2/5

Activació econòmica i lluita contra l’atur

2

Arrel de la crisi, que es pot definir com una estafa a gran escala, han quedat al descobert

alguns dels dogmes que guiaven la política econòmica de ciutats que, com Vilanova i la

Geltrú, van basar durant anys el seu progrés en el creixement urbanístic. Algunes de les

conseqüències d’aquell model de creixement són l’atur i la destrucció de llocs de treball de

l’economia real. L’atur, que a la nostra ciutat s’ha alimentat de l’enfonsament de la

construcció, de la destrucció d’empreses vinculades a aquest sector i de la progressiva

desindustrialització, és un problema que afecta la societat com un tot. El nombre de

persones que ha deixat de percebre ajudes per desocupació s’ha disparat. Les famílies

s’han vist abocades als serveis socials per resoldre necessitats bàsiques: alimentació,

llum, aigua corrent i sostre.

En paral·lel a un programa d’emergència social, que afronti amb les màximes garanties

aquestes necessitats, és vital que les institucions dediquin tots els esforços a combatre

l’atur. Fa quatre anys, la CUP va proposar la creació d’una Taula per la crisi en la qual

coincidissin tots els agents socials i econòmics de la vila per tirar endavant, de forma

conjunta, polítiques per millorar la situació social. El 2015, aquest diàleg continua sent

imprescindible, tot i que s’ha d’actualitzar i posar al servei de la creació de llocs de treball.

Per això proposem ara la creació d’una Taula Contra l’Atur (TCA).

La lluita contra l’atur comporta una visió global, l’ara i el

demà. Al temps que s’implementen mesures concretes, cal

posar les bases a un sistema econòmic diferent, basat en

altres valors que el creixement i el benefici. Cada dia

comprovem com la situació present està sent aprofitada per

augmentar els nivells de precarietat laboral, reduint els sous i

augmentant la temporalitat dels llocs de treball. L’Ajuntament

i l’administració han de vetllar perquè ningú no s’enriqueixi a

costa de la desgràcia aliena. Però també ha d’aprendre dels

errors del passat i jugar un paper actiu en la creació d’una

nova economia productiva arrelada al territori, centrada en el

protagonisme de les persones i no dels beneficis.

3

L’Ajuntament de Vilanova ha de tenir tres funcions en aquest camp:

FORMACIÓ: augmentar la dotació econòmica i els recursos en cursos formatius

que dotin els col·lectius d’aturats d’eines que els permetin fer-se càrrec del seu futur

a través de currículums dedicats al cooperativisme i l’economia social.

SUPORT I ACOMPANYAMENT: establir una línia de contacte permanent i fluïda amb

totes les empreses i comerços de la vila, que permetin a l’Ajuntament avançar-se als

conflictes laborals i elaborar polítiques conjuntes en benefici de totes les parts.

ACCIÓ INSTITUCIONAL: dur a terme de forma efectiva un pla d’ocupació que

inclogui totes les capes institucionals, tant a nivell de coordinació com de

finançament.

Unes funcions travessades per l’objectiu final de ser un puntal per a la creació de llocs de

treball, i no una nosa. I també per desplegar un ambiciós projecte que afavoreixi un model

econòmic social i democràtic, el fonament per a una societat més justa i solidària. Un

projecte que a mig i llarg termini asseguri els vincles i la cooperació entre iguals enlloc de

la competició com a mode de vida.

Convocar immediatament una Taula Contra l’Atur (TCA) amb la presència de

tots els agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, que serveixi com a

focus d’anàlisi i de proposta de solucions en tots els àmbits.

Establir línies de crèdit i instruments financers a petites i mitjanes empreses,

amb especial interès a societats cooperatives, a través d’acords de llarg

abast amb entitats de banca ètica i cooperatives de crèdit.

Crear una Oficina Ciutadana d’Emprenedoria Social, encarregada de facilitar

els tràmits, informar, assessorar i coordinar els esforços en aquest sentit.

Afavorir la creació i la consolidació d’empreses, amb especial interès a

societats cooperatives i d’economia social, a través de polítiques fiscals i de

la cessió en usdefruit de dependències municipals, sòl públic o naus a

polígons industrials.

Promocionar i editar una Guia de Bones Pràctiques, facilitant-la a totes les

empreses que actuïn al municipi, per fomentar l’ocupació de qualitat i

estable. Lligar aquesta guia a un sistema de puntuació a partir del qual les

bones pràctiques tinguin avantatges i bonificacions.

Augmentar els recursos i estimular la formació, sobretot entre les franges

d’edat més afectades per l’atur (16-25 anys i majors de 45 anys).

4

Redimensionament de la indústria

Durant els anys del boom immobiliari, el sector de la construcció es va engreixar en

nombre d’empreses i de treballadors i va absorbir les inversions. Té lògica pensar que

aquest transvasament anà en detriment d’altres sectors. En 10 anys, a Vilanova i la Geltrú,

la indústria ha perdut més d’un miler de treballadors. En una ciutat que tradicionalment ha

tingut una població eminentment obrera, sense una burgesia potent que hagi invertit en la

creació d’una indústria arrelada al territori, aquestes circumstàncies tenen una

repercussió en forma d’atur i desmembrament del sector productiu.

Darrerament hem vist com hi ha hagut conflictes laborals en moltes de les empreses

importants de la ciutat, que requereixen en molts casos la mediació institucional, inclosa

la de l’Ajuntament. Creiem que l’administració local també pot realitzar una funció

important per fomentar la creació d’empreses de capital local i per aconseguir la

instal·lació d’empreses foranes. Sense esperar que caiguin del cel, s’ha d’apostar per

fomentar un pol d’atracció d’empreses basat en la conjunció de factors que fan de la

nostra ciutat un destí de primer ordre: un bon índex de qualificació dels treballadors, la

presència de la Universitat Politècnica (UPC) i una bona connexió terrestre i marítima amb

Europa i el Mediterrani.

Que l’Ajuntament estigui en comunicació contínua amb els comitès

d’empresa de les principals fàbriques de la ciutat, a fi d’evitar en la mesura

que sigui possible els conflictes laborals i els acomiadaments abans que es

produeixin, i de fer de mitjancer entre els treballadors i les direccions de les

empreses.

Crear un cos de tècnics municipals encarregat de visitar totes les empreses

de la ciutat, detectar les seves necessitats i elaborar mesures de coordinació

entre les que tinguin característiques similars, a fi de trobar solucions

compartides i de consolidar la seva activitat.

Estudiar les fórmules per tal de minimitzar les despeses de transport i

distribució de mercaderies de les empreses locals imputables al peatge del

Garraf.

Atorgar beneficis fiscals, de forma progressiva, a aquelles indústries,

preferentment de capital local, que creïn llocs de treball qualificats.

Millorar les vies de relació entre empreses i UPC, donant incentius i apostant

per les indústries d’alt valor afegit.

Atorgar una partida del pressupost a un concurs d’idees destinat a crear un

projecte que combini la resolució d’un problema concret i la creació de llocs

de treball, amb la participació d’un jurat independent i amb forta presència de

la comunitat educativa.

5

Impuls del sector primari: l’agricultura i la pesca

El pes del sector primari es troba en una situació de clar

retrocés, especialment pel que fa a l’agricultura. La forta

pressió urbanística i la manca de joves que s’hi vulguin

dedicar ha portat l’agricultura a desenvolupar un paper

testimonial a la ciutat. Des de la CUP creiem que s’ha de fer

conèixer el paper que juga l’agricultura en l’avanç cap a la

sobirania alimentària, en la preservació del paisatge i del

territori, i que s’haurien d’esmerçar esforços a l’hora de

fomentar el consum de producte ecològic i de proximitat, que

racionalitza el consum de combustibles i és més respectuós

amb el medi ambient.

Pel que fa a la pesca, la disminució de les captures i la sobreexplotació de recursos

marins, l’alt preu dels carburants, la comercialització ineficient, l'escassa diversificació

de les fonts d’ingressos dels pescadors i l’alta incidència que això té en el sector,

sumat a la necessitat de modernització de la flota, està provocant un retrocés. Des de la

CUP pensem que s’ha de fer un esforç important per preservar aquest sector. Així,

l’Ajuntament s’hauria d’implicar més a defensar-ne els interessos i lligar la seva activitat,

en la mesura que sigui possible, al sector turístic o en noves propostes d’indústria

relacionada (per exemple, la conservera).

El creixement del sector primari, a més de donar llocs de treball, ha d’anar lligat al

consum de productes de proximitat. Des d’un punt de vista ambiental i energètic,

però també des d’una posició de sobirania alimentària, és crucial que siguem

capaços d’abastir-nos, en la mesura que sigui possible, dels aliments que el

territori pugui generar. L’Ajuntament pot ajudar a augmentar la tendència a

consumir productes del nostre entorn, fet que reporta beneficis no només a tots

els actors vinculats amb la producció, la distribució i la venda d’aliments, sinó que

augmenta la riquesa de tota l’economia local.

Promocionar el consum de productes ecològics de proximitat, sobretot de

Vilanova i de la comarca del Garraf, mitjançant campanyes i creant una marca

distintiva que ajudi a reconèixer aquests productes, en associació amb els

municipis més propers. Dissenyar un pla de difusió d’aquesta marca a través

de mercats, fires gastronòmiques, degustacions, etc.

Aplicar polítiques urbanístiques per a preservar els terrenys agrícoles de la

pressió immobiliària i les infraestructures.

6

Creació d’un banc de terres. L’Ajuntament ha d’arribar a acords amb

propietaris de terres en desús perquè qui ho demani, segons uns barems i

concurs públic, pugui optar a explotar-les.

Estimular la creació de cooperatives d’inserció social i de foment de

l’agricultura ecològica.

Pressionar Ports de la Generalitat per tal que l’Ajuntament guanyi influència

en la gestió del port i tot allò que comporta.

Destinar línies de crèdit a la inversió en maquinària i renovació de la flota

pesquera.

Instal·lar un mercat de degustació proper o en les immediacions del port per

donar a conèixer els productes de proximitat i com a pol d’atracció turística.

Elaborar un sistema de bonificacions, com ara exempcions i descomptes en

les taxes, als paradistes dels mercats que comercialitzin productes de km 0.

Introduir als menjadors escolars els productes ecològics i la pesca de

proximitat.

Establir aliances amb les cooperatives de consum ecològic. Foment del

comerç ecològic i de proximitat a través de campanyes de sensibilització.

Treballar per un nou sistema de comercialització del peix que n'escurci la cadena de

comercialització. Així s’afavoriria el preu i la qualitat i el producte aniria “del mar al

plat”.

Involucrar el pescador en les iniciatives mediambientals.

7

Comerç i turisme

El sector serveis ha anat guanyant pes econòmic durant els últims anys. De fet, Vilanova

ha esdevingut clarament un destí atractiu per a la comarca i les comarques veïnes, pel que

fa al comerç. Malgrat això, la concentració comercial al centre de la vila, atribuïble a la

vinguda d’un gran nombre de franquícies, així com la proliferació de centres comercials

als afores, ha repercutit negativament en el comerç local i ha dibuixat un desequilibri

territorial: bona part dels barris fora del centre han vist com el teixit comercial no podia

competir amb la pressió de grans supermercats i centres comercials, problema agreujat

per l’incompliment persistent dels horaris comercials dins de la ciutat.

Aquest desequilibri també afecta el turisme. El potencial turístic de Vilanova s’ha vist

limitat a l’oferta de platja i restauració, que, si bé és important, no hauria de desmerèixer

altres atractius, l’entorn proper i activitats culturals. En els aspectes referits a la promoció

comercial i econòmica, Vilanova i la Geltrú pot anar sola o emmarcar-se en un projecte

penedesenc de promoció i cohesió. Des de la CUP entenem que Vilanova ha d’optar per

liderar, conjuntament amb Vilafranca, una marca pròpia, molt més autèntica i atractiva a

un tipus de promoció més selecta i detallista: la regió del Penedès. En aquest sentit, cal

destacar les noves vies de comunicació, que ens acosten a les ciutats mitjanes de

l'interior del país. Ser la costa i el port de la regió dels vins i la cultura popular és molt més

que ser una ciutat de la segona corona metropolitana. Ser el centre comercial del Penedès

és força més que ser una ciutat industrial en decadència al costat de les platges de Sitges.

Vilanova ha d’obrir el prisma de la seva oferta turística, que no

es pot limitar a restauració, platges i fires. Ha de sumar-hi

l’activitat cultural, esportiva, el valor del seu entorn natural i

de proximitat, la pesca o les festes populars.

En aquest sentit, és crucial figurar a les xarxes internacionals comercials i turístiques,

oferir una representació dels productes i serveis de la ciutat en la llengua del públic que es

persegueix; tenir la capacitat no només de traduir una web de la ciutat sinó, a través de les

xarxes, ser actiu en la promoció i dinamització de l’oferta continuada de Vilanova com a

ciutat de serveis durant tot l’any, no només a l’estiu. En definitiva, s’ha de seguir una línia

de treball transversal en tot allò que pugui representar un valor afegit per a la nostra

ciutat.

És obvi que tenim una mancança de places hoteleres. Tot i que des de la CUP apostem per

un turisme bàsicament familiar, creiem que seria molt interessant apostar també per un

turisme més juvenil creant un alberg de joventut. A més, creiem que s’ha de potenciar el

turisme al centre de Vilanova i incentivar la creació de petits allotjaments i restaurants en

immobles de la part més antiga de la ciutat, així com aprofitar el Complex Esportiu Isaac

Gàlvez per celebrar-hi estades, competicions i d'altres esdeveniments que puguin atreure

visitants.

8

Crear nous eixos comercials fora de la zona més cèntrica de la ciutat.

Proposem vianalitzar el carrer Llibertat i el carrer del Gas des de la carretera

fins al Passeig Marítim, creant una nova zona comercial i un nou carrer de

vianants que uneixi el centre amb el mar. En el mateix sentit, proposem

vianalitzar l'avinguda de Francesc Macià des de la Rambla Samà fins al carrer

Josep Coroleu, sense descartar en el futur una ampliació.

Potenciar el Mercat de Mar amb reformes, millores i publicitat per tal que

esdevingui un nucli comercial important.

Fer complir els horaris comercials i calendaris establerts a tots els comerços

per no caure en greuges comparatius.

Crear un alberg al Molí de Mar, que estigui dintre de la Xarxa Nacional

d’Albergs Socials de Catalunya.

Engegar un pla de comunicació en relació a la informació, dinamització i

promoció de Vilanova i la Geltrú en els circuits internacionals. Crear una

pàgina web municipal escrita en una gran varietat d’idiomes, destinada

exclusivament al turisme.

Facilitar i incentivar la creació d’allotjaments amb encant als barris més

antics i cèntrics de la ciutat.

Millorar les comunicacions entre el Càmping Vilanova Park i la ciutat,

sobretot pel que fa als accessos en bicicleta i a peu.

Habilitar alguna zona per a l’aparcament d’autocaravanes que disposi de

serveis bàsics com ara electricitat i aigua.

Oferir un servei, gestionat per l'Ajuntament, d'intercanvi i lloguer de pisos i

apartaments turístics, per tal de tenir-ne un control. Fer-ne un repartiment

per zones i assegurar uns nivells òptims per al turisme familiar, cultural i

esportiu.

Treballar des de la promoció econòmica i turística, en col·laboració amb

altres instàncies municipals i comarcals, per la marca Penedès. Promoure un

consorci entre les tres comarques (Garraf, Baix i Alt Penedès) que sigui

dinamitzador econòmic i internacionalitzador i que substitueixi l’actual

Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf.

Millorar la promoció i la senyalització de les rutes a peu i en bicicleta que

passen pel nostre terme municipal, conjuntament amb el Consell Comarcal,

la Diputació de Barcelona i la resta de municipis per on passin aquestes

rutes.

9

L’Ajuntament com a element d’activació econòmica

Des de la CUP, veiem amb preocupació les polítiques que

s’estan duent a terme sobretot durant els últims mandats,

d’externalització de molts serveis que havien estat

municipals: serveis com la recollida de brossa i la neteja de la

ciutat, la jardineria, l’oficina de turisme o la gestió de centre

cívics, entre d’altres. Volem que aquests serveis retornin a

mans municipals. Per una banda, gestionar aquests serveis

permetrà a l’Ajuntament estalviar i retallar despeses. Per als

treballadors, es garantiran les condicions laborals que en

mans d’empreses multinacionals han patit severes retallades

els darrers temps. D’altra banda, la municipalització de

serveis n'assegura el control popular i democràtic i una gestió

de proximitat al ciutadà.

L’Ajuntament ha d’intentar facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i fomentar la

creació d’ocupació i el repartiment de la riquesa. Per això creiem que s’ha de tendir a

l’eliminació de les hores extres. En lloc d’això, proposem la contractació de nou personal

de manera que el treball es reparteixi. En determinats departaments de l’Ajuntament, la

realització d’hores extres és una pràctica habitual i molt estesa que s’hauria d’evitar.

La plantilla de funcionaris s’ha de repartir en funció de les necessitats i de la feina.

Actualment, l’organigrama de personal està organitzat d’acord amb un paradigma caduc,

de creixement urbanístic, i s’hauria de redistribuir per escometre els objectius principals

que, al nostre parer, són primordials: l’emergència social i la lluita contra l’atur.

Per tal de millorar la internacionalització de la ciutat, creiem que seria interessant tenir

personal de l’Ajuntament que parli diverses llengües, a més de les més conegudes, que

puguin col·laborar tant en el que és el turisme pròpiament com en d’altres branques de la

promoció econòmica. A més, l’Ajuntament hauria d’incentivar molt més l’aprenentatge de

llengües estrangeres entre els seus treballadors i prioritzar aquelles persones que ja les

dominen a l’hora de fer noves contractacions.

Fer un estudi exhaustiu de les tasques de cada departament de l’Ajuntament i

la seva plantilla i fer una redistribució de personal per optimitzar la feina en

cas que es cregui convenient i sigui possible.

Acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el mateix

Ajuntament: respectar els drets laborals com la revisió salarial i el dret a la

promoció dels treballadors de l’Ajuntament i fer extensiu el compromís als

10

treballadors i les treballadores de les empreses subcontractades o a les

empreses a qui ofereix concessions o concursos; aquesta ha de ser la

primera condició exigida a les empreses que s’hi presentin. Plantegem arribar

a finalitzar relacions amb aquelles empreses que no compleixin aquests

requisits.

Evitar de totes totes el pagament de gratificacions als funcionaris

municipals.

Contractar nou personal en aquells departaments municipals on la realització

d’hores extres és habitual, per tendir a eliminar aquesta pràctica.

Canviar l’actual tendència de l’Ajuntament d’externalitzar serveis municipals

a empreses privades. S’ha d’avançar per recuperar la gestió pròpia d’aquests

serveis.

Reforçar el departament de recursos humans per tal que pugui realitzar les

seves funcions, entre les quals la promoció interna, la formació dels

treballadors, l’orientació i l’assessorament.

Donar prioritat en les noves contractacions i promocions internes a aquelles

persones que parlin llengües estrangeres, sobretot en aquelles àrees on

pugui ser més útil el domini de diferents idiomes. Incentivar en major mesura

l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els funcionaris municipals.

11

Una economia al servei de la gent

En les seves dimensions macroeconòmiques, el sistema capitalista és insostenible. Tot i

que els municipis són una petita baula del seu engranatge, val la pena trencar les

dinàmiques que estiguin al nostre abast. Cal enfrontar-se a aquest sistema explicant els

nexes d’unió entre la política i l’economia, però també cal explorar totes les vies que

puguem per oposar-nos-hi. No n’hi ha prou a denunciar l’especulació que explota la

classe treballadora a través de l’acumulació de capital, que es va reproduint a tot arreu.

Cal posar en pràctica tot allò que estigui a la nostra mà per modificar les seves

dinàmiques de poder.

És imprescindible des d’ara mateix col·laborar a aixecar altres

maneres de funcionament econòmic, basades en valors

socials i en el control democràtic, de respecte a l’entorn i de

cura del benestar de la comunitat. Els moviments socials

generen nombroses iniciatives, marcs jurídics i entitats en

aquest sentit, als quals cal donar suport perquè cada vegada

aprofundeixin més en la radicalitat de les seves propostes,

vertaderes crítiques al sistema de valors capitalista, i perquè

cada vegada més gent s’hi comprometi i en faci ús.

Alhora, les institucions municipals poden ser un estri útil per modificar les relacions

econòmiques. Tot i que no van ser creades amb aquest propòsit, els ajuntaments són les

institucions més properes a la ciutadania i, per tant, poden ajudar a generar aquestes

iniciatives transformadores que capgirin el paradigma del creixement a qualsevol preu.

Petites però poderoses mesures dins de l’Ajuntament poden anar en consonància amb

una dinàmica de canvi més general, que surti de la societat. Una política de repartiment

per la via d’impostos progressius, per exemple.

Un dels camps de batalla dels propers anys serà el deute municipal, un tema que posa en

relleu i en entredit l’avarícia i la desigualtat que governen les relacions econòmiques

actuals. A través dels grans bancs i amb la connivència dels partits que han manat fins

ara, la crisi ens ha deixat un endeutament gairebé impossible de retornar. És probable que

ben aviat ens diguin que l’ajuntament ha d’escollir entre pagar el deute o oferir serveis

bàsics, de manera que cal estar preparats i afrontar amb totes les garanties aquest debat.

Una auditoria sobre el deute serviria de punt de partida d’una discussió en profunditat, que

ha de posar sobre la taula la necessitat d’aturar la sostracció de recursos públics per part

d’entitats financeres a través de l’endeutament.

D’altra banda, com a forma d’empoderament ciutadà, és bàsic que les finances municipals

es posin a l’abast de tothom de forma entenedora, aprofitant els espais webs de què

disposa l’ajuntament, o creant-ne de nous. Fer pedagogia dels diners públics és una bona

12

manera de fomentar el debat crític i de posar llum a les problemàtiques de la ciutat, així

com de donar eines per al seu escrutini popular i control democràtic.

Ajudar i acompanyar les iniciatives relacionades amb la creació d’una

moneda social, amb la qual es permeti accedir a certs serveis públics,

impostos i taxes municipals. Incentivar-ne l'ús a través del treball comunitari.

Als concursos públics, aplicar clàusules socials basades en el compromís

efectiu de creació d’ocupació, desenvolupament local i cohesió social.

Impulsar activament des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú la

capitalització de la nova banca ètica i cooperativa i ajudar en la seva extensió

territorial prestant espais i serveis des de l’Ajuntament.

Traslladar tota l’operativa bancària de l’Ajuntament, incloses les empreses

municipals i organismes dependents, a entitats de banca ètica i cooperativa.

Endegar un procés d’auditoria municipal sobre l’endeutament de

l’Ajuntament.

Convocar unes jornades d’abast nacional sobre el deute, amb la presència

d’ajuntaments i d’altres administracions locals que comparteixin un alt

endeutament, a fi d’acordar una solució conjunta del problema, amb la

mediació de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de Finances.

Crear un grup de treball independent, lligat a la comunitat educativa i amb

professionals de reconeguda trajectòria, que avaluï periòdicament l’estat dels

comptes municipals.

Instaurar un apartat a la pàgina web municipal amb tota la informació relativa

als comptes municipals, ordenada de forma entenedora i amb un espai obert

permanentment a la consulta i participació ciutadana.

Lligar la presentació dels pressupostos municipals a les ordenances fiscals,

per tal de tenir una visió més completa dels ingressos i les despeses

municipals.

Iniciar una sèrie de canvis en les ordenances fiscals, destinats a ampliar les

bonificacions a títol individual (aturats, famílies amb pocs recursos, etc) i a

gravar els habitatges buits, així com per aplicar càrregues fiscals a les

persones jurídiques amb ingressos més elevats.

Establir incentius econòmics que afavoreixin la creació de noves empreses cooperatives tals com: ajuts a la constitució i a la incorporació de socis i sòcies; ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional.