LA CARTELLERA!

SOPA DE LLETRES DEL PUNT DE MIRA!

COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA

CAPITALISME ÉS CRISI Conferència, a càrrec del Seminari d'Economia Crítica Taifa, sobre la situació econòmica actual, alhora que es repassaran les mesures institucionals dutes a terme i quines són les perspectives de futur. Acte en el marc de la campanya "Capitalisme és crisi" Dia: 12/12/2009 Hora: 19:00:00 Lloc acte: Casal Popular Sageta de Foc, Tarragona Organitza: Endavant (OSAN)

Les paraules que busques estan dins d’aquest Punt de Mira, demostra que l’has llegit i troba-les.

Acte de col�locació de la primera pedra del nou Casal Despertaferro! Vermut popular i actuació musical amb Joan Masdéu (ex-Whiskyn's), Ju-antxo Latorre (The Kluba) i Xavi Sarrià (Obrint Pas). Dia: 12/12/2009 Hora: 12:00:00 Lloc: Carrer Martí Napolità, 7, Reus Organitza: Casal Despertaferro!

www.maulets.org/baixcamp

mauletsbaixcamp@gmail.com

PUNT DE MIRA Número 18 - Desembre 2009

Butlletí informatiu del jovent de l’Esquerra Independentista

EDITORIAL

Un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica menystinguda per les institucions i, moltes vegades, condemnada a l'oblit. Aquestes normes consa-graven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua. Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecu-ció política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul�lar la nostra identitat col�lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se'ns tornava a prohibir ex-pressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l'entrada en vigor dels estatuts d'autonomia, no sols es divideixen i s'enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cul-tura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l'estat espanyol), sinó que es redu-eix la nostra identitat política i cultural a la d'una simple forma administrativa del regne d'Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s'ha acomplert en la seua inte-gritat l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià aprovada l'any 1983. És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d'individus-súbdits sense capacitat de resposta i d'organització col�lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Ca-talans, ha estat sempre l'objectiu central de l'ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arra-conar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los. A dia d'avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les ins-titucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d'estudiar en ca-talà (100.000 alumnes més d'infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d'Educació oferira les places que les famílies sol�liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d'aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló... Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de mi-lers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l'auto-odi, en català i pel català: el d'Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes. És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l'aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel�lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llen-gua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel�lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur. Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l'element indispensable del nostre allibera-ment i la nostra reafirmació com a poble. Per la unitat de la llengua,

Pels Països Catalans,

Per la nostra història i la nostra cultura: Parlem en català!

ARTICLES

Presentació de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus El passat 28 de novembre a les nou de la nit a l'esbart Santa Clara es va donar a conèixer a la so-cietat reusenca l'assemblea local de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP). La CUP és una can-didatura independentista i d'esquerres que té com a marc d'actuació els Països Catalans i que tre-balla per bastir la llibertat de la nació catalana des de l'àmbit municipal. Més de 150 persones van omplir la Sala Santa. Llúcia per escoltar els parlaments polítics que van dur a terme els diferents ponents. Va encetar l'acte en Pau Juvillà, militant de l'assemblea local de la CUP de Lleida i membre del Secretariat Nacional de la CUP. En Pau Juvillà explicà quin és el projecte de la CUP arreu dels Països Catalans, el suport de la CUP a les consultes independentis-tes que es realitzaran arreu i animà a la CUP reusenca en la seva tasca. Prengué el relleu en Gerard Nogués, membre de l'assemblea local de la CUP de Valls i regidor per la CUP en el consistori vallenc. En Gerard Nogués desgranà les actuacions que ha portat a terme a l'Ajuntament de Valls tot explicitant com una candidatura independentista pot incidir en les institucions municipals. David Vidal, membre de l'assemblea de la CUP de Reus, tancà l'acte amb un discurs enèrgic i contundent. Exposà que la CUP de Reus pretén ser el mecanisme, l'altaveu i el nexe d'unió de totes les lluites que opten per plantar cara a l'Estat i a l'actual model econòmic. Criticà l'estament autoanomenat "classe política" reclamant per a la gent dels pobles i municipis el protagonisme en la vida política diària i que no es restringeixi a unes meres eleccions cada 4 anys. En aquest sentit reclamà la creació de nous models per acostar la política al poble i per a crear una democràcia participativa, tot criticant l'actual model de participació ciutadana altament res-tringit en el consistori reusenc. Denuncià les actuals polítiques de l'Ajuntament reusenc, disse-nyades exclusivament des dels interessos personals o econòmics, i posant com a exemple d'obs-curantisme l'empresa municipal INNOVA. L'actual model urbanístic portat a terme a Reus també fou criticat per en David Vidal, on refe-rencià els projectes de l'ARE, de la Sedera, del Tecnoparc, del Pallol o de Metrovacesa tot pro-posant com a alternativa acabar amb l'actual model urbanístic extensiu i sense rigor per procedir a un creixement intensiu i de qualitat. La llengua i la cultura catalana, l'educació, l'ecologisme o el sistema econòmic actual també foren temes tractats en el seu discurs i animà a tota la gent independentista i que vol una ciutat de Reus diferent a participar del projecte de la CUP.

ARTICLES

Sobre el Grup de Suport per l’Absolució als 8 de Reus En els darrers mesos el Grup de Suport per l’absolució dels 8 de Reus ha fet un desplegament enorme pel que fa al seu àmbit de treball, aprofitant al màxim els braços de les persones i enti-tats que el formen. Un treball que es reflecteix en una propul-sió mediàtica i social que ha sortit de les fronteres comarcals, projectant-se sobre diverses capes i moviments socials d’arreu del país. El Grup de Suport ha centrat la seva activitat en la lluita institu-cional. Portar una moció al Ple reusenc que demanava la retira-da dels càrrecs als 8 imputats, en va ser el punt culminant. Una petita flama dins la Casa del Poble, que s’estengué a molts d’altres municipis: Valls, Manresa, Arenys de Munt, o Sallent se sentiren als ajuntaments les veus de protesta en solidaritat amb els 8 joves. La injustícia de l’acusació arribà fins al mateix alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra que dóna suport públicament als joves. I la realitat és que fins i tot la justícia dóna suport als 8 de Reus: actualment cinc dels 8 joves imputats ja es troben sense càrrecs. Contra un d’aquests era contra qui es presentaven els càrrecs de lesió a l’autoritat. Aquí és quan nosaltres deixem en evidència el poderós Ajuntament de Reus. Ells que justificaven l’acció de la Guàrdia Urbana en aquell Ple, amb el fet que un dels agents fins i tot “s'havia trencat/esquinçat/lesionat un dit”… i la justícia elimina l’acusació més poderosa que l’Ajuntament podia eximir. La justícia, la raó, la gent, les famílies i els amics han provat que teníem part de raó. Queden pe-rò tres persones que resten imputades, i és que la lluita per l'absolució dels 8 de Reus no s'ha acabat. El possible judici encara queda lluny, i els tres imputats restants encara han d'anar a de-clarar el proper 17 de desembre. Queda doncs, molt camí per recórrer, molta difusió per fer. Els joves d'aquesta ciutat necessiten el suport per afrontar les represàlies envers la seva crítica i el dret a manifestació. Perquè la societat necessitem gent crítica en política, en cultura, art, i en opi-nió.

ARTICLES

Per una autèntica democràcia exigim el Dret a Decidir

Des que el passat 13 de setembre es celebrés a Arenys de Munt una consulta popular sobre la inde-pendència de Catalunya, que no han parat de sumar-se a aquest iniciativa diferents pobles i ciutats, fins que finalment s’ha arribat a 160 municipis. Al Baix Camp, el proper 13 de desembre es celebraran consultes sobre la Independència a Almos-ter, Montbrió del Camp, Maspujols i Vilaplana. Des de Maulets hem donat suport i col�laboració a aquestes consultes populars; ja que aquestes són un acte totalment democràtic i és una iniciativa de la població, en cap moment de partits polítics. Tot i això, des que van començar les adhesions de pobles i ciutats s’han pogut veure exemples on alguns partits s’han volgut “penjar la medalla”, quedant ells com els autèntics artífexs d’aquestes ini-ciatives. Medalla que pocs s'han cregut, ja que qui ha dut a terme el procés per la consulta han estat les masses populars de cada localitat, formant i tirant endavant una plataforma sense el lideratge de cap partit polític. En els diferents pobles s’estan duent a terme diversos actes per a mobilitzar la població i animar a que aquell dia tothom qui pugui vagi a decidir el futur del seu país. Per tal que això sigui possible portem setmanes reunint-nos, fent xerrades i obrint les portes a tot aquell que vulgui col�laborar-hi i participar-hi. La iniciativa de la població es necessària per a l’objectiu comú de molts ciutadans: assolir la inde-pendència i la plena llibertat del Països Catalans. Per aquest motiu valorem molt positivament la mobilització que està tenint la població en aquests moments, perquè només amb el moviment i la conscienciació de totes i tots podrem assolir el nostre objectiu. Finalment, animar a tothom que pu-gui anar a votar el dia 13 al seu municipi que ho faci perquè, com ja s’ha dit anteriorment, decidir és un acte de democràcia.

D’un piset a un edifici

El Casal Despertaferro! passarà d’aquí pocs anyets, d’estar en un pis petitó del carrer Sant Elies a tenir un edifici al carrer Martí Napolità. Aquest és un projecte molt important, no tan sols pel Ca-sal, si no per tots els col�lectius integrats i lògicament, per a nosaltres. El nou edifici comptarà amb una planta baixa on anirà ubicat un bar per poder autogestionar el Ca-sal, al primer pis, la sala d’actes, que es podrà partir en dos quan sigui necessari, a la segona planta, serà el lloc dels col�lectius, ja que comptarà amb certes sales per poder-se reunir i per acabar, el ter-rat, per ficar-se “moreno” els dies que faci sol. Però tot això no és gratuït i des del Casal, es va pensar en un sistema innovador per tal que les per-sones participessin econòmicament, els apadrinaments. I què apadrinem? Doncs rajoles de cautxú reciclat. Aquestes rajoles, son de colors, cada color té un preu, van des de les vermelles de 20 euros a les blaves de 200 euros, passant per les verdes de 60 i les verdes de 100. Al web www.casaldespertaferro.cat/apadrinaments, es pot comprovar quanta gent n’ha comprat i quines rajoles tenen més èxit. El proper 12 de desembre, es posa la primera pedra, és la primera pedra d’un edifici, però també és la primera pedra de molta il�lusió i de lluita. Esperem que la gent que llegeixi aquest article vingui el dia 12, i el 13 i el 14...

ARTICLES

Festivitat o negoci:

Caminant pels nostres pobles podem percebre l’afer Nadalenc gairebé des de la Castanyada. Tots els carrers són plens de llums, les cases guarnides, les cançons ressonen i tant les botigues com els preus han incrementat els números. Però cal qüestionar-nos, què és el Nadal? Entenem aquest període realment com una festivitat religiosa englobada dins el calendari cristià? De sempre hem cregut en un esperit nadalenc solida-ri i amable entre les persones, per què no practicar-ho? De sempre hem cregut en una felicitat na-dalenca propiciada per la gran diversitat de regals que hom rep. Felicitat, solidaritat, esperit, llums, preus, Castanyada?? Cap on enfocar tota aquesta sèrie de con-ceptes? Quan comença i quan acaba el Nadal? El Nadal, no és més que la representació a curt termini de la manipulació social per part dels ide-als capitalistes. Amagant-se amb el mantell religiós hi perviu avui en dia un rerefons totalment obstinat al consum i l’excés, un rerefons que s’amaga entre els valors més necessaris de les perso-nes com ara la solidaritat. Aquest període és finançat per les institucions de cada municipi on es posen de manifest les cam-panyes consumistes més extremades que es poden veure durant tot l’any amb lemes com ara: més festes, més consum (campanya de l’Ajuntament de Reus) Per tant, entenem aquest període com un enaltiment del capitalisme social arrelat totalment a les institucions tant públiques com religioses. Si partim del punt en què el sistema perviu dia a dia deduïm que el Nadal no és més que la punta de l’iceberg d’aquesta capitalització social. Un període en que l’economia agafa relleu en el seu balanç anual. Se’ns fa obvi aquest fet quan veiem que just després de tota la campanya nadalenca s’inicia un llarg període de rebaixes arreu, de tal manera que aquest cim econòmic no retorna a la normalitat d’un dia per l’altre sinó que tarda gairebé dos mesos per recuperar-se de l’efervescència monetària. Just els dos mesos que necessita el sistema per iniciar campanyes con-sumistes com les vacances de Setmana Santa o les d’estiu. Per tant, no veiem aquestes dates com punts àlgids dins el calendari sinó com a períodes cíclics dins el mercat. La felicitat. Què entenem per felicitat o què ens han fet creure per felicitat?

ARTICLES

L’expansió per part dels mitjans i les multinacionals arreu, ens ha inculcat el regal (altre forma de consum) com a substitut dels sentiments. El mercat ha comercialitzat els nostres sentiments convertint-los en una simple excusa individual que ens soluciona el mal estar personal. La majo-ria dels bens crucials pels humans no tenen preu de mercat, això voldrà dir que un regal d’alt cost econòmic no pot substituir mai el fet de no haver estat durant un any amb la persona re-ceptora. D’aquesta manera les multinacionals aconsegueixen la màxima revalorització del seu productes i, les persones, un fals benestar individual que tan sols té vida mentre aquest objecte té un valor, en el moment en que el receptor desitja més, aquest regal perd tota la seva importàn-cia. D’això precisament s’alimenta la gran cadena del capital, la felicitat efímera i individual que ens porta al desig material d’objectes cada vegada més valuosos, no pel fet d’obtenir-los, sinó pel propi sentiment egoistament individualitzat de creure que l’altre no el té. Això, és propiciat no tan sols pel gran excés comercial sinó per la materialització dels objectes i amb ells els senti-ments. D’aquesta manera aconseguim la negació total de les habilitats humanes alhora de crear i expressar-nos sentimentalment. Per altra banda, com passa amb la majoria dels aspectes, la globalització mundial ens condueix a la imposició de figures i tradicions quasi sempre americanes i, amb aquestes la pèrdua de les tra-dicions nacionals o autòctones més aviat. Aquest és el cas de la imposició forçada del Halloween enlloc de la festa tradicional de la Castanyada i, en aquestes dates és el cas de l’arribada de Pares Noel enlloc del tradicional Tió. Cal recordar que no fa masses anys passava el mateix amb l’arbre de Nadal, els catalans enteníem l’arribada del Tió com el regal que la natura ens feia dels seus fruits, l’Arbre venia a representar el mateix. Sortosament no vam deixar que substituís cap tradició sinó que el vam poder adaptar com vam saber. Però aquesta vegada no és el mateix, en cap cas podem seguir rebent costums estrangeres si volem preservar els nostres valors caracte-rístics. En aquesta reflexió cal incloure-hi una autocrítica ja que històricament les esquerres no han sa-but reconduir les celebracions religioses ni tan sols apostar per dies lectius laics. Avui en dia no-més tenim l’oportunitat de celebrar la Constitució i l’1 de Maig, festes per les quals hem de sortir al carrer en ambdós casos a reivindicar els nostres drets com a treballadors i com a poble. Per tant creiem convenient un pas en aquest aspecte per part dels governs laics cap a un model soci-al i tradicional enfocat d’una altra manera. Sabem que el canvi de mentalitat i de tradició no és gens senzill i més quan fa tants anys que el sistema viu arrelat a les nostres vides i les nostres mentalitats. Però, esperem que tu que ens lle-geixes reflexionis i rebutgis el consumisme fàcil i el joc cap on ens abdueix el capitalisme ado-nant-te que si nosaltres ho volem, podem fer Nadal cada dia; apostant per uns valors socials i humans reals, apostant per les relacions tan familiars com amistoses i, sobretot apostant més per les persones i menys pel mercat. .