2015 04 25 Informe Encuesta Catala

Introducció

Esperem que el resultat de l'enquesta realitzada per la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, en el període comprès entre finals de 2014 i principis de 2015, permeti cobrir la informació comparativa sobre les posicions de les diverses organitzacions polítiques, socials i ciutadanes que han tingut la consideració de respondre, i estimuli el necessari debat públic sobre assumptes com l'atur, la pobresa i la desigualtat, que figuren entre les principals preocupacions de la ciutadania.

Aquesta enquesta es va enviar a tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, a altres forces polítiques i candidatures electorals, i a diverses entitats socials i cíviques. Agraïm a les organitzacions polítiques CUP, EUiA, ICV, PSC, PODEM Barcelona, Procés Constituent, "Recortes Cero", a les organitzacions sindicals a Catalunya de CGT-FESIM, CONC, IAC, UGT i USOC, i a les Entitats socials i cíviques ACP, Front Cívic de Catalunya, Marea Pensionista, PAH, XSUC-Socialisme21, l'emplenament de l'enquesta.

El cicle electoral que s'obre a Catalunya amb les eleccions municipals al 24 de maig, continua amb la cita del 27 de setembre després l'avançament electoral al Parlament de Catalunya, i finalitzarà previsiblement amb les eleccions al Congrés de diputats en els últims mesos de 2015.

Els resultats de l'enquesta permet desenvolupar el debat al llarg de tot el cicle electoral. No només esperem que incideixin positivament en l'elaboració de les propostes programàtiques per als diferents àmbits electorals, també que ajudi a facilitar el diàleg per trobar objectius comuns i impulsar la mobilització més àmplia.

En els últims temps la referència al paper fonamental dels moviments socials per a la construcció de la "alternativa" s'ha estès positivament. L'èxit de la resposta obtinguda per aquesta enquesta potser sigui l'expressió d'aquesta nova sensibilitat.

Com anunciàvem a la Carta de presentació de l'enquesta "la Coordinadora d'Assemblees de treballadors/es de Catalunya no volem limitar-nos al paper de mers espectadors. Volem participar en aquest debat, estimular o provocar-lo. "

Amb els resultats obtinguts, tampoc ens limitarem al simple debat acadèmic. Buscarem construir la unitat per a l'acció en defensa dels objectius compartits. És hora de posar tota la intel·ligència i voluntat per aconseguir la plena ocupació en condicions dignes, superar la pobresa, i acabar amb la desigualtat creixent.

Barcelona 25 abril 2015

Coordinadora d'Assemblees de treballadors / es de Catalunya

“INFORME RESULTAT ENQUESTA SOBRE ALTERNATIVES I

MESURES PER LLUITAR PER LA PLENA OCUPACIÓ, SUPERAR LA

POBRESA I LA DESIGUALTAT”

I N F O R M E E N Q U E S T A

Nota prèvia

Relacionem a continuació les respostes als 6 blocs de preguntes agrupades en primer lloc per organitzacions

polítiques o candidatures i a continuació per entitats socials i cíviques. En el cas de les parts d'aquelles respostes

que excedeixen els termes de les preguntes les hem situat al final en l'apartat de notes.

En aquelles preguntes que al·ludeixen a les actuacions que corresponen a organitzacions polítiques o

candidatures en el marc de les institucions representatives, les entitats socials i cíviques declinen les opcions que

no els corresponen, encara que donen explicacions de la seva posició sobre el fons de les preguntes (1).

L'informe es tanca amb una taula on s'estableixen els percentatges afirmatius i negatius, en cada un dels blocs, i

en la seva globalitat, de les respostes facilitades pel conjunt d'organitzacions polítiques, socials i cíviques. En

aquells casos que les respostes no prenen posició a favor del Si o del NO però les seves explicacions són clarament

favorables a una o altra de les posicions també es comptabilitzen.

-----

1. Setmana de treball de 30 hores sense reducció del salari. Treballar menys per treballar tots

Exposició de motius: L'extensió de l'automatització i de les noves tècniques productives i d'organització del treball han incrementat enormement la productivitat i la riquesa. Però no hi ha hagut al llarg dels últims temps una distribució equitativa de la riquesa creada cap als treballadors/es, el pes dels salaris i la seva capacitat adquisitiva ha minvat i la tendència a la reducció de la jornada de treball s'ha estancat o ha conegut una greu regressió. En les actuals condicions d'atur massiu i de llarga durada a Catalunya i Espanya l'objectiu de reduir el temps de treball a 30 hores a la setmana sense reducció del salari permetria distribuir l'ocupació existent, incrementar la demanda, els ingressos fiscals i cotitzacions socials. Com referències properes, en diversos països de la Unió Europea tenen jornades laborals més reduïdes i a Suècia, que té una taxa d'atur del 7,8%, s'ha iniciat l'aplicació amb caràcter experimental de les 30 hores setmanals sense rebaixar els salaris.

Preguntes: 1) Estàn d'acord en incorporar al seu programa electoral la demanda d'una Llei per a reduir la jornada laboral a 30 hores setmanals sense disminució del salari?. 2) ¿Promouran en l'administració i empreses públiques del seu àmbit competencial les 30 hores setmanals?. 3) ¿Prohibiran i penalitzaran les hores extres il · legals, forçoses i no pagades, i limitaran les hores extres a les tasques d'emergències?

RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS POLÍTIQUES I CANDIDATURES: CUP, EUiA, ICV, PODEM (Barcelona),

PROCÉS CONSTITUENT, “RECORTES CERO”

CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Estem absolutament d’acord i en tots els documents programàtics està incorporada el repartiment del treball i la riquesa. Més encara en un escenari d’atur cronificat, d’elevat atur (i exili) juvenil i en un context on fins i tot les previsions més optimistes situen molt llunyana (2020) una reducció important de l’atur. Per tant, és hora de repartir el treball i d’habilitar experiències i de fer-ho per llei que afectin –en primera instància, com a mecanisme exemplificador– al sector públic, posteriorment al sector privat i en tot moment desplegant l’economia social, cooperativa i solidària com marc alternatiu de desenvolupament.

2) Resposta: SÍ, de forma efectiva.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Aquestes iniciatives ja les hem desenvolupat positivament en alguns dels ajuntaments on hem cogovernat, com ara Sant Pere de Ribes

EUiA:

1) Resposta: SÍ. Explicació: El nostre horitzó són les 30 h setmanals, i com a fase prèvia voldriem assolir les 35 h setmanals per llei, sense reducción de salari, ni contrapartides de flexibilitat.

2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ

ICV:

1) Resposta: NO. Explicació: La reducció del temps de treball ha de ser una fita per a millorar les condicions de vida de les persones treballadores i per facilitar l’accés de tothom al treball. Quan partim de les 40 hores setmanals actuals, hem de situar objectius posibles per arribar a aquestes fites i, per tant, és més raonable ara mateix parlar de les 35 hores setmanals. En qualsevol cas, les experiències d’altres països ens demostren que cal arribar-hi de manera eficient forçant inicialment les vies de la negociació col·lectiva més que no pas les vies legislatives per tal de poder consolidar la mesura.

2) Resposta: NO. Explicació: Promourem la reducció a 35 hores setmanals per les raons explicades anteriorment

3) Resposta: SI. Explicació: Les hores extres s’han de contemplar com una situació d’excepcionalitat o de temporalitat i no com un substitutiu dels llocs de treball que es podrien crear.

PODEM (Barcelona):

1) Resposta: SI. Explicació: Creiem que cal una reestructuració del mercat laboral i per fomentar el repartiment del treball que no del salari. El nombre d'hores setmanals no podem concretar.

2) Resposta: SI. Explicació: La reforma del mercat laboral, evidentment serà d'aplicació en el sector públic dependent de l'administració.

3) Explicació: Hi ha la voluntat d'aplicar aquestes mesures però s'ha de crear un pla de fiscalització efectiu que permeti fer efectiva la norma.

PROCES CONSTITUENT:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Considerem que cal avançar cap a la reducció de jornada laboral sense disminució de salari com a via per repartir el treball per combatre l'atur, redistribuir la riquesa, repartir els treballs de cura i permetre a la població tenim temps lluire poder dedicar-lo a participar en la vida política. Per tant, estem d'acord en treballar per la implantació de la jornada laboral de 30h. Considerem però que no és una mesura que es pugui aplicar de forma aïllada sinó que per implantar-la calen mesures complementàries per sufragar els costos que comportaria a l'administració. Sobretot, considerem que la mesura ha d'anar acompanyada per una important reforma fiscal. També cal tenir en compte que són les PIMEs les que generen la majoria d'ocupació, aquestes empreses petites i mitjanes estan patint la crisi d'un sistema que dóna avantatges competitius a les grans empreses. Per tant, per evitar que les PIMES no contractessin més personal o que fins i tot no puguessin suportar augments del preu de l'hora, caldria implantar de forma transitòria mesures destinades a fomentar la contractació a les PIMES, pot ser redirigint ingressos provinents dels impostos a les grans empreses creats a tal efecte.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Però no a l'àmbit municipal si és que no s'ajuda als municipis a sufragar els costos de la mesura. Considerem que hauria de ser una mesura que caldria implantar a escala estatal perquè ha d'anar paral·lela a la reforma fiscal.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Cal augmentar el control sobre les empreses per eliminar l'augment de les jornades laborals de forma il·legal, que a més suposa un frau a la Seguretat Social.

PSC (2)

1), 2), 3) Explicació: Impuls del repartiment de treball: Cal obrir un debat en la nostra societat sobre la reducció de la jornada laboral de treball. No només com una mesura de repartiment de l'ocupació i, per tant, de creació de nous llocs de treball en una situació d'atur com l'actual, sinó també com a nínxol d'una nova concepció sobre el temps de treball que no prevalgui l’assistència i la prolongació de les jornades, sinó la productivitat, la creativitat i el talent que aporten els/les treballadors/es a l'empresa.

D'altra banda, proposem que la legislació obligui a que la primera opció d'ajust de plantilla sigui el repartiment del treball, de manera que l'acomiadament per motius econòmics no pugui aplicar mentre no s'apliquin mesures de repartiment del treball. La gestió del sistema de repartiment de treball hauria d'estar regulada per un conveni col·lectiu d'empresa, de manera que aquelles empreses que no ho tinguessin regulat no haurien de poder obtenir ajudes o rebaixes d'impostos (subvencions, beneficis fiscals directes o indirectes, bonificacions en la seguretat social, ...). A més, per potenciar el sistema, la legislació hauria de prohibir el repartiment de dividends i les retribucions variables als directius de les empreses que hagin acomiadat treballadors per motius econòmics i permetre el manteniment d'una part de les mateixes si l'empresa està sotmesa a un ERO pel repartiment de treball. Igualment, les prestacions per desocupació han de ser en primer lloc parcials i només quan és irremeiable l'acomiadament passar a ser totals.

Lluita contra el frau i Pla contra l'explotació laboral: En el tercer trimestre del 2014 es van realitzar a Espanya 10.249.294 hores il·legals cada setmana, és a dir, hores que excedeixen de les 42 setmanals, que d'haver-se convertit en llocs de treball haguessin donat feina a 286.284 aturats. Amb aquestes hores il·legals es podrien haver creat 86.284 llocs de treball que tinguessin la durada mitjana de la jornada habitual, 35,8 hores. Amb les 10,25 milions d'hores il·legals l'atur hagués pogut disminuir entre un 5,0%, amb jornada a temps complet, i un 5, 3% si utilitzem la durada mitjana de la jornada. Les hores il·legals han suposat a la Seguretat Social una minoració de la seva recaptació de prop de 2.400 milions d'euros.

El socialistes proposem un pla contra l' explotació laboral que inclogui la modificació de part de l'ordenament jurídic i exigirà al Govern que posi en marxa dues campanyes d'inspecció de treball: una per a combatre la precarietat i una altra per descobrir els contractes a temps parcial, que en realitat són a temps complet.

RECORTES CERO:

1) Resposta: NO. Explicació: Això no es podria imposar com a llei, ja que la rendibilitat en les empreses difereix. En empreses públiques que tinguessin la rendibilitat per a això podria aplicar-se i en altres privades incentivar. També en empreses "no productives", administració ... podria aplicar fixant el treball per objectius setmanals, i incentivar que si s'aconsegueixen en 30 hores es disposi d'un dia lliure.

2) Resposta: SI. Explicació: Sotmès a complir objectius, i condicionat al fet que no incrementi el cost de l'adminsitració perquè sinó seria una càrrega afegida per als sectors que produeixen la riquesa. Exemple: Correus pot funcionar per objectius de repartiment, diari, i un cop complert el treballador està lliure. Modernitzant altres processos administratius es podria aconseguir en diversos treballs.

3) Resposta: SI. Explicació: Les hores extres podran estar pactades amb els treballadors. Amb un màxim de 20 mensuals. Per atendre variacions en necessitats de producció. No s'han de prohibir les que siguin legals, ja que per a molts treballadors és el mitjà d'acumular estalvi. A partir de 20 mensuals haurien de generar una ocupació nou.

RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS SOCIALS I CÍVIQUES: CGT-FESIM, CONC, IAC, UGT, USOC; ACP, FRONT

CÍVIC, MAREA PENSIONISTA, PAH, XSUC-SOCIALISME21

CGT-FESIM

1) Resposta: SÍ. Explicació: Estem situant la reducció de jornada com l'única forma de garantir el repartiment del treball i de la riquesa. A les nostres plataformes ja es troba aquesta reivindicació, adaptada a cada empresa.

2) Resposta: SÍ. Explicació: En coherència amb la primera resposta, evidentment.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Ja lluitem contra les hores extraordinàries i la flexibilitat que encobreix aquest mateix fenomen en festius extraordinaris. Lamentablement hem de lluitar contra els sindicats institucionals com UGT i CCOO que signen i promouen la realització d'hores extres en les empreses reforçant la manca de consciència entre les plantilles que només veuen aquesta manera com augment dels seus salaris. Amb això posen cada vegada més difícil la conscienciació de la classe obrera per lluitar contra les hores extres.

CONC

1) Resposta: NO. Explicació: Estem d’acord en que cal avançar en la reducció real de jornada. Ara mateix cal concentrar-se en eliminar les hores extres obligades, les no remunerades, el contracte a temps parcial no desitjat i arribar a les 35 hores efectives. La reducció a 30 hores no es pot donar sols en el marc de l’Estat Espanyol i sense un ferm control de l’economia submergida i més precaritzada. Estem però a favor d’iniciar el debat.

2) Resposta: SI. Explicació: Mitjançant la negociació col·lectiva, promovem la reducció de jornada, la flexibilitat per reduir jornada si la persona treballadora ho necessita sense reducció equivalen de salari, la substitució d’hores extres pagades per descans etc.

3) Explicació: No ens presentem eleccions, el nostre objectiu ara és la semana deles 35 hores, coincidim en els objectius continguts en les dues últimes preguntes.

IAC

1) Resposta: SI; 2) Resposta: SI ; 3) Resposta: SI

UGT

Explicació: Aquestes preguntes entenem que van més dirigides als partits politics. La nostra organització no te aquestes competències legislatives ni presenta programes electorals.

Tot i així mitjançant la negociació col·lectiva intentem arribar a acords en matèria de jornada laboral que tendeixin cap a la reducció d’hores de treball. La reducció de les hores de treball sense afectació al salari ha de estar a l’horitzó de les millores que es facin al mercat de treball. La redistribució del treball i la millora de les condicions laborals, així com el rigorós compliment de les lleis en matèria laboral: prevenció, igualtat,evitar les hores extres, i lluitar contra aquelles que sistemàticament emmascaren situacions contractuals fraudulentes es part de la nostra raó de ser i per tant formen part de la nostra acció sindical a les empreses.

Hem denunciat aquestes situacions conjuntament amb la Coordinadora de persones aturades de Catalunya.

Ens hem adherit al manifest de la Campanya per les 30 hores.

USOC

Explicació: Com a organització sindical, la tercera de Catalunya en representativitat, compartim aquest objectiu de rebaixar la jornada laboral sense perjudici del salari. D’altra banda, tot sabem, que repercutiria de forma més que evident en la disminució de la taxa de desocupació.

ACP

1) Resposta: SÍ. Explicació: Tot i que no som un partit polític, entenem que la lluita contra la desigualtat passa per la distribució del treball que és la forma digna d'aconseguir una millor distribució de la renda. En una societat sana i avançada la vida no ha de girar al voltant del treball, tots han de treballar per viure i no viure per tabajar o buscar feina.

2) Resposta: SÍ. Explicació: En la mesura de les nostres possibilitats exercirem pressió perquè els qui ocupin càrrecs públics no s'oblidin d'aquest plantejament.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Intentarem ser canal per denunciar aquestes situacions d'abús que ens allunyen de la justícia i només poden qualificar-se de robatori als qui no tenen posició de força per frenar aquests abusos.

FRONT CÍVIC CATALUNYA

1) Resposta: SÍ. Explicació: El FCSM no és una força política que tingui com a objectiu presentar-se a les eleccions, però som una organització que ens proposem l'impuls del debat de programes i la confluència en totes les expressions de mobilització entorn a uns valors de canvi social. La reducció de jornada laboral sense disminució de salari, la implantacion de mesures concretes des de les institucions en aquesta direcció, la promocion de l'ocupació de qualitat i de marcs laborals que limitin les hores extres formen part dels valors que promou el FCSM.


MAREA PENSIONISTA

1) Resposta: SÍ: Explicació: En una societat com l'actual, on la productivitat augmenta sense parar, no té sentit que una gran part de la població en edat de treballar es trobi parada, ni que la que treballa ho faci amb uns horaris excessius. S'ha d'avançar cap a un veritable repartiment del temps de treball.

2) Resposta: SÍ. Explicació: La Marea Pensionista donarà suport qualsevol mesura tendent a aconseguir un repartiment del temps de treball, per reduir la desocupació. Considerem que un dels majors vivers de creació d'ocupació, és l'atenció a la gent gran i amb problemes de salut o mobilitat.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Donarem suport totes les mesures de la Coordinadora d'aturats, que vagin encaminades a acabar amb les hores extres. És inacceptable que se segueixin realitzant milers d'hores extres (moltes d'elles sense cobrar), ja que no són necessàries, menys encara amb cinc milions d'aturats.

PAH

1) Resposta: SÍ ; 2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ

XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. Explicació: Tot i que no som un partit ni candidatura donem suport a la proposta.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Donem suport a les iniciatives i mobilitzacions del moviment de persones sense feina per pressionar a les diferents administracions a favor de l'aplicació de les 30 hores setmanals.

3) Resposta: SÍ. Explicació: També donem suport a les iniciatives i mobilitzacions del moviment de persones sense feina per pressionar a les diferents administracions a favor de la prohibició i penalització de les hores extres il·legals i de la seva limitació als treballs d'emergència.

2. Derogació de la Reforma Laboral i del sistema de precarietat laboral

Exposició de motius: La Reforma laboral del Reial decret llei 3/2012 lluny de facilitar la generació d'ocupació ha provocat la destrucció de més d'1 milió de llocs de treball en el primer any de la seva aplicació, ha reduït els drets laborals i les garanties d'una negociació col · lectiva justa i amb això ha forçat una devaluació salarial intensa i perllongada en el mercat laboral, i com a corol · lari ha estès els contractes escombraries i la pobresa entre els treballadors i treballadores. Per crear ocupació digna i estable és necessari derogar la reforma aquesta reforma laboral, així com tota la legislació que afavoreix la precarietat laboral i recuperar la gestió de la contractació laboral a través de les oficines públiques d'ocupació.

Preguntes: 1) Estàn d'acord en incorporar en el seu programa la derogació de les últimes reformes laborals, particularment del Reial decret llei 3/2012, així com de tota la legislació que facilita la precarietat laboral, i recuperar la gestió de la contractació de manera exclusiva en les oficines públiques d'ocupació ?. 2) Es comprometen en el seu àmbit competencial a no aplicar el Reial decret llei 3/2012, a garantir el treball digne i estable, i per tant a no privatitzar ni precaritzar l'ocupació en la seva administració, i en cas d'estar prèviament privatitzada a recuperar-la en condicions d'ocupació pública i estable?

RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS POLÍTIQUES I CANDIDATURES: CUP, EUiA, ICV, PODEM (BARCELONA),

PROCÉS CONSTITUENT, PSC, “RECORTES CERO”

CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: I tant. Per què ja està incorporat, de fet i fa temps, al nostre programa la derogació de tota la legislació regressiva que ha diluit, minvat o anul·lat drets socials fonamentals que havia costat dècades de lluites conquerir.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Així és. Començant per a aquelles persones que treballen en el si de la nostra organització i proseguint –com ja hem fet– en la remunicipalització de serveis públics privatitzats o externalitzats maldestrament. La CUP aposta per un sector públic que sigui clau i puntal del blindatge de drets socials que no poden caure en la perversió mercantilista: sanitat, educació, pensions.

EUiA:


ICV:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Creiem que la reforma laboral ha estat un instrument per facilitar l’acomiadament més que no pas per crear llocs de treball i, per tant, cal derogar-la i recuperar els elements de negociació col·lectiva. Respecte dels serveis d’ocupació creiem que han de ser els serveis públics els que planifiquin i gestionin les polítiques actives d’ocupació.

2) Resposta: SÍ. Explicació: L’ocupació estable i de qualitat a les administracions públiques ha de ser una fita, no només pels propis treballadors i treballadores sinó també per l’efecte exemplaritzant sobre la resta de sectors de l’ocupació.

PODEM (Barcelona):

1) Resposta: SÍ. Explicació: Derogar l'actual reforma labora és una de les prioritats ja que, dia a dia, contribueix a la precarització del mercat laboral.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Definitivament, és més, cal recuperar aquelles privatitzacions que demostren ineficients i que fa pagar per duplicat al ciutadà. Per exemple: Aigües Ter-Llobregat.

PROCES CONSTITUENT:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Considerem del tot necessari la derogació de les dues últimes reformes laborals. tant la del PSOE del 2010 com la del PP del 2012, ambues suposen un atac greu als drets de les treballadores i treballadors.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Considerem que és necessari revertir la situació de precarietat generalitzada. Som conscients que fa anys que la política laboral de les administracions públiques aposta per la externalització i, per tant, per la precarització de les feines i les vides de les treballadores i treballadors. Cal revertir la situació i transformar les feines precàries que que ha generat l'administració en feines dignes.

PSC

1), 2) Explicació: Des del Parlament hem instat de manera reiterada al Govern de la Generalitat a sol·licitar al Govern de

l'Estat la derogació de la reforma laboral de 2012 atesos els seus efectes negatius, de destrucció i precarització de l'ocupació, alhora que ha contribuït a la devaluació salarial, l'increment de les desigualtats socials i la pobresa.

És necessari recuperar els drets laborals i socials que han estat arrabassats amb la reforma laboral impulsada pel PP i CiU.

Anteriorment teníem un model de relacions laborals que, malgrat les seves deficiències, preservava fonamentalment les claus d'equilibri de poder en les relacions entre treballadors i empresaris. Claus d'equilibris de poder que es manifestaven, per exemple, en la regulació de l'acomiadament col·lectiu, amb l'autorització administrativa com a element final dels expedients de regulació d'ocupació. La intervenció de l'autoritat laboral era un element d'equilibri de poder a la negociació d'expedients de regulació d'ocupació. Equilibri de poder que es manifestava també en la regulació de la negociació col·lectiva. Hi havia clars equilibris de poder en la regulació de la negociació col·lectiva, i en les relacions entre treballadors i empresaris en els elements de presa de decisions empresarials.

Amb aquesta reforma laboral ens trobem però, amb un model completament diferent, un model que el que fa és un canvi de paradigma i aposta per un model més autoritari de relacions de treball. Es conceben les prerrogatives empresarials i el poder empresarial com un element central del model i sobretot s'assigna al poder empresarial la capacitat d'adaptació i de flexibilitat i millora de la competitivitat. L'anterior reforma laboral era un model més equilibrat que buscava els equilibris mentre que la reforma del PP dissenya un model que és molt més autoritari; un model menys participat sindicalment, on les organitzacions sindicals tinguin menys poder en la presa de decisions empresarials i en l'àmbit de la negociació col·lectiva, per tal que pugui consolidar el model de competitivitat econòmica que el PP vol per a la nostra economia, que és, ni més ni menys, un model de devaluació salarial. El PP volia la devaluació salarial i per arribar-hi calia passar per sobre dels models d'equilibri de poder entre treballadors i empresaris. (perquè, encara que nosaltres rebutgem tots dos, el model de relacions laborals ha canviat i la devaluació salarial és un fet).

La reforma del PP ha devaluat l'instrument d'equilibri de poder que és la negociació col·lectiva. Ho ha fet a través de dues vies fonamentalment:

- acabant amb la ultra-activitat dels convenis col·lectius (un any després de la denúncia del conveni, aquest es mor, això és el que s'anomena la pèrdua de la ultra-activitat dels convenis col·lectius)

- portar la negociació col·lectiva a l'àmbit de l'empresa, però deslligada de la negociació col·lectiva sectorial.

És a dir, la prioritat de la negociació col·lectiva en l'empresa és absoluta i no està condicionada per la negociació col·lectiva del sector. Però estem en un país on més del 86% de les empreses tenen menys de 10 treballadors en les plantilles, el que significa que, o bé no tenen representants, o els que tenen estan molt febles en termes de poder. En aquestes condicions, la negociació col·lectiva de l'empresa no és negociació col·lectiva, és la imposició del poder unilateral de l'empresari signat col·lectivament per una representació dels treballadors inexistent o sense poder.

La combinació d'ambdós elements està fent desaparèixer la negociació col·lectiva. L'any 2013 passarà a la història com l'any on un menor nombre de convenis col·lectius tenen efecte sobre les relacions laborals i des de la reforma, hem reduït a la meitat la cobertura de la negociació col·lectiva ja que sempre havíem tingut entre 10 i 11 milions d'assalariats amb convenis col·lectius.

Davant d'això, el PSC proposa:

1. Recuperar l'ultra-activitat dels convenis col·lectius perquè era l'equilibri de poder en l'àmbit de la negociació de convenis col·lectius;

2. Recuperar l'autonomia col·lectiva. Els sindicats han de recuperar la gestió la negociació col·lectiva del nostre país, perquè és veritat que és bo que hi hagi més negociació col·lectiva a l'empresa, però també que són els sindicats els que han de dirigir com han de ser aquesta negociació en la seva relació amb els convenis col·lectius sectorials.

Un altre dels elements centrals d'aquesta reforma que marca també aquesta pèrdua de l'equilibri de poder i aquest guany de poder empresarial: la pèrdua de l'autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius. El discurs que es feia per justificar aquesta pèrdua era que calia reformar tota la regulació de l'acomiadament perquè era necessària per aconseguir més flexibilitat interna a les empreses. Es deia que amb les noves mesures hi hauria menys acomiadaments i més flexibilitat interna i que anàvem a tenir més suspensions i reduccions jornada. El fet és que la suspensió i reducció de jornada segueixen sent marginals enfront dels acomiadaments.

En poc més de dos anys hi ha hagut un abaratiment i facilitació dels acomiadaments, un reforçament molt intens dels poders empresarials, un debilitament dels processos de negociació col·lectiva, i un debilitament molt fort de la participació de les organitzacions sindicals en el govern de les relacions de treball i del propi diàleg social en el govern de les polítiques d'ocupació i les polítiques socials.

Es tracta d'un nou model de relacions laborals i hem de tenir en compte que no és una cosa purament temporal, sinó un canvi de paradigma. Des del PSC volem situar-nos en una situació de proposta davant la societat sobre quin és el model de creació d’ocupació i de relacions laborals.

En el model de creació d'ocupació s’ha d'apostar pel treball de qualitat per tenir un model amb equilibri de forces entre treballadors i empresaris, més dialogat, més consensuat, més equilibrat i més democràtic. El PSC defensa les propostes següents:

- no al contracte d'emprenedor

- recuperació de la ultra-activitat dels convenis col·lectius

- recuperació dels equilibris de poder en les relacions de treball i del diàleg social com a forma de fer polítiques en el marc de treball i en el marc de relacions laborals.

El PSC aposta pel desenvolupament d’una política econòmica que impulsi el canvi de model productiu per a una ocupació sòlida i de qualitat.

RECORTES CERO:

1) Resposta: SÍ. Explicació: L'alternativa no pot ser abaratir l'ocupació i empitjorar els drets. L'alternativa és crear riquesa i ocupació. La reforma laboral no afavoreix lel ocupació estable, ni incentiva la inversió, i elimina drets.

2) Resposta: SÍ. Explicació: S'ha de recuperar tot el públic rendible venut. L'ocupació pública ha de ser estable però sotmès a criteris de producció. Cal eliminar tot tipus de fórmules abusives (en pràctiques, ....) Però han d'existir criteris de rendibilitat i mesurament del treball.



CGT-FESIM

1) Resposta: SÍ. Explicació: La reforma laboral és un atemptat a la raó i als drets guanyats per molts anys d'avenços socials. Derogació ja!!

2) Resposta: SÍ. Explicació: En el nostre sindicat no apliquem les reformes laborals i apliquem propostes més avançades en matèria de jornada i conciliació de la vida laboral i familiar.

CONC

1) Resposta: SÍ. Explicació: La Reforma laboral ha destruït ocupació i precaritzat el treball, no crea llocs de treball. Creiem que el servei d’intermediació públic és l’únic que garanteix la igualtat de tracte a les persones en atur.

2) Resposta: SÍ. Explicació: No ens presentem a les eleccions, però el que proposeu és el que defensem en els espais de concertació i negociació col·lectiva que ens son propis.

IAC


UGT

1) Resposta: SÍ. Explicació: Dos anys després del decret de la reforma laboral, ja es poden confirmar els efectes negatius que ha que tingut contra el mercat de treball i l’economia i, especialment, contra els treballadors i les treballadores. És temps suficient per afirmar que la reforma laboral ha portat més crisi en lloc de recuperació econòmica. Ha estat l’atac més fort contra els drets dels treballadors i les treballadores en democràcia, amb conseqüències demolidores: creixement de l’atur, augment de la temporalitat i la precarietat laboral, retallada de salaris generalitzada, augment brutal dels expedients de regulació d’ocupació, conflictivitat laboral, increment de la parcialitat no volguda, bloqueig de la negociació col∙lectiva, empitjorament de les condicions laborals de les dones, emigració de joves... La reforma laboral, segons van anunciar els seus ideòlegs, havia de crear més ocupació i incorporar més flexibilitat interna per mantenir llocs de treball. Doncs bé, abans de la reforma laboral hi havia a Catalunya 775.000 persones aturades; després de dos de reforma laboral en tenim 820.400 persones a l’atur. Al regim general de la Seguretat Social hi havia afiliades 2.354.893 persones abans de la reforma; avui n’hi ha 2.224.734. És evident el creixement de la desocupació i la destrucció de llocs de treball i l’increment del treball precari i l’augment de la pobresa i la desigualtat. S’ha produït una retallada generalitzada i sense causa dels salaris i de les condicions laborals en general, gràcies a la modificació dels articles 41 i 82 de l’Estatut dels Treballadors. Les retallades salarials, juntament amb la no aplicació de les revisions salarials pactades i la inaplicació dels convenis sectorials han provocat una pèrdua de poder adquisitiu als treballadors i treballadores

que supera el 20%. Al mateix temps, s’han utilitzat els ERO per acomiadar al personal amb més antiguitat i rebaixar les condicions laborals dels que s’han quedat a l’empresa. Dos anys després de l’entrada en vigor de la reforma laboral podem dir que avui tenir treball ja no és garantia de sortir de la pobresa. La negociació col∙lectiva, tant en l’empresa com a nivell sectorial, s’ha convertit en una eina per al xantatge permanent per part de les empreses i les patronals, arribant a una situació de bloqueig generalitzada, de pèrdua de la ultraactivitat que ha provocat un augment de la conflictivitat laboral en forma de mobilitzacions, judicialització o vagues. Una reforma laboral i uns governs que diuen als seus joves “si voleu treballar, marxeu!”. Un país amb un atur juvenil com el nostre és un país sense futur. I els que trobin feina, siguin joves o no, serà de manera parcial i temporal, i a canvi d’un salari ínfim. És a dir, que treballarem per ser pobres. Difícilment amb aquesta situació es pot sortir de la crisi econòmica.

(Més info consultar els diferents informes al respecte publicats per la UGT http://www.ugt.cat/documentacio/cerca-de-documents/?wpfb_s=reforma+laboral&submit=Search)

2) Resposta: SÍ. Explicació: Nosaltres no som una administració i entenem que alguns aspectes de la pregunta no ens son aplicables. En tot cas, la nostra voluntat com a organització és l’aposta pel treball digne i estable. La situació de crisis econòmica ens ha portat malauradament a haver de prendre mesures d’ajustament de plantilles, mesures que s’han fet sempre pactades amb els treballadors i consensuades, respectant al màxim els drets de les persones treballadores.

USOC

Explicació: Com a organització sindical no podem estar més d’acord en la proposta que es fa. La darrera reforma laboral només ha fet que destruir l’ocupació i precaritzar les condicions laborals, tant de l’àmbit de l’administració pública, com de l’empresa privada. Plana com una espasa de Damocles sobre els caps de milers de treballadors i treballadores sobre els que s’inatal∙la unes relacions laborals badsades en el temor i la superioritat d’una de les parts.

ACP

1) Resposta: SÍ. Explicació: Aquesta legislació no flexibilitza les condicions de treball sinó que lliura la decisió, modificació, interpretació, etc. a una de les parts, el que és inadmissible.

2) Resposta: SÍ. Explicació: En la mesura de les nostres possibilitats exercirem pressió perquè així actuïn els que ocupin càrrecs públics.


1) Resposta: SÍ. Explicació: L'FCSM no només proposa la derigación de les últimes reformes laborals, sinó que en el concret ha participat de manera molt activa en les mobilitzacions realitzades contra la darrera reforma laboral. De fet vam néixer en el marc d'aquesta mobilització i seguim proposant la seva anul·lació immediata, molt més com és perfectament visible que en lloc de crear ocupació, el que s'ha produït és reducció de salaris, acomiadaments massius i extensió del treball submergit (en particular les hores extres no retribuïdes, en el marc de contractes per moltes menys hores).

2) Resposta: SÍ

MAREA PENSIONISTA

1) Resposta: SÍ. Explicació: La Marea Pensionista, incorpora en el seu document de treball per enviar als partits, entitats socials... la petició de la derogació del Reial decret llei 3 / 2.012, de manera que coincideix en aquest punt amb els objectius de l'Assemblea d'Aturats.

2) Resposta: SÍ.

PAH


XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. Explicació: Creiem necessari impulsar un front el més ampli possible entorn de l'objectiu de derogar les reformes laborals que s'han eliminat drets laborals i facilitat la precarietat que empobreix i augmenta la desigualtat.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Donem suport a les mobilitzacions socials per pressionar les administracions a no aplicar aquest decret i la legislació que estableix la precarietat laboral.

http://www.ugt.cat/documentacio/cerca-de-documents/?wpfb_s=reforma+laboral&submit=Search

http://www.ugt.cat/documentacio/cerca-de-documents/?wpfb_s=reforma+laboral&submit=Search

3. Per una Renda Garantida de Ciutadania

Exposició de motius: La dimensió i durada de l'atur ha provocat un augment insuportable de la pobresa. A Catalunya més de 2.2 milions de persones es troben per sota de l'índex de pobresa relativa, i més de 600.000 en el de pobresa severa. En l'art 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya s'estableix el dret a una Renda Garantida de Ciutadania per a totes les persones en situació de pobresa que els permeti atendre les seves necessitats bàsiques amb dignitat. En l'actualitat s'està tramitant al Parlament de Catalunya el projecte de llei per una Renda Garantida de Ciutadania després de presentar-se una Iniciativa Legislativa Popular avalada per 121.191 signatures.

Preguntes: 1) Votaran al Parlament de Catalunya a favor del text del projecte de Llei de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania? 2) En el cas de produir-se l'avançament electoral ¿donaran suport a la tramitació d'aquest projecte de llei per la via d'urgència i votaran a favor del text?



CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Hem votat a favor i ho tornarem a fer tants cops com calgui.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Per suposat. El debat sobre les rendes mínimes vitals i la seva implementació immediata és radicalmentg urgent atesa l’esquema de col∙lapse i emergència social que afecta 1’6 milions de persones a Catalunya, mentre les PIRMI només arriben a 32.000 persones. És a dir una situació real de desamparement social a les amples majories que pateixen la desigualtat, l’exclusió i la marginació social.

EUiA:

1) Resposta: SÍ ; 2) Resposta: SÍ.

ICV:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Crec que no calen més explicacions perquè hi hem donat suport des dels inicis.

2) Resposta: SÍ

PODEM (Barcelona):

1) Explicació: Estem en procés d'elaborar la proposta de Podem respecte a la Renda Basica que fonamenti en base a altres factors que la renda garantida no contempla. No podem determinar a dia d'avui el sentit del vot, que entenem tendirà al SI.

2) Sense resposta i explicació.

PROCES CONSTITUENT:

1) Resposta: SÍ. Explicació: En cas de tenir pràctica parlamentària

2) Resposta: SÍ. Explicació: En cas de tenir pràctica parlamentària

PSC

1), 2) Explicació: La proposta d’una Renda Garantida de Ciutadania ha de donar resposta a les necessitats bàsiques d’una gran part de la ciutadania catalana que veuen com la manca de feina o d’ingressos els aboca a una situació d’exclusió social que els condueix cap a una situació de precarietat. La RGC ha de ser la resposta a la preocupant situació econòmica que pateix la majoria de la ciutadania de Catalunya i, per tant, una qüestió d’emergència social i de justícia. Des del PSC volem que hi hagi un debat en profunditat i s’articulin respostes a la redistribució de la riquesa i la reforma de l’Estat del Benestar.

L’objectiu de la RGC és garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa, assegurant els mínims d’una vida digna de les persones i garantir el dret subjectiu del complement de renda per aquelles persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica

El PSC ha recolzat la recollida de signatures de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, però s’ha de tenir present que no hem consensuat amb les entitats socials que impulsen la ILP el redactat final de la Iniciativa Legislativa Popular.

El PSC dóna suport al projecte de Llei de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, però presentarem esmenes en la seva tramitació parlamentària, tal i com vàrem traslladar a la comissió promotora des de l’inici de la ILP i com diem a les compareixences parlamentàries que estan tenint lloc actualment. Tenim algunes aportacions importants a incorporar al tràmit legislatiu tot i que ara prioritzem que es situï a l’agenda política del país la situació d’emergència social per sobre de l’agenda identitària i que es produeixi un debat en profunditat sobre les garanties que ha de prestar l’Estat del Benestar.

La situació de precarietat d’un terç de la població és la prioritat política i obrir el debat en profunditat, i poder escoltar, analitzar, debatre i actuar per tal d’assegurar a tothom una garantia de rendes per viure en dignitat. Des del PSC creiem que important que s’incorporin les següents aportacions a la Renda Garantida de Ciutadania:

- Un pla de treball social i laboral que acompanyi a les persones en el seu procés d’autonomia personal i laboral amb l’objectiu de l’autososteniment.

- La implicació de totes les administracions. La RGC ha de tenir una estructura federal amb el finançament dels Pressupostos Generals de l’Estat i de la Generalitat, i la gestió de la Generalitat, els ajuntaments i les entitats socials especialitzades.

- Redistribució de la riquesa. En paral∙lel a la seva posada en marxa, s’ha d’aprovar la reforma fiscal i de les prestacions socials necessàries per a garantir la viabilitat de la renda garantida de ciutadania.

El passat 21 de juliol de 2014, els representants de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania van presentar un escrit al Parlament on es demanava que “la tramitació parlamentària de la ILP-RGC es fes de forma realment urgent, i s'evitessin totes les actuacions que tinguin com a conseqüència el retard en la tramitació de la ILP-RGC”, i des del Grup Parlamentari Socialista es dóna recolzament a aquesta sol·licitud.

RECORTES CERO:

1) Resposta: NO. Explicació: No en els termes de la proposta actual. Si en aquests termes: "Cap aturat sense subsidi, cap subsidi sense ocupació productiu". És a dir tot parat de cobrar aquesta renda proposta; però a canvi de realitzar un treball de mitja jornada i dedicar una altra mitja a formació o recerca de empleo. Aquests llocs de treball de mitja jornada poden abastar desenes de necessitats socials per cobrir segons l'especialitat de l'aturat; (des construcció fins a assessorament, des ensenyament fins cura del patrimoni públic...).

2) Explicació: No tenim presència al Parlament. Defensem la redistribució de la riquesa davant del repartiment del treball. La renda mínima universal ha d'anar lligada a la creació de riquesa per a la societat de qui la percebi.



CGT-FESIM

1) Explicació: Estem d'acord amb aquestes propostes però no tenim presència al Parlament.

2) Explicació: Estem d'acord amb aquestes propostes però no tenim presència al Parlament.

CONC

1) Respuesta: SÍ; Explicació: No tenim Diputats al Parlament, reclamarem però el compromís als partits polítics.

2) Resposta: SÍ. Explicació: No tenim diputats però expressem reiteradament que cal aprovar ja la ILP sense canvis substantius.

IAC


UGT

1, 2) Explicació: La UGT no és un partit polític i per tant no votarà al Parlament. La UGT de Catalunya és membre de la comissió promotora de la ILP per tant hem participat en la redacció, en la recollida de signatures i en la defensa posterior de la mateixa (3).

USOC

Explicació: La USOC, com ve defensant de fa temps, donarà suport a que el Parlament legisli sobre una renda mínima garantida a les persones que així ho necessitin. En un Estat Social i de dret, la política ha d’estar al servei

de les persones per a pal·liar les situacions de necessitat. Darrerament estem descobrint que la política està al servei dels interessos d’algunes persones.

ACP

1) Explicació: La Renda Garantida de Ciutadania és una arma potentíssima contra la desigualtat. Aconseguir ens situaria en un nou escenari en el qual caldria seguir lluitant però des d'una posició de relativa força.

2) Explicació: Alternativa Ciutadana Progressista no participa d'conteses electorals i no té càrrecs públics però compartim que aquesta llei és necessària amb urgència.


1) Resposta: SÍ. Explicació: Tot i que el FCSM no és una força política, defensem des de fora del Parlament la proposta de RGC, en la ILP participem activament. Seguirem efectuant un ferm seguiment del seu debat al Parlament i exigint que les forces poltiques la trammiten el més aviat possible, atès que les seves prestacions tenen un caràcter d'urgència per a un important col·lectiu de la ciutadania que avui travessa una situació econòmica i soail molt Garve a conseqüència de la crisi. És ara que s'ha de desenvolupar l'estatut en aquest camp.

2) Resposta: SÍ.

MAREA PENSIONISTA

1) Resposta: SÍ. Explicació: La Marea Pensionista, no solament coincideix amb aquests plantejaments, sinó que en la seva pròpia proposta inclou com un dels seus punts primordials, una pensió mínima de 1.000 euros, quantitat que considerem essencial per poder mantenir una vida digna avui dia.

2) Resposta: SÍ. Explicació: La Marea Pensionista donarà suport i ajudés en tot el que pugui a la Coordinadora d'aturats, per aconseguir que la Renda Garantida de Ciutadania sigui una realitat en un futur pròxim.

PAH


XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. Explicació: L'ampli suport popular que ha rebut aquesta proposta de llei, a través de les mocions aprovades en els ajuntaments i en les signatures recollides ha de ser considerat com un autèntic mandat de la voluntat popular al Parlament. Exigim per tant la seva aprovació sense retallades d'aquesta proposta de llei.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Com a entitat de la societat civil pressionarem en aquesta direcció.

4. Pel dret als serveis bàsics d'aigua, gas i electricitat per a les persones sense feina i /o baixos recursos

Exposició de motius: L'extensió i intensitat de la desocupació i la pobresa ha provocat que centenars de milers de persones no puguin pagar les factures dels serveis bàsics d'aigua, gas i electricitat, el que ha ocasionat el tall d'aquests serveis per les empreses subministradores. Fins a la data la legislació de la Generalitat de Catalunya no ha recollit fidelment el contingut de les mocions aprovades al Parlament sobre pobresa energètica. Mentrestant l'impacte de la pobresa energètica s'amplia i s'intensifica en la societat.

Preguntes: 1) Estàn d'acord en establir per llei el dret als serveis bàsics d'aigua, gas i electricitat, i per tant la seva gratuïtat, per a les persones i famílies vulnerables, sense feina o baixos recursos?. 2) Estàn d'acord en condonar el deute acumulat per impagament d'aquests serveis a les persones i famílies vulnerables, i que sigui càrrec dels grans beneficis de les empreses subministradores?



CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Absolutament d’acord. Hauria d’estar obligat i penat per llei, perque presten serveis bàsics. En aquest sentit, donem ple suport a l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Estem absolutament d’acord. No només per evidents motius polítics i socioeconòmics,

sinó i també per un plantejament ètic. És un despropósit i una vergonya que tres de les majors prestatàries d’aquests serveis hagin guanyat en els darrers 500 dies més de 9.000 milions d’euros en beneficis nets. Amb l’1,3% dels beneficis de Gas Natural, Endesa i Iberdrola es pot acabar amb la pobresa energètica a l’Estat espanyol.

EUiA:

1) Resposta: SÍ. ; 2) Resposta: SÍ.

ICV:

1) Resposta: SÍ. Explicació: En tots dos casos hem presentat iniciatives parlamentàries en aquests sentit.

2) Resposta: SÍ.

PODEM (Barcelona):

1) Resposta: SÍ. Explicació: Les diferents entitats que lluiten per acabar amb la pobresa energètica han elaborat informes que seran inclosos en el programa de Podem.

2) Resposta: SÍ. Explicació: La solució de la pobresa energètica, no passa per endeutar més a les famílies en situació de precarietat.

PROCES CONSTITUENT:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Cal treballar per canviar l'economia de l'ajuntament, cal mirar de sortir d'aquest sistema basat en món financer. Caldria treballar per integrar la moneda social no especulativa a les institucions i a les empreses i potser aquesta seria una de les manera d'entrar-hi, pagar serveis bàsics amb moneda que no sigui possible entrar-la en el món dels mercats financers. Pagar a les empreses amb moneda que hagin de canviar per bens o serveis.Un altre punt important a tenir en compte és el retorn de les infraestructures energètiques i d'altres serveis bàsics a la ciutadania per a què siguin propers i adaptats a les necessitats. La re-municipalització dels serveis.

2) Resposta: SÍ

PSC

1) Explicació: Actualment, a Catalunya, moltes de les llars catalanes no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. Estem parlant, segons les entitats socials, que al voltant de 300.000 famílies aquest hivern no podran tenir un habitatge en una temperatura adequada. El PSC defensa que totes les persones han de tenir dret a viure en una habitatge digne on es garanteixi l’accés als subministraments bàsics, i són les administracions públiques les que han de garantir aquests drets. El passat 23 de desembre de 2013 el Govern va aprovar el Decret Llei 6/2013 pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, però hem pogut comprovar que aquest Decret ha esta ineficaç, ja que només 800 famílies s’han pogut acollir a ell.

És per això que des del Grup Parlamentari Socialista, a través de diferents mocions i propostes de resolucions presentades al Parlament, s’ha demanat al Govern de la Generalitat, que garanteixi, a través d’una nova legislació, el mínim necessari per impedir la suspensió de tall de subministrament d’electricitat, aigua i gas durant tot l’any per a les persones i famílies que estan en condicions de vulnerabilitat, condonant el deute per impagament d’aquests serveis.

El passat 30 d’octubre, el Parlament va aprovar una moció sobre polítiques socials que va presentar el Grup Parlamentari Socialista, per la qual el Govern ha de presentar de forma immediata un nou Decret Llei de pobresa energètica per ampliar el període d’aplicabilitat a tot l’any i incorporar els instruments de suport econòmic, com un fons de suficiència energètica amb aportacions diverses per afrontar els impagaments per a totes les persones que no arribin a l’1,5 de la renda de suficiència de Catalunya i no puguin afrontar el deute.

Hem de tenir molt present que en aquests moments són els ajuntaments i entitats a través del serveis socials bàsics els que estan fent front a les factures impagades de moltes famílies. És una burla a la ciutadania dir que no la Generalitat no pot fer res pel recurs d’inconstitucionalitat del Govern del PP. Només la manca de voluntat política explica la inacció per part dels dos governs.

RECORTES CERO:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Mentre no es resolgui l'ingrés d'uns diners en aquesta família és clar. La primera mesura per afavorir que tothom tingui accés a aquests serveis bàsics és eliminar tots els impostos indirectes sobre ells: l'aigua porta 4 impostos i la llum 3. Una factura de 20 euros es converteix en 40 pels impostos. La segona mesura és que aquests serveis bàsics que es basen en un patrimoni de tots (energia, aigua, sol ...) han de ser

públics, més quan són empreses públiques rendibles que van ser privatitzades. Eliminant el benefici empresarial privat, de nou poden baixar els seus costos.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Els diners per a això ha de sortir de rebaixar tots els sous de gestors per sota de 3.500 euros mensuals. I eliminar tot tipus de dietes i pagaments complementaris als consells i directors.

RESPOSTES DE LES ORGANITZACIONS SOCIALS I CÍVIQUES: CGT-FESIM, CONC, IAC, UGT, USOC; ACP, FRONT CÍVIC, MAREA PENSIONISTA, PAH, XSUC-SOCIALISME21

CGT-FESIM

1) Resposta: SI

2) Resposta: SÍ. Explicació: Per descomptat. Les empreses subministradores són una xacra social i la seva privatització no ha fet més que acumular el capital en poques mans a costa d'empitjorar uns serveis que de ser públics serien més barats i accessibles.

CONC

1) Resposta: SÍ. Explicació: Tot i que no ens agrada tractar parcialment la situació de pobresa, i pensem que cal garantir una renda suficients, en la situació actual, estem a favor de garantir uns subministraments bàsics. Cal impedir els talls de subministraments a persones en situació vulnerable.

2) Explicació: Estem d’acord en que no es pot reclamar deutes impagables. Sobre la manera de condonar-los estem a favor de crear un fons amb una taxa sobre els beneficis de les companyies subministradores.

IAC

1) Resposta: SI ; 2) Resposta: SI

UGT

1, 2) Explicació: Formem part de la Taula per la pobresa energètica de la Generalitat, i que des d’allà estem amb l’Aliança contra la pobresa energètica lluitant per que siguin les empreses i no els ciutadans els que ens fem càrrec de la condonació de deutes.

La UGT ha instat a la Generalitat a crear un fons d’urgència per finançar les despeses energètiques de les famílies en risc de pobresa durant la treva hivernal . De igual forma varem denunciar que el Tribunal Constitucional es manifestes en contra de les persones més febles, reproduïm part de la nota on hi ha el nostre compromís.

“, aquesta vegada bloquejant el decret llei que el passat mes de desembre va aprovar el Parlament de Catalunya per a evitar el tall de subministrament d’electricitat i gas per a les persones en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març.

Precisament, aquesta suspensió pot durar el mateix que anava a durar aquesta “treva energètica”, els cinc mesos de fred, amb l’excusa que aquest decret suposa una discriminació dels consumidors de la resta de l’Estat espanyol. Des de la UGT de Catalunya entenem que aquesta suspensió va més enllà de la desprotecció de les persones en risc de pobresa de Catalunya, i que prioritza el joc polític per davant de garantir la protecció de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, ja que d’altres Comunitats Autònomes sí que poden legislar en favor de la seva població. Quan es va publicar el decret clei 6/2013 que modificava el Codi de consum de Catalunya, la nostra organització va lamentar que aquest no fos més ambiciós i que només aplacés el pagament dels rebuts dels mesos de fred de les famílies més vulnerables, sense solucionar la creixent manca d’accés de les famílies a l’energia per al manteniment i desenvolupament de la vida quotidiana a les llars.

Les solucions al problema de la pobresa energètica a Catalunya s’han pres tard i encara a dia d’avui no estan arribant. Per tot plegat, la UGT de Catalunya denunciem l’allargament infinit que està tenint la resolució d’aquest problema i per això instem al Govern de la Generalitat a la creació d’un fons d’urgència social dotat amb recursos suficients per a poder afrontar les despeses dels consums energètics de les famílies amb menys recursos.

USOC

1, 2) Explicació: La pobresa energètica no deixa de ser una forma de manifestar-se la pobresa en general, la manca de serveis adreçats a les persones amb necessitats. Tots som conscients darrerament de la impugnació al TC del Decret de Pobresa Energètica i alhora de l’aprovació d’una indemnització a l’empresa explotadora de la plataforma gasística Castor, propietat del Sr. Forentino Pérez. Aquests escàndols són inadmissibles en un Estat Social i de Dret. És el Govern de l’Oligarquia per l’Oligarquia.

ACP

1) Resposta: SÍ. Explicació: Si de veritat som una societat el primer objectiu d'aquesta ha de ser garantir un mínim als seus membres. En cas contrari, no mereix el nom de societat.

2) Explicació: Les subministradores de serveis bàsics han d'oferir unes quantitats-base a cada ciutadà o família a preu fixat per l'administració i que aquesta ho satisfaci a les empreses en nom dels que no puguin pagar. El preu d'aquestes quantitats-base ha de cobrir estrictament el cost de proveir aquests serveis bàsics. Qui vulgui quantitats superiors que aboni el preu lliure que fixi l'empresa.


1) Resposta: SÍ. Explicació: L'accés als serveis bàsics nosaltres el considerem un dret humà inalienable, que no pot ser negat per raons d'insuficiència d'ingressos (pensions baixes, absència o baixes prestacions d'atur, etc.). Atès l'injust marc de privatització d'aquests serveis que s'ha produït en el nostre país, procés que ha permès en un marc d'increment de la pobresa, que les companyies privades s'hagin enriquit de manera injusta i desproporcionada, entenem que els costos d'aquest subministrament bàsic a persones en exclusió comprovada, haurien d'imputar al compte de beneficis d'aquestes empreses, i que només si són nacionalitzades de nou, podria pensar-se que l'Administració assumís aquest cost.

2) Resposta: SÍ.

MAREA PENSIONISTA

1) Resposta: SÍ. Explicació: Aquest punt està també recollit en el document de la Marea, i per tant ho fem propi, a més pensem que s'hauria d'anar més enllà. S'ha d'exigir a les companyies que el cobreixin amb els seus beneficis, o en cas contrari nacionalitzar-les.

2) Resposta: SÍ.

PAH


XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. Explicació: L'accés als serveis bàsics ha d'estar garantit per a tothom.

2) Resposta: SÍ. Explicació:

5. Pel dret a l'habitatge per a les persones sense feina i /o baixos recursos

Exposició de motius: Els desnonaments de l'habitatge per impagament de la hipoteca o el lloguer continuen colpejant a nombroses persones i famílies que han perdut la feina i han patit una minva important dels seus ingressos. La paradoxa injusta i cruel és que al mateix temps milions de pisos estan buits en mans de bancs i especuladors. La legislació a Espanya i Catalunya sobre l'habitatge, en lloc de protegir els drets de la ciutadania a un habitatge digne, defensa els interessos de les empreses immobiliàries especuladores, dels bancs i grans propietaris.

Preguntes: 1) Estàn a favor d'una llei que garanteixi el dret de tots els ciutadans es a un habitatge digne i confortable amb un mòdic lloguer que no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar?. 2) Estàn d'acord amb prohibir desnonar de l'habitatge a cap família o persona per impagament del lloguer o hipoteca en cas de trobar desocupada i amb ingressos inferiors a l'Indicador de Suficiència de Renda?. 3) Estàn d'acord en la creació d'un parc públic d'habitatge de lloguer amb els pisos buits sota control de bancs i immobiliàries?. 4) Estàn d'acord amb la dació en pagament com a últim recurs?



CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Avui l’emergència habitacional ho reclama peremptòriament i després de dues dècades de voracitat especulativa cal fixar per llei el preu de l’habitatge, amb topalls màxims, per garantir l’accés efectiu al dret a l’habitatge. Cal intervenir política i legalment per capgirar el cicle especulatiu.

2) Resposta: SÍ. Explicació: En primera instància urgent, cal una moratòria de desnonaments per, posteriorment, arbitrar legalment un nou marc jurídic que protegeixi i no desempari els sectors socials més vulnerables i on caldran, indefectiblement, mecanismes de reallotjament durador.

3) Resposta: SÍ. Explicació: El parc d’habitatges públics és tan minso com ridícul. La mitjana europea és d’un 15%. Aquí no arriba al 2%. A penes, 30.000 pisos. Però a Catalunya hi ha 450.000 pisos buits, mentre la demanda d’habitatge social s’estima en 230.000 unitats. Dels 450.000 pisos buits, 100.000 són de la banca i 80.000 pisos nous. Una vergonya.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Estem d’acord en la dació en pagament com a darrer recurs i de modificar –com demanava la ILP– la llei per legalitzar-ho i sortir de les trampes actuals, que només beneficien el sector immobiliari. A més, cal acompanyar-ho de polítiques socials de reallotjament i de mecanismes de mediació alternativa per assolir lloguers socials.

EUiA:

1) Resposta: SÍ; 2) Resposta: SÍ; 3) Resposta: SÍ; 4) Resposta: SÍ

ICV:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Nosaltres hem estat promotors tant de la llei d’habitatge quer incorpora algunes d’aquestes mesures que l’actual govern no ha desenvolupat, com l’impuls d’ILP i d’iniciatives al Congrés i al Parlament de Catalunya en referència als mateixos temes.


PODEM (Barcelona):

1) Resposta: SÍ. Explicació: Recollim ja en el programa de les europees la necessitat d'aplicar efectivament el dret a l'habitatge recollit a la CE i que no s'aplica. Desenvolupant tota legislació necessària i recuperant la ILP proposada per la PAH.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Evidentment en relació amb el que s'exposa a la pregunta anterior.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Recuperar el parc públic d'habitatge en desús i únicament al servei de l'especulació.

4) Resposta: SÍ. Explicació: La solució ha de ser estudiada cas a cas, per un jutge tenint en compte la situació econòmica de cada família.

PROCES CONSTITUENT:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Càlcul del lloguer proporcional als ingressos i amb el tope que es posa.

2) Resposta: SÍ

3) Resposta: SÍ. Explicació: També s’ha d’aconseguir que els habitatges buits sota control de l’Administració es posin a l’abast dels que ho necessitin.

4) Resposta: SÍ

PSC

1) Resposta: SÍ. Explicació: El PSC defensa un canvi legislatiu que adapti el marc legal a la realitat social i que doni respostes a les necessitats de les famílies en situació de vulnerabilitat. Tota persona té dret a l’accés a un habitatge digne i adequat com a necessitat bàsica, tal i com estableixen l‘article 47 de la Constitució Espanyola i els articles 26 i 47 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És per aquest motiu que és necessari que es desenvolupin polítiques que atorguin garanties reals als afectats per una situació d’insolvència de forma immediata i es garanteixi que no hi hagi cap família sense llar i cap llar sense família. S’han de garantir programes i ajudes destinades al lloguer o al pagament de les hipoteques segons la renda de les famílies.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Els socialistes estem d’acord amb la prohibició de desnonar del seu habitatge a les famílies i persones per impagament del lloguer o de la hipoteca del seu habitatge quan es trobin en situació de vulnerabilitat. A Catalunya els darrers anys, tenint en compte la fragilitat de l’economia de les famílies en situació de vulnerabilitat i l’actual sistema normatiu generat per les lleis hipotecàries i d’arrendament, hi ha hagut un augment dels desnonaments de famílies que ho han pogut fer front a la càrrega del deute dels seus habitatges. S’han d’abordar els desnonaments que es produeixen a través de mesures com la potenciació de la mediació pública com a suport a les famílies per a renegociar el seu deute amb les entitats financeres, i la creació d’un fons social d’habitatge per atendre el dret a l’habitatge a les persones que es vegin privades d’una llar.

3) Resposta: SÍ. Explicació: El PSC, aposta per l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer social com a garantia bàsica del dret a l’habitatge per a les persones amb més dificultats i que no poden accedir a habitatges amb preus de mercat lliure. S’ha de garantir que el màxim nombre d’habitatges buits de Catalunya (i sobretot els que gestionen les entitats financeres que han rebut ajudes públiques) es posi a disposició de les famílies víctimes de la crisi, a preus per sota de mercat.

4) Resposta: SÍ. Explicació: El PSC recolza la regulació real de la dació en pagament com a solució per evitar una càrrega financera de per vida sense res a canvi.

RECORTES CERO:

1) Resposta: SÍ. Explicació: L'abaratiment de l'habitatge depèn d'imposar un preu a la baixa a terra, per el que l'administració té capacitat.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Si el propietari és un banc o gran empresa, ha de tenir una assegurança que li cobreixi aquesta possibilitat. Si el propietari és un particular hauria de poder tenir accés a una assegurança recolzat per l'Estat perquè cobri un % de la quota.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Les ajudes lliurades als bancs han de ser retornades per aquests en diners o en patrimoni valorat al seu preu actual. En aquest cas aquests habitatges formarien el parc públic de lloguer. L'ideal seria desenvolupar cooperatives que gestionin aquests habitatges municipalment; perquè així s'atendria molt més eficaçment a qui les necesita.

4) Resposta: SÍ. Explicació: I s'ha d'aplicar amb caràcter retroactiu. És un robatori quedar-se la casa al banc i seguir cobrant deute al desnonat.



CGT-FESIM

1) Resposta: SÍ. Explicació: La constitució del 78 ja contempla el dret a un habitatge digne (i se suposa que assequible econòmicament). La mercantilització de tot ha fet que l'habitatge ha deixat de ser un dret i ha estat un dels majors negocis especulatius.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Estem en contra de qualsevol desnonament.

3) Resposta: SÍ. Explicació: La pregunta indueix a error. Estem d'acord amb un parc d'habitatge controlat de manera pública, amb igualtat d'oportunitats evitant els tripijocs que han perpetrat partits i sindicats majoritaris i que siguin expropiats als bancs.

4) Resposta: NO. Explicació: Proposem que no es pugui aplicar mai un desnonament i que s'apliquin solucions des d'un fons de garanties pública social per a persones sense recursos.

CONC

1) Resposta: SÍ. Explicació: Estem per un parc públic d’habitatge digne, que el cost del seus lloguers hauria de tenir com a referència el 30% de la renda familiar fins un,màxim de renda . On no arribi aquests parc, calen ajuts per llogues del mercat lliure, amb limitacions de renda i de cost del lloguer, i amb intermediació dels serveis públics. També cal garantir habitatge a qui no té ingressos per pagar un lloguer sigui públic o privat.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Cap desnonament de vivenda principal per manca de recursos econòmics. Pla de pagament o reestructuració o condonació del deute d’acord amb la situació concreta de la persona.(Llei de segona oportunitat)

3) Resposta: SÍ. Explicació: Cal crear un parc de lloguer públic amb pisos buits, no té sentit construir nous habitatges (els recursos que això requeriria, millor a altres fins).

4) Resposta: SÍ. Explicació: Tot i que cal tenir alternatives d’habitatge de lloguer social per qui hagi d’acollir-se a la dació en pagament.

IAC

1) Resposta: SÍ ; 2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ ; 4) Resposta: SÍ

UGT

1) i 2) Explicació: El dia 29 de novembre de 2007, l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya va lliurar al Parlament de Catalunya més de 50.000 signatures per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) de Proposta de llei de mesures urgents per a l’habitatge.Aquesta ILP proposa (3).

3) Explicació: La UGT forma part de la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne que porta a terme una campanya per demanar al Govern i al Parlament la creació d’un Fons Social d’Habitatges a Catalunya i recuperar la figura del lloguer forçós per als habitatges buits propietat d’entitats financeres.

Aquesta campanya –iniciada el 3 de juliol de 2013- està promoguda per Justícia i Pau, L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC), la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, i recull la veu d’entitats veïnals, de consumidors, de joves, de pares i mares i d’entitats i organitzacions socials.

La plataforma crida l’atenció en la coincidència que hi ha una necessitat d’habitatge social a Catalunya i, al mateix temps, existeix la possibilitat real de crear un fons d’habitatges destinat a lloguer social. Per això reclama al Govern de la Generalitat la creació d’aquest Fons Social d’Habitatges, i al Parlament, la recuperació del lloguer forçós pels habitatges buits que estan en propietat d’entitats financeres, com a mesura per fer-ho possible.

4) Explicació: La UGT ha sigut promotora de la ILP de la dació en pagament.

USOC

Explicació: Estem d’acord en que es doni sortida justa a un problema social de proporcions majúscules, provocat per una manca de control i responsabilitat de les autoritats econòmiques, dels Governs que han legislat en la línia de fer possible aquest desastre i també en la participació d’una societat enganyada pel sistema econòmic i polític.

ACP

1) Resposta: SÍ. Explicació: Entenem que un habitatge que no sobrepassi x m2 per habitant és un bé bàsic, ens remetem al que contestat en preguntes mòdul 4.



1) Resposta: SÍ. Explicació: El dret a l'habitatge no només és un dret bàsic recollit en el nostre programa, sinó que aquesta contingut explícitament en la Constitució de 1978. Davant el rescat que s'ha aportat als bancs que posseeixen un important parc d'habitatges, i davant l'escandalosa creació d'un "Banc Dolent" per rescatar de les inversions d'un parc d'habitatges que no podien venderediatamente en marxa un parc d'habitatges de lloguer que podria sustentar el que vostès proposen. En aquest mateix sentit hauria de canviar-se de seguida la Llei Hipotecària, una de les més injustes d'Europa, per protegir les persones afectades per una caiguda involuntària d'ingressos i protegir el seu dret a l'habitatge i per descomptat com a mínim establint la dació en pagament.


MAREA PENSIONISTA

1, 2, 3 i 4) Resposta: SÍ. Explicació: La Marea Pensionista, comparteix totalment aquests quatre punts, ja que a més de ser unes reivindicacions perfectament lògiques i assumibles avui dia per la societat, un dels col·lectius que es veuria sens dubte beneficiat amb aquestes propostes és el dels pensionistes. Per tant a més de donar suport aquestes reivindicacions ajudarem en el que puguem a que aviat es facin realitat.

PAH

1) Resposta: SÍ.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Pero en el caso de un desalojo alquiler en que el propietario sea persona fisica, las administraciones han de garantizar ayuda para pagar el alquiler y si hay desalojo garantizar la alternativa habitacional.

3) Resposta: SÍ. ; 4) Resposta: SÍ.

XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. ; 2) Resposta: SÍ. ; 3) Resposta: SÍ. ; 4) Resposta: SÍ. Explicació:

6. No a les polítiques fracassades d'ajust i austeritat

Exposició de motius: Des de l'esclat de la crisi econòmica internacional i de la bombolla immobiliària a Espanya, les polítiques econòmiques d'ajust i austeritat aplicades lluny de facilitar la superació de la crisi han deprimit l'economia, incrementat la desocupació i la pobresa, afeblit el sistema de drets socials i laborals. La modificació de la Constitució espanyola amb l'article 135, que privilegia els objectius de reducció del dèficit i del deute, deixa sense garanties efectives els drets socials i ciutadans bàsics. La servitud davant els últims tractats de la UE, "euro plus", i de "estabilitat, coordinació i governança", així com la seva traducció en la legislació estatal amb la recentralitzadora "Llei orgànica d'estabilitat pressupostària", han significat una gravíssima i antidemocràtica renúncia del govern de l'estat i del Congrés dels diputats, a la sobirania econòmica i popular que estan obligats a defensar. Aquests tractats i lleis han reforçat la imposició de les polítiques d'ajust i austeritat que destrueixen ocupació, empobreixen i esclavitzen.

Preguntes: 1) Estàn d'acord en trencar amb les polítiques fracassades d'ajust i austeritat, i impulsar una política econòmica que prioritzi la creació d'ocupació digna i estable, la superació de la pobresa a través de la distribució de la riquesa en mans d'una minoria privilegiada, especuladora i corrupta, així com recuperar i reforçar el conjunt de drets socials i polítics de la ciutadania?. 2) Estàn d'acord en derogar l'art 135 de la Constitució espanyola?. 3) Estàn d'acord que Espanya es desvinculi dels Tractats de l'euro-Plus, i del d'estabilitat, coordinació i governança?. 4) Estàn d'acord en derogar la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària?



CUP:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Sí, perquè aquesta és la proposta fonamental de la CUP-AE. Recuperar els drets perduts i construir la democràcia social i econòmica, clau de la democràcia política. Acabar amb el règim de l’austeritat i la deutecràcia, però sortint també del parany fonamentalista del ‘creixement econòmic’ i avançant cap a models postcapitalistes i cooperatius. Només cal pensar que els 10 catalans més rics tenen, ells sols, un patrimoni de 16.000 milions d’euros, tres cops totes les retallades patides des de 2010 (5.300 milions).

2) Resposta: SÍ. Explicació: Ens oposem al “cop de mercat” d’agost del 2011, que legalitza que els mercats financers s’enriqueixen cada dia a costa del sofriment social. Catalunya paga cada dia 6 milions d’euros només en interessos financers. Des de 2008 ha pagat ha més de 10.000 milions només en interessos. Pura voracitat carronyaire dels ‘mercats’.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Estem absolutament d’acord i pensem que els pobles del sud d’Europa han de combatre, revertir i derogar les directius neoliberals imposades per la troika.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Completament d’acord. Perquè és d’aquesta llei d’on surten les pitjors retallades antisocials que hem patit des del final de la dictadura. Gràcies per la vostra lluita.

EUiA:

1) Resposta: SÍ ; 2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ. ; 4) Resposta: SÍ.

ICV:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Totes aquestes mesures formen part dels nostres programes.


PODEM (Barcelona):

1) Resposta: SÍ. Explicació: En Podem estem elaborant un programa a partir de les aportacions de diversos economistes com Vicenç Navarro, Juan Torres i altres, per proposar una nova política econòmica al servei de la ciutadania i no al servei dels poders fàctics.

2) Resposta: SÍ. Explicació: Derogar i reescriure'l per anteposar el pagament dels serveis socials als interessos del deute.

3) Explicació: Aquesta mesura està sent discutida tant pels europarlamentaris com en el si de Podem, així com la resta de tractats comercials com el TTIP.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Sempre que el resultat sigui en benefici dels serveis públics.

PROCES CONSTITUENT:


PSC

1) Resposta: SÍ. Explicació: Creiem que les polítiques d’austeritat i ajust que s’estan liderant des de la UE i que es repliquen a Espanya i Catalunya estan escanyant l’economia del nostre país i provocant una recessió que només fa que agreujar la situació econòmica. Després d’uns anys de crisis i amb l’austeritat com a única recepta podem comprovar com augmenta la pobresa i creixen les desigualtats, i a més, no creix l’economia i, per tant, no milloren les dades d’atur. Des del PSC apostem perquè des d’Europa s’apliquin polítiques d’estímul que permetin generar llocs de treball i fer créixer l’economia, com està passant a EEUU o el Regne Unit. I també defensem una reforma fiscal a nivell que gravi més el capital que no pas les rendes de treball, necessitem una reforma fiscal més justa i progressiva, i una lluita real i eficaç a nivell europeu contra el frau fiscal que permeti generar més ingressos per lluitar contra l’augment de la desigualtat i afavorir la reactivació de l’economia.

2) Explicació: Creiem que cal reformar la Constitució en un sentit federal en el seu conjunt. Pel que fa a l’article 135 creiem que ha de ser revisat de manera que assumint el principi d’estabilitat pressupostària, quedin blindats a la Constitució la despesa en sanitat, educació i polítiques socials. Val a dir, també, que la distribució que està fent l’Estat sobre el dèficit a complir pel conjunt d’administracions és totalment injusta ja que recau molt més sobre les autonomies que sobre el propi Estat centralitzat. Tot i així, cal dir que no està clar que, tot i reformant l’art. 135 de la Constitució no estem obligats igualment a través del Tractat signat per Espanya l’any 2012, el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària. Per tant, la solució per canviar de polítiques no podrà ser només nacional, sinó europea.

3) Resposta: NO. Explicació: El què cal no és desvincular-se del Tractat sinó canviar-lo conjuntament amb la resta de països d’Europa. L’any 2011 Alemanya i França van voler imposar els seus criteris perjudicant els països del Sud, i així avui ens trobem com hi ha països que paguem més interessos que altres, dins la mateixa Europa. Això no té cap sentit i cal canviar-lo. Entre tots. Aquesta és la feina que cal fer, sobretot des dels països del Sud, dir prou i cercar altres polítiques que substitueixin, entre d’altres, aquest Tractat en qüestió.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Tal i com hem dit en la resposta 2, creiem que cal derogar aquesta llei així com creiem que cal reformar l’art. 135 de la Constitució. Tot i així, repetim que si no canviem les polítiques a Europa, seguirem estant obligats a complir amb els objectius de dèficit i d’estabilitat pressupostària via el Tractat signat al 2012. Per això, estem convençuts, des del PSC, que el que necessitem és un canvi de polítiques a Europa que permetin més creixement i millora de les taxes d’atur, desigualtat i pobresa. Això només passarà si es flexibilitzen aquestes polítiques d’ofec i s’estimula l’economia, fent un pas important en la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, així com decidint-nos a realitzar alguns passos en una reforma fiscal a nivell europeu.

RECORTES CERO:

1) Resposta: SÍ. Explicació: Hi ha riquesa de sobres al país per acabar amb l'atur. En el nostre programa desenvolupem detalladament el volum de recursos disponible si com redistribuir la riquesa (www.recortescero.es)

2) Resposta: SÍ. Explicació: Va ser un canvi antidemocràtic, sense consulta ni consens i només afavoreix als tenidors de deute.

3) Resposta: SÍ. Explicació: D'una forma negociada. Europa no és Alemanya. El límit és no acceptar la cessió de sobirania.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Però no per augmentar l'endeutament. No cal endeutar-se per créixer. Hi ha recursos sobrats, som la 15a potència industrial del món. El deute és un parany per al país, no s'usa per créixer.



CGT-FESIM

1) Resposta: SÍ. Explicació: En general tots els canvis constitucionals (impossibles en altres terrenys) que han ordenat des de la Troica i que PP-PSOE han acatat obedientment, són part de l'agressió capitalista que estem patint tota la població treballadors.


http://www.recortescero.es/

CONC

1) Resposta: SÍ. Explicació: L’austeritat (hauríem de dir precarització)ha demostrat el seu fracàs, per generar ocupació cal increment dels salaris , prestacions i depesa pública, més crèdit a les famílies i empreses.

2) Resposta: SÍ. Explicació: No es pot posar els creditor per davant dels drets de les persones.

3) Resposta: SÍ. Explicació: El tractat d’estabilització, etc. Consagra les polítiques d’austeritat que han fracassat i han repartit de manera desigual i injusta el cost de la crisi. La Confederació europea de Sindicats, també el rebutja.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Estem en contra, la considerem anticonstitucional, va contra els drets de la ciutadania i dels treballadors públics.

IAC


UGT

1)SÍ: 2) SÍ: 3) SÍ: 4) SÍ: A totes les preguntes la resposta es: SI. Explicació: La UGT de Catalunya s’ha posicionat en nombroses ocasions contra les polítiques d’austeritat i les seves conseqüències, a nivell europeu, espanyol i català. Aquesta lluita ha encapçalat les convocatòries dels diferents 1 de març, així com a convocatòries de la CES, La Confederació europea de Sindicats.

Les reformes que s’han fet en nom d’aquesta austeritat han comportat destrucció d’ocupació, augment de l’atur i retallada de la cobertura social i dels drets socials i laborals de les persones.

A la nostra web podeu trobar les diferents convocatòries i informes, notes de premsa fets al respecte.

En quant a la reforma del la Constitució, reproduïm el nostre posicionament :

“La UGT de Catalunya manifesta el seu desacord amb la reforma de la Constitució per incorporar en el màxim text normatiu un sostre de despesa, perquè això resta marge al desenvolupament de les polítiques socials i econòmiques dels governs.

A més, aquesta reforma significa una reducció de la despesa social molt important, que en un context de crisi com l’actual, afectaria especialment les persones amb menys recursos i les capes socials més desafavorides. Modificar la Constitució i arribar als consensos necessaris reclama un procés molt complex que farà molt difícil revertir els canvis que s’introdueixin.

En tot cas, el nostre sindicat creu que caldria fixar en el text un mínim que blindi la despesa social, de tal manera que es garanteixi l’accés universal a l’estat del benestar, i els drets a disposar d’una sanitat i educació públiques i de qualitat. Aquest mínim hauria de tenir com a referent la mitjana europea en despesa pública, que actualment se situa molt per sobre de l’espanyola. Per exemple, en matèria d’inversió en educació, la mitjana de referència europea és d’un 6% del Producte Interior Brut.

Aquesta reforma de la Constitució és una decisió política presa de nou al dictat dels mercats i dels dirigents d'Alemanya i França. No hi ha hagut un veritable debat social amb els agents socials, ni cap debat polític; ni tan sols a la cambra, a només tres mesos de la celebració de les eleccions generals.

Per la UGT de Catalunya, una reforma com aquesta ha de ser validada per un referèndum, perquè no emana de les necessitats legítimes d’actualitzar la Carta Magna 32 anys després de la seva aprovació, sinó que neix al dictat dels mercats, cosa que hipoteca qualsevol marge de maniobra dels Pressupostos Generals de l’Estat, i a la vegada de les Comunitats Autònomes i dels Ajuntaments.

La UGT de Catalunya s’afegeix al clam social que s’oposa a aquest tipus de reforma, i exigeix un debat ampli per a modificar, si cal, la Constitució, i introduir-hi els canvis que siguin necessaris, d’acord amb les necessitats del segle XXI.”

USOC

Explicació: La USOC està d’acord en que la política torni a tenir el paper de regulador del mercat per frenar els excessos d’un liberalisme econòmic, que deixa les persones en un segon terme i s’ocupa del capital i dels interessos dels grups financers, de l’economia especulativa.

ACP

1) Resposta: SÍ. Explicació: Cal actuar per aconseguir una distribució de la renda raonable en primera volta, és a dir, amb els ingressos per la feina, no en segona volta, és a dir, amb subvencions, ajudes, arranjaments, pegats, etc.

2) Resposta: SÍ. Explicació: És un lligam de mans per a qualsevol acció de govern, que li impedeix ser sobirà. És, per principi, inacceptable.

3) Sense resposta. Explicació: No els coneixem prou com per pronunciar-nos.

4) Resposta: SÍ. Explicació: Estabilitat pressupostària ha d'haver, però no amb l'encotillament temporal que fixa la llei actual, ha de ser al llarg d'un cicle equilibrant anys bons i dolents. El pressupost just i lògic és el anticíclic.


1) Resposta: SÍ. Explicació: El FCSM ha establert en el seu programa la necessitat de recuperar la sobirania nacional en l'àmbit econòmic, per impulsar una nova política econòmica i un nou model productiu que permeti una societat més inclusiva i la reducció de la pobresa. En aquest sentit les mesures que vostès proposen ens semblen pertinents en aquesta direcció. En particular l'FCSM opina que això hauria de comportar a més el replantejament de la nostra submissió al marc monetari europeu.

2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ ; 4) Resposta: SÍ.

MAREA PENSIONISTA

1) Resposta: SÍ. Explicació: Les actuals mesures de austericidio, impulsades principalment per Alemanya, però seguides sense oposar la més mínima resistència per la majoria de països europeus, ha portat els països del sud d'Europa, a un patiment i una pèrdua de drets terribles, és per tant necessari abandonar aquestes polítiques imposades per la Troyka o abandonar l'euro i concentrar les nostres energies en la creació d'una moneda, que només abasti als països del sud com, Itàlia, Grècia, Espanya i Portugal implementat i desenvolupant les nostres polítiques econòmiques amb els països de nord d'Àfrica i Sud-americans.

2) Resposta: SÍ. Explicació: l'Art. 135 de la Constitució Espanyola mai va haver de ser modificat, el poble mai hauria d'haver permès que això es fes, i més com es va fer, per tant és imprescindible derogar en les condicions actuals, i deixar de fer front al deute injusta, que en el nostre cas suposa més del 60% del deute, ja que aquesta era un deute privat dels bancs, convertida en deute públic per uns interessos totalment aliens a l'interès dels ciutadans.

3) Resposta: SÍ. Explicació: Estem d'acord que Espanya es desvinculi d'aquests tractats he fins i tot de l'euro i d'Europa, una Europa que s'ha fet només per als capitalistes i que abandona als ciutadans, que prefereix salvar bancs abans que persones.

4) Resposta: SÍ. Explicació: La Llei orgànica d'estabilitat pressupostària, ens està deixant sense sanitat, sense educació, sense dependència, i aviat ens deixarà sense pensions, és a dir sense drets i sense llibertats, ja que han de privar-nos de la llibertat per continuar amb aquestes polítiques neoliberals, per tant estem totalment d'acord en la seva derogació.

PAH

1) Resposta: SÍ ; 2) Resposta: SÍ ; 3) Resposta: SÍ ; 4) Resposta: SÍ.

XSUC-SOCIALISME21

1) Resposta: SÍ. Explicació: Per superar la pobresa i la desocupació massiva i recuperar els drets socials és una condició necessària trencar amb les polítiques econòmiques imposades per les institucions de la UE i recuperar la sobirania popular sobre tots els instruments econòmics.

2) Resposta: SÍ. ; 3) Resposta: SÍ. ; 4) Resposta: SÍ.

Notas finales:

(1) Explicació general UNIÓ SINDICAL OBRERA DE CATALUNYA: Tal com estan formulades les preguntes, entenem que estan adreçades a partits polítics. L’opinió sobre el qüestionari que ens formulen està posada de forma més genèrica.

(2) Explicació del PSC all primer bloc sobre la proposta de reducció de jornada que s'estén a altres mesures i propostes: L'OCUPACIÓ HA DE SER EL PRIMER OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÒMICA. CREIXEMENT ECONÒMIC I OCUPACIÓ

La crisi d'ocupació que vivim, exigeix tal com recomana l'Organització Internacional del Treball, posar l'ocupació al centre del debat públic i de les prioritats de la política econòmica. La plena ocupació i l’ocupació de qualitat són els objectius del PSC en matèria laboral. L’exercici del dret al treball per a totes les persones és un dels principis inspiradors de l’acció política del PSC. El treball continua sent essencial per la plena integració social de les persones i és la font primera dels drets de ciutadania a l’atorgar llibertat individual i seguretat material. Per tant, la plena ocupació és un objectiu necessari per a la participació completa de la ciutadania a través de l’emancipació personal i la participació en el progrés d’una societat inclusiva. Reconeixem el valor del treball estable a partir de recuperar el concepte del valor social i econòmic del treball i no sols per la seva consideració mercantilista.

Les actuals relacions laborals no s’ajusten al model productiu que volem. L’economia catalana i espanyola ve d’un model organitzat per a la producció de béns i serveis sobre la base de la competència a partir de la baixa valoració de la força del treball. Les actuals polítiques econòmiques ens estan imposant una agenda basada en la devaluació interna, sense cap contrapartida a canvi, mentre s'ensorra la construcció de l'Estat de Benestar. Davant d’aquestes polítiques cal defensar una sortida democràtica a la crisi, un gran pacte social que apunti cap a un nou model productiu i estigui basat en un nou consens social.

En primer lloc, el PP i CiU han situat el centre de la competitivitat en el mercat laboral, i essencialment en els costos laborals. No es tracta de dubtar de la importància que tenen els costos laborals a l'hora de competir, però, en matèria de costos, hi ha molts altres que no se solen esmentar.

En segon lloc, és evident que rebaixant els salaris s'abarateixen costos i es guanya competitivitat, però s'ha de tenir en compte quins són els nivells de costos laborals absoluts de partida, per comprovar el recorregut d'aquest instrument. I la veritat és que els costos laborals a Espanya se situen en els últims llocs de la UE-15.

En tercer lloc, cal deixar clar que els productes nacionals competeixen directament a l'exterior via preus, no costos laborals. I que moderant els costos del factor treball no implica de forma automàtica que es moderin els preus, si les altres rendes que determinen els mateixos caminen en sentit contrari: els excedents de les empreses i els impostos. No serveix de res que els costos laborals es redueixin, si les empreses ho aprofiten per elevar els seus marges de negoci i no per traslladar aquesta rebaixa als preus que paguen els consumidors pels seus productes o si les administracions públiques eleven simultàniament els impostos sobre el consum castigant doblement a les persones assalariades.

Això és el que porta anys passant al nostre país, en els quals els costos laborals per unitat de producte s'han reduït any rere any en termes nominals, mentre que els excedents de les empreses han crescut en termes agregats a taxes molt elevades, i més en una situació d'escassetat de demanda global com la que travessem.

Davant d'això, la proposta dels socialistes és substituir aquest procés de devaluació salarial unilateral, ingovernable i inassumible, per un veritable pacte de rendes. Aquest pacte de rendes, temporal no més enllà de tres o quatre anys, hauria de ser negociat per sindicats i organitzacions empresarials a través d'un gran acord nacional que fes visible i reconegués el sacrifici que suposa assumir increments salarials per sota de la taxa d'inflació durant un temps, però que, al seu torn, recollís de manera inseparable moltes altres qüestions: • El compromís de recuperació del poder adquisitiu dels salaris com més aviat millor, perquè influirà de manera decisiva en la millora del consum intern. L'esforç s'ha de centrar en la pujada progressiva del salari mínim del país per apropar-lo al 60% del salari mitjà nacional.

• L'establiment de mecanismes pactats i verificables de moderació simultània dels beneficis empresarials, penalitzant el repartiment de dividends i les pujades salarials per sobre de determinat nivell dels directius, i fixant compromisos de reinversió productiva d'aquests beneficis en mesures de manteniment i creació d'ocupació.

• Modificació de les escales salarials, el 1:12. La crisi econòmica està provocant una bretxa social insostenible, augmentant greument els nivells de pobresa ja que el que per a la gran majoria són temps de difícil subsistència per a altres pocs s'han convertit en oportunitat d'enriquiment. El 1:12 on el directiu que més guanyi en una empresa no podrà fer-ho per sobre de 12 vegades el que guanya l'empleat més sota, incloent no només salaris són els complements, productivitats i altres conceptes econòmic-laborals. La implantació progressiva d'aquesta fórmula podria començar a aplicar-se establint com a requisit per poder contractar amb l'administració o perquè una empresa sigui receptiva d'ajudes o beneficis.

El Governs, han de tenir una participació activa en aquest pacte a través de diverses formes:

• comprometent-se a mantenir les polítiques socials durant la vigència del pacte: la sanitat, els serveis socials i l'educació públiques, universals i de qualitat, a més de senyals d'identitat del nostre Estat del Benestar, que els i les socialistes sempre hem defensat, constitueixen una importantíssima font de renda indirecta per al conjunt de la ciutadania, però en major mesura per als que patiran en major mesura l'ajust salarial;

• establint un control efectiu dels preus dels béns i serveis sobre els quals té competència directa i que repercuteixen de forma molt directa sobre la qualitat de vida dels ciutadans (energia, aliments bàsics, etc.);

• dissenyant un marc fiscal estable, que garanteixi la no elevació dels impostos sobre el consum (IVA, taxes) o sobre la renda dels que perceben menors retribucions; escometent immediatament les reformes reguladores necessàries ells sectors que mostren una

evident falta de competència o una pràctica molt imperfecta de la mateixa (carburants, intermediació alimentària, energia, etc.) i promovent directament la moderació dels preus i marges en aquests i en altres sectors amb estructurada oligopoli.

Mentrestant, s’ha d'anar establint les bases d'un nou model productiu que basi la competitivitat de l'economia espanyola en els factors que realment la determinen: la millor educació i major formació del nostre capital humà; una major dimensió i inversió productiva de les empreses i un canvi en la cultura empresarial a curt termini; la investigació i la innovació dels processos productius; una planificació industrial de caràcter estratègic i l'aposta per activitats econòmiques de més valor afegit i coherència ecològica; una organització del treball basada més en la incorporació del talent que del temps de les persones; l'eficiència energètica; i diferenciar el nostre país per la qualitat dels béns i serveis que produeix i distribueix al mercat. Un increment de la productivitat que ha de permetre la recuperació dels excedents empresarials, quan aquests no existeixin; la millora de la competitivitat de les empreses; el creixement de l’ocupació; l’augment de les inversions productives; així com un creixement dels salaris reals.

Hem de ser conscients que davant la greu crisi d'ocupació, no podem limitar-nos a esperar que el creixement econòmic porti de la mà el creixement de l'ocupació. La lluita contra l’atur i la protecció de les persones aturades són la prioritat del PSC. Les xifres d’atur que ens deixa la crisi, els canvis en el model productiu i les expectatives de creixements econòmics moderats o de recuperació lenta ens fan preveure que el ritme de creació d’ocupació pot perllongar en el temps l’existència d’elevats volums de persones en situació d’atur, moltes d’elles amb poca formació. En aquest supòsit, la garantia de les adequades prestacions socials, les reformes de les polítiques actives d’ocupació i la millora i adequació de la formació professional a les noves exigències són més urgents que mai. A més, caldrà posar en marxa plans extraordinaris de lluita contra l’atur a partir de programes temporals proveïts directament des del sector públic. Hem de provocar el creixement econòmic, i per a això cal canviar les polítiques econòmiques desenvolupades a la Unió Europea i al nostre país. I al costat d'això, cal donar suport l'activitat i l'ocupació a través de mesures de xoc. Proposem diferents mesures de caràcter urgent:

1) Comprometre totes les administracions públiques a destinar un 2 per cent del seu pressupost a dotar un fons de polítiques d'ocupació amb el de crear llocs de treball d'interès social per a persones en situació d'atur de llarga durada, especialment majors de 45 anys. Aquest compromís serà efectiu fins que la taxa d'atur no baixi per sota del 15 per cent. La Garantia +45, impulsada pel PSOE, finançaria 200.000 contractacions temporals en llocs de treball a tot l'estat ajustats a la competència i qualificació dels participants. Els beneficiaris serien aturats de llarga durada, que hagin esgotat la seva protecció i majors de 45 anys. El disseny comporta un contracte temporal de sis mesos de durada, a temps parcial, pel 80% de la jornada, amb un salari equivalent al 100% del salari mínim interprofessional. El 20% restant es completa amb un pla personalitzat de recol·locació, ofert a través dels serveis públics d'ocupació o agències de recol·locació.

El Programa PREPARA ha de tornar a la seva fórmula inicial i incloure, durant els propers 3 anys, a persones en situació d'atur que, havent-se beneficiat del mateix amb anterioritat, hagin romàs aturades durant més de 6 mesos, oferint a més en tots els casos orientació i acompanyament professional i especialitzat que els guiï, orienti i motivi en la seva recerca de feina. I, sobretot, hem de modificar i flexibilitzar aquest programa perquè pugui paralitzar i reprendre en el cas que la persona aturada s'incorpori a una feina per menys de 6 mesos.

Activar un pla de rescat per a joves, amb prioritat per a la formació dels que van sortir del sistema educatiu per anar a treballar sense haver estudiat. Els socialistes exigim al govern el compliment de la Resolució 301/X del Parlament, sobre la situació de la joventut, en tots els seus apartats. A més de presentar a les Comissions de Joventut i d'Empresa i Ocupació el Pla de Garantia Juvenil de Catalunya, amb el pressupost, objectius i indicadors previstos, així com el grau d'assoliment.

4) Reactivació i impuls de les polítiques actives.

S'han d’anteposar les polítiques actives d'ocupació com a polítiques de primer ordre. Els socialistes ens hem marcat uns objectius: aconseguir l'1,5% del PIB per a aquestes polítiques. Aconseguir que el 20% dels aturats realitzin cursos de formació, cicles formatius de grau mitjà i superior, i fins i tot el desenvolupament formatiu “d’itinerari individual", per a tots els treballadors que ho sol∙licitin. Per això s’han augmentar les capacitats de les persones aturades donant oportunitats de la seva reinversió en la vida laboral, és una de les més importants, per la seva incidència en les possibilitats de l'aturat de trobar feina, d’incrementar la productivitat i la competitivitat.

Ens plantegem reactivar les polítiques actives reconeixent, entre d’altres accions, nous drets de les persones treballadores en els processos d'intermediació. En aquest sentit, totes les persones registrades en els serveis públics d'ocupació tindran dret com a mínim a:

• 15 hores a l'any d'orientació laboral.

• 30 hores a l'any de formació per a l'ocupació, que podran acumular fins a tres anys en un màxim de 90 hores.

• 15 hores de tutoria especialitzada en acompanyament a la gestió de la seva col∙locació. Així mateix, totes les persones majors de 35 anys podran acreditar efectivament la seva professionalitat segons el Sistema Nacional de Qualificacions.

Els socialistes volem que la nova llei de la FP vagi acompanyada d'un pla nacional d'acreditació i qualificació professional que permeti a les més de 400.000 persones a Catalunya amb mancances de qualificació poder accedir a un itinerari personalitzat de formació per acreditar la seva experiència professional i/o qualificar-se per poder obtenir un lloc de treball.

5) Reforç del servei públic d'Ocupació

És necessari reforçar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per convertir-lo en l'organisme públic d'ocupació referent per a les persones que busquen feina i per a les empreses que necessiten cobrir llocs de treball.

S’han d’impulsar programes de formació que incloguin pràctiques o experiència laboral en sectors emergents, adreçats a joves i a persones desocupades de llarga durada en activitats sostenibles (serveis ambientals, energies renovables, turisme, rehabilitació i edificació sostenible, atenció sociosanitàia, ecodisseny de productes i serveis, etc.)

Incloure en els programes de promoció econòmica un pla específic de subvencions i ajuts per a la creació d'ocupació en els àmbits assenyalats per la Comissió Europea en la seva Comunicació: "Cap a una recuperació . generadora d'ocupació" com són la contractació en l'economia ecològica, l'atenció sanitària i les tecnologies de la informació i la comunicació més flexibilitat en la prestació d'atur.

Més endavant, s'ha de dissenyar un sistema de prestacions que penalitzi la destrucció d'ocupació no justificada. D'aquesta manera, el percentatge en què contribueixen les empreses a sufragar el sistema s'haurà d'elevar en proporció al nombre d'acomiadaments improcedents que realitzin.

(3) Compareixença de la UGT a la Comissió del Parlament: I també voldríem deixar clar des d’un bon principi que nosaltres som promotors d’aquesta iniciativa legislativa popular, només venim a recolzar els arguments que han posat damunt la taula, com a promotors, doncs, les persones que varen venir a presentar aquesta iniciativa. I que, evidentment, i això és una cosa que ens omple d’orgull..., és que nosaltres hem participat, jo crec, en una de les principals iniciatives que ha tingut la societat civil d’aquest país per lluitar contra la pobresa.

I, sincerament, sempre està bé que la societat civil, doncs, encapçali determinades lluites, i és evident que estem molt satisfets d’haver participat des d’un bon principi en aquesta lluita, perquè entenem que és un primer pas per eradicar la pobresa a casa nostra.

Des de la UGT de Catalunya sempre hem defensat que per sortir d’aquesta crisi necessitàvem un nou model econòmic i social, un nou model econòmic i social que havia de tenir dues potes: un primer canvi de model productiu, però un segon –i per nosaltres, complementari i molt important–..., havíem de tenir un model propi de protecció social, un model propi de protecció social a Catalunya que tingués com a únic fonament garantir la vida digna als ciutadans i ciutadanes del nostre país. La veritat és que per acomplir aquest objectiu, el de garantir una vida digna als ciutadans i ciutadanes del nostre país, vostès, senyors diputats i diputades, tenen tots els instruments al seu abast. Tenen un instrument fonamental que és el nostre Estatut d’autonomia: només s’ha de complir el que diu l’article 24.3. I a nosaltres, sobretot, el que ens importa i el que ens interessa és que, acomplint aquest precepte de l’Estatut d’autonomia, acomplim també un repte que jo crec que és molt important: passem dels principis declaratius de l’Estatut d’autonomia, que percep la ciutadania com un mer principi i una bona voluntat, a fer un dret real que realment afecti la vida de les persones, i els ciutadans i ciutadanes d’aquest país percebin que realment els afecta a les seves vides quotidianes.

Molts es deuen preguntar pel moment, si és oportú, si no és oportú. Per nosaltres, el moment és més que oportú. És més que oportú perquè estem en una forta crisi econòmica que ha comportat, sota el nostre punt de vista, una forta deslleialtat amb la ciutadania: quan la ciutadania més necessitava l’estat del benestar, amb les retallades se’ls han anat retirant les xarxes de protecció. I la renda garantida de ciutadania, per la nostra organització, ha de ser la principal xarxa de protecció social que han de tenir els nostres ciutadans i ciutadanes.

La veritat és que ens trobem en un punt que la cohesió social al nostre país està en perill. I està en perill, doncs, perquè tenim un escenari complex. Jo no us tornaré a repetir les dades de pobresa, que segurament tothom us ha fet servir les mateixes, però aquest estiu la UGT de Catalunya presentàvem un estudi que es deia Treballem per ser pobres, i presentàvem el rostre real de la nova pobresa al nostre país. Tothom coneix l’altra, però ens interessava presentar quin era el nou rostre de la pobresa a casa nostra. Doncs, bé, vàrem fer una estimació: mig milió de catalans, 543.000 catalans que tenen feina, estan en risc de caure en la pobresa. Calculàvem que 560.000 persones en aquest país tenen un salari baix i que en quatre anys els treballadors i treballadores d’aquest país han perdut un 10 per cent de poder adquisitiu. Hi havia un aspecte d’aquest estudi que ens preocupava moltíssim, que és l’increment de la taxa de pobresa després de les transferències socials, que s’incrementava gradualment amb els anys. I a nosaltres això ens posava sobre avís i ens deia que realment estava fallant quelcom: les transferències socials.

I, finalment, posàvem fa poc sobre paper quins han sigut, sobre els salaris, els efectes de les darreres reformes laborals. A causa de les retallades de sous públics, la inaplicació dels convenis fruit de la reforma laboral, etcètera, els treballadors d’aquest país han perdut entre el 5 i el 35 per cent dels seus salaris, i només hi ha una cosa que s’incrementa: els treballadors i treballadores d’aquest país que cobren el salari mínim interprofessional, que hem passat del 8 per cent al 12 per cent. Amb aquesta radiografia, nosaltres entenem..., i ens preocupa, ens preocupa moltíssim, cap a on anem, i entenem que estem a temps d’evitar la fractura social a casa nostra, perquè no hi ha res que ens preocupi més que la fractura social, que té una conseqüència que és una societat dual entre rics i pobres, que realment cada dia hi ha més distància i és més inequitativa.

Jo he sentit..., he tingut l’oportunitat d’estar uns deu minuts aquí abans i he sentit diferents coses, i m’agradaria deixar-ne clara una: la renda garantida de ciutadania no és una renda universal, és un complement. A ningú desincentiva d’anar a treballar. A mi m’agradaria que els senyors diputats i diputades intentessin viure amb 664 euros al mes; que algú m’expliqui si algú hi vol viure, sincerament. I l’únic que intenta aquesta iniciativa legislativa és assegurar una vida digna als ciutadans i ciutadanes d’aquest país. I una vida digna, precisament, perquè entenem que hi ha tres elements que estan superats. Creiem que la Llei del PIRMI està superada, i entenem que el PIRMI està superat pels canvis que es varen fer a corre-cuita, amb nocturnitat i «alevosia» un estiu. Sincerament, si del PIRMI n’hem de fer un tema universal, quan és un programa amb una dotació pressupostària tancada, doncs..., realment, a nosaltres aquest és un fet que ens preocupa moltíssim. I també entenem, i ens preocupa moltíssim..., aquí s’ha posat en relleu i es parlava que si això desincentivava l’ocupació. Jo crec que el principal desincentivador de l’ocupació i dels que estan aturats per buscar feina..., mirin, en aquest país la gent vol trobar feina, i els primers que desincentiven moltes vegades la cerca de feina són la baixada i la rebaixa en polítiques actives d’ocupació, que els pressupostos generals de l’Estat ja ens diuen que vindrà una altra destralada. Per això, nosaltres entenem que, evidentment, primer és l’ocupació, però que la renda garantida de ciutadania pot ser un bon complement per a aquelles persones que en aquests moments es troben en una pitjor situació. I pot ser un bon complement, doncs, perquè es reactivarà el consum, perquè evitarà el conflicte social i fomentarà la cohesió social, i, en tercer terme, perquè incrementarà la possibilitat de participació social.

Avui compareixem en un dia que per als sindicats és important, avui és 7 d’octubre. A vostès molt segurament no els diu res, però el 7 d’octubre és el Dia Internacional pel Treball Digne. Jo recordo..., quan fa deu anys vàrem començar, la Confederació Sindical Internacional va declarar el 7 d’octubre el Dia del Treball Digne, parlàvem de Nicaragua, parlàvem del Perú. Jo vaig organitzar el primer Dia del Treball Digne, i parlàvem de països..., del Senegal, i parlàvem d’aquests països. Però és que avui parlar de treball digne és referir-nos a casa nostra, avui parlar de treball digne, doncs, és referir-nos als treballadors a temps parcial que no volen treballar –i que la renda garantida de ciutadania seria un bon complement, perquè és un temps parcial no desitjat–..., i avui parlar de treball digne a casa nostra és recuperar drets i incloure’n de nous, i no desballestar l’estat del benestar. I nosaltres entenem que la renda garantida de ciutadania pot ser un bon complement a totes aquestes polítiques.

(4) Que el 65% del sòl que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació es reservi a habitatge de protecció pública.

Que d’aquest 65%, el 70% es reservi per a habitatge de protecció pública en règim de lloguer indefinit, i el 30%, en règim de compra.

Que la Generalitat destini una partida no inferior al 7% del seu pressupost a les polítiques públiques d’habitatge.

El nostre sindicat va presentar la ILP per donar resposta al problema de l’habitatge, que ja en aquella època era una de les principals preocupacions de la nostra societat, especialment de la gent jove, perquè els preus d’aquest bé de primera necessitat, en plena bombolla immobiliària, havien augmentat de manera espectacular i l’oferta de lloguer era insuficient i també cara.

Entre l’any 2000 i 2006, el preu del metre quadrat a Catalunya havia augmentat un 114%, mentre que els salaris havien crescut un 13% de mitjana. Això obligava les famílies, en el millor dels casos, a endeutar-se fins a límits insostenibles, i a dedicar cada vegada més salari a la compra d’habitatge. Segons dades d’aquell moment de l’Observatori Jove de la Vivenda a Espanya (OBJOVI), una persona jove a Catalunya havia de destinar el 69,4% del seu salari a comprar un habitatge.

Tanmateix, al juliol del 2008 el Govern de la Generalitat va comunicar a l’Avalot que els grups parlamentaris de PSC, ERC i ICV havien decidit presentar una esmena a la totalitat, i la ILP va quedar en un calaix. Fins ara.

Ara el Parlament de Catalunya, obligat per llei, ha convocat l’Avalot a presentar i defensar la ILP en el ple. I des de la nostra organització flipem. Flipem amb un Parlament que ens convoca per debatre una ILP set anys després d’haver-la presentat. Una ILP que demanava canvis legislatius urgents per a un problema que, com s’ha vist amb el pas del temps, havia de llastrar una part important de la societat. Una ILP amb 50.000 signatures de suport, l’única via de participació política i proposició legislativa que es permet a la ciutadania, i que en el seu moment els partits del Govern es van permetre el luxe d’ignorar. I, a més, set anys després, ens convoquen amb set dies d’antelació. I després se sorprendran que els ciutadans i les ciutadanes clamin per una regeneració democràtica de la vida política.

Des de l’Avalot creiem que, tot i que tard, la nostra ILP té més sentit que mai. Que continuem necessitant mesures urgents per a l’habitatge, perquè l’accés a la vivenda continua sent complicat per a moltes persones, especialment per a la gent jove, amb uns nivells d’atur elevadíssims, cada cop més precarietat, temporalitat i parcialitat, i uns salaris indignes. De fet, la taxa d’emancipació juvenil a Catalunya l’any 2014 era del 25%, quan l’any 2007 era del 33,7%.

COORDINADORA DE ASAMBLEAS DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE CATALUNYA

2015 04 25 Informe Encuesta Catala

Documents

Transcript of 2015 04 25 Informe Encuesta Catala