Diumenge 17 de gener de 2016 — 18:30 h — Auditori Plana de l’Om

Los exiliadosrománticos

resamicsemprenenun viatgesensemotiuaparent.Algunspodriendirqueestractadecremarlesúltimesnausdelajoventutmentrequed’altresparlarandeladecadènciadelgèneremasculí.Losexiliadosrománticosparlaunamicad’aixòid’altrescosesnomenystranscendents,durantuntrajectellargialhoracurtenelqualelspersonatgesvanalatrobadad’amorsidíl·licsialhoraefímers,ambl’únicamissiódesorprendre’sasimateixosideseguirsentint-sevius.

TARGUMENT

Cartell de la pel·lícula Los exiliados románticos

Nacionalitat: EspanyaAny: 2015Durada: 70 min.Direcció: Jonás TruebaProducció: Javier LafuenteFotografia: Santiago Racaj Edició: Marta VelascoMúsica: Tulsa Versió original espanyola i francesa, italiana, alemanya i anglesa subtitulada a l’espanyol

FITXA TÈCNICA

2000 Cero en conciencia (curt)2010 Todas las canciones hablan de mí2013 Los ilusos2015 Los exiliados románticos

FILMOGRAFIA

Vito Sanz, Francesco Carril, Luis E. Parés,Renata Antonante, Isabelle Stoffel, Miren Iza, Vahina Giocante.

FITXA ARTÍSTICA

DIRECTOR JONÁS TRUEBA

Los exiliados románticosJonás Trueba

otserperfugirdel’etiqueta de“fillde”,elcineastaJonásTrueba(Madrid,1981),segonageneraciódedirectorsdecinemadelasevafamília(elseupareéselgranFernandoTrueba),s’ocultasovintsotadiferentspseudònims,comJonásGroucho.Enqualsevolcas,ésinnegablequel’herènciadelseupare,undelsdirectorsdecinemamésprestigiososdelnostrepaís,vaferquedesdenensentísunfortdesigde

P dedicar-seacrearpel·lícules,igualtambéqueelseuoncle,DavidTrueba.DesprésdedirigirelcurtmetratgeCeroenconciencia,treballaenelsguionsdeMás pena que Gloria(2000)iVete de mí(2005),deVíctorGarcíaLeón,iEl baile de la Victoria(2009),deFernandoTrueba.DebutaenelllargambTodas las canciones hablan de mí,ambunamarcadainfluènciadelanouvelle vaguepresenttambéenlessevesduesposteriorspel-

lículesLos ilusos(queestableixunjocdevasoscomunicantsamblasevanovel·laLas ilusionesiLos exiliados románticos, PremiEspecialdelJuratialaMillorMúsicaalFestivaldeMálaga2015.Hadirigittambéalgunsvideo-clipsperNachoVegasoElHijo.Col·laboraendiversosmitjansdecomunicacióiescriuunblogperaldiariElMundoqueesdiuEl viento sopla donde quiere.

Los exiliados románticos

ENTREVISTA

entrevista jonás truebaCuento de verano

Los exiliados románticos desprèn un inconfusiblearoma rohmerià...

Elfetquelamajoriadeperio-distesambelsqualsheparlatciteuaRohmerésunacosaque,d’unabanda,m’alegramolti,del’altra,emdeixaunamicaaclaparat.M’alegraperquèesmentar-loimplica,encertamanera,reconèixerqueRohmersegueixviuiquealgúqueperamiésuncineastaimportan-tíssim,d’algunamaneratambéhoésperaaquestsperiodistes;emsorprènperquèaquestaésunapel·lículamoltpocintel·lectualitzadai,apriori,noexistiaaquestareferènciadirecta,encaraquesuposoqueésunacosaquehiéssempre.Defet,duranteltreballprevialrodatgevasucceirunacosamoltbonicarelacionadapre-cisamentambtotaixò.VaiganaraprelocalizarambMiguelÀngelRebolloivamferpartdelviatgequanencaranosabíemniquinapel·lículafaríem.Te-níemclaronvolíemanar,llocsenelsquehihaviagentqueensacolliaperdormir,iaixòensvaservirpercrearlaruta.Totiaixí,caliadeterminarelsllocsexactesaonrodar.Fèiemfotosdepossiblesescenarisixerràvemsobrelapel·lícula,queencapcass’assemblavaal

quefinalmenthaacabatsent,almenysnoenaquellmoment.Enunad’aquestessessionsdefotos—recordoqueenfèiemmoltíssimes—MiguelÁngelemvadir,“aixòésmoltrohmerià”ijolivaigrespondrequesí,queperunaqüestiódecoloraquellllocemrecordavaaLa rodilla de Clara(ÉricRohmer,1970).QuanvamtornaraMadrid,livaigen-senyarlesfotografiesaunamicmentrelicomentavaquehavienestatfetesaAnnecyiqueemre-cordavenmoltaltítolenqüestióalqueellemvarespondre,“lò-gic,La rodilla de Claraesvarodarallà”.Hevistaquestapel·lículavintvegadesienelmomentdeseleccionaraquestllocnos’emvaacudirpensarqueestàvemenelllocexacteenelquèesvarodar.Tambéhededirquesem-prehepensatqueRohmer,comeratanbo,haconvertitenunlloccomúalgunacosaquefor-mapartdelseuunivers:posesaduespersonesparlantenunparccentralverdisempresurtalgúdientqueaixòésrohmerià.

Hi ha certs detalls que també recorden a ell, com aquest prolongat pla dels arbres...

Vaigestiraraquestpla.Perme-tre’nsallargaraquestenquadra-mentiquedar-nosrespirantl’ai-re...Empassaelmateixamblallargaconversadelsopar,ésdelescosesquemésm’agradende

lapel·lícula.Teniaclarquevoliaferunaseqüènciademenjarixerrameca,enlaqualespoguésparlardecosestanabsurdesidisparscoml’emigració,l’exilipolític,lesfestes,Saloual’estiuoMarcoFerreri;s’estàparlantdevintcosesabsurdesi,desobte,totsesquedencallatsisesentelcamiódelesescombrari-esalcarrerqueindicaquereal-mentestàhavent-hiunsilenci;aquestinstant,aquesttempsmortquenormalmentnoapa-reixenlespel·lícules,perquètotestàmoltmesurat,emsem-blaqueésund’aquellspetitsdetallsalsquet’agafesperquèelcinemas’assemblimésalavida.Alfinalhiés,enelsarbresienaquestsilencimésqueengairebéqualsevolcosaquepu-guisfer.

Davant l’aparent lleugeresa de la pel·lícula, justament en aquesta xerrada durant el sopar, es tracten temes d’una rellevància inqüestio-nable, aquest contrast entre el to i els temes és voluntari?

Perlescircumstànciesenquèenstrobemesparlamoltd’aqueststemes,crecqueelcinemahadeser-hi,hadepren-dreregistredelescoses.Arabé,peramihad’aconseguirunaaltracosaqueéstanessencialomésquel’anterior,queésconstruirintensitats,vivènciesquevaginmésenllàdelsnostres

desastres,hadesobrepassarelnostrediaadia.Emveniadegustmésquemaiferunapel-lículaqueetrecordaquecalriure,quehihacosesboniquesicrec,enunsentitgairebépolí-tic,queelcinematél’obligaciódemostraraquestescosessobre-totquanestanmésocultes.

Sense deixar de bandaallò altre...

Ésquel’altreestàenl’ambient.Laideadel’emigracióse’tcola,igualqueaLos ilusos(2013)escolavalacrisiencaraquenotinguéslavoluntatdetractaraquesttemad’unamaneradi-recta.

Un altre dels grans temestorna a ser l’amor...

Alfinalm’adonoquemaiheexplicatveritablementunahis-tòriad’amordeparella,sempreesticexplicantcomelprincipi,elfinal,l’abans,l’epíleg,aveu-resialgunavegadasóccapaçdefer-neunasobreelnucli.Sempreesticcomcomptantelsplecs,lesirregularitatsoelsdubtesdedesprés,l’amoreneltempsdedescompte.[...]

Enric AlberoCaimán CdC nº41