Edició de LleidaDISSABTE · 24 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14558 - AVUI / Any XL. Núm. 13428 - EL PUNT

1,50€

CONTRAPORTADA P48

Andreu Ibáñez. Tecnòleg Parc Científic

“Tenim dèficitde tècnicsinformàticsi enginyers”

1751

68-1

1495

81w

1653

34-1

1783

29®

PAS ENRERE · L’Estat aparcal’atac a la immersió en catalàdesprés de l’últim revés del TCi en veure que no podia fer-ho

EN CATALÀ · El ministeri esdesfà del seu intent d’obligar elspares a triar la llengua vehicular,però hi insistirà en el futur

Sense casella de castellàen la preinscripció escolar

IMPOTENTS · El ministreMéndez de Vigo admet que nopot canviar el model educatiucatalà amb l’article 155

P6-17

El president del Parlament i, darrere seu, dos membres de la judicatura, quan abandonaven l’acte ■ TV3

Jutges i fiscals abandonen un acte quan Torrent els esmenta

Ni parlar dels presos polítics

L’ESPORTIU

Guardiola, sancionat aAnglaterra pel llaç groc

Futbol Premier League

Nacional P16

ANC, darrera etapa?Miquel Sellarès, Miquel Strubell, Pere Pugès i Enric AinsaPromotors del MxI, precursor directe de l’ANC

NACIONAL P12

Trapero,en llibertatsensemesuresaddicionalsEl major declara al’Audiencia Nacional

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

i bronze i pe-dra i terra i

oceà/per la mort sónvençuts, ¿quina raó/la bellesa tindrà perguerrejar,/sent tan

dèbil com frèvola és la flor?” Aquestdubte es planteja el sonet LXV deShakespeare, de tots els que va tra-duir Gerard Vergés i edita Adesiara,que tinc marcat amb una multad’aparcament que em fa de punt dellibre. 50 euros que vaig pagar peraparcar en zona de càrrega i descàr-rega a Reus. Va ser amb bonificaciódel 50% per pagar a cuita corrents.De fet vaig voler pagar tan anticipa-dament que l’agent que m’havia mul-tat encara no havia tingut temps denotificar la sanció a la hisenda muni-cipal. M’havia deixat el paper de ladenúncia al parabrisa del cotxe i ha-via posat en les observacions que elconductor era: absent.

A Tarragona a començaments desetmana me’n van posar una de 200euros, que seran 100 si m’espavilo apagar, per haver aparcat trepitjant unpas zebra que va a un no-lloc, als en-contorns de l’hospital Joan XXIII, on

una bona pila de cotxes es fan amosdels solars de la zona, just quan mongermà Pep lluitava per no marxard’aquesta vida. A la multa tarragoninatambé fan notar la meva absència, iara, tristament, l’absent és ell. Un pa-rell de multes escrites a mà posenpreu a la meva, d’absència, mentre laxarxa i la comunicació telemàtica plo-ra la seva, plora la de tants altres és-sers estimats. Tots hi hem passat o hipassarem, per l’experiència de l’ab-sència. La tensió entre presència i ab-sència és continua. I si torno al sonetde Shakespeare llegeixo el pensamentterrible sobre el temps, sobre resistirel temps:” I on podria guardar-se elmillor temps que dins el temps?” Lalluita ara es mou en l’àmbit del record.Evitar que l’absent marxi del tot de lesnostres vides mentre el recordem. I ésque també vivim amb els absents, elsque no tornaran. I també podem dirque la vida continua sense nosaltres.Arribaran noves multes pels absentsque voldran que els recordem per se-guir vivint en el pensament. I ja po-dem aparcar bé si com diu el poeta:“Tan sols i per miracle gran, seguiràen el meu vers l’amor brillant.”

“S

Keep calmXavier Graset

Absents

Tots hi hem passat o hipassarem, per l’experiènciade l’absència

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

er raons de feina, em vaig pas-sar deu anys consumint menúsdel migdia en restaurants de

preus assequibles. De resultes, vaig su-mar uns quilos que un cop acabataquell règim diari he procurat elimi-nar amb resultats més o menys satis-factoris. M’ha quedat també el costumde llegir els menús que s’anuncien entots els restaurants quan hi passo perdavant. Els consulto i penso com elscombinaria: de primer plat, això; desegon, allò altre. La veritat és que elsecret d’haver baixat de pes ha consis-tit a limitar a un plat el dinar.

Els menús diaris dels restaurantsamb poques pretensions tenen per aalguns mala fama, però haig de dir quejo n’he trobat d’excel·lents. He ingeritplats de llenties no diré memorables,perquè els memorables me’ls faig a ca-sa, però sí boníssims. Vaig quedar pa-rat dels clients d’aquests restaurantsque s’inclinen pels llegums i les verdu-res: llenties, cigrons, espinacs, ble-des... M’havia arribat a pensar que noagradaven a ningú. Les mongetes se-ques són una altra cosa: si en aquestsllocs no se’n mengen gaires és perquè

P

no en serveixen, i si no en serveixen ésperquè s’enfilen a uns preus impossi-bles. Ara: també és cara la mongetatendra i tot i així en la majoria de me-nús figuren bullides amb unes patato-nes. També em pensava que seria unplat de poc consum, però en els res-taurants de menú no para de sortir dela cuina. El dia que vaig descobrir queun restaurant que freqüentava incloïapreceptivament un plat de peix perQuaresma vaig estar a punt d’arrencara plorar. Quan vaig veure que per post-res hi havia arròs amb llet, menjarblanc i un parell de bunyols, vaig anara abraçar el cuiner. Per Sant Josep,

crema. Els restaurants de més to o nosón tan detallistes o en ells les france-silles de temporada queden perdudesenmig de la carta general.

Els menús dels restaurants de me-nú acaben sempre igual: “pa, vi i post-res”. De vegades, l’alternativa al vi, ipel mateix preu, és “aigua” o un “re-fresc”. El pa no falla mai, el pa te’l po-sen a taula d’entrada i per inclinacióatàvica. No passa així en restaurants ala carta. Ara han adoptat la moda deno servir pa. No és que no en tinguin:l’has de demanar. Et pregunten: tor-rat?, amb tomàquet? Si el demanes talcom ve, igualment te’l fan pagar apart. Figura a la factura: “pa, tant”.L’altre dia vaig sopar en un restaurantde preu. Vam demanar aigua. Ens lavan servir de l’aixeta, i ens la van ferpagar: “És que la tractem.” Molt bé:però dissimulin. Carreguin-la a l’en-ciam o al bistec però no em facin pa-gar ostensiblement l’aigua de l’aixeta,com si fos mineral o fos vi. Als clientsno se’ls pot escatimar el pa i l’aigua.Després resulta que t’ofereixen, com aobsequi de la casa, un xarrup alcohò-lic. Estimats restaurants de menú...

“Els restaurantsde preu han adoptatla moda de no servirpa d’entrada

Vuits i nous

Pa i aiguaManuel Cuyàs

a saben vostès que aquests dies aEspanya hi ha hagut tota una polè-mica amb tot això de la lletra de

l’himne espanyol. Tot plegat ve a tombperquè ara fa una setmana la cantantMarta Sánchez, en una actuació al Tea-tro de la Zarzuela de Madrid, va posar-hi lletra i va cantar, emocionada, l’him-no espanyol. “Vueeeelvo a caaasa, a miamaaaaaaada tieeerra, la que viónaaaaacer mi coorazón aquiiíí...”, co-mença la lletra, que vist tot plegat a miem fa pensar en l’anunci aquell de tur-rones El Almendro i el “vuelve a casapor Navidad”. Però vaja, que totaaquesta setmana els diaris, les ràdios iles televisions espanyoles (nosaltres te-níem notícies, i n’hem parlat poc) hananat plens de la polèmica. Mariano Ra-joy ho ha considerat “una bona iniciati-va” i Albert Rivera va considerar queSánchez havia estat “valenta i emocio-nant” posant lletra a l’himne. De petitjo em pensava que allò de “Franco,

J “El nou intentde Marta Sánchezde posar lletra al’himne espanyol haesvalotat el galliner

Franco, que tiene el culo blanco...” erala lletra de l’himne espanyol, però des-prés ja em van explicar que no, que noen té, que l’himne espanyol, més queun himne, ve a ser com una sintonia. Ino és que no hi ha hagi hagut intents,de posar-hi lletra. Des de l’intent dePaulino Cubero (“Viva España! Cante-mos todos juntos con distinta

vooooooz y un solo corazóoooon”),Ventura de la Vega, José María Pemán,Joan Juaristi... i tants d’altres. Jo no sési m’hi esforçaria gaire, a canviar l’him-ne espanyol. A mi em sembla que la quesabem tots és fantàstica. “Na nanaaaa, na nanana na na náaaaaaa;na na naná, na na na na, naaa,naaaaaaaa, na na na na nanáaaaaaaaa; na na nanana, nanana-nanáaaaa na na, nanananana-naaaaaaaaaaa!” Ja ho veuran. Tan-quin els ulls i provin-ho: “Na na naaaa,na nanana na na náaaaaaa; na na na-ná, na na na na, naaa, naaaaaaaa, nana na na na náaaaaaaaaa; na na na-nana, nananananáaaaa na na, nana-nanananaaaaaaaaaaa.” Jo la trobofantàstica, aquesta lletra de l’himne es-panyol. Aquest conjunt de nas troboque funciona molt bé. Té sonoritat, ésfàcil d’aprendre, es pot tant cantar comxiular i, no ens enganyem, defineix béquè és Espanya.

Posar-hi lletraXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El procés judicial obert contrael major dels Mossos d’Esqua-

dra, Josep Lluís Trapero, és una de lessituacions més paradoxals i injustesque s’han derivat de la reacció furiosade l’Estat sobre el referèndum de l’1d’octubre passat, i no es pot deslligarde l’èxit que va suposar la gestió delsatemptats gihadistes del 17 d’agost aBarcelona i Cambrils per part de Tra-pero, el cos de Mossos i el govern ca-talà. Fora d’Espanya no s’entén la po-sició actual de l’home que va rebretots els elogis per l’eficàcia, la rapide-sa i el control de la situació amb què lapolicia catalana va respondre a l’accióterrorista, neutralitzant els autors del’atemptat i retornant la sensació deseguretat a la població.

La imatge dels Mossos i el seu ma-jor resolent un problema d’abast in-ternacional amb independència deles policies i el govern espanyols, elcontext polític de recta final cap al re-ferèndum d’independència de Cata-lunya, la seva actuació proporciona-da i respectuosa amb els ciutadanstant en la manifestació del 20-S comen la consulta de l’1-O, i el contrastevident amb la violència i brutalitatde la Guàrdia Civil i la Policía Nacio-nal, amb el consegüent rebuig de lapoblació catalana, han provocat lareacció orgullosa i desmesurada del’Estat.

El govern espanyol s’ha esforçata desprestigiar la labor dels Mossos,a exhibir que el control real del terri-tori i de l’ordre és seu, i a defensar laindefensable actitud de les policiesde l’Estat posant fora de la llei la laborde la policia de la Generalitat. La des-titució del major Trapero, el seu con-finament a labors administratives i lapersecució judicial, impulsada desd’Interior i la Guàrdia Civil a l’Audien-cia Nacional, són pur acarnissamentamb qui veuen com l’enemic. Untractament injust i immerescut per aun professional competent a qui lahistòria i la mateixa societat catalanaalgun dia rehabilitaran.

Persecuciómajor

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escriptor solsonès és el guanyador del premiÒmnium a la millor novel·la de l’any en llengua ca-talana per la seva obra Els estranys. Les obres fi-nalistes del premi van ser Robinson, de l’escriptorgironí Vicenç Pagès Jordà, i Els fills de LlacunaPark, de l’escriptora de Begues Maria Guasch.

MAJOR DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Novel·la emergent

El major dels Mossos va comparèixer per segoncop a l’Audiencia Nacional i en va sortir com haviaentrat, lliure amb el passaport retingut, desprésde desmarcar la seva actuació i la dels Mossos del’estratègia política i situar-la en el pla puramentpolicial, desmentint la teoria de la Guàrdia Civil.

-+=

-+=

Massacre de civilsRecep Tayyip Erdogan

Credibilitat policialJosep Lluís Trapero

-+=

Raül Garrigasait

Human Rights Watch ha desmentit el govern turcconfirmant i denunciant la mort de 26 civils en elsatacs turcs contra la milícia kurda a la regiód’Afrim. Erdogan intenta maquillar tot el que potla seva croada contra els kurds, que l’ha portat auna ofensiva més enllà de la frontera siriana.

PRESIDENT DE TURQUIA

ESCRIPTOR

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/teqapm

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

El ‘Guernica’tremola

olt poc abans de morir, un neguitós Picasso vamobilitzar els seus advocats i va contactar amb el

Museu d’Art Modern de Nova York (Moma) per tornar adeixar clares les condicions per traslladar el Guernica alseu país d’origen. És a dir, no volia que el quadre esmogués dels Estats Units fins que Espanya restituís lesllibertats dels seus ciutadans i proclamés una República“genuïna”. Picasso estava preocupat perquè des del1968 el règim maniobrava per quedar-se la famosapintura i, sota les urpes de la seva propaganda, tenia un

pla per liquidar la seva significaciópolítica. És clar que els sectors mésradicals del franquisme també hoestaven, de preocupats, perl’arribada de l’obra: “Sense elGuernica i sense Picasso hemviscut molt tranquils els espanyols”,consta en la documentaciód’aquelles negociacions que,

lògicament, van acabar en fracàs perquè el pintor exiliatva moure cel i terra perquè no prosperessin. Sense lainstal·lació de fotografies dels presos polítics del procés,la fira Arco també ha viscut molt tranquil·la fins ara. I, uncop retirada, pensa seguir-hi vivint. Tot seguirà igual.Tantes coses segueixen igual des de fa mig segle. ElGuernica es va desplaçar a Espanya el 1981 però, vistaquest cas de censura tan escandalós, el Moma potsers’hauria de començar a plantejar reclamar-lo perquè noes compleixen cap dels requisits que Picasso va posarper al seu retorn.

M

L’Espanyaque censurano és la quePicasso voliaper al seumític quadre

1any

La fiscalia acusa CarmeForcadell i tres membres de lamesa de Junts pel Sí dedesobediència, i n’exclou Nuetper sorpresa.

10anys

20anys

Preocupació entre els partitsnacionalistes per l’atenció alduel entre el candidats delPSOE i del PP, RodríguezZapatero i Rajoy.

El president dels Estats Units,Bill Clinton, accepta ambcondicions el pacted’inspeccions entre l’ONU il’Iraq.

Querella selectiva Bipolarització Amb condicionsTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

hir mateix aquestdiari informava

d’un fet que no peresperat és menys sig-nificatiu: per primeravegada, el consum de

vins de denominacions d’origen cata-lans en el sector de l’hostaleria i la res-tauració supera el dels vins espanyols.La DO Rioja, que històricament havialiderat el rànquing de les preferènciesdels clients dels restaurants catalans,ha estat superada en 2017 pel conjuntde les DO catalanes. A més a més, tanten preus com en volum, el sector ha in-crementat les xifres respecte de l’anypassat.

És aquest un camí que la ciutadaniacatalana ha començat a transitar enmolts altres sectors de l’economia i dela vida quotidiana. El poder de consumdels catalans és una eina d’apodera-ment popular que pot fer trontollarl’establishment d’una forma molt méscontundent que mil manifestacions. LaCaixa d’Enginyers, que el 2016 haviaaugmentat el nombre de clients un es-càs 1,1%, ha vist com en 2017 la pujada

es multiplicava per 12 i superava els160.000 titulars de comptes bancarisa l’entitat. Som Energia suma clients aun ritme setmanal quatre cops supe-rior a l’habitual i Hola Luz signa un45% més de contractes dels que acos-tumava a fer abans. L’operadora de te-lefonia Parlem ha augmentat un 50%el nombre d’abonats, només en els úl-tims quatre mesos. Els petits canvissón poderosos, deia el Capità Enciam.Moltes de les empreses que van córrera obeir els dictats de la Moncloa, enplena operació de la por contra la inde-pendència de Catalunya després delreferèndum, estan patint en pròpia pellla reacció serena però contundent delsciutadans catalans, que fan servir elseu poder com a consumidors perconstruir l’economia de la nova repú-blica des de la base, fent créixer i con-solidant les companyies catalanes queaposten pel país sense prestar-se amanipulacions polítiques barroeres.Hem citat aquí només uns quants ex-emples, però n’hi ha molts més. Som-hi.

A

Full de rutaGermà Capdevila

Vins catalans

El poder de consumdels catalans és una einad’apoderament popularque pot fer trontollarl’‘establishment’d’una forma contundent

al com ha assenyalat Michael Ro-berts, el capitalisme ha d’afron-tar avui algunes contradiccions

que el posen en qüestió: el creixementde les desigualtats de la renda i la rique-sa; la disminució de l’augment de laproductivitat i del creixement econò-mic; la productivitat descendent i la de-flació que semblen anunciar una de-pressió continuada, que alguns hananomenat “estancament secular”; elcanvi climàtic i la crisi ecològica; lesfluctuacions de la taxa de benefici delcapital en funció de l’evolució de la tec-nologia, de l’exèrcit industrial de reser-va i de les asimetries entre els païsoscapitalistes avançats/madurs i les eco-nomies emergents.

EN AQUEST CONTEXT, L’ECONOMISTA d’ori-gen turc Dani Rodrik, professor a Har-vard, ja fa un temps que parla de la criside la democràcia liberal. Pensa que unademocràcia liberal ha de complir dosrequisits: primer, que hi hagi restric-cions en l’exercici del poder polític, perevitar que les majories i/o els que tenenel poder trepitgin els drets de les mino-

T ries i/o dels que no tenen el poder; se-gon, que les polítiques públiques imple-mentades responguin a les preferèn-cies dels electors (de la majoria de la po-blació, és a dir, les classes populars imitjanes). Ara bé, les elits que tenen re-alment el poder no sembla que tinguinmassa interès que es compleixinaquestes condicions.

RODRIK ASSENYALA DOS GRANS PERILLSper a la democràcia liberal. Primer, elque en diu la “democràcia il·liberal”, ésa dir una forma de política autoritàriaen la qual hi ha eleccions populars peròque no té respecte real per l’imperi de lallei i pels drets de les minories. Turquiai l’Espanya que no vol ni parlar de lesdemandes de Catalunya són exemples,entre d’altres, d’aquesta situació. Se-gon, el “liberalisme indemocràtic” (se-gons Mounk), en el qual els governantsestan aïllats de la seva responsabilitatdemocràtica per un gran nombre derestriccions externes que limiten lespolítiques que poden implementar.Aquestes restriccions són establertesper organismes burocràtics, regula-

dors autònoms i tribunals indepen-dents, o són imposades externamentper les regles de l’economia global. Esposa l’accent en el liberalisme en detri-ment de la democràcia. Això va molt béa les elits nacionals que tenen l’excusade les restriccions externes per justifi-car les seves polítiques antipopulars.

MOLT PROBABLEMENT, LA UNIÓ EUROPEA ila Unió Econòmica i Monetària són lamàxima expressió d’aquesta tendèn-cia. Els avenços en el mercat comú i enla unificació monetària sense que hihagués una unió política han obligat adelegar la formulació i la implementa-ció de les polítiques a una sèrie d’orga-nismes tecnocràtics (Comissió Euro-pea, Banc Central Europeu, TribunalEuropeu de Justícia). I això fa que lapresa de decisions estigui cada cop mésallunyada de la gent. Només cal recor-dar, entre d’altres, la destrucció del’economia grega, o el rescat del siste-ma financer espanyol, o les “reformes”dràstiques del mercat de treball, a dife-rents països europeus, en contra delsinteressos de les classes treballadores.

Antoni Soy. Professor de la Universitat Barcelona

Democràcia en crisiTribuna

‘That’sentertainment’b L’esperit del vell Paral·lel esresisteix a desaparèixer tot il’abandonament d’un Arnau enruïnes per la desídia dels res-ponsables municipals, un Moli-no que ja no mol el que molia, ila desaparició d’aquells teatresque li van donar tanta glòria,vienesos inclosos. Supervi-vents de la gradual destruccióde la gran via barcelonina del’espectacle musical, hi restenencara els antics temples delmusic hall, renovats per al con-fort del públic i amb les novestecnologies per a la màgia delmillor espectacle possible.Com aquest magnífic Rougefantastic love, fantasia creada apartir d’una història de la bo-hèmia parisenca, dissenyadaamb un gust exquisit des de laseva excel·lent plasticitat esce-nogràfica dirigida amb la sen-sibilitat d’un veritable mestreen les arts escèniques. Bonamúsica, temes memorables,

cançons de sempre molt beninterpretades, i un cor de be-llíssimes ballarines amb les se-ves perfectes coreografies. Totun estil per a gaudir del sentits.Un espectacle rodó... elevat alquadrat.JORDI S. BERENGUERBarcelona

Carta a AnaLosadab Hola Ana. Abans de dissab-te a la nit no sabia de l’existèn-cia de la teva entitat; suposoque deus estar agraïda a TV3per haver-te donat veu en undels seus programes de màxi-ma audiència. De tot el quevas dir dissabte a la nit alFAQS, només em fixaré en unafrase que vas dir “els meuspares eren gallecs”. Per tant, lateva llengua materna –a laqual et vas referir al llarg de lanit– deu ser el gallec, encomptes del castellà. O potserno, potser sí que és el castellà.Els teus pares deurien perdre

la seva llengua materna, la se-va llengua cultural, social i dereferència. Si haguessin gauditd’un model d’escola amb unsistema educatiu com el cata-là, l’haurien conservat. Hau-rien conservat –i amb orgull–la seva bonica parla; i avui tupodries parlar amb els teusfills la llengua dels teus avis.TERESA ESCODAAvinyonet del Penedès

Garrotades idesenganysb Amb el garrot i les lleis de lesgarrotades res tenen a fer elsque ens volen anorrear en nomd’una democràcia, la demo-cràcia dels neofranquistes queactualment governen Espanyaigual com ho varen fer els seusavantpassats. El que no s’en-tén és com Europa, encegadapel seu propi orgull de ser elque no és, l’Europa dels pobles,no veu o no vol veure el quepassa a Catalunya. Le petit Na-poléon, Macron, no vol desper-

tar nacionalismes adormits,motiu pel qual tot el que faci M.Rajoy contra el nacionalismecatalà li ve com l’anell al dit. LaMerkel evitar la fallida d’Espa-nya per salvar la banca Alema-nya, i així tot. Només els estatsque no tenen deute espanyol irelacions de diplomàcia con-sentida per formar part de lamateixa UE, callen i esperen elmoment de definir compromi-sos de lleialtat. Què podem es-perar d’aquesta Europa els ca-talans? Amb franquesa, res,només silencis i desenganys.En canvi l’EFTA ens acolliriaamb els braços oberts i ambun mercat obert al món. Elsanglesos, diguin el que diguin,tenen més d’europeus que elscontinentals. La mar obre ca-mins de llibertat; les munta-nyes i els rius, fronteres. Lanostra llibertat, la dels catalansa redós de la mar ens sentimlliures, aquest és el nostre ho-ritzó, la llibertat fora fronteres.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (B. Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

Gauri van Gulik, DIRECTORA D’AMNISTIA INTERNACIONAL A EUROPA

“L’empresonament dels Jordisenvia un missatge esgarrifós”

La frase del dia

“Els versos de TSEliot a ‘Dimecres deCendra’, haurien demarcarel pensament delspolítics catalanistesque encaraes plantegen tornara participara la Catalunyaautonòmica

erquè no espero tornar unaaltra vegada”/ “Perquè noho espero”/ “Perquè no es-

pero tornar.” Són els versos amb elsquals TS Eliot obra el seu majestuóspoema Dimecres de Cendra, de relec-tura tan escaient en aquests primersdies de quaresma, i que haurien demarcar el pensament de tots aquellspolítics que, des del catalanisme i des-prés de tot el que ha passat, encara esplantegen tornar a participar a la vidapública en una Catalunya autonòmica.

“PERQUÈ NO ESPERO TORNAR”. Semblamentida que encara hi hagi veus com lade Joan Tardà (ERC) pel qual l’acció delnou govern ha de centrar-se a ampliarla base social i a teixir complicitats ambCatalunya en Comú o la de Marta Pas-cal, coordinadora general del PDeCAT,que reclama la formació d’un governestable limitat a legalitat vigent. Elstemps en què la política catalana con-sistia a arrencar alguna competència iel rendiment d’algun tribut han acabatdefinitivament.

“PERQUÈ NO ESPERO TORNAR”. Cap temp-tació de reparar i millorar la situació deCatalunya dins l’estat com les que sem-blen suggerir Tardà o Pascal prospera-rà perquè les institucions espanyolesno estan disposades a obrir cap canalde negociació. És més, com demostra laintenció de fulminar el model d’immer-sió lingüística a les escoles insinuadapel govern del PP, la resposta des deMadrid serà cada cop més agressiva alcaliu de la competició delirant en laqual s’han embarcat PP i Ciutadans perdemostrar qui és més contundent con-tra l’independentisme i, de passada,contra els consensos bàsics que es vanconstruir a Catalunya d’ençà de l’ano-menada transició.

“PERQUÈ NO ESPERO TORNAR” a Espanyavolen la claudicació total i l’aplicació

“P d’una versió contemporània del Decretde Nova Planta si és que és possible lapersecució d’un poble, de la seva llen-gua i de la seva cultura sense destruir lademocràcia i els drets fonamentals quepermeten la integració a Europa.Aquest serà un capítol que tard a d’ho-ra les autoritats de l’estat haurand’afrontar, però potser per aleshoresha estat el mateix projecte europeu elque ha entrat en descomposició.

“PERQUÈ NO ESPERO TORNAR”. Des del’esquerra independentista catalana éspossible que hi hagi l’intent d’aproxi-mar-se al socialisme espanyol, si és queaquest intent no s’ha produït ja. Però laresposta de l’oposició d’esquerres al’estat serà la mateixa que la de la dre-ta: blindatge en defensa de la unitat de

la nació espanyola entesa de la formamés integrista possible. Res de descen-tralització. Res de federalisme. Res quesuggereixi qualsevol mena de col·labo-ració amb els independentistes cata-lans empestats. Com es pot entendre,altrament, que Pedro Sánchez renun-ciï a ser president del govern quan potcomptar amb una majoria de vots perser-ho i abans prefereixi donar suport ala governabilitat d’un PP devorat per lacorrupció i artífex d’unes polítiqueseconòmiques i socials devastadores?La fidelitat del PSOE al govern de Rajoys’explica perquè el PSOE és un braç es-sencial en la defensa del règim de 1978,no cediran perquè qualsevol acord ambel sobiranisme català amenaçaria elsistema de poder al qual la transició vadonar continuïtat.

“PERQUÈ NO HO ESPERO” Potser en l’acti-tud de l’esquerra espanyola majorità-ria rau la principal diferència entre lesconvulsions que ara vivim i les expe-riències anteriors que van abocar l’es-tat a un canvi de règim. Heus aquí el se-nyal que veritablement fa impossible elretorn: en els episodis de proclamacióde la primera i de la segona Repúblicaespanyoles, per exemple, el catalanis-me es va sumar a l’esquerra espanyolaen una idea transformadora de l’estat.Ara aquesta esquerra defuig qualsevolcomplicitat i l’independentisme no téaltre camí que ser fidel al seu propòsit iavançar sol en una realitat de progrésque sols és possible com a RepúblicaCatalana encara que això signifiqui en-tomar un conflicte cada cop més intensi una repressió sense parangó a l’Euro-pa del segle XXI.

NO SABEM COM ES CONCRETARÀ l’estruc-tura de govern català en aquestes con-dicions però sí sabem que, com que “noesperem tornar”, no serà, ni ho ha deser, el govern d’una comunitat autòno-ma de règim comú.

Hèctor López Bofill. Professor de Dret (UPF)

Sense retornTribuna

SísifJordiSoler

punts d’urgènciasobre el groc.

Llum! Fonamental-ment el groc és llum.La llum és infinita, ir-refrenable. Res pot

aturar la llum. No hi ha murs, ni gri-llons, ni recòndites masmorres que pu-guin empresonar-la. La llum entra tafa-nera fins a l’últim racó d’obscuritatmés pregona. Només aquells que vi-uen amb el cap encastat a un forat ex-cavat a terra, o submergits en el mésprofund de l’oceà, poden fugir de lallum, i del groc. Però aquests no viuen,són morts. I el groc és vida!

Energètic, energia. El groc és elèc-tric i és electricitat. Fil incandescentque mai s’apaga. És la força invisibleque fa moure totes les coses. Impuls,compromís, perseverança, el tornar-hiun i altre cop, infatigablement i, en aca-bat, tornar-hi a tornar. El groc no defa-lleix perquè l’energia és eterna, expan-siva, i no coneix final, ni té aturador.

Vida. El groc és el rovell de l’ou, quevol dir l’origen de tot, la farina pastada iel vi cristal·lí –impetuós i jove– servit araig per cridar a revolta.

Aliment. El groc és una plàtera re-lluent de patates fregides! I encaramés, un plat de pasta a la carbonara!

Bellesa. Puresa. Perfecció. El groc éstot això i molt més. Sense el groc no hiha cabells rinxolats. Sense el groc no hiha matins carregats de beutat. Senseel groc no hi ha somriure, ni carícies, niplatges d’arena on fer l’amor al cap-vespre. Sense el groc no hi ha campsde blat, ni la disciplina geomètrica delsgira-sols, ni la mel de les margarides.

La sublimació de la bellesa és la flormés delicada tenyida de groc. AquestSant Jordi que la sang del drac prenyide groc totes les roses. I que el groc il-lumini els ulls de la bona gent i que elgroc inflami el braç dels lluitadors in-cansables!

A

De set en setJordi Panyella

El groc

El primer ple de la dotzenalegislatura se celebrarà di-jous que ve, 1 de març, ales deu del matí. Així ho vafixar ahir a la tarda el pre-sident del Parlament, Ro-ger Torrent, després queal matí els òrgans de go-vern de la cambra apro-vessin el contingut d’unasessió plenària que, tot ique no serà extraordinà-ria, tampoc serà gens ha-bitual, ja que es duran aaprovació fins a cinc pro-postes de resolució, des-prés d’un únic debat. El te-ma general, la situació po-lítica a Catalunya i, espe-cialment, el que proposaJunts per Catalunya, el pa-per que en el pròxim go-vern pot exercir CarlesPuigdemont, que a horesd’ara és l’únic candidat a lapresidència de la Generali-tat, però a qui l’Estat nopermet ni ser investit nitenir-hi un paper efectiu.

De fet, és aquest text elque ara té més possibili-tats que s’aprovi per la ma-joria que conformenJxCat, ERC i la CUP, tot ique el resultat final depen-drà del resultat de les ne-gociacions. El text declarala restitució de les institu-cions catalanes, el rebuig al’aplicació de l’article 155 ia la “deriva autoritària” de

l’Estat, així com l’exigèn-cia que “cessin les ingerèn-cies” del govern de Rajoyque volen impedir la “ma-terialització” de la volun-tat de la majoria parla-mentària, que no és altraque ratificar Carles Puig-demont com a presidentde la Generalitat. El textpresentat, això sí, es limi-ta a avalar-lo com a candi-dat legítim, però no parlad’investidura.

Tot i la polèmica gene-rada, cap grup, a excepcióde Cs, no té previst recla-mar que es retiri de l’ordredel dia aquesta propostade resolució, si bé a l’horad’admetre’l a tràmit ahirel secretari general de lacambra va expressar elsdubtes respecte si el textpodia o no vulnerar les me-sures cautelars dictadespel TC per impedir la in-vestidura de Puigdemont.

Pel que fa a la resta depropostes, cal destacar ladel PSC que, en cas de seraprovada, podria suposar

immediatament l’inici delcompte enrere de dos me-sos per investir presidento bé convocar noves elec-cions. Catalunya en ComúPodem va ser el primergrup a registrar una pro-posta en què es denunciala situació política a Cata-lunya arran de l’aplicaciódel 155 i es reclama un go-vern efectiu per recuperarl’autogovern. El PP i Cs–aquests, els últims ahir aregistrar un text tot i serels primers a demanar elple–, també presententextos que demanen alpresident Torrent que po-si fi al bloqueig amb “elsmecanismes necessaris”,que en aquest cas seriauna nova ronda de contac-tes per designar un candi-dat alternatiu a Puigde-mont. A partir d’ara i ambel registre de les propostesde resolucions, els grupsdisposen fins dimarts perpresentar esmenes. Elscanvis més importants,però, vindran determi-

nats pel resultat de les ne-gociacions entre JxCat iERC, que dijous a la nit jas’havien reprès i ahir vanseguir tot i la nova engan-xada que van tenir al matí.

Malestar d’ERCI és que la presentació ensolitari de la proposta deresolució per part deJxCat no va agradar gens aERC, que ho interpretariacom un gest “unilateral”que només volia ser unamesura de pressió, i alho-ra un test per comprovarfins a quin punt estariadisposada a explorar els lí-mits legals. El portaveu deJxCat, Eduard Pujol, asse-gurava que la proposta noté “cap ànim d’obrir unanova polèmica legal”, peròadmetia que el grup havia“tirat pel dret” en presen-tar-la, ja que tot i que haviaestat “treballada” les últi-mes setmanes amb els ne-gociadors d’ERC, els repu-blicans preferien esperara tancar abans un acordglobal en tots els aspectes.JxCat, que ahir va evitarde plantejar en públic l’op-ció d’anar a eleccions, jus-tificava que no poden “es-tar més temps callats”. “Ésel quilòmetre zero de la le-gislatura, el primer granacte de dignitat en aquestParlament dels últims me-sos”, cloïa el portaveu.

En tot cas, la proposta

de declaració, que s’hauriad’aprovar dijous, seria elprimer dels passos del’acord genèric a què ja ha-vien arribat ambdues for-macions, que passariadesprés per un acte de re-coneixement específic aPuigdemont a Brussel·les iel nomenament del seunúmero 2, Jordi Sànchez,ara a la presó, com a presi-dent “de palla” al Parla-ment, mentre ERC man-tindria la vicepresidència.

Aquestes “línies mes-tres” són les que al migdiaes van presentar en unareunió a tres bandes recla-mada per la CUP, que vaexigir que els en traslladinla “concreció” en un docu-ment més treballat que lesseves bases puguin valorarla setmana vinent. I és queels cupaires, que ja van dirque s’incorporarien a lapart final de les negocia-cions, han activat els me-

canismes assemblearis in-terns per poder aprovar laproposta en el consell polí-tic de dissabte, mentreanuncien més reunions atres en els propers dies.

Avenç en els mitjansAixò sí, ara mateix el prin-cipal problema entre JxCati ERC rau precisament al’hora de fer concrecions,com ara en el rol de Puigde-mont, és a dir, la definicióexacta de les seves atribu-cions a l’exili i de com li se-rien adjudicades. Entre-tant, això sí, la negociacióahir al vespre va deixaravenços pel que fa a un altredels grans esculls que l’ha-via encallat els últims dies,el control dels mitjans pú-blics de comunicació, des-prés que, segons fonts deJxCat, ERC cedís en algunade les pretensions que ha-via mostrat. Les conversescontinuaran aquest cap de

E. Ansola / Ò. PalauBARCELONA

El primer plelegitimaràPuigdemontFET Torrent convoca dijous l’estrena de la legislatura en una sessió en què es votarancinc textos, entre ells un de JxCat en solitari per avalar el candidat DIÀLEG Rebaixatl’enuig d’ERC, avancen en un acord sobre els mitjans, mentre que la CUP vol concreció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Prou de jocssimbòlics, cal ungovern efectiu, laciutadania es mereixclaredat”Xavier DomènechPRESIDENT DEL GRUP CATALUNYA ENCOMÚ PODEM

“És el quilòmetrezero de la legislatura,el primer gran acte dedignitat dels últimsmesos a la cambra”Eduard PujolPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

Ple de constitució delParlament celebrat el 17 degener, en què es va escollirRoger Torrent com a noupresident ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 20186 |

La jutgessade l’AudienciaNacional rebutja lamesura demanadaper la fiscalia

L’Estat aparca laimposició lingüísticaescolar després delrevés del TC sobreles ‘beques Wert’

La pròximapreinscripció,sense casellade castellà

El majorTrapero, enllibertat sensefiançaNacional

setmana, i si s’acomplissinles previsions més optimis-tes a principi de setmanavinent podria estar tancatl’acord global. Són “nego-ciacions difícils” i més len-

tes de l’esperat, admetia almatí Pujol, que tot i això vaassegurar que hi haurà en-tesa: “Tindran una decep-ció els que desitgin quel’acord no arribi.” ■

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

Ocultar la repressióa Catalunya

L’APUNT bertat, forçar retirada de pancartes, o el ridícul inter-nacional de la censura de l’obra de Sierra a Arco, ensón alguns exemples. O la delirant declaració del coro-nel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos negant quel’1-O hi haguessin càrregues policials. Ens hem de pre-parar per a una intensa persecució, perquè la negacióporta a la institucionalització de la repressió.Ferran Espada

La segona cosa que fa un règim autoritari després dedesfermar la repressió és negar-la i intentar ocultar-la.I aquesta és l’estratègia que l’Estat espanyol està des-plegant respecte a l’independentisme català. La nega-ció de l’existència de presos polítics que ha provocatl’obsessiva persecució del llaç i els símbols grocs ambquè centenars de milers de persones n’exigeixen la lli-

1820

43-1

1758

43®

Els principals membresdel nucli judicial a Catalu-nya van plantar ahir a latarda el president del Par-lament, Roger Torrent,després que denunciésl’existència de “presos po-lítics” a l’Estat, durant unacte a l’Il·lustre Col·legid’Advocats de Barcelona(ICAB) amb motiu de ladiada del seu patró, SantRaimon de Penyafort, ontambé hi havia el ministrede Justícia, Rafael Catalá.Entre els que van abando-nar la sala quan hi va feresment, enmig d’un am-bient tens i alguns aplau-diments, hi havia el presi-dent del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC), Jesús MaríaBarrientos; el fiscal supe-rior de Catalunya, Fran-cisco Bañeres; la fiscal encap de Barcelona, Concep-ció Taló, l’exdegà de l’ICABi exvicepresident del TCEugeni Gay i l’advocat Jo-sé María Fuster-Fabra.

Torrent, que ja havia ar-ribat tard per evitar fer-sela foto amb Catalá, va de-

nunciar en un discursmolt crític la “crisi” de l’es-tat de dret per la “vulnera-ció” de llibertats civils iperquè la separació de po-ders “trontolla”, amb “mi-nistres anticipant als mit-jans decisions judicialsabans d’existir sentèn-cia”, o “decisions judicialsfonamentades en criterispolítics”. A més, va lamen-tar que la “regressió” endrets i llibertats s’observaamb més “intensitat” a Ca-talunya, abans de denun-ciar “l’existència de presospolítics, acusats de rebel-

lió i sedició per delictes in-existents”, moment enquè es va produir l’espan-tada, mentre la degana,Maria Eugènia Gay, li re-treia: “President, no era laidea... L’hem feta bona!”

Torrent, malgrat tot, vaacabar el discurs per re-cordar que un centenard’experts en dret penal del’Estat abonen que algu-nes mesures preventivessón desproporcionades,lamentar la restricció dedrets a alguns diputats iencoratjar els advocats adefensar “amb fermesa i

rigor” els drets i llibertats.Catalá, que no en va dir

res en la intervenció pos-terior, al final va lamentara fora que s’havia sentit“molt incòmode” per afir-macions “absolutamentfalses” i que Torrent “s’haequivocat de discurs, for-mes i lloc”. En canvi, el de-gà del col·legi de Manresa,Abel Pié, i altres advocatscom ara Jaume Alonso-Cuevillas i Josep Cruanyesvan donar suport a Tor-rent, i no van anar al soparfinal per la presència deCatalá i d’Enric Millo. ■

La judicatura planta Torrenten parlar de presos políticsa Part del nucli judicial a Catalunya abandona un acte pel discurs crític delpresident del Parlament a Retrets del ministre Catalá i suport d’altres juristes

RedaccióBARCELONA

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres deixant l’acte, observat per Torrent ■ TV3

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

El Departament d’Ense-nyament treballa “ambnormalitat” per prepararel procés de preinscripcióde cara al curs 2018/19,després que divendres dela setmana passada el go-vern espanyol insinuésque, en aquest tràmit ad-ministratiu, es podria in-cloure una casella en quèes demanaria als pares sidesitgen que els seus fillssiguin escolaritzats encastellà. Tot i que el governespanyol no ha descartat,de manera explícita,aquesta opció, les parau-

les dels darrers dies delsresponsables del Ministerid’Educació fan pensar quel’eventual introducció delcastellà com a llengua ve-hicular a l’escola no es faràa través de la casella de ladiscòrdia.

La sentència del Tribu-nal Constitucional (TC),feta pública dimarts, queanul·lava diversos apar-tats de la llei orgànica per ala millora de la qualitateducativa (Lomqe), hadeixat el govern espanyoltocat i el mateix Méndezde Vigo admetia que apar-tats com la disposició ad-dicional 38a, que preveiaque la Generalitat sufra-

gués amb 6.000 euros l’es-colarització en castellà enun centre privat delsalumnes que ho haguessinsol·licitat i no trobessinoferta, no s’haurien d’ha-ver inclòs en la norma. ElTC assenyalava que el text“envaeix competènciesassumides per la Generali-tat i vulnera el règim lin-güístic de l’ensenyament aCatalunya”.

Tot just conèixer-se lapossibilitat que el governespanyol inclogués la case-lla de l’ensenyament encastellà, diversos agentsde la comunitat educativacom la Junta de Directorsde Catalunya van advertir

que, a banda de contràriaal bon aprenentatge de to-tes les llengües i a la cohe-sió social, la mesura vacontra la llei d’educació deCatalunya (LEC) i contral’Estatut, que disposenque el català és la llenguavehicular a l’escola. A més,

introduir la casella a tra-vés de la resolució de lapreinscripció no té gairesentit, ja que es tractad’un tràmit administratiuque regula aspectes com elcalendari de matriculacióo els punts que tenen elsalumnes en funció de dife-

rents barems per accedir auna escola o una altra i queno tenen res a veure ambel règim lingüístic.

Davant aquesta situa-ció incòmoda, en la rodade premsa posterior alConsell de Ministresd’ahir, Méndez de Vigo varecular respecte a la ro-tunditat amb què haviacomparegut el divendresanterior amb un rotund“ho farem” en referència ala introducció del castellàcom a llengua vehicular,subratllant que “per al go-vern és molt important lallibertat i el dret dels paresa escollir la llengua vehicu-lar de l’educació dels seusfills”. “Quan jo sento a dir aalguns que el govern modi-ficarà el sistema educatiuper l’article 155... No pot,no pot pel 155 ni pel 310”,justificava Méndez de Vi-go.

Segons el portaveu delgovern de Rajoy, “el go-vern no pot modificar unsistema educatiu que estàtransferit a una comuni-tat autònoma”, i donar perfet l’atac a la immersió lin-güística vigent des del1983 és una “actitud prò-pia del victimisme de quivol fer d’això una basa polí-tica”. El ministre, però,ahir ja no va voler parlaren públic de l’opció del cas-tellà com a “vehicular” i vapresentar la disputa ini-ciada pel seu ministeriamb la filtració que estu-diava l’opció de la casellaen castellà com una har-monització entre la llei i elque diuen els tribunals. “Elque vol el govern és garan-tir que es compleix el quediu la llei i, on hi ha unacontrovèrsia, que es com-pleixi el que diuen els tri-bunals per resoldre la con-trovèrsia, i tot de la millormanera per garantir tantaixò com el dret fonamen-tal dels pares”, va reblarMéndez de Vigo.

El Departament d’En-senyament, mentrestant,va fent el que pot, en espe-ra que, un dia o un altre, esformi govern. ■

Ensenyament prepara unapreinscripció “normal”a L’Estat aparca la casella del castellà després del revés del TC sobre les ‘beques Wert’ i no prendràdecisions “ràpidament” a Méndez admet que no pot canviar en model educatiu català amb el 155

R. Garcia / D. PortabellaBARCELONA / MADRID

“Sento a dir que elgovern modificarà elsistema educatiu perl’article 155... No potpel 155 ni pel 310”Íñigo Méndez de VigoMINISTRE D’EDUCACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

06.03.14és el dia que la Generalitatpresenta recurs contra l’ano-menada llei Wert..

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Imatge presa en una classe de sisè de primària, aquest mes, en una escola a Roda de Ter (Osona) ■ ACN

“Jo no he par-lat mai de ca-sella”, va direl ministreMéndez deVigo en el pe-

núltim Consell de Ministres,amb el to de qui és ultratjat peruna ofensa. I, literalment, Mén-dez de Vigo tenia raó quan deiaque ell mai ha pronunciat el

mot casella. El que passa és queun ministeri és més que el seuministre, i va ser el secretarid’estat, Marcial Marín, qui vallançar la filtració de la casellaen castellà en un cita discretaamb la premsa el dijous 15 defebrer. “Hi som sensibles”, es vasincerar la mà dreta de Méndezde Vigo. Que Dolors Montserrat,única ministra catalana, parlés

també de “casella” prova que laidea era més que una paraulacasual en una tempesta d’idees.

Rivera sempre guanyab Quan el ministeri exploravala via per castellanitzar, però,va arribar el torpede del TC ambl’anul·lació de les beques Wertper escolaritzar en castellà. I LaMoncloa es lamenta que, passi

el que passi, en la pugna del’espanyolisme Albert Riverasempre guanya. Pel fet de nogovernar, Cs sempre es potpermetre anar més enllà que unPP tenallat pels límits de leslleis. “No es pot pel 155 ni pel310”, va dir ahir Méndez deVigo, com si multiplicar per dosel 155 fos l’única via derivalitzar amb Ciutadans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

De filtrar la casella al torpede del TC i la voracitat de Cs

El ministre Íñigo Méndez de Vigo,ahir a La Moncloa ■ EFE

LesclausDAVIDPORTABELLA

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

1266

40/1

1824

67L

quests dies s’ha parlatmolt de la importànciaque té el model d’escolaen català per a la cohe-

sió social i per a la igualtatd’oportunitats, especialment ales zones del país on la llenguapròpia té una presència escas-sa, arran dels darrers embatsdel govern espanyol. Faltava,però, traslladar el debat al corde la ciutadania i això és, preci-sament, el que va fer ahir el sin-dicat de l’ensenyament Ustec-STEs, organitzant un acte desuport a l’escola catalana a San-ta Coloma de Gramenet, bressolde la immersió lingüística.

El cartell de l’esdevenimentincloïa noms com el de JoaquimArenas, ideòleg del model d’im-mersió lingüística en els seusorígens; Maria Antònia Font,

Aresponsable de llengua del sin-dicat STEI, de les Illes Balears, iel diputat d’Esquerra Republi-cana de Catalunya (ERC) alCongrés dels Diputats GabrielRufián, que va ser objecte prefe-rent de les mirades dels assis-tents.

L’èxit de l’acte va ser aclapa-rador. L’auditori del colomencMuseu Torre Balldovina es vaomplir a vessar i molts assis-tents el van haver de seguirdrets o asseguts per terra. Unbon nombre, fins i tot, es va ha-ver de quedar al carrer. “Comels alumnes dels primers cursosde català a Santa Coloma”,abans que s’implantés l’escolaen català per a tothom, va re-cordar Arenas, que va relatarcom les mares dels aspirants aalumnes d’aquelles classes plo-raven perquè els seus fills n’ha-vien quedat fora.

I no exagerava. Van ser les fa-

mílies, majoritàriament caste-llanoparlants, qui, juntamentamb els mestres i el departa-ment d’Ensenyament, van po-sar en marxa un programa pilotd’immersió en català, als anysvuitanta, que més tard s’esten-dria a tot Catalunya. “Allò va ferpossible que molts alumnes fes-sin servir el català fora de l’esco-la”, recordava Esteve Serrano,primer tinent d’alcalde del’Ajuntament de Santa Colomade Gramenet, que va afegir-hique “ara que es qüestiona el mo-del d’escola en català aquell es-perit continua vigent”.

Era una qüestió de sentit co-mú, deien els ponents. “La for-ma que tots els nens aprengues-sin el català era que l’escola fosen català”, va dir Arenas, queveu aquella màxima vigent.“Amb la llengua podem sentir-nos tots un sol poble”, va con-cloure. ■

EXEMPLE · Santa Coloma de Gramenet, pionera del model d’escola en català, va acollir un acte de reivindicació del sistemalingüístic de Catalunya ORIGEN · Els ponents van recordar que va ser una demanda de les famílies, la majoria castellanoparlants

Raül Garcia i AranzuequeSANTA COLOMA DE GRAMENET

La immersió torna al bressol

Ramon Font, portaveu nacional d’Ustec, durant l’acte d’ahir a favor del’escola en català a Santa Coloma de Gramenet ■ R. G. A.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

ERC puja i Ciutadans bai-xa. Les dues forces empa-tarien a 33-35 escons sies repetissin les eleccions,segons la darrera enques-ta del Centre d’Estudisd’Opinió (CEO) de la Ge-neralitat, publicada ahir.L’informe esclata en plenanegociació entre Junts perCatalunya (JxCat) i els re-publicans per tancar unacord d’investidura i legis-latura, i dibuixa una ERCaquesta vegada per sobrede la llista de Carles Puig-demont, que perdria tresllençols pel camí.

La CUP podria doblarels quatre escons actuals.D’aquesta manera, l’inde-pendentisme fins i tot po-dria ampliar la majoria ac-tual al Parlament en qua-tre escons: assoliria els 74per la banda alta o els 69per la baixa, i es garanti-

ria, en qualsevol cas, lamajoria absoluta (68).

Ara bé, l’enquesta es vafer entre el 10 i el 30 de ge-ner, just el dia de la no in-vestidura en què el presi-dent de la cambra, RogerTorrent, va ajornar la ses-sió i va començar a aflorarel recel entre les forces in-dependentistes. D’alesho-res ençà, s’han produït no-ves declaracions davantdel jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena enquè s’ha remarcat el ca-

ràcter “simbòlic” de la de-claració d’independència,així com el recent exili del’exdiputada de la CUP An-na Gabriel a Suïssa i la ne-gociació sobiranista pertrobar el desllorigador dela situació. És a dir, en unaCatalunya políticamenttrepidant, el que valia al ge-ner podria haver canviatsubstancialment al febrer.

Pel que fa a l’unionisme,a banda de la davalladad’Inés Arrimadas d’entreun i tres escons, el socialis-

ta Miquel Iceta també enperdria un –el que va su-mar el 27-S– o dos, mentreque el popular Xavier Gar-cía Albiol mantindria la se-va formació com a residuala Catalunya, amb quatre ofins i tot tres diputats, últi-ma a la cambra.

L’independentisme comúLa coalició Catalunya enComú Podem, liderada perXavier Domènech, queda-ria amb els incòlumes vuitescons actuals. El que mos-

tra el CEO sobre els co-muns és que, quan han derespondre sí o no a la inde-pendència, el 23% dels quediuen haver-los votat sóndel sí, en contraposicióamb el 67,6% del no. Quanla pregunta és general so-bre la relació entre Catalu-nya i Espanya, la radiogra-fia posa de manifest que el59,5% són federalistes; el28,4%, autonomistes, i un8%, independentistes.

D’altra banda, i malgratel manteniment o l’am-pliació de la majoria actuala la cambra, el no a la inde-pendència (53,9%) puja10,3 punts i supera la bar-rera del 50% dels enques-tats. Els partidaris de la se-cessió (40,8%), en canvi,queden 13 punts per sota,en mínims històrics, ambuna davallada de gairebé8 punts. L’estudi detallaque els autonomistes estornen a posar per sobredels que volen un estat in-

dependent, fet que no suc-ceïa des del 2011, per béque la majoria (gairebé un55%) volen continuar ambel procés. Tanmateix, no-més un 19% dels enques-tats aposten perquè siguiper la via unilateral, men-tre que la resta preferei-xen buscar acords bilate-rals amb el govern espa-nyol (35,9%). Els queabandonarien el procés iparticiparien en la comis-sió de reforma de la Cons-titució i del sistema de fi-nançament són un 20,8%.

El portaveu del governespanyol, Íñigo Méndez deVigo, es va aferrar ahir a labaixada del nombre de par-tidaris del sí a la indepen-dència i la va atribuir alcomportament “més aviatvalleinclanesc i esperpèn-tic” dels líders del procés.El ministre no va comen-tar, però, què pensa sobreel fet que, si es tornés a cele-brar un referèndum sobrela Constitució espanyola aCatalunya, el text quedariarebutjat amb un 45% denos i un 34,8% de sís.

El CEO també revelaque, malgrat tot, l’europeis-me dels catalans està intac-te (el 68,4% serien partida-ris que Catalunya forméspart de la UE si finalmentesdevingués un país inde-pendent) i que, si s’haguésde votar la pertinença al’OTAN, sortiria que no. ■

ERC empataria a escons ambCs si es repetissin les eleccionsa Les forces independentistes podrien arribar a sumar fins a quatre diputats més, segons l’enquestadel CEO a El no a la independència trenca el sostre del 50%, mentre que el sí davalla fins al 40%

Emili BellaBARCELONA

0%

10%

20%

30%

40%

Baròmetre CEO

Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?

Estimació d’esconsParlament de Catalunya

Creu que Catalunya hauria de ser...

40,8%Sí

53,9%No

2,3%No contesta

3,0%No ho sap

En relació amb el procés, què creu vostè que hauria de fer el govern que surti d’aquestes eleccions?

6,6%

36,3%

19,4%

32,9%

19,0%

2,8% 2,0%

Un estat dins una Espanya federal

Una regió d’Espanya

Continuar amb la via unilateral cap a la independència

35,9%

20,8%

11,7%

2,2%

10,4%

Buscar un acord bilateral amb el govern espanyol

Abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament Continuar amb

l’estat de les autonomies com

fins ara

Recentralitzar competències

Ns/Nc

Una comunitat autònoma d’Espanya

Un estat independent

No ho sap No contesta

Entre parèntesis, resultats 2017

33-35(36)

8-9(5)

29-31(34)

33-35(32) 15-16

(17)

7-8(4)

3-4(4)

8(8)

sobre context polític a Catalunya (2018)

399

Congrés dels DiputatsEntre parèntesis, resultats 2016

8-10(12)

13(9)

6-7(7)

7-9(8)

2(6)

d

L’ERC de Gabriel Rufián iJoan Tardà guanyaria nítida-ment les eleccions espanyo-les a Catalunya, segons l’en-questa del CEO, amb tretzediputats republicans, quatremés que els que té ara. Laconfluència En Comú Podem,que va vèncer el 21-D amb

dotze escons, quedaria araamb vuit o deu. Caldria veureamb quina sigla es presenta-rien els comuns aquesta ve-gada. En tercera posició hihauria “Junts per Catalunya /PDeCAT / CDC” –tal com hopresenta el CEO–, empatadaamb Ciutadans, a l’alça. El

PSC retindria els seus setparlamentaris (o fins i tot enperdria un) i el PP viuria unanova patacada sonora, ambnomés dos diputats (ara enté sis). Tanmateix, la pròximacita electoral en principi sónles municipals –i algunes au-tonòmiques–, l’any vinent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els republicans guanyarien les espanyoles

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

El màxim responsabledels Mossos d’Esquadradurant els preparatius del’1-O, Josep Lluís Trapero,va explicar ahir a l’Audien-cia Nacional que en vigíliesdel referèndum va adver-tir la cúpula del governcatalà que el cos policialestava “al marge de tot elque suposava el procés” ique no els acompanyarienen l’estratègia, adduint la

“neutralitat” que havia demantenir el cos policial.D’aquesta manera, els vaalertar que es desvincula-ven de les decisions políti-ques que es prenguessin aPalau. Aquests contacteses van produir, sobretot,pel fet que la cúpula delsMossos estava força “incò-moda” i “molesta” perquèdes de l’àmbit polític s’ha-via assegurat públicamentque els agents facilitarienla celebració del referèn-dum. Trapero, si més no,

va voler deixar clar que elcos s’ajustaria a les deci-sions judicials sobre l’1-O.

El major va respondrepreguntes sobre dues re-unions pocs dies abans delreferèndum, en les quals,a banda del seu substitutal capdavant dels Mossos,Ferran López –que ahirtambé va declarar a l’Au-diencia Nacional com atestimoni– i de tres co-missaris, per la banda po-lítica hi van ser presentsel president Carles Puig-

demont, el vicepresidentOriol Junqueras i el con-seller d’Interior, JoaquimForn. En les trobades, Tra-pero va traslladar la pre-ocupació del cos policialper garantir la seguretatciutadana, atès que, te-nint en compte la prohibi-ció del TC, es donava perfet que sortirien més dedos milions de personesal carrer. Així ho van rela-tar fonts presents en ladeclaració davant la ma-gistrada Carmen Lamela, i

hi van afegir que, en totcas, Trapero va advertirdels riscos en matèria deseguretat, però en cap casva demanar que suspen-guessin l’1-O.

La declaració d’ahir esva allargar més de dueshores i es va centrar sobre-tot en el referèndum, enla presumpta inacció quel’acusació atribueix al cospolicial davant les ordresjudicials que els exigien im-pedir la votació i en la sevaconnivència amb la cúpula

política per garantir “l’ob-jectiu de la independèn-cia”. Un cop va conclourel’interrogatori, la jutgessael va deixar en llibertat iva desestimar la petició delfiscal d’establir una fiançade 50.000 euros. L’acu-sació pública entenia ques’havia “agreujat” la situa-ció processal de l’investi-gat pel fet que ara se l’acusad’un segon delicte de se-dició –el primer, pels fetsde la conselleria d’Econo-mia els dies 21 i 22 de se-tembre–. I, en tot cas, justi-ficava la mesura al·legantque, en declaracions ante-riors –la d’ahir era la terce-ra des de l’octubre passat–,havia “ocultat” detalls im-portants com ara les re-unions. Fonts de la defensade Trapero, però, van pun-tualitzar que les trobadesentre les cúpules política ipolicial en cap cas són unanovetat en el procés, i vanassenyalar que el 18 de de-sembre passat ja es va de-manar que se citessin coma testimonis tots els pre-sents en les trobades i elministeri fiscal s’hi va opo-sar, així com la jutgessa.Posteriorment, la sala del’Audiencia Nacional va ra-tificar el rebuig a practicaraquestes diligències.

Compliment de mesuresPer la jutgessa, en canvi,no hi havia circumstànciesafegides per modificar lesmesures cautelars –es vaestablir l’exigència de pre-sentar-se davant la justíciacada quinze dies–, perquèfins ara les ha complert“escrupolosament”. Aixímateix, va recordar queTrapero sap des de fa diesque li han imputat un noudelicte de sedició –amplia-ble al d’organització crimi-nal– i tot i així no ha eluditl’obligació de comparèixer.I concloïa que “ja no exer-ceix el càrrec de major, itampoc té una posició decomandament que li per-meti afavorir l’ocultació ola destrucció de proves”. ■

Montse OlivaMADRID

a L’excap dels Mossos afirma a l’Audiencia Nacional que es va reunir amb el govern per expressarpreocupació per la seguretat ciutadana a La jutgessa el deixa en llibertat sense mesures addicionals

Trapero es desvincula de lesdecisions polítiques de l’1-O

Josep Lluís Trapero, ahir, arribant a les dependències de l’Audiencia Nacional, on va comparèixer per tercera vegada des de l’octubre passat ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS1-O

Lleida rebutja unhomenatge a lesvíctimes de l’1-O

El conseller Lluís Puig va expli-car ahir que ha estat a Luxem-burg, “treballant per la cultura iel país”, i va penjar una fotogra-fia a Instagram. Puig ja va viatjarfa unes setmanes als PaïsosBaixos, desafiant Llarena.

Llarena: “Les ordres noes cursen per sospites”

El Parlament Europeu ha ad-mès a tràmit la petició delConsell d’Informatius de TVEd’estudiar la imparcialitat i lapluralitat de les informacionsdel canal televisiu, acusat de“manipulació” i “censura”.

El ParlamentEuropeu estudia laneutralitat de TVE

El PSC, Cs i el PP van votar en elple de la Paeria de Lleida cele-brat ahir contra la proposta deretre homenatge a les víctimesde la repressió policial de l’1-O.La moció era del PDeCAT, ERC,la CUP i el Comú de Lleida.

El jutge del Tribunal SupremPablo Llarena va assegurardijous que “les ordres inter-nacionals de detenció no escursen per sospites”, sinó ques’han de fer el dia que es con-clou que hi ha indicis racio-

El conseller Puigdesafia Llarena iviatja a Luxemburg

nals de delicte. En una troba-da a Astúries, el magistratresponia així a les crítiquesper no haver cursat l’ordrecontra Anna Gabriel i perhaver-la retirat en el cas deCarles Puigdemont.

Ana Blanco, presentadoradels informatius de TVE ■ TVE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 201814 | Nacional |

a Guàrdia Civil ha inspeccio-nat dos cops aquesta setma-na l’avió privat de la famíliade l’entrenador de futbol Pep

Guardiola. Segons informava ahirCatalunya Ràdio, el primer escor-coll va ser diumenge i aquest dijouses va fer el segon després que fami-liars de Guardiola arribessin deManchester a la terminal d’aviacióprivada del Prat. Fonts del personalde l’aeroport haurien informat queels agents buscaven Carles Puigde-mont, tot i que la Guàrdia Civil vaassegurar ahir a Efe que es tractade controls rutinaris i aleatoris deseguretat i inspecció fiscal. Ahirtambé es va saber que la FederacióAnglesa de Futbol ha expedientatGuardiola per haver dut el llaç grocen solidaritat amb els presos du-rant els partits. Consideren que estracta d’un “missatge polític” i quecontravé les normes federatives.

Dijous al matí, sis agents de laPolicía Nacional es van presentar alparc Europa del municipi madri-leny de Torrejón de Ardoz avisatsper un veí que deia que el presidentde la Generalitat estava palplantatal parc amb una bandera estelada.Quan hi van arribar van descobrirque era l’actor Joaquín Reyes, ca-racteritzat de Puigdemont gravantel programa El intermedio de LaSexta. “Hi ha molts camins rurals através dels quals es pot entrar, espot entrar en helicòpter o en un ul-tralleuger, es pot entrar en vaixell...Nosaltres procurarem que no puguientrar ni al maleter d’un cotxe”,afirmava el ministre de l’Interior,Juan Ignacio Zoido, el 23 de gener,davant el risc que el president Puig-demont, instal·lat a Brussel·les desde feia tres mesos, pogués presen-tar-se en persona al Parlament perser investit de nou en el càrrec.

Presentat pel govern i la majoriade mitjans de comunicació espa-nyols com un simple pròfug de lajustícia, des del moment de la sevaarribada a Brussel·les es convertiaen un problema polític i judicial. Lafugida pública, en parador conegut,amb compareixences periòdiquesdavant dels periodistes internacio-nals i posant-se a disposició de lajustícia belga, no només era un des-afiament per a les autoritats espa-nyoles, sinó que, per començar, vagenerar un conflicte entre jurisdic-cions nacionals al si de la UE. “Es-tem sens dubte molt preocupats,perquè una persona que té aquestaconducta no se sap què pot fer”, re-coneixia el mateix Zoido.

L

Les declaracions en què el minis-tre revelava que tots els cossos poli-cials de fronteres estaven alerta perla seva possible entrada al país esvan fer la setmana de gener que elgovern de Rajoy comprometia no-vament al Tribunal Constitucional,

en contra del criteri del Conselld’Estat, per forçar-lo a anar més en-llà de les seves atribucions i impe-dir la investidura. El dimecres 24de gener es va saber que diversosagents de la Guàrdia Civil s’havienpresentat el cap de setmana a l’ae-

ròdrom de Sant Fruitós de Bagesper inspeccionar la pista d’aterrat-ge. Per altra banda, diverses patru-lles de la policia espanyola controla-ven els accessos al Parlament deCatalunya i el dijous 25 escorcolla-ven la xarxa de clavegueres de l’en-torn. Aquell mateix dia, guàrdies ci-vils es plantaven a la rotonda d’en-trada des de França del municipi deLes, el primer de la Val d’Aran.També hi havia agents del CuerpoNacional de Policía uns quilòme-tres més al nord, a l’interior de l’an-tiga oficina duanera. Segons haviendeclarat fonts policials al diari Se-gre, una vintena d’agents d’altrescomandàncies s’havien desplegat aLes i Eth Portilhon. A la duana en-tre l’Alt Urgell i Andorra, els poli-cies escorcollaven maleters.

També a la Cerdanya i al Ripollèsel dispositiu es va incrementar i esvan fer controls aleatoris al colld’Ares. El divendres 26, diversesfurgonetes de la Guàrdia Civil esvan desplaçar fins a les antigues ca-sernes del punt fronterer del Per-tús, a la Jonquera, on van escorco-llar diverses vehicles. La cadenaSER informava que s’havien des-plegat més de cent agents a la ciu-tat de Girona. El dimarts 30, dia dela investidura, ja van ser els Mossosels que van assumir el control d’ac-cessos al Parlament. Van supervi-sar tots els vehicles, fossin o no dediputats, i van escorcollar el male-ter del taxi en què va arribar el di-putat Xavier Domènech. ■

CaçadorsbelguesidentificatsEl diumenge 28 degener, a dos dies dela prevista investidu-ra i amb Puigdemontde candidat, la Guàr-dia Civil es desplega-va a la pista de l’aerò-drom d’Ocaña, a To-ledo, després que elsserveis de trànsit ae-ri del madrileny Cua-tro Vientos els avisésde l’aterratge previstd’un avió privat pro-cedent de Brussel-les amb passatgedesconegut. Del’avió van baixar treshomes i una donabelgues i una espa-nyola que venien unsdies a practicar la ca-ça. Interior va infor-mar aleshores queno es va activar capalerta i que es va ferun control rutinari depassatgers, si béaquell cop sí que esreconeixia que l’ob-jectiu era saber siPuigdemont o elsconsellers de Brus-sel·les hi viatjaven.

Es busca per tot arreuRedaccióBARCELONA

GUARDIOLA · La Guàrdia Civil inspecciona dos dies l’avió de la família de l’entrenador català a la recerca de PuigdemontALERTA · L’episodi s’afegeix a la vigilància policial que ha portat a identificar ciutadans belgues o un humorista disfressat

CARLES PUIGDEMONT

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

1786

88-1

1506

52w

CLIMATITZACIÓ - GASENERGIA SOLARBIOMASSA - LLARS DE FOC

Tel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636www.instalroal.com · roal@instalroal.com

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. LA DRECERA

La Selva del Camp

Des del 1981al vostre servei

1215

03-1

1690

10w

1822

40-1

1807

50L

El jutjat d’instrucció nú-mero 5 de València, queinvestiga les presumptesirregularitats en les con-tractacions de la FundacióCinquena Trobada Mun-dial de les Famílies, arafa dotze anys, durant lavisita de Benet XVI a lacapital valenciana, té pre-vist citar a declarar enqualitat d’investigat el bis-be auxiliar de València,Esteban Escudero, que va

presidir l’esmentada fun-dació. A més, també hau-ran de declarar l’expresi-dent de la Generalitat Va-lenciana FranciscoCamps; l’exvicepresidentVíctor Campos, i l’expresi-dent de les Corts Valencia-nes Juan Cotino, així comel representant legal i lasecretària general de latrobada, Francisco J. Ji-ménez i Henar Moliner,respectivament, i dosmembres del patronat, elsecretari de l’Arquebisbat,Antonio Ramón Corbí i

Enrique Pérez, segons vainformar ahir el TribunalSuperior de Justícia delPaís Valencià.

La causa, oberta el2016 per delictes de pre-varicació, malversació ifalsedat, té l’origen en lapeça separada del casGürtel remesa a Valènciapel jutjat central d’ins-trucció número 5 de l’Au-diencia Nacional, en laqual s’investiguen pre-sumptes irregularitats enles adjudicacions de la fun-dació que va organitzar la

visita de Benet XVI el julioldel 2006. S’investiga si lesadjudicacions es van fersense respectar les nor-mes de contractació, sen-se concurs ni concurrèn-cia pública.

El tribunal també va in-formar que a aquestes dili-gències s’hi va afegir unapeça separada del casVaersa, de manera quetambé seran cridats a de-clarar com a investigatsdos exdirectors de Vaersa,Enrique Simón i Felipe Es-pinosa Bolaños. Segons les

mateixes fonts, la magis-trada està practicant dili-gències i s’han requerit in-formes pericials a diversosorganismes i documenta-ció a empreses i adminis-tracions.

Camps s’autoexculpaEn declaracions a la prem-sa, Francisco Camps es vareferir ahir a la seva cita-ció assegurant que ell tansols havia estat, ambl’aleshores arquebisbe deValència, Agustín García-Gascó, un dels presidents

d’honor de la fundaciópresidida pel bisbe Escu-dero, i que per tant no vatenir relació amb la gestiódiària de l’entitat ni ambles eventuals contracta-cions. No obstant això,Camps es va declarar“completament segur”que la fundació va actuarcorrectament, sense ques’hi dugués a terme cap deles irregularitats que sóninvestigades.

“Precisament perquèera un president honoríficno hauria tingut sentitque jo m’hagués dedicat afirmar contractes”, va afe-gir l’expresident valencià,que opina que la citació ésuna “imputació preventi-va”, amb l’única finalitatde mantenir-lo investigatper si amb el pas delstemps els delictes arribena prescriure.

Amb aquesta nova cita-ció, Camps ja acumula

tres investigacions en sen-gles casos sobre diferentsqüestions de la seva etapacom a president de la Ge-neralitat Valenciana.

Les dues anteriors te-nen a veure amb suposa-des irregularitats en l’or-ganització dels grans pre-mis de fórmula 1 a Valèn-cia, en l’anomenat cas Val-mor. Camps ja ha compa-regut per la primerad’aquestes, declarada se-creta, i respecte a la sego-na és previst que compare-gui el 18 de maig. ■

El bisbe auxiliar de València,investigat per la visita papal

RedaccióVALÈNCIA

a En el cas han citat a declarar diversos càrrecs polítics i eclesiàstics, entre els quals l’expresidentvalencià a Francisco Camps ja acumula tres imputacions per actuacions durant el seu mandat

Francisco Camps, expresident valencià, s’inclina davant del papa Benet XVI, durant la visita d’aquest a València el juliol del 2006 ■ BALLESTEROS / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Jo només erapresident honorífic, iper tant no tenia sentitque em dediqués afirmar contractes”Francisco CampsEXPRESIDENT DE LAGENERALITAT VALENCIANA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 201816 | Nacional |

a història de l’ANC ha estatuna història d’èxits. A horesd’ara, encara no hi ha cap

dels molts estudis que ja s’hanfet que sàpiga explicar les causesreals que han fet d’aquesta enti-tat la veritable protagonista delque s’ha acabat anomenant pro-cés. Uns la vinculen i subordinenals diferents governs de la Gene-ralitat que hem tingut. Uns altresla vinculen als partits indepen-dentistes i la veuen com la sevacorretja de transmissió, ara d’unara d’un altre. D’altres hi volenveure relacions amb diferentsmoviments polítics d’altres èpo-ques o d’altres països. Tots, però,la vinculen a un moviment d’ar-rels i motivacions exclusivamentnacionalistes. Uns ho fan ambvoluntat de desvirtuar el movi-ment, uns altres perquè són in-capaços d’entendre-ho i, molts,per simple desconeixement. Nin-gú deu haver llegit la declaraciófundacional, perquè de la sevalectura és fàcil entendre que lalluita per les llibertats nacionalses vincula directament i estreta-ment a la lluita per la millora deles condicions de vida dels cata-lans, de tots els ciutadans de Ca-talunya.

La mateixa declaració funda-cional deixa ben clar que l’ANCes dissoldrà quan hagi aconse-guit els seus objectius nacionalsdescrits en aquesta mateixa de-claració. No només sembla queestem lluny d’aquesta autodisso-lució per la situació actual delprocés d’independència sinó, amés, perquè una de les funcionsde l’ANC és donar suport a movi-ments semblants a la resta delsPaïsos Catalans fins que aconse-gueixin els seus objectius nacio-nals, tot respectant els diferentsprocessos i ritmes de cada país.

L’ANC sembla fer nosa a moltagent. Els mateixos partits inde-pendentistes malden per contro-lar-la o, si no poden, per fer-ladesaparèixer o convertir-la en ir-rellevant, malgrat les declara-cions públiques en sentit contra-ri. Les misèries polítiques quevan fer néixer i créixer l’ANC nohan desaparegut d’escena, ans alcontrari. I just per això encara ésnecessària i, vist el que ha passatels darrers mesos, potser mésque mai.

En la situació actual, les prin-cipals línies d’actuació de l’ANCfixades en l’esmentada declara-ció fundacional semblen més vi-gents que mai i, amb la defensa iel suport als presos i exiliats polí-

L

tics, marquen les línies d’actua-ció que, al nostre entendre, l’enti-tat ha de seguir en aquesta novaetapa i que, sintèticament, sónles següents:

1. Promoure, des de posicionspacífiques i democràtiques, laconscienciació i la mobilització dela majoria de la població de Cata-

lunya per recuperar la indepen-dència política de Catalunya, ins-taurant la República Catalana commés aviat millor.

2. Treballar per contribuir a ladefinició dels principis d’organitza-ció d’un Estat que permeti acon-seguir un futur més pròsper, just,democràtic i participatiu.

3. Treballar per la internaciona-lització del procés d’independèn-cia de Catalunya vetllant, especial-ment, per les relacions amb la res-ta de la Unió Europea.

4. Promoure totes les accionsnecessàries per donar suport, aní-mic i material, als presos i exiliatspolítics catalans i a les seves famí-lies.

5. Mantenir el caràcter unitari iaglutinador de l’entitat defensantla seva independència respectedels partits polítics i no partici-pant, amb candidatura pròpia niintegrant-se en cap candidatura,en eleccions polítiques de qualse-vol nivell.

En les actuals circumstàncies,amb el president legítim de la Ge-neralitat a l’exili i amb la voluntatde formar un govern autonòmicque treballi per recuperar les míni-mes quotes d’autogovern que ga-ranteixin el funcionament dels ser-veis públics a Catalunya, la instau-ració efectiva de la República Ca-talana fa necessària l’acció de lasocietat civil organitzada.

Per això és important que l’ANCrecuperi l’esperit inicial i acumuliles forces necessàries per afrontaraquesta nova etapa. El full de rutaque es debatrà en l’assemblea ge-neral d’aquest diumenge, 25 de fe-brer, esdevindrà una bona guia per

treballar en la direcció dels cinc ei-xos abans indicats, però les elec-cions al secretariat nacional quees faran després de l’assembleageneral seran tant o més impor-tants que el mateix full de ruta. Leseleccions d’aquest tipus viscudesfins ara ens han ensenyat que lesmaniobres dels partits polítics per

ocupar el màxim nombre possibledels 77 llocs del secretariat nacio-nal han estat cada cop més pen-sades, treballades i recargolades.Ja estem veient els movimentsd’alguns candidats que es presen-ten i que, curiosament, mai hanparticipat activament de la vida del’ANC per molt que escriguin arti-cles en què s’autoatorguen papersfalsos o sobrevalorats.

Ja fa quasi sis anys de l’assem-blea fundacional del Sant Jordi ihem tingut temps de conèixer la

molt bona gent que hi ha en les as-semblees territorials de l’ANC i lamolta feina que han fet dia a dia.

Aquest és el gran patrimoni hu-mà de l’ANC i és d’aquí on han desortir els membres del pròxim se-cretariat nacional. Som una entitatviva i dinàmica que ha de treballarel present mirant el futur i, si cal,modificant tot allò que ha esdevin-gut una crossa o un parany. Avui,ara, el gran repte de l’ANC és recu-perar el seu paper d’aglutinadorde les diferents visions polítiquesexistents en l’independentisme ibuscar, forçar si cal, la unitat im-prescindible per arribar fins al fi-nal. Institucions, partits i societatcivil hem tingut, i tenim, el nostrerol en aquest procés, però noméshem avançat de veritat quan l’ANCha estat forta i ha actuat sense de-pendències partidistes.

Difícilment faran aquest paperels qui sempre, o quasi sempre,han viscut dels favors dels diri-gents polítics gràcies a formarpart del seu petit cercle i ara, sob-tadament, es fan presents perquès’acosten eleccions al secretariatnacional.

ANC, darrera etapa?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Acte de constitució de l’Assemblea Nacional Catalana el 10 de març del 2012 al Palau Sant Jordi, a Barcelona ■ ORIOL DURAN / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

És important quel’ANC recuperi l’esperitinicial per afrontaraquesta nova etapa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El gran repte de l’ANC ésbuscar, i forçar si cal, launitat imprescindibleper arribar fins al final

Miquel Sellarès, Miquel Strubell, Pere Pugès i Enric AinsaPromotors del MxI, precursor directe de l’ANC

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 2018

333020-1182248T

Els Mossos van detenirahir 14 activistes delsCDR (comitès de defensade la República) que s’ha-vien concentrat davant laporta principal del Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC), al pas-seig Lluís Companys, perdenunciar “la repressió del’Estat”.

Coincidint amb la de-claració del major Traperoa l’Audiencia Nacional, aMadrid, els concentrats,que corejaven “Els carrersseran sempre nostres”,

van cridar a favor de l’ex-responsable dels Mossos,de l’exdiputada de la CUPAnna Gabriel, recentmentexiliada a Suïssa, del presi-dent Puigdemont i delspresos polítics.

La concentració havia

començat a les vuit delmatí. Una hora més tard,els Mossos van poder treu-re alguns dels activistesque s’havien lligat a la por-ta de l’alt tribunal. Els jo-ves, després, es van asseu-re davant del cordó poli-cial, tallant el trànsit alcarrer, i van haver de sertrets un a un.

Cap a un quart d’11 delmatí, el passeig Lluís Com-panys va quedar obert i elsmanifestants van quedarcontinguts darrere de lestanques situades just a lavorera de davant delTSJC, que són per garan-tir l’accés per l’entrada

principal. Tot i que la poli-cia va demanar reiterada-ment als manifestantsque marxessin, aquests esvan resistir durant moltaestona, ja que reclamavenl’alliberament dels 14 de-tinguts. Com que aquestsvan ser traslladats a la co-missaria de les Corts, da-vant d’aquesta seu i al mig-

dia, s’hi van concentrarmés d’un centenar de per-sones, que van tornar a ta-llar el trànsit. Com a mesu-ra preventiva, els Mossosd’Esquadra van fer un cor-dó policial al voltant de lacomissaria perquè els ma-nifestants no puguin acce-dir-hi i la Guàrdia Urbanaha tallat el trànsit en el

tram que va del carrerCòrsega a Entença. Se-gons va informar el Siste-ma d’Emergències Mèdi-ques (SEM), durant l’ope-ració de primera hora delmatí davant del TSJC unapersona va haver de seratesa “per un tema mè-dic”. En principi el cas vaser aliè a la protesta. ■

a Els defensors de la República denunciaven la “repressióde l’Estat” a Alguns es van lligar a la porta de l’alt tribunal

RedaccióBARCELONA

14 detinguts delsCDR que protestavendavant del TSJC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

150persones van bloquejar ahira partir de les 08:00 h el Pa-lau de Justícia de Barcelona,al passeig Lluís Companys.

Els Mossos van desallotjar ahir un grup de joves que, convocats pels CDR, protestavendavant del TSJC de Barcelona i cridaven a favor dels presos polítics ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 DE FEBRER DEL 201818 | Nacional |

David CastilloSA POBLA (MALLORCA)

Valtònyc Músic de rap condemnat a tres anys i mig de presó

CONDEMNA · Valtònyc ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries greus a lacorona per una cançó antiga del seu repertori REACCIÓ · S’han anunciat mobilitzacions en defensa de la llibertat d’expressiói els principals festivals del país l’han contractat, cosa que ha provocat l’efecte contrari del que pretenien els censors

“La llibertat d’expressióés un dret de tots”

l cantant de rap Valtònycha estat condemnat atres anys i mig de presóper enaltiment del terro-

risme i injúries greus a la coro-na per l’Audiencia Nacional.Nascut a sa Pobla el 1993, JosepMiquel Arenas Beltran és unraper convençut i un poetaagressiu, que no tanca la boca.La seva condemna ha incendiatles xarxes socials en favor dela llibertat d’expressió. Parlemamb ell sense compliments.Parlem amb ell sempre amb toafable i d’una manera educada.El rap és una tendència de res-posta sorgida a Nova York alsanys setanta. La seva mateixasigla respon al terme rhythmand poetry o rage against po-lice. Valtònyc porta una vidasana, cultiva el cos i té una gos-sa, que ha parit els gossets ambels quals surt a la foto.

A quants anys haurien condem-nat aquests jutges els Sex Pis-tols per la seva cançó ‘God savethe queen’, del 1977?Dos anys mínim, perquè elshaurien aplicat un delicte d’en-altiment, entre d’altres [som-riu]. La veritat és que costa en-tendre totes aquestes coses.

S’haurien carregat la històriade la música moderna?I tant. El que m’ha passat no ésres més que l’estat de les cosesque estan passant avui dia. Comsabeu, no soc un cas únic.

Es veu que els jutges no tenenla més remota idea de rap ni decultura ‘hip-hop’... Tampoc de lanecessitat de combinar metà-fora i realitat en la poesia...Per als lletristes americans, aixòseria una cosa molt menor. AlsEstats Units fins i tot s’han fetvideoclips en què maten Trump,però saben perfectament queés un estil, no un enaltiment.El mateix Eminem ja criticavad’una manera molt heavy Bush.

E

Des del primer moment, veusdel ‘hip-hop’ com ara AfrikaBambaataa i Run-DMC feiencrítiques virulentes i en un paísdemocràtic ho acceptaven...Tens raó, perquè la intenció eracriticar de manera contestatà-ria l’estat policial que es vivia.No hi ha cap intenció de fer mala ningú en concret. El rap sem-pre s’ha utilitzat com a vehiclede resposta, per exemple, con-tra el racisme als Estats Units...

Com vius que el Suprem ratifi-qui la condemna?No esperàvem trobar justícia al’Estat espanyol perquè a Espa-nya no hi ha justícia. Encara nos’han dignat ni a investigar totsels crims del franquisme, entremoltes altres coses. L’única ideaés anar cap a Estrasburg per in-tentar aconseguir que ens escol-tin, cosa que no han fet aquí.

Creus que aquests jutges tenenla més remota idea de rap i decultura ‘hip-hop’?No els preocupa res, només per-seguir gent que no s’expressacom ells ho fan. No confiàvemen el Suprem.

A mi la lletra no m’ha semblat es-pecialment virulenta en relacióamb altres temes del rap. Con-demnar algú per un poema can-tat no és exagerat? Tot els crea-dors podríem anar a la presó.És el que t’estic dient: que lagent no s’ha de mobilitzar perjo ni de bon tros. S’ha de mobilit-zar perquè la llibertat d’expres-sió és un dret de tots, i el dia dedemà li podria passar el mateixa qualsevol. Si no lluitem ara,amb tot el que està passant, ensla prendran, com han fet ambmoltes altres llibertats.

Independentment de les for-mes, i veient-ho d’una manerano maniquea, si fossis ells notrobaries exagerat condemnaralgú per un tema de rap?És una exageració condemnaralgú per haver mostrat la sevacreativitat artística a través

d’una cançó. Els que donen su-port a aquesta sentència no hofan per ficar un jove a la presó,sinó perquè no estan a favor deles llibertats, ni els interessen.

Pràcticament et vas autoeditartota l’obra des de comença-ment de segle. Com veus araque et convidin als principalsfestivals del país?Molt bé. La veritat és que esticmolt content amb la respostadels meus companys. Amb lacondemna han aconseguit elque no volien: que la cançó espopularitzi i que la gent coneguila meva obra i les meves can-çons. Estic molt agraït i vullaprofitar per donar les gràciesa tots aquests festivals quem’han contractat i a tota la gentque s’està organitzant per do-nar-me suport i per lluitar denou per la llibertat d’expressiói fer mogudes.

Com has dit, han aconseguitl’efecte contrari: donar a conèi-xer una cançó que s’hauria mo-gut en el cercle restringit del rap.Efectivament, només m’hau-rien escoltat les quatre ratesque m’han estat seguint a la cla-veguera [riu].

Com veus el moment d’invo-lució que es viu a l’Estat? Reti-ren obres d’art, empresonenpolítics convencionals, con-demnen músics... Això no téaturador?Em sembla molt lamentable,però crec que demostra exacta-ment el que està passant aquí ien altres països com Turquia.

Preveus un retorn de la dretacavernícola latent després defer-se passar per liberals du-rant dècades?Només són liberals per espré-mer el treballador i violar elsdrets humans comerciant ambqui sigui. Són liberals per eli-minar els drets bàsics i tenir lli-bertat d’explotació. Això és serliberal. És una puta vergonya iuna puta mentida. ■

El jove mallorquí Valtònyc és un enamorat dels seus pastors alemanys ■ AJMAB

No esperàvemtrobar justícia al’Estat espanyolperquè a Espanyano hi ha justícia

❝