1

2016.11.08 Dossier de premsa

RETEMA

http://www.retema.es/noticia/aeas-recibe-120-propuestas-de-ponencias-para-su-difusion-en-la-xxxiv-edicion-de-sus-j-

NfvJz

La Asociación Española de Abastecimientos

de Agua y Saneamiento (AEAS) ha recibido

un total de 120 propuestas de ponencias para

su difusión en la próxima XXXIV edición de sus

Jornadas Técnicas, que tendrán lugar en

Tarragona los días 24, 25 y 26 de mayo de

2017. Este encuentro contará con la

colaboración de la Empresa Municipal Mixta

de Aguas de Tarragona S.A. (EMATSA) como

entidad anfitriona y con la participación

del Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT).

Las 120 propuestas, englobadas en distintas

áreas temáticas relacionadas con el ciclo

integral del agua, han sido presentadas por

aquellos expertos del sector integrados en las

organizaciones de los miembros colectivos,

colaboradores o protectores de AEAS, así

como miembros individuales, canalizándose a

través de las Comisiones y Grupos de Trabajo

de la Asociación.

Entre las más numerosas, cabe destacar

aquellas relacionadas con el área de

tratamiento de aguas residuales. Asimismo,

se ha recibido un número importante de

propuestas de ponencias relacionadas con

temas más transversales o corporativos y que

influyen en el funcionamiento de los organismos

y empresas que gestionan los servicios de agua urbana.

También tendrán su protagonismo en las jornadas aquellos temas relacionados con normativas recientes y aspectos

jurídicos de interés, así como los últimos avances en nuevas tecnologías y su aplicación en el ciclo urbano del agua

en forma de software predictivo, para la ayuda en el control o la toma de decisiones.

El Órgano Permanente Coordinador de Comisiones de AEAS dará a conocer, en los próximos días, aquellas

ponencias finalmente seleccionadas y que serán impartidas durante el trascurso de las Jornadas.

El programa técnico de las jornadas se complementará con el Salón Tecnológico del Agua, donde las empresas más

representativas del sector mostrarán su actividad y expondrán sus últimas novedades.

Una edición más, las XXXIV Jornadas AEAS constituirán el principal foro de encuentro, a nivel nacional, de

profesionales, empresas e instituciones para el debate y transferencia de conocimientos de aquellos aspectos que

suscitan mayor interés relacionados con el ciclo integral del agua.

2

2016.11.08 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/7707/cargol/poma/segueix/colonitzant/forma/imparable/riu/ebre

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

ha conclòs este mes de novembre una

nova campanya de prospeccions de

cargol poma entre Xerta i Amposta,

una mesura preventiva per reduir el

risc d'introducció en el Domini Públic

Hidràulic, d'esta perillosa plaga i el cert

és que campanya rere campanya el

nombre d'exemplars trobats a la llera

del riu va augmentant.

En total s'han retirat 6.863 exemplars

adults i 8.509 postes. A més, en esta

ocasió, s'ha instal·lat nova cartelleria

divulgativa sobre espècies invasores

amb la instal·lació de dos panells

informatius a la resclosa de l'assut de

Xerta, i un cartell informatiu en el nou

embarcador de Tortosa. Però res se'n

sap, de moment, de la barrera elèctrica

que havia d'instal·lar la CHE per evitar

la propogació del caragol riu amunt i

que es mantè aturada per un

conflicte de patents.

Els treballs de prospecció s'han realitzat entre els municipis de Xerta

(Baix Ebre) i Amposta (Montsià). Segons la CHE "s'ha comprovat i

assegurat que el tram de riu comprès entre Xerta i Tortosa continua

sense presència de cargol poma", de manera que els treballs s'han

centrat "en la retirada de postes i adults entre Tortosa i Amposta".

"S'ha fet un gran esforç en el control d'aquest cargol invasor",

assegura la CHE, treballant setmanalment en jornades diürnes i

majoritàriament, nocturnes (17 setmanes ininterrompudes en total)

perquè el descastament de l'espècie fos més efectiu. Les tasques

s'han realitzat tant des piragua com des riba, i analitzant les dades,

"s'evidencia l'efectivitat dels mateixos al reduir-se en gran mesura el

nombre de femelles reproductores presents", subratllen.

En 2014, la Confederació va modificar les normes de navegació en el

tram del riu Ebre entre Flix i Tortosa, a Tarragona, com a acció

preventiva contra la propagació del cargol poma, confinant les

embarcacions en este tram.

La CHE realitza prospeccions periòdiques des de finals de 2013 per eradicar els exemplars d'aquesta

espècie invasora en el tram entre Xerta i Amposta.

3

2016.11.08 Dossier de premsa

http://www.aguaita.cat/noticia/7703/campanya/pels/sediments/impulsa/mocio/demanar/desembassament/dels/pantan

s

La 'Campanya pels Sediments',

impulsada al 2015 per entitats com

SEO/BirdLife, la Plataforma en

Defensa de l'Ebre i Ecologistes en

Acció, entre altres, han presentat una

moció per demanar a les

administracions competents la

"mobilització dels sediments" que

s'acumulen als embassaments de

Riba-roja i Mequinensa, per lluitar

contra la regressió i la subsidència

del delta de l'Ebre. La moció reclama

la consideració de tota la conca del

riu Ebre com "un gran ecosistema" i

que es plantege un "tractament

específic" per als sediments a partir

d'un pla de gestió, més enllà dels

cabals ambientals. Les associacions

que la impulsen reclamen la creació

"d'un front polític català i aragonès"

per requerir a l'Estat "una inspecció

independent" de les comportes de

fons (els desaigües) de les preses de

la conca hidrogràfica de l'Ebre.

Les entitats que formen la

'Campanya pels Sediments' proposen als diversos governs municipals que aproven la moció per

unanimitat i la facen arribar als parlaments de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Les peticions de la

proposició s'han fet tenint en compte estudis de l'IRTA, de l'ACA, de les universitats i de treballs de camp

propis fets als pantans de Mequinensa, Riba-Roja, Barasona i també al riu Amazones. A més a més, es

basa en mocions aprovades al Parlament, en alguns ajuntaments, com a Deltebre (Baix Ebre), o les fetes

per grups polítics, com ERC, per esmenar els pressupostos de l'Estat perquè s'inclogués un pla de gestió

integral dels sediments de la conca del riu Ebre.

Justament este pla és la primera reclamació que es fa al govern espanyol i a la Unió Europea (UE) en la

moció. Des de la 'Campanya pels Sediments' es demana que esta eina es cree durant el 2017 i dins del

Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE), òrgan en el qual participa l'Estat i la Generalitat.

Una de les novetats de la proposició és que reclama treballar amb una "visió global" de tota la conca de

l'Ebre com a "ecosistema". Per este motiu s'insta els governs català i aragonès a crear "un front polític" que

"requerisca a l'Estat espanyol una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de

Mequinensa, Riba-Roja, Flix, i de la resta de les preses de la conca hidrogràfica de l'Ebre".

Les comportes de fons són els "desaigües" dels embassaments i s'exigeix que es complisca amb el

manteniment i la reparació tal i com defineix la llei (article 94.2.e, de la normativa 'Instruccions de grans

preses' de 1967). La moció també demana la "demolició" de les preses que hagen quedat obsoletes i que

es remogue amb maquinària els sediments que no mou el corrent de l'aigua, quan siga necessari.

4

2016.11.08 Dossier de premsa

A més a més, es reclama a les institucions que apliquen els estudis i les actuacions sobre els sediments

que han fet, i fan, entitats com l'IRTA, l'ACA o les universitats, a la vegada que es demana "nous estudis

complementaris" per analitzar en profunditat la composició dels sediments dels embassaments de

Mequinensa, Riba-Roja i Flix.

La moció defensa altres propostes com recuperar la política del colmateig al delta de l'Ebre; revisar

l'impacte ambiental de les preses tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al

Delta; revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques als embassaments de Mequinensa, Riba-

roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals; prendre les mesures necessàries per obrir la Gola de

Migjorn en períodes de crescuda de l'Ebre; o descontaminar la zona de la indústria química de Sabiñánigo

(Aragó).

La proposició també exigeix denunciar "la gestió negligent de les preses i exigir responsabilitats a quants

subjectes poguessen derivar", si les accions anteriors no sorgeixen els efectes esperats.

5

2016.11.08 Dossier de premsa

CANAL21

http://teveon.tv/noticia/La_CHE_retira_mes_de_6800_exemplars_de_cargol_poma_al_tram_final_del_riu_Ebre/6682

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha finalitzat aquest mes de novembre la campanya de prospeccions de

cargol poma iniciada el passat mes de juny, al tram final del riu Ebre. En concret, els treballs s'han dut a terme entre

Xerta i Amposta. Durant aquests cinc mesos de prospeccions s'han retirat 6.863 exemplars adults de cargol poma i

8.509 postes. A més, enguany s'ha ampliat tota la senyalització informativa sobre espècies invasores al riu. S'ha

instal·lat un panell explicatiu a la resclosa de l'assut de Xerta i un al nou embarcador de Tortosa. La CHE recorda als

usuaris del riu que la manipulació del cargol poma per al seu ús com a esquer està totalment prohibida.

6

2016.11.08 Dossier de premsa

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/societat/1948-la-che-retira-mes-de-6-800-exemplars-i-8-500-postes-de-caragol-macana-

entre-xerta-i-amposta

La Confederació Hidrogràfica

de l'Ebre (CHE) ha finalitzat

aquest mes de novembre la

campanya de prospeccions de

caragol maçana entre Xerta i

Amposta. Una mesura

preventiva per reduir el risc

d'entrada d'exemplars en el

domini públic hidràulic, que de

moment es manté sense

afectacions.

Concretament, s'han retirat 6.863 exemplars adults i 8.509 postes. Els treballs de prospecció s'han realitzat entre els municipis de Xerta i Amposta, en què s'ha comprovat i assegurat que el tram de riu entre Xerta i Tortosa continua sense presència de caragol maçana.

L'actuació s'ha desenvolupat durant disset setmanes en jornades diürnes i, en la seua majoria, nocturnes per a què la retirada dels exemplars fos més efectiva. Els treballs s'ha realitzat tant des de piragua com des de la riba del riu, i analitzant les dades recollides, s'evidencia l'efectivitat de les actuacions, ja

que redueixen en gran mesura les femelles reproductores presents. Com en altes ocasions, les actuacions realitzades per la CHE, s'han dut a terme fora del seu àmbit de gestió; ja que aquest tram és domini públic marítim-terrestre, i es plantegen com un suport preventiu per col·laborar amb les administracions competents en el control de les espècies invasores, principalment la Generalitat de Catalunya, i evitar així la propagació del caragol maçana a noves zones. La CHE determina que les zones més afectades per l'espècie invasora han estat per l'abocament de les aigües sobrants dels cultius que poden transportar exemplars adults i postes, tot i que també existeixen altres vies de contaminació. Seguint l'aposta per accions de divulgació i prevenció, la CHE ha ampliat la cartelleria informativa sobre la plaga i també recorda als usuaris que la manipulació de l'espècie per al seu ús com a esquer està totalment prohibida.

7

2016.11.08 Dossier de premsa

http://www.ebredigital.cat/societat/1945-la-campanya-pels-sediments-presenta-una-mocio-per-sol-licitar-el-

desembassament-dels-pantans-de-riba-roja-i-mequinensa

Mitjançant un comunicat, la 'Campanya pels Sediments' impulsada per entitats com SEOBirdLife, la Plataforma en Defensa de l'Ebre i Ecologistes en Acció, ha presentat la moció per demanar a les administracions "la mobilització dels sediments" dels pantans.

La moció demana la creació d'un Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l'Ebre. I insta al govern espanyol i a la UE que destinen una partida pressupostaria per crear el Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l'Ebre durant l'any 2017. Com a novetat inclosa en la proposició, la Conca de l'Ebre es tracta com un gran ecosistema que ha de ser pensat en conjunt. "Tenim clar que el tema dels sediments es relaciona directament al tema dels cabals ambientals però requereix un tractament específic. Tanmateix, hem tingut en compte totes les sensibilitats relacionades al tema dels sediments de les quals en tenim constància. I pensem que aquest tema, com el tema de l'aigua, ha de ser tractat com un tema clau a les Terres de l'Ebre i a Catalunya". En aquest sentit, demanen als governs municipals que aproven la moció i

que la facin arribar als parlaments de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. La regressió de la línia costanera del Delta de l'Ebre és un problema directament provocat per la construcció i la gestió actual dels embassaments de la Conca de l'Ebre, al interrompre el transport de sediments des del Riu Ebre fins al Mar i el seu Delta quedant els sediments retinguts als embassaments. Denuncien que aquesta retenció Al mateix temps, la retenció no permet contrarestar l'enfonsament natural de la plana deltaica. Estudis recents de l'IRTA demostren que la plataforma deltaica s'enfonsa en mitjana 3 mil·límetres anuals. Aquest fenòmen, anomenat subsidència, es veu accentuat per l'augment del nivell del mar per culpa de l'efecte del canvi climàtic. Estudis científics de l'IRTA i la UPC adverteixen que durant el segle XXI el 45% de la superfície del Delta quedarà per sota del nivell del mar si no es prenen mesures adients. Les peticions de la proposició s'han fet tenint en compte estudis de l'IRTA, de l'ACA, de les universitats i de treballs de camp propis fets als pantans de Mequinensa, Riba-Roja, Barasona i també al riu Amazones. A més a més, es basa en mocions aprovades al Parlament, en alguns ajuntaments, com a Deltebre o les fetes per grups polítics, com ERC, per esmenar els pressupostos de l'Estat perquè s'inclogués un pla de gestió integral dels sediments de la conca del riu Ebre. També reclama una inspecció independent de les comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-Roja, Flix, i de la resta de les preses de la Conca Hidrogràfica de l'Ebre. Si aquestes estan en mal estat, exigeixen "l'immediat manteniment segons està definit legalment" i la demolició en cas que estiguin obsoletes. La moció defensa altres propostes com recuperar la política del colmateig al delta de l'Ebre; revisar l'impacte ambiental de les preses tenint en compte les dinàmiques creixents de subsidència i regressió al Delta; revisar les concessions de les centrals hidroelèctriques als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix, imposant nous condicionants ambientals; prendre les mesures necessàries per obrir la Gola de Migjorn en períodes de crescuda de l'Ebre; o descontaminar la zona de la indústria química de Sabiñánigo (Aragó)

8

2016.11.08 Dossier de premsa

LA VANGUARDIA

http://www.lavanguardia.com/local/terres-de-l-ebre/20161108/411687388694/che-prospecciones-ebro-evitar-

proliferacion-caracol-manzana.html

La Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) ha concluido este mes una nueva campaña de prospecciones

de caracol manzana (Pomacea sp.) entre Xerta y Amposta, en Tarragona, para reducir el riesgo de que esta plaga se

introduzca en el Dominio Público Hidráulico.

En total, se han retirado 6.863 ejemplares adultos y 8.509 puestas y además se han instalado dos paneles

informativos sobre especies invasoras en la esclusa del azud de Xerta y un cartel informativo en el

nuevoembarcadero de Tortosa.

Los trabajos de prospección se han realizado entre los municipios de Xerta y Amposta y se ha comprobado que el

tramo de río comprendido entre esas dos localidades continúa sin presencia de caracol manzana, por lo que los

trabajos se han centrado “en la retirada de puestas y adultos entre Tortosa y Amposta”.

“Se ha realizado un gran esfuerzo en el control de este caracol invasor”, ha asegurado la CHE, trabajando

semanalmente en jornadas diurnas y nocturnas (17 semanas ininterrumpidas en total) para que el descaste de la especie

fuera más efectivo. Las labores se han realizado tanto en piragua como desde la orilla y se ha comprobado la

reducción de las hembras reproductoras.

En 2014, la CHE modificó las normas de navegación en el tramo del río Ebro entre Flix y Tortosa como acción

preventiva contra la propagación del caracol manzana, confinando las embarcaciones en dicho tramo. A finales 2013

anunció prospecciones periódicas para erradicar los ejemplares de esta especie invasora en el tramo entre Xerta y

Amposta.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 9 DE NOVEMBRE DEL 201626 | Camp i Ebre |

8672

45-1

1499

24w

Ajuntamentd’Amposta

EDICTESol·licitada llicència d’obres per JoséLuis Micó Esteban i Sara Bertomeu Mu-let, per la construcció de magatzem agrí-cola al polígon 30, parcel·les 21 i 22, din-tre d’aquest terme municipal.De conformitat amb el que determinal’article 54.2 de la Llei 3/2012, de modifi-cació del Text refós de la Llei d’urbanis-me, on es modifica l’article 54 del Text re-fós de la Llei d’urbanisme, es sotmet elprojecte i la sol·licitud a informació públi-ca per un termini de vint dies, comptat apartir del següent al de la publicació delpresent edicte en el Butlletí Oficial de laProvíncia, als efectes d’examen i presen-tació de reclamacions o al·legacions, po-dent consultar-se l’expedient en el depar-tament d’Obres d’aquest Ajuntament(Exp. 252/2015).Amposta, 3 de novembre de 2016Adam Tomàs i RoigetL’alcalde

Un camió va bolcar ahir a pri-mera hora del matí a la carre-tera N-340 a l’Ametlla de Mar,fet que va forçar a tallar eltrànsit en els dos sentits de lamarxa durant més de quatrehores. Els vehicles es van des-viar per l’autopista AP-7, queva aixecar les barreres entreels peatges de l’Ametlla deMar i l’Ampolla. El conductorva resultar ferit lleument i vaser traslladat a l’hospital Ver-ge de la Cinta de Tortosa. Pelque fa a les causes de l’acci-dent, no se saben els motiuspels quals el vehicle va sortirde la via i va bolcar, envaint elsdos sentits de l’N-340. L’índexd’accidentalitat en aquesta viafa que els alcaldes de les Ter-res de l’Ebre i el movimentveïnal reclamen la gratuïtat del’autopista. ■ REDACCIÓ

Valls commemorarà el Dia In-ternacional de les Personesamb Discapacitat amb la Set-mana de les Capacitats, quese celebrarà des d’avui finsdissabte. La setmana ha estatorganitzada per totes les enti-tats de la ciutat que treballenpel col·lectiu de les personesamb discapacitat, amb el su-port de l’Ajuntament. Així, avuial matí, la Fundació Ginac ini-ciarà els actes al Pati ambl’activitat de sensibilització Eljoc dels drets de les personesamb discapacitat. Dijous, elpavelló Joana Ballart serà elmarc de la jornada Adapta’t al’esport. Els actes es tancarandissabte, al Pati, amb la Festade les Capacitats. De les onzedel matí a la una del migdia,es farà una fira d’entitats, esduran a terme tallers i activi-tats de divulgació, i el parla-ment institucional. ■ J.L.E.

La Setmana de lesCapacitats esposa en marxa

DIVERS

Un camió bolca al’N-340 i tallen lavia quatre hores

VALLS

Els trens Euromed van co-mençar a circular pel cor-redor mediterrani el junydel 1997, però durantaquests gairebé vint anyshan passat de llarg de l’es-tació de l’Aldea, tot i la re-ivindicació de les Terresde l’Ebre de disposard’aquest servei. Una situa-ció que es capgirarà dis-sabte, quan tres trens Eu-romed sí que s’aturaran al’Aldea, un servei que en-tre setmana s’ampliaràfins a vuit trens (quatre ensentit Barcelona i quatremés en sentit València). Eltemps de durada del tra-jecte serà d’1 hora i 40 mi-nuts.

Però l’aturada de l’Eu-romed no respon a la de-manda històrica de lesTerres de l’Ebre, sinó alcaos de la línia R16. El De-partament de Territori iSostenibilitat ha impulsataquesta mesura per com-pensar els viatgers de lesTerres de l’Ebre pels re-tards que afecten els regio-nals i preveu mantenir-lafins que Foment acabe les

obres de desdoblament deltram de via única entreVandellòs i Vila-seca. Enaquest sentit, la platafor-ma Trens Dignes reclamaque l’aturada de l’Euro-med no sigui temporal, si-nó que es mantingui quanacaben les obres de cons-trucció de la doble via.“Hem aconseguit aquesta

fita com una mesura pal-liativa, però no ens confor-men que sigui només unpegat”, va dir la portaveude Trens Dignes, MontseCastellà. La plataformaentén que llavors el preudel servei es podria actua-litzar. A partir de dissabteel cost d’aquest tren seràel mateix que el d’un regio-

nal, 12 euros.Per tal de celebrar l’atu-

rada de l’Euromed a l’Al-dea, Trens Dignes fa unacrida als agents socioeco-nòmics de l’Ebre i a la ciu-tadania en general perquèes concentren dissabte ales deu del matí a l’estació,on rebran el tren amb unesmorzar popular. ■

Trens Dignes vol l’Euromedde manera permanenta La plataforma fa una crida als agents socioeconòmics perquè dissabte celebren l’aturadad’aquest servei a l’Aldea a El trajecte entre l’Ebre i Barcelona es reduirà a 1 hora i 40 minuts

Lurdes MoresoTORTOSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Una protesta de Trens Dignes el mes de juny passat, a l’Aldea ■ ARXIU

1,8milions d’euros anuals és elcost que assumeix la Genera-litat perquè l’Euromed s’aturea l’Aldea.

El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa va aprovar dilluns unamoció de Movem i el PSC queinsta la Generalitat a crearl’Autoritat Territorial de Mobi-litat (ATM) de les Terres del’Ebre o qualsevol altre orga-nisme que tingui les mateixesatribucions i competències.La creació de l’ATM és una deles demandes de Trens Dig-nes, que rebutja la creaciód’una taula de mobilitat, peròque ahir va precisar que ac-ceptaria un altre ens que tin-gués competències “idènti-ques” a les previstes en la lleide mobilitat per l’ATM.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tortosareclama l’ATM oun ens similar

La Confederació Hidro-gràfica de l’Ebre (CHE) haacabat la campanya deprospeccions de cargol po-ma al tram final del riuEbre, per prevenir la colo-nització de nous hàbitatspel mol·lusc invasor. Així,segons la CHE no s’han lo-calitzat ni exemplars nipostes de cargol poma en-

tre Tortosa i Xerta, men-tre que la plaga continuacreixent aigües avall deTortosa.

Durant disset setma-nes la CHE ha treballat enla retirada d’exemplars decargol poma des de la voradel riu i amb una piraguades de dintre de l’Ebre. Enconcret, s’han retirat6.863 exemplars adults decargol poma i 8.509 pos-tes. La CHE precisa que haactuat en una zona de do-mini públic maritimoter-restre, que, per tant, no ésde la seua competència,però que ho fa de maneracoordinada amb la Gene-

ralitat per evitar que l’es-pècie invasora s’escampe.En aquest sentit, la CHEsosté que els camps d’ar-ròs són el reservori de l’es-pècie i que la xarxa de des-aigües dels arrossars és laprincipal font de contami-nació.

D’altra banda, la CHEha ampliat els cartells in-formatius sobre espèciesinvasores amb la instal·la-ció d’un cartell a l’embar-cador de Tortosa i un pa-rell més a la resclosa del’assut de Xerta. Des del2014, la CHE va modificarles normes de navegacióentre Flix i Tortosa, perevitar la propagació de laplaga. També recorda alsusuaris que la manipula-ció dels exemplars de car-gol poma està prohibida ique no es poden fer servircom a esquer. Pel que fa ala construcció d’una bar-rera elèctrica al riu per evi-tar que el cargol remunti,continua sense data. ■

RedaccióTORTOSA

a La CHE acaba lacampanya deprospeccions i retiramilers d’exemplars

No hi ha cargolpoma entreTortosa i Xerta

L’hospital Verge de la Cin-ta de Tortosa ha estrenatun sistema de gestió de lescues a les consultes exter-nes. Amb la targeta sanità-ria, els usuaris poden im-primir, mitjançant un cai-xer, un tiquet amb la infor-mació de la consulta ons’han de dirigir. I, en llocde ser cridats pel personal,els pacients són avisatsmitjançant pantalles in-

formatives instal·lades a lazones d’espera, a través deles quals també es trans-met informació sanitària.

A més d’un avenç en elmodel d’atenció, el nousistema redueix el sorollambiental durant l’esperai aporta confidencialitat.“L’usuari té més informa-ció ara que abans”, indicael director dels Sistemesd’Informació, Jordi Bau-cells. El nou model, creat aTortosa, serà implemen-tat pròximament a altreshospitals i s’està estudiantdesenvolupar una aplica-ció i un sistema per infor-mar els familiars dels pa-cients de l’evolució de lesproves i les operacions. ■

S. Cases / L’EbreTORTOSA

L’hospital Verge de laCinta estrena un nougestor de les cues

a El sistematelemàtic permet mésconfidencialitat alspacients