Aprovar la possibilitat d atorgar ajuts per a l agricultura professional que es desenvolupi en sòl urbanitzable delimitat, mitjançant:

a) la incorporació de diverses esmenes en el text vigent de Mesures de Foment annex a les Ordenances Fiscals 2014, segons detall que consta en document annex número 2014000072

b) l autorització de les operacions comptables que permetin la dotació de crèdit extraordinari ampliable amb els drets que, en concepte de IBIU, es liquidin a les finques afectades.

10

Segon.- Sotmetre a informació pública l expedient mitjançant exposició de l edicte corresponent en el tauler d anuncis de l Ajuntament de Blanes durant 30 dies, anunci en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari provincial dels de major difusió.

Durant el termini de 30 dies hàbils, comptats des de l endemà de la publicació de l edicte en el BOP, els interessats podran examinar l expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat reclamacions, els acords provisionals adoptats esdevindran definitivament aprovats sense necessitat de nou acord plenari.

Debat:

Sr.

Nicolàs Laguna

En aquest punt, i amb la voluntat d aprovar mesures de foment, tal i com es va fer al ple de desembre per al sector primari d activitats econòmiques, es considera oportú i convenient, atorgar ajuts locals per l exercici professional de l agricultura en sòl urbanitzable delimitat durant el període anterior al inici de qualsevol procés de tramitació del procediment urbanístic. En aquest sentit proposen aprovar la possibilitat d atorgar ajuts per a l agricultura professional que es desenvolupi en sòl urbanitzable delimitat, mitjançant:

- La incorporació de diverses esmenes en el text vigent de Mesures de Foment annex a les Ordenances Fiscals 2014

- L autorització de les operacions comptables que permetin la dotació de crèdit extraordinari ampliable amb els drets que, en concepte de IBIU, es liquidin a les finques afectades.

Sotmetre a informació pública l expedient mitjançant exposició de l edicte corresponent en el tauler d anuncis de l Ajuntament de Blanes durant 30 dies, anunci en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari provincial dels de major difusió

Sr.

Salvador Tordera

Estan d acord però pensen que està molt acotat, es parla de l activitat primària però el punt en concret afecta només a l activitat agrària i la ramaderia i la pesca també formen part d aquest sector. En el poble aquestes dues activitats que ha esmentat també són importants. Sobre el tema de l IBI saben que ha estat demanat per la Confraria de Pescadors i, possiblement s hauria d ampliar una mica aquest text; estan d acord en què s hagi de fomentar l activitat primària però si s ampliés una mica més podria repercutir a totes les activitats del poble.

Sr.

Joan Salmeron

Votaran a favor. Realment els satisfà aquesta proposta que es porta a ple. És una

11

proposta que ells feia temps que batallaven, des del moment de l aprovació del POUM ja van presentar al·legacions i van dir que era una injustícia el fet de que s ampliés fins a on no era necessari el sòl urbanitzable d aquest poble afectant a gent que es dedica a la pagesia i que, per tant, era el seu modus vivendi i volien que sigues essent així; però que, una actuació de l Ajuntament els perjudicava i veien que el rebut que havien de pagar es multiplicava exponencialment de forma exagerada. Van presentar al seu moment al·legacions, se ls hi va dir que no, ho van portar al seu programa electoral, es van reunir amb la gent i van escoltar les necessitats que tenien. Per tant, avui estan contents, quan es va debatre el POUM ja van dir que afegir aquella clàusula que deia que en sis anys els plans parcials s havien de portar a terme era una autèntica bajanada i bogeria, les dues coses alhora. Perquè avui s està veient com Plans Parcials dels anys 80 encara estan empantanegats com el Pla Parcial de Valldolig o el Pla Parcial Costa Brava. Aquests són d aquesta època i ja es posava un termini de sis anys per desenvolupar-los, tot el Pla Parcial que afectava des de Ca la Guidó fins a Mas Borinot i Valldolig i això era una autèntica bajanada i bogeria. Però bé, llavors estàvem tots plegats pujats en un carro que anava sol i que ha portat allà on ara hi estem.

Suposa que ha quedat clar el punt, aquesta gent passarà a pagar l IBI al mateix preu que pagaven abans de que es requalifiquéssin els seus terrenys, via subvenció o l ajut que s hagi acordat. Estan molt contents, reitera.

Sr.

Pilar Planella

També votaran a favor perquè, donades les circumstàncies, ho troben més que correcte.

Sr.

Alcalde

Vol aclarir el punt perquè la gent que escolta ho pugui entendre bé. Aquest punt tracta sobre zones en què el planejament ha estipulat que era sòl urbanitzable, que s hi podrà fer en un futur una urbanització, però resulta que ara hi ha activitat agrària professional. El problema és que en el moment en que el Pla General qualifica una finca d urbanitzable, l Impost de Béns Immobles canvia totalment i passa de ser rústic a ser urbà; per tant, l activitat agrària surt perjudicada perquè els seus rendiments de producció són els mateixos d abans de la requalificació però han de pagar més impostos. No són molts els casos que hi ha a Blanes, és cert, ara bé, per tramitar això ha d haver-hi certes condicions: l activitat s ha de desenvolupar efectivament, és a dir, la persona que l exerceix ha de demostrar que aquells camps són de conreu i són camps en que hi ha un contracte, un acta o una propietat; en segon lloc, l interessat ha de dedicar-s hi professionalment a aquella activitat. Ho diu perquè aquests termes s han d acotar necessàriament.

Quan el Sr. Salvador Tordera comentava el tema de la pesca, es recordarà que ja a les ordenances fiscals es va introduir un concepte en el que amb les taxes ja es parlava que a les activitats del sector primari, si estaven situades en un lloc en què no es podia canviar la ubicació, també tenien una determinada bonificació. En aquests casos concrets, el paral·lelisme és diferent, en tot cas si n hi ha alguna qüestió estan disposats a estudiar-ho però que rectificar-ho sobre la marxa no convé

12

perquè es tracta de temes molt tècnics. En tot cas, en el sector primari en general, si n hi ha una activitat en un carrer qualificat de primera categoria i l activitat no es pot fer en cap altra lloc, posa l exemple de l esplanada del Port en que està qualificat de primera, que ja pot estar bé per alguns sectors com la restauració però que, per exemple, l activitat pesquera de posar benzina als vaixells ha d estar allà necessàriament perquè no es pot situar a la zona industrial; per tant, es tracta de corregir aquestes qüestions puntuals i que són errors o descuits del mateix sistema i s ha de buscar la solució.

Sr.

Salvador Tordera

Vol manifestar el mateix, s ha parlat d activitat agrària i li agradaria que s ampliés a la ramaderia i la pesca. Sap que són casos concrets però que val la pena ampliar el concepte i que estaria millor.

Sr.

Joan Salmeron

Sobre la proposta que fa el Sr. Salvador Tordera creu que es tracta de coses diferents, que en el punt concret s està parlant d IBI i que les vaques i les cabres no tributen IBI. Ells han defensat la proposta per a aquelles persones que s han dedicat tradicionalment i que es volen continuar dedicant a l agricultura, que una cosa diferent és la que hom pot ser propietari d un terreny erm en sòl urbanitzable i, a l espera que s hi edifiqui i per donar-li rendiment i aprofitar-se de la bonificació pot dedicar-ho provisionalment a pasturar; que això no és el mateix que el que ells defensen.

Sr.

Alcalde

Repeteix que ho estudiaran, que no hi ha problema, però que, en qualsevol cas, la proposta la deixarien tal i com està.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL I D URBANISME

5. Aprovació inicial del projecte de modificació dels articles 65 i 73 de la normativa urbanística del POUM per la regulació de l espai lliure no edificable

13

de les plantes àtic amb elements auxiliars i tendals

Identificació de l expedient:

Expedient número 000447/2014

Modificació puntual dels articles 65 i 73 de la

normativa del POUM per a la regulació de l espai lliure no edificable de les plantes àtic amb elements auxiliars i tendals.

Fets 1.- Els Serveis tècnics municipals han elaborat un projecte de modificació dels articles 65 i 73 de la normativa urbanística del POUM per la regulació de l espai lliure no edificable de les plantes àtic amb elements auxiliars i tendals.

2.- La proposta de modificació puntual del POUM de Blanes neix de la necessitat de clarificar les instal·lacions a implantar en l espai privat no edificable de les plantes àtic del municipi amb elements auxiliars i tendals.

3.- En data 10 de febrer de 2014 els Serveis tècnics municipals han emes informe favorable que consta dins l expedient.

Fonaments de Dret Primer.- S apliquen a aquest expedient els articles 73, 74 85 95 i ss del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d agost pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme, segons modificacions operades per la Llei 3/2012, de 22 de febrer (endavant LU) i 23, 101 a 103,107,117 del Reglament de la Llei, aprovat per Decret 305/2.006, de 18 de juliol.

Segon.- La competència per l adopció d aquest acord correspon al Ple de l Ajuntament de Blanes d acord amb l article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel que s aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya. Es proposa al Ple l adopció del següent acord: Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació dels articles 65 i 73 de la normativa urbanística del POUM per la regulació de l espai lliure no edificable de les plantes àtic amb elements auxiliars i tendals, d iniciativa municipal.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d'àmbit gironí, web i tauler d'anuncis municipals.

Assenyalar que la participació ciutadana es realitza durant el tràmit d informació pública.

Debat:

Sr.

Miquel Lupiáñez

14

Es porta a consideració del ple, l aprovació inicial dels articles 65 i 73 de la normativa urbanística del POUM que pretén autoritzar la col·locació als espais que s anomenen àtics d elements auxiliars de mobiliari, pèrgoles i similars; així com veles, tendals i parasols.

Aquesta modificació de l articulat del POUM és per donar seguretat jurídica ja que dintre de l àrea de disciplina urbanística n hi ha espais totalment tancats com un composat de dos laterals, un frontal i un sostre; que això continua sent il·legal perquè són elements fixes, de vidre, plàstics o fusta. El que es dóna cos i forma és a que un veí pugui posar dintre de la seva façana situada a l àtic uns elements no fixes que puguin suportar tendals, parasols o similars, o bé que s instal·li la pèrgola mediterrània que és fixa, de fusta, a on hi ha o se subjecta arbrat vegetal.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Li sembla bé que es reguli aquest assumpte per raons de seguretat pública, jurídica

i estètiques que són les raons que va esmentar el tècnic a la Comissió Informativa General. Ara bé, allà se ls hi van ensenyar fotos en un document en espiral i van demanar, ella en concret va demanar còpia del text que es modifica i que ho ha preguntat abans a la Junta de Portaveus perquè no li consta que se ls hi hagi fet arribar. També és cert que podria haver vingut a veure l expedient però no ha tingut temps i, a més, reitera que ho va demanar a la Comissió Informativa General. Per tant, no ha pogut mirar el text que es modifica.

D altra banda, no està d acord amb la cueta final de la part dispositiva que diu que assenyalar que la participació ciutadana es realitza durant el tràmit d informació

pública ; aquesta frase, com ha dit més d una vegada, deixa entreveure un concepte de participació ciutadana propi de cacics franquistes i no pot subscriure-la, a més, creu que afegir aquesta frase, del tot innecessària, deixa entreveure també que hom és conscient que les coses es podrien estar fent d una altra manera però que no s està disposat a fer-ho i, a més, resulta convenient camuflar-ho. Es podria haver consultat amb els veïns per identificar problemàtiques i, fins i tot per als aspectes d estètica, que segons el tècnic també s esmenen. Pot semblar una tonteria però per a ella és una qüestió de principis de gestió de democràcia i, per tant, per aquesta raó, unida a que no s hagi pogut veure el text que es modifica, s abstindrà.

Sr.

Josep Llambí

Indica que ells sí que ho aprovaran; més que res perquè la gent es pugui acollir alguna normativa a partir d ara alhora de tenir les coses a d alt del terrat; i també per seguretat jurídica, fins ara la gent ha anat fent d alguna manera el que ha volgut i després hi ha hagut conflictes que s han hagut de resoldre per altres vies. Ho aprovaran.

Sr.

Víctor Catalan

El seu grup també ho aprovarà. Creuen que és una millora, és la sisena o setena modificació del POUM que es fa, que no passa res, es tracta de petits desajustos

15

que, a mesura que vagin passant els anys, acabaran de perfilar. No obstant, d aquí es desprenen vàries coses; en primer lloc és positiu, d una ambigüitat legal en que es podia sancionar a la gent que ho col·locava, perquè formalment amb la normativa actual no es deixava ni clavar un tendal als àtics; es passa a una regulació del que es pot o no es pot fer; el que passa és que es desprèn un rerefons en què sembla que es regulen i es posa èmfasi amb el petit propietari que té una construcció a casa seva i, en canvi, fa uns mesos es va comentar al ple la situació dels càmpings a Blanes i no només els càmpings, de grans propietats que acaben fent despropòsits urbanístics que costa massa que es sancionin.

Demana que es canviï aquesta política de disciplina urbanística en que sembla que es persegueix més al petit ciutadà que no pas al gran propietari; algun dia es tornarà a parlar del cas de Pinya de Rosa amb el que torna a passar. En definitiva, ell voldria que es canviés la dinàmica de ser forts amb els dèbils i dèbil amb els forts; la disciplina urbanística ha de ser per a tots, no només pel ciutadà de a peu a qui se li fa canviar el tendal de l àtic sinó a tots, sigui qui sigui, a tots per igual.

Sr.

Xavier Lozano

Creuen que aquí hi ha uns dubtes perquè no queda prou especificat què serà permès i què no; hauria de quedar més clar. D Altra banda, tot el que està fet tampoc veu clar com ho solucionaran; si es buscarà una solució comú amb totes les sentències i les denúncies pendents de resoldre...Queda de banda, per tant, com es solucionaran els problemes que hi ha pendents ara mateix sobre aquest tema. Veuen bé la nova reglamentació però no es prou concreta perquè no especifica com ha de ser el tendal, com ha d anar clavat al terra....

Per tant, els seus dubtes versen sobre el que hi ha pendent abans de la normativa i com es gestionarà i en que la nova normativa podria ser més específica i clara ja que no creu que, ni per part de l equip de govern ni de la resta de regidors, s hagi aprovat amb afany recaptatori sinó de clarificar el sistema.

Sr.

Miquel Lupiáñez

Demana disculpes a la regidora Sra. Lourdes Fàbrega, demanarà explicacions als Departament corresponent i li farà arribar sense falta.

En quant a la normativa, indica que és molt tècnica perquè parla d alçades reguladores, del que és un àtic, parla, en definitiva de diferents qüestions tècniques i s ha comparat amb normatives que existeixen als municipis del voltant com Lloret, Santa Susanna o Tossa. Els serveis tècnics han recavat informació dels pobles del nostre entorn que tenen la mateixa problemàtica.

Respecte a la disciplina urbanística, en referència a les paraules del Sr. Víctor Catalan, creu que els serveis tècnics l apliquen independentment del color polític que hi hagi; perquè es dóna a entendre que aquesta s aplica en funció del color polític de l equip de govern; creu que no és cert i està convençut que no és així. La disciplina urbanística és una regla que s executa o no i que no hi ha mitges tintes, que no depèn del regidor o el partit polític al capdavant de l àrea d Urbanisme.

16

En referència a la percepció del regidor Sr. Xavier Lozano, entén de que s està fent una regulació d uns espais privats, que s ha de fer amb tolerància i comprensió de les edificacions o anomalies existents i que no s anirà a sac a treure tot el que hi ha; sinó que es demanarà al privat que normalitzi la seva situació; així si té una estructura fixa que pot representar un perill per les persones perquè se l emporti un cop de vent o que ha sobrepassat uns valors volumètrics de l edificació, s invitarà a treure-ho i es donarà un termini perquè es faci.

Sr.

Víctor Catalan

Recorda que les normatives urbanístiques les aproven els càrrecs electes, posa l exemple del Bulli Foundation el restaurant del Sr. Ferran Adrià està ubicat en un paratge natural que no permet construir i es fa una normativa que permet per aquell restaurant poder construir en aquell parc. A l Ajuntament de Blanes no és la primera vegada que s han fet normatives a mida d un seguit de propietaris per adequar situacions que se sortien de la disciplina urbanística. Reitera que no hi ha cap problema per sancionar al petit propietari que es fa un cobert i se li sanciona i se li obliga a restaurar el mal que ha fet i, malauradament, en aquest municipi, i es pot fer una llista de casos, hi ha un seguit de grans propietaris que ha costat perseguir-los i sancionar-los i de vegades s ha intentat canviar la Llei per fer amnisties.

Sr.

Xavier Lozano

Ells creuen en la disciplina urbanística però crea alguns dubtes. El POUM, sempre que s ha aprovat, amb una fase prèvia de participació ciutadana, això creuen que no s ha fet del tot i per aquest motiu s abstindran; perquè creuen que en aquests temes és molt important informar a tothom abans de modificar la normativa.

Reitera que creuen en la disciplina urbanística però com que els hi genera dubtes s abstindran.

Sr.

Alcalde

Diu que el que queda clar és que als àtics el que no podrà haver-hi són tancaments laterals; és a dir, augmentar la superfície útil de l habitatge. Aleshores el que s està intentant és que hi pugui haver un tendal amb seguretat i que no es pugui despendre a conseqüència del vent, però que no signifiqui un augment de l estança de l àtic i, per tant, ha de ser amb teles correderes i lliure de tot el voltant.Sobre les instal·lacions que hi puguin haver, poden ser de varis tipus: si estan tancades hi haurà un problema, també s ha de tenir en compte si ha prescrit o no el termini per imposar sancions, si no ha prescrit es demanarà que treguin els costats i mantinguin el sostre correder i, potser, podran mantenir una part de l estructura que tinguin.

Són temes que qui ha d aplicar la disciplina urbanística s ha de regir per unes normes.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 14 vots a favor i 6 abstencions.

17

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Abstencions: Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

6. Declaració de compatibilitat sol·licitada per part de l empleada d aquest Ajuntament, Sra. Rosa Domingo Martínez

Identificació de l expedient

Expedient número 000546/2014 Declaració de compatibilitat sol·licitada per part de l empleada d aquest Ajuntament, Sra. Rosa Domingo Martínez

Fets

1.- El dia 01 de desembre de 2005 pren possessió com a funcionària de carrera la Sra. Rosa Domingo Martínez amb categoria d Auxiliar Administratiu, i amb data 17 de juliol de 2009, després de procés de promoció interna, ho fa com a Administrativa. La funcionària actualment porta a terme una jornada ordinària a temps complet de 37,5 hores a la setmana, en horari de dilluns a divendres de 7,30 a 15,00 hores, no cobrant cap concepte ni retribució pel factor d incompatibilitat.

2.- El dia 04 de febrer de 2014 entra en aquestes dependències sol·licitud de la Sra. Rosa Domingo Martínez, demanant compatibilitat amb una feina a l àmbit privat. L empleada manifesta que la feina susceptible de compatibilitat és per compte propi, treballant de 17 a 19 hores de dilluns a divendres, amb una jornada setmanal de 10 hores, i portant a terme l activitat de psicologia clínica en un centre especialitzat, radicant el centre de treball a la població de Blanes.

3.- El dia 11 de febrer de 2014, el cap de secció de Recursos Humans ha emès informe favorable sobre l esmentada declaració de compatibilitat amb l activitat privada sol·licitada, supeditada al compliment de les condicions establertes a la normativa vigent i que venen recollides a l apartat de Fonaments de dret, així com a que en cas de qualsevol canvi en els termes de la compatibilitat sol·licitada ho comuniqui per valorar si ha de continuar en vigor o no.

Fonaments de dret

1.- Segons el que disposa el Capítol IV de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d incompatibilitats del personal al servei de l administració de la Generalitat, on es fa referència a la compatibilitat amb activitats privades del personal al servei de les corporacions locals. En el seu article 12, en relació amb el 329 del Decret 214/1990 de 20 de juliol, que aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals,

18

s estableix que es podrà reconèixer la compatibilitat per a l exercici d activitats privades quan s ocupa només un lloc de treball al sector públic en règim de jornada ordinària, i en tot cas que la suma de les dues activitats no superi la jornada ordinària de la Administració incrementada en un 50%.

2.- Seguint els preceptes de l article 13 de la Llei 21/1987 que estableix que el personal al servei de la corporació local no podrà invocar o fer ús de la seva condició pública per a l exercici de cap activitat mercantil, professional o industrial.

3.- Els articles 338 i següents del Decret 214/1990, que disposen que l exercici d un segon lloc de treball requereix d autorització expressa prèvia, sempre condicionada al compliment estricte de la jornada i l horari en el seu lloc públic.

4.- De conformitat amb l article 333 del Decret 214/1990 i l article 22.2 de la Llei 21/1987, que estipulen que serà el Ple de l Ajuntament el que té la competència per efectuar les declaracions de compatibilitat, adoptant-se per acord en un termini de dos mesos des de la presentació de la sol·licitud.

5.- L article 11 de la Llei 21/1987, en relació amb l article 330 del Decret 214/1990, regula els casos en que no és possible el reconeixement de compatibilitat per a l exercici d activitats privades, i es refereix a aquelles activitats, per si o mitjançant substitució, incloses les de caràcter professional, siguin per compte propi o sota la dependència o al servei d entitats o de particulars, que es relacionin directament amb les que desenvolupa el departament, l organisme, l entitat o l empresa pública en què presta serveis, no pot haver coincidència d horari o presència física amb el que tingui atribuït en l entitat local, que no es tracti d assumptes en que intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d intervenir per raó del lloc públic. Tampoc poden ésser objecte de compatibilitat les activitats professionals que s han de prestar a persones que hom està obligat a atendre en el desenvolupament del càrrec públic així com tampoc aquelles en les que el resultat de l activitat professional hagi de ser sotmès a autorització, llicència o permís, ajuda financera o control de l entitat local en què presti serveis el personal.

L Ajuntament Ple podria prendre el següent

ACORD

1.- Declarar compatible l activitat sol·licitada per l empleada Sra. Rosa Domingo Martínez, d acord amb la petició formulada en el respectiu full de declaració d activitats, segons informes i documentació que figura a l expedient, que s ajustaran estrictament als àmbits concrets en els quals demana exercir la seva activitat privada i que és:

Treballs per compte propi i dins el corresponent règim de la Seguretat Social si s escau, com a professional en el sector de la psicologia clínica, en horari de tarda de dilluns a divendres de 17 a 19 hores, i amb una jornada setmanal de 10 hores.

2.- Aquesta compatibilitat per exercir l activitat privada requereix l estricte compliment de tots i cadascun dels enunciats i condicionants recollits en l apartat de

19

Fonaments de dret.

3.- Els reconeixements de compatibilitat resten automàticament sense efectes en cas de canvi de lloc en el sector públic o de modificació de les condicions del lloc de treball, així com qualsevol canvi en el contingut de les tasques i funcions del lloc de treball que pugui comportar conflicte d interessos entre activitat pública i privada en els àmbits concrets descrits. En qualsevol cas, la compatibilitat queda supeditada a les necessitats del servei, tant en l actual règim de jornada i horari que té assignats la Sra. Rosa Domingo Martínez, com en les condicions que pugui tenir en un futur.

4.- Donar trasllat del present acord a les persones interessades.

Debat:

Sr.

Alcalde

Recorda que tots els treballadors públics quan volen exercir una altra activitat, per petita que sigui, estan obligats a demanar compatibilitat i l Ajuntament l ha d autoritzar si aquesta no interfereix a les seves obligacions municipals. A l expedient, a disposició de tots els regidors/es, s inclouen els informes favorables al que aquesta persona demana i la proposta que es sotmet a consideració és el d atorgar la compatibilitat perquè es compleix amb tots els preceptes que fixa la Llei de compatibilitats de l Administració.

Sr.

Salvador Tordera

Sempre han votat favorablement en casos anteriors i, a més, si n hi ha informes tècnics favorables, també ho faran en aquesta ocasió.



7. Aprovar inicialment l avantprojecte de l ordenança municipal reguladora de la intervenció administrativa de competència municipal en l obertura d establiments i control d activitats en regim de comunicació al terme municipal de Blanes

20


Expedient núm. 000498/2014 referent a aprovar inicialment l avantprojecte de l ordenança municipal reguladora de la intervenció administrativa de competència municipal en l obertura d establiments i control d activitats en regim de comunicació al terme municipal de Blanes.

Fets

1.- El Ple de data 27 de març de 2006 va aprovar l'Ordenança Municipal d'Obertura d'Establiments Control d'Activitats, publicada al BOPG núm. 108 de 7 de juny de 2006.

2.- És necessari derogar dita ordenança als efectes d aprovar una nova normativa que s adeqüi a les noves previsions legals establertes tant a nivell de la legislació estatal com l aprovada pel Parlament de Catalunya, on es modifica de forma intensa el regim jurídic de la potestat d intervenció administrativa en les activitats, que en síntesis, es concreten en els següents cossos normatius :

.- Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior..- Llei 17/2009 de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici..- Llei Òmnibus 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i

el seu exercici..- Llei 2/2011, de 4 de març d economia sostenible ha addicionat dos articles nous relatius a les llicencies locals a la LBRL, en concret, l'article 84 bis i l'article 84 ter..- Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que deroga la seva predecessora Llei 3/1998, de 27 de febrer, sobre la qual es va aprovar dita ordenança municipal..- Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i reglament de desplegament aprovat per Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament dels espectacles públics i activitats recreatives..- Decret Llei 1/2009, de 2 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials..-Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments d'activitats, infraestructures i edificis..- Llei 12/2012, de 26 de desembre, de medidas urgentes de liberalización del comercio y de determinados servicios, i Disposició Final Tercera de la Llei 20/2013, de 9 de desembre de garantía de la unitat de mercat, i.- Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l Administració Local.

3.- Els serveis tècnics municipals han redactat la proposta d Ordenança reguladora de la intervenció administrativa de competència municipal en l obertura d establiments i control d activitats en regim de comunicació, que consta a l expedient, als efectes d establir el regim jurídic de les comunicacions de les

21

diverses activitats amb subjecció al nou regim jurídic d aquesta modalitat d exercici de la potestat d intervenció administrativa.

4.- L 11 de febrer de 2014 el Coordinador de Territori. Lletrat realitza informe favorable d acord amb aquesta resolució.

Fonaments de dret

1.- Son aplicables les Lleis 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i el Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament dels espectacles públics i activitats recreatives, i la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l Administració Local i Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

2.- L art. 60 i següents del reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel decret 179/1995 de 13 de juny.

3.- La competència per l aprovació inicial de la present proposta d ordenança correspon al Ple de l Ajuntament

Es proposa l adopció del següent acord :

Primer.- Aprovar inicialment l avantprojecte de l ordenança municipal reguladora de la intervenció administrativa de competència municipal en l obertura d establiments i control d activitats en regim de comunicació al terme municipal de Blanes (Annex núm. 2014000044) .

Segon.- Sotmetre el present acord d aprovació a informació pública per un termini de 30 dies, per a la formulació de reclamacions i al·legacions, mitjançant anunci que s haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província, al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, en un mitjà de comunicació escrita diària, i en el taulell d anuncis de la Corporació.

Tercer.- En cas que durant el període d informació pública no es presentin reclamacions o al·legacions, l acord d aprovació inicial esdevindrà definitiu i es publicarà al BOP de Girona i al DOGC.

Quart.- Derogar l actual ordenança municipal reguladora l'Ordenança Municipal d'Obertura d'Establiments Control d'Activitats.

Debat:

Sra.

Marisol Zamora

Aquesta nova ordenança substitueix a l ordenança municipal anterior que data del 27 de març de 2006, el motiu és que l antiga ordenança respon a un marc normatiu que ja està derogat degut a que des de l any 2009 fins l actualitat ha aparegut un

22

nou marc que busca la simplificació dels procediments administratius per autoritzar l exercici de les activitats, a la vegada que fomenta la tramitació del procediment per via electrònica i dóna pas a la generalització de la comunicació prèvia o declaració responsable. Aquesta tendència es va iniciar amb la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu que es va començar a aplicar a l Estat Espanyol a l any 2009, amb una sèrie de normatives, a Catalunya la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i reglament de desplegament aprovat per Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament dels espectacles públics i activitats recreatives, la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments d'activitats, infraestructures i edificis i finalment la Llei 26/2010, del 3 d agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

S entén per activitat , l explotació econòmica per persones privades que es duu a terme en un centre agrícola, industrial, miner, comercial o de serveis. Aquestes ordenances el que fan és regular solament les activitats reglades en diferents Lleis i que són conegudes com de comunicació prèvia; que són les activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia ambiental, denominada com a grup I, descrites a l annex 1.3 de la Llei de Prevenció i Control Ambiental de les Activitats, també regulen les activitats sotmeses al règim de comunicació prèvia d espectacles i activitats recreatives que estan descrites a l article 124 del Decret 112/2010 i les activitats considerades inoqües que no estan regulades per la Llei Ambiental però que si que estan descrites a la primera ordenança.

Una vegada que l activitat a desenvolupar està adscrita a qualsevol dels grups esmentats, el ciutadà s assabentarà a través de l ordenança dels documents a presentar. Presentarà els documents estipulats a les normes a l Ajuntament o entitat col·laboradora, que és el que es coneix com a comunicació prèvia, i a partir d aquell moment ja podrà iniciar, sense cap demora, l exercici de l activitat sota l exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècnics que hagin lliurat les certificacions. És el que es coneix com a declaració responsable. A posteriori, l Ajuntament es donarà per assabentat de l escrit, i en declararà l eficàcia. L Ajuntament serà responsable de fer les inspeccions pertinents. D aquí es deriva que els titulars i tècnics que signen els projectes i certificats són els responsables del compliment dels requisits previstos a la normativa aplicable a l activitat.

Hi ha hagut una sèrie de rectificacions que s han realitzat després de la Comissió Informativa General que són unes modificacions en la tramitació de les activitats sotmeses a control en matèria d incendis, aquestes modificacions han estat enviades representants del ple i s incorporen a l esmentada ordenança:

Segons el primer redactat presentat a la Comissió Informativa, en aquells supòsits que l activitat estigui inclosa en l annex de Control Preventiu Municipal, s hauria d aportar l acta de comprovació favorable prèvia a l inici de l activitat; es substitueix aquest redactat per la presentació d un informe favorable de control preventiu del projecte; això significa que abans del inici de l activitat es demanava la comprovació per una ECA que les obres realitzades s ajustaven al projecte presentat i ara solament es demanarà a l ECA un informe favorable del control preventiu del projecte; posteriorment es

23

reservarà a l Ajuntament fer la inspecció i el control una vegada iniciada l activitat.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Com ha quedat patent, es tracta d una ordenança molt tècnica que de fet, com ha dit la regidora Sra. Marisol Zamora, es modifica per adaptar-la a una normativa europea per agilitzar els tràmits per iniciar activitats i beneficiar així a empreses i persones que vulguin obrir negocis. Des d aquest punt de vista votarà favorablement.

Tanmateix no pot evitar destacar que el gruix dels canvis legislatius supramunicipals que obliguen a modificar substancialment l ordenança existent varen tenir lloc a finals del 2009 i durant el 2010; la pregunta obligada és perquè s ha trigat quatre anys en canviar l ordenança perjudicant així a les persones que volen iniciar activitats en un moment tan delicat com el que s està patint per la crisi?.

Sr.

Salvador Tordera

Tal i com s ha dit en les dues intervencions anteriors, aquesta nova ordenança deriva d una normativa europea que s està desplegant, posa l exemple la Llei Omnibus de la Generalitat i la normativa que dóna cobertura al Emprende en 3 . El més destacable d aquesta normativa és que dóna facilitats perquè qui vulgui obrir qualsevol negoci, només ho hagi de comunicar i complir la normativa. És a dir, no s haurà de demanar permisos però s haurà de complir la normativa. És important que es pugui obrir de seguida sense traves administratives només comunicant-ho. Després l Administració ja comprovarà que tot estigui bé, és la seva obligació, i amb el tema de l ECA també és important que tots els documents estiguin correctes.

Aquesta normativa regeix per als nous locals però es pregunta què passa amb els existents, saben que hi ha molts de locals que en aquests moments no complirien la normativa; o s hauria de donar una moratòria o establir un període de temps perquè s adaptessin a la normativa existent.

A part d això, que s hauria de tenir en compte, ells votaran favorablement a la proposta.

Sr.

Francisco Martínez

Quan algú o alguns obren un local per fer una activitat econòmica, aquell local ha de complir una sèrie de condicions de seguretat, salubritat en funció del tipus d activitat. Un restaurant ha de complir uns requisits que un despatx d advocats no ha de complir, per exemple.

Aquesta ordenança no canvia els requisits i les exigències que s han complir, si diu que ha d haver-hi cinc extintors s hauran de tenir cinc extintors. L Ordenança només canvia el procediment per quan hom vol obrir un negoci poder aixecar la persiana i posar-se a funcionar. Respecte d aquest tema s haurà de complir el que diu la normativa, l ordenança, la Llei d Espectacles etc... Per tant, el que s intenta evitar és que hom ho tingui tot en regla i perquè no té la preceptiva autorització no pugui començar. En aquest aspecte és una Llei positiva de cara a aquelles persones que

24

comencin una activitat ho podran fer d una manera més àgil i fàcil

Creu que l objectiu de l ordenança és correcte i el seu vot serà favorable.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Aquesta ordenança el que ve és a simplificar els tràmits perquè la gent pugui desenvolupar els seus negocis i, per tant, entenen que, des d aquest punt de vista, és molt positiu; creuen que és absolutament necessari i imprescindible. Es deriva la responsabilitat als tècnics que han de donar el vist-i-plau a l activitat que el propi interessat haurà contractat prenent especial rellevància a partir d ara l activitat inspectora en aquest tipus d activitats, que és la qüestió que caldrà treballar des de l Ajuntament. Està d acord amb el Sr. Francisco Martínez, en que s acaba amb el patiment d esperar un paper per poder obrir, que es podia demorar en el temps durant dies, setmanes i mesos i que podia generar greus problemes econòmics a les persones que volien emprendre activitats. Per tant, ho valoren positivament. També es fa referència a la finestreta única que caldrà posar en marxa.

En definitiva, veuen positivament que per fi es pugui fer en règim de comunicació prèvia l obertura de negocis a Blanes.

Sr.

Alcalde

Vol intervenir per respondre a un parell de qüestions que han sortit:

Una és perquè s ha tardat tant, en aquest sentit l han portat quan l han tingut a punt, és a dir, quan els tècnics l han pogut preparar. Com s ha dit, això arrenca de l any 2009 amb normatives; ells van arribar a l Ajuntament a mitjans de l any 2011, per tant, quan s ha pogut destinar el personal per poder-la fer, s ha fet i per això es presenta avui al ple. La qüestió és que es pugui aplicar un cop realitzat tot el tràmit. Per tant, no hi ha més a dir des d aquest punt de vista.

Sobre el tema dels locals existents, el titular d una llicència que ja la té concedida, a les pròpies lleis i normatives ja es preveu quan i com s han d actualitzar, si s han de canviar o si hi ha transmissió o no; això ja està estipulat i regulat. La normativa que s aprova és d aquí en endavant, per tant, s entén que totes les que hi ha ja compleixen. Un altre tema, que ja es comentarà en un altre punt, és que fóssim més lents o més ràpids tramitant llicències o autoritzacions. La Llei ara permet poder-ho agilitzar, l Ajuntament es regeix per les Lleis i no pot inventar-se coses noves sinó adaptar el que estipula la Llei a les circumstàncies locals i aplicar-ho. En aquest sentit, la nova normativa cerca seguretat per les persones que vagin a realitzar aquella activitat, el Sr. Francisco Martínez feia esment a extintors, sortides d emergència... Fins ara havia d anar el tècnic municipal a comprovar-ho i, a partir d ara, el tècnic que gestiona el projecte a l interessat es compromet a certificar què allò està ben fet i, si passa alguna cosa, el responsable serà aquest tècnic; és a dir, si es certifica quelcom i després la inspecció municipal detecta que no es compleix, serà el propietari i el tècnic els qui tindran un problema. Aquest tècnic també estarà obligat a comunicar a l Ajuntament si el propietari no compleix el projecte que ha signat.

25

En definitiva, tot va adreçat a ser capaços de facilitar l obertura d establiments a una gran majoria d interessats i activitats que no calen d expedients especials ja que no s està parlant d activitats molestes, industrials... sinó de la major part d activitats que es fan al poble i que són botigues o bars que són inoqües i que el que es vol és que les persones que entrin a aquella botiga sàpiguen que compleix les condicions que estipula la llei de sortides d emergència, d extintors, de punts de llum per si se n va la corrent, les rampes d accés... etc



8. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i condicions d'explotació que ha de regir la concessió de domini públic per a l'explotació del bar-restaurant de Cala Sant Francesc

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: Per fer constar que la resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

El secretari

Joan Solà i Busquets

Debat:

Sr.

Alcalde

El bar-restaurant de la Ca la Sant Francesc és un establiment que està en domini públic municipal, en part, i en domini públic marítim, en una altra part. Per tant, hi ha dos administracions amb competència sobre aquell espai. L Ajuntament tenia la concessió d aquest espai fins el 21 d abril d enguany. Ara la Generalitat ha concedit una pròrroga a l Ajuntament que arriba fins al 21 d abril de 2029. Aleshores s ha de redactar un plec de clàusules per poder fer un concurs públic i perquè la millor proposta sigui la que guanyi i tingui l explotació d aquest restaurant per aquests anys.

26

Les característiques fonamentals d aquest plec de clàusules són les següents:

- La concessió es fa per 14 anys i mig, 15 temporades turístiques. Aquest mig any és perquè s han donat compte que el moment de canvi de la concessió és als voltants de la Setmana Santa. Això és un problema perquè els licitadors, quan hi ha el canvi, haurien d estar preparats per afrontar la temporada turística. Aleshores amb 14 anys i mig es facilita que la futura licitació es situï a l octubre de l any 2028 i d aquesta manera, un cop s acabi la temporada ja podran iniciar-se els tràmits de la nova concessió a qui pertoqui.

- En segon lloc, hi ha unes obligacions i uns cànons que complir. D una banda, el concessionari que deixa la concessió haurà de deixar la instal·lació en condicions però el que hi arriba també haurà de fer unes determinades inversions; aquell espai porta uns quinze anys des de la seva construcció, per tant, el temps l ha anat deteriorant i és normal que el nou licitador hagi d adaptar determinades qüestions estructurals. El licitador també haurà d arranjar els accessos, el tram final de baixada i just el tros del camí de ronda al davant de l establiment. Són dues obligacions que s imposen al licitador. Pel que fa als cànons, hi ha un cànon el primer any que és millorable, i que parteix de 150.000 euros, el nou licitador haurà d estipular quant està disposat a pagar; els següents cànons són de 12.500 euros anuals; aquí s haurà de sumar el cànon que gestionarà Costes de la Generalitat i calcularà Costes de l Estat. Aquest cànon anual s anirà incrementant un 2,5% anual, per tal d evitar inflacions i deflacions desproporcionades. El cànon tan elevat del primer any es deu a que l Ajuntament vol, quant abans millor, arranjar els accessos com és el que baixa des de la Capella de Sant Francesc per les escales i mirar d arreglar el Camí de Ronda que va cap a la part de l esllavissada. Això no es pot imposar als contractistes sinó que ho ha de fer l Ajuntament amb les autoritzacions de qui sigui. Per això, el cànon del primer any és més elevat, per poder fer aquests tipus d actuacions.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que el que veu menys clar és el repartiment desigual del cànon perquè, ja ho ha

dit el Sr. Alcalde, el primer any s exigeix al concessionari que faci arranjaments varis a la instal·lació i que pagui 150.000 euros de cànon. La resta d anys són 12.500 euros a l any, a banda del cànon de Costes. Creu que aquest repartiment desigual del cànon el que pot és perjudicar potencials licitadors. Entén les raons del Sr. Alcalde de voler aquests 150.000 euros per arranjar els accessos a la Cala; però a ella li agradaria que aquesta finalitat d aquest cànon excepcional que, com diu pot perjudicar a licitadors potencials, figurés als acords de ple; ja que no seria la primera vegada que algun ingrés es destina

després a alguna altra finalitat que no era la prevista. Per tant, creu que és una petició raonable que hi hagi un quart punt a la part dispositiva que indiqui que el cànon del primer any es destinarà arranjaments de l Ajuntament a la Cala.

Sr.

Salvador Tordera

27

Entenen el que diu la Sra. Lourdes Fàbrega, estan d acord amb el contingut del plec de condicions; en tot cas, ja han comentat que, en l apartat 17 de drets i obligacions, indica que es pot subrogar al tercer any; creuen que si una persona vol deixar la concessió el que hauria de fer l Ajuntament és tornar-la a concedir. Per tant, entenen que caldria eliminar aquest aspecte. La resta ho veuen prou bé i consideren que és necessari. Tot i l aspecte de la subrogació, ho aprovaran.

Sra.

Amparo Ardanuy

Els hi va sorprendre la clàusula econòmica. En la situació actual de que s intenta fomentar nous emprenedors, fixar una clàusula tan gran i, a més, quan acabi la temporada fer totes les obres de millora de la concessió. Evidentment ara que s està a les portes de començament de la nova temporada d estiu, no creu que s hi posin a fer grans millores; potser sí les més petites. Perquè no creu que sigui viable pagar el cànon i després fer totes les obres de millora; la única cosa que li fa pensar això és que només puguin entrar a licitar gent amb molts diners. Pot passar el mateix que va passar amb la concessió dels xiringuitos dels gelats, que després es van posar pels núvols i es van acabar ensorrant a les famílies que s hi dedicaven a aquest negoci. La idea del grup municipal es la de repartir el cànon equitativament al llarg de tota la concessió; perquè ja estan d acord amb el termini de 14 anys i mig.

També voldrien que enlloc de 15 dies es donés de termini 30 dies per preparar la documentació, ja que troben molt just

15 dies si, a sobre, han de pagar el cànon ja que alguns hauran d anar a negociar amb els bancs perquè se ls hi concedeixi un crèdit.

Al punt 17, al igual que ha esmentat el Sr. Salvador Tordera, consideren que si a una concessió al concessionari no li va ve el negoci, que no sigui ell el que es busqui un substitut; veurien molt més transparent per evitar, fins i tot actuacions mafioses o si més no estranyes, que aquesta clàusula desaparegués. És a dir, si el concessionari no pot o no vol assumir la concessió que aquesta retorni a l Ajuntament i que es torni a fer un nou plec de clàusules; això seria més nét i transparent que no la subrogació d un particular a un altre. Ells no votaran a favor.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Ells per la seva part volen incidir en cinc punts:

El primer d ells fa referència a aquest traspàs que es permet a partir del tercer any. Creuen que aquí hi ha una qüestió tècnica i jurídica que cal analitzar perquè, en referència a l article 226 de la Llei de Contractació del Sector Públic, s indica que es podrà cedir a partir d un determinat percentatge de compliment de la concessió. En aquest article s indica que es podrà cedir la concessió, l aspecte clau per a ells és si és potestatiu per l Ajuntament decidir-ho o és preceptiu, en qualsevol cas l Ajuntament ho hauria d autoritzar. Si fos preceptiu, és a dir, si aquest article obligués a l Ajuntament i el deixés amb la única facultat d autoritzar o no la cessió del concessionari, votarien a favor, si pel contrari fos potestatiu, entenen que l Ajuntament hauria de rescatar la concessió i fer una nova licitació i, per tant, votarien en contra,

28

perquè entenen que la concessió hauria de ser finalista i no especulativa i, per tant, garantir que qui liciti ho fa amb l objectiu d explotar-ho durant 14 anys, que s ho faci feu i presti el millor servei possible vers als clients perquè la imatge turística de Blanes és important.En segon lloc, volen demanar si fos possible, que en el punt 23è, quan s indiquen les obligacions de l Ajuntament, no s ha previst i no apareix al plec de clàusules el fet de que es garanteixi que en aquesta zona no hi haurà cap altre bar, restaurant o quiosc; és a dir, l exclusivitat d aquest servei de restauració. Si fos possible incloure-ho, ells ho demanarien, donat que s està parlant d una explotació amb un cànon de sortida important i, a més a més, es valora única i exclusivament, i creu que per primera vegada en aplicació d una directiva europea, el que es coneix com a millor postor ; és a dir, que qui s adjudicarà això serà el que posi el número més alt en el cànon del primer any i, per tant, també se li ha de garantir la tranquil·litat de que quan fa aquesta aposta ho farà amb una certa garantia de que té la clientela en exclusivitat en aquesta zona perquè res impediria a l ajuntament a l any següent, treure a concurs un quiosc de gelats i al cap de dos anys un altre bar. Creu que això és important per la seguretat jurídica de l adjudicatari. En tercer lloc, en quant la valoració només econòmica del cànon del primer any, aquí vol enllaçar amb el que ha dit la regidora Sra. Lourdes Fàbrega de que si l Ajuntament té la intenció de que aquest cànon es destini a la millora de l entorn i entén que aquesta qüestió, donat que al pressupost no està previst o, si més no, ell no ha sabut veure l ingrés d aquest cànon, s hauria de presentar el compromís mitjançant una modificació pressupostària de l execució d aquesta obra, si això fos possible ho agrairien perquè quedaria molt clar a quina finalitat es destinarà el cànon. En quart lloc, volen deixar palès d alguna manera, i vist l expedient, que no s ha fet bé la comunicació a l actual concessionari; perquè es parla de que hi hauria d haver un any de preavís i li dóna la impressió de que això no s ha respectat, tot i que queda molt clar que quan acaba la concessió acaba, però li dona la impressió que aquest aspecte es podria haver fet millor.Finalment una qüestió tècnica que fa referència als treballadors que han estat en aquesta empresa, si finalment hi ha o no subrogació de treballadors de l antiga empresa a la nova empresa adjudicatària, si se li pot contestar a aquesta qüestió per la tranquil·litat dels actuals treballadors.

Sr.

Alcalde

Són moltes qüestions les que s han plantejat i intentarà anar ràpid.

Es demana solvència, és a dir, es vol allà la millor gestió d aquell espai i, per tant, no només hi ha aquest cànon important; s ha de tenir en compte que allò està fet, que l adjudicatari es podria trobar, com es va trobar el que hi ha ara fa quinze anys, amb que no hi hagués res i haver-ho de construir tot i, fins i tot com va passar, pagar els murs que es devien a la promotora de la urbanització. Per tant, és força normal que, en aquest cas concret, no cal una gran inversió inicial perquè ja està feta. Per tant, la inversió inicial està en el cànon del primer any, la finalitat d aquesta quantia no es pot estipular dintre del plec, ja ho van consultar als serveis tècnics, no sap si en l acord d avui pot figurar, el seu compromís i el de l equip de govern és aquest. En tot cas, ho preguntaran als serveis tècnics perquè no tenen cap inconvenient en que

29

hi figuri a l acord d avui la destinació finalista al arranjament de l entorn del cànon del primer any.

Sobre el tema de l exclusivitat, diu que no s ha llegit el plec amb detall però sí que en els anteriors plecs hi era i, per tant, no creu que hi hagi cap inconvenient en afegir-lo ara.

Respecte del traspàs assenyala que hi ha una inversió inicial important, posa l exemple d un taxista que pot traspassar la llicència i això esdevé en molts casos la seva jubilació. En aquest cas, es demana a l adjudicatari que faci una inversió molt important, si després, al cap de quatre o cinc anys no li va bé i ho abandona, ho abandona i no està obligat a buscar a ningú; ara bé té la possibilitat de rescabalar una part de la inversió que encara no ha amortitzat perquè se li ha obligat a pagar una gran inversió inicial. Si la recupera l Ajuntament, pregunta que qui paga aquesta inversió no amortitzada de la inversió inicial, perquè en un bon començament se li fa pagar al concessionari 150.000 euros i fer una sèrie d inversions; si després no li va bé i l Ajuntament recupera la gestió l adjudicatari perdria la inversió inicial i això no seria just. L adjudicatari ha de tenir l opció de poder cedir la concessió, perquè en quinze anys poden passar moltes coses, ara bé, el que està clar és que no ho pot cedir a qui vulgui, que ha d autoritzar l Ajuntament la cessió i està clar a les normatives que ha de complir tots i cadascun dels requisits que complia el primer concessionari. És cert que la gestió d aquest equipament no està pensada per a nous emprenedors sinó per algun amb experiència que sàpiga fer-ho bé perquè és la imatge de la nostra zona.

Per altra banda, recorda que el pagament del cànon inicial no es fa en quinze dies, aquests quinze dies són per preparar la proposta i entrar-la; després ha d haver la mesa de contractació i tot un procediment que acaba amb la signatura del contracte. Des de que s iniciï el procediment fins que s acabi el contracte passaran més de trenta dies, els quinze dies per presentar la proposta és perquè es pugui adjudicar a principis d abril perquè el nou licitador es pugui preparar per entrar el 22 d abril; el pagament efectiu, en qualsevol cas, no s ha de fer en quinze dies, recorda.

Dóna la paraula al Sr. Secretari perquè aclareixi els diferents punts que han anat sorgint.

Sr.

Secretari

El fet de que l Ajuntament decideixi destinar el producte del cànon a fer inversions a l entorn, no hi hauria cap inconvenient d incorporar-lo en el propi acord, que no en el plec, fent les tramitacions corresponents posteriorment a la modificació de crèdit.

Pel que fa al tema de la transmissió, entén que és el propi plec el que decideix si es podrà o no transmetre; és una facultat que té el plenari que aprova el plec d incorporar o no la facultat de transmetre la concessió.

En quant a la subrogació del personal, serà la normativa laboral d aplicació. No creu que el plec s hagi de pronunciar en aquest sentit perquè es podria caure en errors. Per tant, si la normativa laboral obliga a la successió d empresa i a la subrogació serà d aplicació.

30

Sr.

Alcalde

Per tant s incorpora un punt en el qual digui que el cànon de la primera anualitat, en els tràmits que pertoqui serà aplicat al arranjament dels accessos dels entorns de la zona de la Ca la Sant Francesc. Hi havia també la petició d introduir un concepte d exclusivitat, pregunta al Sr. Secretari si hi hauria algun problema per introduir aquesta exclusivitat.

Sr.

Secretari

Indica que aquest punt no el veu clar en el sentit de que incloure la exclusivitat en aquest plec tindria força executiva fins que en un altre plenari es decidís una altra cosa. Per tant, incloure aquesta exclusivitat en el plec seria un compromís polític més que un tema jurídic.

Sr.

Alcalde

Per tant, entén que el tema de l exclusivitat es deixaria en mans del seny dels governs i plens futurs; perquè les coses poden anar canviant.

Sra.

Amparo Ardanuy

Simplement vol preguntar si els 150.000 euros de cànon es gastaran de seguida en l arranjament de la Cala Sant Francesc o s esperarà tres anys; perquè al concessionari se li cobrarà el primer any però pregunta quant es trigarà en invertir i arranjar, perquè això és el que se ls hi va comentar a la Comissió Informativa; que el cànon aniria destinat a arranjar les escalinates que baixen de l ermita fins a la platja, per arranjar tot el Camí de Ronda que passa per aquella zona; la seva pregunta és si es veuran aquestes millores quan s ingressin els 150.000 euros o d aquí tres o sis anys. Creu que hauria de quedar clar que hauria de ser dintre de l any de la concessió i que quedi per escrit. Llavors es repensaran el sentit del seu vot.

Sr.

Joaquim Torrecillas

Vol agrair els aclariments tècnics per part del Sr. Secretari. Per a ells la qüestió cabdal per prendre una posició política sobre la valoració d aquest plec de clàusules entenien que era que es donés una explicació raonada de perquè es posa tot el cànon el primer any i no es repercutia al segon i següents, que potser seria el més just, si això queda respòs i n hi ha aquest compromís de que s executarà amb una millora en l entorn d aquest restaurant o Bar, entenen que queda perfectament justificat perquè aquest cànon va destinat a que l entorn, que no és poc, que la baixada de l ermita fins la platja tingui enllumenat o que s allargui el camí de ronda no és poc per Blanes; creuen que la resta de qüestions passen a un segon terme; el com es faran entenen que hi ha maneres d exigir-les, ell demanava que es portés una modificació puntual del pressupost per comprometre s a fer aquestes obres; però, en qualsevol cas, ells donaran suport a la proposta.

Sr.

Alcalde

31

En referència a la intervenció de la Sra. Amparo Ardanuy, indica que ells volen fer-ho el més aviat possible però primer s ha de saber quin és el cànon, ara s està parlant de 150.000 euros però que es pot millorar. En segon lloc, s ha fer la modificació de crèdit, incorporar-ho a inversions perquè vagin destinats allà i fer-ho de tal manera que es puguin anar penjant diferents projectes. Aquests s hauran d aprovar, fer les exposicions públiques... És a dir, hi ha unes tramitacions que són preceptives; personalment ell estaria satisfet que les obres estiguessin acabades per l estiu de l any que ve. Ara bé, Costes de l Estat també haurà de dir alguna cosa perquè, en part s està al seu domini; per tant, els primers interessats en fer-ho aviat són ells, voldrien acabar el mandat amb això fet, però els terminis no depenen només d ells.

8. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i condicions d'explotació que ha de regir la concessió de domini públic per a l'explotació del bar-restaurant de Cala Sant Francesc

Identificació de l'expedient

Expedient de Contractació número 505/2014, relatiu a la licitació per a l adjudicació de la concessió de domini públic per a l explotació del bar-restaurant de la Cala Sant Francesc.

Fets

1. En data 22 d abril de 2014 finalitza el contracte per a la construcció i explotació del bar-restaurant de Cala Sant Francesc entre l Ajuntament de Blanes i la societat mercantil Mar Moguda SL.

2. És d interès municipal licitar una nova concessió per a l explotació d aquest establiment dedicat a bar-restaurant i que dóna serveis auxiliars a la platja de Sant Francesc.

3. En data 3 de febrer de 2014 el director general d Ordenació del Territori i Urbanisme ha resolt atorgar a l Ajuntament de Blanes concessió d ocupació de domini públic sobre la part del bar-restaurant que es troba ubicada en zona de domini públic marítimoterrestre, per un període de 15 anys, que finalitzen el 30 d abril de 2029.

4. El Servei de Contractació ha elaborat un Plec de clàusules administratives particulars i condicions d explotació que ha de regir la nova concessió de domini públic per a l explotació del bar-restaurant de la Cala Sant Francesc.

Fonaments de dret

1. El Decret 336/1988, pel qual s aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya.

2. La Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes.

32

3. La Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral.

4. Els articles 157 a 161 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic regula l adjudicació dels contractes mitjançant procediment obert.

5. La disposició addicional segona del mencionat text refós estableix les normes específiques de contractació a les entitats locals.

6. L article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix les atribucions que corresponen al Ple.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent acord:

Primer. Aprovar el Plec de clàusules administratives particulars i condicions d explotació que ha de regir la concessió de domini públic per a l explotació del bar-restaurant de Cala Sant Francesc, mitjançant procediment obert, amb núm. de referència 2014000043.

Segon. Convocar concurrència d'ofertes mitjançant anunci inserit al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Perfil del Contractant de l Ajuntament de Blanes. El termini de presentació de proposicions serà de 15 dies naturals a partir de l'endemà de la publicació de l anunci al DOGC.

Tercer. L Ajuntament de Blanes destinarà l import del cànon establert en el plec de clàusules per la primera anualitat a l arranjament i millora dels accessos de la Cala Sant Francesc i del seu entorn.

Quart. Delegar a l alcalde per realitzar els tràmits necessaris per a la tramitació de l expedient de contractació i per a l adjudicació del contracte, donant-ne compte al Ple.


Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita)

Abstencions: Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV) i Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV).

9. Posar a disposició del Departament d Ensenyament de la Generalitat de

33

Catalunya una finca per a la construcció d una escola d educació infantil i primària (Escola Sa Forcanera)


Expedient número 194/2010 relatiu a posar a disposició del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya una finca per a la construcció d una escola d educació infantil i primària (Escola Sa Forcanera)

Fets

El Ple de l Ajuntament de Blanes, a la sessió del 29 de novembre de 2012, va adoptar l acord de cedir a la Generalitat de Catalunya, el domini d una finca de 10.403,85 m2. destinada a la construcció de l escola Sa Forcanera.

Atès l escrit del Departament d Ensenyament pel qual es comunica que aquesta actuació no serà duta per l empresa publica ICF-Equipaments, sinó que s encarrega a Infraestructures.cat l execució per compte de la Generalitat de Catalunya.

Atesa aquesta situació, es fa necessari deixar sense efecte l acord plenari de l Ajuntament abans esmentat i adoptar-ne un de nou, als efectes de possibilitar la construcció del centre i el seu ús, un cop finalitzat el mateix.

Es proposa al Ple l adopció del següent

ACORD:

Primer.- Deixar sense efecte l acord plenari de 29 de novembre de 2012, relatiu a la cessió de domini a la Generalitat de Catalunya, d una finca de 10.403,85 m

2, que es

descriu registralment d aquesta manera:

Urbana: equipament públic SD-5, situada a la zona d ús residencial del Sector Accés Costa Brava, al terme municipal de Blanes, avinguda del Parlament de Catalunya, número 20. Té una superfície de deu mil quatre-cents tres metres i vuitanta cinc decímetres quadrats (10.403,85 m

2), de forma trapezoïdal irregular. Confrontant: al

nord-oest, amb franja de terreny de 3 m d ample destinat a equipament docent, confrontat amb l avinguda del Parlament de Catalunya; al nord-est, parcel·les B-1-A i B-2; al sud-est, parcel·la B-3-A, zona verda SC-5 i terreny destinat a estació transformadora; i al sud-oest, zona verda SC-5.

Figura inscrita a nom de l Ajuntament de Blanes, en el Registre de la Propietat de Blanes, al tom 3539, llibre 937, foli 135, finca 41868, inscripció 1a.

La seva referència cadastral és: 2645311DG8124N0001ZQ.

SEGON.- Posar a disposició del Departament d Ensenyament la finca indicada a l apartat primer, a fi i efecte que es construeixi el centre i es posi en funcionament

34

l escola, cedint l ús de la construcció un cop finalitzada, a favor del Departament d Ensenyament.

TERCER.- La finca posada a disposició s ha de destinar a la finalitat esmentada en el termini de 5 anys, d acord amb l article 50 del Decret 336/1988, de 17 d octubre pel qual s aprova el Reglament de Patrimoni de les Entitats Locals de Catalunya.

QUART.- El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar, no té cap condicionant mediambiental i compta amb abastament d aigua, evacuació d aigües, subministrament d energia elèctrica amb la potència suficient per l execució de l obra i posterior correcte funcionament de l equipament escolar, així com amb la instal·lació d una estació transformadora d energia en el supòsit de ser necessari- amb la potència suficient, tant per a la construcció del centre com pel seu funcionament, que s ubicarà fora del solar, xarxa telefònica i conducció de gas en cas de disposar-ne- i els vials que limiten amb el solar es trobaran pavimentats la calçada i tindran encintades les voreres.

Correspondrà a l ajuntament qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí pel Departament d ensenyament, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.

CINQUÈ.- La quota de l impost sobre construccions, instal·lacions i obres que s acrediti per la construcció del centre, segons l'establert a l article 103 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i a l'article 6è a) de l'Ordenança fiscal número 282.00 reguladora de l'impost sobre construccions instal·lacions i obres, gaudirà d una bonificació del 95% atès que es tracta d una construcció d especial interès o utilitat municipal.

Segons l'establert al punt 4.4 de l'Ordenança de Mesures de Foment de les inversions en determinades finques gaudiran d'un ajut equivalent al 100% de la taxa per llicència urbanística les Inversions públiques o privades resultants de normes i plans d actuació de les Administracions Públiques que tinguin per finalitat millorar la qualitat, rendiment o capacitat de l oferta de determinats serveis públics o privats d interès general, així com per als tributs que puguin gravar l activitat educativa.

SISÈ.- Tant el solar com la construcció que es faci al seu damunt, seran propietat del municipi, però quedaran afectats a ús públic educatiu i anirà a càrrec de l Ajuntament la conservació, manteniment, neteja, subministraments i vigilància.

L Ajuntament, no podrà destinar ni el solar ni la construcció realitzada, a una finalitat diferent a la que es objecte de la posada a disposició, sense l autorització prèvia del Departament d Ensenyament d acord amb el corresponent expedient administratiu d autorització prèvia a la desafectació.

SETÈ.- L ús del centre i de les seves instal·lacions fora de l horari escolar, es regirà per la normativa vigent.

35

VUITÈ.- Es faculta l alcalde de l Ajuntament de Blanes per a la signatura de la documentació que sigui necessària per a l efectivitat del que es disposa en el present acord.

Debat:

Sr.

Alcalde

Vol informar que aquesta escola s està construint el que passa és que el Departament d Educació ha demanat que es canviï la modalitat amb la que es va traspassar la finca. Hi ha diferents maneres de traspassar una finca i ara el Departament d Educació demana que es faci amb un tràmit que és el de posar a disposició. Simplement el que es proposa és per donar compliment a una petició del Departament d Educació de la Generalitat que, en el seu expedient administratiu de tramitació d aquesta escola demana aquesta modalitat de posar a disposició enlloc de la cessió que s havia fet abans. Recorda que abans s havia fet una cessió, després una segregació d una part del carrer que era on hi havia l entrada, després una segregació del transformador; és a dir, han hagut vàries vicissituds i és un tràmit purament administratiu i que es necessita que es faci d aquesta manera per tenir l expedient correcte.

Sr.

Francisco Martínez

Diu que s ha arribat a un punt en què no sap si s està parlant de la construcció de l escola Sa Forcanera o de la Sagrada Família. De la mateixa manera que abans s ha parlat d un punt en el qual es fan modificacions normatives per tal d agilitzar i fer les coses millors; aquí hi ha un clar exemple de tot el contrari: de burocràcia- burrocràcia. Perquè aquest Ple ja li va cedir a la Generalitat els terrenys per fer l escola i ara perquè en comptes de l empresa infraestructures.cat la fa una altra empresa que ho hagin de debatre novament ho troba bastant inversemblant. No vol afegir més adjectius perquè quan abans s acabi amb aquest punt millor.

Sra.

Pilar Planella

Tot i els entrebancs, vol destacar els hi omple d alegria que al final es faci aquesta escola, que ja era hora. Vol destacar que a l anterior legislatura amb el Sr. Josep Trias d alcalde i ella de regidora d Ensenyament es va anar a parlar amb el senyor Bayot, que en aquell moment era el delegat territorial a Girona, i es va comprometre que, si bé en aquells moments no es podia per motius econòmics, que la primera escola que es faria seria la de Sa Forcanera de Blanes i això ara és una realitat i se n alegren molt. El demés són tràmits.

Sr.

Alcalde

Indica al regidor Sr. Francisco Martínez que les coses s han de fer bé i l òrgan competent en aquesta matèria és el plenari i que no es pot fer ni en una reunió informativa ni amb una junta de govern; aleshores pot semblar més o menys inversemblant; però que el més important, tal i com ha assenyalat la regidora Sra. Pilar Planella, és que s estigui fent i que simplement aquí el que s està és endreçant

36

un expedient, no de l Ajuntament sinó de la Generalitat perquè estigui ben fet. Perquè s hagin de destinar deu minuts i uns quants documents més i un expedient a canviar un tràmit... la qüestió és que s estigui fent l escola i que ben aviat la puguin gaudir els alumnes, els professors i pares que fa masses anys que estan en barracons.

Sr.

Francisco Martínez

Insisteix que aquest ple ja va declarar-se a favor de comunicar-li a la Generalitat que tenia a disposició els terrenys per fer l escola. Ara es fa per segona vegada per temes burocràtics. Evidentment que tothom ha d estar content amb que es facin escoles, hospitals... ara bé, estar bojos de contents perquè amb els anys i anys que han passat ara, per fi, la Generalitat s hagi decidit a construir, ve a ser una alegria relativa.



Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, el senyors Joan Salmerón i Joaquim Torrecillas que s incorporen uns minuts més tard.

10. Aprovació inicial de la modificació del Reglament orgànic municipal


Expedient núm. 544/2014

Fets

1. Aprovat definitivament, en execució de l acord del Ple de data 26 de novembre de 2007, el Reglament orgànic municipal, es va fer públic el seu contingut íntegre al Butlletí Oficial de la Província núm. 22 de 31 de gener de 2008.

2. En data 24 de novembre de 2008 el Ple va aprovar una modificació dels articles 117 i 118 del Reglament.

3. Es considera convenient introduir diverses modificacions per regular: el règim dels regidors i regidores no adscrits, el sistema de videoacta certificada i la

37

participació de les entitats en el Ple.

Fonaments de dret

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel qual s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Articles 60 i següents del Reglament d obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent

ACORD:

Primer. Aprovar inicialment la modificació del Reglament orgànic municipal d acord amb el document que consta a l arxiu núm. 2014000048.

Segon. Sotmetre a informació pública l acord, juntament amb el text de la

modificació, durant el termini de trenta dies mitjançant la publicació d un anunci en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d anuncis i en la web de l Ajuntament, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions.

Tercer. En el cas de no presentar-se reclamacions o al·legacions dins del termini esmentat, es considerarà aprovat amb caràcter definitiu, i es procedirà a la seva publicació en la forma prevista legalment.

Debat:

Sr.

Alcalde

Diu que aquest punt l han treballat amb alguna reunió prèvia i després a la Comissió Informativa. Ha de dir que aquesta modificació parteix d una moció que es va aprovar ja fa cert temps; inclús que es van comprometre a fer-la abans d acabar l any passat i s han retardat, que això és evident. Com tots els regidors i regidores saben, perquè disposen del text de les modificacions, hi ha dos parts diferenciades: una part és incorporar en el Reglament Orgànic Municipal la figura dels regidors o regidores no adscrits que no estava regulada i determinar quines són les seves responsabilitats i deures; una altra part és la d introduir en el Reglament Orgànic Municipal dues qüestions; per una part, que les entitats municipals que tinguin un interès determinat en un punt de l ordre del dia, seguint un procediment relativament senzill, que hi puguin participar; és senzill perquè aquesta entitat ha de demostrar primer que és part implicada en aquell tema, segons els seus estatuts, per exemple si és un tema d un barri, una associació de veïns o posa l exemple de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca que no van poder intervenir a la sessió anterior. El sistema serà que si es vol intervenir en forma d explicació, s ha de demanar per escrit el dia abans del plenari abans de tancar el registre que és a les 3 de la tarda. A partir d aquell moment, al dia següent els serveis jurídics de l Ajuntament comprovaran que es compleixin els preceptes que estableix el ROM i se

38

l autoritzarà; la intervenció serà abans de començar a debatre el punt els regidors se li donarà cinc minuts a aquell representant perquè pugui explicar el que cregui oportú d aquell punt que després els regidors debatran i votaran. La segona qüestió és quan una entitat vulgui presentar una proposta, fins ara les propostes les assumien algun grup municipal, amb la reforma, l entitat de Blanes la podrà presentar directament seguint un tràmit que consistirà bàsicament en que els serveis tècnics comprovin la idoneïtat de la moció, perquè n hi ha uns requisits mínims, amb un termini d un més per determinar-ho; a la pràctica però, esperen que sigui més ràpid. És a dir, un cop valorat l informe tècnic per part dels Serveis Jurídics de que es correspon la proposta amb el precepte del ROM, l Alcalde incorporarà en el següent ordre del dia la proposta i a l hora d intervenir, abans del debat quan es toqui el punt aquell, un representant de l entitat explicarà la proposta a tot el plenari, a partir d aquí cada grup tindrà el seus cinc minuts, es farà el debat i la votació.Aquestes són, en síntesi, les modificacions que s han fet i que es porten a consideració del plenari.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Com bé ha explicat l Alcalde, aquesta modificació del ROM té dos aspectes.

El primer, és per considerar l existència dels regidors no adscrits i els seus drets, ja

es remarcable que quan es va fer el ROM no es considerés la possibilitat de què existís un regidor no adscrit. Es dóna la circumstància de que ella porta un any essent regidora no adscrita; però ella no va ser la primera d aquest ajuntament. S ha abstingut de participar en el debat referent a aquest aspecte; ni el seu estatus de regidora no adscrita, ni les modificacions que es porten al ple condicionaran de cap manera el seu vot en aquest punt de l ordre del dia. De tota manera, vol esmentar que la Llei atorga a tot regidor de l oposició el dret a controlar l acció de govern i que es va legislar molt atinadament a nivell estatal per castigar els trànsfugues, dels que hi ha exemples notoris, però que pot haver-hi regidors no adscrits que no siguin trànsfugues. Per exemple, cal distingir entre un regidor que surt del govern i que per això el fan fora del seu grup municipal; d un regidor que surt del seu grup municipal per entrar a un govern. Reduir els temps d exposició i els precs i preguntes castiga als regidors que no estan al govern.Des del seu punt de vista el que caldria fer és legislar per protegir els principis de la democràcia i no els partits polítics. Del que s hauria de vetllar és perquè es compleixin els principis i les promeses en què un partit polític o un grup es va presentar a les eleccions perquè si es vetllés per això, potser es vigilaria més què es promet en campanya electoral i perquè es presenta hom a les eleccions.

La modificació que l interessa debatre però és tot el que té a veure amb l acord de ple de juliol de 2013 per donar participació a les entitats als plenaris municipals. Celebra que l Alcalde hagi esmentat la moció del juliol perquè un dels punts que volia posar sobre la taula és que en l exposició de fets de la proposta ni tan sols figura aquest fet. En tot cas, per a ella aquest aspecte de la modificació del ROM hauria de ser un dels punts més importants del plenari d avui sinó el més important ja que hauria de representar una millora substancial de la pràctica democràtica, un canvi en la manera de fer del govern i de l Ajuntament de Blanes en el sentit que clama la ciutadania però no és així. A ella li resulta profundament decebedor de cara a les esperances que hom pot tenir de cara a la política blanenca. Com ha dit, el

39

primer que vol posar sobre la taula és que no s esmenta l acord de ple que va motivar precisament una entitat o partit polític. El segon és que es constata que, després de set mesos, s ha convocat una única reunió amb els regidors a on s ha presentat un refregit de poc més de dues pàgines enviat quatre hores abans de la reunió; a la que no va poder assistir-hi per trobar-se en viatge de feina i, per la seva sorpresa, aquesta única reunió ha estat suficient per portar la modificació al ROM després de set mesos de la moció. El tercer que vol constatar és que no s ha informat a les entitats de res, ni se les ha consultat, ni se les va notificar l anterior acord de ple ni se ls ha preguntat l opinió sobre aquesta modificació quan del que es tracta és d augmentar la participació de les entitats als plens.

Finalment, passa a analitzar la proposta. Aquesta presenta una rebaixa substancial de la moció que va aprovar el ple en diversos sentits; es restringeixen les condicions sota les quals les entitats poden presentar mocions i es deixen en bona mesura a una interpretació subjectiva del Sr. Alcalde i del Sr. Secretari. Un punt que vol posar sobre la taula és que no es permetrà que partits polítics ni entitats amb finalitats polítiques presentin mocions i això, ja hi entrarà després, infringeix un article bàsic de la Constitució. Hagués estat menys discrecional i hagués garantit l interés ciutadà d una proposta, la necessitat que aquesta vingués avalada per un cert número de signatures com demanava la moció del juliol. Però clar, el marge de discrecionalitat complau al governant i, a més, als polítics els és molt més violent haver de debatre sobre una proposta que té un ampli recolzament ciutadà quan arriba al ple. En tercer lloc, es nega el torn de rèplica a l entitat proponent; un dret que semblaria totalment lògic, ni que fos per contestar les qüestions plantejades pels regidors en les seves intervencions. Es fa difícil que les entitats puguin intervenir en els plens amb pels marges que s imposen, tot i que aquí coincideixo que es va augmentar aquest marge perquè s havia estipulat 48 hores abans del ple i és pràcticament el moment en què surt l ordre del dia i quan ho va fer notar es va passar a les 15 hores del dia abans. Per últim, no es recull que les entitats puguin formular preguntes al ple prèvia sol·licitud via instància que era un dels punts de la moció del passat juliol i que era important de cara al control directe de la ciutadania sobre els seus representants polítics. Tot això és fruit d una interpretació jurídica clarament restrictiva i conservadora, carca quant a la participació ciutadana i la pràctica democràtica que són temes polítics, com queda palès quan el dret de rèplica, que els partits puguin presentar mocions i que puguin intervenir en el ple estan recollits en ROMS de municipis tan diversos com Berga, Esplugues o Sant Cugat. Hi ha fórmules per tots els colors si es vol. En tot cas, diria que permetre una major participació de la ciutadania en els plens i un major control de la ciutadania sobre l acció de govern no ve impedit per la Llei sinó que és una fonamentalment és una qüestió de voluntat política.

Sr.

Josep Llambí

D aquesta modificació, n hi ha coses que hi entraran i d altres no. Sobre els articles referents a donar cabuda als regidors no adscrits a cap partit ho accepten ja que es tracta d omplir un buit legal que hi ha i se li ha de donar solució. Sobre el tema de la participació ciutadana, ells varen votar en contra perquè tal i com van dir al seu moment, pensen que el ROM tal i com està ara permet a les associacions expressar-se a través dels partits existents cosa que s ha fet fins ara. Si se l permet la llicència és una mica canviar-ho tot perquè tot segueixi igual degut a les

40

acotacions que es donen ja que no es pot anar més enllà del que permet la Llei. En el fons és el mateix però més puntualitzat i presencial. No votaran que no ja que es va aprovar al ple per majoria i ho acceptaran però el seu vot serà d abstenció.

Sr.

Francisco Martínez

Sobre el tema de la participació ciutadana, hi ha partits i gent que la seva concepció de la democràcia és la d anar cada quatre anys a ficar un paperet en una caixa i fins als quatre anys següents només veure la televisió i el que els mitjans de comunicació els hi vagin explicant. Fins i tot hi ha partits que consideren que quan se ls vota se li dóna un xec en blanc o una patente de corso i poden fer el que els hi doni la gana perquè els hi han votat i democràticament tenen el poder i si no agrada que s aguantin. En canvi hi ha gent i partits polítics que consideren que la democràcia real és un procés constant, ficar la papereta és un instant en el temps i que el que és bo i positiu és que els ciutadans s impliquin i facin política perquè la política si no la fas te la fan.

Dit això, ha estat frustrant, perquè van recollir una proposta de la CUP perquè poguessin participar i resulta que legalment no pot ser. S han trobat que el marc legal actual ajuda molt poc a aprofundir la participació. Moltes de les insuficiències que ha senyalat la regidora la Sra. Lourdes Fàbrega i d altres propostes que han fet, s han trobat que no es poden fer perquè la Llei no ho permet. Per tant, ha estat per a ells un procés frustrant i insatisfactori. Sí que n han fet altres propostes per fer que el ROM sigui més participatiu i com que el marc legal ho ha permès ho han pogut aconseguir; per exemple, la proposta inicial de modificació era que si era un punt que el ple ja l havia discutit, cap entitat podia presentar una intervenció sobre això; ells van considerar que ells, com a grup municipal, si a un ple s ha parlat de l avortament per exemple fins mig any després no ho poden tornar a presentar; que ho puguin fer les entitats de la mateixa manera. En aquest cas, el marc legal sí ha permès donar a les entitats els mateixos drets i les mateixes possibilitats que pot tenir un grup municipal.

S ha de dir que ells han entrat a negociar amb l equip de govern perquè se ls hi va oferir i totes les propostes que han fet per millorar el ROM i que legalment no han estat tombades, s han acceptat. Per tant, creuen que aquest ROM suposa un avenç important respecte al que hi havia abans, millora la participació ciutadana, no tant com els hi hagués agradat però. No hagués estat de més que l equip de govern, ja

que la moció es va presentar en nom d un partit polític, els hagués convidat a una reunió o a un intercanvi d impressions. Ells, per la seva part sí que ho han fet perquè van presentar la moció al seu nom i es mereixien unes explicacions. També els hi sembla molt estrany per part de l equip de govern que una iniciativa per millorar la participació es faci sense consultar als ciutadans perquè a cap entitat se li ha preguntat que li semblaven aquests canvis. En fi, és l estil de governar d aquest equip de govern i ells només fan el comentari. Ells, per la seva part, si que faran i estan fent i han començat a donar explicacions i donar opinions a la gent interessada en el tema.

Sra.

Ramona Marcó

El ROM vigent data del 24 de novembre de 2008 en el que el ple va aprovar una

41

modificació dels articles 117 i 118 del mateix Reglament. D Aleshores ençà s han produït algunes situacions que ens porten a un replantejament del mateix per tal d introduir diverses modificacions, algunes d elles com són les de regular el règim dels regidors i regidores no adscrits, el sistema de videoactes certificades i la participació de les entitats, llargament reivindicada, en els plens. El seu grup, Convergència i Unió, ha col·laborat i participat abastament en totes les propostes i reunions que s han fet abans de portar-ho avui al ple; per tal que s ajustés al màxim a l actualitat vigent dins de la legalitat. S han fet moltes modificacions dels articles i s han canviat alguns paràgrafs; creuen que els canvis que s han introduït no beneficiaran a totes les entitats però sí que estaran més actualitzats en quant a la participació de la defensa dels interessos generals o sectorials. Aquestes modificacions s han fet d acord amb els informes que els ha transmès el secretari i s ajusten a la legalitat. Per tant, el seu grup, Convergència i Unió, hi votarà a favor.

Sr.

Alcalde

Sobre el tema dels partits polítics, ja ho ha esmentat el Sr. Francisco Martínez, no és un tema municipal sinó que és un tema de lleis i van celebrar a la mateixa reunió que els serveis jurídics que havien consultat els representants d EUiA-IC coincidien amb els criteris dels serveis jurídics de l Ajuntament.L Altra qüestió és que, és evident que els regidors no adscrits tenen dret a fiscalitzar l acció de govern, però no tenen més drets que la resta. Dels minuts assignats en aquest ple pels precs i preguntes; els regidors del Partit Socialista tenen una mitjana de 2 minuts per regidor; Convergència i Unió 2,6 minuts per regidor, el grup d Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida té una mitjana de 3 minuts i el Partit Popular té una mitjana de 3,6 minuts; i els regidors i regidores no adscrits que vagin apareixent o que puguin aparèixer en el si del plenari tindran 5 minuts. Per tant, aquí no hi ha discriminació; es dóna temps més que suficient. És evident que les Lleis no volen promoure, de moment, aquesta tipologia d acció política perquè no hi ha el grup municipal dels no adscrits, almenys en el cas dels municipis en que no s admet que es configuri un grup que no sigui un grup que s hagi presentat a les eleccions; després pot ser que aquell grup sigui d una sola persona, aquí ja ha passat, i que té tots els drets d un grup, perquè s ha presentat així a uns comicis electorals i només n ha obtingut un representant.

Agraeix als grups que hi donen suport perquè realment el diàleg que va haver-hi, sobretot el primer dia, en que es van anant solucionant temes, també agraeix als que han buscat informació a part; perquè d aquesta manera es pot contrastar amb la dels serveis tècnics de l Ajuntament i s està més segur del que s aprova. Més que una negociació el que va haver-hi és un diàleg per anar buscant les coses que anessin bé.

No s aconseguirà la majoria del 2008 però entenen que l abstenció del Partit Popular és més pel tema de les entitats que no per la resta de la modificació. És important una àmplia majoria perquè és el Reglament que regeix el plenari; per tant, quan més clars es tinguin els conceptes millor.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Segons l article 6 de la Constitució Los partidos políticos expresan el pluralismo

42

político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política . Està fora de tota lògica que les entitats tinguin més drets que els partits polítics, amb representació o sense, i és molt trist que els partits polítics s escudin darrera d aspectes jurídics per mantenir l estatus privilegiat del que disposen com a mitjancers entre la ciutadania i l administració i, per la boca petita, diguin que fomenten la participació ciutadana. Es tracta de manca de voluntat política i oïdes sordes al clam de la ciutadania d un canvi substancial en la manera de fer política i en el sistema de la pràctica democràtica.

Sr.

Francisco Martínez

Diu que en cap moment, que potser no s ha explicat bé, ha qüestionat als serveis jurídics de l Ajuntament i que simplement volien que els partits polítics poguessin

presentar mocions, els serveis jurídics de l ajuntament indiquen que no és viable i com no els va agradar la resposta ho va contrastar i els seus companys li van confirmar que la Llei no ho permetia. Es va tenir que aguantar però això no significa qüestionar als Serveis Jurídics sinó intentar portar a la pràctica allò que es vol o es necessita. Malgrat tot, ells seguiran atents i quan vegin que el ROM pugui ser millorat en aquest aspecte ho faran i no donen el tema per tancat. I, evidentment, segueixen oberts a qualsevol entitat o partit polític, que tingui una certa sintonia política amb ells, evidentment.

Sr.

Alcalde

Vol deixar clar que en cap moment ha dit que des d EUiA-IC s ha qüestionat als serveis jurídics sinó tot el contrari; que està bé poder contrastar opinions constantment.

Sobre el tema dels partits polítics, diu que una cosa són les teories polítiques i altra les normes i Lleis que les facin possibles.


Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV).

Abstencions: Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

11. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Selva i l Ajuntament de Blanes en matèria d activitats

43


Expedient núm. 287/2014 relatiu a assessorament tècnic del Consell Comarcal de la Selva a l Ajuntament de Blanes en matèria d enginyeria

Fets

1. La situació de baixa laboral perllongada del cap del Departament d'activitats de l'Ajuntament de Blanes requereix l'adopció de mesures que garanteixin la continuïtat dels serveis d'aquest Departament i, concretament, la tramitació dels expedients de llicències ambientals i activitats en règim de comunicació prèvia.

2. L'Ajuntament de Blanes i el Consell Comarcal estan treballant en establir els mecanismes de col·laboració necessaris per simplificar als ciutadans la tramitació de les altes d'activitats.

3. En data 6 de febrer de 2014 la Junta de Govern Local va aprovar acceptar la proposta d'assistència tècnica en matèria d'enginyeria presentada pel Consell Comarcal de la Selva, segons document annex núm. 2014000018, pel preu mensual de 1.182,89 euros, que inclou hores presencials, hores no presencials, dietes i desplaçaments, fins l'inici de la tramitació integral d'expedients d'activitats a càrrec d'aquest ens que pugui decidir el Ple municipal i, com a màxim, fins el 31 de març de 2014.

Fonaments de dret

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, pel qual s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 28 del DL 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d organització comarcal de Catalunya, que estableix que correspon a la comarca prestar assistència tècnica als municipis.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció del següent

ACORD:

Primer. Aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Selva i l Ajuntament de Blanes en matèria d activitats, segons arxiu núm. 2014000062.

Segon. Facultar l alcalde per a la seva signatura.

Debat:

Sra.

Marisol Zamora

L Administració ha de ser proactiva, en aquest sentit s han de cercar procediments més simples i àgils i fer passos en aquest sentit com eliminar tràmits innecessaris, que el ciutadà hagi d aportar menys documentació, que amb els mínims tràmits els ciutadà obtingui una resolució en el termini més curt possible o l establiment d una

44

finestra única. Les administracions locals tenen adjudicades per Llei determinades competències i serveis; n exerceixen una gran part mentre que d altres les han delegat en mancomunitat de serveis, en el seu Consell Comarcal o en la seva Diputació. Blanes té delegades actualment en el Consell Comarcal la gestió tributària i es proposa establir un conveni de col·laboració per buscar l eficàcia i l eficiència en la resolució de les activitats econòmiques, una major transparència en els tràmits a seguir i concentrar en una mateixa finestra l entrega de la documentació i el pagament de la taxa; font d inconvenients i molèsties actualment. Les tasques encomanades a dia d avui en el Departament d Activitats són les llicències i expedients de comunicació de totes les activitats de Blanes, la gestió de la via pública; és a dir, la gestió dels mercats, terrasses, regulació dels sorolls vibracions, queixes de ciutadans i ciutadanes en relació a sorolls, manteniment dels edificis públics, cementiris, usos de les platges, guals, rètols; així com tenir cura d actualitzar les ordenances en funció de les modificacions de les Lleis i normes de rang superior. Les tasques són àmplies i solsament es busca la col·laboració del Consell Comarcal en la tramitació de les peticions i de les activitats econòmiques. El conveni de col·laboració, està previst que es desenvolupi de forma coordinada amb els serveis tècnics municipals i abastarà la tramitació tant de les activitats sotmeses al règim de comunicació com les sotmeses al règim de llicència.

Per tant, amb aquest conveni es busca transversalitat i economia d escala per incrementar l eficiència i l eficàcia en la resolució dels expedients, la simplificació i racionalitat administrativa eliminant incomoditats als ciutadans en la liquidació de la taxa corresponent. Per altra part, el ciutadà té dret a què l administració resolgui dintre de termini i creuen que aquest conveni és una bona solució ja que, en tot moment, hi haurà una estreta comunicació amb la resta del personal del Departament d Activitats, hi haurà presència permanent d un tècnic durant dos dies a la setmana, el Consell posarà a disposició de la ciutadania els serveis generals de l oficina tributària de Blanes i, finalment, un cop l expedient estigui complert serà lliurat a l Ajuntament per tal que en decreti l assabentat. El ciutadà en tot moment podrà demanar entrevista per la resolució dels seus dubtes mitjançant consultes al propi Departament d Activitats, mitjançant entrevista amb el tècnic del Consell Comarcal el dia de presència a l Ajuntament o mitjançant consulta als serveis generals i d atenció al públic disponibles en l oficina tributària de Blanes. Aquest conveni s ha previst amb una durada de dos anys encara que ,amb un preavís de tres mesos d antelació, per part de qualsevol dels signants es pot donar per finalitzat.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que està en contra de la proposta per moltes raons que es poden resumir en tres blocs.

- Allunya el servei de la ciutadania, és una altra administració encara que sigui local, innecessàriament per a un municipi del tamany de Blanes.

- És disfuncional en tant que perjudica la interacció de l àrea d Activitats amb d altres àrees municipals; l Ajuntament de Blanes no està organitzat per treballar transversalment, que és el que fan els Ajuntaments moderns preocupats per la qualitats dels serveis que presten als ciutadans i l actual govern no està interessat

45

en millorar això; ja n era conscient perquè va ser una de les propostes del programa

electoral que ja va veure que vuit dels regidors que l havien subscrit no l entenien ni tenien cap intenció d assumir. Però és que ara, a més, no només no volen millorar la comunicació entre àrees sinó que la perjudiquen; s ha pensat, per exemple, que caldria que Activitats es coordinés amb Promoció de la Ciutat com ella va intentar amb èxit nul donat que hi ha poders intocables?, o només es veu la finalitat recaptatòria?, qui farà les inspeccions ja que no té clar si entren o no dintre del conveni?

- El conveni estipula un cost anual de 34.615,02 euros anuals més 80 o 90 euros per cada expedient que es tramiti; a més el conveni implica que hagi un enginyer tècnic que vingui un dia i un altre de dedicació no presencial quan el cost salarial d un tècnic mig a l Ajuntament de Blanes és de 40.000 euros, amb dedicació completa tots els dies de la setmana. L Àrea d Activitats porta colapsada durant molt de temps i no només per la baixa actual del cap de negociat; llavors no entén com es pot pensar que amb una dedicació d una persona dos dies a la setmana, amb set hores presencials i set no presencials serà suficient, per un cost que, a més, serà, més o menys, o fins i tot més car que el que tindria una persona tota la jornada. Perquè no s ha contemplat la contractació d un interí almenys durant el període de la baixa?. Perquè si hi ha un problema de gestió i de recursos humans a Activitats, perquè no s ha buscat una solució d arrel per aquest problema que tingui futur per Blanes com a municipi de 40.000 habitants? No es podia reorganitzar el personal de l Ajuntament? No es podia, com diu, contractar un interí?. Que la baixa d un cap de Secció porti a aquests problemes i els retards que ha mencionat de l ordenança d activitats etc, denota un problema de gestió de recursos humans que té l Ajuntament, té un problema gravíssim, d arrel històrica i que està lligada a l existència de persones intocables dins de l Ajuntament i a la manca de consciència per part dels màxims responsables tècnics i polítics de la transcendència d aquest problema de cara a una millora de l eficiència dels serveis que es proporcionen als ciutadans.

En resum, aquesta proposta és un nyap disfuncional i a totes llums no eficient per resoldre un problema de gestió, aquest endèmic, i un problema de personal, aquest puntual, que té l Ajuntament. Aquest govern està buidant de contingut l Ajuntament, aviat entre el que aquest govern cedeix a altres administracions i allò de què aquest govern no s ocupa, l Ajuntament quedarà reduït a l oficina d inauguracions que és amb el que té més interès per l Alcalde. I no té res més a dir.

Sr.

Salvador Tordera

Diu que l aprimament de totes les administracions és força necessari i es tractarà en un altre punt. A més a més, creu en les sinergies que pot i fa el Consell Comarcal de la Selva, en aquest moment però, creu que degut a les situacions personals, no per la institució, s hauria de mostrar una mica més transparència per part del Consell Comarcal; no obstant, creuen en la institució per continuar amb la seva bona feina i servei que fa per l Ajuntament de Blanes.

Per la situació de baixa laboral d una persona durant tant de temps amb una activitat

46

important a Blanes és necessari i veuen favorable la proposta.

Sr.

Joan Salmeron

No estan d acord amb la proposta.

En primer lloc, els números que els hi arriben a la última proposta són números totalment equivocats, llavors el seu grup prepara una intervenció en base a un cost del servei i quan estan a la Junta de Portaveus algú els hi diu que són més diners, que ha estat un error d un tècnic de la casa, que s han equivocat al calcular els diners... Hi ha una persona que està de baixa, però creu que l Ajuntament de Blanes té suficient muscle com tirar cap endavant el Departament. En referència a la Sra. Marisol Zamora, li diu que no fa falta que li digui que no; que coneix la casa abans que ella, ha estat abans i la coneix perfectament.

Demana que li deixin lligar aquest tema amb el punt dotze, el que ve després, es votarà en contra de que el PP ens buidi els ajuntaments de continguts i l equip de govern està buidant a l Ajuntament de continguts; perquè s ha passat part de la Hisenda Pública al Consell Comarcal i ara ja es comença a traspassar Activitats al Consell Comarcal. Es traspassa a un altra administració pública perquè tiri endavant i que es baralli els ciutadans perquè el propi Ajuntament no és capaç d endreçar la seva casa. Efectivament hi ha una persona malalta, doncs es contracta a un substitut perquè amb 2.784 euros mensuals, més 100 euros de desplaçament, més 80 o 90 euros per cada expedient que acabi; amb això es pot pagar perfectament a una persona. I, per desgràcia, ja li agradaria estar a nivells de fa deu anys de

tasques, per desgràcia no és aquesta la feina.

Per tant, ell demana que es deixi el punt a sobre la taula i que es treballi millor, i que se ls hi expliqui millor les coses; perquè, es clar, és gros que s hagi presentat al tècnic abans de que aquest ple aprovi el tema. No s ha aprovat encara i aquest matí ja s estava presentant al tècnic. Reitera que demana que el tema es quedi sobre la taula, que es torni a parlar i que es miri quina solució se li dóna a això, perquè l equip de govern ha mogut la plantilla com li ha donat la gana, s ha portat gent al Departament d Esports que no sap què carai hi pinta allà, s ha tret gent que sobrava perquè no anava bé a la seva corda i s ha llançat allà on ha sigut. Per tant, demana que s asseguin, que es miri quina plantilla hi ha a la casa i com es pot recompondre el tema i si cal un esforç per al Departament d Activitats es fa; però amb la gent de la casa. A quanta gent s ha acomiadat a aquest Ajuntament per altres serveis perquè no hi ha diners i en canvi avui sí que n hi ha diners per pagar al Consell Comarcal 2.784 euros mensuals, més 100 euros de desplaçament, més 80 o 90 euros per cada expedient que s arreglin i en canvi hi ha treballadors que se ls ha tingut que fer fora...

Reitera novament que es deixi sobre la taula i que es convoqui una Junta de Portaveus perquè es tracti aquest tema; perquè es presenta un organigrama que el fa l Alcalde i se ls hi diu que ha de ser l organigrama del futur i ell es posa a riure a la Comissió; perquè clar serà el del futur per l Alcalde però si d aquí un any i escaig hi ha un canvi de govern, el que entri, aplicarà el seu organigrama, que només faltaria. Hi ha un tema complicat i demana novament que es deixi sobre la taula per cercar

47

una solució que ells també volen; però que anar traspassant coses al Consell Comarcal no és la solució; i molt més quan en el punt següent es vota en contra de la proposta del PP de passar competències a la Diputació.

Sr.

Xavier Lozano

Respecta les posicions dels anteriors companys però ell vol aportar arguments diferents.

Tornem al punt 7 d aprovació d una nova ordenança en matèria d obertura d establiments i control d activitats; es dóna la paradoxa que la gent que demà entri una sol·licitud per obrir un negoci ho podrà fer en 24 hores, quan hi ha gent que fa mig any que s espera i no pot fer-ho; o es busquen solucions per la gent que vol iniciar el seu negoci o es trobaran que la gent que està parada per motius diversos: per la baixa d un treballador, perquè fa molt temps que dura aquesta situació al Departament, per tots els conceptes que es vulguin; però el que vol la ciutadania és que es busqui una solució; que no sap si és aquesta però que alguna n hi haurà d haver. Hi ha a l Ajuntament multitud d expedients aturats de gent que no pot obrir el seu negoci, alguns, i altres que han de tancar, que han d obrir o tenen que presentar documentació. Si ara es comença a mirar què s ha de fer, es dóna una paradoxa perquè si hom ve demà a presentar la sol·licitud per obrir un bar, a les 24 hores podrà estar preparant els cafès; mentre que hi ha gent que porta temps esperant a que se ls hi resolgui el seu expedient. Per tant, s ha d intentar buscar una solució. Està d acord amb les intervencions que s han fet però s ha de buscar una solució a curt termini perquè la gent que no pot obrir o té problemes pugui solucionar-ho. La vigència inicial del conveni és de dos anys i pot ser prorrogat per períodes successius en cas que es consideri convenient; però que no obstant, pot ser denunciat per qualsevol de les dues parts. Ells entenen que hi ha molts d expedients oberts i, per tant, consideren que la vigència inicial del conveni hauria de ser d un any. I a més a més, que es doni prioritat a tot el que hi ha pendent; és a dir, que tot el que estigui endarrerit es pugui solucionar quant abans millor i que el que vagi entrant quedi en stand bye .

Per tant, la seva postura és que el conveni tingui una vigència inicial d un any, intentar que tot el que estigui endarrerit se solucioni i negociar el conveni cada any; perquè es pot renunciar amb un preavís de tres mesos d antel·lació. Votaran a favor si la vigència inicial del conveni és d un any.

Sr.

Alcalde

En referència a les paraules del Sr. Joan Salmeron, diu que com Ajuntament no s ha acomiadat a ningú; es va haver d acomiadar a personal d una SA d aquest Ajuntament, llastimosament, perquè la formació i estatus d aquell personal no encaixava amb les feines habituals de l Ajuntament. Que s han de dir les coses com són.Es basa també en que falta el tècnic i és cert, vol aclarir que el nou tècnic està aquí perquè per Junta de Govern Local ja fa dies es va prendre un acord d avançar-se, perquè hi havia la necessitat de fer-ho; per tant, ja es va aprovar un acord

anteriorment en Junta de Govern Local per solucionar el problema del Departament;

48

perquè n hi ha feina i s ha d avançar. Ara tot recau en l Enginyer Municipal que, a més, té d altres feines per fer i està saturat, perquè sembla que tot es banalitza i que no hi hagi res més a fer.

Recorda que la competència sobre Activitats segueix sent municipal, que només és un pur ens instrumental la tasca del Consell Comarcal; per tant, és plenament coherent amb el que es farà després; en que es parlarà que es treuen competències als Ajuntaments. Per tant, amb el tema d Activitats no s afecta a la competència municipal perquè la llicència la continuarà donant l Ajuntament, l Ajuntament donarà comptes del que passa, preguntarà, revisarà, atendrà, i si cal, dirigirà a la gent...

També vol esmentar un altre problema, que tècnics ben preparats en aquest tema, que coneguin totes les normatives sectorials que afecten a les entitats, que són moltes, no es fàcil d aconseguir. Això ho lliga amb el tema de l any o dos anys; aquest conveni s ha treballat amb el Consell Comarcal, no se l han tret de la màniga i, per tant, el propi Consell necessita una base per treballar, ell no ha estat en aquest treball tècnic i no sap si és una clàusula fonamental o no la durada de dos anys, encara que hi hagi una clàusula de rescissió del conveni amb un preavís de tres mesos. No es tracta només d un tècnic, és un tècnic i tota la maquinària que calgui per portar l expedient i la documentació a punt de resoldre. De vegades es banalitza dient que amb aquests diners es podrien fer d altres coses, aquests diners comporten altres coses a part d un tècnic. Pensa que són uns diners ben invertits si el que s aconsegueix es seguretat, rapidesa... hi haurà una finestreta única; no és que es maregi al personal o que sigui disfuncional; això serà per funcionar millor, perquè ara les persones venen aquí, presenten una documentació i després han d anar a les oficines del Consell Comarcal i fer el pagament i ara s unifica i només aniran amb un lloc i amb un sol cop que hi vagin, si ho porten tot, serà suficient i marxaran d allà amb un document que els permetrà obrir a l endemà.

Segurament que s ha de millorar la transversalitat, la multiculturalitat i totes aquelles qüestions que els teòrics van dient; s ha de seguir avançant, hi estan d acord, però s ha de fer no com un elefant entrant en una catxarerria com algú ho ha fet, sinó que s ha de fer amb mà esquerra o amb mà dreta; però en tot cas buscant la millor solució, essent capaç de valorar a la gent per les feines que fa i les càrregues de treball etc. Per tant, s ha d intentar fer el millor possible, a més a més, s estan tractant uns temes delicats que no són banals i s ha d estar ben preparat.

Demana que s aclareixi el tema de la durada del conveni i si es pot fer de forma unilateral; perquè no li agradaria que es prengués al ple un acord i després quan arribi al Consell no correspongui.

Sr.

Secretari

Diu que el que s ha negociat amb el Consell són dos anys; encara que hi ha la salvaguarda que amb un preavís de tres mesos es pot rescindir el conveni.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Es parla de la baixa del cap perquè és la única raó que s exposa a la proposta per portar-la al ple. En referència al Sr. Xavier Lozano, li pregunta que si s ha adonat

49

que està parlant d un problema d anys i no d una baixa recent; es tracta d un problema de gestió d anys i li pregunta si no caldria afrontar una solució definitiva i que aquesta no pot ser cedir la gestió a un altre administració. Es pregunta també, com podrà l Ajuntament renunciar al conveni si enlloc de millorar la gestió es treu d aquí; i com es trobarà l àrea d Activitats després de no gestionar això durant un, dos o tres anys; per cert, no hi ha finestreta única perquè es van cedir les competències de gestió tributària a una altra administració; és a dir, suma i segueix.

Continua dient que hi ha àrees i càrrecs que requereixen molta preparació i d altres que no tant, perquè molt recentment ha estat molt fàcil traslladar a un informàtic a l àrea de Protecció Civil; es veu que sobren informàtics i que no cal cap preparació per Protecció Civil, per exemple.

Sr.

Joan Salmerón

Si es parla de tenir coneixements; entén que el Consell Comarcal té un equip humà preparat per fer front a tot això; perquè es diu que agafar un tècnic no és fàcil; per altra banda, s ha dit una altra cosa que li preocupa que és que la finestreta única estarà a l àrea de recaptació del Consell Comarcal al carrer de la Fe; ell el que vol és que els ciutadans vinguin aquí, que vagin al seu ajuntament i tinguin contacte amb el seu ajuntament i si tenen algun problema parlin amb la gent de l ajuntament perquè sinó ja s està veient amb Hisenda que costa d arreglar coses; o que no s arreglen; perquè entre la casa i el carrer la Fe la cosa es perd i al final el ciutadà no sabrà qui mana a la casa. Aquí passarà exactament el mateix, s està perdent poder.

Sr.

Xavier Lozano

Es dirigeix a la Sra. Lourdes Fàbrega dient que és cert que és un tema que fa 9, 10 o 11 anys que dura; i en els últims onze anys han estat tots governant, en un moment o un altre, i tots podrien haver buscat solucions i no s ha estat capaç. Creu que no ve de la baixa d un treballador i s ha de ser conscient que s ha d afavorir al ciutadà i que tenen problemes perquè no se ls hi solucionen els seus expedients; demana que es cerquin solucions, entén que aquesta solució no pot ser a llarg termini però d aquí un any i escaig n hi ha eleccions i l equip de govern que entri pot rescindir aquest conveni. Si s allarga el problema es podran trobar la paradoxa que ha esmentat; ciutadans que tenen el seu expedient aturat des de fa temps i que no poden obrir vers a persones que podran obrir a les 24 hores acollint-se a la nova normativa.

Sr.

Alcalde

En referència al Sr. Joan Salmeron diu que quan es generalitza cal concretar. Perquè si es té constància d alguna disfunció, prega que se li digui. Perquè evidentment, perfectes no són, ningú a la casa, ni els polítics que governen, ni l oposició, ni els tècnics municipals; per tant, s admet que pugui haver-hi errors. Ara bé, si aquests errors s expliquen i es detecten, es solucionen i s arreglen i pot assegurar que no se ls hi cauen els anells per arreglar-ho; quan hi ha un error s esmena i es soluciona. Que això no és el campo de Agramante , estan molt ben definides les tasques d un i altre, hi ha gent coordinant perquè això funcioni bé i

50

estan contents de com funciona. Tenen confiança que aquest conveni funcioni bé també; en benefici de la gent, que és tan senzill com això.

Sr.

Secretari

Diu que ja ha emès un informe, però vol recordar que cal majoria absoluta en aquest acord per la seva aprovació.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 15 vots a favor i 5 en contra.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP).

Vots en contra: Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, el senyors Miquel Lupíañez, Celestino Lillo i Josep Llambí que s incorporen uns minuts més tard.

12. Aprovació de la formalització del conflicte en defensa de l autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalitzación y sostenibilidad de la Administración local

Al mes de maig d enguany es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Al llarg d aquests anys s ha passat d una situació en la qual van d haver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme desarrolista, especulatiu, afavoridor d'interessos individuals, i resoldre el dèficit d infraestructures i d'equipaments bàsics, per afrontar noves realitats més complexes com el medi ambient, els canvis demogràfics i socioculturals de la nostra societat, fruits dels fenòmens migratoris, dels nous models familiars, de la dependència, de l'envelliment de la població, de la mediació social, entre altres. Tot això ja que els municipis són vius i cal donar resposta a les demandes i necessitats que plantegen els nostres ciutadans i ciutadanes.

Els ajuntaments han estat capaços d'afrontar els grans reptes i els canvis culturals de finals del S.XX i en aquesta primera dècada del S.XXI, des de l autonomia local, són el principal dic de contenció contra la crisi, i el principal espai de resistència, de dignitat, de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques per pal·liar els efectes de la crisi.

Malgrat aquests esforços els ajuntaments mai han tingut un finançament just i adequat. Durant aquests quasi bé trenta cinc anys les hisendes locals han estat

51

l assignatura pendent en la mesura que l aportació financera de l Estat a les administracions locals no s ha adequat als serveis que presten.

El context actual de crisi econòmica està sent demolidor per als nostres municipis. Davant d això els ajuntaments han hagut d incrementar la despesa per donar resposta a aquesta emergència social.

Ara, en l actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració més propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l estat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l Administració Local

(LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial sense precedents que suposarà un important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments.

Trenta cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta llei el municipalisme torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial raquític, i que allunya la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat, i també allunya les decisions i el control de la ciutadania acabant amb el valor de proximitat que permet la prevenció, la detecció i l actuació per garantir uns mínims de cohesió i convivència en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya.

Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l estructura de l estat espanyol i recentralitzar amb l excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei que vol privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles: l abastament d aigües, el tractament de residus i l enllumenat públic.

LRSAL vulnera l Estatut de Catalunya en matèria d organització territorial i de règim local, i converteix als ajuntaments en un apèndix de l estat, i en una instància merament administrativa i sota control en el seu funcionament, vulnerant així l actual marc basat en el principi d autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea d Autonomia Local com a criteri de proximitat en l atribució de competències i d eficàcia en la redistribució.

Davant d aquesta situació les entitats municipalistes i els sindicats han iniciat una campanya d informació a la ciutadania dels efectes de l aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l Administració Local, així com la defensa del món local perquè els ajuntaments som l administració que estem millor preparats per oferir serveis de proximitat.

Volem seguir reivindicant el nostre paper per seguir tenint el protagonisme en la defensa, garantia i l'enfortiment dels drets socials i la millora del benestar de la ciutadania. En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat i a les necessitats bàsiques de la gent, i redueix la capacitat de resposta dels governs locals.

Fonaments de dret

La Llei 27/2013, de 27 de desembre de 2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l Administració Local (LRSAL) va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013.

El conflicte en defensa de l autonomia local, d acord amb l art. 75 bis LOTC, es pot plantejar quan les normes de l Estat amb rang de llei lesionin l autonomia local constitucionalment garantida.

52

D acord amb l art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació del conflicte en defensa de l autonomia local és necessari l acord del Ple de les Corporacions locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres d aquesta. De manera prèvia a la formalització del conflicte, s ha de sol·licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no vinculant, del Consell d Estat.

En conseqüència, es proposa al Ple de la corporació que adopti els següents ACORDS:

PRIMER.- Iniciar la tramitació per a la formalització del conflicte en defensa de l autonomia local contra els articles primer i segon i demès disposicions afectades de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013)d acord amb el text que s adjunta, segons el que s estableix en els arts. 75 bis i següents de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.

SEGON.- A tal efecte, sol·licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l establert en l art. 75 ter 3 de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, per conducte del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a petició de l entitat local de major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.

TERCER.- Facultar i encomanar a l Alcalde/Alcaldessa per a la realització de tots els tràmits necessaris per portar a terme els acords primer i segon i expressament per a l atorgament d escriptura de poder tan ampli i suficient com en dret es requereixi a favor de la Procuradora Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de l Il·lustre Col·legi de Procuradors de Madrid per tal que, en nom i representació de l Ajuntament de Blanes, de forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l autonomia local contra la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312 de 30 de desembre de 2013), de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local,seguint-lo per tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució.

Debat:

Sr.

Alcalde

Diu que es tracta d una Llei estatal que canvia la Llei de Bases de Règim Local; és la mateixa Llei a què es feia esment abans amb el tema de les retribucions. S està treballant amb totes les associacions i entitats municipalistes d Espanya i fa deu dies el Consell de Governs Locals de Catalunya ho va aprovar; es tracta d un Consell d Alcaldes que forma part del desplegament estatutari de l Estatut d Autonomia de Catalunya; això ha donat com a resultat que per primera vegada els ajuntaments presentaran un recurs d inconstitucionalitat contra aquesta Llei al Tribunal Constitucional. Per fer-ho s ha de complir amb uns requisits molt concrets: en primer lloc, hi ha un text del que no es pot canviar ni una coma; perquè és un text

53

que ha estat estudiat i consensuat prèviament; en segon lloc, s ha d aconseguir que una sisena part dels ajuntaments de l Estat Espanyol aprovin aquest acord, i, a més, han de reunir una setena part dels ciutadans i ciutadanes de tot l Estat. Per tant, hi ha unes condicions molt restrictives per poder presentar aquest recurs.

Aquesta Llei, ja se n ha parlat altres vegades perquè s han presentat mocions i

propostes, suposa pels municipis de menys de 20.000 habitants un restricció molt important de les seves competències a favor d ens superiors; bàsicament a l Estat Espanyol les Diputacions; i en el cas de Catalunya podrien ser també les Diputacions i els Consells Comarcals. Es tracta d una restricció imposada; perquè una cosa es mancomunar-se i/o unir-se per cercar millors serveis als ciutadans, que és el que s intenta fer en pobles veïns o en la comarca, i una altra cosa és que t ho treguin i que els ajuntaments es quedin com a simples façanes institucionals i sense poder real. Hi ha d altres elements que fan intuir que el mal de tot plegat el tenen els ajuntaments; que en alguns sí que probablement s hagin comès equivocacions però no en tots; la gestió municipal en global ha estat correcta, serena i tocant de peus a terra. Per tant, aquesta Llei que ell la bateja com la Llei Merckel , amb tots els respectes cap a la cancellera alemanya, en el sentit de que ha vingut imposada per Europa per collar encara més el dèficit fiscal a les administracions locals, més que a resoldre els problemes locals que és el que s ha reclamat sempre des dels ajuntaments.

Per acabar, des de sempre s ha estat parlant de les competències pròpies i de les impròpies; els ajuntaments sempre han exercit competències pròpies que son les que diu la Llei de Règim Local i competències impròpies que són les que es veuen al carrer i de les que s intenta donar sortida. Ara pels ajuntaments més endeutats o de menys de 20.000 habitants, les competències impròpies, aquelles que es volen resoldre però que no estan a la llista del que es poden fer, seran molt difícils de portar a terme. Això podria semblar molt bé, donat que es podria pensar que tot està regularitzat; però la realitat és que la ciutadania a la primera porta que toca és la de l Ajuntament, sigui pel motiu que sigui, ja sigui per una activitat molesta o per muntar

un local comercial i amb aquesta Llei es tindrà un problema greu de competències pròpies i amb les impròpies encara més.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Subscriu totalment el text de la proposta i sense estendre s excessivament vol recordar que aquesta Llei respon a la voluntat recentralitzadora i controladora de l actual govern de l Estat; que la racionalització de la despesa de l Administració Pública i la simplificació de les administracions és evident que són necessàries però no tenen que anar associades a una recentralització i una pèrdua de competències de l administració local. Tot depèn de si el que preocupa més és merament el tenir el control i els diners o si el que pensa és en el servei als ciutadans i la qualitat que han de tenir.

Fa molts anys que s estava esperant una reforma del finançament local que era l assignatura pendent de la nostra democràcia; especialment perquè, com ha mencionat l alcalde, els ajuntaments havien anat absorbint serveis o proporcionant nous serveis per raó de la seva proximitat a la ciutadania. Són els que alguns en diuen serveis impropis i d altres inconvències ja que no són competències però és el

54

món local qui les detecta en el seu propi territori i es preocupa de resoldre-les perquè li incumbeix. Des de fa anys, els sociòlegs i ideòlegs progressistes han pregonat que els serveis als ciutadans, per ser eficients, s han de proporcionar des de la proximitat. Això ha estat així per exemple durant molts d anys en temes de desenvolupament econòmic local; però molt especialment pel que afecta als serveis d atenció a les persones per als que compta més la proximitat i el coneixement del territori a causa de la gran heterogeneïtat de la societat actual.

Calia doncs un nou marc competencial i un nou model de finançament local però el que arriba, no consensuat ni debatut amb el món local, és retrògrad, és tornar al marc competencial buit del franquisme, és no tenir en compte les necessitats de les persones. En aquest punt, s adreça al Sr. Joan Salmeron que ho ha posat d exemple en el punt anterior i ella ho tenia reservat per aquest punt, vol recordar que les declaracions de principis s han de sostenir amb fets; està molt bé proposar mocions en defensa dels ajuntaments; però ves per on i malgrat aquestes proclames, aquest govern cada cop cedeix més competències, elimina més serveis i concedeix competències a d altres administracions; a tall d exemple vol recordar que fa dos anys es va avenir sense pensar-s ho massa a la delimitació de competències que marcava el Pla d Ajust i que ja anticipava el buidatge dels ajuntaments que ara arriba, sense ni tan sols qüestionar-ho.

No s ha de culpar a les retallades, ahir un amic li deia que retallar ho sap fer tothom fins i tot el seu fill, si li dóna un euro se l gasta, si li dóna mig euro se l gasta i si li dóna cinc euros també se l gasta, el que és difícil no és retallar sinó ser productiu quan hi ha pocs recursos; treure el màxim suc dels pocs recursos, produir riquesa i serveis en època d escassetat. Des de sempre, tots els polítics s han queixat de la manca de recursos, la bona gestió és fer el màxim possible amb els recursos de que es disposa i preocupar-se, per davant de tot, dels ciutadans, d atendre les seves necessitats i Blanes està fallant estrepitosament amb això.

Sr.

Salvador Tordera

Ells pensen al revés, que s està endreçant; començant per aquí. Recorda que l administració local té uns serveis i s està clarificant quins serveis té; en aquests moments hi ha una sèrie de duplicitats, s ha parlat en alguna ocasió de les escoles bressol; que qui se n feia càrrec. Insisteix en que s està endreçant aquest panorama, sense cap duplicitat, i amb sostenibilitat econòmica; és a dir el primer que es fa es clarificar i simplificar totes les competències municipals. Cadascú sabrà el que ha de fer, no té res a veure en no donar més prioritat a l Ajuntament; és a l inrevés, potencia l administració local i l apropa al ciutadà, estableix mecanismes per l estructura organitzativa municipal en resposta a serveis mancomunats, ja s ha

parlat fa una estona, s ha parlat del Consell Comarcal, s ha parlat de la Diputació i ara per una cosa sí que s ha aprovat i per l altra no. Això no es pot fer així, ho s és sensat en tot o en res.

A més es determina un mecanisme rigorós per garantir el control financer pressupostari; si un Ajuntament gasta més diners del compte a partir d ara no es podrà fer. Tampoc es podran fer empreses semimancomunades; posa com a exemple Aigües de Blanes; perquè es tracta d estratègies per treure més diners. Qui

55

ho vulgui entendre que es llegeixi la Llei i quan l hagi llegit que expliqui els pros i els contres.

Sr.

Joan Salmerón

Trenta-cinc anys d Ajuntaments democràtics estan a punt d explotar i gairebé desaparèixer. Tenia preparat un discurs però com que el Sr. Salvador Tordera ha dit una sèrie de coses que li semblen grosses; passarà a dir la seva sobre el que s ha dit.

Segons el PP es va a endreçar el tema; molt perillós l endreç que es vol fer, perquè a més es diu que es vol acostar els ciutadans a l administració; però clar com no s obrin oficines a Blanes s haurà d anar a Girona; es cert que el carrer la Fe està a la vora; però això no és acostar l administració als ciutadans, el que vol el ciutadà és que quan s hi troben al carrer poder explicar que les coses no s estan fent o que no estan ben fetes; a la Diputació hi haurà una persona que quan es vagi a parlar tractarà només el tema tècnic; una associació de veïns no podrà anar al carrer la Fe a queixar-se de si li cobren o no per una activitat, no podran fer-ho; per tant això d acostar als ciutadans a l administració res de res. El que s està fent és tornar a allò que més agrada a la dreta; que és dir aquí qui mana sóc jo em molesten les autonomies, em molesten els ajuntaments; per tant, centralitzo el poder en les meves eines. Aquí potser amb el Consell Comarcal poder això no serà tan obvi; però que ja es veurà perquè aquests Consells passaran a una altra fase, ja es

comença a veure, ja no serà per elecció indirecte dels votants sinó que segurament

serà un Consell d Alcaldes i aquí hi haurà un altre problema.

Li preocupa molt que els Bàrcenas de torn diguin com ha de funcionar aquest país, li preocupa molt que des de Madrid es faci una Llei donant lliçons perquè a no sé quin poble es va fer un forat a l Ajuntament; però és que el forat no està als Ajuntaments, n hi ha de forats però ínfims si es compara amb els forats de l Estat Espanyol; per tant, el que hauria de fer el govern central és a posar ordre a casa seva; aquella en que s està governant amb majoria absoluta que espera que acabi aviat; perquè tal com ha dit la Sra. Lourdes Fàbrega, això no es un problema de crisi sinó una voluntat política i efectivament aprofitant la conjuntura, s està fent política de dretes, amb això però no se ls hi pot retreure res, perquè ho estan fent tal i com pensen, però els demés han d autodefensar-se i ell el que no vol és que entre el punt anterior número 11 i el punt número 12, potser s estalviaran molts diners però l Ajuntament acabarà sent el despatx de l Alcalde i, a més, es farà com a l època franquista, quatre persones per solucionar problemes puntuals i la resta ja ho arreglaran els altres, i això s està fent amb tota la intenció.

Trenta-cinc anys han estat lluitant perquè els ajuntaments democràtics tinguessin del pastís dels impostos d aquest país un repartiment equànime i just; es parlava del 33% pel govern central, 33% per les autonomies i 33% pels ajuntaments; amb això s ho estan carregant. De vegades es parla de futur, de tots aquests contractes que es fan per molts anys; però de cop hi volta venen uns senyors i s ho carregaran tot en quatre dies. La deriva democràtica d aquest país és molt perillosa.

Sra.

Ramona Marcó

56

Aquesta reforma local, que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2013, entenen que vulnera clarament l autonomia local i les competències exclusives en matèria de règim local i d organització territorial de la Generalitat, reconegudes en l Estatut d Autonomia de Catalunya. Aquesta Llei no respecta els principis que informen la Carta Europea d Autonomia Local, ni tampoc l autonomia local constitucionalment garantida eliminant el principi de subsidiarietat i de màxima proximitat, imposant mecanismes de control que porten a una dependència jeràrquica.

Són tres els blocs de contingut de la Llei 27/2013 que lesionen la garantia constitucional de l autonomia local:

- El desempoderament competencial dels municipis amb la vulneració de la garantia constitucional de l autonomia local reconeguda en els articles 137 i 140 de la Constitució.

- La inclusió de mecanismes de tutela, condicionants i controls d oportunitat amb vulneració de la garantia constitucional de l autonomia local i la vulneració del principi democràtic de l àmbit local.

- Així mateix aquesta Llei és perjudicial per al conjunt de la ciutadania i pel bon funcionament de l administració local ja que posa en perill el sistema de prestacions dels serveis municipals i concretament el sistema de serveis socials de proximitat allunyant-nos de la ciutadania.

No aporta millores a l administració local sinó que la castiga, quan la seva gestió s ha demostrat molt més eficaç que la de l administració de l Estat essent aquesta la més endeutada respecte al global i respecte a la despesa pública que es realitza.

Trenta-cinc anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir serveis locals bàsics, perquè ara amb aquesta Llei es torni a un model de fa quaranta anys enrere.

Per tant, el seu grup està d acord en iniciar la tramitació per la formalització del conflicte en defensa de l autonomia local, a què es sol·liciti el dictamen del Consejo de Estado i a que es realitzin tots els tràmits necessaris per portar a terme els acords primer i segon, i que l Ajuntament de Blanes de forma solidària i indistinta interposi conflicte en defensa de l autonomia local contra aquesta Llei del 27 de desembre de 2013 seguint tots els seus tràmits i instàncies fins a obtenir sentència ferma i la seva execució.

Sr.

Alcalde

També cal dir que en aquest moviment hi ha els dos sindicats més importants de Catalunya i de l Estat com són Comissions Obreres i UGT, que també hi donen suport. Es tracta d aquell tipus de Lleis que a nivell dels ciutadans pot semblar una picabaralla política; en aquest cas veuen que hi ha un rerefons i que tindrà conseqüències en el futur com ja han indicat algun dels intervinents. Per tant, el problema no és avui sinó que pot començar demà passat, d aquí a un any, d aquí a dos anys... Per tant, que l Ajuntament comenci a perdre serveis que s estan prestant i que es comencin a veure limitats per poder buscar maneres de gestió que siguin

57

bones i en benefici d uns millors serveis a la ciutadania.

Sr.

Josep Llambí

Ells el que volen és que el ciutadà sàpiga en tot moment quan té un dubte o un problema de qui és competència i no se li contesti dient que això no toca; al poble hi ha un grapat d aquestes situacions.

Sobre les paraules que ha dit el Sr. Joan Salmeron referint-se a Bárcenas, Franquisme... diu que només tenen aquestes paraules a la boca perquè no hi ha cap més argument per fer-ho; perquè a tot arreu a on han manat només hi ha hagut una dictadura pura, dura i forta.

Sr.

Joan Salmerón

Diu que ell prefereix donar dades concretes: el deute del govern, repartida per tots els espanyols, cada ciutadà hauria de pagar 20.000 euros, el deute de l Ajuntament de Blanes costaria 1.300 euros a cada ciutadà; per tant, no és comparable senyors del PP; i si els hi sap tan greu el tema del franquisme demana que hi renunciïn, que diguin públicament que va ser una dictadura i va ser el règim que va portar la dictadura a aquest país i llavors canviaran d opinió.


Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV) Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita).

Vots en contra: Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenta el senyor Joaquim Torrecillas que no participa de la votació.

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenten, abans de la votació, el senyors Manel Verde i Xavier Marcos que s incorporen uns minuts més tard.

Sr.

Alcalde

Li sembla que són dels primers ajuntaments que aproven un acord d aquest tipus perquè al calendari fa pocs dies que ha sortit. Ara es veurà que a les properes setmanes això es començarà a expandir.

58

13. Conveni de col·laboració entre l Ajuntament de Blanes i la Fundació Catalunya La Pedrera per a la gestió de l espai social situat al carrer Anselm Clavé 59 de Blanes.

Identificació de l'expedient

Expedient número 000547/2014.

Fets

1.- La Fundació Catalunya La Pedrera és titular del local situat al carrer Anselm Clavé núm. 59 de Blanes, el qual al llarg dels anys ha estat habilitat com a club de jubilats i posteriorment com espai social portant a terme projectes socials adreçats a

persones del territori, darrerament l espai ha acollit activitats socio-culturals i de dinamització comunitària.

2.- La Fundació Catalunya La Pedrera està en un procés de reorganització interna i de racionalització dels seus actius patrimonials, actualment està procedint al tancament de part dels seus espais socials.

3.- Un dels espais socials que la Fundació Catalunya La Pedrera ha decidit procedir al seu tancament és el del municipi de Blanes.

4.- En aquest equipament fins a la data s hi realitzaven distintes activitats, entre elles teatre radiofònic, diferents balls, informàtica... El conjunt d aquestes activitats se ls hi ha proposat espais alternatius per a desenvolupar-les.

5.- Un dels objectius de la Fundació Catalunya La Pedrera és la lluita contra l exclusió social i la pobresa, en aquest marc s ha negociat amb l entitat la cessió d aquest espai per tal de situar-hi distints programes locals de lluita contra la pobresa.

6.- L Ajuntament de Blanes i la Fundació Catalunya La Pedrera han arribat a un acord mitjançant el qual l entitat cediria el local pel període de cinc anys per a desenvolupar-hi serveis d acollida, banc d aliments i tallers diversos que gestiona l entitat CÀRITAS ( CÀRITAS Interparroquial ) de Blanes. Igualment en el marc d aquest acord l Ajuntament hi podrà desenvolupar programes socials propis.

7.- El Cap de l Àrea d Acció Social ha emès informe favorable.

Fonaments de dret

1.- El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

És per la qual cosa que es proposa a l Ajuntament Ple, l adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar el conveni de col·laboració entre l Ajuntament de Blanes i la Fundació Catalunya La Pedrera per a la gestió de l espai social situat al carrer

59

Anselm Clavé 59 de Blanes, segons consta a l annex núm. 2014000068.

Segon.-. Delegar a la Junta de Govern Local les possibles modificacions i esmenes que requerís la formalització del present conveni.

Tercer.- Facultar a l alcalde president per la seva signatura i altres tràmits necessaris.

Debat:

Sra.

Susana Ramajo

El conveni té una durada inicial de cinc anys; al primer i al segon la cessió es gratuïta, al tercer, quart i cinquè, l Ajuntament farà una aportació de 2.400, 3.000 i 3.600 euros anuals respectivament; més les despeses bàsiques per al bon funcionament del centre. Aquesta cessió queda condicionada a que el local es destini a Serveis d Acollida, Banc d Aliments, atenció lingüística i cultural, tallers diversos, reforç escolar i assessorament a persones immigrades. El servei serà prestat per una entitat de Blanes com C àritas Interparroquial o d altres amb finalitats socials, es crearà una comissió de seguiment formada per gent de la Fundació i de l Ajuntament que es reuniran com a mínim dues vegades a l any i que comprovaran el bon funcionament del conveni, que pretén dignificar les ajudes de les persones amb dificultats en aquest municipi.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que estan parlant del local que era l antic Club de Jubilats Sant Jordi que des de que Catalunya Caixa va decidir que no volia destinar-lo a Club de Jubilats va caure en una situació d infrautilització malaurada. Tots els canvis que hi ha hagut a Catalunya Caixa han fet que fos impossible solventar això abans, tot i que s havia fet algun intent de dinamitzar i de rendibilitzar l ús de l espai per la pròpia fundació. Ha de dir que votarà favorablement a aquest acord perquè troba positiu que l Ajuntament eviti que Blanes perdi aquest equipament i que, a més, el guanyi el propi Ajuntament per destinar-lo a finalitats socials, especialment quan Blanes corria el risc de perdre l per tancament per la situació actual de la Fundació.

Sr.

Josep Llambí

Subscriu tot el que ha dit abans la regidora Sra. Lourdes Fàbrega, afegeix que és un local prou gran per desenvolupar bé l activitat que s hi vulgui portar allà.

Sra.

Amparo Ardanuy

Ells també votaran a favor, la proposta és bona, sobretot és important les persones que faran ús d aquest local en aquests moments, ja és prou dura la situació d anar a

sol·licitar a l entitat que serà la que farà l ús que és Càritas perquè, com a mínim, es faci en un espai el més digne possible, no com ara que s ha de fer cua al carrer i el dia que plou o fa fred s han d esperar al carrer, sobretot quan es parla del banc d aliments. A més a més, serà un espai digne per poder fer i desenvolupar altres activitats que puguin ajudar a aquestes persones a trobar una sortida a la seva

60

situació. Votaran a favor.

Sr.

Xavier Lozano

Pregunta si la Fundació Caixa Catalunya està intervinguda pel govern central o que si en continua sent propietari Caixa Catalunya. Ho diu perquè no es trobin que quan el govern dictamini qui compra Caixa Catalunya que aquest local no entri dintre dels plans de la nova junta directiva. O bé són dues entitats diferents o continua sent propietat de Caixa Catalunya, només té aquesta pregunta. Per descomptat, votaran a favor.

Sr.

Alcalde

Diu que es tracta d una Fundació totalment aliena al que és l entitat bancària del FROP, aquesta Fundació ha recollit les diferents fundacions que tenia Caixa de Catalunya: Territori i Paisatge, la Fundació de l Obra Social, la gestió de la Pedrera... per això el nom és Catalunya- la Pedrera perquè el buc insígnia d aquesta fundació i a on treuen els recursos per autofinançar-se i poder fer accions és justament de la Pedrera i també de tot el patrimoni com són els locals dels antics

clubs Sant Jordi i d altres locals que tenia. Les informacions que tenen creuen que són fidedignes, és una entitat totalment aliena a l entitat bancària.

Vol dir també, i que consti a l acta, que aquesta entitat i els seus directius han facilitat a l Ajuntament moltíssim la feina. En un principi, estava prevista la cessió per dos anys i quan se ls hi va explicar el projecte, que amb la regidora s havia treballat des de Serveis Socials, es va adoptar el compromís que els dos primers anys no es pagaria res. Evidentment hi haurà despeses de subministrament i de manteniment ordinari però ja està. Perquè el compromís que hi ha, verbalment en un primer moment, és que aquesta entitat vol continuar fent Acció Social; és a dir, vol seguir ajudant a les persones. Per això, quan se li va presentar aquest tipus de proposta els hi va agradar, varen dir dos anys, en principi, i a partir d aquí amb el treball de la regidora i els tècnics es van assolir cinc anys, quan es va parlar amb Càritas també va quedar palès que allà s han de fer petites inversions: prestatgeries, taules, recepció, dignificació de l entrada... No són grans inversions però cal tenir una certa seguretat i sembla que les condicions que han posat pel tercer, quart i cinquè any, són condicions que a ells els hi serveix per poder-ho aprovar i per part de l Ajuntament el cost és mínim. Segur que aquests diners, pel compromís verbal que l Ajuntament té amb ells, es retornaran en forma d accions concretes que es faran a la mateixa seu.

Per tant, aquí s obre una porta a poder fer millor la tasca que desenvolupen els voluntaris, per una banda, i les persones que reben aquests ajuts per l altra, perquè hi hagi un espai amb unes condicions d accessibilitat, de servei, d iluminació... molt més correctes. Per això ho porten a consideració del plenari perquè, a partir d aquí, es pugui fer el conveni amb l entitat social i es pugui començar a fer el trasllat quant abans millor.


61


Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenta, abans de la votació, el senyor Salvador Tordera que s incorpora uns minuts més tard.

15. Expedient número 000351/2014. Resolució de reclamacions presentades contra l acord d aprovació provisional de modificació del Pressupost municipal 2014.

Fets

1. El Ple ordinari de 30/01/2014 va aprovar provisionalment l expedient de modificació del Pressupost municipal 2014. El 05/02/2014 es va publicar Edicte al BOP de Girona número 24 i l expedient va quedar exposat al públic.

2. Durant el període d exposició pública van comparèixer a revisar l expedient:

- Roberto Rivas Rodríguez, el dia 7/2/2014, que va manifestar actuar en representació de la formació política d Agrupació Ciutadans de Blanes.

- Anselmo Ramos Argimon, el dia 12/2/2014, en nom propi.

3. El 19 de febrer, l Ajuntament registra un escrit (RE 2785) presentat per Anselmo Ramos Argimon en el qual sol·licita que s anul·li l acord plenari de modificació del Pressupost, per no ajustar-se l expedient a la normativa d aplicació.

De la lectura de l escrit resulta :

- Que l Al·legació 1 és una transcripció pràcticament literal de l Al·legació 4 presentada per Anselmo Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014 i sobre la qual el Ple municipal ja es va pronunciar el 30/01/2014, amb el resultat d aprovar definitivament, sense cap modificació, el mateix pressupost aprovat provisionalment.

- Que l Al·legació 2 és còpia literal de l Al·legació 6 presentada per Anselmo Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014 i sobre la qual el Ple municipal ja es va pronunciar el 30/01/2014, amb el resultat d aprovar definitivament, sense cap modificació, el mateix pressupost aprovat provisionalment.

- Que l Al·legació 3 és còpia literal de l Al·legació 8 presentada per Anselmo

62

Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014 i sobre la qual el Ple municipal ja es va pronunciar el 30/01/2014, amb el resultat d aprovar definitivament, sense cap modificació, el mateix pressupost aprovat provisionalment.

- Que l Al·legació 4 argumenta que el Fons de Cooperació Local de Catalunya està previst en excés, sobre la base de què els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2014 doten el mateix import que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2012.

En aquest sentit, l expedient administratiu acredita que la consignació de la Generalitat en 2012 va ser 96.241.661,34 euros i la Resolució de distribució atorgà a Blanes 308.026,77 euros. Si el reclamant fonamenta aquesta al·legació en que la consignació

de la Generalitat per a

2014

és la mateixa

que la de

2012

, comet error al considerar que la previsió municipal de 240.000 euros és superior a la que pertocaria de 308.026,77euros.

- Que l Al·legació 5 és una transcripció pràcticament literal de l Al·legació 10 presentada per Anselmo Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014 i sobre la qual el Ple municipal ja es va pronunciar el 30/01/2014, amb el resultat d aprovar definitivament, sense cap modificació, el mateix pressupost aprovat provisionalment. Ni tant sols ha modificat les xifres i càlculs per adaptar-los a la modificació pressupostària objecte de l escrit. A l expedient figura el recàlcul de la Regla de Despesa posterior a la modificació de pressupost que demostra que els usos no financers, sense els interessos del deute, són inferiors al límit de despesa i compleixen amb els requisits establerts per la Llei Orgànica 2/2012.

- Que l Al·legació 6 és una transcripció pràcticament literal de l Al·legació 11 presentada per Anselmo Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014 i sobre la qual el Ple municipal ja es va pronunciar el 30/01/2014, amb el resultat d aprovar definitivament, sense cap modificació, el mateix pressupost aprovat provisionalment.

4. El 22 de febrer, l Ajuntament registra un escrit (RE 2999) presentat per Pere Garcia Calvés, en el qual sol·licita:

- Que quedi sense efecte l aprovació provisional de l expedient de modificació de Pressupost 2014, de l aplicació pressupostària 12.155.7400 i que el rendiment de la quota fixa de la taxa de clavegueram i pluvials es destini a altres obres de clavegueram i pluvials

- Que es minori la quota fixa de la taxa de clavegueram i pluvials si l Ajuntament preveu que el seu rendiment en 2014 serà superior a les obres a realitzar.

Pel que fa a aquesta sol·licitud, només cal informar a l interessat que la modificació aprovada pel plenari era una concreció del genèric Altres obres

de clavegueram i pluvials i, de cap manera, es podia executar com una modificació de la finalitat. Per tant, s havia d entendre com a Obres de

63

clavegueram i pluvials necessàries per a l arranjament de la Rambla Joaquim Ruyra.

El codi 161 de la classificació per programes és el que correspon estrictament a la finalitat de l aplicació pressupostària objecte de reclamació i té caràcter tancat a nivell d Àrea de despesa i de Política de despesa.

En el cas que ens ocupa, l Ajuntament ha optat per classificar pel grup de programa que, indicativament, tipifica i codifica l Estat per ser de general utilització. Pel volum d operacions de l Ajuntament de Blanes no és necessari crear un nou epígraf de 4t nivell (programa).

La despesa d inversió no aplicada en 2014 a la finalitat prevista caldrà incorporar-la com a romanent al Pressupost de 2015.

Així, cal satisfer la sol·licitud en el sentit de tancar doblement (en el text i en el codi) la despesa que s hi pot imputar, per a que qualsevol ciutadà, amb la simple lectura del text de l aplicació pressupostària, tingui plena certesa de la seva finalitat.

La millora de text a introduir en la descripció de l aplicació pressupostària és la següent :

On diu

:Arranjament de la Rambla Joaquim Ruyra

Podria dir amb major precisió


(part corresponent a clavegueram

i pluvials)

5. Consten a l expedient informes tècnics de Tresoreria i Intervenció, números 7/2014 de 25/02 i 14/2014 de 26/02, respectivament, que fonamenten plenament la present proposta d acord.

Fonaments de dret

L article 169 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s aprova la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals (RLHL), relatiu al procediment d aprovació del pressupost, desenvolupat pel Reial decret 500/1990, de 20 d abril (DP), pel qual es desenvolupa el Capítol I del Títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Article 170.2 de la RLHL i 22.2 del DP, pels quals únicament poden presentar-se reclamacions pels motius següents:

a) Per no haver-se ajustat la seva elaboració i aprovació als tràmits establerts a la llei.

b) Per no contemplar el crèdit necessari per complir les obligacions exigibles a l entitat local en virtut de precepte legal o qualsevol altre títol.

64

c) Per ser de manifesta insuficiència els ingressos en relació a les despeses pressupostades o bé d aquestes en relació a les necessitats per a les quals estigui previst.

Si algun aspecte de les reclamacions que es presentin no és expressament resolt caldrà considerar-lo denegat d acord amb el DP.

L article 177 de la RLHL, que regula el procediment per tramitar expedients de crèdit extraordinari i/o suplements de crèdit, tant pel que fa l aprovació, com a les normes d informació, reclamació i publicitat, d acord amb l article 169 esmentat al fonament de dret primer.

Es proposa a l Ajuntament en Ple l adopció de l ACORD següent:

Únic.- Desestimar les reclamacions presentades contra l acord plenari de 30 de gener de 2014, d aprovació provisional de la primera modificació del Pressupost de 2014, quedant, per tant, definitivament aprovada la modificació de pressupost esmentada, amb la millora de text següent, per a despeses que s imputaran i correspondran únicament al grup de programes 161.

On diu


Ha de dir


(part corresponent a clavegueram i

pluvials)

La modificació del Pressupost 2014, aprovada definitivament en el present acord, entrarà en vigor amb la publicació al BOP del Pressupost 2014 ja modificat, resumit per capítols.

Debat:

Sr.

Alcalde

Hi ha la necessitat d introduir un punt d urgència que fa referència a la resolució de les reclamacions presentades contra l acord d aprovació provisional de modificació del pressupost municipal per a 2014.

Es presenta per urgència perquè finalitzava el termini de presentació d al·legacions el passat divendres; ja s ha pogut donar compliment tècnic a l explicació de les

al·legacions però s ha d aprovar al plenari perquè, a partir d aquí, el que hi ha aprovat provisionalment amb aquesta modificació es pugui incorporar al pressupost i tirar-ho endavant.

Per tant, prega que primer es voti la urgència.

Votació de la urgència: Sotmesa la urgència a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels regidors presents.

65

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP).

Es fa constar que no participa de la votació de la urgència la senyora Lourdes Fàbrega.

Sr.

Nicolás Laguna

Al ple ordinari del mes passat es va aprovar provisionalment aquest expedient de modificació del pressupost per a 2014. Es va publicar el dia 5 de febrer a través d un edicte al BOP de Girona. Durant el període d exposició pública que va finalitzar el passat dissabte, van comparèixer a revisar l expedient dues persones: el Sr. Roberto Rivas en nom de l Agrupació dels Ciutadans de Blanes i el Sr. Anselmo Ramos en nom propi. El 19 de febrer es va registrar un escrit presentat pel Sr. Anselmo Ramos en què es sol·licitava que s anul·lés l acord plenari de modificació del pressupost per no ajustar-se l expedient a la normativa d aplicació. De la lectura de l escrit resulta que les al·legacions que presenta en total són sis: 1,2,3 i 6 són una transcripció pràcticament literal o literal de les al·legacions 4, 6, 8 i 11 que va presentar el mateix Sr. Anselm Ramos contra l aprovació provisional del pressupost general de 2014 i sobre la qual el ple municipal ja es va pronunciar el 30 de gener amb el resultat d aprovar definitivament sense cap modificació el pressupost aprovat provisionalment.

Esmentar, per tant, la incorporació o esmena de dues al·legacions, la 4 en la qual s argumenta que el Fons de Cooperació Local de Catalunya s ha previst en excés sobre la base de que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2014 doten el mateix import que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya de 2012. En aquest sentit, l expedient administratiu acredita que la consignació de la Generalitat en 2012 va ser 96.241.661,34 euros i la Resolució de distribució atorgà a Blanes 308.026,77 euros. Si el reclamant fonamenta aquesta al·legació en que la consignació de la Generalitat per a 2014 és la mateixa que la de 2012, comet error al considerar que la previsió municipal de 240.000 euros és superior a la que pertocaria de 308.026,77 euros. Per altra banda, l Al·legació 5 és una transcripció pràcticament literal de l al·legació 10 presentada per Anselmo Ramos Argimon contra l aprovació provisional del Pressupost General de 2014. Ni tant sols ha modificat les xifres i càlculs per adaptar-los a la modificació pressupostària objecte de l escrit. A l expedient figura el recàlcul de la Regla de Despesa posterior a la modificació de pressupost que demostra que els usos no financers, sense els interessos del deute, són inferiors al límit de despesa i compleixen amb els requisits establerts per la Llei Orgànica 2/2012.

Per altra banda, el dia 22 de febrer, l Ajuntament va registrar un escrit (RE 2999) presentat per Pere Garcia Calvés, en el qual sol·licita:

66

- Que quedi sense efecte l aprovació provisional de l expedient de modificació de Pressupost 2014, de l aplicació pressupostària 12.155.7400 i que el rendiment de la quota fixa de la taxa de clavegueram i pluvials es destini a altres obres de clavegueram i pluvials

- Que es minori la quota fixa de la taxa de clavegueram i pluvials si l Ajuntament preveu que el seu rendiment en 2014 serà superior a les obres a realitzar.

Pel que fa a aquesta sol·licitud, només cal informar a l interessat que la modificació aprovada pel plenari era una concreció del genèric Altres obres de clavegueram i

pluvials

i, de cap manera, es podia executar com una modificació de la finalitat. Per tant, s havia d entendre com a Obres de clavegueram i pluvials necessàries per a l arranjament de la Rambla Joaquim Ruyra.

El codi 161 de la classificació per programes és el que correspon estrictament a la finalitat de l aplicació pressupostària objecte de reclamació i té caràcter tancat a nivell d Àrea de despesa i de Política de despesa.

En el cas que ens ocupa, l Ajuntament ha optat per classificar pel grup de programa d aquesta manera.

La despesa d inversió no aplicada en 2014 a la finalitat prevista caldrà incorporar-la com a romanent al Pressupost de 2015.

La millora de text que s introdueix en la descripció de l aplicació pressupostària és la següent :

On diu :Arranjament de la Rambla Joaquim Ruyra

Es posarà:Arranjament de la Rambla Joaquim Ruyra

(part corresponent a clavegueram i

pluvials)

Consten a l expedient informes tècnics de Tresoreria i Intervenció, números 7/2014 de 25/02 i 14/2014 de 26/02, respectivament, que fonamenten plenament la present proposta d acord.

Sra.

Pilar Planella

Votaran en contra. No perquè tinguin dubtes tècnics sinó perquè com, al seu moment van votar en contra de la modificació del pressupost, pensen que, per coherència, han de votar en contra de la desestimació de les al·legacions.


Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel

67

Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Vots en contra: Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CIU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV) i Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenta, la senyora Lourdes Fàbrega que no participa a la votació i que es reincorpora en el següent punt de l ordre del dia.

II

PART DE CONTROL

15. Moció que presenta el grup municipal d Esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes per a la declaració dels búnquers de la Sardana bé cultural d interès local.

Donat que:

La Guerra Civil és una etapa de la història contemporània de la ciutadania de l Estat Espanyol. A Blanes, aquesta etapa es va viure amb un marcat pas per la vila, patint també les conseqüències i alterant la vida dels blanencs i blanenques i sent un punt d inflexió en la seva història.

Tanmateix, Blanes és una vila en un estat de conservació del seu patrimoni històric deficient en quant a les restes d altres èpoques, des del punt de vista arquitectònic, deixant enderrocar a lo llarg del temps part del patrimoni edificat a la vila per fer noves construccions contemporànies.

Quant al patrimoni i vestigis de la Guerra Civil a Blanes, aquest es troba mal estat, o en estat d abandonament. Si bé es conserva nombrosa documentació fotogràfica, material i escrita, no estan catalogades de la mateixa manera les construccions aixecades en relació amb la Guerra Civil, principalment les de defensa de la població (antiaeris i búnquers).

Per aquest motiu, es proposa catalogar les estructures defensives de la Guerra Civil que existeixen a la zona de La Sardana-Racó Blau.

Es tracta d estructures subterrànies fetes amb ciment armat i que acaben amb les típiques mitges esferes o cúpules i, encara que popularment se ls ha anomenat búnquers, són nius de metralladora.

L exercit republicà fou qui s encarregà de dur a terme la seva construcció. Aquestes construccions es van fer aproximadament a partir de 1937, i anaren en augment a mesura que la guerra s acostava al nostre territori. Els nius de metralladores que hi ha a Blanes podrien haver quedat vinculats directa o indirectament a una de les línies defensives del territori català, ja que la nostra població està molt a prop del

68

que va ser la Línia 5: Lloret-Vidreres-Santa Coloma de Farners- Olot- Camprodon- Coll d Ares.

La majoria d aquests nius de metralladores encara es poden trobar tal com eren quan es van construir. Però estan força degradats per tota la gent que hi ha entrat després de la guerra, ja que han restat sempre oberts. Així, es solen trobar pintats i sobretot plens de deixalles, que s han acumulat al llarg dels anys.

Proposem declarar Bé Cultural d Interès Local el búnquer de La Sardana. Aquest búnquer era un conjunt de tres nius de metralladores amb passadissos soterrats; està situat just darrera el càmping la Sardana (avui desmantellat), a sobre els terrenys de l antic Molí de la SAFA. Els tres nius de metralladores queden més o menys, d una forma desigual, exposats a fora, mentre que tots els passadissos s estenen a sota el bosc. Parts dels passadissos són fets de formigó, i les zones de paret irregular, estan excavades a pic i pala.

Així mateix, tant l entrada com els tres nius queden ubicats, com s adjunta a l annex gràfic de la moció, en zona verda i no edificada ni edificable segons previsió del Pla d Ordenació Urbana Municipal, i que ha de quedar integrat dins del parc que es projecta al mateix POUM.

Per aquestes raons:

El Grup Municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds proposa a la consideració del Plenari l adopció dels següents acords:

- Instar a l equip de govern a declarar Bé Cultural d Interès Local el conjunt de l accés i nius de metralladora que formen el Búnquer de La Sardana per garantir-ne la preservació i no desaparició de les estructures que formen part de la memòria històrica de la Vila de Blanes.

Debat:

Sr.

Víctor Catalan

Del que es tracta és que hi ha unes estructures de la guerra civil construïdes al 1937 per la població de Blanes i, per aleshores, la resistència antifeixista. Concretament a Blanes hi ha tot un seguit d estructures que queden de la guerra civil; han fet una diagnosi de com està el patrimoni arqueològic, històric; perquè, per exemple, hi ha figures de protecció per les masies actuals, pels edificis emblemàtics del centre de la vila, però en canvi, no hi ha figures de protecció per totes les estructures, com per exemple els búnquers que, com que no són cases, no estan protegits pel catàleg de cases i no tenen cap figura de protecció. Altres municipis amb zones amb restes arqueològiques o, per exemple amb patrimoni de la guerra civil, tenen unes figures de protecció que se n diuen bé cultural d interès local que suposa dotar-les d un mínim de protecció; perquè si no, no hi ha cap figura jurídica per protegir una estructura de la guerra civil històrica i emblemàtica de la vila amb molta connotació i càrrega de memòria històrica i pedagògica i que forma part del patrimoni no material de la vila, en quant al record que suposa, com material, en quant a l estructura que hi és.

69

Per tant, la zona del búnquer de la sardana, que és una zona que s han estat mirant amb els serveis tècnics, una zona amb nius d ametralladora, amb els túnels que hi ha per sota del bosc que estan ubicats entre l avinguda d Europa, la Plantera Alta, la carretera de Malgrat, el que és el bosc d en Racó Blau, en aquella zona hi ha una entrada i tres nius d ametralladora que estan connectats amb una sèrie de túnels excavats a pic i pala i transformigonats. És a dir, són elements amb una sèrie de valors no sols de contingut memorístic sinó també material pel que fa a l estructura. A Blanes no hi ha cap figura de protecció per a aquestes estructures i proposen incloure-les en aquest catàleg. Perquè, ara mateix, hi ha la sort, perquè a cap plànol de l Ajuntament consta l existència d aquests búnquers i, en el moment d haver-se aprovat el POUM, es podria haver delimitat una zona d ús residencial allà que hagués destruït totes aquelles estructures. Casualment, quan es va dissenyar el POUM aquestes estructures van caure al que serà el futur parc que ha de connectar tot el Racó Blau amb l Avinguda d Europa; tot el sistema de parcs que ha de quedar a Blanes i que connecta la Tordera fins al centre de Blanes a la zona del que era els Padrets. Per tant, no s afecta a requalificacions, ni cap canvi de qualificació urbanística; i demanen protegir-lo perquè ningú se l pugui carregar i que desaparegui per sempre.

Fa mesos, per no dir anys, s han portat diverses mocions a Blanes sobre aquest tema; hi ha refugis antiaeris ben conservats però que estan tapiats perquè en el seu moment es va decidir tapiar-los. Encoratgen a l equip de govern, ja ho van fer

aleshores, també ho porten al programa electoral de que s arribi a recuperar, perquè hi ha la capacitat de muntar rutes sobre la memòria històrica, i representaria una aportació més al turisme. Són estructures interessants, en el cas concret que es proposa, és el búnquer de la Sardana que s anomena així, en aquestes estructures hi ha cent metres excavats a pic i pala, sota la muntanya, amb unes vistes al mirador molt maques. Per tant, són elements als que se ls ha d extreure el seu valor i demana que es voti favorablement a aquesta moció.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Ara que té la paraula, demana disculpes al proponent, perquè vol fer un incís, vol que consti en acta que al punt anterior s ha absentat perquè el Secretari ha dictaminat que no podia participar en el debat perquè la seva parella, Sr. Pere García, havia presentat una al·legació a la modificació de crèdit.

Pel que fa a la moció, li sembla molt bé i votarà a favor.

Sr.

Celestino Lillo

Ells també l aprovaran, vol comentar al ponent que es podria incorporar dintre de les rutes locals que ja existeixen com la ruta de l aigua, la ruta de les ermites o la ruta de Sant Bonós, promocionar-ho.

També vol fer un incís, a part del contingut polític de la moció, això costa diners; pregunta si alguna vegada aprovaran algun pressupost de l Ajuntament perquè es pugui executar el que estan demanant.

70

Sr.

Miquel Lupiánez

En aquesta moció es parla dels búnquers que estan localitzats o identificats al parc del Racó Blau, futura zona verda, el tema del càmping de la Sardana, tots dos estan ubicats en futura zona verda. El dels pous de l aigua ja s han tapat, els de la zona dels Padrets han desaparegut i després hi ha els altres ubicats en un refugi sota la plaça de l Església que és intransitable o inaccessible i no es pot garantir la seguretat, ja que es tracta d un túnel perforat en molt mal estat.

Han acollit la moció, hi donaran suport, recordar que fa setanta anys que estan construïts, que no tenen un alt valor arquitectònic però sí que hi ha una tasca d Enginyeria a recuperar. En quant a memòria històrica és molt important i òbviament s han de tenir en compte; tenen un gran valor sentimental ja que la primera generació d immigrants alguns han dormit allà, per desgràcia. Aquesta nova onada que s està rebent també implica que hi hagi gent que ha dormit perquè s han trobat matalassos allà. La memòria històrica és un valor pedagògic per generacions futures, té un valor sentimental i emocional amb una càrrega important que s ha de valorar en la seva justa mida; això es concreta amb el catàleg de protecció de béns. És un paràgraf del POUM que mana que es faci així i el grup municipal socialista votarà favorablement. Remarcar que estan en zona verda, futura, perquè revertirà mitjançant plans urbanístics o actualment perquè es donen zones verdes en talussos, que són les dues ametralladores que hi ha davant de l ambulatori. Recorda que votaran a favor de la proposta.

Sr.

Víctor Catalan

Vol agrair les intervencions. En quant al grup del Partit Popular vol dir dues coses: la proposta que fan és la de catalogar una sèrie d estructures, i donar-les-hi una protecció perquè mai es puguin destruir; perquè, com ha dit el regidor Miquel Lupiánez, hi ha una sèrie de patrimoni històric que ha quedat destruït, precisament perquè no torni a passar s instaura aquesta figura. En segon lloc, el fet de catalogar-la no costa diners; aquí no s està aprovant una de les mocions, que es va refusar, i que pretenia que l Ajuntament restaurés els búnquers i els posés en valor; el que faran és atorgar la protecció i, amb voluntariat ho restauraran. Per tant, no costarà res i, a sobre, donarà valor afegit a la vila perquè si es van recuperant, poc a poc, tot un seguit d estructures n hi haurà suficient per fer un itinerari. Sobre els itineraris demana que, si algú té una proposta, que la faci i que si hom es vol posar a treballar també que s hi posi. Per tant, es tracta d una proposta que no costa diners. Si es fa amb aquest patrimoni concret és perquè el coneixen, perquè han entrat, perquè ho tenen dibuixat en plànols; en definitiva, han fet tot un treball que ho entregaran a l arxiu perquè quedi catalogat i protegit. Hi ha més de tres estudiants de treballs de recerca sobre els búnquers i l únic document que hi ha de tot això és precisament per treballs de recerca fets per alumnes en els seus projectes acadèmics. No hi ha res en aquest Ajuntament sobre les estructures de resistència i antiaèries; tot i que Blanes va ser una de les poblacions catalanes costaneres més bombardejades durant la guerra civil; amb prop de 25 morts. També s està commemorant el 75è aniversari del inici de l exili i de la invasió feixista a Blanes. Per tant, consideren que és un moment històric i una manera de recuperar la memòria històrica; com sempre han dit, sense entendre el passat serà impossible

71

d entendre el futur.

Parlant de futur, sembla ser que es torna a caminar sobre els mateixos passos de la fosca Europa dels anys 30 i 40 i també estaria bé recordar una mica al món què ha passat amb el feixisme al nostre país per intentar entendre què pot passar i les eleccions europees del proper 25 de maig seran un exemple de com torna a créixer l extrema dreta; precisament per haver oblidat el que ja ha passat una vegada. Per tant, aquest exercici de memòria, i no només simbòlic d arreglar, netejar i treure pintades, perquè estan plens de pintades feixistes i el que volen fer és simplement fer un exercici de voluntariat i entregar-los al poble, evidentment no cobraran ni guanyaran res amb això i intentaran fer un favor al poble fent tot el possible.

Vol agrair novament el suport a la proposta, demana disculpes als representants del PP per haver contestat al tema de la despesa però que creu que tocava per com ho havien plantejat. Dóna les gràcies a la resta de grups també pel recolzament.

Sr.

Celestino Lillo

Vol felicitar al proponent pel treball de recerca que estan portant a terme; però que l únic que li ha dit és que ja que es fa un catàleg i que al mateix temps es fa una ruta, que es pugui incloure dins del programa turístic com s ha fet amb Esports.

En quant a la despesa, sí que ho ha dit amb ànim de voler dir que, ja que fan una

proposta en què demanen recolzament, que aprovin alguna altra cosa perquè es pugui realitzar, perquè ell n està segur que, tard o d hora, acabarà costant alguna cosa. Però si ho fan gratis, endavant.

Sr.

Alcalde

Gratuïtament però amb seguretat, matisa.

Sr.

Miquel Lupiáñez

Vol informar al Sr. Víctor Catalan que tant el personal de l arxiu com el d Urbanisme també estan treballant en la proposta d intentar fer unes jornades per netejar aquella zona. Al estar ubicat en una propietat privada s ha de parlar amb el propietari per informar-li del que es farà i que es realitzarà prenent totes les mesures de seguretat. Això ja tira endavant, tant des de l Arxiu, com des del Departament d Urbanisme s estan fent les gestions per poder portar a terme aquestes jornades de neteja dels búnquers.

En quant a la documentació existent, és cert que n hi ha poca i costa de trobar; llavors prega se ls hi faci arribar aquests treballs de recerca, mitjançant l arxiu o amb l arquitecte municipal perquè es tracta de Patrimoni i de valor històric.

Sr.

Víctor Catalan

Vol tancar agraint al regidor Sr. Miquel Lupiáñez, com a l arquitecte municipal, com l arxiu per la bona predisposició; recorda que és una proposta que van entrar al setembre i recorda que normalment se ls hi retreia perquè ho feien amb molta poca

72

antelació i, en aquest cas, es tracta d un projecte que el volen fer per l abril i que el varen entrar al setembre. De la mateixa manera que es van queixar en un inici per no donar-los-hi el recolzament necessari, ara que s han posat de debò vol agrair l esforç que s ha fet des del Departament.


Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP), Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no abscrita).

Abstencions: Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas Carreras (CIU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenta, abans de la votació, el senyor Xavier Lozano que s incorpora uns minuts més tard.

16. Moció que presenta el grup municipal d esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes en commemoració del 8 de març de 2014 Dia Internacional de la Dona

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: Per fer constar que la resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant testimoni incorporat a l expedient del Ple.

El secretari

Joan Solà i Busquets

Debat:

Sra.

Amparo Ardanuy

Setanta cinc anys després de l entrada dels feixistes a Blanes, el proper dissabte torna a ser el 8 de març, dia Internacional de la Dona Treballadora. En aquests temps que corren, la situació política que està passant i la recent entrada a tràmit de la controvertida Llei de reforma de l avortament, totes les retallades en matèria de dependència, sanitat, en educació, la reforma laboral; aquestes qüestions afecten principalment a les dones i les porten a un retrocés absolut en els seus drets. Al acabar el segle XX i començava aquest segle, es va dir que aquest seria el segle de les dones; en dos anys, com a mínim a l Estat Espanyol, s ho han començat a carregar d arrel. Més encara, quan s ha presentat la moció del 25 de novembre, dia

73

Internacional contra la violència masclista, es diu que la violència és la conseqüència d una societat desigual i que per fomentar la igualtat s ha de fomentar l educació. Amb la reforma de la Llei d Educació s ha substituït tot allò que s havia fomentat d educació sexual dintre de les escoles, s ha eliminat aquesta formació que no era lectiva però que sí que es donava amb el suport de personal dels centres d assistència primària. S ha substituït tot això i s ha implementat un altre cop l assignatura de religió, veient que les dones han de tornar a estar en situació d obediència i submissió, com a l època franquista. D aquí el paral·lelisme entre l època franquista i la situació política actual.

Amb aquesta moció es porten a consideració quatre punts d acord, que caldria afegir un cinquè que seria el de la notificació:

1. Elevar al Govern d'Espanya la sol·licitud/exigència que no s'atempti contra els drets fonamentals de les dones i que es retiri la tramitació del projecte de llei contra l'avortament.

2. Que el Ple de l Ajuntament s adhereixi a totes las manifestacions del moviment feminista y organitzacions de dones, que en reivindicació dels acords subscrits es convoquin.

3. Que el Ple de l Ajuntament es comprometi a potenciar els valors d'igualtat real, posant per a això tots els mitjans al seu abast, com és la defensa de la sanitat i l'educació públiques i laiques i plans d'ocupació i formació igualitaris.

4. L Ajuntament es compromet a fer difusió i donar suport al Servei d Informació i Atenció a les Dones de Blanes, SIAD, per a que tingui continuïtat en el temps, i que pugui ampliar el seu servei i col·laboració amb el departament d educació per poder organitzar activitats i xerrades sobre igualtat i tots aquells aspectes relacionats per a la formació del jovent cap a una societat justa i igualitària.

5. Traslladar aquest acord al Congrés dels Diputats i als grups amb representació al congrés, a través de la subdelegació del govern a Girona, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats de dones de Blanes.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Només vol afegir una declaració de principis; la igualtat d oportunitats entre les persones és fonamental per la democràcia i per assolir una societat més justa i, en aquest cas, s està parlant de la igualtat de gènere, de diferent sexe, hi ha altres tipus de desigualtats.

La crisi està afectant als més febles i, en aquest sentit, una conseqüència lògica és l agreujament de la situació de les dones que, en aquest cas són el col·lectiu o la meitat de la societat feble. La involució democràtica, que també ha esmentat la Sra. Amparo Ardanuy, també està afectant especialment a les dones. Malgrat els drets assolits en molts anys de lluita i de reivindicacions encara hi ha molt per fer i enlloc de posar exemples polítics actuals posarà dos exemples que van aparèixer ahir

74

quan preparava el ple veient el telenotícies vespre:

- D una banda, ahir va haver-hi una nova mort per violència de gènere a Catalunya i això és una xacra d arrels en la desigualtat de gènere.

- D altra banda, el que es pot considerar una anècdota significativa; hi havia un polític entrevistat al Telenotícies que va dir: En les meves converses amb el president Mas, el president Rajoy i la vicepresidenta Soraya... i dius, com?; alguna vegada a algun polític se li ocorre dir el presidente Mariano o el president Artur ?.No, però amb les dones és molt habitual utilitzar el nom propi i això és fruit també d una inconsciència sí; però també d una desigualtat subjacent i d aquestes desigualtats, a banda d altres molt més significatives i molt més greus, és del que s està parlant i contra el que cal lluitar.

Dos apunts finals, a ella li agrada dir sempre que en camí cap a la igualtat l educació és fonamental; perquè és l educació la que pot trencar creences, actuacions i opinions tradicionals que comporten una desigualtat visible o no a simple vista com aquesta petita anècdota que ha explicat. Finalment, no pot estar de recordar que creu que es veurà un avenç significatiu en la igualtat de gènere quan vegi més homes defensant els drets de les dones i mocions per la igualtat de gènere com aquesta; perquè indicarà que els homes són tan conscients com les dones que cal millorar les desigualtats de gènere i que s impliquen i esforcen en la mateixa mesura que les dones per erradicar-les.

Sr.

Josep Llambí

Com sempre, la moció que es presenta per aquestes dates està tan embolicada i té tants conceptes pel mig, tan interpretatius que ells, per la seva banda, el punt número 1 i el 2 els genera dubtes; per la resta cap problema.

Pel que fa al punt 1 sobre l avortament, és reiteratiu, ells no votaran mai que es vulguin treure drets a una persona o que es garantitzi per Llei la seva mort, això és l avortament.Respecte del punt 2, Que el Ple de l Ajuntament s adhereixi a totes les manifestacions del moviment feminista i organitzacions de dones, que en reivindicació dels acords subscrits es convoquin ; diu que primer hauran de saber què és el que volen; per poder decidir si s adhereixen o no.

Sobre els altres punt no tenen res a dir. Si es treuen aquests dos punts esmentats i alguna qüestió com que la dreta està agredint els pilars més bàsics... que és una opinió, si no és amb aquestes esmenes no votaran a favor.

Sra.

Ramona Marcó

En primer lloc, vol dir que sobre aquesta moció el seu grup dóna llibertat de vot als seus regidors. Els primers cinc minuts parlarà ella i el minut restant ho farà la Sra. Pilar Planella.

La Declaració Universal dels Drets Humans en els articles 1 i 2 estipulen Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitats i drets; tota persona té els

75

mateixos drets i llibertats sense distinció de sexe, raça o religió . El dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és una oportunitat que les institucions públiques i privades de Catalunya no poden desaprofitar. Per tant, han de vetllar conjuntament per tal que les reivindicacions en defensa de la plena igualtat entre els homes i les dones deixi de ser una utopia per esdevenir una realitat plausible. Així doncs, aquest dia ha de servir per reivindicar a nivell internacional el paper de la dona treballadora i compromesa amb el seu entorn social i familiar. El Dia de la Dona que amb la seva voluntat, constància i fermesa ha lluitat i lluita per disminuir l escletxa que al llarg de la història l ha separat i diferenciat del gènere masculí.

Potser no estarien tan d acord en quant a les normes segregadores i sexistes a les que es fa referència a la moció; són mesures que entenen que no sols afecten al increment de la feminització de la pobresa sinó a tota la societat en general; la sanitat, la dependència, la provisionalitat de les ocupacions, la privatització d allò públic que es remarca; no tan sols afecta en major o menor mesura a les dones; sinó a tota la població i és en aquest camí cap a una societat més justa que els ens locals tenen un important paper a jugar; potenciant els espais de coeducació, denunciant les situacions discriminatòries, treballant conjuntament amb d altres institucions per tal de garantir un entorn social més equitatiu i s ha de fer també mitjançant la pràctica amb l exemple, treballant junts per la construcció d una societat més solidària, lliure i justa.

Sra.

Pilar Planella

Diu que després de sentir parlar a la Sra. Ramona, aquestes són les paraules i la moció que ella subscriu i que votaria a favor pel Dia Internacional de la Dona. Però sempre, com diu el Sr. Josep Llambí, s introdueixen altres aspectes; respecta l opinió de tothom però no està d acord amb el primer punt de la part dispositiva, per descomptat que no, perquè pel dret de la dona al seu propi cos no es pot conculcar el dret d un altre; no pot votar aquest punt. El segon, adherir-se a totes les manifestacions del moviment feminista... diu que si comencen a agafar pedres, fan alguna pintada que fa mal d ulls... no pot subscriure aquestes manifestacions del moviment feminista. Per a ella ser femenina és ser educada, si vol dir convertir-se en un grollera tampoc li interessa; parla a nivell personal, per això s han repartit el torn.

Per tant, comparteix plenament que s hagin de potenciar els valors d igualtat i que per això s hagi d educar en la igualtat des de petit; els punts tercer i quart li semblen perfectes i el cinquè també.Però com que no està gens d acord amb el primer i amb el segon dubta bastant, s abstindrà.

Sr.

Alcalde

En nom del PSC, vol comentar primer una qüestió de caràcter pràctic i després anirà al fons. La qüestió pràctica és que si els hi sembla als proponents, al punt cinquè, tot allò que ha d adreçar-se a l Estat, es farà a través de la Subdelegació del Govern a Girona que s encarregarà de fer-lo arribar a la resta d ens estatals; de moment aquesta pràctica ha anat bé, sense cap tipus de problemes. Ells recolzaran la proposta, sempre amb aquestes propostes de caire més sensible,

76

sempre hi ha paraules o matisos o coses en que no s està al 100% d acord; però amb la seva globalitat, almenys ells creuen que s ha de veure així, hi estan d acord. Estant d acord, i és evident, perquè porten uns quants anys de democràcia però no ens acabem de sortir en fer un canvi ell diria cultural de la societat en que tots, homes i dones, siguem iguals. Diferents de cos, i fins i tot d inquietuds, però això ja entre homes i homes i entre dones i dones i entre homes i dones.

És evident que hi ha coses que no s acaben de fer bé, des de la política, des de la societat, des de les entitats, des de les famílies i des del carrer. Posa l exemple de la nena que s ha de fer el llit però el nen no. Potser és una anècdota però aquestes actituds s ha de ser capaç de canviar-les tant a casa com al carrer. Ells interpreten la moció en el sentit de dir que s han de canviar els discursos, que s han de canviar les paraules. Les coses van avançant, fa anys semblava ridícul, de vegades encara ho sembla, com s utilitzaven els dos gèneres, simplement en un discurs o en un escrit, parlar d homes i dones; semblava estrany, s ha anat normalitzant als discursos però encara s està molt lluny. La comoditat de les persones i dels homes, en particular, de que ens facin les coses, el llit o la roba o que callin, és molt pràctic desgraciadament i, per tant, s ha de ser capaç de canviar les mentalitats, sobretot a casa, perquè a l escola està bé però no n hi ha prou i per arribar a l àmbit domèstic s han de cercar els mecanismes necessaris perquè això passi; en moments de crisi, encara ara, és més fàcil l abandonament femení dels estudis que el masculí. Quan hi ha la més petita dificultat a casa, que es tracta de que algú vagi a treballar perquè es va just, de vegades, és més fàcil de triar la noia perquè potser és més fàcil que vagi de dependenta a una botiga, en treballs precaris, a més a més, cobrant menys... i no els nois, que dóna la sensació de que és millor que continuïn estudiant. Per tant, també s està tornant cap enrere en aquests temes i això és preocupant perquè no hauria d afectar la crisi en aquests aspectes.

Per tant, ells donaran suport convençuts globalment de la bona fe d aquesta proposta i de la intenció de posar l accent en què un any més s ha de seguir celebrant aquest dia, perquè desgraciadament encara avui en dia hi ha moltes diferències a salvar.

Sra.

Amparo Ardanuy

En referència a les paraules de la Sra. Lourdes Fàbrega, vol aclarir que les dones no són un col·lectiu sinó que són el 51% de la població. És un hàbit i com que la regidora ha utilitzar l exemple del cognom per referir-se als homes i del nom per referir-se a les dones; que és el més habitual, es refereix als homes pel cognom, perquè és més respectuós, i a les dones pel nom, perquè és més familiar, domèstic o col·loquial.

En quant a les desigualtats, s ha comentat el tema de l educació, la dona cada vegada té més presència a la Universitat i ara podria haver-hi el perill de recular per les dificultats econòmiques i, en conseqüència, tot l esforç de formació de les dones. En quant als salaris, es continua amb una desigualtat del 27%, fa anys que s arrossega, fa anys que es lluita contra això i no hi ha manera.

Pel que fa al contingut de la moció, consideren que el primer punt ha de ser el tema de l avortament perquè és el que està d actualitat per la nova Llei que va entrar a

77

tràmit al congrés, dintre del propi Partit Popular n hi ha gent que no té clar la reforma, el propi president d Extremadura que és del Partit Popular ja es va manifestar que no estava d acord amb aquesta reforma. Per tant, no poden dir que no entri a tràmit sinó que es retiri perquè ja ha entrat a tràmit.

Hi ha una qüestió fonamental per poder fer aquest canvi en positiu de la societat i és el llenguatge que s utilitza; si fa anys feia gràcia la utilització d ambdós gèneres, cada vegada més s ha anat introduint aquest llenguatge més igualitari i arriba un moment que modifica a la mateixa persona; millorar el llenguatge millora a la persona. Ella ha donat classes de llenguatge no sexista i no és lingüista però si és per reflexionar que el fet de, com a persones, utilitzar un llenguatge més acurat i més respectuós, quan es respecta amb la paraula, l actitud vers les altres persones és més respectuosa. Vol posar un exemple, si es diu els immigrants , fins i tot es pot arribar a col·locar el to despectiu, però quan es diu les persones immigrants és molt difícil de posar-li un to despectiu; ja que persona és una paraula que dignifica. Probablement i aprofitant l ocasió, seria necessari començar a revisar els textos, vol felicitar als redactors de l Ordenança d Activitats, perquè segurament hi hauria coses a millorar, però que està molt acurada amb el tema del llenguatge. Recorda que hi ha un manual editat per l Institut Català de les Dones, en l època del tripartit que es van avançar moltíssim en aquestes qüestions que deu córrer per l Ajuntament, i que es podria facilitar el seu ús, a més està penjat a internet al web de l Institut Català de les Dones, i al cap dels anys, s aconseguiria, de bon segur, una societat més justa i més igualitària.

Sra.

Lourdes Fàbrega

Diu que s ha afilat molt prim perquè per a ella col·lectiu és un grup de persones i aquest terme no especifica si són el 50, el 70 o el 10 per cent de la població; es pot parlar del col·lectiu d estudiants, de treballadors o del que sigui.Com que ja s esperava alguna de les intervencions que hi ha hagut, es va llegir el manifest institucional del 8 de març d enguany signat per les quatre Diputacions i les dues entitats municipalistes, la Federació de Municipis de Catalunya i l Associació Catalana de Municipis, i un fragment d aquest manifest diu La reforma del govern de l Estat pel que fa a la Llei de la Salut Sexual i Reproductiva, vigent des del 2010, suposa un atac directe a la llibertat de les dones i al dret a decidir sobre el seu propi cos .

Sr.

Josep Llambí

Per resumir, ells entenen la llibertat i el respecte de l home i la dona, per sobre de tot, i recolzen l educació com a eina per acabar d enllestir la vertadera igualtat. No poden, però, recolzar aquesta moció perquè hi tenen moltes coses en contra.

Sra.

Pilar Planella

Vol contestar a la regidora Lourdes Fàbrega, dir per damunt de les organitzacions, dels partits polítics i de tot, hi ha la persona, que té unes conviccions i no sempre ha d estar d acord amb el que digui el partit o l organització a la que pertanyi i que la pròpia regidora n és un bon exemple perquè va haver de marxar del seu partit.

78

Sra.

Amparo Ardanuy

En referència a l educació a l àmbit domèstic, de la que s ha referit el Sr. Alcalde, dir que quan des de casa no arriba aquest tipus d educació, el que s ha de fomentar és a l escola, perquè els nens i les nenes, els i les joves comencin a donar-se compte que hi ha una altra manera de veure la vida; no la que solsament veuen a casa seva.

Vol agrair a tots i a totes l aprovació de la moció i als que no votaran a favor, respecta els seus principis, i demana que també els hi respectin els seus.

16. Moció que presenta el grup municipal d esquerra Unida i Alternativa-Iniciativa per Catalunya Verds de Blanes en commemoració del 8 de març de 2014 Dia Internacional de la Dona

Donat que:

Estem assistint a un dels moments històrics de major atac als drets de les dones. La dreta està agredint als pilars més bàsics de la democràcia, com és l'aspiració a la qual tenim dret totes les persones a la llibertat, a l'autonomia personal, l'accés als recursos i a la igualtat entre tots els éssers humans.

Aquesta greu regressió es manifesta de manera categòrica respecte als drets humans de les dones, fruit del reforçament de les posicions més retrògrades del sistema patriarcal, que, amb l'excusa de la crisi econòmica, ha vist les possibilitats obertes per deconstruir tot l'aconseguit.

El dret de les dones a triar sobre la seva maternitat, és a dir, si volen o no ser mares, és un dret rotund que ha d'estar present en qualsevol circumstància. És un dret fonamental i, com a tal, no pot ser objecte d'intercanvi amb els estaments religiosos i socials més reaccionaris.

Les normes segregadores i sexistes com la de reforma laboral i la recent llei d'educació que s'estan adoptant, juntament amb les retallades en sanitat i en

l'assistència a la dependència, la provisionalitat en les ocupacions, la privatització d'allò públic, etc., són mesures que estan produint un impacte de gènere que està generant l'increment de la feminització de la pobresa i la intensificació dels valors repressors de l'autonomia de les dones.

L'assignatura de religió a l'escola pública i l'exclusió de l'educació sexual i reproductiva d'ella, no només és conseqüència de la ingerència del clergat hereu del franquisme en les decisions governamentals, sinó que pretenen instaurar el model ja caducat, de dones obedients i submises.

Per aquestes raons:

El Grup Municipal d Esquerra Unida i Alternativa- Iniciativa per Catalunya Verds proposa a la consideració del Plenari l adopció dels següents acords:

79

1. Elevar al Govern d'Espanya la sol·licitud/exigència que no s'atempti contra els drets fonamentals de les dones i que es retiri la tramitació del projecte de llei contra l'avortament.

2. Que el Ple de l Ajuntament s adhereixi a totes las manifestacions del moviment feminista i organitzacions de dones, que en reivindicació dels acords subscrits es convoquin.

3. Que el Ple de l Ajuntament es comprometi a potenciar els valors d'igualtat real, posant per a això tots els mitjans al seu abast, com és la defensa de la sanitat i l'educació públiques i laiques i plans d'ocupació i formació igualitaris.

4. L Ajuntament es compromet a fer difusió i donar suport al Servei d Informació i Atenció a les Dones de Blanes, SIAD, per a que tingui continuïtat en el temps, i que pugui ampliar el seu servei i col·laboració amb el departament d educació per poder organitzar activitats i xerrades sobre igualtat i tots aquells aspectes relacionats per a la formació del jovent cap a una societat justa i igualitària.

5. Traslladar aquest acord al Congrés dels Diputats i als grups amb representació al congrés, a través de la subdelegació del govern a Girona, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats de dones de Blanes.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb 12 vots a favor, 3 vots en contra i 5 abstencions.

Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Abalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Joan Salmeron Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martinez Fernandez (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no abscrita).

Vots en contra: Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP).

Abstencions: Josep Trias Figueras (CiU), Joaquim Torrecillas, Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU) i Xavier Lozano Monico (CiU).

Es fa constar que durant el transcurs d aquest punt s absenta, abans de la votació, la senyora Ramona Marcó que s incorpora uns minuts més tard.

17. Precs i preguntes.

Sr.

Alcalde

Informa que són les dotze i que el ple s ha d acabar a dos quarts. Per tant, s haurà de redistribuir els temps que li pertoca a cadascú perquè pugui acabar la sessió en

80

aquesta mig hora. Segons el que ha comptabilitzat la distribució de temps disponible és la següent:

- Partit dels Socialistes per Catalunya: 8 minuts- Convergència i Unió: 6 minuts i mig- Iniciativa per Catalunya- Els Verds: 6 minuts- Partit Popular: 5 minuts i mig- Regidora no adscrita: 4 minuts

Sra.

Lourdes Fàbrega

A1.- Vol saber com està el tema del pàrking il·legal de caravanes que hi ha a la zona turística i que es porta arrossegant des del 2011. Segons li ha comentat una persona afectada, malgrat que l any passat es concretés el tancament de l activitat i es precintés el recinte, encara hi ha caravanes al seu interior i segueix funcionant. La persona que li ha comentat diu que s ha adreçat a l Ajuntament aportant fotografies i testimonis, però que no ha tingut efecte i, per tant, vol saber què està fent l Ajuntament i com està el tema.

Va advertir al mes passat que havia revisat les preguntes sense resposta i que pensava reiterar-les perquè troba significatiu, sobretot perquè fa una estona han estat comentant que la Constitució reconeix el dret de tot regidor a la tasca de control del govern. Preguntes que té sense contestar:

A2.- El 23/2/2013 va demanar còpia de dues factures d Estudi i Consultoria i ho va reiterar als plens de març i abril i per instància el dia 6 de juliol.

A3.- Al ple de febrer de 2013, i després que ja ho havia dit com a tinent d alcalde al novembre de 2012 i ho va recordar a diferents plens, va demanar la liquidació per ocupació de via pública dels contenidors d escombreries d utilització privada entre el 2007 i 2011 i la respostes que va enviar el Consell Comarcal a les al·legacions presentades pels establiments hotelers l any 2012.

A4.- Hi ha un conjunt de preguntes sense respondre sobre la possible cessió il·legal de treballadors del Consorci, sobre la proposada conciliació i canvis de plantilla que implicaria que va fer el 23 de maig.

A5.- Va demanar què es pensava fer a Blanes sobre la campanya de regularització d habitatges d ús turístic que va iniciar la Direcció General de Turisme i les entitats municipalistes i com es gestionarà aquesta regularització; això va ser al juliol i al setembre.

A6.- Al juliol va demanar quines obligacions té la intervenció municipal de rendir informació periòdica de l execució de pressupostos i de tresoreria al ple de la corporació segons la norma 105 d una Ordre de 2004.

A7.- Al setembre va demanar la memòria tècnica dels clubs infantils d estiu del 2013.

81

A8.- Va demanar al mes d octubre el llistat de les despeses en inversió i manteniment de la xarxa de clavegueram en els anys 2011, 2012 i 2013 per a veure si s ajusten al concepte per al qual es cobren als ciutadans.

A9.- A l octubre i al novembre va demanar la justificació tècnica per al tancament del Portal Jove i projecte d intervenció tècnica per al seu trasllat a Morralla.

A10.- Al novembre va demanar si s havien demanat un ajornament dels terminis d execució i de la justificació de les obres del carrer Colom que acabaven respectivament al maig i a l agost i amb quins arguments. Ara demana també amb quina resposta.

A11.- Al ple de novembre va demanar al Secretari de la Corporació que informi sobre quan i com es varen crear les comissions per al nomenclàtor, per la modificació de l Ordenança per la neteja viària, pel Reglament de Morralla, pel Reglament de la Ciutat Esportiva de Blanes, per al ROM original i qui en formava part.

A12.- Al mes de novembre va demanar qui porta Qualitat de Serveis

Diu que s ha saltat dos o tres i que en total són catorze preguntes, la majoria d elles no trivials sinó de fons, de control de la gestió i sense resposta durant mesos o casi anys. Pregunta al govern si això es transparència i democràcia i als funcionaris que han de vigilar el compliment de la Llei per part de tots, si això és garantir els drets dels regidors i dels ciutadans.

Sr.

Josep Llambí

B1.- Vol agrair al Sr. Miquel Lupiánez per la reunió que van mantenir per les obres del Club de Vela perquè ara ja tenen més clar com està el tema.

B2.- Indica que a les esquenes d ase que hi ha al Passeig de Mar els cotxes les fan servir per entrar-hi perquè no està l accés tancat amb ferros.

B3.- Hi ha algunes papereres noves que són obertes per d alt i a la barriada de la Cala Sant Francesc hi ha algú que les fa servir per posar-hi bosses d escombreries a dintre. Suposa que per evitar que els hi enxampin per no reciclar correctament. Demana que les papereres es tanquin i evitar que passi això.

Sr.

Celestino Lillo

C1.- Pregunta si ja s han atès als membres de l associació de Mas Florit pel tema de transport i si no és així prega que es faci. Aquestes persones venen al ple per reivindicar aquest tema i després no se ls hi atén i demana que es faci.

C2.- En la rotonda dels focs en direcció cap a Lloret hi ha un embornal que està totalment tapat i que provoca inclús algun accident, recorda que el passat divendres amb la poca aigua que va caure es va inundar la zona. Demana a

82

l equip de govern que miri perquè l aigua negra de l embornal va anar a parar a aquella zona. Per a les persones que hi viuen per allà i els que utilitzen la motocicleta és un perill perquè han de passar-se a l altre carril. Si no és competència de l equip de govern, demana que adrecin la petició a l organisme de la Generalitat competent i que se ls hi notifiqui conforme s ha fet aquesta petició, perquè si no ho faran arribar ells als seus responsables de la Generalitat perquè ho facin perquè ell ja ho ha demanat més d un cop.

Sra.

Amparo Ardanuy

D1.- Al mes passat sortia publicat l acord entre els PSC-PSOE i el PP, una de les coses que figurava, si no ho té malentès, és que s aprovava que en barri de Ca la Guidó enlloc de la rotonda es posarien semàfors. En conseqüència, la Junta directiva de l Associació de Veïns de Ca la Guidó ha fet arribar una carta als regidors, suposa que ja s ha rebut, en tot cas, el missatge d aquesta carta és que a Ca la Guidó no es volen semàfors i no sap amb qui s ha parlat per arribar a aquesta conclusió, però que el que es vol és una rotonda.

D2.- Vol saber com està l accés al barri de Puig de la Dona que fa un any i escaig que es va aprovar una moció; segons el que sap aquell tram és competència de la Diputació de Girona i, per tant, com a Ajuntament de Blanes es podria fer la sol·licitud directament i no pactar amb l Ajuntament de Tordera.

D3.- Després d un any i escaig que porta el carrer Ample tancat, vol un informe i a més ràpid, per poder fer alguna proposta de cara a l estiu.

D4.- Hi ha empreses de Blanes que han fet feines per l Ajuntament i després de sis mesos encara no han cobrat. Si a ella li han dit és perquè es veritat, empreses, proveïdors o prestadors de serveis; demana que es solucioni aquest tema perquè les petites empreses pengen d un fil i és per a elles determinant poder cobrar les factures, siguin de l import que siguin. I treballar per l Administració i que es retrasi més de sis mesos és estar incomplint la Llei perquè ella diria que s ha de pagar a un mes. No dirà noms.

Sr.

Josep Marigó

D4.- Diu que sí que li agradaria saber els noms d aquestes empreses perquè de vegades hi ha lletra petita.

Sr.

Víctor Catalan

E1.- Fa dues setmanes, si no recorda malament, va haver-hi una xerrada organitzada pel Centre d Estudis Avançats de Blanes i la Universitat Politècnica en la qual hi havia el regidor d Urbanisme Sr. Miquel Lupiánez i ell mateix, on es va parlar sobre la sorra de la platja de S Abanell i es van donar forces dades amb retrospectiva històrica sobre els problemes que afecten a aquesta platja, fa un anyja es va parlar sobre els pous de captació, la situació dels càmpings, l extracció de sorra del riu de la Tordera etc i es va aprovar una moció que demanava la creació d una taula de mediació entre els ajuntaments de Malgrat de Mar, Blanes, els

83

càmpings afectats, el Centre d Estudis Avançats per treballar aquest tema. Precisament perquè es va entrar en una guerra de comunicats entre l equip de govern i el seu partit sobre si l equip de govern volia treure sorra del riu Tordera per la platja, i ells deien que les extraccions de sorra de la Tordera als 70 i 80 van perjudicar a la pròpia platja de S Abanell... Per tot això, es va acordar convocar una taula de treball per tractar aquest tema, ha passat un any i la diagnosi és la mateixa: cal convocar una taula per acordar accions conjuntes i programar un calendari de treball, cosa que no s ha fet. Els investigadors a la xerrada van demanar convocar la taula i ell demana també que es convoqui la taula i que es fixi data per començar a parlar del tema i que també es convoquin als agents afectats.

E2.- Fa dos anys que es va aprovar una moció per a que no es tornés a repetir el que va succeir amb el Fantasy Land en relació als joves contractats i que s aprovés un reglament de cessió d equipaments municipals. Pregunta que com està aquest tema perquè recorda novament que fa dos anys que es va aprovar aquesta moció.

E3.- Al inici de la legislatura es va aprovar una moció pels horts urbans i la seva pregunta és que s ha fet en aquesta matèria i quina previsió n hi ha de fer alguna cosa al respecte.

Sr.

Xavier Lozano

F1.- A la baixada del carrer Anselm Clavé allà hi ha un forat, està arreglat, però pregunta a veure si es pot solucionar d alguna manera perquè s arregla i al cap d uns dies torna a estar igual. Demana a veure si entre tots es pot trobar una solució perquè es un tema reiteratiu, que s arregla i torna a estar igual al cap dels dies.

F2.- Fa una setmana o deu dies va haver-hi un fuita d aigua de Sorea a l entrada de Residencial Blanes, va estar tallada l entrada d aquesta urbanització per la part de Peixos Ros durant dos o tres dies al cap de setmana, la gent es queixa de què si hi ha un fuita i no es pot entrar al barri, almenys que es posi un senyal a l entrada indicant que l entrada està tallada a la circulació. No hagués costat res i demana que si succeeix una propera vegada que es posi un senyal dient que l entrada està tallada.

Sr.

Joaquim Torrecillas

G1.- Els hi ha arribat una queixa d un operador turístic en relació a la Ciutat Esportiva. Hi ha empreses que organitzen estades esportives o viatges turístics amb packs esportius que el primer que fan es reservar l hotel i un cop fet això, des de l hotel mateix se ls hi explica què hi ha a l entorn a nivell d activitats o d instal·lacions esportives i de vegades o bé s ofereix Lloret o bé Blanes. L Empresa que ha contactat amb ells és de Lloret, tenint l hotel reservat han demanat preus de la Ciutat Esportiva de Blanes, i des de Turisme una persona, no importa qui, els hi indica que si s allotgen a Blanes tenen un 50% de descompte, si ho fan a Santa Susanna un 30%, perquè hi ha un conveni, i si no, no hi ha cap descompte. Però no es queda aquí la cosa sinó que acaba suggerint que deixi l hotel que es tenia contractat i es passi a un hotel diferent per gaudir del descompte. Això és un fet que ha passat i vol

84

un pas mes, si es detecten aquest tipus de problemes ell és del parer que es cerquin solucions. Si amb Lloret s han fet alguns convenis interessants com el del Teatre o el Carnestoltes, el que suggeriria a l equip de govern és que faci un conveni per oferir les instal·lacions esportives conjuntament amb Blanes i Lloret, perquè a més, hi ha activitats que es complementen perfectament. Hi ha una Ciutat Esportiva a Blanes i a Lloret unes pistes d atletisme i una piscina i, per tant, es podria fer una oferta molt potent a nivell de turisme esportiu conjuntament amb ells i enlloc de barallar-nos, buscar complicitats que portin a que tothom hi surti guanyant.

G2.- Algunes persones grans s han queixat que els lavabos del parc infantil del passeig de mar estan tancats durant tota la setmana i que només obren el cap de setmana. Demanen el motiu per al qual estan tancats.

G3.- En relació a la reunió que hi va haver del passeig de mar, vol insistir una vegada més que ells entenen que caldria consensuar un model molt diferent al que està plantejant l equip de govern, que s està donant l esquena al tema jardins, que s està buscant una solució pràctica però que no és vistosa a nivell de jardineria i ells insisteixen que no els hi agrada el model que s està oferint.

G4.- També els hi preocupa la situació dels treballadors de la Ca la Sant Francesc, perquè la gent pugui fer ofertes econòmiques en quant al cànon, si finalment tal i com ha dit el Sr. Secretari, es regeix per la normativa laboral i això és una concessió, cal que sàpiguen quins costos laborals s hi trobaran perquè n hi haurà. Igual que s ha de fer un acte de replanteig, caldria estudiar si cal que se sàpiga el cost laboral anual perquè n hi ha molts treballadors que són fixos discontinus i s està parlant de més de vint treballadors. Demana que s estudiï, només això.

G5.- Malauradament han tancat els cinemes Lauren i creu que des de l Ajuntament de Blanes caldria estudiar solucions i alternatives. Entén que si una empresa privada ha tancat, una de les funcions de l administració pública és arribar on no hi arriba la iniciativa privada i no tenir cinemes a Blanes és una càrrega molt important i perjudicial per tot el sector tant turístic com de restauració, sobretot en aquella zona. Hi ha un teatre que es fa servir però també podria ser convenient cercar algun tipus de solució pensant en el cinema i si no l equip de govern hauria de prendre la iniciativa per buscar una sortida que permeti, com a mínim, facilitar la reobertura d aquest cinema.

Sr.

Alcalde

G5.- El cinema era una activitat que donava servei a un territori d unes 200.000 persones. Per tant, han intentat fer veure als possibles interessats que val la pena apostar-hi per seguir amb la mateixa activitat. És cert que és una entitat privada i, per tant, l administració pot arribar-hi a on hi pot arribar. En tot cas, perquè es tingui coneixement i amb la prudència deguda, pot dir que s està amb contacte amb els treballadors, i per tant es coneix la seva situació, i, per altra banda, amb l entitat bancària que és titular d aquest immoble hi ha hagut un treball per deixar clar que a l Ajuntament l interessa que aquell recinte continuï com a cinema i, per tant, han informat que hi ha tota una sèrie d avantatges com la llicència d activitats que no s hauria de tramitar, una altra cosa són les inversions que s haurien de realitzar. L equip de govern es va posar en contacte en primera instància amb els

85

responsables de Lauren, ara ja no toca, ara s està en contacte amb els responsables de Catalunya Caixa i se ls ha facilitat tota la informació per a que puguin treure a venda o lloguer l equipament. Des de la discreció i des de la prudència, per tant, es va treballant, en primer lloc, pel que signifiquen els cinemes com a capitalitat i, en segon lloc, pel que signifiquen de servei, de cultura i de llocs de treball. Vol ser optimista, van pel bon camí i tant de bo no s equivoquin; per tant, seguiran treballant.

G1.- Sobre el tema de la Ciutat Esportiva, tot i que amb Lloret hi ha molt bona sintonia, de vegades, costa trobar temps per posar-s hi; però evidentment amb la mateixa sintonia de Santa Susanna, o amb més facilitat inclús, perquè Lloret també té una instal·lació potent; per tant, els tractes poden ser diferents en aquest sentit; però que, en qualsevol cas, s hi posaran. Una cosa és que el tècnic corresponent hagi dit que existeix aquest conveni amb un municipi concret i si canvies d hotel podrà acollir-s hi i l altra qüestió és suggerir el canvi; en qualsevol cas investigaran per saber el que ha passat.

G4.- Respecte del tema dels treballadors de la Cala Sant Francesc, ho estudiaran i si s ha d incorporar una informació advertint de la situació laboral dels treballadors, ho faran. En aquests moments ell no sap si això correspon o no però farà les consultes corresponents per saber-ho.

E1.- En referència al Sr. Víctor Catalan, diu que ara no es tracta de fer la guerra de la sorra. Primer volen que es treguin d allà les petites construccions en desús, que això ja han quedat d acord amb el Ministeri que es farà després de l estiu.

E2.- Amb el tema del Fantasy Land si no recorda malament, a l esborrany de reglament que s ha passat al Consell Municipal d Esports, ell diria que se n parla d aquest tipus d activitats.

B2.- Sobre el tema de les esquenes d ase diu que ja miraran com ho faran perquè quan hi ha el mercat sí que interessa que es pugui entrar per allà, per tant, alguna cosa sí que hauran de posar allà.

D1.- A l acord que hi ha amb el Partit Popular no diu quina ha de ser la solució; sinó que diu que s ha d estudiar una solució i que s ha de parlar amb Carreteres de la Generalitat, perquè aquesta carretera que no és de la Diputació sinó de la Generalitat. Recorda una anècdota que de vegades ha comentat el Sr. Celestino Lillo, que per pintar un pas de peatons sembla ser que es va obrir un expedient o es va tramitar una queixa. Per tant, els tècnics municipals estan estudiant diferents possibilitats perquè l objectiu és pacificar el trànsit i el que no correspongui que no passi per allà i que els veïns i veïnes puguin accedir amb seguretat, comoditat i rapidesa. Per tant, no diuen a priori quina ha de ser la solució, que hi ha gent, amb bones intencions que ja la té i aporta la solució i quan se li pregunta perquè opta per aquella solució la resposta és perquè porten temps demanant-ho; però clar, primer s ha d estudiar la solució molt bé i això és el que s està intentant fer.

Sr.

Miquel Lupiánez

A1.- Dirigint-se a la regidora Sra. Lourdes Fàbrega, indica que el pàrking de

86

caravanes està tancat i li consta que ho està per manament judicial, una altra cosa és que es pugui entrar. Assegura que no surt ni entra cap caravana i això ho pot garantir perquè hi ha un mandat judicial.

D2.- La Gi-600 per accedir al Puig de la Dona i totes les masies que n hi ha allà i restaurants i demés, es va fer una acció conjunta amb l Ajuntament de Tordera que és el responsable del territori aquell i va ser la Policia Local que va fer la reclamació a la Generalitat de Catalunya. Per tant, tornarà a reclamar per aquest tema per si han rebut alguna resposta i que informarà.

G3.- Respecte al tema del model botànic a desenvolupar a la Mestrança, és un tema reiteratiu, sota la botànica hi haurà una coberta de formigó, que intentaran minvar aquesta deficiència; però recorda que és zona marítimo-terrestre que no és competència de l Ajuntament sinó de Costes, en primer lloc, i recorda que a sota hi ha una estructura de formigó i que no poden créixer ni pins ni d altres plantes amb arrels importants.

Sr.

Secretari

Indica que se ls hi han acabat els 8 minuts que s havien assignat al Partit Socialista.

Sr.

Alcalde

Diu que si han quedat preguntes al tinter que aniran responent en la mesura que puguin. Dóna per acabat el ple.

El president aixeca la sessió de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari L alcalde

Joan Solà i Busquets Josep Marigó i Costa

Ref.: SJ/JSB/irs/270214pl.act

Blanes, 21 de març de 2014

2014. Sra. Lourdes Fàbrega Sr.Alcalde PROPOSTES DACORD DE...

Documents

Transcript of 2014. Sra. Lourdes Fàbrega Sr.Alcalde PROPOSTES DACORD DE...