DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

VALÉRIE MASSADIAN

NANANana és una nena de quatreanys que viu amb la seva mareen una casa al bosc. Una tarda,quan torna de l'escola,descobreix la solitud de la sevallar. Haurà d’espavilar-se sola,explorant la seva primerencallibertat mentre s'apodera delseu món.

Un conte màgic i cruel,guardonat amb el premi aMillor Òpera Prima al Festivalde Locarno.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIA

MUNTATGE

França201168 minutsValérie MassadianValérie MassadianSophie ErbsLéo HinstinValérie MassadianDominique AuvrayValérie Massadian

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE19 DE GENER DE 201418:30 HSALA PETITA DELTEATRE KURSAAL

FILMOGRAFIA2012 Nana2011 Ninouche (curt)

FITXA ARTÍSTICAMarie Delmas

Kelyna LecomteAlain Sabras

MareNanaAvi

Valérie Massadian va néixer enuna família d'origen armeni.

Després de treballar com amodel a Tòquio o Nova York,torna a, va treballar amb eldissenyador Jean Colonna, idesprés es troba amb elfotògraf Nan Goldin on es vaconvertir en assistent d'editordurant tres anys a partir de2001 a 2003. Ella realitzal'escenografia i organitza laretrospectiva fotogràfica"Devil’s Playground" i l'edicióde llibres de Editions Phaidon.

És a través de la fotografia i,en particular, a través de lesseves col·laboracions amb NanGoldin, Valerie Massadianaborda la imatge, sobretot enforma de diapositives-projeccions (The Link, MaryGo Round, Journal de Bord)exposats a Tòquio, Londres oPorto.

Influenciada per No quarto daVanda de Pedro Costa, que,diu, ha canviat la història delcinema, Valerie Massadianrealitza el curtmetratge i elllargmetratge Ninouche i Nana.

COMENTARICONFESSIONS DE LADIRECTORA

He crescut en l’extraradi, moltpoc després al camp, a FrançaPer força jo era bastantsalvatge , un animal poccivilitzat, a gust amb la terra,els peus en el fang, descalçoso a tot estirar en mitjons ...Em vaig prendre el meu tempsper comprendre lesconvencions, que calia vestirno per sortir, sinó en el dia adia.No em deixaven veure la tele.Les primeres pel·lícules les tinclligades a un record detransgressió : aixecar a la nita veure " Cinema de Minuit" acasa del meu avi a través d'unaporta mig oberta ... I també"Johnny va agafar el seu fusell"la primera pel·lícula que vaigveure en una pantalla, ambset anys, al cineclub del poble,a l'aire lliure. La pel·lícula emva traumatitzar. El que mésm'agradava, més que laprojecció dels cineclubs a l'airelliure, era la nit, l'estiu, mirarles cares de la gent. Eren detotes les edats, de tots elsgèneres, tots junts , locals iestiuejants, units per bancs decol·legi, al pati i en els seusrostres aquest candor gairebéinfantil, aquesta admiraciócompartida, si bé no trobavales paraules en aquella èpocaera el que em pertorbava, eltrobava molt bonic.

Nana és el meu primer llarg,no tinc record d'haver volgutfer una altra cosa. Tot ha estatuna sèrie de voltes per arribar-hi.El primer que em va donar unaoportunitat a l'arribar va serJean Colonna, al que vaig

trobarde casualitat. He treballat ambell durant onze anys.

Amb els diners que vaigguanyar, vaig realitzar el meuprimer curt “N'habite plus àl'adresse indiquée” unacatàstrofe.El que m'encanta del fracàs ésque et mostra el que no calfer.Finalment, he treballat enpel·lícules d'altres: alhora feiavestuari, decorats,localitzacions, la direccióartística de “The Passenger” i

“Story of Jen” de FrancoisRotger.També vaig treballar a “Mange,ceci est mon corps” deMichelange Quay. L'únicavegada que vaig fer el vestuarid'una pel·lícula tradicional, vaigaprendre tot el que nom’agradava del cinema, el quetrobava incoherent amb lameva idea del cinema i del quecal buscar. Per a mi, l'objectiués que en això que anomenemcinema hi hagi vida.[...]

web cinebinariofilms.com