25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf, de Núria Fonoll i Carbonell

RÀDIO CUBELLES

Núria Fonoll i Carbonell

25 anys de l’emissoramunicipal degana del Garraf

Beca Ràdio Cubelles per a la investigació dels 25 anys de l’emissora

RÀDIO CUBELLES

25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf



© 2010 Núria Fonoll i Carbonell


Edita: Ajuntament de Cubelles

Primera edició: abril de 2010

Dipòsit Legal: B-16.199-2010

Disseny portada: Javier Rodríguez Escribano

Correcció lingüística: Pilar López

Realització: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles

Tiratge: 600 exemplars

Al meu pare, que ens va deixar massa aviat. Ell em va ensenyar a estimar el nostre poble i a sentir-me’n orgullosa. Era, i serà sempre, un cubellenc exemplar.

I a tu, mare. Ets el meu referent, la llum del far que em guia a la vida. Gràcies per donar-m’ho tot.

7

VINT-I-CINC ANYS CAP AL FUTUR

Vull parlar dels propers vint-i-cinc anys de Ràdio Cubelles perquè sobre els vint-i-cinc passats poc més, o millor, es pot afegir al que diuen en aquestes pàgines l’autora Núria Fonoll o el prologuista Iu Forn.

I el primer que faig per endreçar les meves paraules és posar ben fort a l’altaveu el tema Sintonitza’t, que el Marc Sánchez i la seva banda van dedicar a l’emissora en forma de Cançó dels 25 anys de Ràdio Cubelles:

“El sol s’aixeca amb les notícies de les nou, pel carrer tothom es mou...”*

Teniu a les mans un llibre ambiciós que recull dues dècades i mitja de la història d’un mitjà local que ha protagonitzat el batec informatiu, i a voltes també social i cul-tural, d’un període especial de la nostra trajectòria col·lectiva tan significativa com és la recuperació de moltes i moltes coses: la democràcia, la llengua, els compromís dels joves, l’ambició cultural... i el dret a la informació i a la llibertat d’expressió.

L’esforç de l’autora per ordenar històries i pensaments, realitats vistes des de la pluralitat i recordades amb enyors, ha rebut un suport impagable amb l’ajut de dos professionals avui al davant de l’emissora local: Àngels Fuster i Víctor Lora. Gràcies.

Els tres han pogut treballar amb l’escalf i la complicitat de tot el planter de la ràdio que ha aportat opinions, suggerències i també idees: Roger Montoliu, Pau Ramon, Marc Machado i Josep Lluís Villanueva. Moltes gràcies.

“Ajuda’ns a fer història, encara ens queda corda...” *

Us deia que aquest llibre retrata un bocí important de la història recent resse-guint records i nostàlgies passades i ens obliga a projectar cap al futur l’important llegat radiofònic, cívic i cultural que representa Ràdio Cubelles.

Parlem de futur. És el que ara importa. El proper repte passa per l’adequació d’uns nous estudis i uns nous espais que col·loquin l’emissora municipal en l’eix de l’acció informativa i comunicativa de tota la nostra comunitat. Amb millor dotació per la redacció i pels estudis tècnics i locutoris, amb espais com ara una petita sala d’actes que permeti actes informatius però també culturals i veïnals.

El repte per l’emissora en els propers vint-i-cinc anys serà la informació i la progra-mació de proximitat i de servei públic impulsada per una gran colla de col·laboradors, però serà també –en el panorama vertiginós de la comunicació local– esperonar i donar suport a altres accions ciutadanes que enforteixen la cohesió ciutadana. En aquesta línia han d’encaixar nous projectes com l’exitós cd Vivim en el barreig i la mixtura editat el 2007.

Ràdio Cubelles serà el motor d’un municipi que vol fer amb la informació, la co-municació i la participació ciutadana un nou model de relació i d’intercanvi de sensi-bilitats diverses en el marc d’un permanent debat ciutadà.

“Tractarem mil temes dels quals pots opinar, la teva veu és fonamental...”*

Ens ajudaran les noves tecnologies, a les quals Ràdio Cubelles hi ha accedit amb la naturalitat d’una organització activa i inquieta que segueix estant caracteritzada per la joventut i l’empenta d’un perfil molt jove de col·laboradors i col·laboradores.

Estem a Internet: pàgina web, feisbuc, podcast, blogs diversos de programes i seccions... noves eines d’expressió que subratllen, com sempre, que la voluntat de l’emissora és consolidar el vincle amb la comunitat que l’acull.

L’emissora s’ha dotat també d’una Comissió dels 25 anys que cal convertir en l’em-brió d’un nou òrgan participatiu de consulta, suport i assessorament que obri noves finestres de la ràdio cap a noves realitats ciutadanes avui encara emergents.

En els propers vint-i-cinc anys Ràdio Cubelles reforçarà el seu paper de referent arreu del país. Com a primerenca emissora integrada en la llegendària EMUC (grà-cies Ramón Farré per la informació que ens has aportat sobre aquest capítol!) amb un paper de projecció que es consolida en la 28a Nit de la Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, amb la distinció del Premi Rosalia Rovira de Ràdio Local, l’emissora ha de buscar una nova forma de ser referència a través de la participació destacada al Consorci de Comunicació Local liderant noves iniciatives per a emisso-res i municipis semblants a la nostra.

“Al 107,5 només has de buscar, plogui o nevi allà ens trobaràs...” *

He passat per gairebé tots els estats de relació amb Ràdio Cubelles en aquests vint-i-cinc anys: col·laborador, director i regidor de la cosa.

Les dues claus que he vist mantenir-se estables garantint l’èxit i el reconeixent de la ràdio en aquest temps han estat: un suport ciutadà sòlid però sense extrava-gàncies i la joventut, la il·lusió i les capacitats del tots els seus col·laboradors i col-laboradores.

Penso que trobareu ben reflectits aquests aspectes a les pàgines del llibre que supera les dificultats que sempre suposa relatar la història més recent perquè l’excés de proximitat pot entelar la mirada.

Durant vint-i-cinc anys Ràdio Cubelles s’ha mantingut fidel i en primera línea de la defensa dels valors més profunds que fonamenten la cohesió ciutadana i la millor manera que tenim de retornar-li l’agraïment per aquest lluita constant és primer de tot seguir-la escoltant i després rellançar-la cap al futur com a reflex plural d’un municipi que també vol ser cada dia millor.

Francesc Xavier Grau i Roig

Regidor d’Hisenda, Participació Ciutadana i Comunicació

* Fragments de la cançó “Sintonitza’t” de Marc Sánchez

9

PRÒLEG

Quan la Núria Fonoll em va trucar per oferir-me escriure el pròleg d’aquest llibre, crec que vaig tardar una dècima de segon (o menys) a acceptar. Ràpidament vaig posar-me a pensar com ho faria. Explicaria les mateixes històries que els de la meva generació expliquem des fa 25 anys? Potser era hora d’explicar-ne alguna de secreta (que n’hi ha unes quantes)? O millor una reflexió d’aquella experiència, que més que una escola de ràdio o de periodisme va ser una escola de vida? Aquests pensaments van durar-me exactament 14 segons i mig perquè, de seguida, van començar a desfi-lar-me per la memòria aquells companys i companyes que vam començar fent ràdio i que vam acabar sent un grup d’amics que, a més, feia ràdio.

No tenia sentit, doncs, que fos jo sol l’autor d’aquest pròleg. La història d’aquella ràdio és una història col·lectiva i, per tant, havien de ser uns quants els que compar-tissin aquest espai. O sigui que vaig trucar a la Núria i li vaig dir: “I si fem un pròleg col-lectiu?”. Ella, que és una persona amb molt de seny, va contestar-me: “Sí, home! Prou que m’ha costat fer el llibre i ara haig de posar d’acord una colla de sapastres com vosaltres per fer un text conjunt... I que més!”. (Bé, no va dir-ho, però segur que va pensar-ho. Encara que fos una estoneta). Total, que al final vam decidir que el millor seria recollir les impressions d’alguns dels sapastres en qüestió i, d’aquesta manera, fer un pròleg el més coral possible.

La pregunta va ser: “Què va ser per tu Ràdio Cubelles?”. Josep Almirall, l’arxiduc de Ricreu, va ser qui va estendre’s més. És clar, els perio-

distes tendeixen a ser de tot menys breus (ves què m’han de dir, a mi!): “Amb 18 anys, els de la meva generació treballàvem o estudiàvem, però sempre que podíem encara jugàvem. I a Ràdio Cubelles jo hi vaig anar a petar sorprès per la novetat, amb aquella tafaneria pueril que t’empeny a ser a tot arreu. Jo, i tots els que hi érem, ens ho vam prendre força seriosament, però, sempre que vam poder, també ens ho vam fer venir bé per passar-nos-ho bé. I vam “jugar” molt. De fet, ara que m’ho miro amb perspec-tiva, diria que Ràdio Cubelles va ser el meu darrer “xiqui-park”. És clar que això només va ser així al començament. Després vam créixer – vaig créixer– i Ràdio Cubelles va ser determinant perquè descobrís una professió, el periodisme, que després ha estat la meva professió. Sense Ràdio Cubelles ara no sé què faria ni què seria, però segur que la meva vida seria molt diferent”.

Javier Rodríguez, el Puma d’Ibersol: “Per a mi la ràdio va ser una segona escola i una segona família. Vaig aprendre molt de les inquietuds molt i molt variades de la gent que s’apropava a la ràdio, vaig descobrir la manera de fer les coses amb molt pocs recursos, vaig aprendre molt de les relacions entre la gent i també vaig fer molts amics. Una gran experiència”. Joan Martínez, el comte de Gal·les: “Va ser la il·lusió de fer una cosa nova, un incentiu en una època en què a Cubelles no hi havia gaire coses a fer. I una font d’amistat”.

10

RÀDIO CUBELLES 25 anys de l’emissora degana del Garraf

Albert Martínez, Tito Líviu: “Una escapada del dia a dia del poble de Cubelles. I el despertar, el passar-s’ho bé”. Joan López, Pufa: “Una novetat, una experiència, un punt de trobada amb els amics i la gent jove del poble”. Joan Francesc Silvente, Nappo: “Va ser un cúmul de coses: il·lusió de participar d’un projecte nou, sense precedents a Cubelles i poder entregar el millor de mi mateix, junt amb els companys d’aquell moment. Va ser un repte per a molts de nosaltres, i una època molt intensa, rica i plena. Pel que a mi respecta només en tinc bons records”. Dolors Thomas (la mamà de tots): “Una experiència molt enriquidora. Per dur a terme els meus programes cul-turals vaig haver de fer una gran feina de recerca que em va omplir molt”. Carles G. Guinda, Guindes: “Una escola de ràdio fabulosa. I ho demostra el fet que d’allà han sortit grans professionals. La gent era tan bona que aprenien dels seus propis errors. Era una escola autogestionada de ràdio. Només en tinc bons records”.

Pere Carrillo, Ánsialo o Bundestagggg: “Una colla d’arreplegats amb moltes ganes de fer mal i que resolia els seus problemes a nivell d’assemblea fent uns arrossos macrobiòtics al camp”. Joan Vidal, Johan: “Un espai de convivència, una eina d’apre-nentatge, un vehicle cultural que em va permetre gaudir tot estudiant i divulgant la història de la Nova Cançó; i un ens amb autonomia pròpia englobat dins la regidoria de Cultura que vaig tenir l’honor d’encapçalar durant quinze anys”. Xavier Grau: “La implicació des de fa 25 anys en un projecte col·lectiu que ja és un referent i que va abocar-me a una carrera professional reconeguda, impulsada sempre per aquells pri-mers records que he portat sempre a la resta de mitjans als quals he treballat”. Marga Rosell: “Tot fent diferents programes (sardanes, magazines, musicals...) vaig trobar un passatemps que em va permetre participar en un espai de comunicació que fins aleshores utilitzava només com a oient. En resum: una experiència molt interessant!”. Àlex Valverde: “El descobriment de la meva adolescència a través de la ràdio”. Jordi Llompart: “Dilluns t’envio això que m’has demanat de la ràdio”. I jo dient-li: “Segur que m’ho enviaràs?” I ell: “Sí, sí. Torna’m a donar el teu correu”. I jo: “Per cert, on ets?”. I ell: “A l’Àfrica gravant una pel·lícula”. I jo: “Hòòòòstia, penja immediatament, que estic trucant jo...!”.

Com veieu, molt formalets tots (i totes), cosa que demostra que les llegendes que circulen sobre el que passava realment als estudis de la ràdio són absolutament falses... o no.

Notareu algunes absències; algunes d’involuntàries, altres perquè ha estat im-possible el contacte i quatre perquè les he deixat expressament pel final. 1/ La Pilar López. La que per sempre serà la meva directora. La dona que m’ha fotut les esbron-cades més bèsties que m’han fotut mai... i sempre amb raó: “La demostració pràctica que la utopia es converteix en realitat quan porta al darrere feina ben feta, ganes de fer-la, un bon equip per tirar-la endavant i bon rotllo entre tots els jugadors de l’equip”. 2/ En Joan Amorós, Joan Tona, el culpable de tot. Va ser qui no va parar fins aconseguir crear a la ràdio vencent totes les reticències que podeu imaginar i més. Anys després hi ha hagut plantofades per posar-se la medalla, però aquí l’únic que se la mereix és el Joan: “La ràdio és comunicació i comunicació; és convivència i in-

11

teracció. I més quan aquesta es dóna entre iguals. D’aquí la importància de l’equip de col·laboradors de Ràdio Cubelles, i més encara quan aquest és un poble que creix amb nous ciutadans”. 3/ El Peti Borràs. L’any 2006 vaig fer el pregó de la Festa Major (suposo que aquell dia no tenien ningú més). Tenia escrites unes paraules de record per a ell, però a mesura que s’acostava el moment de llegir-les, m’adonava de que l’emoció m’impediria fer-ho. Al final vaig saltar-me-les. Aprofito ara per dir que ens ho vam passar molt bé i que, si encara fossis entre nosaltres, hauries guanyat molta pasta sent el meu advocat perquè, enyorat Peti, no et pots ni imaginar la de viatges que he fet els últims anys als jutjats. Imagina’t que estan per fer una línia d’autobús Casa Meva-Jutjats... I 4/ El Víctor Alari. Al final, resulta que tenies part de raó. Una part petita, però raó a la fi. Com tu defensaves, efectivament, de vegades la vida també és poesia. Molt poques vegades, però alguna sí que n’hi ha, sí.

I ja que he citat la Pilar, no puc evitar reproduir un fragment del discurs que va fer el 5 de maig del 2008 a l’acte de lliurament del Segons Micròfon d’Or. Retrata com ningú alguns dels sapastres que apareixeran pel llibre:

“La meticulositat i l’afany de perfecció del Javi Rodríguez. La impassibilitat i la bonhomia del Joan Martínez. L’enginy i l’humor negre del Josep Almirall. L’alegria i la vivesa de l’Àlex Valverde. L’amor pel país que traspuaven els programes de la Dolors Thomas, que tant li costava pujar les escales de l’estudi. L’espontaneïtat dels alumnes de la classe del Víctor quan gravaven el programa infantil amb el Jordi Llompart. La il-lusió d’un noi jovenet anomenat Manel Sastre que venia des de Segur amb els discos lligats darrere la moto. La realització impecable dels programes de música del Napo, el Pere Carrillo, el Tito i el Lluís Osdepernil, que em feien treure el barret. Tampoc no oblidaré mai l’acollida del Víctor i la Xus, la saviesa urbana del Peti, la bona voluntat de la Margarida, la dolçor de la Carme Dastis, els acudits verds del Valverde pare ni els concerts de la Ràdio Cubelles Big Band 8a Assemblea”.

Les persones passen; la ràdio sempre queda. Segur que les joves generacions... (això potser m’ha quedat una miqueta iaio, oi?), segur que ho fan millor que nosaltres (bé, tampoc és tan difícil, no us penseu). Només voldria que quan d’aquí a 25 anys escriguin la continuació de la història, el fil conductor de tot plegat continuï sent l’amistat.

Iu Forn

PeriodistaAntic col·laborador de Ràdio Cubelles

pròleg

13

INTRODUCCIÓ

En els meus anys de joventut vaig anar veient com es publicaven, l’un darrere l’altre, diversos treballs de temàtica històrica local. Vaig créixer convençuda de la im-portància que aquests estudis tenien per salvaguardar la memòria del nostre poble i, a la vegada, per refermar-nos com a cubellencs i sentir-nos orgullosos de ser-ne.

En aquest sentit, hem de guanyar el pols al pas del temps, que tendeix a escam-par una espessa capa d’oblit damunt totes les coses. Per fer-ho, tots hi juguem un paper fonamental: els uns per estudiar la nostra història i plasmar-la per tal que no mori mai, i d’altres per llegir-la. De tots els llibres, quaderns, articles, anuaris i material divers que s’ha publicat sobre Cubelles, n’hi ha pocs sobre la història més recent. Aquesta, no per ser més pròxima en el temps és menys interessant.

Quan es començava a preparar la celebració del 25 aniversari de Ràdio Cubelles va sorgir la proposta de fer un treball que recollís l’activitat de l’emissora en el seu primer quart de segle i per aquest motiu es va convocar una beca d’investigació ex-cepcional. El resultat és el que avui teniu a les mans.

En el present estudi, a més de fer un repàs exhaustiu de l’activitat i la vida de l’emissora durant 25 anys, també he volgut incidir de manera especial en el moment en què la iniciativa va sorgir: quan la democràcia va guanyar el pols a la dictadura, Cu-belles encara era un poble bàsicament rural, amb tots els avantatges i inconvenients d’aquella situació. L’activitat social i cultural era gairebé inexistent, tan sols hi havia petits precedents com la Setmana Cultural o el Centre d’Esplai L’Espetec, capitanejats per un grup de joves de la vila. En aquell context, immersos en el despertar demo-cràtic, cultural i comunicatiu del poble que no té res a veure amb la realitat d’avui, va néixer Ràdio Cubelles, la primera emissora municipal de la comarca.

Ràdio Cubelles es mereix un reconeixement i un lloc dins la nostra modesta his-tòria democràtica inicial per tot el que ha significat en diferents aspectes. Pretenia ser un vehicle d’informació, d’expressió, de participació i, al llarg dels anys, ho ha acon-seguit, amb el mèrit afegit de la manca de recursos. Ràdio Cubelles ha estat sempre una emissora petita, sense pretensions, amb uns objectius únics i clars: informar i ser un mitjà obert, de participació ciutadana.

Estructura

L’estructura del llibre segueix l’ordre cronològic i consta de nou parts: des de les accions prèvies a la creació fins a la celebració del 25 aniversari, i acaba amb un repàs dels programes més destacats.

Malgrat que l’emissora ja compta amb un recorregut de més de 25 anys i cada període té la seva rellevància, he volgut donar un valor especial al primer període d’aquesta aventura radiofònica: per la gosadia, la novetat, els interrogants i la certa

14


desconfiança que generava; per la manca de precedents, no només al municipi, sinó a la comarca; per la manca de recursos i un llarg etcètera.

Hem de realçar i dignificar la feina, en la majoria dels casos desinteressada, que van fer un bon grapat d’homes i dones durant els primers anys de Ràdio Cubelles. Hem de tenir presents les grans dosis d’il·lusió i d’entusiasme descarregats sobre Ràdio Cubelles en una època en què no se li donava la importància que es mereixia.

D’aquí que el treball que teniu a les mans posi especial èmfasi en aquesta prime-ra etapa. Tots els períodes són importants i cada moment és únic dins la història de la nostra ràdio, però el naixement i la consolidació de l’emissora són essencials per als que continuen després.

En el pròleg, l’Iu Forn –i jo coincideixo plenament amb ell– ha volgut palesar l’esperit de la ràdio dels inicis, aquella que va néixer quasi a les palpentes, amb més inèrcia, voluntat i il·lusió que qualsevol altra cosa. Aquella primera ràdio amateur, nova, artesanal, autèntica, que va aconseguir tirar endavant i consolidar-se.

No he obviat, però, que posteriorment hi ha hagut altres etapes, totes elles dife-rents, però no menys importants ni millors les unes que altres. Jo diria que comple-mentàries i necessàries. Sense els petits i els grans entrebancs, l’emissora no hauria evolucionat ni conservat la seva essència.

Ràdio Cubelles s’ha sabut mantenir viva dia rere dia. I és aquí, en la continuïtat, la persistència, que hem de remarcar la imprescindible tasca dels col·laboradors. Han estat mig miler de persones les que han passat per la nostra municipal durant 25 anys; persones, algunes de molt joves, que han trobat en la ràdio una manera de co-municar-se, d’expressar-se; un punt de trobada. Sense els col·laboradors, una figura que s’ha mantingut sempre, el camí no hauria estat ni tan llarg, ni tan intens, ni tan ric; perquè la ràdio la fan les persones.

La nostra emissora ha estat, des de sempre, una gran escola. D’aquesta ràdio local, de poble, n’han sorgit moltíssims i excel·lents professionals del món del perio-disme, alguns dels quals han descobert la seva vocació a través dels nostres micrò-fons.

Opinions personals

Quan va néixer Ràdio Cubelles, jo només tenia set anys. Més tard, del 1989 al 2000, vaig estar vinculada a l’emissora com a col·laboradora i, els darrers anys, com a directora. Per poder repassar de la manera més detallada possible els primers 25 anys de la nostra ràdio, he optat per recollir testimonis –tots els que he pogut– i fer-los constar de manera textual. Així, aquest llibre recull un important nombre de visions i d’opinions personals, la qual cosa no significa que jo les hagi de compartir o corrobo-rar. Són, simplement, diferents vivències i punts de vista; tots ells, això sí, respectats.

15

Agraïments

Finalment, vull agrair la confiança i la llibertat que la Comissió dels 25 anys va di-positar en mi a l’hora de fer aquest treball. També voldria donar les gràcies a aquelles persones que m’han ajudat, i molt, a fer-lo possible, perquè la distància que separa la ciutat on visc i Cubelles –el meu poble– és molta, i aquesta distància ha dificultat la recerca. Però entre tots i amb l’ajuda de les noves tecnologies crec que ens n’hem sortit.

He escrit aquest llibre amb respecte i il·lusió, intentant transmetre a través de les paraules l’estima que sento cap a l’emissora. Com moltes de les persones que han passat per Ràdio Cubelles durant aquests anys, em sento partícip de la seva història, me’n sento part.

Diu l’escriptor Javier Marías que explicar “és impossible, sobretot si es tracta de fets certs, de coses succeïdes de veritat”. I, és clar, el temps, per una banda, i la debili-tat de la memòria, per altra, fan que cap treball històric pugui ser del tot cert o del tot perfecte. Aquest llibre, com qualsevol altre de caràcter històric, no és exacte, però he intentat que ho sigui al màxim. I no he escatimat ni temps, ni dedicació, ni ganes.


IntroduccIó

Primera Part

LA GESTACIÓ

19

Capítol 1

Situació política i cultural prèvia a la creació de la ràdio

Ràdio Cubelles va obrir els seus micròfons a principi de 1981. De la data exacta ja en farem referència més endavant; ara ens centrarem en la manera com va sorgir la idea i quin va ser el procés de gestació de la nostra emissora municipal.

Al final de la dècada dels setanta, després de la mort de Franco, es va viure una efervescència política i social que va desembocar en la transició democràtica. A Cu-belles s’encetava una dura i llarga polèmica: el poble estava fortament dividit per l’anunci de la construcció d’una central tèrmica. Aquesta profunda escissió es va fer palesa en les eleccions del 3 d’abril de 1979. Es tractava de les primeres eleccions lliures a l’administració local, després de molts anys de dictadura. En aquells comicis no hi havia cap partit polític dels que optaven a l’alcaldia cubellenca que inclogués dins el seu programa electoral la possibilitat de posar en marxa una emissora muni-cipal. Es van presentar quatre forces polítiques, de les quals només tres van obtenir representació: Independents 2 (llista encapçalada per Isidre Piñol, després anome-nada Entesa per Cubelles), 4 regidors; Independents 22 (llista encapçalada per Joan Fernández), 4 regidors, i Convergència Democràtica de Catalunya (llista encapçalada per Lluís Pineda), 1 regidor.

El resultat de les eleccions va ser d’empat tècnic, i hauria hagut de governar la força més votada. Aquesta va ser, per tan sols 14 vots de diferència, la de Joan Fer-nández, l’anterior alcalde. Finalment, els regidors de l’Entesa van donar els seus vots a Lluís Pineda, de Convergència, per evitar que Fernández seguís al capdavant de l’Ajuntament. Així, l’equip de govern va estar format per Convergència i el grup de Piñol, encara que el nou alcalde va demanar de manera expressa que les carteres fossin compartides per membres dels tres partits. Malgrat aquella decisió, el pes el portaven els membres de l’Entesa. L’inici de la legislatura resultà molt tens a causa de la situació generada per la construcció de la tèrmica, i la tasca municipal no es començà a fer visible fins ben entrat l’any 1980.

El regidor de Cultura d’aquella època va ser Joan Amorós, que va aconseguir tirar endavant projectes com el del Casal de Cultura i la biblioteca, així com la creació de dos mitjans de comunicació locals: un d’escrit, El Full de Cubelles, i un altre d’oral, Ràdio Cubelles. A més de comunicar, divulgar i entretenir, l’altre gran objectiu dels dos mitjans era el foment de la llengua catalana. Llavors es va creure que, sens dubte, tant El Full com la Ràdio podien ser una bona eina de normalització lingüística.

Primera Part LA GESTACIÓ

20


Els precedents culturals

La formació de la qual formava part Joan Amorós, Independents 2, tenia molt present el precedent de L’Espetec. Des del final dels seixanta, sota aquest nom s’hi acollia un grup de joves conscients que la cultura imposada pel franquisme havia de ser contrarestada per la cultura popular arrelada als sentiments i a la realitat del país. Entre les activitats que s’organitzaven, podem citar l’esplai per a nens i joves, el teatre i les caramelles. Ubicats just al costat del castell, en unes dependències cedides pels marquesos d’Alfarràs, el seu local es va conèixer com La Casa. Tan sols mesos abans de la mort de Franco, l’abril de 1975, un col·lectiu de joves de L’Espetec, va voler ce-lebrar una sèrie d’actes culturals lligats a una data representativa i que es pogués anar repetint cada any. Aquesta data era Sant Jordi, dia ideal per afermar l’esperit de la nostra cultura. D’aquesta manera va sorgir la Setmana Cultural. L’organització disposava d’uns mitjans econòmics ben escassos, però la il·lusió i les ganes van poder més que la manca de pressupost. De fet, al llarg de la primera edició les persones que van intervenir en la programació van comparèixer de forma gratuïta o bé cobrant un preu mòdic.

La segona edició de la Setmana Cultural –que durant els cinc primers anys es va anomenar Setmana Cultural Catalana– la va organitzar L’Aliança. Aquell 1976, quan es va renovar la totalitat de la junta directiva d’aquesta entitat, alguns dels joves de L’Espetec s’hi van integrar molt activament; de fet, les activitats per Sant Jordi van continuar a través dels mateixos joves que l’any anterior havien fundat l’activitat mit-jançant L’Espetec. No eren, però, temps fàcils: el president de L’Aliança va rebre un toc d’atenció de la Guàrdia Civil perquè no disposava dels pertinents permisos go-vernamentals per celebrar els actes. Així, es va haver de suspendre part de la progra-mació prevista. Però l’ensurt d’aquell any no va fer res més que esperonar els orga-nitzadors i per al 1977 van aconseguir dur fins a Cubelles en Quico Pi de la Serra, un dels màxims exponents del moviment de la Nova Cançó. Les edicions de la Setmana Cultural van continuar, però durant els anys 1981 i 1982 van patir una petita davalla-da, fins que el 1983 l’Ajuntament s’implicà plenament en l’organització a través del Casal de Cultura. Des d’aleshores fins avui, la Setmana Cultural s’ha anat celebrant ininterrompudament, i ha esdevingut una de les cites més emblemàtiques del nostre calendari cultural.

Aturem-nos ara en el citat canvi de la junta directiva de L’Aliança. El 15 de febrer de 1976 es va encetar un nou i destacat període per a aquesta històrica entitat cube-llenca. Al llarg d’una assemblea extraordinària es va renovar totalment la junta, que va passar a ser presidida per Josep Maria Rossi Bertran. La nova Aliança es va carac-teritzar per l’oposició a l’anunci de construcció d’una central tèrmica al municipi. Fins i tot es va crear una publicació, L’Atzavara, a través de la qual manifestaven oberta-ment la seva postura en contra de la tèrmica. L’Atzavara va sortir al carrer de manera bimensual des del març de 1976 fins al mes d’abril de 1977. Els membres de L’Aliança, en especial els més joves, tenien actituds progressistes: estaven al corrent dels canvis que s’estaven produint al país, i participaven activament en manifestacions, actes

21

reivindicatius i culturals. L’Aliança es convertí en el punt de referència de la lluita an-titèrmica i d’allà va sorgir l’anomenada Plataforma Antitèrmica: al seu local s’hi feien reunions i actes informatius. I l’oposició a la tèrmica es va convertir en oposició al govern municipal que permetia la seva instal·lació. Es va formar, doncs, un moviment unitari amb l’objectiu clar de canviar el govern municipal. I és d’aquí d’on va sorgir la candidatura d’Independents, que passaria a ser l’Entesa per Cubelles.

Un altre esdeveniment cultural dels anys previs al naixement de l’emissora van ser les “Tres hores de cançó de Cubelles” que van tenir lloc per la Festa Major de 1976. A la plaça del Castell van actuar Xavier Ribalta, Marina Rosell i Pere Tapias. Un cop més van ser un grup de joves vinculats a L’Aliança els que van encarregar-se de l’organització de l’acte, el qual es va fer a part de la programació oficial de la Festa Major. D’aquesta manera, podem constatar la inquietud que tenia aquest segment de població al final dels setanta i principi dels vuitanta. És molt probable que, sense l’empenta i les ganes de fer coses que tenia la gent jove de Cubelles d’aquella època, la ràdio no hauria esdevingut una realitat.

Capítol 2

El Full de Cubelles

Al llarg de la dictadura de Franco les úniques polítiques culturals que es van de-senvolupar anaven destinades a fer desaparèixer la llengua i la cultura catalanes. Els ciutadans que més tard –durant la transició– es van mostrar actius tenien molt clar que promoure positivament la cultura i l’educació era bàsic, vital, per l’avenç de la societat.

Joan Amorós, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cubelles des del 1979 fins al 1983, evoca la importància que va tenir l’experiència de L’Espetec a l’hora de plan-tejar el projecte cultural de l’Entesa i, després de les eleccions, també del consistori: “Es va optar per un Ajuntament de portes obertes, apostant per un concepte fins aleshores inèdit: la participació ciutadana”. Precisament en aquella època van sorgir les publicacions L’Ajuntament informa i El Full de Cubelles. Per dur a terme aquests propòsits, van ser clau persones com en Pep Carrillo i en Víctor Alari. Aquest darrer no havia format part de L’Espetec, però sí que els seus membres van coincidir amb ell en unes colònies que es van fer conjuntament amb el grup excursionista de Calafell, la seva població natal. De seguida van sorgir vincles entre els monitors d’un grup i l’altre, i Víctor Alari es va acostar per Cubelles en més d’una ocasió. Joan Amorós va veure que Alari era un excel·lent candidat per encapçalar el procés de catalanitza-ció que es pretenia dur a terme al municipi. A ell se li van encarregar les classes de català de l’escola i també l’edició d’El Full de Cubelles. Aquesta publicació deu el seu nom al seu format original: era un sol full, de 45 per 35 centímetres. La periodicitat no va ser regular: al principi era de caràcter mensual, però en ocasions va tardar més


22


a aparèixer el número següent. El primer Full va sortir el mes de novembre de 1980, amb una fórmula intel·ligent: per una cara estava escrit en català i per l’altra en caste-llà, moltes vegades sota el títol de Traducción. Aquest model tenia l’evident voluntat d’arribar a tothom, divulgar tot tipus d’informacions –en especial les culturals– i fer que la nostra llengua fos un vehicle de comunicació natural i comú. Català i castellà van conviure al Full durant tota la primera època de la publicació: des del novembre del 1980 fins a l’agost del 1983, tot i que, a poc a poc, la Traducción es va convertir en una mena de resum en castellà. Els primers Fulls eren rudimentaris, però dignes si ens centrem en l’època. Els textos anaven acompanyats per dibuixos i, en comptades ocasions, per petites fotografies en blanc i negre.

L’any 1984 apareix un Full de Cubelles renovat, més similar a una revista. Joan Vidal, que estava a punt de fer-se càrrec de la regidoria de Cultura i era el responsable de la nova publicació, comenta que fins i tot van pensar de canviar-li el nom, ja que el plantejament era diferent. S’apostava per tenir un grup de col·laboradors i, entre altres qüestions, s’eliminaven les traduccions. El nou Full tenia 16 pàgines i un format de 25 per 17 centímetres. A la portada ja s’indicava que s’encetava una segona època i que l’encarregada d’editar-lo era la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. Aquesta segona època d’El Full es va allargar fins al març de 1988, amb una periodicitat més o menys bimestral. El mes de maig de 1988, coincidint amb el número 20, es va en-cetar un nou format: més gran (28 per 20 centímetres), amb un paper més setinat, introduint el color i més pàgines. Amb la mateixa periodicitat, El Full es va editar fins al número 76, corresponent al mes de maig de 1999. Alguns dels seus números van ser especials, com el 25, el 50 i el 75. Precisament, en El Full número 50 s’incloïa una carta de felicitació escrita per qui aleshores era president de la Generalitat, Jordi Pujol. L’objectiu d’aquesta revista era, a més d’informar de l’actualitat local en tots els seus àmbits, deixar constància de totes aquelles coses que, petites o grans, tenien lloc a la vila i continuar fomentant la cultura des d’una perspectiva catalanista. D’aquesta manera, El Full de Cubelles ja comença a ser avui un punt de referència al voltant de l’activitat del poble durant les dècades dels anys vuitanta i noranta.

La història d’El Full està estretament lligada amb la de la nostra emissora ja que, al llarg dels anys, aquells que escrivien a El Full i aquells que feien ràdio eren, en gran part, les mateixes persones. Reproduïm l’editorial d’El Full número 4, corresponent al mes de juliol de 1981, on es deixa clar que es va generar un període d’interrupció en la publicació d’El Full degut “a la necessitat principal que hi havia de dirigir tot el nostre esforç informatiu en la consolidació de la nostra emissora municipal, a través de la qual setmanalment sou informats de tot allò que us pot interessar i que, a més a més, és una eina de redreçament cultural”. Aquell editorial també tractava altres aspectes com la necessitat de transparència, i de connectar amb el poble a través del diàleg i la informació.

Un altre argument per demostrar l’estret lligam que des de sempre havien man-tingut El Full i la ràdio és que els diferents directors i directores que han passat per l’emissora s’encarregaven del gruix informatiu de la revista. Per a tots ells, la publicació

23

era un “a més a més”, com una part afegida a la seva feina. De fet, ells més que ningú tenien a l’abast tota la informació que es generava al municipi i, un cop divulgada en els informatius, la recopilaven i amb aquelles notícies forjaven la base de la revista, que després es completava amb reportatges d’actualitat i històrics, col·laboracions, etc. Al desembre de 1999, coincidint amb un canvi de govern, es va obrir una nova època d’El Full de Cubelles, la tercera, que conservà la numeració antiga però va can-viar una mica el format. Només es van publicar tres números més: el darrer, el 78, va sortir el setembre del 2000.

Capítol 3

Sorgeix la idea

A poc a poc Catalunya, i amb ella tots i cadascun dels seus pobles, anava sortint del túnel llarg i fosc on havien estat condemnats a romandre durant molt anys. El mes de març d’aquell 1980 se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya: la co-alició Convergència i Unió obtenia la majoria relativa dels vots i Jordi Pujol era elegit president de la Generalitat. El conseller encarregat de Cultura era Max Cahner. A la tardor, el 3 d’octubre, la Generalitat de Catalunya va publicar un decret de Cultura i mitjans de comunicació, el número 175/80 i, posteriorment, l’ordre que establia el


L’equip de el Full celebrant el número 25, molts d’ells també eren col·laboradors de ràdio Cubelles: Llorenç aviñó, Narcís Pineda, Dolors thomas, antoni Pineda, Núria Fonoll, Joan Josep López, Juan Navarro, Pere Bartolí, Carme Saladiè, Xavier Grau, Joan Vidal, Javier rodríguez, margarida rosell, J. manuel ardila i Víctor alari (Arxiu AP)

24


Pla tècnic transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència.

De fet, hi ha un nom propi al qual podem atribuir la idea, la proposta, de crear una emissora de ràdio municipal a Cubelles. Aquest nom propi és el del periodista –llavors estudiant de periodisme– Ramon Farré. El seu pare treballava per a una co-neguda empresa cubellenca i vivien a Santa Maria. Farré formava part del col·lectiu Userda, un grup de periodistes ecologistes on també hi havia Santi Vilanova, Xavier Garcia i Jaume Reixach. Userda estava en contacte amb la Plataforma Antitèrmica, a la qual pertanyia Joan Amorós, i va ser aquí on ells dos es van conèixer. Aleshores Farré estava desenvolupant el projecte de Ràdio Ribes i va esperonar Joan Amorós perquè a Cubelles fessin el mateix. Precisament, les dues emissores es van gestar i van sorgir de forma quasi paral·lela, amb tan sols unes setmanes de diferència.

Un altre nom destacat en el procés de proposta de la nostra emissora municipal va ser el del també periodista Antoni Esteve, fundador de Ràdio Arenys, la primera emissora municipal de Catalunya, l’any 1979. De totes aquestes relacions i contactes va brotar el primer pensament de crear una ràdio municipal a Cubelles, en els mo-ments inicials un pensament agosarat, del tot incert. Però Farré estava fermament convençut de la necessitat d’iniciar mitjans de comunicació i participació ciutadana per a poder expressar-se lliurement i per rebre informació certa, segura i pròxima. I, de fet, no li va ser gens difícil empeltar aquesta filosofia a Joan Amorós, que va ser molt receptiu a la idea. Aleshores funcionaven poc més d’una desena d’emissores locals a tot Catalunya i la iniciativa era del tot emergent. Amorós reconeix que aquell era un projecte arriscat perquè el poble tenia un cens de tan sols 2.400 persones i es partia de zero: “Era poc creïble que funcionés, però era un projecte que podia consolidar la proposta, aquesta sí molt clara i amb la qual ja estaven treballant, de participació ciu-tadana engegada pel nou consistori, encara que fins aleshores no havien pensat en absolut en una emissora municipal”. Amorós confessa que al principi, tot just quan es començava a gestar la idea i se sospesaven les possibilitats de dur-la a terme, la ma-joria dels polítics locals van ser presos per la incertesa i va sorgir una petita polèmica interna: “Hi havia qui ho considerava una bona iniciativa, plena de possibilitats, que podia rutllar; i d’altres que no ho acabaven de veure gens clar”. Molts pensaven que Cubelles no era un poble que tingués suficient demografia per assumir una emissora de ràdio, però cada dia que passava veien més clar que el projecte de participació ciutadana havia d’incloure una emissora municipal.

Al llarg d’unes quantes setmanes, no gaires, el tema va acabar de madurar. Joan Amorós, convençut de ple perquè veia en la ràdio la manera de plasmar el seu projec-te de participació ciutadana, remarca un fet que creu que va ser de vital importància per tal que la nostra ràdio pogués acabar essent una realitat. Afirma que els qui lla-vors estaven al capdavant de l’àrea de Cultura no tenien com a principal objectiu ob-tenir el que s’anomena quota de poder, sinó que el seu objectiu real era aconseguir obrir la cultura i llengua pròpies a tothom. Així doncs, no temien el risc del fracàs po-lític i es permetien ser uns autèntics somiatruites. Estaven convençuts que l’emissora

25

era el vehicle ideal per canalitzar la necessitat d’expressió que comen-çava a tenir la societat.

Prèviament a l’aprovació de la proposta per part del Ple, l’Ajun-tament va convocar totes les en-titats socials i polítiques del poble amb l’objectiu de presentar-los la idea, i va ser una enorme sorpresa la bona resposta que es va rebre per part dels vilatans. El consisto-ri no va trobar ni un sol no durant el plantejament: hi havia diversos nivells d’entusiasme, des del sí al potser, però cap oposició. Aquest fet va ser molt important i va apor-tar encara més entusiasme a tot el procés. El camí estava obert.

Capítol 4

Acord municipal per unanimitat

Com hem avançat, a través del decret 175/1980, del 3 d’octubre, la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va reglamentar la petició i l’ús de les emissores municipals de ràdio de freqüència modulada. Aquest va ser el primer gran pas, el pre-cedent perquè moltes poblacions com la nostra comencessin a fer feina per a poder tenir una ràdio municipal. Tan sols cinc dies després d’aprovar-se l’esmentat decret, el dimecres 8 d’octubre de 1980, el Ple de l’Ajuntament de Cubelles va posar sobre la taula per primera vegada el projecte. Va ser a través d’una sessió extraordinària que va aprovar la creació d’un nou servei públic: una emissora de ràdio municipal. Aquell punt fou el darrer de l’ordre del dia: “Petición licencia a organismo competente para instalación en Cubelles de una emisora de radio de frecuencia modulada. Al objeto de cumplir con una de las obligaciones mínimas municipales como es la de informar a la comunidad cívica y social y con fines educativos y culturales que los ciudadanos puedan precisar”. El Ple va acordar per unanimitat la proposta i va delegar l’alcalde per trami-tar la llicència de l’emissora municipal. Isidre Piñol, alcalde en funcions en substitució de Lluís Pineda, va ser qui va presidir aquell Ple, el primer on es va prendre una deci-sió ferma sobre Ràdio Cubelles.

Però l’aprovació definitiva de l’emissora va tenir lloc al llarg del Ple ordinari de dia 13 de novembre. En aquella sessió ja es detallava fil per randa la iniciativa i s’apro-


Joan amorós era el regidor de Cultura de l’ajunta-ment quan es va crear ràdio Cubelles (Arxiu RC)

26


vava per unanimitat la declaració d’intencions del que hauria de ser la nostra emis-sora municipal. L’acord per part de tots els grups del consistori significà que, malgrat les fortes diferències polítiques que hi havia en aquell moment, en l’aspecte de tirar endavant la ràdio van ser capaços de consensuar i compartir criteri. El llavors alcalde, Lluís Pineda, explica que si hi ha haver alguna petita desavinença, fins i tot dins el mateix equip de govern, va ser únicament en l’aspecte econòmic. Pineda recorda que, al principi dels vuitanta, “l’economia de l’Ajuntament no era precisament bona, però es va fer un esforç i no hi va haver massa problemes per tirar endavant l’emis-sora”. Altres regidors de l’època, però, recorden que hi havia cert escepticisme entre alguns d’ells perquè es tractava d’una proposta sense precedents i, en gran part, ar-riscada. Així i tot, l’acord va ser unànime i no hi va haver cap problema remarcable per tirar endavant la ràdio.

Aquella proposta de Ple del dia 13 de novembre de 1980 formava part d’un ampli suggeriment de crear un servei per a la promoció de la participació ciutadana en la gestió municipal. Es pretenia establir una oficina de participació; editar d’un full in-formatiu de periodicitat mensual i gratuït, i crear una emissora municipal. L’acord era ja molt concret: sol·licitar a la Generalitat la concessió per a la instal·lació i funciona-ment d’una emissora de ràdio de freqüència modulada; consignar en el pressupost de 1981 la quantitat que es considerés oportuna per afrontar les despeses d’instal·-lació i conservació de l’emissora; atorgar a la comissió de Cultura la gestió del servei, i aprovar el reglament intern de la nova emissora.

Tan sols dies després es féu arribar a la Generalitat un detallat expedient amb tota la documentació necessària i la sol·licitud de concessió. L’alcalde Lluís Pineda justificava la sol·licitud, a l’inici de l’esmentat expedient, d’aquesta manera: “[...] La conscient necessitat que suposa per l’Ajuntament de Cubelles el disposar d’una emissora de freqüència modulada i d’àmbit local, que permeti una veraç i objectiva informació cívica, informació cultural i una participació social accessibles a la possibi-litat i capacitat del ciutadà mig, fa que no pugui ni s’hagi de quedar indiferent davant l’oportunitat que li brinda el Decret 175/1980 de 7 d’octubre [...]”.

Reunions a l’Ajuntament per preparar la ràdio

Va ser llavors que van tenir lloc un seguit de trobades entre el regidor i diferents vilatans interessats en la proposta amb l’objectiu d’organitzar la futura ràdio. Aquells van ser els primers col·laboradors de l’emissora i, entre ells, hi havia el Josep Almi-rall: “Eren unes reunions prèvies que fèiem a l’antiga sala d’actes de l’Ajuntament. Parlàvem de com seria, què faríem. Mentrestant, els tècnics, encapçalats pel Josep Valverde, muntaven, en una petita habitació del terrat de l’Ajuntament, els primers equips que hi va haver”.

Des del primer moment el projecte de la nostra emissora municipal es va ano-menar Ràdio Cubelles. Ni Joan Amorós ni cap dels altres regidors i col·laboradors de l’època recorden que ningú proposés cap altre nom alternatiu. El fet, per exemple,

27

de no posar Cubelles Ràdio s’atribueix que això es podria entendre com una clara influència anglòfona, la qual cosa aleshores no era habitual. A més, les emissores locals, com hem remarcat en repetides ocasions, estaven naixent com a catalanes i catalanitzadores en un context, recorden els implicats, de salvaguarda i recuperació de la llengua. De manera que per la majoria d’ajuntaments i d’ens que feien néixer les emissores aquesta era la tònica general, i la gran majoria que naixien en aquells moments primer duien la paraula ràdio i després el nom del poble o l’element triat. Seria el cas de la nostra, Ràdio Cubelles, però també de moltes altres com la pionera, Ràdio Arenys; Ràdio Ribes; Ràdio Ripoll; Ràdio Sant Feliu; Ràdio Parets; Ràdio Marto-rell; Ràdio Esparreguera..., per posar només uns quants exemples.

El tema del nom, doncs, es va veure clar des d’un principi i no es va obrir cap mena de debat: es volia fer tan català com fos possible en un moment històric en el qual tot just es començava a recuperar la normalització lingüística: eren pocs els que havien après el català a l’escola.

Capítol 5

Estudis a les golfes de l’Ajuntament. Equipament tècnic i humà

Un cop iniciat tot el procés burocràtic i administratiu, l’altre pas a seguir era el de la despesa econòmica que el projecte suposaria per a les arques de l’Ajuntament, les quals en aquell moment, precisament, no tenien gaire fons. La idea inicial de par-ticipació ciutadana no era gaire ambiciosa i el seu pressupost incloïa, bàsicament, un servei de traducció i promoció del català, i un butlletí que va esdevenir El Full; però a partir de la decisió d’incloure-hi Ràdio Cubelles, les factures corrien el perill de disparar-se. Joan Amorós explica que, amb la doble tranquil·litat que donaven el suport de les entitats i no tenir por del fracàs polític, van topar amb una nova sorpre-sa perquè van poder començar amb una despesa econòmica mínima, que va corres-pondre a l’emissor. L’Ajuntament va tenir l’oportunitat de posar-se en contacte amb l’empresa de telecomunicació Megatronic i adquirir l’emissor, és a dir, l’instrument que permet, juntament amb l’antena, enviar els senyals electromagnètics que es pro-dueixen mentre es fan els programes, als aparells receptors de ràdio. El cost d’aquell primer emissor, inclosa l’antena, va ser de 151.345 de les antigues pessetes, és a dir, 909,60 €, una quantitat no excessiva i assumible pel consistori. A més, ho van poder pagar en tres terminis. Hem pogut trobar el contracte de compra d’aquell emissor de freqüència modulada, que data del dia 12 de febrer de 1981, tan sols uns dies abans d’iniciar-se les emissions ens proves.

A més dels esmentats emissor i antena, que vindrien a ser el motor de qualsevol emissora, no podem oblidar tots i cadascun dels altres elements que conformen i fan


28


possible l’operativitat d’una ràdio i que Ràdio Cubelles va haver d’adquirir per poder emetre. Un aspecte fonamental va ser el gran nombre de voluntaris que, de manera desinteressada i amb grans dosis d’il·lusió, van muntar la primera emissora. Alguns d’ells, a més de la feina, fins i tot hi van aportar material. S’hi va col·locar el material tècnic just i necessari. Els tècnics encarregats d’instal·lar els aparells van ser Josep Valverde i el seu fill, Àlex Valverde, que amb tan sols quinze anys es convertiria en un dels primers tècnics de la ràdio, juntament amb els també joves Javier Rodríguez, Josep Almirall i Joan Martínez.

L’ajuntament va adquirir el primer emissor a l’empresa megatronic. aquest va ser el contracte de compra (Arxiu RC)

29

Albert Vidal va ser qui va muntar una senzilla taula de mescles a través d’un kit, tan senzilla que gairebé era d’aficionat. Joan Amorós recorda que va costar al voltant d’unes 6.000 pessetes, 36 €. Una taula de mescles, també dita taula de so, és l’aparell per on passen tots els sons de la producció radiofònica, i serveix per mesclar diferents fonts sonores, equalitzar-les i anul·lar-les. També té controls de volum, equalitzadors, selectors, etc. Però convé remarcar que la primera taula de so de Ràdio Cubelles era extremadament senzilla i austera. Segons una informació apareguda al Diari de Vila-nova el juny de 1981, les transmissions s’efectuaven amb un transmissor Tem, d’una platina, un magnetòfon, dos plats Lenco, un mesclador de dos micròfons; també hi havia dos tocadiscos, una platina i dos micròfons, auriculars, altaveus i un amplifica-dor. Les despeses econòmiques, doncs, van resultar ser molt més assequibles del que s’esperava en un principi i, per tant, el cost per al consistori va ser el mínim. Segons les mateixes fonts del Diari de Vilanova, el cost total va ser de 250.000 pessetes, uns 1.500 €. Hi havia pocs recursos, els essencials, però la il·lusió dels que s’havien impli-cat en el projecte feien la ràdio gran, en feien una realitat. En pocs dies l’emissora va tenir una dotzena de voluntaris, una xifra que anava creixent cada dia que passava. Dins aquest grup de gent hi havia Víctor Alari, Joan F. Silvente, Albert Vidal, Javier Rodríguez, Josep Valverde, Àlex Valverde, Pep Carrillo i Josep Almirall, entre d’altres, a més de la col·laboració de la brigada de l’Ajuntament, que també va treballar per a fer possible l’emissora.

Quant a l’espai físic, els primers estudis de Ràdio Cubelles es van ubicar al segon pis de l’edifici de l’Ajuntament, un indret al que la majoria de convilatans aleshores anomenaven les golfes. L’emissor estava situat allà mateix i l’antena al terrat, el punt més alt. El motiu de situar aquí l’emissora no fou gratuït. Cal apuntar que les primeres emissores municipals no eren permeses perquè hi havia un buit legal sobre elles: encara no hi havia una normativa que les emparés. No eren il·legals, però tampoc legals. Com que la democràcia era una fórmula política recentment encetada i el pre-cedent de la dictadura encara pesava molt, l’únic indret on les forces policials havien de demanar permís a l’alcalde per entrar era l’Ajuntament. De manera que la Guàrdia Civil no podia intervenir lliurement per clausurar l’emissora sense el permís previ de l’alcalde. Així, per evitar problemes, es col·locà l’emissora a l’edifici consistorial. Evi-dentment, aquest no era només el cas de Cubelles, sinó que era el context de la ma-joria d’emissores municipals de Catalunya. A més, però, a Cubelles va ser una decisió barata i que serví per rentar la cara d’aquella zona de les dependències municipals, ja que fins aleshores a les golfes hi havia unes quantes habitacions amb catres on pernoctaven els policies que estaven destinats a la vila i, per cert, l’espai no estava gaire ben vist.

Els estudis eren en una cambra de petites dimensions (4 metres de llarg per 2,5 d’ample, aproximadament) que es va insonoritzar utilitzant com a aïllant un material tan rudimentari com eficaç: cartrons d’oueres. L’espai estava dividit en dues parts: en un costat hi havia el petit estudi tècnic, amb una finestreta que donava al terrat de l’Ajuntament, per on entrava llum natural i, a l’altra banda, separat per un vidre, el locutori. Això era tot.


30


Només hem pogut trobar una fotografia d’aquells estudis, la que va sortir publi-cada al programa de la Festa Major de 1982.

El pressupost destinat a l’emissora l’any 1981 es referia al funcionament i al manteniment, no pas a la instal·lació. Així, es van establir dos capítols: un de dedicat al funcionament, al qual es destinaven 490.000 pessetes (2.944,96 €) per al cap de programació-director-locutor; i 280.000 pessetes (1.682,83 €) per al programador del control. El segon capítol, el de manteniment i inversió, reservava 100.000 pessetes (600 €) per a despeses d’aquest tipus. El total era de 870.000 pessetes (5.228,80 €).

Reglament intern

El projecte de Reglament Intern tenia 11 articles que intentaven delimitar els ob-jectius, el funcionament i l’organització de l’emissora: “[...] Serà d’àmbit estrictament local i sense finalitat lucrativa. [...] L’emissora tindrà una durada indefinida, mentre pugui complir el seu servei. [...] El funcionament serà controlat per l’Ajuntament, així com correspon a l’Ajuntament l’aprovació de la programació, previ dictamen de la Co-missió Informativa d’Ensenyament, Cultura i Esports. [...] L’estructura interna la forma-ran: consell de gestió, director-locutor, programador de control i equip de redactors. [...] Donat el caràcter benèfic-social i cultural de Ràdio Cubelles, les col·laboracions que es realitzin no seran retribuïdes econòmicament, provinguin de professionals o llecs en la matèria. [...] Els recursos de l’emissora seran el pressupost anual de fun-cionament previst en el pressupost municipal ordinari de l’Ajuntament i el patrocini de firmes subvencionadores establertes a Cubelles [...]”, tot i que en un altre punt del mateix expedient l’Ajuntament es comprometia a no emetre publicitat ni programes patrocinats per cap signatura comercial.

En tots i cadascun dels documents que formaven l’expedient que es va fer arri-bar a la Generalitat es citava textualment “l’emissora municipal Ràdio Cubelles”, de manera que el nom es establir des del principi. També quedava clar que l’emissora s’instal·laria a la plaça de la Vila número 1, és a dir, a les golfes de l’Ajuntament. L’àrea de cobertura prevista era la pròpia de l’àmbit municipal i la potència de 25 watts.

En el mateix reglament intern, Ràdio Cubelles es definia com a “emissora muni-cipal, això vol dir lligada al consistori perquè és un servei que aquest ofereix al poble. Així doncs, tothom ha de tenir dret a manifestar públicament el que pensa, amb les mateixes possibilitats. La ràdio tindrà l’obligació de fomentar el debat democràtic de totes les qüestions, fugint de convertir-se en un vehicle partidista de propaganda de qualsevol tipus d’idea o de grup”. En un certificat que firmava el secretari de l’Ajunta-ment, Josep Maria Liesa i Maza, i que s’incloïa en l’expedient que es va fer arribar a la Generalitat, s’expressava que “la forma de gestión del servicio sería directa y adscrita a la comisión de cultura encargada de los asuntos de información y participación ciudadana mediante control de esta corporación en cuanto a la programación que en la misma se establezca y con arreglo a la memoria que habrá que redactarse y acompañarse al presente acuerdo”.

31

En el citat expedient també s’incloïa una memòria de programació on es deixa-va ben clar que es pretenia “oferir un servei informatiu, cultural i recreatiu de caire públic als quasi 2.500 veïns de Cubelles, que es converteixen en més de 25.000 als caps de setmana i a l’estiu”. Les finalitats eren clares: “Fer arribar continguts culturals i educatius a tots els oients, informar puntualment i sense cap tipus d’apassionament de tot el que passa a Cubelles, fomentar la comunicació i la participació dels veïns en tots i cadascun dels espais de la programació, difondre les activitats que porten a terme les entitats culturals, educatives, recreatives i esportives de la vila; i potenciar la creativitat i la imaginació i promoure l’esplai comunitari”.


Hem trobat una sola imatge dels estudis a les golfes de l’ajuntament. La memòria d’antics col·laboradors ens ha permès reproduir-los en aquests plànols elaborats per toni taltavull

32


Capítol 6

El fenomen de les EMUC

Mentre tota aquella documentació es reunia i es feia arribar al Departament de Cultura de la Generalitat, a final de l’any 1980, el màxim responsable de Cultura del consistori, Joan Amorós, juntament amb Joan Alba Estalella, també regidor, i perso-nes vinculades a l’àrea, com ara Joan Vidal Urpí i el mateix Ramon Farré, van assistir a la que va ser la primera trobada de l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya, l’EMUC. Va ser a Rubí, el 4 d’octubre de 1980. Aquella reunió va ser cabdal per enge-gar el moviment d’emissores municipals: amb la presència d’unes 150 persones arri-bades de 37 municipis, es van determinar els principis generals en els quals s’havien de fonamentar totes les nostres emissores. A més, a l’acte hi assistí l’aleshores conse-ller de Cultura de la Generalitat, Max Cahner, la qual cosa suposà un importantíssim suport al moviment.

Un any abans de la primera trobada de l’EMUC, el setembre de 1979, havia nascut a Arenys de Mar la primera emissora municipal de Catalunya: Ràdio Arenys. Després, en un degoteig constant, en van venir moltes més. Al 1982 ja n’hi havia 42 en funci-onament. I al 1984, un centenar. Totes aquestes ràdios es van constituir i agrupar en un mateix organisme, l’esmentada Associació d’Emissores Municipals de Catalunya, l’EMUC, amb l’objectiu de lluitar conjuntament per aconseguir una llei que les legalit-zés. L’entitat aplegava emissores de municipis governats per partits polítics diversos o per grups independents. Va ser, precisament, aquesta diversitat i unitat el que va donar una gran força al moviment, així com a les seves reivindicacions. Els principals objectius de l’EMUC, segons hem trobat en els seus estatuts fundacionals, eren “ac-tivar la legalització de les emissores municipals de Catalunya; preparar la constitució d’una fundació o ampliar l’associació d’emissores municipals de Catalunya; i rebre subvencions o qualsevol altre tipus d’ajut destinat a les emissores municipals de Ca-talunya”. Els òrgans de govern de l’associació eren l’assemblea, el secretariat i el cap de secretariat. L’assemblea era una fórmula molt usada, fins i tot Ràdio Cubelles va tenir durant molts anys un funcionament assembleari. L’EMUC va existir fins al princi-pi dels anys noranta, quan va desaparèixer perquè les emissores van aconseguir una legalització definitiva. Durant tots aquells anys, l’associació va esdevenir l’òrgan de coordinació necessari per a lluitar per a l’esmentada legalització, així com per millorar tant en la part tècnica com en la de programació; a més de ser un punt de relació i d’intercanvi d’experiències entre les diferents emissores.

Al principi dels vuitanta, la Diputació de Barcelona editava la revista Arrel i, pre-cisament, va dedicar un número –el corresponent als mesos d’abril a setembre de 1982– a tractar en profunditat el moviment de les emissores municipals. S’hi incloïa un extraordinari i detallat informe sobre el tema elaborat per Antoni Esteve, periodis-ta i fundador de la primera municipal. El reportatge ens permet comprendre a la per-fecció el perquè d’aquest fenomen. Fins llavors la ràdio sempre havia estat envoltada

33

d’un cert misteri: com podien emergir tantes veus i tanta música de tant poc espai? A partir de llavors, des de la proliferació de les emissores de caràcter municipal, la ràdio va passar a tenir un altre caire, molt més proper. Antoni Esteve argumentava que “ara la ràdio es pot tocar. Les veus ja no tan sols semblen familiars, sinó que són les de la família. [...] La nova màgia d’aquesta ràdio és que contribueix a fer més humans els pobles i les ciutats. [...] Es tracta d’un fenomen comunicatiu ben curiós. No té antece-dents ni situacions pariones en altres indrets. És una alternativa típicament catalana”. Efectivament, les emissores municipals de Catalunya van ser una experiència euro-pea única, quant a descentralització comunicativa i a participació ciutadana. Esteve afegia: “La pretensió de la majoria d’emissores és conjuminar la participació de pro-fessionals que coneguin el mitjà, com a punta de llança, amb un nodrit planter de col·laboradors. [...] Les ràdios municipals poden convertir-se en autèntiques escoles de ràdio aplegant totes les persones d’una zona determinada”. I és que la immensa majoria d’aquestes emissores municipals han funcionat des del primer dia gràcies a la col·laboració de persones que, amb un clar desinterès econòmic, han fet possible milers d’hores de ràdio.


el fenomen de les emissores municipals el van impulsar, sobretot, els pobles petits (Revista Arrel, núm. 3, 1982)

el 1981 va ser quan es van crear més emissores municipals a arreu de Catalunya (Revista Arrel, núm. 3, 1982)

34


Respecte a què podem entendre com a ràdio municipal, i citant de nou el text d’Antoni Esteve, la definició que en fa és “aquella que ha estat creada o reconeguda per acord del Ple de l’Ajuntament corresponent, o, les d’àmbit supramunicipal o co-marcal, que han estat reconegudes d’igual forma pels ajuntaments de la seva àrea. [...] Es fa difícil definir què és una ràdio municipal perquè a cada lloc ha arrelat a la seva manera, d’acord amb les condicions que s’hi donaven, i precisament aquí, lluny dels uniformismes, és on està la seva gràcia. [...] El qualificatiu de ‘municipal’ li ve del fet que es tracta d’emissores que pretenen ser de tota una comunitat. [...] Una ràdio lligada als ajuntaments, com a organismes plenament representatius dels ciutadans, però no pas com a vehicle de propaganda d’aquests. [...] Com a objectiu d’aquesta ràdio es planteja el fet de promoure la comunicació a tots els nivells, informar, con-tribuir a l’esplai comunitari, estimular la vida sòcio-cultural i ser una eina d’expressió creativa. Inserida en la realitat en la qual neix i, per tant, catalana i catalanitzadora”.

Els primers responsables de Ràdio Cubelles destaquen que les EMUC van obrir un camp de treball amb la ciutadania: desenvolupar un model d’administració local que no fos ni tancat ni opac, sinó que fossin els mateixos ciutadans els que intervin-guessin de la millor manera possible. La ràdio era, precisament, un element comuni-cador de les informacions necessàries a partir de les quals es creava, i avui encara es crea, l’opinió de cada persona. Ràdio Cubelles en particular i les EMUC en general van contribuir a l’obertura de l’administració i, també, van donar obertura a tot el procés de les ràdios lliures, és a dir, no vinculades a l’administració, sinó a barris, moviments de joves, etc.

Així, doncs, a més d’informar, que és la tasca principal de tot mitjà de comu-nicació, les emissores municipals han fet molta feina durant tots aquests anys: han apropat la ràdio a les persones, però també les persones a la ràdio; han fomentat i di-vulgat la llengua catalana; han donat oportunitats a molts estudiants de periodisme i d’enginyeries audiovisuals; i, malgrat la força de la televisió i de les noves tecnologies, segueixen resistint i fent una feina digna cada dia, a vegades sense disposar de gaires recursos.

SeGONa Part

LA INAUGURACIÓ

37

Capítol 7

Emissions de prova

Malgrat que sempre relacionem el naixement de Ràdio Cubelles amb una data exacta i molt característica –la del 23 de febrer de 1981, el dia de l’intent del cop d’estat del tinent coronel Tejero– aquest fet és una equivocació. L’errada la podem qualificar de mitificació, que s’ha mantingut al llarg dels anys a causa de la proximitat dels dies i pel grau de llibertat definitiva que va significar el fracàs del cop d’estat.

Segons Xavier Grau, excol·laborador i director, “la data oficial del 23-F la vàrem establir durant la celebració del cinquè o sisè aniversari. Com és evident, el mateix dia del cop d’estat ningú estava per inauguracions d’emissores. Fixar aquesta data ens va servir per conjurar un intent de retrocés polític que era l’oposat directe al que pretenien les emissores municipals: la democratització de la informació i, amb ella, de l’acció i la participació política local i nacional. La llegenda urbana ha fet que desa-paregui aquest fet real i que quedi en l’imaginari la data exacta del 23-F com a dia de la posada en marxa de l’emissora”. De fet, el 23 de febrer Ràdio Cubelles ni tan sols va emetre en proves. El cert és que tot plegat va succeir en dates molt pròximes al 23-F.

Un cop el Ple va aprovar el projecte i es va enviar a la Generalitat l’expedient de sol·licitud de l’emissora, el primer pas que es va donar va ser obrir un període de proves, que es va allargar des de mitjan febrer fins a final de març. L’objectiu era veure si el senyal que es produïa des dels estudis arribava en condicions i fins on podia arribar.

Del conjunt de proves realitzades només en tenim constància exacta de tres. La primera d’aquestes emissions experimentals va tenir lloc el diumenge 15 de febrer de 1981, de les 18.00 a les 21.00 hores, a través del 102 de la FM. Aquella tarda es va poder escoltar música i, entre cançó i cançó, un missatge que anunciava l’emissió en proves de Ràdio Cubelles. La primera veu que va sortir per les ones de la nostra emissora municipal va ser la del regidor de Cultura d’aquella època i un dels princi-pals impulsors de la iniciativa, Joan Amorós. Podem reproduir el que deien aquells missatges gràcies a les gravacions que fins avui ha conservat Isidre Rosell: “Esteu es-coltant Ràdio Cubelles, que emet en període de proves en 102 MH de la Freqüència Modulada. Per favor, necessitem que ens feu arribar els vostres controls per saber si se’ns escolta bé i si tenim zones fosques. Si us plau, truqueu-nos al 8950300, o bé en-vieu-nos una carta a la plaça de la Vila, número 1. Gràcies, amics, esperem les vostres notícies”.

Joan Amorós reconstrueix com van ser aquells moments i qui tenia al seu costat: “Les proves no només les encapçalava jo; el que passava era que no es disposava de recursos humans i en Víctor Alari tenia un gran respecte per la paraula oral. Jo havia fet teatre i tenia una mica més de taules que ell en aquest aspecte. De tota manera, això que a la ràdio parles per un oient que no veus, que suposes que hi deu ser però

SeGONa Part LA INAUGURACIÓ

38


que no saps si està fent bona o mala cara, en els moments inicials era una mica fumut, i jo vaig assumir aquest rol de fer els primers llançaments de proves, però al darrere hi érem tots”.

Controls d’audició

La segona de les emissions en proves es va fer dos dies després: el dimarts 17 de febrer de 1981, també al vespre. En aquella ocasió ja s’explicava com havia anat la primera temptativa. S’havien rebut controls d’audició correcta des de diferents punts de Cubelles com el passeig Marítim, el carrer Sumella i el barri de la Creu, la zona del Molí de Baix, Ibersol, Mas Trader, els fondos, i també del centre de la vila. Altres controls afirmaven que havien sentit el senyal de l’emissora des de Vilanova, Segur de Calafell i Calafell. Per tant, la primera prova havia estat un èxit. Així i tot, des de la ràdio continuaven demanant la col·laboració dels oients per poder fer-se una idea de la potència amb la qual s’emetia, és a dir, per saber si arribaven bé a tot arreu o bé tenien el que s’anomenaven “zones fosques”, zones on no s’escoltava.

Joan Amorós recorda que aquelles primeres proves es van fer amb moltíssima il·lusió i entusiasme: “Gràcies als controls dels oients sabíem des de quins llocs ens havien escoltat. Per a la gent era una sorpresa: connectava la ràdio, passava per sobre del nostre dial i trobava els avisos de la futura inauguració de Ràdio Cubelles”.

A més de llançar els missatges en català, a través de les gravacions que va fer l’Isi-dre Rosell podem saber que també se n’emetien en castellà: “Estamos emitiendo en 102 MH. Rogamos a los posibles oyentes disculpen los fallos ocasionados por nuestra inexperiencia en este mundillo de la radio comunicación. Por favor, si es posible, llá-menos al número de teléfono 8950300 o bien comuníquense con nosotros por carta dirigiéndose a la plaça de la Vila número 1. Esto nos será de gran ayuda para corregir nuestros posibles fallos y para enmarcar nuestra onda de emisión. Muchas gracias por su escucha”. Una frase que es repetia molt durant aquelles emissions en proves era la que deia: “Benvinguts a la gran família de la freqüència modulada”.

La tercera de les emissions en proves va tenir lloc el matí del diumenge 22 de febrer, un dia abans de l’intent del cop d’estat del tinent coronel Antonio Tejero al Congrés dels Diputats. De nou es van anar combinant música i l’anunci de l’obertura de Ràdio Cubelles a l’espera de rebre noves comunicacions d’audició. La música que sonava al 102 era variada: Beatles, Lluís Llach, les orquestres Plateria i Mondragón, la Salseta del Poble Sec, Rod Stewart, la Trinca i, fins i tot, música clàssica. Precisament, en una de les locucions s’agraïa al bar L’Aliança la seva aportació de discos a l’emis-sora.

A diferència de les dues proves anteriors, en què només havia sonat música i el missatge de demanda de controls, en la tercera ja s’hi incloïen algunes informacions com la programació del Carnaval, tant a l’escola com a L’Aliança, la crònica i els resul-tats dels partits de futbol que havia disputat el Cubelles en les diferents categories i, fins i tot, una recepta de cuina. Un altre dels missatges feia referència a l’interès i la

39

curiositat que ja havia començat a sorgir entre la població: “Tenim coneixement que hi ha molta gent interessada a formar part d’aquesta gran família de Ràdio Cubelles. Hem rebut molts controls i sabem hi ha gran interès per saber quin dia començarem, quina programació farem, quin serà l’horari d’emissió. No podem dir-vos-ho encara, perquè encara no ho tenim decidit”.

Com a fet curiós, cal citar que aquell dia també es va fer una singular proposta: “Des del nostre locutori estem veient aparells de fer soroll, cables per tot arreu, i unes parets molt fredes. Si hem d’anar comunicant-nos amb vosaltres ens agradaria que una mica de vosaltres estigués també en el nostre estudi: envieu-nos, si us plau, els vostres dibuixos, pintures, collages, treballs manuals o el que vulgueu per omplir les nostres parets. Uns posem una única condició: que siguin murals, que els puguem penjar i així la visió que tindrem des d’aquest locutori serà més acompanyada de vosaltres. Gràcies, amics”. Amb aquest suggeriment ja es començava a picar l’ullet a la participació ciutadana i a voler obrir la ràdio a tothom.

Capítol 8

23-F: el dia de l’intent de cop d’estat

L’endemà mateix de la tercera emissió en proves, el dilluns 23 de febrer de 1981, va esdevenir una data que per sempre més quedarà marcada dins la història d’Es-panya. Aquell dia la majoria de membres de l’emissora –de fet l’equip inicial de col-laboradors ja estava configurat i en actiu–, van aprofitar la tarda per anar a visitar els estudis de Ràdio el Vendrell, una emissora municipal que havia estat inaugurada feia escassament un mes, el 24 de gener. Tot i que els vendrellencs ja emetien progra-mació regular i els cubellencs només ho havien fet en proves, el procés de creació d’ambdues emissores havia anat molt en paral·lel. La persona que en aquell dirigia Ràdio el Vendrell era la Pilar López, que més tard esdevindria directora de la nostra emissora municipal.

Va ser precisament allà, mentre eren a Ràdio el Vendrell, que el gruix de l’equip de Ràdio Cubelles es va assabentar sobre allò estava succeint al Congrés dels Dipu-tats de Madrid. Així recorda Joan Amorós els fets d’aquella tarda: “Quan ja teníem la programació gairebé a punt de llançar-la, uns quants membres de l’emissora vam anar a veure el procés que estaven vivint al Vendrell. En aquell moment ells tenien connectada la Ser i arribaven notícies de pànic, com ara que València estava ocupa-da per tancs. Algun noi d’allà deia que ell marxaria cap a la frontera. Es va crear una situació d’alarma perquè nosaltres estàvem a punt d’emetre amb programació i a les ones ja havíem sortit: ja hi havia presència de Ràdio Cubelles i molta gent engrescada en el projecte. Era l’evidència contradictòria i de pànic que en aquells moments ens va tocar viure”.


40


Javier Rodríguez, tècnic de l’emissora, va ser un altre dels col·laboradors de Ràdio Cubelles que va anar al Vendrell: “Recordo la gran aventura del 23-F. Aquella tarda l’activitat de Ràdio el Vendrell va ser frenètica; ens vam assabentar allà de l’intent de cop d’estat. Als estudis es rebien trucades amb informacions, i sobretot rumors, de manera contínua, i nosaltres vam patir perquè es deia que forces militars havien tallat la carretera a l’altura de la tèrmica i que no ens deixarien tornar a casa. Per a mi va ser el primer contacte amb el món del periodisme, que fins aquell moment m’havia produït indiferència”.

Com es van viure els fets del Congrés a Cubelles

A dos quarts de set de la tarda, durant la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a nou president del Govern espanyol, la Guardia Civil, encapçalada pel tinent coronel Antonio Tejero, va irrompre al Congrés dels Diputats amb crits de: “Al suelo todo el mundo”. S’iniciaven així disset hores dramàtiques que van paralitzar Espanya i van deixar en suspens la democràcia acabada d’estrenar.

A Cubelles, els fets es van viure amb una calma relativa, ja que la situació no agra-dava gens. L’alcalde d’aleshores, Lluís Pineda, diu que va conèixer la notícia mentre es trobava al seu lloc de treball: “Immediatament me’n vaig anar cap a l’Ajuntament. Allà ens vam congregar la gran majoria dels regidors, tant els de l’equip de govern com els de l’oposició. Estàvem pendents en tot moment del que succeïa al Congrés dels Diputats. Seguíem les notícies a través de la ràdio i la Guàrdia Civil ens feia constants visites per informar i controlar la situació”.

Curiosament, dins els estudis de l’emissora aquella tarda hi havia col·laboradors que intentaven valorar com havia anat l’emissió en proves del dia anterior. Entre aquell grup de persones s’hi trobava Víctor Alari, el que seria el primer director de la ràdio. La seva vídua, Maria Jesús Hidalgo, recorda que es van trobar a casa, quan ja feia molta estona que el conflicte havia esclatat. Llavors ells vivien en una casa propietat de Cal Travé, on durant un temps s’hi van allotjar els mestres de l’escola. Aquella nit la van compartir amb el José Antonio Lanaspa i la Pilar González, i per tenir notícies del que estava passant només disposaven d’un petit transistor que funcionava amb piles. Aquell vespre, precisament, s’estaven esgotant. Així recorda la situació Maria Jesús Hidalgo: “Les botigues ja estaven tancades i no podíem comprar piles noves, així que ho vam intentar tot per tal que duressin més i poder tenir notí-cies del que estava succeint a Madrid: les vam bullir, les vam posar una estona dins el congelador”.

La nit dels transistors

Igual com havien fet a Ràdio el Vendrell, i en moltes emissores del país, Ràdio Cubelles va connectar el seu dial al de la Cadena Ser, l’únic mitjà de comunicació present al Congrés que va deixar els micròfons oberts i que, per tant, tenia accés

41

directe a tot allò que succe-ïa dins l’hemicicle. De fet, Ràdio Nacional d’Espanya i la Cadena Ser estaven re-transmetent en directe l’acte i també van radiar, sota una enorme sorpresa i descon-cert, els primers tres minuts de l’intent de cop d’estat; fins que van rebre l’ordre d’inter-rompre l’emissió. Desobeint aquestes ordres, i abans que els militars fessin fora els periodistes de la sala, la Ser va deixar el micròfon obert i, d’aquesta manera, es va poder escoltar a tot allò que succeïa dins l’hemicicle.

El 23-F s’ha convertit, amb els anys, en l’esdeveni-ment de major rellevància radiofònica de la història d’Espanya. Aquella es va ano-menar la nit dels transistors. Un sondeig realitzat després va desvelar que el 89% de la població va seguir els incidents a través de la ràdio, i precisament va ser la Cadena Ser l’emissora que havia obtingut màxima audiència.

Afortunadament, la nit va acabar bé. L’exalcalde Lluís Pineda recorda que van abandonar l’Ajuntament ben entrada la matinada, quan el rei ja havia fet la seva com-pareixença pública a la televisió sense donar suport als colpistes. Sens dubte, l’intent de cop d’estat va refermar la voluntat de crear la ràdio a Cubelles com a mitjà d’infor-mació democràtic, obert i plural. Ja aleshores es veia clar que els mitjans de comuni-cació, independentment de quina fos la seva àrea de cobertura, havien de contribuir al procés de transició a la democràcia. En la majoria de casos es van realitzar tasques educatives al voltant dels valors i les virtuts de la democràcia.

El fet que els dies previs al 23-F, sense anar més lluny el dia abans, Ràdio Cube-lles fes una emissió de prova, que aquestes proves continuessin en dies posteriors i que tan sols unes setmanes més tard s’iniciés la programació regular, va motivar que es barregessin i es mitifiquessin les dates. Per això, durant molts anys, gairebé des del principi, popularment s’ha dit que el dia de la inauguració de la nostra emis-sora havia estat el 23-F, quan en realitat va ser tres setmanes més tard, el diumenge 22 de març de 1981.


L’ajuntament de Cubelles va acollir les primeres instal·la-cions de la ràdio (Arxiu AP)

42


El que queda clar és que els fets del Congrés dels Diputats no van deixar indi-ferent la societat de l’època, en especial els ciutadans de caire més progressista, als quals l’intent de cop d’estat va esperonar encara més per lluitar i aconseguir la lliber-tat en totes les seves formes d’expressió. Per això els responsables de Ràdio Cubelles van tirar endavant l’obertura definitiva de l’emissora. Va ser una decisió agosarada, envoltada d’una certa por, malgrat que l’intent colpista s’havia resolt en un parell de dies. El naixement de Ràdio Cubelles va ser, doncs, un pas endavant, ferm i valent, per demostrar que la democràcia i una nova manera de fer les coses era possible, necessària.

Capítol 9

Inauguració oficial: diumenge 22 de març de 1981

El llibre d’actes de l’emissora recull les reunions setmanals que, de forma més o menys constant, va fer el grup de la ràdio des del 5 de març de 1981 fins al 13 de desembre de 1987. A través d’aquest document hem pogut constatar quan es va donar per finalitzat el període d’emissió de prova i quin va ser el dia exacte que Ràdio Cubelles va començar a sortir a les ones de manera regular, és a dir, el dia de la inau-guració.

En l’acta corresponent a la reunió del dia 5 de març de 1981, es tracta com a punt número 1 de l’ordre del dia la data de començament de l’emissora: “Prèvia conside-ració que s’haurien de tenir gravats per endavant tres programes com a mínim, es va decidir que la data d’inici de funcionament i finalització del període de proves seria el dissabte 21 de març d’enguany”. I en l’acta de la següent trobada, del dia 17 de març, es tornava a tractar el tema: “Es va decidir que la data d’inici de funcionament seria el dia 22 de març de 1981”. Aquestes actes són la prova clara i concisa del dia exacte del naixement de la nostra emissora municipal.

El que no podem és precisar amb detall què es va poder escoltar a través del 102 de la FM aquell primer cap de setmana d’emissió perquè no hem trobat cap gra-vació. Però si ens basem en la memòria d’aquells que ho van fer possible i en les citades actes de les reunions del grup de la ràdio, podem afirmar que es va combinar la música, la informació i els programes de contingut cultural que, a partir de llavors, van configurar la programació. En l’acta del dia 17 de març els programes que cons-taven com a “gravats o preparats” per sortir a l’aire eren: Lluna Plena, Ensaladilla Pop, Espai Violeta, Pa de pessic, Música variada i Informatiu, de manera que és molt pro-bable que fossin aquests els espais que es van poder escoltar durant aquella sessió inaugural. Com a sintonia d’inici de la programació, al llarg dels primers mesos, es va posar la Sardana de Cubelles.

43

Amb els transistors a la sortida de missa

L’objectiu de la inauguració, que va esdevenir una autèntica festa per als qui feien realitat el petit-gran somni de la nostra emissora municipal, era fer partícip a tothom de l’obertura de l’emissora, tant a cubellencs com a estiuejants, i per això es va triar un cap de setmana. Havia de ser la ràdio de tots.

Ràdio Cubelles va emetre el diumenge al matí. Els primers col·laboradors recor-den que havien decidit una estratègia per divulgar la inauguració: sortien en antena amb molt més entusiasme que no pas recursos econòmics, i creien que el consistori tindria més fàcil l’aprovació de fons quan aconseguissin una bona audiència. Amb aquest pensament, doncs, la gent de la ràdio va determinar sortir al carrer i fer sentir, textualment, l’emissora als convilatans: es van passejar per diferents indrets de la po-blació, especialment pel nucli antic, amb transistors sintonitzats al 102 per deixar escoltar la programació a tots aquells que trobaven. D’aquella manera tan directa, proclamaven que Ràdio Cubelles havia deixat de ser un projecte per passar a ser una realitat.

Com a anècdota, cal apuntar que una d’aquelles cites de divulgació al carrer va ser la sortida de missa. Després de la cerimònia, quan, recordem, era típic fer rotllana fora al carrer, davant de l’església, per fer-la petar, es va aprofitar l’ocasió per fer saber a la parròquia que l’emissora municipal de Cubelles ja era viva i present, una realitat. La ràdio era pròxima i més familiar que mai. Com diu el periodista Antoni Esteve, “les

aquesta és la única foto que hem trobat dels primers estudis. La imatge va apa-rèixer al programa de la Festa major de 1982. La nena que hi veiem és l’Àngels Fuster (Arxiu RC)


44


ràdios municipals van apropar la ràdio a les persones però també les persones a la ràdio”. El misteri de la ràdio, fins llavors sempre llunyà i distant, es transformava en una nova màgia: propera, directa, accessible.

Com ja hem assenyalat, Ràdio Cubelles va començar a emetre des d’uns ínfims estudis ubicats al segon pis de l’Ajuntament, a la zona de les golfes. Com totes les altres emissores municipals de Catalunya, va iniciar la seva aventura sense llicència i amb uns mitjans, sobretot tècnics, bastant rudimentaris. El primer dial a través del qual es va poder escoltar Ràdio Cubelles va ser el 102 de la FM, i es sortia amb 25 watts de potència a través d’una antena ubicada just a sobre dels estudis, a la teula-da del mateix Ajuntament. Pel que fa a l’àrea de cobertura, era la pròpia de l’àmbit municipal. Recordem, però, que aleshores Cubelles era un poble relativament petit: tenia 2.500 habitants a l’hivern i gairebé la totalitat de la població es concentrava al voltant del nucli històric. Encara no havia començat l’expansió cap a les urbanitzaci-ons ni cap a barris com el marítim. Els responsables de l’emissora, però, tenien molt clar, ja des del principi, que la ràdio havia d’arribar a tot el nucli municipal, incloses les urbanitzacions i la zona marítima. I és que a l’estiu la població feia un salt important i es podia situar entre les 15.000 i les 20.000 persones. Ràdio Cubelles sabia que una part important de l’audiència podia ser aquesta gent d’estiueig i de segona residèn-cia. Per això es va lluitar des d’un principi per tenir un senyal radiofònic clar a tots els indrets del terme municipal.

Ràdio Cubelles, l’emissora municipal degana de la comarca del Garraf

Moltes de les emissores municipals de Catalunya es van gestar de manera paral-lela i van néixer quasi alhora. Aquest va ser, per exemple, el cas de Ràdio Cubelles i Ràdio Ribes, dues de les municipals de la nostra comarca. Els dos projectes es van tirar endavant a la vegada però la de Cubelles va començar a emetre primer. A Sant Pere de Ribes van emprendre la seva aventura radiofònica el dia 26 d’abril de 1981, tan sols unes setmanes després que ho fes Ràdio Cubelles. Per això la nostra és la degana de les emissores municipals del Garraf, un esdeveniment del qual ens hem de sentir orgullosos donat el context polític, social, cultural i econòmic de l’època que ens ocupa: llavors Cubelles era un poble petit, amb molt camí per recórrer i pocs recursos, encara que carregat de projectes i d’il·lusió per dur-los a terme.

Les dues municipals, Ribes i Cubelles, basaven la seva programació en els infor-matius, els esports, la música i els programes culturals; i en tots dos casos s’emetia, en un principi, tres dies a la setmana. Les principals diferències eren de pressupost i recursos humans; en aquests dos aspectes Ràdio Ribes superava de llarg Ràdio Cu-belles.

El primer director de Ràdio Ribes va ser Ramon Farré que, recordem, va ser un dels principals promotors de Ràdio Cubelles. Farré, actualment periodista a Televisió de Catalunya, va ser, més tard, director de la nostra emissora municipal.

45

Capítol 10

Primers programes

Durant els primers mesos de funcionament es van estipular dos dies d’emissió: els dijous, de 19 a 23 hores; i els diumenges, de 10 a 14 hores, és a dir, vuit hores set-manals de programació. La majoria d’aquests programes es feien en directe, tot i que alguns també s’enregistraven, primer amb platina –en format casset– i després en cintes de Revox, quan aquest aparell es va poder adquirir.

Els primers programes no arribaven a la desena i per això alguns s’enregistraven i es repetien un dels dos dies de l’emissió. Quant als primers col·laboradors, comptant tècnics, locutors, redactors i productors, n’hi havia una dotzena, entre ells alguns es-tiuejants.

Els primers programes els hem pogut esbrinar gràcies a publicacions com El Full de Cubelles i el Diari de Vilanova, a més de trobar-los registrats al llibre d’actes de Ràdio Cubelles. En la reunió de dia 31 de març de 1981, tan sols deu dies després de la inauguració, el grup de l’emissora considerava que “s’havien de millorar alguns aspectes, com és la coordinació dels programes, encara que s’havia millorat una mica des del programa anterior”.

El setmanari Diari de Vilanova no va informar fins al 6 de juny de 1981, és a dir, més de tres mesos després, sobre el naixement de Ràdio Cubelles, i, a més, ho va fer a través d’un petit esment dins una pàgina completa dedicada a Ràdio Ribes. El rotatiu, en referència a la nostra emissora, deia: “Con unas características muy similares a las de Ràdio Ribes, empezó a funcionar hace unas semanas Ràdio Cubelles, adscrita al Ayun-tamiento de la vecina población. Se puede sintonizar también en Frecuencia Modulada en 102 megaciclos y emite los jueves de 10 a 14 horas y los domingos de 10 a 14 horas. Su programación está compuesta de un informativo, de espacios dedicados a la mujer, diversos programas musicales y otro de parapsicología y ciencias ocultas”.

Ja el 27 de juny, el mateix diari ampliava una informació més completa sobre Ràdio Cubelles. La notícia explicava que el funcionament era molt similar al de Ràdio Ribes; ara bé, la nostra tenia menys col·laboradors. Víctor Alari, director de programa-ció, feia les següents declaracions al Diari de Vilanova: “La constancia de los colabora-dores es esencial para que los programas sean de calidad. Y la escasez de colaboradores y la falta de la puesta en marcha de todos los medios necesarios para el funcionamien-to de la emisora, hacen que todavía la modestia sea la tónica general de esta emisora municipal. Pero pese a su modestia, una variada programación se propaga por el éter radiofónico”. Així i tot, en la mateixa notícia, Víctor Alari manifestava que eren diver-ses les persones que temporalment i els caps de setmana vivien a Cubelles i estaven interessades a col·laborar en la realització de programes.

Pel que fa a la programació que Ràdio Cubelles emetia en aquells moments, segons publicava el diari, era la següent:


46


Dijous i diumengeDe 10 a 10,30. Les nostres veus. Programa basat en la música que es realitza-va a CatalunyaDe 10,30 a 11. Les flors. Dedicat a les flors, les seves característiques, el seu simbolisme i les seves influències culturals. D’11 a 12. Ensaladilla pop: música actual, rock, pop... De 12 a 12,30. Espai violeta, amb la cultura com a protagonista, tractada des de diferents aspectes de la vida de la dona, amb entrevistes, biografies... De 12,30 a 13. Rutes musicals: música variada per a tots els gustos De 13 a 13,30. Informatiu. Tenia trenta minuts de durada i oferia notícies locals, comarcals i d’interès general.De 13,30 a 14. Lluna plena: xerrades sobre parapsicologia, ufologia, ciències ocultes, màgia, espiritisme...

Aquests van ser els primers programes, que s’emetien un dels dos dies indicats en format de repetició. Però tan sols uns mesos més tard, i tal com podem veure al número 7 d’El Full de Cubelles, corresponent als mesos d’octubre i novembre de 1981, la programació es va ampliar un dia i també es van canviar alguns dies d’emissió. A partir de llavors es podia sintonitzar els dissabtes i els diumenges al matí i els dilluns a la tarda. Reproduïm aquella nova programació apareguda a El Full de Cubelles.

Dissabte (matí)11,00-11,03: Obertura11,03-11’30: Cap de setmana11,30-12,00: Coneguem Catalunya12,00-12,03: Aprenguem català12,03-12,45: Jazz12,45-13,15: Vivències13,15-13,18: Aprenguem català13,18-14,00: Vibracions a 45

Diumenge (matí)10,00-10,03: Obertura10,03-10,45: Bon dia10,45-11,15: Ressò (sardanes)11,15-11,30: Pa de pessic (contes)

11,30-12,00: Les nostres veus12,00-12,30: Informatiu12,30-13,00: Els teus discos13,00-14,00: Música clàssica

Dilluns (tarda)19,00-19,03: Obertura19,03-19,30: Con nostalgia19,30-20,00: Ritme poètic20,00-20,03: Aprenguem català20,03-21,00: Ensaladilla pop21,00-21,03: Aprenguem català21,03-21,30: Les flors21,30-22,00: Esports

47

Els programes no eren gaire extensos –com a màxim tenien 30 minuts de durada–, però ens consta que, especialment als espais amb contingut informatiu i cultural, es feien guions i escaletes. Això vol dir que hi havia un nivell de preparació i d’elaboració remarcables.

A la part final del llibre, en els annexos, trobareu les programacions d’aquests 25 anys, any per any, que hem pogut recopilar després d’una llarga i no gens fàcil recerca.

Capítol 11

Primers col·laboradors

La gran majoria d’emissores municipals funcionaven amb la base del voluntariat, però el mètode, a més de proporcionar recursos humans a baix cost, també fomenta-va la participació ciutadana. Els col·laboradors, les persones que durant més o menys temps han participat en l’elaboració d’espais radiofònics, han estat, i encara són avui, l’ànima de la nostra emissora: són aquells que han treballat en comú, i sempre amb il·lusió, per donar-li vida. No hem d’oblidar tampoc que Ràdio Cubelles, així com la resta d’emissores municipals de tot Catalunya, ha estat una excel·lent plataforma de formació professional. Molts dels actuals professionals del periodisme radiofònic i te-levisiu d’arreu del país van poder aprendre davant els micròfons de les petites emis-sores dels seus pobles.

Durant els 25 anys de Ràdio Cubelles, de col·laboradors n’hi ha hagut molts i els hem intentat recollir, tal com hem fet amb les programacions, en forma d’annex a la part final d’aquest treball. La relació l’hem basada no en períodes, sinó en l’ordre alfabètic. El que volem destacar ara, però, són els primers col·laboradors de l’emis-sora, aquells que inicialment es van comprometre amb el projecte. La llista l’hem pogut establir de manera força precisa gràcies, un cop més, al llibre d’actes de les reunions de l’emissora. Segons aquest document, els primers col·laboradors van ser: Víctor Alari, Pilar González, Joan Martínez, Joan López, Jesús Albes, Joss Marmottan, Joan F. Silvente, Imma Gómez, Josep Almirall, Javier Rodríguez, Francisco González Candalija, Joan Toscano, Bernat Valls, Xavier Santos, Lluís Montañés, Joan Amorós, Xavier Grau, Albert Vidal, Pep Carrillo, Dolors Thomas, Emilio Paris, Josep Valverde, Àlex Valverde, Pilar López, Ramon Farré, Antonio Llerena, Rosa Artès.

Aquests són els noms que trobem en aquestes actes durant l’any 1981. Després se n’hi afegirien moltíssims més. Cal destacar que la gran majoria era gent molt jove, i una bona part d’ells eren estiuejants. Un d’aquests col·laboradors, Joan Francesc Sil-vente, explica que “fins que no va sorgir un equip més o menys estable, havia passat molta gent per l’emissora. La novetat i la curiositat, suposo”.

Una de les dèries del Joan Amorós i del Víctor Alari va ser la conciliació i el foment del respecte entre els diferents col·laboradors, les edats dels quals, a vegades, dista-


48


ven molt. En podem posar un exemple.

Joan Francesc Silvente només tenia 20 anys i va fer durant tres anys l’espai musi-cal Ensaladilla pop, un progra-ma basat en el blues, el rock, el hard-rock, el soul i tots aquells estils que provenien del final dels seixanta i principi dels se-tanta: “Aviat va aparèixer a la part tècnica el Josep Almirall, i amb ell vam iniciar el que per a mi va ser la millor època de la meva estada a Ràdio Cube-lles. Ens enteníem molt bé, compartíem la mateixa il·lusió per la tasca i amb la mateixa intensitat. El Josep va ser un company de viatge perfecte. Rèiem molt, moltíssim”. El Joan Francesc recorda que “fins que la ràdio no va tenir una discoteca més o menys decent, vaig fer el gran sacrilegi de treure els meus discos de vinil de casa”.

Dolors Thomas represen-tava una altra generació de col·laboradors, la de més edat. Thomas explica que el món de la ràdio sempre li havia cridat l’atenció: “Quan encara vivia a Barcelona vaig estar a punt d’entrar a Ràdio Joven-tut. Però la meva il·lusió es va fer possible, finalment, el mes de maig de 1981, quan vaig incorporar-me a Ràdio Cube-lles fent el programa Les flors”. Es tractava d’un espai de 30 minuts de durada que cons-tava de dues parts: la primera n’explicava l’origen i la manera de cuidar-les; i la segona part es dedicaven a un personatge

Joan F. Silvente va ser un dels primers col·laboradors de l’emissora (Arxiu RC)

Dolors thomas va formar part de l’equip capdavanter de la nostra ràdio (Arxiu RC)

49

històric vinculat a la flor que ens ocupava”. Dolors Thomas recorda perfectament que el primer programa de Les flors el va dedicar al nard i al rei Salomó, que tenia aquesta flor com a predilecte. L’altra col·laboradora de més edat d’aquella època era la Mercè Corbera, que feina un programa de música clàssica els diumenges al matí.

Capítol 12

Víctor Alari, el primer director

Malgrat ser-ne ell mateix el primer sorprès, Víctor Alari es va convertir en el primer director de la nostra emissora, tot i que aleshores no es va utilitzar el terme concís de “director”, sinó del de “director de programació”. Alari havia estat la persona contractada per l’Ajuntament de Cubelles per tirar endavant el foment de la llengua catalana, tant dins la mateixa institució com per a la ciutadania.

Convé recordar que en aquell temps Cubelles tenia un important flux d’immi-gració provinent de Granada, Oliva de la Frontera, etc., a més de moltes segones re-sidències. A part, la construcció de la central tèrmica tenia el poble dividit. El nou consistori va creure del tot necessari desenvolupar una tasca de cohesió i va pensar que l’emissora podia ser un dels elements clau per dur-la a terme: la ràdio seria una bona eina de participació ciutadana i facilitaria la cohesió.

Així doncs, les finalitats establertes pels impulsors de Ràdio Cubelles van ser la integració i el foment de la llengua catalana. A principi de la dècada dels vuitanta, el setanta per cent dels cubellencs eren castellanoparlants, de manera que ja des d’un principi es va voler normalitzar la nostra llengua preveient tota la programació en català, a excepció d’alguns casos concrets. Calia potenciar l’idioma i fer-ne un ele-ment comú, habitual. Víctor Alari era un excel·lent coneixedor de la llengua catalana i un dels seus grans objectius i il·lusions era promoure-la, fer-la pròxima. L’atzar de la vida va fer que s’enamorés d’una manxega, la Maria Jesús Hidalgo, acabada d’arri-bar a Catalunya, que no coneixia gairebé gens el català. Poc després d’iniciar la seva relació, li va regalar un diccionari. El compromís d’Alari amb la llengua catalana era constant.

Abans de la creació de Ràdio Cubelles, el Víctor Alari ja es responsabilitzava d’un munt de coses: classes de català a l’escola, l’elaboració de El Full de Cubelles, la traduc-ció i correcció dels documents oficials de l’Ajuntament, classes de català per a adults i l’organització d’un gran nombre d’actes de caire molt divers. Quan va néixer Ràdio Cubelles, el consistori va encomanar-li una nova feina. Joan Amorós recorda que la direcció de l’emissora li va venir de sorpresa i li va significar un cert trastorn. Maria Jesús Hidalgo reconeix que aquell nomenament va ser per al Víctor “com el blanc i el negre: li feia molta il·lusió, creia en el projecte i hi estava del tot involucrat. Però, a la vegada, sentia un cert espant, perquè ell era un home de poques paraules, si ens


50


referim a l’aspecte oral, és clar. Amb un bolígraf i un paper en blanc a ell li podies treure tot el suc, ara bé, quan havia de parlar en públic es cohibia. Quan se li deia que havia de parlar davant de molta gent, s’ensorrava. Si es tractava de nens no, perquè hi connectava de seguida”.

Joan Amorós assenyala que el Víctor Alari era un home aparentment reservat, tímid, molt de la paraula escrita i molt poc de la paraula oral: “En certa manera, jo el vaig embolicar en un projecte que en un primer moment a ell el preocupava perquè no sabia si estaria prou capacitat, i se’n va sortir prou bé”. El Víctor Alari va fer molta feina, en condicions difícils i precàries, en un moment polític i socialment complicat, i va saber engrescar i crear bon ambient entre la vintena de col·laboradors que al cap de poques setmanes de funcionament ja tenia Ràdio Cubelles. Cal dir que la programació de sortida de l’emissora, tenint en compte els elements que hem ex-plicat, tenia un important punt de qualitat.

Però el Víctor Alari només va estar al càrrec vuit mesos: de febrer a octubre de 1981. La causa principal que li va fer deixar la direcció –tot i que no es va desvincular de l’emissora perquè hi va continuar col·laborant– va ser que va entrar a treballar per

el projecte inicial de la ràdio es va confiar a Víctor alari. ell va ser-ne el primer director. malgrat el pas dels anys, l’emissora sempre l’ha tingut present: el con-curs de contes porta el seu nom i s’ha editat un CD amb alguns dels seus poemes musicalitzats (Arxiu MJH)

51

a l’administració. Va continuar essent mestre de català de l’escola, però ja no contrac-tat per l’Ajuntament, sinó per la Generalitat, de manera que es devia a l’horari escolar i no disposava de tant de temps. Així i tot, el Víctor va prosseguir fent-se càrrec d’El Full –on va col·laborar fins a la seva mort–, va ajudar a muntar la biblioteca del Casal de Cultura, i mai es va desvincular de l’activitat cultural de la vila. És més, s’hi va trobar tan bé, a Cubelles, i hi va viure coses tan importants a la seva vida que, tot i no ser la seva població natal –va néixer a Calafell–, quan concorria als concursos literaris ell mateix ja utilitzava el tracte de “cubellenc”.

Maria Jesús Hidalgo diu que Cubelles li ha agraït de sobres la tasca feta en els diferents àmbits en els quals es va implicar. Podem citar l’emotiu nomenament de Fill adoptiu de Cubelles que es va fer a l’Ajuntament el 30 de maig de 1996, tan sols unes setmanes després de morir, després d’una llarga malaltia. A més, també es va posar el seu nom a un carrer de la zona pròxima a les escoles. Ràdio Cubelles tampoc ha oblidat mai la figura del seu primer director. El fet més destacat, però, és que l’any 1997 l’emissora va crear un concurs literari que poc després va adoptar el seu nom i que encara avui té continuïtat. Per a Maria Jesús Hidalgo, “que avui un concurs literari porti el seu nom, per petit i modest que sigui, per a nosaltres, per a mi i les meves tres filles, això és molt important”. D’aquest certamen narratiu en parlarem més en-davant, així com de l’edició del disc compacte Vivim en el barreig i la mixtura, que ha estat un clar homenatge a l’obra, però també a la persona, del Víctor Alari. Aquest CD, a l’igual que el certàmen literari, va ser impulsat per Ràdio Cubelles.

Durant el primer any de vida de l’emissora, i seguint la seva voluntat de promou-re la llengua catalana i fer-la familiar i assequible per a tothom, el Víctor va realitzar un programa que es deia Aprenguem català. El realitzava conjuntament amb la seva esposa, la Maria Jesús Hidalgo, i consistia a promoure la utilització de certes paraules i frases que en aquells moments o no es feien servir o bé estaven molt influïdes pel castellà. A més dels informatius, el Víctor Alari va fer programes de literatura, especi-alment de poesia, i de cultura en general.

Els tècnics de l’emissora

En tots els mitjans de comunicació, sempre trobem aquells que es veuen, se senten o es llegeixen, però al seu darrere hi ha altres persones sense les quals res no podria tirar endavant. En el món radiofònic no ens podem oblidar dels tècnics. Avui en dia quasi tots els que fan ràdio a nivell local funcionen amb autocontrol tècnic, però al principi del moviment disposar d’una persona que fes les tasques tècniques, encara que només fos per a un programa de música, era del tot habitual i necessari. En aquest repàs a les persones vinculades a la nostra emissora no ens podem oblidar dels tècnics. Els primers van ser Josep i Àlex Valverde, Joan Martínez, Josep Almirall i Javier Rodríguez.


52


Capítol 13

Bona rebuda

L’emissora va ser molt ben rebuda per part de la població. Tot i que el context i l’època eren especials, la bona resposta dels vilatans no es va fer esperar. El punt més innovador i ben acollir del projecte va ser la ràdio de proximitat, la ràdio feta per amics i veïns que parlava de problemes i de vivències de casa nostra. Aleshores ja existia la televisió, a més de les grans cadenes de ràdio estatals, que tenien un marge d’audiència molt gran. Fer-se un forat entre aquelles cadenes era complicat, però hi havia ganes d’obrir noves vies de comunicació basades en els afers pròxims, els de l’àmbit local. I també hi havia ganes de saber coses sobre allò que passa-va més a prop: els cubellencs van recolzar la iniciativa de Ràdio Cubelles i s’hi van avenir molt bé.

Si inicialment hi havia una dotzena de col·laboradors, cal fer números i comptar amics, coneguts, família, gent a qui s’havia fet conèixer la proposta, de manera que l’audiència inicial era bàsicament aquesta. A més, la novetat sempre ajuda. Sobretot va funcionar el boca a boca, que en un poble, i més en el Cubelles d’aleshores, era la millor publicitat. Joan Amorós explica un aspecte que cal tenir en compte: “Va arribar un dia que vam ser conscients que havíem trencat la por inicial d’estar tots sols, i això va succeir perquè formaven part del nostre projecte no només una sèrie de gent que no tan sols eren creadors d’un programa, sinó també creadors d’audiència”.

A més, connectar amb Ràdio Cubelles, un cop es coneixia el dial, era ràpid, senzill i econòmic: tothom tenia un receptor, un transistor que ocupava poc espai i es podia dur a qualsevol lloc; no era complicat de fer funcionar i es podia escoltar mentre es feien altres coses. Tot plegat va afavorir una bona rebuda per part dels vilatans.

Gairebé tot eren avantatges: l’inici de l’emissió permetia conèixer amb comodi-tat i facilitat les notícies més pròximes. El fet tècnic d’emetre va importunar ben pocs: l’antena ubicada a la plaça de la Vila només provocava interferències als veïns més pròxims a la zona. En concret, els produïa algunes ratlles en la recepció del senyal de televisió. Aquest problema es va resoldre amb certa celeritat. Tret d’això, tothom va veure bé i amb il·lusió el naixement de Ràdio Cubelles.

Una prova de la bona rebuda de la ràdio, almenys de la curiositat que va generar, són les referències a les normes i a la formalitat que apareixen al llibre d’actes: eren molts els que es volien acostar als estudis i poder veure i viure de prop com eren, en què consistia la màgia de la ràdio, en definitiva, posar una imatge al que podien es-coltar des de casa. En una de les actes es tractava el tema: “Es considera que solament podrien estar dins de l’emissora els que gravin o emetin el programa. Si algú de fora vol hi realitzar una visita ho farà acompanyat d’un membre del grup; del contrari no podrà realitzar-la. Això és per evitar entrades i sortides innecessàries de la gent”. Cal recordar que les dimensions dels estudis eren molt reduïdes i que si es visitaven tan

53

sols es podia estar a la zona de control, al costat del tècnic, o bé dins l’estudi, amb els locutors dels programes.

El llibre d’actes: curiositats i anècdotes

Hem aconseguit el llibre d’actes de l’emissora, on queda recollida tota l’activitat de l’emissora des del 1981 fins al 1987. La primera de les reunions anotades és una assemblea datada el 5 de març de 1981.

Al citat llibre d’actes hi trobem multitud de detalls sobre el funcionament intern de la ràdio, com el fet que des d’un principi es va marcar un dia de reunió setma-nal: els dimarts, a les 22.00 hores, a l’Ajuntament. En aquelles trobades entre els col-laboradors s’intentava coordinar l’emissora i exercir una certa crítica col·lectiva per intentar millorar cada dia. Hi trobem temes tan diversos com la proposta d’escoltar els programes gravats per reconèixer els defectes i, a partir d’aquí, suggerir i aug-mentar la qualitat dels espais; la importància que cada membre tingués una llibreta de guions per tal de mantenir un control dels programes emesos, a més de passar una escaleta als tècnics. I quant a la llengua, es va tenir molt clar que es donaria prefe-rència al català; ara bé, sense rebutjar el castellà. Així, s’anaven barrejant i intercalant totes dues llengües, depenent del programa.

Com a dades curioses podem citar la prioritat que es va voler donar als col-laboradors de casa, ja fossin de Cubelles o bé estiuejants, abans d’agafar-ne d’altres de pobles veïns. Les primeres reunions del grup de l’emissora s’allargaven moltes hores. Tenim constància d’una que va finalitzar a les tres de la matinada, la qual cosa vol dir cinc hores de trobada. Aquest fet demostra l’alt grau d’il·lusió, d’empenta i de compromís que tenia el col·lectiu que va posar en marxa la nostra ràdio. Les hores els passaven volant, de manera que es va haver de fixar una hora límit per acabar les reunions: dos quarts d’una.

Director, col·laboradors i tècnics tenien una cosa en comú: la il·lusió. Sense il-lusió no hi ha projecte i gràcies a ella aquell projecte va esdevenir una realitat que ja ha superat els vint-i-cinc anys.

Ramon Farré, nou i breu director

Quan el Víctor Alari va decidir deixar la direcció de l’emissora perquè no podia compaginar la feina amb aquesta tasca, la responsabilitat de va caure en mans del jove Ramon Farré, aleshores estudiant de periodisme i actualment un reconegut pe-riodista de Televisió de Catalunya. Recordem que Farré va ser l’autèntic inspirador de la nostra ràdio; va ser la persona que va engrescar Joan Amorós per tirar endavant el projecte. De fet, ell va ser qui va pensar, organitzar i muntar l’emissora de Sant Pere de Ribes, i mentre estava immers en aquesta feina, va suggerir al seu amic i regi-dor de Cultura cubellenc que tirés endavant un projecte similar. Podem afirmar que Ramon Farré va ser el principal promotor de les dues emissores deganes de la nostra


54


comarca: Ràdio Cubelles i Ràdio Ribes. Farré, però, assegura que l’autèntic “inventor i promotor de les emissores municipals de Catalunya va ser l’Antoni Esteve: fundador de la primera emissora municipal de Catalunya, Ràdio Arenys. Ell i jo havíem treba-llat junts al Grup Mundo i quan va tenir la idea de crear aquestes emissores em vaig embarcar en el projecte de manera molt profunda”. Farré va ser, fins i tot, secretari de l’EMUC durant un temps.

Després d’estar uns mesos treballant a Ràdio Ribes, Ramon Farré va trencar la seva relació amb aquesta emissora i va rebre una oferta de l’alcalde Lluís Pineda per dirigir Ràdio Cubelles. Va firmar contracte el 30 de setembre de 1981 i de seguida es va posar a treballar per ampliar i millorar, en la mesura possible, la programació. Però “poc després vaig rebre una oferta de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per fer-me càrrec de la direcció de la seva emissora municipal i del gabinet de premsa i vaig acceptar”. El 15 de desembre de 1981 va ser el meu últim dia de feina a Cubelles: “Em va saber greu perquè m’hi havia compromès i ells havien confiat de ple en mi, però l’oferta de Sant Feliu superava amb escreix la de Cubelles i vaig marxar”.

Del seu pas per Cubelles, recorda haver preparat una nova programació, més àmplia i més variada, que s’havia d’allargar de dijous a dilluns, però no es va poder dur a terme. Farré va ser el director de Ràdio Cubelles tan sols unes setmanes encara que, per sobre d’això, allò que cal reconèixer-li és la proposta i el fet de creure que aquell projecte era viable al nostre municipi, malgrat que era un poble petit i no comptava amb cap experiència de comunicació prèvia.

terCera Part

LA CONSOLIDACIÓ

57

Capítol 14

Pilar López inicia la professionalització

Quan Ramon Farré va deixar la direcció de l’emissora el desembre de 1981, es va crear una Junta de Gestió, també anomenada Consell de Gestió. D’aquesta manera ho certifica el llibre d’actes de Ràdio Cube-lles: “Es crea una Junta de Gestió de l’emissora elegida amb re-presentats dels tècnics, infor-madors, realitzadors musicals i realitzadors culturals. Després de les votacions, la Junta queda formada pels següents mem-bres: Josep Valverde, Josep Almirall, Tito Martínez, Javier Rodríguez, Víctor Alari i Pilar López. S’acorden reunions peri-òdiques, si pot ser setmanals, a fi de resoldre els problemes que vagin sorgint i de vetllar pel bon funcionament de l’emissora. En cas d’una decisió important, cal reunir tota l’assemblea”.

Tot i que la Junta la formaven diverses persones, el càrrec de “coordinadora” va recaure en Pilar López. D’aquesta manera, ella va desenvolupar les tasques de direc-ció. Josep Valverde era el cap tècnic; Javier Rodríguez i Josep Almirall, responsables de l’àrea tècnica; Víctor Alari, responsable de l’àrea cultural, i Albert Martínez, respon-sable de l’àrea musical.

La Pilar López era una jove periodista del Vendrell que havia coincidit amb alguns dels impulsors de l’emissora, com ara Joan Amorós i Víctor Alari, en la seva etapa d’es-tudiants a Barcelona. Anys després va ser una de les persones que, per encàrrec de l’Ajuntament del Vendrell, va engegar l’emissora municipal, inaugurada el gener de 1981. La Pilar assenyala que “havia perdut qualsevol contacte amb aquells amics de Cubelles fins al febrer d’aquell any. Com que sabien que jo era a Ràdio el Vendrell i ells volien obrir Ràdio Cubelles, van voler venir a veure com funcionàvem i, curiosament, van triar el 23-F. Enmig del guirigall d’aquella tarda no vaig poder estar gaire per ells, perquè jo estava atabalada recollint i donant informació de l’intent del cop d’estat.

terCera Part LA CONSOLIDACIÓ

La vendrellenca Pilar López va aconseguir donar a l’emissora un caire més professional (Arxiu RC)

58


Em sembla que van quedar bastant al·lucinats de tot aquell anar i venir; jo no havia donat mai tantes instruccions seguides com aquell dia”. La Pilar recorda que el mes de novembre d’aquell any “em van trucar perquè volien professionalitzar l’emissora i, com que l’Ajuntament del Vendrell no em va pagar ni un ral en tots els mesos que vaig treballar a la seva ràdio, vaig estar encantada de dir que sí a la gent de Ràdio Cubelles que, per altra banda, ja coneixia”.

Reivindicacions dels tècnics

A través de la lectura del llibre d’actes de l’emissora podem conèixer alguns dels temes que més preocupaven en aquell moment els col·laboradors. Un d’ells era intro-duir una compensació econòmica per als tècnics. Al llarg d’una reunió celebrada el 7 de gener de 1982 es va proposar “una compensació econòmica per als tècnics per part de l’Ajuntament, a canvi d’una sèrie de responsabilitats, tant de l’ordre de con-servació de material com de disciplina. Ho accepten i es decideix portar-ho a terme en dos mesos de prova”. Es va acordar cobrar 800 pessetes (4,80 €) per jornada de treball.

L’equip tècnic estava format per Josep i Àlex Valverde, Josep Almirall, Joan Mar-tínez i Javier Rodríguez. Fins aleshores cap d’ells havia cobrat, i a partir d’aquell dia van rebre una petita compensació econòmica, en considerar que eren les persones

Javier rodríguez va ser un dels responsables tècnics de la ràdio durant deu anys (Arxiu MT)

59

que més hores dedicaven al fun-cionament de la ràdio. Però el compromís del consistori no es va complir i uns mesos més tard, el 30 de març, els tècnics es van reunir i van decidir presentar una instància al Ple de l’Ajunta-ment “exigint la paga promesa o replantejant-se la seva continu-ïtat com a col·laboradors”. Final-ment, i després de les pressions que van fer, van rebre la remune-ració promesa.

La Pilar López assegura que els tècnics de l’emissora eren molt competents: “Un dels tèc-nics que tenia a Ràdio el Ven-drell era el meu germà Enric i, és clar, ens coneixíem tant que no ens havíem de dir quasi res: ens enteníem només amb la mirada. Quan vaig arribar a Cubelles, vaig tenir la sorpresa de trobar-me cas semblant. De seguida vaig connectar amb els “meus” quatre tècnics, que van resultar ser molt i molt competents, cadascun en la seva modalitat. Per això vaig insistir tant perquè cobressin”. La Pilar recorda que cada tècnic tenia el seu estil: “Procurava escollir el Josep Almirall o l’Àlex quan s’havien de superar proves de velocitat, i el Javi i el Joan quan es tractava de proves de precisió. Vull dir que aquests dos últims eren meticulosos, primmirats, detallistes, tranquils i perfeccionistes com ells sols. Els dos primers, en canvi, eren més marxosos”.

A més de la remuneració dels tècnics, l’any 1982 els membres de l’emissora també van fer altres reclamacions, com l’augment del pressupost per poder adquirir un magnetòfon Revox que llavors costava al voltant de 175.000 pessetes (1.051 €). Van tardar mesos, però al final el van poder adquirir i va ser una eina de feina molt bona. El Revox es va utilitzar a Ràdio Cubelles fins al principi dels anys noranta.

Amb la remuneració dels tècnics i l’entrada de la Pilar López, Ràdio Cubelles va començar la seva professionalització. Tret del breu parèntesi directiu protagonitzat pel Ramon Farré, abans de l’arribada de la Pilar, la nostra emissora no havia assolit aquell punt professional. El cas del Víctor Alari no el tenim en compte perquè la seva feina com a director no era exclusiva, sinó que formava part d’un paquet on hi en-traven moltes activitats, tal com ja hem explicat.


Quan l’emissora es va inaugurar, l’Àlex Valverde va ser-ne el col·laborador més jove. aquí el veiem reco-llint un premi Foigras (Arxiu MT)

60


Objectius per la consolidació

La nova directora va venir a Cubelles amb l’experiència prèvia de Ràdio el Ven-drell. La seva feina era la de gestionar la programació, però també els col·laboradors. La Pilar explica que va trobar una ràdio feta amb bona voluntat però amb moltes mancances: “Quan vaig arribar, em vaig trobar una programació feta amb molta bona voluntat, amb pocs mitjans tècnics i amb poca professionalitat. Vull dir que hi havia una tasca enorme per fer: s’havien de formar els col·laboradors periodística-ment perquè els programes tinguessin més qualitat; s’havien de formar els tècnics, que tenien un gran potencial professional; s’havia de muntar una programació sense pretensions però digna, i s’havien d’elaborar uns informatius propis, alternatius, que donessin personalitat a l’emissora. Almenys aquests van ser els objectius que em vaig plantejar”.

A partir d’aquí va començar una lluita amb molts fronts oberts: “Havia de con-vèncer l’Ajuntament perquè destinés més recursos a un mitjà que la majoria dels regidors no veien gaire útil. Vaig tenir sort de comptar amb el Joan Amorós i el Lluís Pineda com a tossuts defensors de la nostra causa i vam anar aconseguint els ob-jectius. De mica en mica vam anar adquirint aparells més bons, alguns de segona mà; vam aconseguir un pressupost mensual per actualitzar la música i vam acabar tenint una de les millors discoteques radiofòniques locals del país; vaig convèncer els polítics de la gran qualitat dels nostres tècnics i de la necessitat de destinar-los un sou, ja que la seva tasca era impecable i imprescindible; vaig anar convencent cu-bellencs i cubellenques perquè col·laboressin amb programes de temàtica variada; vaig replantejar els serveis informatius amb notícies d’elaboració pròpia i aquí vaig tenir la sort de comptar amb el Xavier Grau, l’inefable reporter, i, al final de l’etapa, amb el Jordi Llompart i l’Iu Forn. Al final vam aconseguir un nou local i tot, adequat a les necessitats de l’emissora”. La Pilar López, a tall de conclusió, explica que “des de la perspectiva actual, aquesta evolució sembla lògica i fàcil, però em vaig fer un fart de picar ferro”.

La Pilar cobrava el sou d’una auxiliar administrativa, “però com que no tenia cap família per mantenir ni m’havia de comprar joies, ja m’estava bé. I a més de les dotze o catorze hores diàries que passava a la ràdio, el preu incloïa també la confecció men-sual del butlletí municipal: havia de fer les entrevistes, redactar les notícies, picar-les en una màquina de pedra, retallar-les, compaginar-les i fer les fotocòpies. D’això se’n diu autogestió”.

Aquells que van coincidir amb la Pilar, la recorden com una persona molt treba-lladora i molt exigent, una autèntica professional. La Pilar López va dur a terme una tasca directiva una mica especial, perquè en aquell temps la forma d’organització i de decisió emprat a l’emissora era l’assemblea. Aquesta manera de funcionar anava molt amb el tarannà de la Pilar.

61

Capítol 15

Sistema assembleari

Ràdio Cubelles ja funcionava a través d’assemblea, però amb l’arribada de la Pilar encara es va atorgar més força a aquesta fórmula. Segons la mateixa Pilar, “les perso-nes que em coneixen ja saben que aquesta és la meva manera de funcionar. Crec que l’autoritat perquè sí no és cap solució, i que cadascú s’ha de responsabilitzar dels seus actes i de les conseqüències que se’n deriven: així se n’aprèn i es va creixent per dins. Almenys així ens van educar a casa nostra”.

Però no tot eren flors i violes: “L’únic inconvenient en el funcionament assem-bleari, que implica la presa de responsabilitat individual, són aquelles persones que no estan preparades per assumir-la, i en comptes de col·laborar perquè una empresa vagi endavant, es dediquen a posar pals a les rodes. A Cubelles també n’hi havia, de gent així. Hi va haver algun element d’aquesta categoria, però per la seva barroeria va fer més pena que gràcia i no va afectar per res el funcionament de l’emissora”.

Per tant, la Pilar López, tot i tenir el càrrec de coordinadora –o directora– no va prendre mai cap decisió pel seu compte, sense consultar-la als afectats, que eren tots els col·laboradors: “La ràdio és de tots els que la fan possible, i aquí compten també els oients; per això vam procurar que l’emissora no fos un club tancat, que no visqu-és d’esquena a la gent del carrer, sinó que hi hagués una connexió directa amb els oients, més enllà de les trucades. Amb aquest objectiu vam organitzar diversos actes al poble que, per cert, van tenir gran èxit popular, especialment els concerts que vam fer a L’Aliança. Fins i tot vam formar un grup de jazz de qualitat”.

Creia tant en el sistema assembleari que considerava indispensable fer constar en acta totes les reunions i els acords del Consell de Gestió i de les assemblees. El resultat d’aquella feina és el llibre d’actes de Ràdio Cubelles. Precisament, durant els anys que la Pilar va estar al capdavant del projecte va ser quan es van anotar un nombre importantíssim de detalls sobre el funcionament i el dia a dia de l’emissora.

Celebració del primer aniversari

Des dels inicis de la ràdio, sempre es va voler commemorar la data d’inauguració, és a dir, l’aniversari. Aquella era, i encara avui és, una manera d’agrair la feina i l’apor-tació desinteressada que feien durant tot l’any els col·laboradors, imprescindibles per a la subsistència de l’emissora. El 1982 es van fer coincidir els actes del primer aniversari de Ràdio Cubelles amb la festa de Carnaval i es va organitzar un ball obert a tots els vilatans. A més, ja es va instituir un acte que s’ha anat celebrant any rere any: el sopar de col·laboradors. També es va fer una programació especial.

Mentre la Pilar va estar al capdavant de la nostra municipal, els informatius van prendre una gran rellevància i la ràdio, a poc a poc, es va anar integrant cada vegada


62


més dins la societat cubellenca. Durant la segona setmana del juliol de 1982 es van produir un seguit d’incendis a la comarca; en total en van cremar més de 10.000 hec-tàrees de les muntanyes del Garraf. Ràdio Cubelles va emetre de manera especial durant dos dies realitzant una detallada tasca informativa i, també, de recollida de voluntaris i de material.

La Pilar López no es va arronsar en cap moment: ni a l’hora de treballar, ni a l’hora de reclamar millores per a l’emissora. Mentre ella va ser-ne la màxima responsable, es va fer feina –sempre en equip– per aconseguir que la tasca feta des de Ràdio Cubelles fos reconeguda i respectada.

Anècdotes de la Pilar

D’anècdotes, la Pilar en recorda moltes, com ara que al començament cada dia feia el recorregut el Vendrell-Cubelles amb una moto: “Els dies que plovia fort, i aquell primer any va ploure, passar amb la moto per la recta de la tèrmica era un autèntic esport aquàtic. A la carretera antiga l’aigua s’entollava i es convertia en un autèntic estany. L’aigua m’arribava més amunt dels genolls, la qual cosa volia dir que la moto s’aturava i havia d’arrossegar-la fins al poble i quedava xopa de cap a peus. Un dia, quan encara érem a l’Ajuntament, vaig arribar a hora justa d’emetre les notícies i em vaig entaforar a l’estudi tal com anava: regalimant i plena de fang de dalt a baix. Quan em va veure l’alcalde, el Lluís Pineda, en aquell estat lamentable, em va anar a buscar roba seva perquè no agafés una galipàndria i així vaig acabar: amb uns pantalons que m’arribaven a l’aixella i una camisa que em ballava per sota dels genolls. El tècnic encara riu ara”.

reproducció del primer logotip de ràdio Cubelles, obra del polifacètic Javier rodríguez

63

Després d’unes quantes com aquesta, el Lluís Pineda va buscar-li una caseta de lloguer perquè no hagués d’anar més amunt i avall d’aquella manera: “Barateta sí que ho era, perquè estava al costat de la disco Cu-cut (al carrer del Raval), que no estava insonoritzada. Els caps de setmana tenia molta gresca fins a la matinada, però no m’importava gaire perquè sempre he dormit com una soca”.

Una de les coses més entranyables que recorda la Pilar del seu pas per Cubelles és que la majoria dels dies, “quan arribava a la nit cansada i rebentada al piset, em trobava una agradable sorpresa darrere la porta de l’entrada: un meló, una ampo-lla de vi, un manat de cebes... Mai vaig conèixer la identitat dels meus admiradors. Només sabia que eren de la ràdio i que tenien hort. Els estaré eternament agraïda. Quina il·lusió em feia veure que algú es recordava de mi! La veritat és que anava tan atrafegada que molts dies no havia tingut temps de comprar res per menjar. Quan vaig plegar de la ràdio pesava 38 quilos encara no”.

Un altre dels fets curiosos, i que demostren com han canviat les coses, és que algunes de les reunions entre la directora i el regidor de Cultura, el Joan Amorós, s’havien fet a la vaqueria d’aquest. Així ho recorda la Pilar: “Les reunions, al principi, és clar, sovintejaven: tot estava per fer. Tothom sap que el Joan tenia vaques, i acabava de munyir-les a les tantes de la nit. Com que no podíem esperar fins a aquelles hores, fèiem les reunions mentre munyia: el Joan assegut al tamboret anar munyint i anar xerrant, i jo amb un altre tamboret, la carpeta i el boli, l’anava seguint de vaca en vaca pel mig dels fems. Em vaig convèncer que aquella pudor de pixum de vaca formava part de la meva carrera periodística, i m’ho vaig agafar bé. I que bona que era, la llet d’aquelles vaques!”.

Capítol 16

La Big Band Vuitena Assemblea

L’assemblea era una manera de funcionar molt utilitzada en aquell període, a principi de la dècada dels vuitanta, en diferents estaments. Era una organització del tot lògica després d’haver patit quaranta anys de dictadura. Fins i tot la banda ter-rorista ETA celebrava assemblees, i una de les més sonades va ser la vuitena, que va tenir lloc el febrer de 1982, al llarg de la qual un important sector dels seus membres va abandonar les armes. Tots els mitjans de comunicació anaven plens de la vuitena assemblea d’ETA i de les conseqüències que comportaria. Precisament en aquelles dates, uns quants col·laboradors de Ràdio Cubelles va decidir muntar un grup de jazz i van triar el nom de la banda fent referència a aquella famosa assemblea: així va sorgir la Big Band Vuitena Assemblea. Era, en definitiva, la Big Band de l’emissora, ja que en alguna referència també hi trobem el nom de Ràdio Cubelles Big Band Vuitena Assemblea.


64


Les dues principals persones que van crear aquest singular projecte musical van ser l’Albert Martínez, Tito, i el Pere Carrillo. Tots dos eren col·laboradors de Ràdio Cu-belles i tenien experiència i coneixements musicals previs: el Tito tocava el saxo i el Pere la guitarra. Era una formació musical basada en la bossa nova i el jazz. El Tito ex-plica que van condicionar un espai “al costat del galliner de casa la meva àvia. El vam netejar, el vam pintar i desinfectar amb la màquina d’ensulfatar i allà assajàvem. De tant en tant, entrava alguna gallina, perquè campaven amunt i avall”. Segons asse-nyala el Pere, “érem molt dolents, almenys això deia l’àvia del Tito, la senyora Inés, que ens va deixar assajar a casa seva, Villa Inés, entre gallines i conills. Ens deia que érem molt dolents, però que des que tocàvem allà les gallines ponien més ous”.

Tant el Tito com el Pere, un cop passats els anys, coincideixen a dir que tant la ràdio com la Big Band “eren una font de divertiment, perquè a Cubelles no hi havia gran cosa. La ràdio era un centre cultural juvenil alternatiu al grup del rector. Alesho-res el poble estava fortament dividit”.

La Big Band Vuitena Assemblea va anar ampliant els seus membres, i al Tito i al Pere s’hi van afegir el Jordi Llompart als bongos; l’Iu Forn i el Lluís Martínez, Osde-pernil, a les congues, i, més tard, el Miquel Perelló a la bateria. Hi va haver altres col-laboracions, però ja de caràcter més esporàdic.

Festival a L’Aliança pels afectats dels aiguats de Lleida

El mes de novembre de 1982 Ràdio Cubelles va tirar endavant una campanya solidària amb la finalitat de recollir diners pels afectats per les riades de Lleida. Es va fer un festival popular a L’Aliança i es van recaptar 127.000 pessetes (763 €), una xifra destacada si tenim en compte l’època a la qual ens estem referint. La nostra emissora tenia caràcter plenament municipal, però no deixava de banda cap de les qüestions d’actualitat que poguessin succeir arreu de la comarca i del país.

L’Iu Forn recorda que es va treballar molt per muntar el festival pro-riades: “Vam aconseguir un cartell molt variat on tota l’oferta ludicomusical era amateur. El Javi Rodríguez i jo vam anar a buscar col·laboració per molts establiments i a tot arreu van trobar una resposta excel·lent. Havíem de sortejar una cistella amb el que havíem arreplegat i al final en van ser tres”. El Tito explica que L’Aliança “estava plena fins dalt. Va ser un festival que va estar molt bé, fins i tot vam portar gent que tocava al metro de Barcelona i no van cobrar res, només els van pagar el dinar. Recordo que va ser un acte molt divertit, amb molta participació”.

Pere Carrillo explica que la Big Band tocava “bàsicament temes nostres, tot i que alguna vegada havíem fet alguna versió. La gent ens veia com allò que érem: un grup independent, diferent, divertit. Als concerts fotíem molta canya, i tant la gent com nosaltres ho passàvem molt bé”. L’Iu Forn recorda que, tot i ser un grup instrumental, alguna vegada havien cantat imitant el José Feliciano i la granota Gustavo: “Va ser en el transcurs del festival en favor dels aiguats de Lleida del 1982. Vam iniciar el concert amb un tema dels Teleñecos que es deia No es tan fácil ser verde i que cantava la gra-

65

nota Gustavo. Em vaig pressionar el nas amb els dits i vaig cantar la cançó. La gent va quedar desconcertada, flipada. Després vam començar amb el nostre repertori habitual. Érem així d’originals i sorprenents”. L’Iu mai abans havia tocat ni cantat, i as-segura avui que tampoc no ho ha fet després d’aquella experiència amb la Big Band cubellenca.

La història de la Big Band Vuitena Assemblea es va mantenir viva tres anys i, a més de les actuacions que van fer a Cubelles vinculades amb actes organitzats per l’emissora –aniversaris, festivals– també van actuar a Vilanova, Calafell i el Vendrell.

El grup es va dissoldre cap al 1985, segons Pere Carrillo i Tito Martínez, “sense que hi hagués cap mal rotllo, simplement perquè cadascú va fer una mica la seva i es van anar triant camins diferents”.

El Pere Carrillo havia realitzat, en aquella època, diferents programes musicals a Ràdio Cubelles però el primer es va anomenar Quina nit la d’aquells Beatles, i va ser un recorregut per la discografia del grup de Liverpool. La seva col·laboració amb la nostra emissora es va iniciar el 1981 i es va allargar uns sis anys. Sempre va fer progra-mes relacionats amb la música, la seva gran passió.


aquesta imatge pertany a un assaig de la Big Band Vuitena assemblea. Hi apareixen: Pere Carrillo (guitarra), albert martínez (saxo) i Lluís martínez (percussions) (Arxiu PC)

66


El Tito Martínez va fer el pro-grama musical Jazz’tà aquí: “Va ser un dels primers programes de jazz que es van fer a la comarca i va tenir bona acollida”. L’espai va estar en antena de 1982 a 1984 i “venia a ser un monogràfic de diferents músics. Explicàvem la història i la trajectòria del músic, l’orquestra o la banda en qüestió i anàvem intercalant la informació amb la música”. El Tito també va col·laborar amb altres programes, encara que com a propi només va tenir aquest de jazz: “A mi no m’in-teressava el món de la ràdio com a tal, sinó que m’interessava molt més el món de la música. Altres companys van continuar i han acabat fent coses importants dins aquest mon”. Actualment, el Tito és un dels organitzadors del Festi-val de Jazz Vila de Cubelles.

Capítol 17

Col·laboradors molt joves i plens de futur

La gran majoria dels col·laboradors que feien possible l’emissora en aquell perí-ode eren gent molt jove. N’anomenem uns quants.

L’Àlex Valverde havia començat a col·laborar amb el seu pare, el Josep Valverde, quan es va engegar la ràdio. L’Àlex era el col·laborador més jove quan Ràdio Cubelles es va posar en marxa: només tenia 15 anys. La seva curta edat no li va impedir es-devenir un dels tècnics de l’emissora, i ho va ser durant nou anys, fins al 1990, quan va finalitzar el seu pas per la ràdio, deixant enrere un munt d’històries i d’anècdo-tes: “Quan estàvem a les golfes de l’Ajuntament, al galliner, més d’un dia ens havíem quedat tancats. Gairebé sempre hi havia un guàrdia a la porta, però a vegades sortien i ens deixaven tancats. Llavors telefonàvem perquè ens vinguessin a obrir, però la ve-ritat és que tardaven molt”. L’Àlex sempre havia fet de tècnic, tot i que alguna vegada, com la majoria de tècnics, li havia tocat fer Ràdio Fórmula. Una altra de les anècdotes, ja als estudis del Casal, va ser quan es va deixar els micròfons oberts després d’un

albert martínez (tito) va fer programes de música, especialment de jazz, en la primera època del pro-jecte radiofònic (Arxiu RC)

67

programa: “Quan em vaig quedar sol, vaig fer una trucada de telèfon sense adonar-me que tenia el meu micròfon obert, i la línia de telèfon punxada i també oberta, de manera que tota la conversa, tant el que jo deia com el que deia la persona amb qui jo parlava, es va poder sentir per la ràdio”. I es va poder escoltar tota perquè alesho-res a l’emissora només hi havia una línia telefònica i els telèfons mòbils no estaven a l’abast de tothom.

Un altre dels tècnics de la ràdio era el Joan Martínez. També molt jove, amb només 17 anys, va formar part del projecte de l’emissora des del principi: “No sé ben bé com me’n vaig assabentar que es volia obrir una ràdio a Cubelles i com que m’agradava tot el tema electrònic m’hi vaig afegir. Sempre vaig fer de tècnic, això sí, en diferents programes: musicals, informatius...; recordo un homenatge a Frederic Travé”. El Joan va ser a l’emissora fins que va fer el servei militar, l’any 1984. Després se’n va desvin-cular. Un dels fets curiosos que recorda és que, mentre la ràdio encara era ubicada a l’edifici de l’Ajuntament, “durant una època, per poder-hi entrar ens feien deixar el carnet d’identitat a baix, al policia que hi havia de torn. Després, quan marxàvem, el recollíem. Suposo que era una manera de controlar qui entrava i sortia”. El Joan també explica que “hi havia molt bon ambient. Ens ho passàvem molt bé. Primer érem una colla d’amics i després la cosa es va anar professionalitzant de mica en mica”.

Juntament amb l’Àlex Valverde i el Joan Martínez, el Javier Rodríguez va ser un dels tècnics de l’emissora que més anys van estar al capdavant del projecte. El Javi explica que va formar part de la ràdio des d’un bon principi: “Vaig saber que l’Ajun-tament buscava voluntaris per tal de tirar endavant el projecte de l’emissora i vaig anar-hi proposant-me com a tècnic, ja que sempre havia tingut una gran afició per l’electrònica, els equips hi-fi i la música. Crec que vaig entrar tan sols unes setmanes abans de la inauguració oficial, ajudant els Valverde a acabar de preparar l’aleshores primitiva instal·lació”. Encara que bàsicament va fer de tècnic, el Javier també va dur a terme alguns programes com els emblemàtics Motel Foigras i el concurs el Joc brut: “També vaig fer un musical nocturn, on posava la música que més m’agradava”. D’ell, que molts recorden com un dels tècnics més meticulosos i exigents de l’emissora, en podem destacar les ganes de fer la feina ben feta, el sentit de la responsabilitat, la capacitat d’organització i el perfecte manteniment del material tècnic. A més, va ser, durant molt temps, la veritable ànima de Ràdio Cubelles.

Va deixar l’emissora el 1991, just abans que el contractessin. Fins aleshores només cobrava per hores.

Referint-se al Xavier Grau, la Pilar López, diu que “tot i la seva joventut, de se-guida va ser l’enviat especial a cobrir els actes de tota mena que es feien a Cubelles: concerts, esports, eleccions, plens. És com si el veiés, amb la cara pigada i els ulls ben oberts, com si no es volgués perdre res del que passava; amb un interès i un entusias-me envejables, i amb el radiocasset-gravadora lligat amb una corda darrere la moto sortint disparat cap a la seva missió especial. Em sembla que el primer encàrrec que li vaig fer va ser cobrir un partit de futbol, i ho va fer tan bé que ja no el vaig deixar escapar. La sort que vaig tenir de poder comptar amb ell”.


68


El Xavier Grau era molt jove quan va començar a col·laborar amb Ràdio Cubelles, tan sols mesos després de la inauguració. Va ser-ne director a final dels vuitanta i després ha estat vinculat a l’emissora com a polític. El Xavier ha esdevingut un dels periodistes destacats que han sorgit del planter de la nostra ràdio.

El Josep Almirall és un altre d’aquests destacats periodistes. Ell va formar part del projecte des del primer dia i, com el Xavier Grau, també va ser-ne director. El Josep es va sumar al projecte de la ràdio a Cubelles fent de tècnic quan tan sols tenia 17 anys i estudiava electrònica a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú: “Primer vaig començar fent de tècnic, però després, quan hi havia la Pilar López de directora, un dia em va demanar que l’ajudés a llegir notícies en un informatiu i va ser aquella la primera vegada que vaig fer de locutor. Parlar per antena em feia molta vergonya. Després vaig fer el programa Ensaladilla Pop del Silvente quan ell va haver d’anar a la mili”. La Pilar López recorda que el Josep no volia sortir de la cabina de tècnic, “tot i tenir nocions avançades de música i un bec de lloro més que suficient, però era tan tímid que no es volia posar davant del micròfon per fer cap programa, tot i que li demanàvem. No va ser fins que es va veure obligat, quan el Joan Francesc, que feia un programa musical de molta categoria, va marxar a la mili i li va encarregar la subs-titució. I el Joan Francesc era un personatge tan respectat, pels seus coneixements infinits de música contemporània, que el Josep no va gosar dir que no. I guaita ara, el Rillo, a Catalunya Ràdio”.

Del 1981 fins al 1985 l’Antonio Llerena va formar part del llistat de col·laboradors de Ràdio Cubelles. Feia un programa de música titulat El fantasma del paraíso, on repassava música dels anys setanta i vuitanta. Posava, bàsicament, música espanyola i anglesa. Un dels fets que més recorda del seu pas per la nostra emissora municipal és la marató de 24 hores que va fer juntament amb altres companys, com l’Iu Forn i el Javier Rodríguez. L’any 1985 l’Antonio va deixar la ràdio perquè va marxar a viure lluny de Cubelles.

El Manel Sastre, avui periodista de Catalunya Ràdio, va aterrar a Ràdio Cubelles quan també era molt jove. La Pilar López ho explica així: “Va aparèixer un bon dia dalt una moto i amb un pila de discos lligats al seient del darrere. Vivia a Calafell i tenia molta afició per la ràdio. Quan van obrir l’emissora de Calafell, s’hi va presentar vo-luntari per col·laborar i no el van voler. Molt enfadat, va venir a Cubelles a veure si li deixàvem fer un programa de discos sol·licitats. Li vaig fer una prova i em va semblar que ho feia molt bé. Va fer el primer programa i va triomfar. Mai abans havia trucat tanta gent a la ràdio. A partir d’aquell moment, va cobrir bona part dels diumenges al matí ell solet, amb els discos que portava de casa i els que hi havia a la ràdio. Ens va treure les castanyes del foc perquè el diumenge al matí és una franja horària difícil”.

El badaloní Iu Forn forma part de la llista de persones que han passat per la ràdio i que han acabat dedicant-se, amb èxit i reconeixement, al món del periodisme. L’Iu assegura que Ràdio Cubelles va ser “una gran escola professional per a mi”. La seva col-laboració va iniciar-se l’estiu de 1981 i va finalitzar el 1986. Entre els programes que va fer podem assenyalar l’Informaliu, un informatiu irònic que ja tenia tota l’essència

69

del singular humor de l’Iu Forn: “Adaptava notícies i les explica-va en conya. En alguna ocasió també havia fet l’Informatiu de veritat, de manera sèria i rigo-rosa”. El seu primer programa, però, va ser un programa infantil de contes, i el va fer amb el Jordi Llompart i el Josep Almirall. De 1982 a 1984 va estar al capda-vant d’un espai que va tenir molt d’èxit, el Tot reagge, que, com el nom indica, estava dedicat a aquest estil de música. Però hi ha un programa que l’Iu recor-da especialment: l’Entrellums. Es va emetre de 1982 a 1984: “Era un superprograma que es feia al llarg de la tarda i fins a la nit del dissabte, en total unes vuit o nou hores de ràdio. El format final es va convertir en una mena de gran contenidor on hi cabien programes independents dins

d’un gran programa. Recordo que el fèiem el Jordi Llompart, el Pere Carrillo, l’Antonio Llerena, el Carles Guinda i jo, entre molta altra gent. La veritat és que s’allargava tant que per allà hi passava molta gent”. Com per molts dels joves col·laboradors d’aque-lla època, l’Iu Forn confessa que “la ràdio era una excusa per passar-ho bé i poder fer altres coses, com ara festivals, concerts... En comptes de trobar-nos al bar anàvem a la ràdio. Allò era una mena de centre cívic per a la gent jove del poble”.

El Jordi Llompart va iniciar la seva relació amb la nostra ràdio pocs mesos després de la seva inauguració, l’estiu de 1981. El 1983 va ser-ne el director i va dur a terme programes com l’Entrellums, que ja citava l’Iu Forn per la novetat i la dimensió que en el seu dia va representar. El Jordi també és, sens dubte, un dels grans noms peri-odístics que han passat per Ràdio Cubelles. Durant uns anys va treballar a la Cadena 13, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya i, darrerament, s’ha centrat en la seva productora, que es dedica al desenvolupament de pel·lícules i documentals.

Joan López va ser un altre dels col·laboradors d’aquella l’època: “L’any 1982 vaig fer un programa de parapsicologia que es deia Lluna plena amb el Francisco Javier Santos. I després en vaig fer un sobre castells amb el Jordi Campaner, que era un terç dels castellers de Vilafranca”. Per Joan López, la ràdio era una autèntica novetat i tota una experiència: “Allà ens reuníem tota la colla d’amics i passàvem l’estona. Recordo

L’iu Forn és avui un periodista reconegut. Quan era molt jove també va formar part de l’equip de ràdio Cubelles (Arxiu RC)


70


que a l’estiu, quan encara érem a les golfes de l’Ajuntament, sortíem al terrat i, al vespre, preníem la fresca mentre xerràvem una bona estona”.

Un altre nom propi d’aquella etapa de la nostra ràdio va ser el de Lluís Martínez. L’any 1982, juntament amb el Josep Almirall, va fer el programa Folk Blues Fusion: “Un espai que volia oferir música una mica alternativa, diferent de tot allò que es podia escoltar habitualment”. Els anys que el Lluís va col·laborar amb l’emissora van coincidir amb el seu servei militar. Es va aprimar molt i quan va tornar algú de l’emis-sora li va dir que semblava un ós de pernil. D’aquí va sorgir el renom amb el qual encara molts l’anomenen avui: “Com que és una referència carinyosa, sense cap tipus de malícia, no m’importa que em diguin així”. El Lluís Martínez va fer diferents col-laboracions a Ràdio Cubelles i, fins i tot, també va ser un dels membres de la Big Band Vuitena Assemblea. D’aquella experiència, sobretot, recorda la joventut de la majoria de persones vinculades a l’emissora: “La ràdio era un centre de trobada per a la gent jove, molts dels quals ja havíem coincidit a La Casa. I la veritat és que havíem fet alguna malifeta...”.

A la llista d’aquests joves col·laboradors hi podríem afegir el Pere Carrillo i l’Albert Martínez, als quals ja ens hem referit al capítol dedicat a la Big Band.

QUarta Part

NOVA VIDA AL CASAL

73

Capítol 18

El Casal: un nou espai per agrupar i fomentar la cultura

Al principi dels vuitanta, Cubelles estava immersa en una important modificació del panorama polític i cultural. És de llei que esmentem fets com l’entrada en funcio-nament del Casal de Cultura, que va significar un autèntic pulmó per a la vida cultural de la població, com tot seguit rememorarem.

Precisament a través del Casal, concretament des de l’Àrea de Cultura de l’Ajun-tament, l’any 1983 es va recuperar la Festa Major petita en honor als sants patrons Abdó i Senén, que no es celebrava des d’abans de la Guerra Civil; i d’aquell mateix any hem de recordar l’adéu a Josep Andreu, Charlie Rivel.

La primavera del 1984 es va organitzar la primera edició del Concurs de Roses, que encara avui té continuïtat i un gran prestigi. Els organitzadors del concurs van ser la Dolors Thomas i el Jan Caralt i, precisament, els fonaments del certamen els trobem en un programa que feia la Dolors a Ràdio Cubelles i que portava per títol Les flors.

Cubelles anava agafant embranzida i, a poc a poc, s’anava dinamitzant. Aquells van ser uns anys en què es van assentar les bases per a l’esclat de l’activitat social i cultural de final dels vuitanta i principi dels noranta.

Un cop recuperada la democràcia, un dels objectius del consistori era, com ja hem explicat a la part inicial d’aquest llibre, fomentar la cultura i la llengua catala-nes. Les accions per aquest impuls es van concentrar, a partir del mes de desembre de 1982, al Casal de Cultura. Prèviament, l’Ajuntament i un grup de vilatans havien pogut recollir el fons bibliogràfic de l’antic Grup Cultural que va existir a Cubelles entre els anys vint i trenta i van crear una petita biblioteca a l’antiga escola de nenes, al carrer Joan Pedro i Roig. Un any més tard, va entrar en funcionament el Casal de Cultura, ubicat al número 7 del carrer Colom, l’edifici que antigament havia acollit la Cooperativa La Salvadora i, després, la fàbrica de guants de Llorenç Aviñó.

El Casal de Cultura ha tingut sempre com a centre neuràlgic la biblioteca, que va començar a funcionar amb uns dos mil volums, en la seva majoria donats pels vilatans. L’any 1988 ja n’eren cinc mil i, a poc a poc, es van anar incrementant tant el nombre de llibres com el de publicacions. Tant és així, que l’espai fa anys que ha quedat petit i avui és del tot indefugible el trasllat del servei a un lloc més ampli, que ofereixi unes condicions òptimes per a la ubicació i conservació dels volums, així com per a la lectura o l’estudi. Des de 1993 la biblioteca del Casal porta el nom de l’autor de la Història de Cubelles, mossèn Joan Avinyó.

La primera persona que va fer funcionar la biblioteca i el Casal va ser la Carme Dastis. Ella es va convertir, en aquell moment, quasi sense percebre-ho, en la tècnica

QUarta Part NOVA VIDA AL CASAL

74


de Cultura de l’Ajuntament. La seva feina era molt intensa i variada: era la bibliotecà-ria, obria i tancava el Casal i coordinava tots els cursos que s’hi feien (escola d’adults, costura, música, cant coral, punt d’informació per a joves, macramé, ceràmica, idio-mes, manualitats i teatre, entre d’altres). A més, també treballava en l’organització de les festes majors, el Concurs de Roses, la Setmana Cultural, etc.

A més de tot això, el Casal de Cultura va ser durant molts anys seu de diferents entitats, lloc de reunions, presentacions de llibres i xerrades, a més d’acollir centenars d’activitats. Fins i tot es va crear el Grup de Teatre del Casal de Cultura.

La Carme Dastis afirma que el Casal “va ser el motor cultural de la vila, el puntal de referència de la nova etapa democràtica que el país estava vivint. Hem de reconèixer avui que Cubelles aleshores era un poble petit però amb moltes iniciatives culturals; tot plegat va ser un projecte molt interessant”. Admet que tota aquella feina que va fer des del Casal “em va servir per aprendre molt, va ser la meva escola professional. De fet, allà em vaig adonar que volia i podia estudiar i vaig començar a compaginar la feina i els estudis”.

La Carme Dastis va deixar el Casal l’any 1988 per anar a treballar com a biblio-tecària a Vilanova i la Geltrú. Des del 2005 és tècnica de desenvolupament local de l’ajuntament vilanoví i també fa classes de biblioteconomia a la Universitat de Barce-lona. La seva empremta al Casal es va deixar notar durant molt temps.

Quan l’edifici va obrir les seves portes, la Carme comptava amb el suport del conserge José Ardila, que compaginava aquella tasca amb la de l’escola Charlie Rivel, però molt aviat va ocupar el seu lloc el Juan Navarro, que durant moltíssims anys va ser el bidell del Casal.

La Marga Rosell és la bibliotecària de Cubelles des de l’any 1988, llevat d’un pe-ríode que va prestar els seus serveis a una biblioteca de Vilanova. Com la Carme, la Marga també ha combinat la feina estrictament lligada als llibres amb la coordinació de cursos, festes i multitud d’actes culturals, tot i que l’Ajuntament, amb els anys, ja va contractar més personal per gestionar l’activitat cultural.

L’any 1993 es va traslladar al Casal l’Arxiu Històric de la vila i fins allà s’hi va tras-lladar la documentació que hi havia al carrer del Raval i al mateix Ajuntament. Ac-tualment l’arxiu ha quedat petit i els documents més moderns es troben a l’antic escorxador del carrer Nou.

La ràdio, un dels símbols del Casal

Evidentment, a més de totes les activitats que hem esmentat, al pis superior de l’edifici també s’hi feia ràdio. L’emissora es va convertir, des d’un bon principi, en un dels símbols el Casal. Allà s’hi congregaven un nombre important de persones, la majoria molt joves, que, a la seva manera, també feien cultura.

La Carme Dastis recorda els principis de l’emissora al Casal: “A la ràdio hi col-laborava molta gent i la biblioteca era el lloc de pas de la gran majoria, de manera

75

que jo els coneixia quasi tots. Recollia alguns encàrrecs i ajudava en el que podia. De programa propi no en vaig fer cap, però sí que recordo haver ajudat en alguns”.

I és que diverses de les persones que treballaven al Casal van ser, a la vegada, col-laboradors de Ràdio Cubelles. És aquest el cas del barceloní Ramon Batista, un clar exemple de l’estreta relació que sempre ha existit entre l’edifici i l’emissora. Aquest artista feia classes de ceràmica i, com indica la Carme Dastis, era una peça clau en l’activitat del Casal d’aquell temps. Batista oferia un taller que va tenir molt èxit entre petits i grans. A més, va fer dos programes radiofònics. Ceràmica i art i L’home i el seu entorn. El primer el va elaborar els anys 1982 i 1983 i tractava, com el nom indica, de la ceràmica: “Volia transmetre que de ceràmica o elements ceràmics n’hi havia a tot arreu; a més, em desplaçava a exposicions i feia entrevistes a la gent que observava; recordo haver anar a la Fira de Mostres i al Palau de Pedralbes”.

L’home i el seu entorn, de 1983 a 1984, consistia en una mena de monòleg sobre temes diversos: “Jo triava temes que m’interessaven o que m’havien cridat l’atenció i els desenvolupava. Recordo continguts sobre els víkings, les tradicions de Sant Joan i Sant Jordi o l’origen de la ceràmica. La intenció era fer pensar la gent, i la veritat és que molts em feien el comentari, altres trucaven a l’emissora. Va estar molt bé”.

Batista, a més, va fer múltiples col·laboracions puntuals també sobre temàtica di-versa al costat de Víctor Alari, Jordi Llompart i Llorenç Aviñó; generalment eren taules rodones sobre el calendari festiu i tradicional català. També va fer al seu taller alguns dels obsequis per als col·laboradors de l’emissora que es repartien en el transcurs del dinar anual d’aniversari. L’any 1991, coincidint amb el desè aniversari de la ràdio, el Ramon Batista va donar un plafó que commemorava la data i que encara avui està penjat al passadís que condueix als estudis.

A més de l’aula de ceràmica i del seu pas per Ràdio Cubelles, al Ramon Batista se li ha d’admetre una important aportació a la dinàmica general del Casal i l’orga-nització de l’Interplast, una exposició que agrupava totes les activitats que s’hi realit-zaven. D’altra banda, va ser l’artista que va pintar els primers vestits dels Diables de Cubelles.

Després d’onze anys treballant per al Casal, el 1993 el Ramon va marxar de Cu-belles deixant enrere dues èpoques molt diferenciades: una de molt positiva i una de més dissortada per problemes laborals i contractuals.


76


Capítol 19

Trasllat al Casal

La directora de l’emissora, la Pilar López, igual com els seus companys del Con-sell de Gestió i tots els col·laboradors, va treballar de valent per aconseguir un canvi d’ubicació dels estudis de Ràdio Cubelles, més amplis i més dignes, adients per tre-ballar i oferir una programació de qualitat.

En el transcurs d’una assemblea general celebrada el 18 de març de 1982 es va aprovar un document “que serà presentat al pròxim Ple de l’Ajuntament, en el qual es demana el trasllat de l’emissora a la Casa de Cultura, a causa dels problemes que re-presenten haver d’estar en un local sense condicions i compartit amb la resta de per-sonal de l’Ajuntament, cosa que provoca una sèrie de conflictes, que ja estan arribant a un límit”. El document va ser signat per tots els col·laboradors de Ràdio Cubelles.

Incomoditat a les golfes

I és que els contratemps eren molts. El document exposat al Ple els detallava: problemes d’espai; precàries condicions de seguretat i perill d’enrunament; conflic-tes i molèsties derivats de l’emplaçament dins el mateix edifici de l’Ajuntament, com ara l’anul·lació de la participació exterior i no disposar d’una línia telefònica pròpia.

els nous estudis es van projectar al pis superior del Casal de Cultura. aquests són els plànols que van elaborar els serveis tècnics municipals (Arxiu RC)

77

Precisament, els col·laboradors demanaven “la instal·lació d’una línia telefònica ex-clusiva per no interferir en l’activitat administrativa i evitar malentesos”.

Aquell document també repassava els beneficis que tindria per a tothom el tras-llat de l’emissora al Casal de Cultura: promoció del Casal, estimulació de les activitats culturals que allà es realitzarien, promoció de la participació ciutadana, “a més de ser un espai políticament neutral i de més fàcil accés per als vilatans, cosa que proporci-onaria una certa independència com a òrgan ja consolidat que es creu necessària”.

Es feia, doncs, evident la necessitat d’un canvi d’ubicació. Però, sens dubte, les obres que es projectaven aleshores a l’Ajuntament van contribuir, i molt, al canvi d’emplaçament de l’emissora: si la ràdio no era traslladada abans de l’inici de les refor-mes, hauria calgut de suspendre’n l’emissió, cosa que la direcció i els col·laboradors no acceptaven sota cap concepte.

Així i tot, es va haver d’esperar encara un mesos per veure l’aprovació del pro-jecte dels nous estudis. De fet, va caldre fer una nova instància al Ple per “recordar a aquest Ajuntament la sol·licitud efectuada el passat mes de març referent a la possi-bilitat d’un trasllat al Casal de Cultura. Amb aquest motiu, el Consell de Gestió, com a òrgan representant de l’assemblea de col·laboradors de Ràdio Cubelles, ha acordat demanar una reunió, al més aviat possible, dels seus membres amb el consistori per tal d’estudiar conjuntament el problema”. Efectivament, en aquell Ple de dia 9 de no-vembre de 1982 el consistori va aprovar de manera definitiva el trasllat dels estudis de Ràdio Cubelles al Casal de Cultura.

Aquesta era el punt en qüestió:

“10.- Propuesta traslado Radio Cubelles con motivo de las obras del edificio del Ayuntamiento.Leída la instancia presentada por el Consejo de Gestión de Ràdio Cubelles, so-licitando que se considere la posibilidad de trasladar la emisora a la Casa de Cultura, y en consideración de la próxima realización de las obras de ampliación del Ayuntamiento que también obligarían a su traslado provisional y debido a que en el nuevo proyecto no figura un área para la emisora, los concejales valo-raron como adecuado el local de la Casa de Cultura para instalar la Radio y pre-sentado por la Comisión de Cultura un informe de los Servicios Técnicos sobre una ampliación del Casal para estas instalaciones, se acordó poner en marcha el proyecto presentado por los Servicios Técnicos, realizándose las obras de am-pliación por el Servicio de Obras del Ayuntamiento. La anterior propuesta fue aprobada por unanimidad”.

Malgrat l’aprovació, si tornem a agafar com a referència el llibre d’actes de l’emis-sora, en l’assemblea general del dia 26 de novembre, “el regidor Amorós va exposar les dificultats existents en la construcció del nou estudi, a causa d’algunes traves po-sades per algun membre del consistori perquè es tiri endavant, cosa que s’ha de fer urgentment, ja que les obres de l’Ajuntament han de començar de seguida. En aquell


78


precís moment passava per allà el batlle Pineda, que és integrat al vol a l’assemblea, de tal forma que es compromet a tirar endavant el tema al Ple que tindrà lloc el dia següent i que tractarà precisament de les obres del local consistorial. Es decideix també assistir en massa, l’endemà, al Ple en representació del sector de la població que recolza Ràdio Cubelles”.

Finalment, el consistori va elaborar una proposta per a la nova ubicació de l’emis-sora. L’aparellador municipal suggeria una adequació sectorial de la Casa de Cultura –la transformació de la coberta– i la ubicació allà dels nous estudis de Ràdio Cubelles, unes obres que estaven pressupostades en unes 800.000 pessetes (4.808 €). La pro-posta completa i els plànols són aquests.

Poc després de conèixer la proposta de l’Ajuntament, els responsables de l’emis-sora van estudiar el projecte i van fer algunes reformes a aquells plànols inicials, com ara ampliar l’estudi tècnic, dibuixar un passadís i obrir una finestra.

Obres i condicionament al Casal

El mes de gener de 1983, davant l’imminent inici de les obres de remodelació de l’Ajuntament, es va fer evident la necessitat de deixar l’edifici municipal. Hi havia, però, un problema: el retard de les obres del Casal. En aquell moment es va plantejar la possibilitat, com a mesura límit, de traslladar la ràdio a un estudi provisional, a les escoles o al mateix Casal de Cultura, durant un parell de setmanes mentre s’enllestien les obres dels nous estudis, però mai suspendre l’emissió. No va caldre posar en pràc-tica aquella mesura i amb la col·laboració de tots es va poder passar directament de les golfes de l’Ajuntament al Casal. Hem pogut saber que la mudança al Casal es va fer entre el 21 i el 24 de febrer de 1983 i que el mobiliari es va traslladar la tarda d’un diumenge entre tots els col·laboradors que s’hi van apuntar.

Es van fer uns equips de treball per al trasllat: L’Iu Forn, l’Albert Martínez i el Josep Valverde van encapçalar la feina de pintar, posar suro als locutoris i fer la instal·lació tècnica, respectivament. Són molts els que encara avui recorden els efectes que els va produir la cola que van utilitzar per insonoritzar els nous estudis.

La Pilar López assenyala que a l’hora d’enganxar els suros a les parets i els car-trons d’ous al sostre “vam convocar tothom que pogués ajudar perquè era una feina molt pesada. Jo ja tenia l’experiència de l’emissora del Vendrell i sabia que aque-lla cola era molt tòxica. Per tant, vaig procurar que hi hagués força gent per poder acabar de pressa i intoxicar-nos el mínim en aquell lloc petit i sense ventilació. Però van començar a fer el ronsa i a explicar acudits i a fer totes aquelles coses que es fan quan s’ajunta una colla voluntària per pencar. Vaig haver de sortir un moment, i quan vaig tornar a l’estudi me’ls vaig trobar rebolcats de riure per terra, literalment, agafats l’un a l’altre i amb una borratxera de la cola que no s’aguantaven”.

Aquesta anècdota és recordada per molts dels que van participar en aquella bri-gada, com l’Iu Forn: “No sé ben bé per quin motiu no podíem obrir les finestres, de manera que no podíem airejar l’espai i la pudor de cola era impressionant”. I el Josep

79

Almirall: “Vam quedar tots migs drogats amb la cola d’impacte que vam fer servir”. Aquell any es van eliminar els actes de celebració i el dinar d’aniversari per estal-

viar i poder comprar part del material tècnic que es necessitava per als nous estudis: micròfons, amplificador i mesclador. Així, el segon aniversari es va festejar a L’Aliança amb l’actuació de la Big Band Vuitena Assemblea i un berenar per als col·laboradors i alguns membres del consistori.

Capítol 20

Inauguració dels nous estudis

El diumenge 6 març 1983 es van inaugurar els nous estu-dis de Ràdio Cubelles, construïts en un temps rècord, en tan sols uns mesos. L’alcalde Lluís Pineda, acompanyat del jutge de Pau, Joan Roig, i del metge del poble, Amalio Pérez, va tallar la cinta inaugural i va fer un petit discurs on destacà la feina feta per l’emissora al llarg dels seus dos anys d’existència.

Els nous estudis significaven, de manera explícita, la consolida-ció del projecte, que no només havia sabut mantenir-se, sinó créi-xer. El mes de març de 1983 Ràdio Cubelles tenia, a més d’un nou local, 36 col·laboradors, era una de les 64 emissores municipals de Catalunya i estava a punt d’ampliar considerablement la seva progra-mació.

La inauguració dels nous estudis va coincidir amb la celebració del segon ani-versari, de manera que els actes que es van celebrar es van allargar més d’un dia: la nit del dissabte, 5 de març, L’Aliança va acollir una sessió de salsa-jazz amb la Ràdio Cubelles Big Band- Vuitena Assemblea. L’endemà, el diumenge 6 de març, al migdia, van actuar davant el Casal de Cultura la Colla Castellera de Mar de Vilanova i el grup d’havaneres Marejol. A les 6 de la tarda es van inaugurar de manera oficial els nous estudis i, tot seguit, es va fer un ball a L’Aliança amenitzat per l’equip musical de l’emissora. La festa va anar acompanyada d’una emissió especial de 20 hores. De tota

el diari regió 7 va recollir amb aquesta imatge la inauguració de les instal·lacions de l’emissora al Casal. Hi veiem l’alcalde Lluís Pineda, el Jutge de Pau Joan roig i el doctor amalio Pérez


80


manera, es van retallar despeses amb la voluntat que part dels diners previstos per celebrar l’aniversari es destinessin a dotar de més material els nous estudis.

Ràdio Cubelles obria aquell 6 de març de 1983 una nova etapa. La il·lusió i les ganes persistien. Joan Francesc Silvente va poder viure molt de prop el canvi: “Recor-do perfectament la immensa il·lusió que ens va fer a tots estrenar la nova emissora”. Una de les primeres entrevistes que es van fer als estudis acabats d’estrenar va ser a alguns dels membres del grup teatral La Fura dels Baus, llavors encara no gaire coneguts”. La Pilar López recorda la situació: “Em vaig trobar aquella gent amb una actitud ben barroera: aparentment anaven força col·locats, bevien cervesa i la llença-ven per la moqueta (l’estudi era nou de trinca), menjaven fent marranades, escopien, no paraven de fer-se rots i pets en directe, no responien a cap de les preguntes que se’ls feia. Van trencar algun micròfon i tot. Em sembla que vaig fer acabar l’entrevis-ta abans d’hora perquè no destrossessin l’estudi. Aquella pudor de cervesa ja no va marxar mai més de la moqueta. De resultes de l’experiència, mai no he anat a veure cap espectacle seu”.

Informe de mancances

Tan sols uns dies després d’haver inaugurat els nous locutoris, el Consell de Gestió de l’emissora es va reunir per analitzar les importants mancances materials que patia l’emissora. La trobada va concloure amb la redacció d’un informe sobre les esmentades carències, que es va fer arribar de manera oficial al regidor de Cultura, Joan Amorós.

“El trasllat al nou estudi que avui ens acull comportarà sens dubte una sèrie d’avantatges, tant d’ordre intern com de cara a la imatge exterior de l’emissora, cosa per la qual hem d’agrair a aquest Ajuntament els mitjans que ens ha faci-litat per la seva construcció, si bé ens hem trobat amb una sèrie de deficiències que impedeixen el normal desenvolupament de l’estudi, sobretot en el que res-pecta a la part tècnica. Aquestes deficiències són, a part del possible augment d’hores d’emissió –que en principi seria de 8– la manca d’una unitat mòbil que ens permeti efectuar retransmissions en directe de tot tipus d’actes culturals, musicals i esportius; la manca també d’aparells tècnics senzills com micròfons –ara només en tenim un– o auriculars; un porter automàtic; [...] un rellotge que ens permeti radiar l’hora exacta. Amb l’esperança de poder destinar alguns dels diners del pressupost aprovat per aquest Ajuntament per a l’any 1982 a resoldre algunes d’aquestes deficièn-cies, l’equip de Ràdio Cubelles va decidir en assemblea suprimir el dinar de ger-manor que acompanyava habitualment aquest Aniversari, i alguns dels actes previstos per a celebrar-lo, de tal manera que tant el grup musical que actuà a l’Aliança –format per membres de la Ràdio– com l’equip tècnic que ha efectuat la instal·lació electrònica dels aparells d’emissió al nou estudi ho ha fet de forma totalment desinteressada i gratuïta.

81

Però aquests gestos no han estat suficients per a cobrir aquestes despeses que considerem necessàries per al bon funcionament i progressiva acceptació que està demostrant Ràdio Cubelles i, per tant, demanem a aquest consistori que ho tingui en compte a l’hora de redactar el pressupost d’enguany”.

Capítol 21

Patronat i estatuts

De manera quasi paral·lela a la construcció dels nous locutoris, des de l’Ajunta-ment i l’emissora es va començar a gestar el Patronat que havia de regir Ràdio Cube-lles. Joan Amorós ho recorda així: “La ràdio estava prou consolidada, la Pilar l’havia posat en ordre i l’assemblea de col·laboradors tenia un nivell de maduresa notable. Sempre havia cregut que fóra bo impulsar un Patronat de Cultura, cosa que podia ser molt útil, però no tenia seguretat en el nivell d’implicació dels possibles membres. En canvi, ja era prou clar amb la gent que feia ràdio i tenia la certesa que el nivell d’au-tonomia que se li podia donar seria assumit amb responsabilitat pels qui li donaven vida”. A més, la posada en marxa d’aquest organisme era una de les exigències reque-rides per l’administració per a poder obtenir la llicència d’emissió.

La Junta de Gestió de Ràdio Cubelles va aprofitar l’informe de mancances enviat a la regidoria de Cultura per demanar, a més, que es gestionés “la creació d’un pa-tronat que governi l’emissora, ja que aquest és un tràmit necessari per a la concessió dels permisos, a fi d’evitar d’aquesta manera que pugui ser manipulada per una sola persona o per un grup polític concret”. El document feia referència a la “imminent concessió de llicències per part de la Generalitat de Catalunya i del Govern central”. Recordem que la situació de Ràdio Cubelles, igual que la resta d’emissores munici-pals de Catalunya, no era il·legal però sí al·legal. Existia un buit legislatiu al respecte que havia de resoldre’s, semblava, de manera imminent.

Joan Amorós assenyala que “el senyor Liesa, secretari municipal d’aleshores, em va ajudar en la confecció dels estatuts per al Patronat de la ràdio. Jo ja havia dimitit de les responsabilitats de Cultura i Educació a final de 1982 i se n’havien fet càrrec el Lluís Pineda i el Jordi Albet. El Pineda va assumir el càrrec amb la confiança que jo seguiria essent-ne el motor. És en aquest context que cal cercar l’aprovació o no dels estatuts del Patronat; a més, eren uns moments en què la Pilar López començava a tenir certs elements dins la ràdio que bombardejaven la seva tasca”.

El 18 de març de 1983 va tenir lloc una assemblea de col·laboradors amb l’objec-tiu d’elegir el Consell Consultiu, el que havia de ser, dins la nova estructura de l’emis-sora, l’organisme que havia “d’informar amb caràcter perceptiu, però no vinculant, sobre les matèries competència de la Junta de Govern; a més de formular propostes i suggeriments als diferents òrgans del Patronat, en ordre a la millor prestació del servei. El director de l’emissora serà el president del Consell”.


82


Després de les votacions de tots els col·laboradors, va quedar establert de la se-güent manera: Iu Forn, Javier Rodríguez, Jordi Llompart, Albert Martínez, Josep Almi-rall, Xavier Grau, Lluís Martínez, Josep Valverde, Joan López i Jordi Borràs. Ells, junta-ment amb la directora, Pilar López, van formar aquell Consell Consultiu. A través del llibre d’actes de la ràdio, podem saber que en la mateixa assemblea s’havien de llegir “els Estatuts que havia d’aprovar l’Ajuntament per a la fundació d’un Patronat que regeixi l’emissora, però com que no han estat aprovats, s’ajorna”.

Quant als estatuts, constaven d’un total de deu capítols. Ràdio Cubelles era defi-nida com una fundació pública que havia de tenir “personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per administrar, adquirir drets, contractar i assumir obligacions, tot concretant-ho a la consecució dels seus objectius i finalitats i al que disposin els pre-sents estatuts. [...] Constitueix la finalitat genèrica de la Fundació atendre el funcio-nament de la ràdio municipal de Cubelles, fomentant i potenciant les necessitats del municipi en matèria de cultura i educació, així com la informació de tota mena de notícies generals i, especialment, d’interès local”.

L’òrgan de govern de la Fundació, segons s’establia en els mateixos estatuts, era el mateix Patronat, integrat pel president (l’alcalde); el vicepresident (regidor de Cultura); i la Junta de Govern (president, vicepresident, quatre regidors i quatre col-laboradors de l’emissora que formessin part del Consell Consultiu). Eren una com-posició i una manera de funcionar complexes per la quantitat de gent que havia de participar en la presa de decisions.

els nous locutoris ja disposaven de material més professional, com el revox (Arxiu RC)

83

En el Ple del 12 d’abril de 1983 es van aprovar, segons l’acta, “els Estatuts-Re-glament de la Fundació Pública per a la prestació del servei de ràdio municipal, els quals consten de 27 articles i, havent estat aprovats per unanimitat, que per secreta-ria s’obri un expedient relatiu a aquesta Fundació”.

Paper mullat

Però van passar les setmanes i els mesos i, a la fi, el projecte del Patronat i dels estatuts van quedar en paper mullat. Així doncs, el Patronat mai va arribar a funcio-nar de manera regular i els estatuts no van ser aplicats. Per Joan Amorós, “el Patronat naixia mort: jo, que era qui més hi creia, no li podia donar impuls des del govern i hi havia qui no estava disposat a recolzar cap procés que afavorís el funcionament de Ràdio Cubelles amb autonomia i, des de dins mateix d’aquesta, ja hi havia distorsions que sabotejaven el seu correcte funcionament”.

Convé apuntar que, al mateix temps, es van proposar uns estatuts per al Casal de Cultura. Aquest servei havia de ser administrat per una Junta Gestora, però el projec-te tampoc no va quallar.

De tot plegat, el que sí que va funcionar va ser el Consell Consultiu de Ràdio Cubelles, que vindria a ser com l’anterior Junta o Consell de Gestió. L’emissora estava acostumada a funcionar d’aquella manera, a exposar i discutir els problemes en grup, i a decidir entre tots.

Ampliació de la programació

Fins aleshores Ràdio Cubelles emetia tots els caps de setmana i comptava amb 36 col·laboradors. Però el mes d’abril de 1983, quan feia escassos mesos que s’havien estrenat els nous locutoris, l’emissora va decidir ampliar considerablement la seva programació i va començar a emetre cada dia, de dilluns a diumenge, de les 10 del matí a les 2 de la tarda. Eren un total de vint-i-vuit hores setmanals. Hi va haver un salt important i es va passar d’emetre setze a vint-i-vuit hores, i també es van ampliar els dies d’emissió. Tot plegat volia dir necessitat de més inversió, de més recursos.

A poc a poc Ràdio Cubelles s’anava professionalitzant. La Pilar López concreta que quan va arribar “hi havia una programació de poques hores al dia, pocs dies a la setmana, que es gravava i es tornava a emetre un altre dia. De mica en mica, tal com vaig anar tenint suport, vam anar ampliant les hores de programació fins arribar a emetre tota la jornada i, els caps de setmana, fins a la matinada. I amb programes treballats, res de posar música i prou. Qui volia fer un programa de música l’havia de comentar, encara que fos al començament i al final de l’espai. A poc a poc, els mateixos col·laboradors van anar veient que aquesta era una forma d’augmentar la qualitat d’emissió, de tenir més audiència i d’agafar seguretat en ells mateixos. Quan vaig arribar a Cubelles hi havia una desena de persones que feien programa, i quan vaig marxar tenia 45 col·laboradors”.


84


Dels programes d’aquells anys en destaquem un, titulat Converses de casa nostra, pel seu contingut i per les persones que el van dur a terme. L’espai, emès a final de 1983 i principi de 1984, el van dur a terme dos regidors, Ramon Gómez i Joan Amorós, i Joan Vidal, qui pocs mesos després també formaria part del consistori. Converses de casa nostra va ser un programa que va tractar amb profunditat activitats culturals i tradicionals de la vila, com els Gegants i el Cor L’Espiga. Va ser una llàstima que no tingués continuïtat.

L’activitat de l’emissora s’anava donant a conèixer lluny de la vila. Dolors Thomas va viatjar a Madrid per assistir a la fira Iberflora. La Dolors explica que va ser la primera col·laboradora que va fer sortir la ràdio al carrer: “Vaig entrevistar gent durant la Festa Major, vaig anar a Montserrat i vaig poder enregistrar una entrevista amb el pare abat i gravar l’actuació de l’Escolania; i també vaig ser a Madrid l’any 1983 durant l’exposi-ció internacional Iberflora. Allà vaig tenir l’oportunitat de fer una entrevista a Tierno Galván, que llavors era l’alcalde de Madrid”. Altres reportatges de Dolors Thomas van ser al Cau Ferrat de Sitges o a la subhasta del peix de Vilanova.

Capítol 22

Final de la paciència de Pilar López i entrada de Jordi Llompart

El 8 de maig de 1983 es van celebrar eleccions municipals. Va ser la primera vegada que els cubellencs van poder seguir la campanya i la jornada electoral sense perdre’n detall a través de la sintonia de Ràdio Cubelles.

Aquelles eleccions van tenir una incidència directa en l’emissora. Dels tres partits que van concórrer a les eleccions, l’Entesa, Inependents per Cubelles i Convergèn-cia i Unió, l’Entesa va aconseguir majoria absoluta i Isidre Piñol va ser l’alcalde. Joan Amorós va deixar ocupar-se d’Hisenda, i la responsabilitat cultural va recaure en el més jove dels regidors, Ramon Gómez. Però l’any següent, el 29 de maig de 1984, arran de la dimissió de Joan Amorós, s’hi va incorporar el següent de la llista de l’En-tesa, Joan Vidal, i a ell se li va encomanar la regidoria de Cultura, mentre que Ramon Gómez va centrar-se en Sanitat i Treball, amb tasques de suport a Governació.

La Pilar no renova el contracte

El mes de maig de 1983 va finalitzar el contracte de la directora i va ser ella ma-teixa qui va decidir no firmar-ne la renovació. Va marxar una mica cansada per la despreocupació de l’Ajuntament envers la ràdio: “Vaig deixar la feina per motius personals i professionals. A part que no tenia temps per estar amb la meva parella perquè treballava diumenges i tot, hi va haver canvis polítics i picabaralles a l’Ajunta-

85

ment. Arran d’aquests canvis em vaig trobar amb molt poc pressupost i com que tot plegat era tan absurd, perquè la ràdio no tenia res a veure amb les baralles polítiques locals, els vaig dir que plegava perquè no podia fer bé la meva feina. La veritat és que vaig plegar una mica com a mesura de força i d’acord amb els altres integrants de l’emissora. Vaig deixar el Jordi Llompart de director, perquè vaig pensar que essent tan competent com era es mereixia una oportunitat”. La Pilar, però, va marxar amb el compromís de tornar quan l’aigua hagués tornat a la llera.

Efectivament, va ser substituïda pel jove Jordi Llompart, col·laborador de l’emis-sora i llavors estudiant de periodisme. Ramon Gómez, regidor de Cultura en aquell moment, juntament amb la directora sortint, va proposar el càrrec a Llompart, que va acceptar. De fet, es va crear una successió compartida en la qual el Jordi Llompart s’encarregà de la coordinació i dels serveis informatius, el Javier Rodríguez de la part tècnica i el Xavier Grau del servei de premsa municipal, segons consta en una de les actes de les reunions de l’emissora.

El Ramon explica que mentre ell va ser el responsable de Cultura va procurar no posar-me massa en la dinàmica de la ràdio: “Jo els deixava fer bastant, vaig inten-tar interferir al menys possible respectant l’autonomia que en aquell moment tenia l’emissora perquè les decisions les prenien entre tots, a través de l’assemblea, i el que jo intentava era proporcionar-los allò que em demanaven. Recordo que allò que m’havien reclamat molt era ampliar la potència perquè no se sentia bé a tot arreu”.

El relleu del Jordi Llompart

El Jordi Llompart ha estat una de les persones que ha passat per l’emissora que ha arribat més amunt: avui és un productor reconegut internacionalment i compta amb un gran prestigi. El 23 de febrer de 2007, en la festa de clausura dels 25 anys de Ràdio Cubelles, manifestava a Garraf Televisió que la nostra “va ser una emissora que vam aixecar un grup de gent jove. Tots teníem entre divuit i vint anys i en aquell moment el moviment de municipalisme passava per buscar mitjans d’expressió i de comunicació propis, i Ràdio Cubelles va ser un d’aquests primers mitjans de comuni-cació a través dels quals s’expressava una certa llibertat, ganes de comunicar, d’inte-grar el poble, de servir la cultura i de dinamitzar la vida social del poble”.

Per Llompart, “Ràdio Cubelles ha tingut una història molt maca. 25 anys, encara que sembli estrany dir-ho, són molt difícils de celebrar i, sobretot, amb tanta salut. Jo veig que ara hi ha moltíssima gent treballant a l’emissora i això m’omple de satis-facció i no tan sols a mi, sinó a la resta de persones que vam col·laborar en els seus inicis”. El Jordi els recorda així: “Vaig començar a col·laborar a l’emissora quan hi havia la Pilar. Jo ja volia estudiar periodisme i aleshores per a mi allò era com entrenar-se una mica a fer periodisme. I aquesta ràdio va néixer per l’empenta d’una gent que crec que mereix més reconeixement que no pas jo, perquè, de fet, em vaig enganxar al que ells ja havien encetat”.

Llompart va assenyala que la ràdio la feia, majoritàriament, gent jove: “Érem


86


tota una colla de nois joves i ens vam apuntar a aquella aventura de fer ràdio. Ja us podeu imaginar quina ràdio era: les caixes d’ous omplien les parets per insonoritzar la cabina i es feien moltes coses absolutament experimentals. Recordo que vaig co-mençar a fer un programa amb l’Iu Forn de notícies d’humor. M’hi trobava bé; ens ho passàvem molt bé fent aquella ràdio. I al cap de poc temps, quan la Pilar ho va deixar, es va pensar qui podia ser el director i van dir, doncs mira, aquest que estudia peri-odisme, que ho faci ell. Però en realitat en aquella època Ràdio Cubelles era bastant assembleària. Érem una colla d’amics i crec que jo assumia una responsabilitat, però en realitat la portàvem una mica entre tots i això era molt maco. És una cosa que no s’ha tornat a repetir, desgraciadament, al llarg de la meva trajectòria professional”.

La gestió informativa de la mort de Charlie Rivel

Mentre Jordi Llompart era director de l’emissora i Ramon Gómez regidor de Cul-tura, va morir Josep Andreu, Charlie Rivel. Va ser el 26 de juliol del 1983. El gran artista –cubellenc i català universal– va morir als 87 anys i la notícia del seu traspàs va arribar a tots el racons del món.

El Ramon explica que “per atendre la gran quantitat de premsa de tot el món que es va acostar fins a Cubelles per cobrir la mort de Charlie Rivel, vaig posar el Jordi Llompart de cap de premsa. Ell els atenia i els donava informació sobre la capella ardent que es va instal·lar a l’ermita de Sant Antoni, l’horari dels funerals, els indicava on es trobava la casa on vivia”. L’Ajuntament va rebre telegrames de condol arribats de tot el planeta i va ser capaç de preparar de manera ràpida i eficaç el darrer home-natge al seu Fill predilecte i més universal.

L’enterrament va tenir lloc el dia 28 de juliol i va ser un acte multitudinari que va omplir de gent els carrers de la vila. El fèretre, cobert amb la senyera, va ser portat des de l’ermita de sant Antoni fins a la parròquia de Santa Maria, que estava plena a vessar. Van ser molts els que van haver de seguir la cerimònia des del carrer. El funeral va estar presidit per l’esposa de Rivel, Margarida Camas, els seus quatre fills i el seu germà Rogelio, a més de representants de la Generalitat i del Govern Central.

Ramon Gómez assegura que les dues coses més importants que recorda dels anys que va ser regidor a l’Ajuntament van ser, per una banda, l’organització del fu-neral de Charlie Rivel i, de l’altra, el concert de Lluís Llach l’any 1986. El Ramon va deixar la política al final d’aquella legislatura, però sempre ha estat estretament lligat a la vida cultural de la vila organitzant la cavalcada de Reis, formant part del Grup de Teatre del Casal de Cultura, cantant caramelles i organitzant excursions de tot tipus, entre d’altres activitats. En l’apartat radiofònic, als inicis de l’emissora va fer un breu espai sobre pagesia juntament amb el Jordi Estalella i, recentment, n’ha fet un altre sobre excursionisme: Cubelles també camina, amb molt d’èxit d’audiència.

Per la seva banda, el Jordi Llompart es va abocar a la seva feina de director de l’emissora, intentant ser professional al cent per cent, però va tenir problemes amb alguns dels col·laboradors i també amb l’Ajuntament, amb qui no compartia la

87

manera de fer. A través del llibre d’actes i de la premsa comarcal, podem comprovar el grau de crispació que tenia quan, finalment, va deixar el càrrec sis mesos després d’haver-lo acceptat. En l’assemblea del dia 11 de desembre de 1983, el Jordi ja va fer saber la seva marxa: “El director anuncia formalment que rescindirà el seu contracte el 31 de desembre. Deixa Ràdio Cubelles com a director per entrar a treballar a Ràdio Avui de Barcelona, Cadena 13”.

Ja al 1984, coincidint amb el tercer aniversari de l’emissora, Llompart va publi-car un article d’opinió a la premsa i va ser especialment dur contra el consistori i contra algun sector del municipi: “La vila és culturalment eixorca, momificada i, el que és pitjor, dividida [...] entre aquells que no entenen que una emissora municipal tingui vida i aquells que desitjarien enderrocar-la; cal que el cubellenc sàpiga triar, manifestar-se, lluitar, fer valdre el dret a comunicar-se i optar per ell mateix. Dir no d’una vegada per totes a la ignorància que mostren alguns polítics i vilatans que no volen entregar cultura, alternatives i joventut, i alguns dels nostres cacics morals-religiosos”.

En una altra assemblea, del dia 18 de desembre de 1983, es va proposar qui havia d’ocupar el nou càrrec de direcció un cop el Jordi Llompart deixés l’emissora. A l’acta podem llegir: “La direcció proposa que sigui l’anterior directora, la Pilar López, qui es faci càrrec de la direcció. Es proposa també, per part de col·laboradors i de la regido-ria de Cultura, que ho sigui en Joan Vidal o bé que aquest tingui un alt càrrec”.

Jordi Llompart i Xavier Grau van coincidir com a col·laboradors de l’emissora. Van reviure aquells anys durant la festa del 25 aniversari (Arxiu RC)


88


Finalment, per unanimitat, es decideix nomenar directora la Pilar López sota con-tracte estipulat i Joan Vidal com a director adjunt sense contracte i, per tant, sense remuneració econòmica.

Capítol 23

Pilar López torna i forma equip directiu amb el Joan Vidal

Així doncs, el gener de 1984 la Pilar López va tornar a fer-se càrrec de la direcció de Ràdio Cubelles, aquest cop amb el càrrec compartit amb el Joan Vidal. Aquest és un fet fins ara no gaire recordat, però que hem pogut corroborar a través del llibre d’actes de l’emissora. Vidal col·laborava estretament amb el Ramon Gómez a la regi-doria de Cultura, era col·laborador de Ràdio Cubelles amb el programa Història de la Nova Cançó i feia classes de català per a adults al Casal de Cultura.

En una altra assemblea, datada el 29 de gener de 1984, l’equip directiu comunica “que les directrius d’actuació de la ràdio les haurà d’aportar la mateixa assemblea i que els directors es limitaran a gestionar les seves decisions”.

La programació de l’emissora l’any 1983. Javier rodríguez va idear aquesta imatge promo-cional en forma de ràdio antiga (Arxiu RC)

89

La Pilar López recorda que va tornar “amb el compromís que l’Ajuntament no posaria més pals a les rodes i ens deixaria fer la feina en pau. Però no ho van complir gaire. La veritat és que l’alcalde d’aleshores, l’Isidre Piñol, tenia molt bona voluntat, però hi havia elements que feien i desfeien a la seva esquena i no sé ni qui ni per què es dedicaven a sabotejar les activitats culturals del municipi. En definitiva, que les promeses fetes no es complien i jo ja començava a perdre la paciència. Llavors em vaig dedicar, sobretot, a formar gent de la ràdio perquè estiressin el carro quan jo no hi fos, i això és el que vaig anar fent de manera més o menys discreta”.

El dissabte 25 de febrer de 1984 es va celebrar el tercer aniversari: a partir de les 10 del vespre, L’Aliança va acollir l’actuació de l’Orquestra Bahia i una mostra de rock urbà a càrrec del grup barceloní Los Elásticos. L’acte va ser gratuït i pretenia “acostar la ràdio com a entitat sociocultural al públic cubellenc”, segons podem llegir en un document intern de l’emissora. L’endemà diumenge, va tenir lloc un dinar de germa-nor de tot l’equip col·laborador. Però, com que no hi havia pressupost, cadascú es va haver de pagar el seu dinar. Un altre dels actes per commemorar el tercer any de vida de la ràdio va ser emetre des de les 10 del matí fins a les 3 de la matinada, incloent un programa especial de tres hores sobre l’ens radiofònic municipal com a element comunicatiu a Cubelles, amb la participació de personalitats i professionals del camp radiofònic.

Aquell 1984 va aparèixer el curs Digui digui de català per a adults, un curs multi-mèdia amb el suport de pàgines de premsa, programes de ràdio i televisió, i cassets d’àudio i vídeo, promogut per la Direcció General de Política Lingüística de la Genera-litat de Catalunya. Ràdio Cubelles va ser una de les emissores que van emetre aquest curs, tal com recorda el tècnic Àlex Valverde: “Coincidint amb la compra del Revox, que ara és obsolet però que en aquella època va ser tota una revolució, es va comen-çar a passar el curs de català Digui digui. Ho recordo especialment perquè nosaltres no érem uns grans professionals de la ràdio i quan posàvem aquelles cintes semblava que la nostra era una ràdio de veritat”.

Informe d’activitats de l’emissora

A través de l’informe de les activitats de l’emissora municipal corresponent a l’hi-vern 1983-1984 –que es conserva a l’arxiu de Ràdio Cubelles– hem pogut saber que aleshores el nombre de col·laboradors era de 54, 14 dels quals estaven en excedència per motius laborals o militars. De les 41 hores de programació setmanals, 29 eren en català i 12 en castellà, és a dir, una proporció aproximada del 80% i del 20%, respec-tivament.

En el mateix informe s’anomenava com a projecte immediat la posada en marxa del locutori número 2, “per la qual cosa és necessària una petita taula auxiliar de mes-clar micròfons. Aquesta compra s’efectuarà quan aquest consistori ho estimi conve-nient, donada la infructuositat de les gestions realitzades fins ara per part de l’emis-


90


sora per conèixer amb exactitud el pressupost del qual Ràdio Cubelles disposa per al present any”.

El 28 de febrer de 1984 la premsa comarcal publicava unes dures declaracions de la Pilar envers el consistori: “Crec que existeix certa incomprensió cap a la ràdio per part d’algun sector del consistori. Aquí hi ha gent totalment abocada cap a la ràdio per afició i compromís amb els oients, perquè estan convençuts que la ràdio serveix per a alguna cosa a Cubelles”. Segons la mateixa notícia, “la ràdio funciona amb un pressupost anual pròxim al mig milió de pessetes, però l’Ajuntament encara no ha aprovat la partida pressupostària que pensa dedicar aquest any a l’emissora”.

La veritat és que hi havia una part del consistori que no acabava de veure clares les dimensions que estava agafant el projecte radiofònic local i considerava que hi havia altres prioritats econòmiques abans que l’emissora.

En el llibre d’actes de Ràdio Cubelles consta que al llarg dels darrers mesos que la Pilar López va ocupar el càrrec directiu es van produir seriosos enfrontaments pro-tagonitzats per alguns dels col·laboradors. Com a conseqüència d’un d’aquests fets desagradables, el mes de març de 1984 la Pilar va presentar la seva dimissió, que no va ser acceptada per l’alcalde. Així i tot, es va rellevar un dels col·laboradors durant un mes.

Però un cop comprovat que el panorama difícilment canviaria, la Pilar va deixar definitivament l’emissora a final de juny de 1984. Des d’aleshores, treballa com a res-ponsable del Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament del Vendrell.

CINQUENA pArt

La difíciL tasca de mantenir-se

93

Capítol 24

forta activitat local

De 1984 a 1990, l’espai de temps en què transcorre aquesta part del treball, Cu-belles ja estava immersa en la dinàmica pròpia d’un poble actiu i enèrgic. La població era capaç d’organitzar actes significatius, com el que va tenir lloc a final de 1984: el poble es va abocar per retre un merescut homenatge a Joan Roig i Piera. Se li va de-dicar un carrer i es va recollir gran part dels seus escrits en un llibre que es va titular Flors i punxes.

Dins la recuperada Festa Major petita, el 1985 es va organitzar la primera Troba-da de Gegants, amb motiu de l’estrena dels nous vestits de l’Abdó i l’Assumpta. Per aquell temps tot Catalunya vivia una dolça etapa gegantera, en la qual també par-ticipaven els nostres gegants, que feien una gran quantitat de sortides. Dins aquell ambient, per la Setmana Cultural de 1987 es va estrenar el gegantó Charlie Rivel.

A principi de 1986 es van recuperar dues tradicions perdudes des de feia diver-sos anys: els Tres Tombs i les Caramelles, aquesta última de la mà del recuperat Cor L’Espiga.

D’aquells anys també hem de destacar dues obres importants: el passeig Marí-tim, inaugurat per la Festa Major de 1985, i el pavelló del Poliesportiu, inaugurat el 1986 per l’anterior president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Tan sols unes setma-nes abans, el pavelló es va omplir de gom a gom amb motiu del recital que va oferir Lluís Llach.

El 1988, la nova regidoria de Turisme va instituir dues festes: la de la Bicicleta i la de la Verema, totes dues amb molt bona acollida per part del públic. En tots dos casos, Ràdio Cubelles hi va tenir un paper destacat, ja que des d’un principi l’emissora va recolzar i promocionar tots dos esdeveniments.

Però, sens dubte, del 1988 hem de destacar la compra, per part de l’Ajuntament, del Castell de Cubelles, que va passar a ser de propietat municipal.

El 1989 l’Associació d’Hostaleria i Comerç va organitzar el primer Concurs de Pa-elles, i Xavier Miret va guanyar la primera edició del Premi d’Investigació Local Vila de Cubelles, mentre que s’anuncia la creació del Grup de Teatre del Casal de Cultura.

Al llarg d’aquella dècada, Cubelles va deixar completament enrere l’etiqueta que pocs anys enrere encara portava de poble rural, amb poques idees i iniciatives, eixorc en activitat cultural i en infraestructures, i va esdevenir una població amb una rica activitat de tota mena.

CINQUENA pArt La difíciL tasca de mantenir-se

94

rÀdiO cUBeLLes 25 anys de l’emissora degana del Garraf

Capítol 25

carles G. Guinda, director per un estiu

La Pilar López va protago-nitzar un important període directiu que, a més d’iniciar el procés de professionalització, va aportar estabilitat i ferme-sa a Ràdio Cubelles. Un cop esgotada la novetat genera-da per la creació de l’emissora, aquesta va arribar a una etapa delicada: havia de mantenir-se i fer-ho sense caure en l’estan-cament. Al mateix temps havia de vèncer les mancances tèc-niques i econòmiques que hi havia pel fet de ser un mitjà de comunicació petit, local i sense gaire pressupost.

El llibre d’actes de la ràdio fa referència a una trobada entre la directora sortint, la Pilar López, i l’alcalde d’aleshores, Isidre Piñol, per intentar trobar una nova persona que es posés al capdavant de l’emissora. El batlle va demanar a l’assemblea de la ràdio que fes una proposta “per a cobrir la plaça de director per als mesos d’estiu i després ja es buscarà una solució definitiva amb algú de Cube-lles a l’hivern. Davant d’això, es proposa Carles Garcia Guinda com a successor de Pilar López per a aquesta temporada i es decideix convocar una reunió amb els col-laboradors per demanar el seu parer i presentar al Consistori la proposta de la nova direcció”.

Així, el mes de juliol de 1984 es va produir un nou –i breu– canvi a la direcció. Es va incorporar al càrrec el jove vilanoví Carles G. Guinda, col·laborador de Ràdio Cube-lles des de feia un temps i llavors estudiant de tercer curs de periodisme.

Mentre va ser director, el Carles va aconseguir dues fites importants: tornar a emetre diàriament –en la darrera etapa de la Pilar s’havien reduït les hores de pro-gramació per falta de realitzadors– i enllestir les obres i l’equipament de l’estudi número 2. Aquest era l’espai petit i estret situat a la part dreta del control central, avui dia utilitzat com a magatzem.

El pas de Carles G. Guinda per la direcció de la ràdio va ser breu però va deixar empremta (Arxiu CGG)

95

Com que el Carles va coordinar l’emissora a l’estiu, el fet que hi hagués més col-laboradors que a l’hivern i més predisposició horària, va possibilitar tornar a emetre cada dia. Després d’aquells mesos, tanmateix, la programació va tornar a reduir con-siderablement les seves hores d’emissió.

Pel que fa a l’estudi número 2, a mitjan 1984 la direcció va fer arribar un escrit al regidor de Cultura, Joan Vidal, per demanar-li material per tal que el nou espai pogués entrar en funcionament: “Seria precís tenir una infraestructura de mitjans tècnics per posar-lo en marxa. Per una banda la compra d’un micròfon, el preu del qual és de 8.900 pessetes (53,49 €) i, per l’altra, una taula mescladora de micròfons, ja no tan sols per al nou estudi sinó per al bon funcionament de Ràdio Cubelles, donat que la taula mescladora que actualment té l’emissora no satisfà, ni de curt, les noves aspiracions tècniques provocades per la propera posada en marxa de l’estudi número 2. El preu aproximat d’aquesta taula mesclador és de 15.000 pessetes (90 €)”.

El pressupost total, al qual s’havien d’afegir un parell de peus de micròfons i tres protectors de goma per als micròfons, pujava 27.300 pessetes (164 €). Finalment, es va poder adequar per a emetre-hi en directe, encara que no va entrar en funciona-ment fins al novembre de 1984, quan ja hi havia un nou director.

Una ràdio amb poc pressupost però molt interessant

El Carles G. Guinda reconeix que aleshores a Ràdio Cubelles hi havia molts pro-blemes de pressupost però que, per contra, es feien coses molt destacables: “Tot eren programes diferents i ningú no copiava a ningú. Era fantàstic. La llàstima és que no se sentia gens bé, però la qualitat dels programes era sensacional. Hi havia gent molt jove i gent no tan jove i funcionava, funcionava molt bé”.

El programa que el Carles feia llavors era l’Escolta com puguis, un magazine sui generis, “molt caòtic però molt divertit. Només en tinc bons records. Crec, sincera-ment, que tota la gent que ha treballat o ha passat per Ràdio Cubelles se n’ha empor-tat un bon record”.

Un dels problemes d’aquella etapa, com constatarem més endavant, era la manca de cobertura. El Carles ho recorda: “L’emissor i l’antena eren dalt la teulada de l’edifici del Casal, just sobre l’emissora, i el senyal sortia amb molt poca potència. No se sentia res. No podíem posar més watts. Realment era un problema que no es va resoldre fins temps després”.

Entre les anècdotes, cita el fet de no haver pogut entrevistar l’alcalde: “Mentre em vaig fer càrrec de la ràdio, no vaig poder, de cap de les maneres, i mira que ho vaig intentar, entrevistar l’alcalde, l’Isidre Piñol. Era un home molt poc donat a les entrevistes, i no va accedir venir a l’emissora ni a parlar de la Festa Major”. Un altre fet curiós va ser el número 1 de la llista d’èxits de la ràdio aquell estiu: “Vam aconseguir situar al primer lloc un tema composat i interpretat pel tècnic, el Javier Rodríguez i en Pere Carrillo: The light will shine again. La vam posar tant que la gent s’hi va acabar enganxant. La veritat és que era fantàstica”.


96


Capítol 26

Solid State, el projecte musical d’estudi

Al voltant de 1984, els col·laboradors Pere Carrillo i Javier Rodríguez, que com-partien una oberta passió per la música, van fer molta amistat. Les seves preferèn-cies musicals eren molt semblants i coincidien en mols aspectes. Alguna vegada el Pere acudia als estudis de l’emissora amb la seva flamant Fender Stratocaster i el Javier estava realment impressionat per la seva tècnica tocant la guitarra. Tots dos van gravar unes quantes bromes a duo amb cançons dels Beatles i una coneguda nadala cantada per tots els col·laboradors de la ràdio. Després se’ls va acudir un projecte més seriós: fer un grup d’estudi i enregistrar els temes amb els mitjans dis-ponibles, que no eren gaires.

Van començar amb una balada inacabada del Pere que portava per títol Recuer-dos i que entre tots dos van mirar d’arrodonir. Finalment, la van enregistrar: el Pere va utilitzar dues guitarres i la veu la va posar el Javier. Aquell primer resultat els va animar i van decidir compondre més cançons. La següent va ser I can’t be wasting my time, amb més producció instrumental, efectes de so i lletra en anglès, que encaixa-va més amb la música favorita de tots dos. Van batejar aquest projecte amb el nom de Solid State perquè era una frase que apareixia a la majoria d’aparells de ràdio i d’alta fidelitat dels anys setanta.

El Javier Rodríguez rememora la il·lusió que tots van posar en aquell projecte, malgrat la manca de mitjans: “el repte era enregistrar tres o quatre pistes de gui-tarres i un baix, tot tocat pel Pere; però també hi volíem posar una bateria, cors i la meva veu com a solista. I tot això sense tenir cap multipista, només amb un Revox, dues platines i calculant les mescles en directe, ja que després no es podia corregir la barreja”.

A la fi, van poder gravar la cançó definitiva del projecte: The light will shine again, un tema marxós i enganxós de més de cinc minuts. L’enregistrament va ser èpic, segons explica Rodríguez: “la programació de la ràdio acabava a la nit i ens po-sàvem a enregistrar a aquelles hores. Les nits més mogudes van ser quan vam posar la bateria del nostre amic Miquel Perelló a l’estudi gran. Per a sonoritzar-la vam fer servir tots els micròfons de l’emissora. Com que la base de la cançó era la bateria, el Miquel ens deia que no sabia què estava tocant, però ho va fer molt bé”.

El Pere Carrillo recorda que les sessions eren força tedioses: “si fallaves en alguna part, s’havia de tornar a repetir tot des del principi. Alguna nit no donàvem per bona ni una sola pista. També vam agafar la gravadora portàtil dels informatius per re-produir la introducció parlada que volíem que sonés a llauna i una frase de la lletra l’havia de cantar el Javier amb el nas tapat”. Un cop gravada, la cançó la van posar a les llistes musicals de Ràdio Cubelles d’aquell estiu i va aconseguir el número 1 per votació dels oients.

97

Capítol 27

Josep almirall, el primer director cubellenc Després d’aquell estiu, el mes de novembre de 1984, el Carles G. Guinda va passar

el relleu directiu al Josep Almirall, que va ser el primer cubellenc que va assumir la direcció de l’emissora.

Tot i ser molt jove, el Josep feia anys que estava vinculat a Ràdio Cubelles, i n’ha-via estat un dels fundadors: “Abans que comencessin les emissions jo ja anava a les reunions que s’organitzaven a la sala de plens de l’Ajuntament. L’emissora va ser l’àni-ma de la colla de joves d’aquella època que no formaven part de l’entorn que va crear el rector Campillo. Va ser un punt de trobada en un poble amb poc ambient lúdic. Per a mi va significar el catalitzador per a tota una generació de cubellencs. Al principi només feia de tècnic, però quan va començar la Pilar López com a directora, de segui-da vaig començar a ajudar-la a fer els informatius”.

La mateixa Pilar diu del Josep que “no volia sortir de la cabina de tècnic. Vull dir que tot i tenir nocions avançades de música i un bec de lloro més que suficient, era tan tímid que no es volia posar davant del micròfon per fer cap programa, tot i que li ho demanàvem. No ho va fer fins que s’hi va veure obligat quan el Joan Francesc Silvente, que feia un programa musical de molta categoria, va marxar a la mili i li va encarregar la substitució. I el Joan Francesc era un personatge tan respectat pels seus coneixements infinits de música contemporània, que el Josep no va gosar dir que no. I guaita’l ara fins on ha arribat”.

El Josep Almirall va ser el director de Ràdio Cubelles en diferents etapes, ja que ell i el Xavier Grau es van anar intercalant el càrrec durant uns anys. El Josep va ser-ne el màxim responsable entre el novembre de 1984 i l’octubre de 1985, i des del juliol de 1986 fins al novembre del mateix any. Aleshores Ràdio Cubelles emetia quaranta-dues hores setmanals: dijous, divendres, dissabtes i diumenges, i tenia en projecte ampliar la programació.

El primer que va fer el Josep quan va assumir el paper directiu va ser analitzar quina era la situació de l’emissora i va elaborar un interessant Projecte de Renova-ció. En el document, de vuit pàgines, assenyalava que en els quatre anys de vida de l’emissora “hem aconseguit superar-nos qualitativament a l’hora de valorar la nostra programació i la seva acceptació popular”.

manca de potència de l’emissor

Malgrat tot, Josep Almirall deixava ben clar a través del Projecte de Renovació que en aquell moment Ràdio Cubelles tenia un gran handicap. Aquest no era altre que les deficiències d’equipament emissor, en concret, la manca de potència: “Amb l’equip tècnic bàsic (gravadores, plats, etc.) som més o menys competitius però,


98


alhora, la nostra potència d’emissió és totalment ridícula: sortim a l’aire per deficiències tècniques amb menys de 15 watts de potència”.

En aquells moments, doncs, a Cu-belles es produïa un fet curiós: se sen-tien millor les emissores municipals de les altres poblacions que la pròpia: “Fins i tot en hores d’emissió ens vèiem tapats pràcticament pel potencial d’aquestes altres ràdios. Aquesta problemàtica ha creat un desencís en els nostres col-laboradors, en comprovar que, sovint, ni de casa seva els poden sentir bé. El que sigui dificilíssim que ens puguin escoltar des de Cunit o des de Vilano-va, i que sigui del tot impossible des de Sitges, és lamentable; però ho és més encara que en el mateix nucli urbà i terme de Cubelles la sintonia sigui en molts llocs gairebé impossible”.

Segons el mateix informe, “en aquests quatre anys d’emissió gairebé no s’ha re-novat el material inicial i aquest es troba, en alguns casos, en condicions molt dolen-tes. La majoria del material porta servint més de 6.000 hores d’emissió i, ben segur, més de 2.000 en temps de gravació i preparació de programes”.

Respecte a l’emissor, Almirall explicava que no havia tingut les pertinents revi-sions periòdiques “per manca de pressupost i ara està gairebé inservible, amb l’eta-pa de potència quasi totalment cremada. La seva força s’ha reduït de 32 watts a 12 watts. La solució de l’emissor és reparar-lo, si no, ens veiem exposats que en qual-sevol moment se’ns cremi totalment, cosa que pot afectar perillosament la taula de barreges i altres aparells”.

A més, l’emissor i l’antena estaven situats sobre els estudis i això provocava inter-ferències i danys a les antenes de televisió dels veïns. Però si s’ampliava la potència i no es traslladava l’antena a un altre lloc, allò volia dir més contratemps amb les ante-nes del veïnat, que l’Ajuntament havia de fer reparar a càrrec seu.

Tenint en compte tots aquells obstacles amb els quals s’enfrontava la ràdio, Al-mirall ja llavors va demanar que l’emissor i l’antena es traslladessin a un lloc fora del nucli: “Per realitzar aquest projecte, tenim coneixement que l’Ajuntament de Cube-lles té sobre la taula la donació d’un terreny de muntanya a la zona de Mas Trader, per tal que aquella comunitat de veïns hi instal·li un repetidor de televisió. Com a contra-prestació, creiem que l’Ajuntament té dret a disposar de la força elèctrica que allí s’hi aporti i veure’s beneficiat a través de l’àrea de Cultura a la qual està integrada Ràdio

Josep Almirall va ser el primer cubellenc que va dirigir l’emissora. Des de fa molts anys tre·balla a Catalunya ràdio (Arxiu RC)

99


Cubelles. Un pic es disposi de corrent elèctric, és totalment factible la instal·lació de l’antena, la qual faria les funcions de repetidor”.

A la part final del projecte de reestructuració, Josep Almirall i els tècnics de l’emis-sora van fer quatre plantejaments, el darrer dels quals era la desaparició de Ràdio Cu-belles. Com ja hem explicat, l’aventura de la nostra emissora municipal s’havia iniciat amb un equipament bàsic i mínim que, amb els anys, havia quedat quasi obsolet. Aleshores s’obria un període en què la inversió i la renovació de l’equipament era del tot vital per al bon funcionament i, fins i tot, per a la seva continuïtat.

Els responsables de la ràdio es decantaven per la primera de les opcions que recollia l’informe: “La restitució de la potència; antenes d’UHF; radioenllaç; teleco-mandament; i descodificador estèreo. Tot plegat, més la mà d’obra, tenia un cost de 740.000 pessetes (444,75 €). El Projecte de Renovació acabava amb aquesta frase: “tots els col·laboradors de Ràdio Cubelles, fills o no de la vila, ho demanem amb el més bon grat, perquè ens estimen Cubelles i la nostra ràdio”.

Malgrat la minuciositat i els fonaments de l’estudi i del projecte de millora, aquest no es va dur a terme de manera completa. Uns mesos després es va adquirir un nou emissor però no va ser fins al 9 febrer de 1988 que es va aprovar per Comissió de Govern la instal·lació d’un nou radioenllaç.

Josep Almirall va deixar definitivament la direcció de Ràdio Cubelles el desem-bre del 1986: “Arriba un moment que també has de pensar a prosperar econòmica-ment i professionalment. I quan el moment i l’oportunitat em van arribar, ho vaig aprofitar”.

Arran del seu pas per Ràdio Cubelles, va decidir estudiar periodisme. El 1988 va aprovar les oposicions de Catalunya Ràdio i des de llavors treballa en aquesta emis-sora. El seu pas per Ràdio Cubelles va finalitzar l’any 1990 quan, amb els periodistes Ramon Montserrat i Ramon Francàs, va fer l’Ou com balla, un interessant espai de tertúlia. Llavors, tant ell com el Ramon Montserrat, també treballador de Catalunya Ràdio, van haver de demanar un permís especial per fer el programa a Ràdio Cubelles i va ser la darrera vegada que hi va col·laborar.

Capítol 28

Xavier Grau, el propòsit d’oferir una programació de qualitat

L’any 1986 la direcció va ser assumida per Xavier Grau. Igual com Josep Almirall –amb qui, com ja hem explicat, va alternar la responsabilitat de Ràdio Cubelles des de 1984 fins a 1986– Grau va estar vinculat a l’emissora des del seu inici: “Vaig incor-porar-me a la ràdio als pocs mesos del seu inici. Llavors jo tenia 15 anys i va ser de la mà de la Joss Marmottan, que feia el programa Espai Violeta. També vaig comptar

100


amb els bons consells del Joan Amorós, aleshores regidor de Cultura i de qui guardo un record inesborrable com a im-pulsor d’aquell projecte. Vull esmentar, a més, el suport enorme de periodistes com el Ramon Farré i la Pilar López, que van obrir-nos un camí nou cap a la professionalitat i la im-portància del compromís infor-matiu”.

Quan Xavier Grau va pren-dre la responsabilitat del pro-jecte radiofònic local va topar amb una època política força complicada, de fortes tensions informatives: “Guardo en la me-mòria amb orgull els períodes com a director de l’emissora envoltat de col·laboradors més grans que l’alçada del campa-nar veí de la ràdio. Estic agraït per la confiança i el suport que sempre em va donar qui era re-gidor de Cultura, el Joan Vidal. Gràcies a ell, i en un moment en què la tensió informa-tiva a Cubelles era enorme, vam impulsar el camí d’un projecte de ràdio professional, informatiu i obert a totes les sensibilitats de Cubelles i que avui és un referent en el panorama comunicatiu local arreu de Catalunya”. Un dels principals propòsits que es va fer Xavier Grau va ser intentar oferir una programació interessant i de qualitat. Però, tot i que s’havia canviat l’emissor per un de més potent, continuava havent-hi mancances tècniques importants.

demanda de millores tècniques

Després dels primers quatre anys de vida de Ràdio Cubelles, uns anys de plena consolidació, es va travessar una etapa de certes mancances, sobretot d’inversió. I, per tant, es va iniciar un període d’oberta demanda a l’Ajuntament.

Si anteriorment ja hem citat l’informe i la proposta de reestructuració de potèn-cia del Josep Almirall, el Xavier Grau també va elaborar un projecte: el de Recupera-ció Tècnica de Ràdio Cubelles. En aquell document, amb data de 25 d’abril de 1986, s’exposava que a causa de “l’elevat nombre d’hores de programació que la nostra emissora realitza setmanalment (54) es produeix un progressiu desgast de les instal-

Xavier Grau fent un programa als estudis del Casal, en ple directe (Arxiu MT)

101


lacions, tal com és lògic i previsible. És per aquest motiu que hem elaborat un pla que ens permeti obtenir un major rendiment del material disponible i evitar un més greu deteriorament”.

La proposta, firmada pel director Xavier Grau i pel cap tècnic Javier Rodríguez, incloïa l’adquisició d’auriculars, micròfons i la revisió del material ja disponible, com ara la taula de barreges principal. El pla també preveia una fase final formada per diversos projectes ja iniciats amb l’adquisició, feia pocs mesos, del nou emissor: “Cal renovar el cable de l’antena i traslladar-la fora dels estudis per aconseguir un major camp d’acció i facilitar la possibilitat d’establir contactes i connexions amb la resta d’emissores municipals, la qual cosa és ara tècnicament impossible”. Aquest tema, el trasllat de l’emissor, ja era recollit pel Projecte de Renovació elaborat per Josep Almi-rall, però no es va dur a terme fins al 1988. La resta de qüestions es van anar resolent de mica en mica.

curiositats de l’època

Gràcies al llibre d’actes de Ràdio Cubelles hem pogut conèixer multitud de de-talls i curiositats sobre del funcionament intern de l’emissora durant gairebé set anys. Una de les darreres actes és la d’una assemblea extraordinària celebrada el 25 de gener de 1986. El pressupost municipal destinat a l’emissora per a aquell any era de 200.000 pessetes (1.200 €), una quantitat realment insuficient per a garantir el bon funcionament i la qualitat del servei. De fet, la xifra real era més gran, però englobava els sous dels treballadors, generalment del director i del tècnic, de manera que el que quedava, un cop restades les nòmines, era poc. Recollim un fragment de l’acta de l’esmentada reunió: “Tenint en compte les 200.000 pessetes (1.200 €) que resulten d’aquest pressupost, es va decidir optar per sol·licitar 10.000 pessetes (60 €) mensu-als i reservar la quantitat restant per resoldre possibles imprevistos. S’acordà també redactar una pla d’ajust tècnic imprescindible per revisar l’estat general del material que tenim a l’emissora. Javier Rodríguez, cap tècnic, serà l’encarregat de la redacció del pla que un cop enllestit serà posat a disposició de l’Ajuntament de Cubelles a fi d’obtenir el seu vistiplau”.

Xavier Grau fa memòria i s’adona que el seu vincle amb la nostra emissora mu-nicipal és llarg i intens: “Des dels 15 anys estic relacionat d’una manera o altra amb Ràdio Cubelles i, a través d’ella, al batec social del poble. Entre les anècdotes o, millor dit, records especials, guardo com a fantàstics alguns reptes personals i professionals com ara el programa especial sobre els Beatles que vaig fer en directe des del local de L’Aliança. Van ser més de 12 hores de ràdio a partir d’un guió de l’expert cubellenc en The Beatles, Joan Vidal. És el programa musical més llarg en el qual he participat. En la mateixa línia de records insòlits recordo les participacions en els programes de Dolors Thomas i també en la radionovel·la El jardinet, pionera a Ràdio Cubelles i escri-ta per Jordi Llompart. Amb més carinyo recordo l’emissió del conte Natura viva que es va encarregar de produir la Pilar López a partir d’una narració meva que va guanyar un concurs literari de l’època”.

102


En referència al programa sobre els Beatles de què parla el Xavier, hem de dir que va tenir una durada de 8 hores, de les 6 de la tarda a les 2 de la nit, i es va celebrar el dissabte 7 de desembre de 1985. Aquest programa especial tenia per títol Recordant John Lennon i es va fer amb motiu del cinquè aniversari de la mort del que va ser una de les icones del segle xx.

Ràdio Cubelles va realitzar una connexió directa amb la sala de L’Aliança per tal que els que ho volguessin, poguessin escoltar i ballar amb les cançons dels Beatles. La regidoria de Joventut de l’Ajuntament, que estava englobada dins l’Àrea de Cul-tura, fins i tot va elaborar un cartell per fer més difusió d’aquest acte. El Xavier Grau, com ell mateix explicava, va ser l’encarregat de posar les cançons segons el guió que havien preparat el Joan Vidal i el Pere Carrillo. Cal afegir que, quatre anys abans, amb motiu del primer aniversari de la mort de Lennon, el mateix Joan Vidal va fer un pro-grama especial sobre el músic. Va ser el seu debut a Ràdio Cubelles.

cinquè aniversari: Premis foigras

Pel que fa a la celebració del cinquè aniversari, el diumenge 2 de març de 1986 la plaça de la Font va acollir una activitat d’animació infantil de la mà de Lluís Maria Panyella, seguit d’una audició de sardanes amb la cobla Miralpeix. Pel que fa a la pro-gramació radiofònica, aquell mateix dia es va fer una emissió especial de les 10 del matí a les 5 de la tarda. També es va organitzar el tradicional dinar de col·laboradors, en el transcurs del qual es van atorgar dos tipus de guardons: uns de més seriosos i uns altres de més humorístics.

Un grup de col·laboradors a la redacció: Javier rodríguez, Xavier Grau, Llorenç Aviñó i Joan Vicenç Albalat (Arxiu MT)

103


Així ho recull el llibre d’actes de l’emissora: “Durant el transcurs del dinar de germanor amb motiu del 5è aniversari de Ràdio Cubelles es va celebrar una votació general per atorgar els Premis Aniversari als diferents programes que a judici dels electors se’ls mereixen. Els resultats foren els següents: millor locutor, Josep Almirall; millor locutora, Xesca Fort; millor programa, En família (Valverde and Co.); pitjor pro-grama, Funky Station (J.C. Aleixandri)”.

D’altra banda, i també per primera vegada, el 1986 es van atorgar els premis Motel Foigras, nom d’un dels programes de la graella elaborat per Llorenç Aviñó i Javier Rodríguez. Aquest últim el recorda com “un programa nocturn bastant absurd, d’humor, on fèiem reportatges, entrevistes, documentals falsos amb personatges in-ventats on tots dos fèiem veus o simulàvem trucades telefòniques, i que va tenir els seus incondicionals”.

Durant els estius de 1988 i 1989, el Motel Foigras també va tenir la seva versió matinal, convertit llavors en concurs. Joc Brut n’era el títol. El Javi apunta que es tractava “d’una mena de joc de l’oca radiofònica. Jo m’ho passava molt bé amb el tàndem que fèiem amb el Llorenç. Pels aniversaris de la ràdio se’ns va acudir crear els Premis Foigras. Els trofeus eren unes llaunes de foie gras La Piara decorades, i un any ens va ajudar el Ramon Batista, professor de ceràmica del Casal, a fer uns vint caps de porc d’argila que vam esmaltar al forn. Després els vam posar un peu de marbre amb placa i tot”.

Aquests premis tenien un evident fonament humorístic i s’anunciaven entre els mateixos col·laboradors com a “guardons de la Fundació (Òmnium) Cultural Motel Foigras. Fes mèrits, n’hi ha un per a tu, no perdis ni un sol instant. Fes-nos la pilota”.

Una imatge del dinar commemoratiu del cinquè aniversari , el 2 de març de 1986 (Arxiu MT)

104


Durant el dinar del 5è aniversari es van lliurar els premis Foigras. Alguns dels premiats: Glòria Llompart, Eva Bernat, Esperança Aviñó, Manel Milà i Joan C. Aleixandri (Arxiu MT)

105

Altres col·laboradors guardonats per l’emissora al llarg del dinar de l’aniversari de 1986 foren: Armando Alarcón, Joan V. Albalat, rosa Zaragoza i Mario Egea (Arxiu MT)


106


La primera edició dels Premis Foigras va tenir aquest veredicte: “M’estimes tant que m’avergonyeixes”, Alejandrina Bruno; “Els nois les prefereixen rosses”, Esther Corvi-nos; “Premis Carisma”, Emma Raventós i David Estellez; “Premi Halley”, J. V. Albalat; “Neu pols”, Josep Miró i Àlex Valverde; “Premi Enterats”, Àlex Guerrero and Co.; “Premi Voss del Tròpic”, Josep Almirall; “Premi Gustavo”, Xavier Grau, i “Premi Especial Foi-gras”, Ràdio Cubelles.

campanya contra els expedients sancionadors a les emUc

L’any 1986, el conjunt de les emissores municipals de Catalunya es trobava en un moment complicat. Fins i tot algunes havien patit expedients sancionadors. Aquest, però, no va ser el cas de Ràdio Cubelles.

El 20 de març d’aquell any l’EMUC va emetre un comunicat on s’afirmava que les emissores municipals “estan sotmeses a una creixent pressió, quan més a prop està la definitiva regulació legal”. Almenys allò es creia en aquell moment. L’EMUC denuncia-va que més enllà de “les disquisicions sobre competència de les distintes institucions, el que per damunt de tot ha de quedar salvaguardat és el dret constitucional i esta-tutari dels ajuntaments a dotar el municipi dels mitjans de comunicació necessaris per a la seva tasca de promoció ciutadana”. En el mateix escrit es demanava a les institucions de govern que posessin les bases legals i clares d’una existència sòlida de les emissores municipals, establint les condicions de la seva viabilitat i pràctica: re-coneixent el dret de tots els ajuntaments a emetre; permetent la difusió de publicitat local, i reservant un segment de freqüències per a les emissores municipals.

El 4 d’octubre de 1986, Ràdio Cubelles va assistir a la desena trobada de l’EMUC, que es va celebrar a Balaguer, perquè l’emissora d’aquella població va ser la primera clausurada per la Generalitat. Més de 200 representants de les emissores van prendre part en una trobada que es va allargar més de tres hores i on es va poder palpar la preocupació pel fantasma del tancament.

El 1986 hi havia més de 130 emissores municipals, i davant la situació d’incertesa es va acordar tirar endavant un seguit d’iniciatives, com ara una recollida de signatu-res i altres mesures per aconseguir la legalització definitiva. A Cubelles també es va iniciar una campanya de suport a Ràdio Cubelles i al conjunt de les emissores muni-cipals amb una recull de signatures.

nou intent d’emissió diària

El dia triat per a la celebració del sisè aniversari de Ràdio Cubelles va ser el 22 de febrer de 1987. Es van preparar dos actes amb la finalitat de treure la ràdio al carrer i aconseguir la participació dels ciutadans. Al matí es va inaugurar una exposició de di-buixos realitzats pels alumnes de l’escola Charlie Rivel al local social de Caixa Penedès, i a la tarda es va projectar al Cinema Mediterrani, amb entrada totalment gratuïta, la

107

pel·lícula La vuelta al mundo en 80 días. La resposta del públic va ser contundent i la sala es va omplir de gom a gom.

La lectura que aleshores en van fer els responsables de l’emissora va ser que, després de sis anys, Ràdio Cubelles havia connectat amb la gent i el que calia era treballar per oferir una programació diària de manera definitiva, no només durant la temporada d’estiu com s’havia fet fins llavors. A final del 1986 i principi del 1987 Ràdio Cube-lles tenia una programació de 42 hores setmanals.

L’1 d’abril de 1987 va tenir lloc una reunió extraordinària a l’emissora on els seus mem-bres van acordar establir una programació diària, encara que només fos a les tardes. Diu l’acta d’aquella trobada: “Reno-var la programació i canviar-ne l’horari. La finalitat d’aquest canvi és aconseguir una programació més sòlida per aprofitar els recursos humans de la ràdio i facilitar la participació dels oients en un moment que el dial de freqüència modulada ha estat netejat d’altres emissores pirates. La programació és traslladada a les tardes amb el següent horari: de dilluns a dijous de les 18 a les 24 hores; divendres i dissabte de les 10 a la 1 de la matinada; i diumenge de les 10 a les 15 hores”.

El 20 d’abril de 1987, i segons l’acord a què s’havia arribat, Ràdio Cubelles va passar a emetre cada tarda per aconseguir major audiència i participació. Aquell va ser, però, un nou intent de programació diària, ja que tampoc va poder mantenir-se en mesos posteriors, ja que la manca de col·laboradors es feia evident durant l’hi-vern i s’havia de reduir l’emissió. La programació diària definitiva no es va establir fins al 1988.

El 31 de maig de 1987 els responsables de la ràdio, encapçalats pel director, Xavier Grau, van elaborar un informe que incloïa un resum de les activitats que s’ha-vien dut a terme a l’emissora els darrers sis mesos, del desembre de 1986 fins al maig de 1987. Els dos aspectes que en aquell moment preocupaven més la direcció i els col·laboradors eren l’ordenació dels documents d’ordre intern i la consolidació de la programació i la participació dels oients.


Carme Saladié, col·laboradora de l’emissora a finals dels vuitanta (Arxiu MT)

108


Capítol 29

canvi de dial: del 102 al 107.5 de la fm

A principi de 1987 el personal de l’emissora ja advertia l’Ajuntament que calia entrar al més aviat possible en la reforma de la freqüència segons la futura normativa que l’EMUC va fer arribar a totes les municipals associades. Calia reformar el dial i transportar-lo al 107.5 de la FM, pas que es va dur a terme en el mes de juny.

El diumenge 10 de juny de 1987 va ser l’últim dia que Ràdio Cubelles va emetre des del 102 de la FM. Va ser un darrer dia singular, ja que va coincidir que se celebra-ven eleccions municipals i l’emissora va fer un programa especial de seguiment dels comicis que es va allargar gairebé durant set hores. L’endemà, i en un temps rècord de només 24 hores, es va aconseguir condicionar tot l’equipament tècnic al nou dial: el 107.5 de la FM. Va ser una de les darreres tasques que va dur a terme el Xavier Grau com a director de Ràdio Cubelles.

Aquell canvi, el desplaçament a la part alta de dial de la freqüència modulada, va estar motivat per la conclusió del llavors recent Pla Tècnic que regulava les Emisso-res Municipals de Catalunya. El citat Pla establia el segment del 197 i el 198 per a les emissores municipals.

En una notícia publicada a El Full de Cubelles del juny de 1987, s’assegurava que el canvi serviria per “sintonitzar més i millor el senyal de Ràdio Cubelles. En definitiva, el canvi de dial representa un fet total-ment positiu excepte perquè trobarem a faltar els més de 6 anys d’emissions des del 102, supervivents de tants canvis i que quedaran com la infantesa de la nostra història”.

En el traspàs del 102 al 107.5 de la FM no es va registrar cap conseqüència digna de ser remarcada. Els responsables de l’emissora van dur a terme una bona campanya de difusió del canvi i l’audiència de Ràdio Cu-belles no va tenir problemes per traslladar la pestanya de la

Coincidint amb el canvi de dial, Javier rodríguez va dissenyar aquesta imatge de promoció que es va distri·buir a través d’adhesius

109

seva ràdio o transistor. De seguida, el 102 va quedar, precisament, en el que ja augu-rava el Javier Rodríguez en el seu article de El Full: un record dels primers anys de vida de l’emissora. Entre les iniciatives que es van fer destacaven el canvi de logotip, en el qual apareixia el nou dial, que es va estampar en samarretes i adhesius.

Com hem apuntat, el darrer programa que es va emetre des del 102 de la FM va ser l’especial sobre les eleccions. Aquells comicis municipals no van comportar gaires canvis en l’organigrama de l’emissora. L’Entesa va guanyar per una majoria aclapa-radora i va obtenir nou regidors davant els dos que va aconseguir Convergència i Unió. No hi va haver novetats destacades i Joan Vidal va continuar essent el regidor responsable de Ràdio Cubelles.

Capítol 30

Llorenç aviñó: radioenllaç i programació diària definitiva

El juny de 1987, Xavier Grau va finalitzar la seva etapa directiva a l’emissora i va ser substituït per Llorenç Aviñó, que ja era col·laborador de Ràdio Cubelles des de feia uns anys. El Llorenç, amb una manera de fer especial i oberta, va ser un dels directors que va estendre més l’emissora al carrer, realitzant programes oberts i de molta amenitat que van aconseguir una gran audiència i participació per part dels ciutadans.

De la seva primera etapa com a màxim responsable de la ràdio –l’any 1991 en vindria la segona, molt breu– podem destacar una gran consecució: l’anhelada instal·lació del radioenllaç, tot i que també va consolidar l’emissió diària iniciada per Xavier Grau.

Conèixer el preu de les falques publicitàries d’aquell període és una dada curio-sa i, a la vegada, ens permet ubicar-nos en el context econòmic que vivia l’emissora. El mes de novembre de 1987 una falca publicitària a Ràdio Cubelles costava 250 pessetes (1,5 €); el patrocini d’un programa de 30 minuts, 500 pessetes (3 €); el pa-trocini d’un programa d’una hora, 800 pessetes (4,80 €); i el patrocini d’un programa de dues hores, 1.500 pessetes (9 €).

Com que les emissores municipals no s’havien legalitzat de manera definitiva, i encara hi havia un buit legal al respecte, val a dir que la publicitat no era una fórmula de finançament del tot correcta. De fet, les ràdios privades van emprendre una forta campanya per intentar anul·lar la llei d’emissores municipals i prohibir que passessin publicitat. Aquella era, però, una reivindicació ridícula, perquè el petit comerç no tenia –ni té– possibilitat d’accedir a la publicitat a gran escala; en canvi, sí que podia anunciar-se a través del seu mitjà de comunicació local, més petit, però econòmic i més proper.


110


Des de sempre hi ha hagut publicitat a la ràdio, ja sigui a través de falques, de patrocinis o intercanvis. Ha estat aquesta una manera d’incrementar el pressupost, d’aconseguir més autonomia econòmica.

A final d’aquell mateix any es va estrenar una nova fórmula directiva que va in-corporar personal responsable el cap de setmana. L’equip directiu, que va funcionar tan sols uns mesos, el formaven Llorenç Aviñó (director), Rosa Maria Bartroli (coordi-nadora del cap setmana) i els tècnics Javier Rodríguez i Àlex Valverde.

instal·lació del radioenllaç

El 9 febrer de 1988, l’Ajuntament, a través de la Comissió de Govern, va aprovar la instal·lació del radioenllaç. Al març es va realitzar el pertinent informe tècnic i es va començar a buscar un punt alt del municipi per ubicar l’aparell. Finalment, es va optar per una zona verda de propietat municipal ubicada al segon sector de la urba-nització Mas Trader, concretament al carrer de Sorolla.

L’espai, però, plantejava el problema de la manca de subministrament elèctric. La instal·lació sectorial s’estava duent a terme, però no es preveia arribar a aquell indret. El 27 de maig el consistori va sol·licitar a la companyia Enher la urgència de l’execució del pas de la línia de manera temporal per dins una parcel·la. Finalment, l’emissor es va situar en una cota de 125 metres; el pal on es va ubicar l’antena tenia 11 metres; i la potència d’emissió era de 50 watts.

Llorenç Aviñó, Javier rodríguez i Xavier Grau feien molt bon equip (Arxiu MT)

111

El dia 1 de novembre de 1988 van finalitzar les corresponents proves de l’aparell emissor. Amb la nova instal·lació es complia la normativa del Pla Tècnic de Telecomu-nicacions i, al mateix temps, se solucionaven els problemes de cobertura a tot el mu-nicipi. Per fi, la ràdio es podia sentir bé no només des de tots els racons de Cubelles, sinó també des de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Sitges.

El radioenllaç va tenir un cost aproximat de 3 milions de pessetes (18.000 €), repartits de la següent manera: l’aparell, de 120 watts, 500.000 pessetes (3.000 €); l’antena, 180.000 pessetes (1.081 €), i la resta (més de 2 milions de pessetes; 12.000 €) es va destinar a les obres: rehabilitació i habilitació de la caseta, servei de connexió de llum i mesures de seguretat.

El 2 de gener de 1988 es van reunir els membres de l’equip directiu de l’emis-sora per fer balanç de la nova fórmula directiva. Un dels punts d’aquella trobada va ser intentar estructurar de nou el Patronat de Ràdio Cubelles de manera definitiva. Aquesta qüestió es va anar arrossegant durant anys i mai es va establir ni posar en marxa de manera definitiva i seriosa.

La reunió sí que va servir per acordar plantejar a l’Ajuntament l’augment del preu de l’hora treballada –després d’estar cinc anys cobrant-la a 250 pessetes (1,5€) van proposar establir-la en 400 pessetes (2,40€)–, i també van demanar per escrit tenir coneixement del pressupost municipal dedicat a l’emissora.

Els col·laboradors Àlex Guerrero, Llorenç Aviñó, Àlex Valverde i Lluís Gómez Buti a l’interior de la caseta del radioenllaç (Arxiu AG)


112


Programació diària definitiva

El 1988 Ràdio Cubelles comptava amb uns 35 col·laboradors, la meitat dels quals eren de Cubelles. Aquest fet va ser de vital importància per a poder emetre, definiti-vament, cada dia de la setmana

La programació va ser possible gràcies a la dedicació del director, dels tècnics i, en una part molt important, dels col·laboradors. Oferir un producte radiofònic digne diàriament significava compromís i més feina per part de tots.

Cal esmentar aquí la feina feta per persones com el Narcís Pineda: “Vaig entrar a la ràdio l’any 1987 de la mà del Llorenç Aviñó i del Javier Rodríguez, i he de confes-sar que sempre m’hi vaig trobar com a casa. Anàvem a l’emissora, no només jo sinó molts altres col·laboradors, moltes més hores que les de programació que ens per-tocaven: hi fèiem tertúlies que a vegades s’allargaven a L’Aliança, fins que tancaven i ens feien fora. No vull citar persones perquè me’n deixaria moltes, però sí que vull dir que durant tots els anys que vaig col·laborar amb Ràdio Cubelles vaig tenir molts directors i directores i amb gairebé tots hi vaig estar fenomenalment bé”. El Narcís va ser, durant molts anys, la persona que es va fer càrrec de la informació esportiva de l’emissora, a més de les retransmissions esportives, tal com expliquem en un altre apartat d’aquest treball.

És digne de destacar l’esforç realitzat per part de molts persones, en la majoria dels casos de manera desinteressada, per aconseguir que Ràdio Cubelles fes un pas

Un nombrós grup de col·laboradors a la teulada de la caseta del radioenllaç (Arxiu AG)

113

tan important com el de l’emissió diària que, a partir d’aleshores, ja no va abandonar mai.

El 21 de març de 1988 és el dia en què es va realitzar la primera emissió de prova de la nova programació diària. S’iniciava així una important etapa. La programació es va posar en funcionament de manera definitiva el 27 de juny 1988.

sergi Gómez substitueix Àlex Valverde

El mes de juny de 1989 l’Àlex Valverde, en aquell moment tècnic del cap de setmana, va decidir posar punt final a la seva etapa de col·laboració amb Ràdio Cu-belles per dedicar-se plenament al negoci familiar.

El va reemplaçar Sergi Gómez, que llavors només tenia 16 anys. El Sergi, que des de l’any anterior col·laborava amb l’emissora, es va introduir dins el món radiofònic de manera singular: “Anava als estudis cada dia, seia en una cadira darrere del tècnic, el Javier Rodríguez, i l’observava amb molta atenció”. La curiositat, la gran capacitat d’aprenentatge i la facilitat per manejar i arranjar els aparells, el van convertir en el candidat ideal per fer-se càrrec de la part tècnica del cap de setmana quan l’Àlex Valverde va marxar.

D’altra banda, el febrer de 1989 es produïa una destacada notícia, en anunciar el Gabinet de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat de Catalunya que el govern català “procedirà a la regulació de les emissores municipals per a la seva tramitació al Parlament”.

Capítol 31

Primera etapa directiva de Lluís Gómez

El novembre 1989, Llorenç Aviñó es va haver d’incorporar al servei militar i el seu lloc al capdavant de Ràdio Cubelles el va ocupar Lluís Gómez.

A diferència d’altres directors, el Lluís no tenia experiència prèvia en el món radiofònic ni periodístic, i tampoc era col·laborador de l’emissora. Així i tot, va ser director durant dues etapes diferents: del novembre de 1989 a l’abril de 1990; i del gener al desembre de 1992, aleshores formant equip directiu amb Xavier Sevilla i Núria Fonoll.

El Lluís no recorda gaires coses del seu pas per Ràdio Cubelles, tan sols que va ser-hi “durant períodes molt curts. Teníem programació diària al matí i a la tarda, de dilluns a dissabte, i diumenge al matí. Hi havia molts col·laboradors, la majoria eren joves de Cubelles, però també bastants estiuejants”.

Com la resta de directors, el Lluís Gómez, a més de la seva feina diària a l’emisso-ra, es va incorporar a l’equip d’El Full de Cubelles i va realitzar diversos articles i repor-


114


tatges. En aquella època també va involucrar-se a la vida cultural de la vila i va formar part del Grup de Teatre del Casal de Cultura en la representació d’Els Pastorets.

Un dels col·laboradors d’aquella etapa va ser la Mercè Hugué, que va estar vincu-lada a Ràdio Cubelles des del 1989 fins al 1992: “Vaig començar col·laborant en El Joc brut, després vaig fer Musicals. També vaig fer el programa Avui és diumenge, subs-tituint la Rosa Maria Bartroli quan ella no el podia fer”. La Mercè, juntament amb la Montse Pineda, va fer els programes Còctel i Fem un cafè?. El 1991 elles dues, el David Estarlich i el Xavier Martínez van dur a antena Els quatre de sempre, un espai setmanal de tertúlia en el qual proposaven un tema i cadascú hi deia la seva.

La Mercè Hugué fa balanç i diu que “són anys de la meva vida que recordo amb molt de carinyo, érem una petita família. Hi havia pocs mitjans econòmics, instal-lacions petites, les novetats musicals arribaven tard... Ja fa anys que no hi col·laboro, però continuo escoltant el 107.5 de la FM”.

desè aniversari de les emUc

L’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya, l’EMUC, va celebrar el seu desè aniversari. En la publicació informativa de l’entitat, La Mòbil, corresponent al desembre de 1989, s’analitzava l’any com a “estrany i contradictori”. El mes de febrer s’havia publicat el “Pla Tècnic de la FM, que donava existència oficial a la regulació tècnica. Era un gran triomf i un premi a la tenacitat i a la constància mai decaiguda de les emissores municipals de Catalunya”.

Però, per sobre de tot, el 1989 es va caracteritzar per un intens conflicte entre les EMUC i la Societat General d’Autors i Editors, l’SGAE, per establir un conveni pel pagament dels drets d’autor. Les negociacions entre les dues parts es van trencar a l’estiu i al setembre diverses emissores municipals van ser portades a judici de-manant el precintat dels seus equips de música. El president de l’EMUC reiterava la seva recomanació als ajuntaments perquè fessin previsió en els seus pressupostos d’unes quantitats a compte per a poder pagar els drets d’autor un cop s’arribés a algun acord amb l’SGAE.

Va ser un moment difícil per a les EMUC, i més si tenim en compte que, una vegada més, i a causa de l’anticipació de les eleccions generals i la dissolució precipi-tada de les Corts, es va ajornar el procés final de legalització: la Llei Reguladora de la Gestió i Control Parlamentari de les Emissores Municipals, quan faltava molt poc per al seu tràmit i aprovació final al Congrés dels Diputats.

La commemoració dels 10 anys va quedar aigualida per tot aquest seguit d’en-trebancs. Malgrat tot, a través del seu butlletí, l’associació es mantenia ferma i reite-rava que les “EMUC no afluixaran en la seva lluita, en el seu esforç, en l’entusiasme per consolidar aquesta forma de comunicació pública local, que encara que trenca esquemes (i n’hauria de trencar més) té tot el dret d’existir, com ens recorden con-gressos, convencions i experts de tot Europa, que estudien amb curiositat i aplaudei-xen aquest fenomen de la comunicació pròxima i participativa”.

SISENA pArt

intrOdUcciÓ de Les nOVes tecnOLOGies

117

Capítol 32

cubelles creix i inicia un canvi definitiu

Cubelles va continuar avançant i ho va fer en tots els aspectes. A principi de 1990 ja quedaven molt enrere la situació i les característiques generals prèvies a la inau-guració de Ràdio Cubelles. Havien passat deu anys i, amb ells, havia tingut lloc un important procés evolutiu, no només de l’emissora, sinó de tot el municipi.

El creixement de la població va començar a ser important i les infraestructures educatives –igual com d’altres– van anar quedant petites. El 1990 es va construir una nova llar d’infants al costat de l’escola Charlie Rivel, que va ampliar-se l’any 1999. El fort increment demogràfic va fer que l’Ajuntament decidís crear-ne una de nova, La Draga, a la zona Bardají.

L’escola Charlie Rivel, per la seva banda, es va anar ampliant a poc a poc. Una de les fites més importants va ser la pista poliesportiva, que va estar acabada el 1991. En Ensenyament, però, el fet més important de la dècada va ser aconseguir, l’any 1997, el compromís de la Generalitat de construir l’Institut d’Ensenyament Secundari. Dife-rents sectors del municipi, des de l’Ajuntament fins a pares i mares, es van mobilitzar per aconseguir la instal·lació, que va entrar en funcionament el curs 2003-2004, i que es va ubicar molt a prop de la zona poliesportiva.

Un altre dels equipaments enllestits en aquesta etapa va ser el nou Centre d’Aten-ció Primària, inaugurat el 1993.

Després de la compra del Castell, l’Ajuntament va fer un concurs de projectes amb la idea de convertir l’espai en un gran centre cultural sota el nom de Centre His-tòric de Cubelles. Finalment, el consistori es va centrar en la rehabilitació de l’edifici i posà aquesta qüestió en mans del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. A més, es va dur a terme una important rehabilitació del nucli antic, inaugurada el setembre de 1998 pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias. Aquell mateix any el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar l’autopista A-16, que enllaça el Vendrell i Barcelona i que passa pel terme municipal cubellenc, on hi ha instal·lada l’àrea de servei. La via havia provocat importants pro-testes, sobretot pel seu traçat que, finalment, no es va canviar.

La dècada dels noranta es va caracteritzar per l’esclat dels balls populars. El 1991, als gegants i als capgrossos s’hi van afegir un grup de diables, dos grups de ball de bastons i la Draga, dissenyada per la ninotaire Pilarín Bayés i feta per Genís Muntaner. Anys després van arribar els panderos, els pastorets i les gitanes. El nou drac, el Via-grot, es va inaugurar per la Festa Major petita de 1998 i el va elaborar la Dolors Sans. Tots els balls populars en van unir en l’Agrupació de Balls Populars, que va ser creada a final de la dècada.

Entre el 1992 i el 1993 es va signar l’agermanament entre Cubelles i Arlès de Tec. De l’activitat cultural d’aquest període també hem d’esmentar la celebració del

SISENA pArt intrOdUcciÓ de Les nOVes tecnOLOGies

118


centenari del naixement de Charlie Rivel, l’any 1996. Entre els actes, van destacar espectacles, taules rodones, exposicions i diverses publicacions.

Un altre dels fets culturals desta-cats va se la celebració del centenari del Cor L’Espiga. A més de fer una cantada commemorativa davant del Castell i acollir la trobada de cors de caramelles, en la qual van participar més de 2.000 persones, es va pre-sentar el llibre Cor L’Espiga, una his-tòria centenària, i la coral va cantar a Montserrat, on va ser rebuda en au-diència pel Pare Abat.

El 1992, l’any dels Jocs Olímpics, la torxa olímpica també va passar per Cubelles. Va ser el 20 de juny i l’Ajun-tament va cedir l’honor de portar-la a Antonio López Martos, per la seva dilatada vinculació a l’esport local. A més, Cubelles va ser subseu dels Special Olímpics i va acollir proves de ping-pong, i el pavelló del Polies-portiu va comptar amb la presència

de la infanta Elena, presidenta d’honor dels Jocs per a disminuïts psíquics. El cube-llenc Xavier Andreu va participar en les proves de natació, en les quals va aconseguir uns bons resultats.

En un altre aspecte, els forts aiguats caiguts el 10 d’octubre de 1994 van provo-car importants danys materials a Cubelles, el més destacat dels quals va ser l’esfon-drament del pont de la carretera general, va fer malbé diverses infraestructures i va deixar diferents zones incomunicades. El gener de 1995 es va inaugurar el nou pont a la carretera i, a la primavera, a Mas Trader. Una de les zones danyades pels aiguats va ser la desembocadura del riu Foix, que es va arranjar el 1999.

L’any 1997 va tenir lloc la celebració de Sant Antoni de Pàdua a l’ermita i la recu-peració del Via Crucis de Divendres Sant. I l’any següent es va organitzar per primera vegada la Diada de la Gent Gran.

La dècada dels noranta va ser, a més, molt important pels treballs d’històrica local que es van publicar: més d’una desena de llibres de temàtica molt diversa, a més de nombrosos quaderns. Alguns d’aquests treballs van sorgir del Premi d’Inves-tigació local Vila de Cubelles, però d’altres van ser elaborats per Joan Vidal i Antoni Pineda, dos noms destacats dins la recerca històrica local.

Javier rodríguez, amb la col·laboració de Sergi Martínez, va fer el nou logotip de l’emissora, a principis dels anys noranta

119

Capítol 33

santi terraza, una nova empenta

Després d’haver-se consolidat i mantingut, Ràdio Cubelles va encetar una dècada, la dels anys noranta, en la qual era necessari resoldre temes importants que, fins aleshores, havien quedat a l’aire. El reconeixement i la contractació de tots els treballadors, l’ampliació de la plantilla, la millora dels equipaments, la introducció inqüestionable dins el món de les noves tecnologies. A més de tot això, calia encarar el procés definitiu de legalització.

De manera progressiva, l’emissora va anar aprovant totes aquestes assignatures que, deu anys després del seu naixement, encara tenia pendents.

El 1990 es va celebrar el novè aniversari amb un sopar que va reunir més de 45 col·laboradors, membres del Casal i el regidor Joan Vidal. Durant l’acte es van lliurar els tradicionals premis Foigras. El guanyadors van ser: Mercè Hugué i Montse Pineda (Musicals); Sergi Martínez i Joan Carles Alexandri (Into the moguda); germans Caballe-ro i Sergi Franch (El gato negro); Abdon Socias (Pole position), Lluís Gómez Buti (No més nits solitàries); Mercè Corbera (Música clàssica); Àlex Valverde (antic col·laborador). Va ser la darrera vegada que es van atorgar aquells premis.

Durant la primavera, en concret al mes de maig, hi va haver nous canvis a la direcció: el sitgetà Santi Terraza, que aleshores només tenia 21 anys i encara estava


Aquesta imatge correspon a la festa d’acomiadament de Santi terraza. Hi apareixen: Xavier Martínez, Neus Adell, Manolo Cisneros, Núria Fonoll, Montse Adell, Àlex Guerrero, Santi terraza, Sergi Gómez, Mercè Hugué i Francesc roig (Arxiu RC)

120


estudiant la carrera de periodisme, va substituir Lluís Gómez. Terraza, que venia de Ràdio Ribes, on era el cap d’informatius, recorda quins van ser els objectius que es va proposar quan es va fer càrrec de Ràdio Cubelles: “Vaig intentar, en la mesura del possible, fer un esquelet de programació convencional; és a dir, intentar realitzar ma-gazines, tertúlies, informació local. És a dir, el que és l’objectiu bàsic d’una emissora municipal. Vaig intentar adaptar a la realitat de Cubelles altres models de ràdios mu-nicipals consolidades com, per exemple, Vilafranca, tot i que limitat als recursos. Vam crear un espai de preguntes als regidors que no sé si després va tenir continuïtat”.

Al número 33 d’El Full de Cubelles, corresponent al mes de juny de 1990, hi apa-regué una notícia titulada “Millores a Ràdio Cubelles”, on s’explicava l’inici d’una nova programació i l’ampliació de la franja d’emissió. A més dels informatius, el mateix Terraza duia a terme un programa magazine que portava per títol El Mirador i que tenia destacats col·laboradors: els periodistes Josep Ramon Ruiz, Rita Marzoa, Joan Carles Lluch i Guillem Mercader; l’escriptora Vinyet Panyella; la filòloga Araceli Albà; el veterinari Puig i Vila, i l’historiador Xavier Miret. Santi Terraza va voler, doncs, donar una certa dosi de qualitat i una forta empenta a l’emissora, però el seu recorregut dins Ràdio Cubelles va ser molt breu: tan sols vuit mesos.

inici del procés de legalització

El Santi va ser el director que va iniciar el tràmit de legalització definitiva de la nostra emissora, tal com en aquella època també van fer la majoria de ràdios munici-pals de Catalunya. Encara que havien passat molts anys des de la creació d’aquestes emissores, la seva situació no era completament legal, de manera que va caldre fer una legislació al respecte. Santi Terraza va participar en algunes reunions a l’EMUC per tractar el tema.

El 23 d’octubre de 1990 el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 263 de regulació del procés de concessió per a la gestió indirecta, per part de les corpora-cions locals, del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. Un decret en el qual, a més de determinar el procediment de concessió d’aquest tipus d’emissores, s’obria el termini de presentació de sol·licituds. Però poc després de la publicació del decret, Santi Terraza va deixar la direcció de Ràdio Cube-lles i el procés de legalització de la nostra emissora va quedar una mica aturat.

El mes de febrer de 1991 l’EMUC feia públic un comunicat sota el títol “La ràdio municipal té dret a viure”, on carregava contra l’escomesa que estava fent la ràdio privada en detriment de les emissores municipals.

En concret, l’ Asociación Española de Radiodifusión Privada va tirar endavant una campanya massiva per fer tornar enrere la llei d’emissores municipals i imposar no-vament la prohibició de la publicitat. L’EMUC, davant la campanya hostil de la ràdio privada, manifestava que la ràdio municipal era “un dret basat en la Constitució, un dret dels ciutadans [...] imprescindible deixar obert el seu finançament a través de la publicitat perquè ni el mateix comerç local no pot accedir a les grans cadenes. [...]

121

És un error de la ràdio privada el pensar que la publicitat que va a la ràdio municipal redueix el pastís. [...] Demanem a la ràdio privada una actitud oberta d’acceptació i col·laboració. [...] Confiem que els diferents grups parlamentaris del Senat donaran la seva aprovació al text aprovat pel Congrés, consolidant així un dels fenòmens de comunicació més genuïns i més progressistes del nostre país, arrelat a cada poble, vila i ciutat, i eina important de l’aprofundiment democràtic”.

Ràdio Cubelles va iniciar el tràmit definitiu per la seva legalització l’1 de juliol de 1994, data en què es va lliurar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicació de la Generalitat el “Projecte tècnic d’emissora de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de gestió indirecta del municipi de Cubelles”, un pro-jecte signat el 30 de maig del mateix any.

La finalitat d’aquella documentació era la descripció tècnica de les instal·lacions i les seves característiques, d’acord amb la normativa vigent. En la memòria presen-tada s’analitzaven qüestions com l’emplaçament del centre emissor, l’alçada de l’an-tena, la potència radiada i la de l’emissor, el sistema radiant, les preses de terra i el parallamps, entre d’altres. La confecció, la tramitació i la presentació el projecte de radiodifusió municipal es van fer a través de Tesis SL Assessoria de Telecomunicació. També hi va intervenir Antoni Garriga Alemany.

curset de ràdio

Un altre aspecte a destacar d’aquella època, en concret de l’estiu de 1990, va ser la posada en marxa d’una iniciativa que encara té continuïtat avui i amb el mateix


Els alumnes d’un dels cursos de ràdio amb la persona que el va impartir, l’Àngels Fuster (Arxiu RC)

122


objectiu: fer créixer el número de col·laboradors. Es tracta del curset de Ràdio. Santi Terraza, l’impulsor del projecte, concreta que “aquell mateix estiu vaig pro-

posar al Joan Vidal, regidor de Cultura, fer un curset de ràdio amb la finalitat de ge-nerar un nou planter de locutors, ja que em feia l’efecte que la ràdio estava un pèl estancada i no hi entraven col·laboradors nous. Per aquest motiu, havia pensat que a través d’un curset podria ser una manera. I va anar bé, perquè recordo que tres per-sones de les que van fer el curset van passar a la ràdio”.

La finalitat d’aquell curs era mostrar aspectes molt generals del món de la ràdio, amb un apartat de teoria i un altre de pràctica. L’edat dels participants al primer curset de ràdio era molt jove, entre els quinze i els setze anys. Després, durant cada estiu i sense cap parèntesi, el curset ha continuat, precisament, per fer arribar la ràdio als més joves, mostrar el seu funcionament intern i captar algun nou col·laborador. Han estat molts els joves que, un cop fet el curset, després s’han anat introduint a la gran família de Ràdio Cubelles i, alguns d’ells, amb gran destresa.

Com que Santi Terraza va deixar l’emissora a finals de 1990, el relleu al capda-vant d’aquest projecte va anar passant de mà en mà al llarg dels anys: per citar algu-nes de les persones que han dut a terme el curset podem anomenar la Núria Fonoll, l’Àlex Pérez l’Àngels Fuster, el Carles Sánchez, el Marc Machado i la Georgina Arcusa. El que no podem precisar és el nombre de persones que durant tot aquest període de temps ha passat pel curset. Només podem dir que han estat moltes.

Capítol 34

celebració del desè aniversari

Santi Terraza va deixar Ràdio Cubelles per ser cap de premsa de l’Ajuntament de Sitges. El seu lloc a la nostra emissora el va ocupar Llorenç Aviñó, que ja havia estat director no gaire temps abans. Ell va ser l’encarregat d’organitzar, amb molt d’èxit i re-percussió, la commemoració del desè aniversari de Ràdio Cubelles, el mes de febrer de 1991.

Prèviament a l’acte de festeig, en un article publicat a El Full de Cubelles el mes de gener de 1991, el mateix Llorenç Aviñó assegurava que el desè aniversari “és un bon moment per a la reflexió i una bona excusa per a encendre la flama del dinamisme local. [...] La ràdio és com és de la mateixa manera que és com és Cubelles. Alguns pensen i poden argumentar que l’emissora podria ésser molt millor, com millor po-drien ésser d’altres aspectes de la dinàmica quotidiana del municipi, i de fet és així. És per tant aquest un moment de dinamització. Ràdio Cubelles, ara com 10 anys enrere sobreviu gràcies a algunes coordinades bàsiques; d’una banda el recolzament eco-nòmic de l’Ajuntament de la vila, el pare de la criatura i l’últim responsable de la casa sigui quin sigui el seu signe polític, i d’altra gent que amb esforç i col·laboració desin-

123


Una imatge de la festa del desè aniversari de l’emissora, celebrada a l’Aliança. Hi veiem, entre d’altres, els germans Xesco i rafa Caballero, Àlex Guerrero i Sergi Franch (Arxiu AG)

Un altre instant de la festa dels deu anys, Josep Miquel Jurado, Àlex Guerrero i Sergi Gómez (Arxiu AG)

124


teressada ha fet funcionar la casa dia a dia al llarg del decenni. [...] La RÀDIO ha estat pedrera de locutors i gent de ràdio i del món de la comunicació”.

El Llorenç va dur a terme la difícil tasca de localitzar aquelles persones que, d’una manera o altra, havien col·laborat i fet possible els deu anys de Ràdio Cubelles. I dels dos centenars de persones que van resultar de la recerca, més de la meitat van voler prendre part en la commemoració. Així, la festa d’aniversari va congregar unes 150 persones a la sala de L’Aliança.

Tots els presents van celebrar de manera senzilla i familiar el desè aniversari de la ràdio al llarg d’un acte que va tenir com a eix transversal la música, interpretada per antics i actuals col·laboradors de l’emissora. De fet, es va aconseguir reunir de nou la mítica Big Band Vuitena Assemblea, que va tocar alguns dels seus temes més emblemàtics. També van pujar a l’escenari Neus Ortiz i Mercè Corbera al piano; Carles G. Guinda i Armando Silvestre, els Jazz Ta Bien i Araceli Albà.

El Full informava que “el moment àlgid de la festa pot situar-se enmig de l’actu-ació de la Big Band cubellenca, quan van pujar a escena els rapers de l’emissora, una formació batejada amb el nom de Javito i Los Depeches que van interpretar un tema especialment compost per a l’ocasió titulat Ten Years Rap”.

La lletra del rap la reproduïm a continuació. Com podem comprovar, repassava prou bé quins havien estat la història i els protagonistes, fins aleshores, de la nostra emissora municipal.

Alguns dels col·laboradors més joves van interpretar el rap del desè aniversari. A la imatge: David Marfil, Xavier planas, Javier i Àlex Guerrero, Javier rodríguez (Arxiu AG)

125

el ten Years rap

Era l’any 81quan el Pineda era l’alcaldemolts encara no havien nascutperò ja sonava la ràdio.

El Tejero amb la pistola acollonia els parlamentaris,i a les golfes de l’Ajuntaments’escoltaven els primers comentaris

Ràdio Cubelles, la veu del Foix,quan l’escolto em torno boig.

Només sonava el cap de setmana,era cutre i encara ho és.El Campillo l’escoltavai la penya s’enrotllava més.

La Pilar era una hipiS’ho muntava de legal.Reunions i actes. Quin rotllo!,i el Pufa muntava el sidral.


Un rastafari que es deia Iui un penjat com el Llomparts’enrotllaven a l’entrellumcom autèntics professionals.

I la penya s’ho fa bé amb l’estudi Qbyes.Aquest és un rap impertinent,però és guai i sona OK!


Mira el Guindas va torrati el Carrillo al·lucinat.El Tito diu que punxa jazz,i alguns es fan un mai.

Algunes ties amb davantera fan programes de primera.Aquesta ràdio està tope béi la nena em lligaré.


Del cent dos ens fan pirar i ens col·loquen molt més lluny.Lluís del Olmo està contenti nosaltres passem!

Aquest rap s’està acabant perquè ja estic agobiat.Sou l’hòstia per estar aquí,d’aquí a 10 anys tornarem.


És OK! És all right!Visca la mare que ens va parir.Ràdio Cubelles, la veu del Foix,quan l’escolto em torno boig.


126


L’adéu de Javier rodríguez i Llorenç aviñó

Poc després de la celebració del desè aniversari, van retirar-se de l’emissora tant el director, Llorenç Aviñó, com el tècnic, Javier Rodríguez.

Aviñó va marxar amb una certa recança i encara avui ell considera “que en la seva darrera època a Ràdio Cubelles no se’l va tractar correctament. D’aquell temps, però, diu que en conserva bones amistats i bons records”. Llorenç Aviñó va deixar Ràdio Cubelles però no pas la professió. Des de llavors ha continuat vinculat al món del periodisme.

La segona persona que va anar-se’n en aquell període va ser el mític tècnic Javier Rodríguez. Durant anys, ell es va convertir en una peça clau, en un referent, en l’ànima de Ràdio Cubelles: “Vaig sortir a final de 1990 molt a pesar meu, però reconec que també una mica esgotat de la mena de rutina i la falta d’incentius dels darrers anys. Just en aquells moments es començava a normalitzar, per fi, la situ-ació laboral dels responsables de la ràdio. Fins aleshores només estava contractat el director, mentre que els tècnics cobràvem per les hores corresponents a hores d’emissió. Jo vaig prendre la decisió de dedicar-me plenament a l’empresa gràfica que vam obrir el meu pare i jo i deixar la ràdio just abans que em contractessin. El meu comiat oficial va ser el desè aniversari”. Efectivament, no va ser fins a mitjan 1991 que l’Ajuntament va contractar, a més dels directors de l’emissora, els tècnics, que fins llavors havien cobrat per hores.

A la ràdio, el Javier era d’aquelles persones que sempre tenia un comentari a punt, sempre constructiu, sempre amable. Era el puntal de l’emissora, disposat a tre-ballar de valent per fer que el producte que sortís per antena fos el millor possible. Amb la seva marxa es va tancar un cicle a Ràdio Cubelles.

Sergi Gómez, col·laborador des de final de 1988, va ser qui va substituir Javier Rodríguez en el càrrec. Aleshores era molt jove, però va ser el primer tècnic que va comptar amb les mateixes condicions laborals que el director. Director i tècnic eren les dues úniques persones que tenien contracte i cobraven un sou. Els col·laboradors, que completaven la veritable plantilla de treballadors de la ràdio, continuaven assis-tint a l’emissora amb grans dosis d’altruisme i d’il·lusió, intentant que el 107.5 fos un punt de referència entre els cubellencs.

Quan el Sergi va passar a ser el màxim responsable tècnic de l’emissora, tenia com a tècnics de suport el Javier Guerrero, el David Marfil i el Dani Vicedo, entre altres.

Dins aquell marc de canvis, el 29 de maig de 1991 van tenir lloc eleccions mu-nicipals. Dels tres partits que s’hi van presentar –Centre Democràtic i Social, l’Entesa per Cubelles i Convergència i Unió– només van aconseguir representació els dos darrers, repetint la xifra de nou i dos regidors, respectivament. El panorama polític continuava igual i el regidor responsable de l’emissora seguia essent Joan Vidal.

127

La breu etapa directiva de Joaquim micó

El mes de juliol de 1991, després de l’adéu de Llorenç Aviñó, Joaquim Micó es va responsabilitzar de l’emissora. Des de feia un any, formava part de grup de col-laboradors i elaborava, amb Lleonard Parera, un programa de cinema titulat La jungla d’asfalt: “Vam retransmetre dos anys seguits la cerimònia dels Òscar per la ràdio. Teníem un monitor de televisió a l’estudi que ens permetia veure tot el que succeïa i a partir d’aquí fèiem comentaris i n’explicàvem mil detalls. Van ser dues nits èpiques, uns programes molt especials”.

Com a anècdota del poc temps que el Joaquim va dirigir Ràdio Cubelles, recorda “el dia que una tempesta va fer caure l’antena i el Sergi Gómez, que era el tècnic, i jo vam intentar redreçar-la posant en perill la nostra integritat física. Al final vam acabar telefonant un grup de tècnics especialistes. No ens vam matar perquè Déu no va voler”.

Sis mesos després d’haver arribat al càrrec, el desembre de 1991, el va aban-donar per un motiu molt clar: “els desacords que hi havia amb la línia que portava l’Ajuntament envers l’emissora. Em pensava que el consistori hi hauria abocat més mitjans, em pensava que hi hauria més pressupost. Era conscient que es tractava d’una emissora petita, i amb limitacions, però també em pensava que hi hauria dota-cions i la manca d’aquestes era remarcable”.

Capítol 35

equip directiu i millores a càrrec dels treballadors

A principis de 1992, amb la coordinació de l’emissora vacant, Lluís Gómez es va reincorporar al capdavant de Ràdio Cubelles. Però tan sols uns mesos més tard, en no poder compaginar els estudis i la feina, l’Ajuntament va arribar a un acord amb el ribetà Xavier Sevilla per tal que s’afegís a la tasca de direcció.

El Xavier feia molts anys que col·laborava amb Ràdio Ribes i va arribar a Cubelles recomanat per un dels anteriors directors, Santi Terraza. A partir de llavors es va esta-blir el que es va anomenar un equip directiu: Lluís Gómez es feia càrrec dels matins, Xavier Sevilla de les tardes, Sergi Gómez n’era el tècnic i el cap de setmana era cobert per Núria Fonoll i Javi Guerrero, aquest darrer a la part tècnica. Més tard, Lluís Gómez va deixar l’emissora per anar a estudiar un màster de dret a l’estranger, de manera que l’equip directiu es va veure reduït a una persona menys. La resta de membres es van mantenir.

L’onzè aniversari es va voler celebrar de manera una mica diferent i la idea no va sortir del tot bé: l’1 de maig de 1992 va tenir lloc un concert de rock al Poliesportiu on


128


van participar dues formacions: Los Albertos i Transfussion, primer i segon classificats en un concurs de rock de les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès. Hi va haver poquíssima assistència de públic, tot i que els preus eren populars.

els nous indicatius de l’emissora

El dia 6 de juny es van estrenar nous indicatius i noves sintonies a l’emissora. Fins aleshores sempre s’havia optat per una fórmula més casolana, utilitzant músiques d’algun disc. Podem citar, per exemple, l’indicatiu de mitjan dels vuitanta fet amb una de les cançons instrumentals de la Companyia Elèctrica Dharma. Sobre aquella melodia s’hi podia escoltar l’eslògan Ràdio Cubelles. Quan tu vulguis. Un altre de les sintonies, de final dels vuitanta i principi dels noranta, va fer-se amb una melodia del grup Level 42. Aleshores, la veu del tècnic Javier Rodríguez indicava el nom de l’emis-sora i el dial: Ràdio Cubelles, 107.5.

Aquell cop, però, el procés es va professionalitzar una mica. Va ser la primera vegada que Ràdio Cubelles va tenir una melodia pròpia, i cantada. El músic sitgetà David Chamorro va compondre una tonada expressament per a la nostra emissora i, a partir d’ella, un seguit de sintonies per a informatius, musicals, i, també, per a la franja de programes de nit. La característica principal d’aquell conjunt d’indicatius és que eren cantats. La jove cantant, també sitgetana, Glòria Freixes, hi va posar la seva magnífica veu. El Full de Cubelles assegurava que era “un salt qualitatiu perquè la música era pensada i creada exclusivament per a Ràdio Cubelles”.

Mercè Hugué i Montse pineda van fer diversos programes (Arxiu AP)

129

Aquells indicatius es van enregistrar en un estudi de gravació de Barcelona una llarga i intensa tarda de principi de l’estiu de 1992. Núria Fonoll ho recorda: “La Glòria tenia una veu fantàstica, però va haver de cantar Ràdio Cubelles mil vegades. Cap al final de la tarda la veu se li va ressentir, se li va fatigar. Mai abans havia pensat que enregistrar una cosa així costés tant. Per a nosaltres, els treballadors i col·laboradors de la ràdio, aquell conjunt d’indicatius eren tot un esdeveniment: ens ajudaven a professionalitzar l’emissora, a fer més digna la nostra feina. A l’hora de fer els infor-matius, per exemple, era fantàstic poder dir els titulars sota una música adequada i que seguia la línia melòdica de totes les altres sintonies. Era una tonada que, deguda-ment barrejada i arranjada, va donar una línia d’unitat a l’emissora. Els nous indicatius van ser molt ben rebuts per part de tots els col·laboradors i dels oients. Molta gent em preguntava qui era la noia que cantava”.

els treballadors inverteixen en l’emissora

A final de 1992 els treballadors de Ràdio Cubelles van protagonitzar un gest sense precedents. La ràdio es trobava en una etapa d’estancament i es va decidir actuar. Com que l’Ajuntament ja havia anunciat que el pressupost d’aquell any no donava per a gaire, els treballadors –aquelles persones que cobraven– es van reunir i van decidir que la ràdio necessitava un seguit de millores i inversions.

Àngels Fuster i Laura Díaz, molt joves, en una pausa del magazine Pas a Pas (Arxiu RC)


130


Mai abans, i mai després, ha passat res de semblant. Es pot dir que aquell va ser un gest únic, un acte d’estima cap a l’emissora. Els directors, Xavier Sevilla i Lluís Gómez; els tècnics, Sergi Gómez i Javier Guerrero, i la responsable del cap de setma-na, Núria Fonoll, van renunciar als sous de dos mesos per poder millorar l’equipa-ment de l’emissora.

En el Projecte de Millores Tècniques presentat a l’Ajuntament, els responsables de la ràdio qualificaven la situació de “greu perquè durant anys no s’ha invertit ni en equips, ni en infraestructures ni en serveis. Això vol dir envelliment dels equips i ha suposat una pèrdua de qualitat. Per altra banda, les emissores municipals més pròxi-mes han augmentat la seva potència i es produeixen problemes de recepció fins i tot al mateix municipi”.

L’objectiu del projecte era millorar els equips, arribar a tothom i fer-ho amb més qualitat a la programació. Els càlculs econòmics van ser: 459.500 pessetes (2.761,65 €) dels sous; 300.000 pessetes (1.803,03 €) del pressupost municipal d’aquell any; 57.500 pessetes (345,58 €) que hi havia del compte de la ràdio. Amb el total podrien comprar una taula de so nova i passar l’antiga a l’estudi de gravació, augmentar la potència sense substituir tot l’equip emissor, sinó només l’etapa final de potència, micròfons i auriculars nous.

Aquest era l’aspecte que tenia el control central dels estudis als anys noranta (Arxiu RC)

131

A més de cedir el seu sou de dos mesos, ells mateixos van fer el disseny del nou mobiliari, van fer tallar fustes a mida i amb una mica de manya van fer els mobles nous de l’estudi central, del de gravació, de la discoteca i del despatx. Es va suspendre la programació de dilluns a dijous i només s’emetia els divendres, els dissabtes i els diumenges. Entre setmana, els treballadors es dedicaven a fer les reformes: muntar el mobiliari i els nous equipaments de manera desinteressada.

Era com una brigada de fusters, lampistes. Així ho recorda Xavier Sevilla: “Vam comprar les fustes, de conglomerat negre, i després de dibuixar-hi les diferents peces dels mobles, les vam tallar i muntar. Un dels fets que més tinc present és la renovació de l’estudi petit, des d’on ja es feien alguns programes. Però amb les petites obres va quedar còmode i pràctic per fer autocontrol i gravacions. Vam efectuar un canvi amb les taules de so: l’antiga, la que hi havia a l’estudi principal, la vam passar a l’estudi petit, i per a l’estudi gran en vam comprar una de nova”.

Amb els estudis reformats i amb les millores tècniques realitzades, Ràdio Cube-lles va iniciar una nova etapa, amb l’espai i el material degudament renovats. Pel que fa a l’estudi número 2, en desús des de feia diversos anys, va passar a ser un petit magatzem de l’emissora on s’acumulaven discos, cintes i l’arxiu.

Xavier Sevilla rememora el seu pas per Ràdio Cubelles amb una certa enyorança: “Jo m’ho passava molt bé perquè feia una feina molt agraïda i estava en contacte amb molta gent. Ens fèiem un fart de treballar i, en canvi, no cobràvem gaire. La ve-ritat és que no ho fèiem pels diners que ens pagaven, sinó perquè allò ens agradava i hi estàvem a gust. Recordo que jo em preparava molt el programa magazine que feia a les tardes, tres o quatre hores abans, i quan acabava començava a enllestir el del dia següent”.

El mes de novembre d’aquell any, Ràdio Cubelles va participar en la Fira de No-vembre de Vilanova i la Geltrú, que s’havia recuperat un any abans. L’Ajuntament vi-lanoví va oferir un estand a l’emissora i els seus responsables van creure interessant assistir-hi, sobretot com a activitat de promoció. L’estand de Ràdio Cubelles, que va voler representar un petit estudi, estava situat a la plaça de la Vila, al costat d’altres ràdios de la comarca.

De la programació d’aquell període podem destacar un dels primers programes sobre medi ambient que es van fer a l’emissora: Ona verda. El feien el Gori, l’Eva i la Mercè Hugué. La Mercè explica en què consistia l’espai: “Parlàvem del medi ambient, de les associacions ecologistes, de les seves activitats, de les espècies protegides, del reciclatge. Teníem contacte amb el grup per la protecció ambiental Flor de Foix de Cubelles”. L’Ona verda coincidia amb el despertar entre la societat de la importància de respectar i cuidar l’entorn.


132


Capítol 36

neus adell: la direcció torna a mans d’una dona

El mes de novembre de 1993, Xavier Sevilla va marxar i el màxim control de l’emis-sora el va agafar Neus Adell, col·laboradora des de feia diversos anys. Fins aleshores, dins la història de Ràdio Cubelles, Pilar López havia estat l’única dona que s’havia fet càrrec de la direcció. Amb la incorporació de Neus Adell, el comandament va passar de nou a mans d’una dona.

Malgrat el canvi, es va mantenir la figura de l’equip directiu, que va quedar es-tablert de la següent manera: Neus Adell com a directora, Sergi Gómez com a cap tècnic i Núria Fonoll com a responsable dels caps de setmana.

L’ingrés de Neus Adell al capdavant de la ràdio va coincidir amb l’anunci de di-missió d’Isidre Piñol, que havia estat alcalde de Cubelles des del 1983. Piñol va renun-ciar de manera irrevocable al·legant motius de salut. Joan Vidal, segon tinent d’alcal-de i regidor de Cultura, va ocupar el càrrec vacant. Des de final de novembre de 1993, Vidal va actuar com a alcalde accidental i la seva designació definitiva com a alcalde va tenir lloc en el Ple del 13 de gener de 1994. Va continuar fent-se càrrec de l’àrea de Cultura i, per tant, seguia essent el responsable polític de Ràdio Cubelles.

Neus Adell, que va ser directora de la nostra municipal en un segon període –des de l’any 2000 fins al 2003– no recorda amb gaire nostàlgia el seu pas per la nostra emissora municipal i ha declinat fer memòria sobre com va viure l’experiència. Podem dir, però, que va ser una directora que es va saber moure molt i va impulsar programes de participació i espais emesos des de fora dels estudis.

El febrer de 1994, Ràdio Cubelles va celebrar el seu tretzè aniversari amb dos actes bàsics: per una banda el tradicional sopar de col·laboradors, on van prendre part una trentena de persones, i per altra banda, amb l’emissió programes especials sobre la història de l’emissora i els fets que envoltaren el 23 de febrer de 1981.

El 28 de maig de 1995 van tenir lloc unes noves eleccions municipals que, aquest cop sí, van canviar el panorama polític local i van evidenciar la fragmentació de la vida política del municipi. L’Entesa va continuar essent la força més votada, però va perdre la majoria absoluta: va obtenir cinc regidors; Convergència i Unió en va acon-seguir dos i tres formacions més van adquirir, per primera vegada, representació al consistori cubellenc. Aquestes van ser Iniciativa per Cubelles, dues regidores; el Partit Socialista de Catalunya, un regidor, i el Partit Popular, un altre regidor.

Amb la pèrdua de la majoria absoluta de l’Entesa, després dels sondejos habitu-als amb tots els grups, va formalitzar un pacte amb el PP uns quants mesos després de les eleccions.

Joan Vidal, que va ser escollit alcalde, va decidir continuar alternant les tasques d’alcaldia amb les de regidor de Cultura. La ràdio continua tenint-lo a ell com a polític

133

de referència. Des de la seva obertura, el 1981, per l’emissora només havien passat tres regidors: Joan Amorós, Ramon Gómez i Joan Vidal.

Vidal explica que mentre ell va ser el responsable polític de l’emissora va deixar fer bastant: “No em posava amb la feina que feien. Només els precisava que la seva tasca (la del director) incloïa passar informació escrita per al Full i, per tant, col·laborar en la realització de la revista, i també que a l’emissora hi havia d’haver un percentatge elevat de programació en català. Per cert, mai vaig tenir problemes perquè tots els directors i directores que hi ha haver van ser molt sensibles amb aquest tema”.

Capitol 37

núria fonoll, prioritat per la informació

El mes d’octubre de 1995, Neus Adell va optar per deixar la direcció de l’emissora i en va agafar el control la Núria Fonoll, fins aleshores responsable del cap de setma-na i col·laboradora de la ràdio des de 1989. De fet, es va produir una mena d’intercan-vi de responsabilitats: la Neus va passar a ocupar-se del cap de setmana i la Núria, de la direcció global.

L’objectiu principal que es va marcar la Núria quan es va fer càrrec de l’organitza-ció general de l’emissora, segons explica, va ser reforçar la informació, en tots els seus

Neus Adell amb els col·laboradors David Escardó i Oriol parreño (Arxiu RC)


134


àmbits: “Feia un informatiu diari de 30 minuts al migdia, que es repetia a la tarda. A final de setmana també feia el Cubelles Actualitat, un programa iniciat el 1990 que va passar a ser un complet resum d’informació local d’una hora de durada que s’emetia els divendres al vespre i els dissabtes al matí”.

La Núria reconeix que ho tenia difícil a l’hora de fer els informatius, i més tenint en compte que només treballava mitja jornada; per això li van anar molt bé les pres-tacions socials substitutòries que es van fer a l’emissora: “Recordo el Lolo Garcia, l’Al-bert Freixas, el Xavier Martínez o el David Puerto. Tots ells van fer la Prestació Social a la ràdio i jo em recolzava molt en ells. No tenia gaire temps i m’ajudaven a cobrir alguns actes, els plens, a fer els esports. Sempre vam funcionar una mica així, fent les coses entre tots”.

Dins la mateixa línia d’impuls de la informació local, Ràdio Cubelles va encetar, l’any 1998, el Parlem de política, un programa mensual que, cada trimestre, organit-zava en directe un debat de dues hores sobre qüestions relacionades amb la vida política local. En l’espai hi participaven totes les forces polítiques amb representació a l’Ajuntament. Entre altres temes, en aquests debats es va tractar el Pla General d’Or-denació Urbanística, l’ensenyament a Cubelles i l’estat de la hisenda municipal.

Un altre dels aspectes que va voler potenciar la Núria Fonoll van ser les retrans-missions esportives. Des de feia un temps, a través de l’emissora es podien seguir

Núria Fonoll, Sergi Gómez i Neus Adell van formar equip directiu (Arxiu RC)

135

alguns dels partits de Tercera Regional del Club de Futbol Cubelles, però a mitjan dècada dels noranta es van passar a narrar tots de la mà de Xavier Martínez, qui poc després comptà amb l’ajuda d’Anna Morcillo. A les retransmissions esportives hi de-diquem un capítol dins l’apartat “Alguns dels programes més destacats”.

La ràdio també va involucrar-se en diferents festes locals, com ara la de la Verema. Han estat diverses les ocasions que l’emissora ha ubicat un estand en aquest esdeve-niment informant i retransmetent en directe els diversos actes de la programació.

retransmissió dels plens

També en aquell període es van començar a retransmetre alguns dels plens de l’Ajuntament, no tots, sinó els que es consideraven més interessants. La Núria assegu-ra que s’utilitzava, a falta d’una unitat mòbil, tecnologia molt rudimentària: “Només retransmetíem aquells plens que trobàvem més importants i fèiem aquella restricció per la complicació que ens comportava. La fórmula emprada era d’allò més rústica. Enllaçàvem els estudis amb l’edifici de l’Ajuntament a través d’un cable que enfilà-vem per fanals, arbres i façanes perquè no molestés ni dificultés el pas de vianants i vehicles. Un cop arribat el cable fins al saló de plens, el tècnic, Sergi Gómez, s’encar-regava de fer possible la retransmissió. No cal oblidar les hores que ens hi passàvem, abans i després dels plens, per desplegar i plegar el cable”.


Sopar del quinzè aniversari, l’any 1996. Hi veiem: Joan E. Vidal, Víctor Carbonell, Francesc Adell, Oriol Julià, Sergi Gómez, Narcís pineda, Núria Fonoll, Joan Vidal, Neus Adell, Montse Mercadé, Marta Villalta, David Escardó, Mònica Fuster, Joan M. Dalmau, Oriol parreño, Jeroni Iturat, Àngels Fuster, ramon Batista, Xavier Brotons, Gerardo Crispín (Arxiu RC)

136


Aquell procés també es va utilitzar en el debat per les eleccions de 1999 que es va fer a la sala de L’Aliança. L’adquisició de la unitat mòbil, l’any 2000, va permetre fer programes i retransmissions des de llocs apartats dels estudis amb molta més como-ditat i eficàcia. En definitiva, de manera més professional.

Malgrat que a la dècada dels noranta moltes emissores municipals, les que dis-posaven de més recursos, van començar a introduir les noves tecnologies en el seu funcionament diari –amb tots els avantatges que això significava, tant a nivell tècnic com humà– Ràdio Cubelles anava molt enrere en aquest aspecte. El 1990 encara s’utilitzava el Revox de manera habitual i no va ser fins a l’any 1998 que es va poder disposar del primer ordinador.

A començament d’aquella mateixa dècada també es va comprar el primer repro-ductor de discos compactes, de manera que a partir de llavors la música que s’adqui-ria era a través d’aquell format. Així i tot, encara es punxaven molts discos de vinil, però cada vegada menys. A poc a poc la nostra emissora va anar accedint a aquestes noves tecnologies, però no sense costar-li molt.

Llicorella amb tot el món

Fruit de l’esperit inquiet de la Neus Adell, l’any 1996 va sorgir el programa Lli-corella amb tot el món, un espai ideat per ella i realitzat gràcies a la col·laboració del recordat restaurant Llicorella.

L’exjugador del Barça José Mari Bakero va ser un dels protagonistes del programa Llicorella amb tot el món l’any 1998, amb ell: Sergi Gómez, Joan Vidal, Miquel Adrià, Neus Adell, Antoni pineda, Sergi Sol i Narcís pineda (Arxiu AP)

137

El programa s’enregistrava un cop cada mes a l’esmentat restaurant –avui de-saparegut– després de gaudir d’un bon dinar. El Llicorella amb tot el món, un títol inspirat en el logotip de Cubelles, s’allargava 60 minuts i era, bàsicament, un espai de tertúlia on compartien conversa convidats, diferents periodistes de la comarca i, de vegades, Miquel Adrià, propietari del restaurant.

Els convidats que es van buscar van ser, la majoria, protagonistes força coneguts de diferents àmbits de la societat. Podem destacar els humoristes Hermanos Calatra-va; el periodista Enrique Rubio; el jugador de futbol José Mari Bakero; membres del grup musical Ja t’ho diré; Paulina Schumann, filla de Charlie Rivel i artista de circ, a més dels alcaldes de la comarca.

Un dels programes que va tenir més ressò va enregistrar-se el 1998 i va tenir com a protagonista José Mari Bakero, exjugador del Futbol Club Barcelona. Una estona abans de dirigir-se al restaurant, Bakero va ser rebut a l’Ajuntament per l’alcalde, Joan Vidal. Durant la recepció, la qual va ser senzilla i es va allargar escassos minuts, Vidal li va fer lliurament d’una placa com a record i va firmar al Llibre d’Honor de l’Ajuntament.

introducció de noves tecnologies

El 1996 es va poder disposar del primer minidisc, és a dir, d’un enregistrador de so digital. Aquella adquisició, que va ser tot un esdeveniment, va significar un gran avenç. Per una banda, la qualitat sonora obtinguda era molt més que la d’una cinta de casset. Encara que sembli increïble, fins al 1996 Ràdio Cubelles encara funcionava amb cintes per passar espais enregistrats, entrevistes o talls d’informació.


El Llicorella amb tot el món també va reunir tots els alcaldes del Garraf l’any 1996: Sergi Gómez, Xavier Grau, Joan E. Vidal, Jordi Morera, Salvador Becerra, Neus Adell, pere Ju·nyent, Miquel Adrià, Xavier Garriga, Joan Vidal, Joaquim Mas, ramon Francàs (Arxiu AP)

138


D’altra banda, amb el minidisc, la feina va esdevenir més senzilla, més exacta, més agradable. La Núria Fonoll, directora en aquell període, recorda que llavors “es va acabar la imatge de desenes de cintes sobre la taula. Una cinta per cada sintonia o indicatiu; una cinta per cada tall de veu que calia posar als informatius; una cinta per a cada falca publicitària. A més, calia estar constantment atent per si la cinta s’engan-xava o no sonava prou bé; per si s’acabava perquè no se sabia exactament si faltava un o cinc minuts per al final del programa... Amb l’entrada del minidisc també va acabar l’època de rebobinar”.

Cal tenir en compte que els aparells treballaven cada dia, set dies a la setmana, i que passaven per moltes mans. A principi dels noranta eren gairebé tots els col-laboradors que havien après a fer autocontrol en els seus espais, de manera que el desgast dels aparells era encara més gran. L’enregistrament de programes amb el mi-nidisc va agilitzar el treball i va augmentar la qualitat de l’emissió. Anys després, però, amb la informatització total de l’emissora, el minidisc també va passar a la història.

A principi de 1999, i després de molts anys efectuant la mateixa demanda quasi de manera constant, finalment es va instal·lar aire condicionat als estudis de Ràdio Cubelles. Cal apuntar que l’espai que encara avui ocupa l’emissora, al pis superior del Casal de Cultura, es troba sota teulada, de manera que, quan no hi havia cap sistema de refrigeració ni calefacció, a l’hivern el fred calava fort i, a l’estiu, la calor era insu-portable.

Capítol 38

creació del concurs de contes

El 1997 es va convocar per primera vegada el Concurs de Contes de Ràdio Cube-lles. La idea va sorgir del programa Pas a pas, que presentaven les germanes Àngels i Mònica Fuster. Des de 1997 fins a 2001 el concurs es va fer al voltant de les dates de Nadal i estava adreçat a un públic infantil i juvenil. La temàtica de les narracions era lliure, però hi havia un premi especial al millor conte relacionat amb Nadal.

El concurs de contes no va introduir la categoria d’adults fins a la cinquena edició, i va ser precisament aleshores quan es va consolidar el projecte. Va rebre el suport institucional que es mereixia i que necessitava i, a més, va ser batejat amb el nom de Víctor Alari, en record de qui va ser primer director de l’emissora i destacat escriptor. Àngels Fuster explica que a partir d’aleshores “el concurs va créixer en nombre de participants i va introduir nous premis especials que aniran canviant en cada edició: vila de Cubelles, Victor Alari, 20 anys de Ràdio Cubelles, Charlie Rivel, Immigració i solidaritat, 25 anys de Ràdio Cubelles, etc”.

A proposta de la Comissió que preparava l’organització dels actes del 25è aniver-sari de l’emissora, un any abans de la seva celebració es va proposar ampliar el certa-

139

men literari amb la introducció del premi únic de poesia. El primer any es va establir una sola categoria d’adults, però l’any següent, amb la celebració del desè Concurs de Contes de Narració Breu Víctor Alari, el premi únic de poesia es va ampliar a les categories infantil i juvenil.

A principi del 2001 es va publicar el primer recull de contes del Concurs de Contes de Ràdio Cubelles. Se’n van editar 500 exemplars en un format força econòmic. El lli-bret aplegava els contes guanyadors en les diferents categories, des del 1997 fins al 2000, amb el tema comú de Nadal.

José Manuel Ardila, regidor de Comunicació d’aquell període, assenyala que “vam creure convenient i necessari recollir els contes i ho vam fer”. En el pròleg d’aquell recull, Ardila apuntava que “quan els organitzadors del Concurs de Contes ens van fer saber el desig que tots tenien de poder publicar els contes premiats, vam pensar en la sort que tindrien aquests joves. No és gens fàcil concórrer a un concurs de contes on s’hi pot presentar molta gent, guanyar-lo i a més poder veure’l recollit en un llibret”.

Fins ara s’han publicat tres llibres que recullen els contes i les narracions premi-ades a les deu primeres edicions i que han comptat amb la col·laboració de diversos il·lustradors de la localitat.

músics i música en català

Als anys noranta, en ple auge del moviment del rock català, les formacions mu-sicals del país acostumaven a promocionar els seus treballs discogràfics a través de les emissores municipals. Un exemple d’aquest fet va tenir lloc el 7 de novembre de


Aquestes són les portades dels reculls del concurs literari que organitza ràdio Cubelles i que porta el nom del primer director, Víctor Alari

140


1997: dos dels membres del grup Sopa de Cabra, Francesc Lisicic i Josep Thió, van visitar els estudis per Ràdio Cubelles per divulgar el disc La nit dels anys. Va ser tot un esdeveniment, ja que després de l’entrevista, emesa en directe, fins als estudis del carrer Colom s’hi van acostar desenes de persones que van aconseguir, a més d’autògrafs, fer-se fotos amb els músics i xerrar-hi una estona. Aquesta és una de les virtuts d’una emissora petita: la proximitat, el contacte directe entre un cantó i l’altre del micròfon.

D’altra banda, arran d’un dels programes Llicorella amb tot el món, el grup de Ciutadella de Menorca Ja t’ho diré es va brindar a col·laborar en la celebració del dissetè aniversari de Ràdio Cubelles. Es va organitzar un concert a la sala de L’Ali-ança, el 28 febrer 1998. Els músics van actuar només a canvi del que s’arreplegués amb la venda d’entrades. A l’acte, que estava obert a tothom, hi van assistir unes dues-centes persones.

El concert es va repetir l’any següent, el 27 febrer 1999, també a L’Aliança. El grup No’nem bé, de Vilanova, va ser el teloner dels Ja t’ho diré. La participació del públic, tot ell molt jove, va tornar a superar les 200 persones.

Una de les anècdotes que recorda la Núria Fonoll està relacionada amb els dies de tempesta: “Quan feia una tempesta ja ens podíem preparar. Saltaven els diferen-cials de l’emissor i calia anar a Mas Trader a aixecar-los de manera manual. Era molt empipador perquè hi havia dies que, un cop havíem arribat de nou a l’emissora, tor-baven a saltar. A mi em feia patir la imatge de poca professionalitat que donàvem en moments com aquell. Tenia la sensació que tota la feinada que fèiem per a oferir bona informació i bons programes quedava feta malbé per fets com aquell”.

Les col·laboradores Núria Fonoll, Mònica Fuster i Àngels Fuster amb dos dels membres del grup musical Sopa de Cabra als estudis locals l’any 1997 (Arxiu RC)

SEtENA pArt

Pas a La reGidOria de cOmUnicaciÓ

143

Capítol 39

cubelles, una nova realitat

Ràdio Cubelles va afrontar el canvi de dècada i de segle en un context que es va caracteritzar per una transformació en tots els àmbits: demogràfic, polític i social.

L’any 2000 va començar a disparar-se la població i, en quatre anys, el padró va créixer un 47%. Dels 6.484 habitants que Cubelles tenia al 2000, es va passar als 9.549 del 2004. L’augment va ser degut al fet que molts ciutadans de la ciutat de Barcelona i la rodalia van traslladar fins a Cubelles la seva primera residència, molt més assequi-ble econòmicament, juntament amb el fet que la vila els oferia una millor qualitat de vida i, a la vegada, una excel·lent xarxa de comunicació amb la ciutat.

L’increment de la població va obligar el municipi a créixer i a prosperar en tots els aspectes: la llar d’infants La Draga, que va ser inaugurada el 2001 per Jordi Pujol en la que va ser la seva segona visita oficial a Cubelles –comptant la inauguració de l’auto-pista– va quedar petita tan sols un any després, de manera que es va haver d’ampliar. I el 2004 es va construir la segona escola de primària al costat de La Draga, al sector Bardají. Al mateix temps, es va fer el nou menjador de l’escola Charlie Rivel.

Altres obres importants del període van ser la nova oficina de correus, que va passar, l’any 2002, dels 15 als 146 metres quadrats, a més d’ampliar horari i personal, i l’entrada en funcionament, aquell mateix any, d’una nova deixalleria municipal. El 2004 es va construir el Centre Cívic, sota el Castell; el 2005 la Policia Local es va traslla-dar a unes noves dependències ubicades al sector Bardají. El maig de 2003 va entrar en funcionament l’autobús urbà de Cubelles, amb dues línies: Mas Trader, Corral d’en Cona i nucli urbà; i zona Marítima i Clot del Bassó.

SEtENA pArt Pas a La reGidOria de cOmUnicaciÓ

El tercer logotip de l’emissora era un restyling de l’anterior, però en ell ja hi constava la nova regidoria de Comunicació

144


L’Oficina Municipal de Turisme i el museu Charlie Rivel Hall es van traslladar a l’edifici del Castell l’any 2001; i el 2003, a través d’un conveni amb la Diputació, van començar les obres de restauració de la façana d’aquest edifici. Precisament, aquell any la forta intensitat de la pluja va causar importants desperfectes al mur del Castell, que es va haver d’enderrocar.

En l’aspecte cultural, durant els anys que ens ocupen, el Premi d’Investigació Local va esdevenir en Beca d’Investigació Local, encara que conservant l’objectiu de dinamitzar la investigació històrica cubellenca. L’any 2000 es va fundar el Grup d’Es-tudis Cubellencs Amics del Castell, un referent imprescindible per l’activitat cultural que desenvolupa i per la divulgació històrica que realitza.

Capítol 40

canvi de regidoria: de cultura a comunicació

El nou govern municipal sorgit de les eleccions de 1999, format per Iniciativa per Cubelles, Convergència i Unió i PSC, va crear la regidoria de Comunicació, però, curiosament, Ràdio Cubelles va continuar depenent de la regidoria de Cultura. No va ser fins la següent legislatura, l’any 2003, que es va especificar el canvi.

Poc després de la constitució de l’Ajuntament del 1999, i per diferents motius, van començar les picabaralles internes entre alguns dels membres de l’equip de govern.

Núria Fonoll, directora en aquell període, assegura que “l’emissora no va estar al marge del conflicte, ja que va quedar a cavall entre la regidoria de Cultura i la de Comunicació i els titulars de les dues carteres van voler prendre part en la gestió de la ràdio perquè tots dos se’n sentien titulars”. A final del mes de gener del 2000, Núria Fonoll va deixar el càrrec de directora “cansada de controvèrsies i disputes. Estic convençuda que per a molts dels polítics que en aquell moment formaven el consistori era més important el combat entre ells que el bon funcionament de l’emissora municipal”.

El lloc vacant de la Núria el va ocupar la Neus Adell, anterior directora i fins ales-hores responsable del cap de setmana. La Neus es va marcar com a principals objec-tius l’adquisició d’una unitat mòbil i un nou emissor.

El 18 de març de 2000 es va celebrar el dinovè aniversari amb un sopar de col-laboradors, al llarg del qual es va aprofitar per presentar el nou equip directiu: Neus Adell, directora; Sergi Gómez, cap tècnic, Àngels Fuster i Albert Mercadé, redactors-locutors. Aquell equip, però, al llarg de quatre anys, va anar patint modificacions ge-nerades per la marxa d’alguns dels seus membres. A la Neus Adell i l’Àngels cal afe-gir-hi noms com Laura Díaz, Marta Villalta, Marta Marsé, Pere Sallent, Isabel Masdeu, Marc Machado i Núria Subirà.

145

Coincidint amb aquell aniversari, es va estrenar un correu electrònic, [email protected], i una pàgina web, www.radiocubelles.com. La pàgina incloïa un resum de la història de l’emissora, la llista del top 50 de Ràdio Cubelles i un recull de notícies locals. El disseny de la web va ser obra dels mateixos membres de la ràdio, en especial del tècnic, Sergi Gómez.

El 16 de maig del 2000, el panorama polític cubellenc va canviar. L’Entesa per Cu-belles, el PP i CiU, que formaven part del govern inicial, van presentar una moció de censura contra l’alcaldessa, Mònica Miquel, d’Iniciativa, de manera que els tres partits esmentats van establir un pacte de govern. Joan Albet, de CiU va passar a ser alcalde durant un any i mig, i Josep Marcillas, de l’Entesa, l’any i mig restant.

Amb el nou panorama, l’emissora va deixar de dependre de l’àrea de Cultura i va passar a mans de l’àrea de Comunicació, encapçalada per José Manuel Ardila, de l’Entesa: “En aquells moments vam considerar que Ràdio Cubelles havia d’estar dintre de la nova regidoria de Comunicació. Durant aquells anys es va augmentar la plan-tilla i la dedicació de les persones –dues persones a jornada sencera i dues a mitja jornada. El tècnic, Sergi Gómez, va passar a la part informàtica de l’Ajuntament, tot i que també feia tasques de manteniment dels aparells”.

D’aquella manera es va suprimir la figura del cap tècnic. De fet, es va considerar que a aquelles altures tots els treballadors i la gran majoria dels col·laboradors de l’emissora manejaven la taula de mescles. Per tant, no era necessària la presència d’una persona que es dediqués exclusivament al control tècnic dels programes.

noves i grans demandes

El José Manuel explica que una de les primeres coses que va fer va ser va reunir-se amb el personal de l’emissora: “Estaven preocupats per la seva situació laboral, per

Lolo Garcia i Oriol Julià van formar equip al capdavant de l’espai del SIAJ (Arxiu RC)


146


una nova ubicació de l’emissora, per poder fer canvis i millores en el material, i per motivar els col·laboradors. Jo era el regidor, però la ràdio la feien les persones que hi treballaven i, també, els col·laboradors. Recordo que, tant els uns com els altres, em van demanar una certa modernització de l’emissora. Necessitaven ordinadors i un espai nou. Així que es va informatitzar la ràdio i es va preparar el pressupost suficient per poder comprar els ordinadors necessaris. La segona demanda, els nous estudis, va ser impossible de tirar endavant, però estava en la ment. Se’n va parlar, i molt, però mai es va concretar res”.

En aquella etapa es parlava de tres possibilitats per a un nou espai: l’actual centre mèdic; la biblioteca, si aquesta també era traslladada a un lloc més ampli i adequat; i el Centre Social. José Manuel Ardila diu que s’hauria pogut ubicar allà: “Quan es va acabar aquesta instal·lació jo ja no era regidor, però penso que hauria estat bé dur la ràdio allà i fer-la funcionar com a punt dinamitzador del jovent. També s’havia co-mentat fer un edifici a l’antic escorxador, però això ja era molt més difícil”.

En un informe presentat pels responsables de l’emissora sí que es preveia aquest trasllat a l’escorxador: “Proposem un canvi d’ubicació. Les instal·lacions han quedat petites i seria necessari fer una renovació de l’espai. Una proposta que faríem seria la de l’antic escorxador del carrer Nou. És un espai que perdrà encara més l’ús del que ja ha perdut i que, degudament reformat, podria acollir tot el Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles: premsa, informàtica, Ràdio Cubelles i Tele Cubelles (en el cas de seguir amb el projecte)”.

José Manuel Ardila assegura que el període que li va tocar ser el màxim respon-sable polític de l’emissora, entre l’any 2000 i el 2003, no va ser gens fàcil: “Veníem d’una etapa de crispació per enfrontaments entre els uns i els altres, i fins i tot al final de la legislatura algú va intentar manipular les coses en benefici propi. Durant aquells anys vaig tenir el Víctor Lora com a cap de Departament i em va ajudar molt perquè feia molta feina”.

Capítol 41

instal·lació d’un nou emissor i adquisició de la unitat mòbil

A final del 2000, Ràdio Cubelles va estrenar un nou emissor, cosa que va perme-tre arribar en estèreo i en perfectes condicions a tots els indrets del municipi. Fins aleshores hi havia hagut moltíssims problemes: l’anterior aparell havia quedat obso-let i eren incomptables les vegades que tan sols per un petit llamp o un xàfec calia pujar a Mas Trader, entrar a la caseta on estava instal·lat l’emissor i reactivar manu-alment el diferencial que havia saltat, a més d’esperar una estona per si es tornava a desconnectar.

147

Sergi Gómez recorda que l’emissor estava situat en un dels punts més alts de Mas Trader, al carrer Sorolla: “Quan l’any 1988 es va ubicar l’emissor en aquell indret es van trobar que fins allà no hi arribava el corrent elèctric, de manera que va caldre llançar un cable d’uns 200 metres des del comptador més pròxim fins a la caseta on es va col·locar l’emissor. Els problemes van sorgir no gaire després de la instal·lació. Com que el cable no estava ben aïllat, només que plogués una mica i el terra estigués humit saltava de seguida el diferencial i calia pujar a reactivar-lo de manera manual”. Aquell fet va passar centenars de vegades.

Quan el problema era més seriós i el tècnic no el podia resoldre, es produïa una situació quasi esperpèntica. En més d’una i de dues ocasions, els mateixos treballa-dors desconnectaven l’emissor i, malgrat que pesava uns 60 quilos, donat que no era modular, el traslladaven sencer i a pes fins al maleter d’un dels seus cotxes. Llavors el duien fins a Barcelona, a les dependències de l’empresa Link, per tal que el repa-ressin. Link es troba encara avui al número 33 del carrer de la Vinya, ben al costat del Mercat del Guinardó. Totes aquestes peripècies significaven que durant tot aquell dia no hi havia emissió.

Amb l’adquisició del nou emissor, l’any 2000, es van acabar tots aquells proble-mes i aventures.

Per fi, la unitat mòbil

Una altra de les millores corresponents a l’any 2000 va ser l’adquisició d’una unitat mòbil. Igual com el nou emissor, va ser una realitat a final d’any.

El tècnic Sergi Gómez començant a instal·lar un nou emissor (Arxiu RC)


148


La de la unitat mòbil era una de les velles, quasi eternes, reivindicacions de la nostra emissora municipal. L’aparell va permetre emetre en directe qualsevol esdeve-niment esportiu, cultural, festiu, polític, de manera professional i efectiva.

Abans de la unitat mòbil, Ràdio Cubelles havia dut a terme algunes connexions, però utilitzant mètodes d’allò més casolans ideats i confeccionats pel tècnic d’ales-hores, Sergi Gómez. Aquells invents la majoria de les vegades funcionaven, però en alguna ocasió la retransmissió es frustrava.

En altres casos, la telefonia mòbil havia estat la peça clau per a les retransmis-sions, com per exemple les esportives. Des del control es telefonava la persona que narrava el partit, però constantment calia estar alerta per si la connexió es tallava, o bé es perdia la cobertura. Moltes vegades això passava si el locutor es movia pel camp en intentar veure millor una jugada.

En alguna ocasió es va acabar la bateria i, o bé es demanava per favor el mòbil a algú o bé el partit es quedava a mitges. Però això tan sols va succeir en alguna ocasió comptada. El mètode també era rudimentari però, així i tot, força eficient.

La unitat mòbil era de vital importància si realment la ràdio volia sortir al carrer, cobrir i informar sobre tot allò que succeïa al municipi. Gràcies a ella es van poder re-transmetre in situ i en directe actes tan diversos com festes de la Verema, la Setmana Cultural, les festes majors, i, evidentment, esdeveniments esportius.

Però, a més d’arribar força tard, a la unitat mòbil encara li mancava una cosa: el vehicle on transportar-la. No va ser fins al 2006, coincidint amb la cloenda de la cele-bració dels 25 anys, que es va poder disposar d’un cotxe.

Aquesta fotografia pertany a la celebració del 22 aniversari, l’any 2003. El grup de col·laboradors era molt nombrós (Arxiu RC)

149

Capítol 42

informatització de l’emissora

L’aspecte més remarcable del 2001 a Ràdio Cubelles va ser que, finalment, l’emis-sora va començar a informatitzar-se: es van adquirir dos ordinadors com a reproduc-tors. El procés es va dur a terme durant el mes de juliol. Va ser una tasca complexa que no només va implicar els treballadors de l’emissora, sinó també els col·laboradors, la majoria dels quals es feien autocontrol en els seus programes.

Entre els mesos de desembre de 2003 i gener de 2004 es va automatitzar la pro-gramació, la qual cosa va permetre gravar arxius en un programa de gravació i poder editar. Àngels Fuster explica com es va fer el procediment: “Nosaltres vam estudiar el funcionament dels programes i després vam formar als col·laboradors perquè apren-guessin a editar i a programar els seus espais. La gent des de casa potser no va notar cap canvi, però amb aquestes millores informàtiques es va aconseguir un millor pro-ducte en l’emissió dels programes i un treball més àgil”.

Sens dubte, la introducció de la informàtica va fer possible una major qualitat auditiva i una major qualitat laboral per als treballadors.

Dins les millores registrades els últims anys, el 27 de setembre de 2005 es va ad-quirir una nova taula de so, que es va instal·lar a l’estudi gran. A més, a l’estudi petit es va estrenar nou mobiliari.

Els estudis i l’equipament tècnic han anat evolucionant fins arribar a l’actual informatitza·ció. La imatge pertany a l’any 2004 (Arxiu RC)


150


camí del 25é aniversari

Ràdio Cubelles va commemorar el seu vintè aniversari començant a fixar la vista en la celebració dels 25 anys. En una revista editada per l’emissora el mes de febrer de 2001 ja es publicava un petit anunci que, sota el títol “Ràdio Cubelles et neces-sita”, demanava la col·laboració dels ciutadans: “Si tens fotografies que guardin una estreta relació amb l’emissora municipal, amb els seus col·laboradors, programes, actes... posa’t en contacte amb nosaltres”. Es pretenia recopilar qualsevol tipus d’in-formació, imatges i objectes de cara a la commemoració dels 25 anys, una data que s’acostava.

D’altra banda, en el número 79 d’El Full de Cubelles, corresponent a l’abril del 2002, hi apareixia una ressenya sobre la celebració del 21è aniversari. Recollim part del text de la notícia perquè il·lustra algunes de les característiques de la nostra emissora, trets, en definitiva, que s’han mantingut al llarg dels anys: “Una de les tò-niques dominants d’aquests 21 anys d’existència ha estat la falta de recursos, tant tècnics com humans. Igual que moltes emissores municipals de Catalunya, la gent que ha fet possible la continuïtat de Ràdio Cubelles ha hagut d’utilitzar grans dosis d’entusiasme. Des dels orígens la ràdio va ser creada amb uns clars objectius: ser una emissora oberta a tota la població i sense distinció, i fer una tasca informativa, formativa i d’esplai per als col·laboradors. Les ganes de comunicar i sobretot de fer ràdio han estat els eixos fonamentals per fer de l’emissora, una eina diària d’infor-mació per als veïns i veïnes de Cubelles. Ràdio Cubelles s’encara avui al nou repte d’adaptar-se als nous temps”.

Durant molts anys, Jeroni Iturat es va desplaçar des de El Vendrell per fer el seu programa de música (Arxiu RC)

151

La tardor de 2002 va néixer la ràdio novel·la Ciutadans, que es podia escoltar un cop per setmana dins el magazine Bústia de veu. La narració tenia guió propi i l’argu-ment estava ambientat en Cubelles. Ciutadans, que es va mantenir en antena durant mig any, va tenir força èxit. Les veus que donaven vida als personatges eren les de Pere Sallent (narrador), Marc Machado (Jordi), Marta Villalta (Inés), Àngels Fuster (Júlia), Nadia Basurto (Berta) i Marta Marsé (Paula).

Una de les persones que es va incorporar a l’emissora aquell any va ser el Pere Sallent, que va ser un de les peces claus de l’emissora fins al 2007: “Hi vaig ser cinc anys en total, donant gairebé tot el meu temps. Ràdio Cubelles ho ha estat tot pro-fessionalment per a mi. Ha estat una escola, que no només m’ha donat la base per seguir la meva formació, sinó que em va fer descobrir una vocació que no coneixia. Crec que li vaig treure molt de suc a l’emissora i ella a mi també”.

Capítol 43

Àngels fuster, la directora dels 25 anys

La primavera de 2003 es van celebrar noves eleccions municipals. Com que van ser moltes les formacions polítiques que hi van concórrer, el consistori va caracterit-zar-se per una gran pluralitat. Finalment, van formar equip de govern l’Entesa per Cu-belles (3 regidors), Partit Socialista de Catalunya (2 regidors), Iniciativa per Cubelles (2 regidores) i Esquerra Republicana de Catalunya (1 regidor). Els partits de l’oposició van ser Convergència i Unió (2 regidors), Partit Popular (1 regidor) i Iniciativa per Ca-talunya (1 regidor). Xavier Grau, com a regidor de Comunicació i Participació Ciutada-na, va ser qui es va responsabilitzar de l’emissora al llarg de tota la legislatura.

El desembre d’aquell any la Neus Adell va deixar Ràdio Cubelles de manera de-finitiva per incorporar-se a l’emissora municipal de Calafell. Va ser durant la celebra-ció del 23è aniversari, el febrer del 2004, que es va presentar el nou equip directiu, format per Àngels Fuster, directora; Pere Sallent, cap de programació; Marc Machado i Núria Subirà, redactors. Sens dubte, l’etapa de l’Àngels Fuster al capdavant de la ràdio es caracteritza, sobretot, per l’organització del 25è aniversari.

Entre els objectius marcats per l’Àngels i el seu equip hi havia la posada en marxa d’una nova pàgina web. El col·laborador Sergi Canal va ser la persona que es va en-carregar de dissenyar i posar en funcionament la pàgina que, a més de recollir tota l’actualitat relacionada amb l’emissora, l’any 2006 també va fer possible escoltar Ràdio Cubelles des de qualsevol racó del món a través d’internet. L’any 2004, en el marc de la Festa de la Verema, es va fer la presentació de les primeres línies de la nova pàgina web de l’emissora.

Ràdio Cubelles ha procurat al llarg de la seva història estar present en la majoria dels actes que es duen a terme a Cubelles, ja sigui per informar-ne en directe o bé posteriorment a través dels diferents programes i serveis informatius. La Festa de la


152


Verema és un clar exemple d’aquests actes locals que s’han seguit des del dial de la nostra emissora municipal.

D’altra banda, i a tall d’anècdota, alguns dels DJ de Ràdio Cubelles van ser els en-carregats de tancar la Festa Major del 2004. L’acte, organitzat per l’Agrupació de Balls Populars, va permetre veure en directe la traça de Largo, de l’espai Largo FM; i, més tard, del Najib El Khammali i del Joe Vidal, del programa Patxanga la txaranga.

A partir de l’any 2005 Ràdio Cubelles es va abocar a l’organització del 25è aniver-sari que, des d’un bon principi, es va plantejar amb la idea que s’allargués tot un any: tot el 2006. A la commemoració, hi dediquem un capítol a part.

convocatòria d’oposicions

L’any 2004 van sortir a concurs les oposicions per cobrir les places de treballa-dors de l’emissora. D’aquesta manera, el personal de la ràdio s’equiparava en igualtat de tracte i de condicions a la resta de personal dependent de l’Ajuntament. En aquell moment a l’emissora hi treballaven l’Àngels Fuster, el Pere Sallent i el Marc Machado.

El 2 de desembre de 2004 va tenir lloc la convocatòria de les places de director i de cap de programes. Àngels Fuster va aconseguir la plaça de directora i l’altra va quedar deserta; per aquest motiu, s’hi va incorporar de nou Pere Sallent.

Una setmana següent, l’11 de desembre, es van fer les proves per a les dues places d’auxiliar tècnic redactor-locutor, que van aconseguir el Josep Lluís Villanueva i l’Albert Fuguet. Aquest últim va deixar la ràdio pocs mesos després i la seva plaça va quedar coberta pel Marc Machado.

L’equip de l’emissora l’any del 25 aniversari: Marc Machado, Josep Lluís Villanueva, pere Sallent i Àngels Fuster (Arxiu JV)

VUItENA pArt

La ceLeBraciÓ deL 25è aniVersari

155

Capítol 44

La comissió coordinadora de la celebració

El primer pas que Ràdio Cubelles va fer per organitzar els actes del seu 25è ani-

versari va ser convocar un seguit de persones vinculades a l’emissora en alguna etapa de la seva història per preparar, entre tots, la commemoració.

Finalment, el que es va anomenar “Comissió organitzadora del 25è aniversari de Ràdio Cubelles” va estar formada per les següents persones: Lluís Pineda, Joan Amorós, Joan Vidal, Maria Neus Capdet, Joan Albet, José Manuel Ardila, Xavier Grau, Josep Marcillas, Maria Jesús Hidalgo, Carme Dastís, Josep Almirall, Àlex Valverde, Sergi Gómez, Àngels Fuster, Pere Sallent i Víctor Lora.

El 4 de novembre de 2005 va tenir lloc la primera de les reunions d’aquesta co-missió amb un objectiu clar: proposar i coordinar activitats per celebrar l’efemèride al llarg de tot el 2006.

nou logotip

La primera de les accions que va dur a terme la Comissió va ser la convocatòria d’un concurs de logotips per dotar Ràdio Cubelles d’una nova imatge corporativa. El certamen el va guanyar Javier Arredondo, un dissenyador de Cornellà de Llobregat, amb una obra que representa les lletres RC –Ràdio Cubelles– encerclades amb unes ones que simbolitzen les radiofòniques. A més, el logotip fa referència als 25 anys amb un esment a la part esquerra.

En total, 75 originals havien optat al premi, dotat amb 600 euros. La nova imatge, a través de diferents variants, va servir per il·lustrar els actes del 25è aniversari, a més de significar l’inici d’una nova etapa més moderna per a l’emissora. El premi es va fer públic el 27 de gener de 2006.

Ràdio Cubelles va tenir una important presència al Carnaval de 2006, ja que el seu equip humà va protagonitzar una paròdia sobre l’intent de cop d’estat de Tejero al congrés dels diputats. Recordem que sempre s’ha relacionat el naixement de la ràdio amb els esdeveniments del Congrés, encara que, en realitat, els dos fets dis-tessin alguns dies.

Sa Majestat Carnestoltes, envoltat d’un bon nombre de guàrdies civils, va arribar vestit de tinent coronel Tejero en una carrossa que simbolitzava un tanc militar. La posada en escena va ser original i molt divertida.

Aprofitant la celebració del 25è aniversari, el 28 de febrer de 2006 Ràdio Cubelles es va adherir a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya (FRLC). Aquest organisme agrupa un centenar d’emissores d’arreu del territori de parla catalana. Precisament,

VUItENA pArt La ceLeBraciÓ deL 25è aniVersari

156


el mes de novembre l’emissora va rebre un reconeixement d’aquesta federació amb motiu dels 25 anys.

Capítol 45

marató 25 hores, 25 anys

A les 11 del matí de l’11 de març i fins a les 12 del migdia del dia 12, els estudis centrals de l’emissora es van traslladar fins al Centre Social. Des d’allà es va fer una marató radiofònica batejada amb el nom 25 hores, 25 anys.

A llarg de la programació, que va repassar de manera molt acurada els 25 anys de l’emissora, van passar pel Centre Social un gran nombre d’antics col·laboradors, d’èpoques molt diferents. A través de tertúlies, entrevistes i programes monogràfics

Javier Arredondo va ser l’autor del logotip que va servir per iniciar una nova imatge corpo·rativa de l’emissora coincidint amb els 25 anys

157

es va detallar part de la història de Ràdio Cubelles. La marató va comptar amb la pre-sència de noms entranyables: Iu Forn, Pilar López, Xavier Grau, Pere Carrillo, Albert i Lluís Martínez, Joan Francesc Silvente, Dolors Thomas, Carme Dastís, Maria Jesús Hi-dalgo, Josep Almirall, Lluís Pineda, Joan Amorós, Joan Vidal i Jordi González Paredes, entre d’altres.

En el decurs de la marató hi va haver l’actuació en directe de dos conjunts musi-cals nascuts entre els col·laboradors de l’emissora: Doctor Do, del programa 35 MHz; i Plan B, del programa Club Desconcert.

L’acte va servir per presentar la cançó del 25è aniversari de l’emissora, que porta per títol Sintonitza’t, amb música i lletra de Marc Sánchez.

El sol s’aixeca amb les notícies de les nou.

Pel carrer tothom es mou.

Bones veus sempre dient la veritat.

Bones veus parlant clar i català.

Ajuda’ns a fer història,

encara ens queda corda,

no et deixis enredar i queda’t al nostre costat.

Mentre balles, mentre cuines, al cotxe o al tren

Ràdio Cubelles sempre procura estar a prop teu

mentre rius o crides, tant se val

sintonitza’t a la teva ràdio local!

300 mesos és molt ràpid de dir

un quart de segle molt més llarg de complir.

Tractarem mil temes dels quals pots opinar,

la teva veu és fonamental.

Ajuda’ns a fer història...

Mentre balles, mentre cuines...

El 107.5 només has de buscar,

plogui o nevi allà ens trobaràs

para-hi atenció, estaràs ben informat

tindrem temps per riure i plorar plegats.

Mentre balles, mentre cuines...

Tot i que es va posar en marxa el 31 de desembre de 2005, la nova pàgina web de l’emissora es va presentar i difondre a través de la marató. Des d’aquell dia la pro-gramació es podia escoltar en directe via internet.

L’equip directiu de Ràdio Cubelles va fer un balanç molt positiu del programa marató, que va finalitzar amb la bufada de 25 espelmes d’un gran pastís d’aniversari.


158


Lluís pineda, alcalde quan es va inaugurar l’emissora, i Josep Marcillas, alcalde quan es van celebrar els 25 anys (Arxiu RC)

Dins els actes del 25 aniversari, es va organitzar una taula rodona amb antics col·laboradors: Albert Martínez, Josep Almirall, Iu Forn, pilar López, Joan F. Silvente, Àngels Fuster, Xavier Grau, Marga rosell, Jordi G. paredes i Àlex Valverde (Arxiu RC)

159

Membres de la Comissió del 25 aniversari i representants del consistori municipal comme·morant l’efemèride (Arxiu RC)

declaració de l’any ràdio cubelles 25 anys

El Ple de l’Ajuntament de Cubelles del dia 20 de març va declarar, per unanimi-tat, l’any 2006 com a Any Ràdio Cubelles 25 anys. L’objectiu de la declaració va ser destacar “la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local”. En aquest sentit, el Ple va fer una crida a la societat civil, especi-alment a les associacions, entitats i col·lectius del municipi per tal que col·laboressin en la celebració del 25è aniversari de l’emissora aportant accions per commemorar i difondre l’efemèride.

A més, el 16 d’abril, el cor L’Espiga va dedicar un dels seus cuplets del diumenge de Pasqua a Ràdio Cubelles. L’entitat, que també celebrava els 20 anys de la recupe-ració de les caramelles a la vila, va dedicar aquests versos a l’emissora:

Molts esports i cantarellesperquè sigui ben sonatsentiu tots Ràdio Cubellespels actes que han organitzat.

L’Àngels, el Marc i el Perela ràdio van revivinttots junts amb molta tremperala cent set punt cinc, ja en fa vint-i-cinc.


160


reproducció de l’acord de ple on es declarava l’any 2006 com a any “ràdio Cubelles. 25 anys” (Arxiu RC)

161

L’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès, amb motiu dels premis ADEG 2006, va atorgar un reconeixement a Ràdio Cubelles per la seva trajectòria amb motiu del 25è aniversari. El lliurament es va fer durant la celebració de la Nit de l’Em-presari, el 21 d’abril, a Sitges.

Capítol 46

desena edició del concurs Víctor alari i concert de Lluís Llach

L’antic cinema Mediterrani va acollir el 22 d’abril l’acte de lliurament de premis del desè Concurs de contes i narració breu Víctor Alari, que incloïa un premi especial 25 anys de Ràdio Cubelles que es va emportar Núria Fonoll, antiga col·laboradora i directora de l’emissora.

Els guanyadors de les diferents categories van rebre, a més del premi en metàl-lic, el trofeu institucional de Ràdio Cubelles: un micròfon de peu que incorporava la imatge del nou logotip de l’emissora. El trofeu, de pasta de paper, el va fer Josep Mateu, dissenyador també de les figures de Charlie Rivel i dels gegants de Cubelles.

L’acte va servir, a més, per homenatjar Víctor Alari, primer director de l’emissora i reconegut poeta, en el desè aniversari de la seva mort. Ton Dalmau, acompanyat pel saxo d’Albert Martínez, va musicar alguns dels poemes d’Alari de manera molt emotiva. Abans de l’acte de lliurament de premis, Ràdio Cubelles havia organitzat l’actuació del grup d’animació infantil Corrandes, que va posar en escena l’espectacle Dansamon a la plaça del Centre Social.

D’altra banda, el cantautor Lluís Llach, que acabava d’anunciar que deixava els escenaris, va tornar a actuar a Cubelles després de 20 anys per celebrar els 25 anys de l’emissora. Va ser el 29 d’abril en un concert organitzat conjuntament amb la regido-ria de Cultura i dins els actes de la Setmana Cultural de Sant Jordi.

Un nombrós públic va omplir el pavelló del poliesportiu; de fet, gairebé es van exhaurir totes les entrades que s’havien posat a la venda. El concert, que es va allar-gar gairebé dues hores, va ser un èxit, i Llach va haver de fer fins a quatre bisos per complaure un públic completament entregat.

Després del recital, Pere Sallent va poder entrevistar el cantant de Verges per als oients de la nostra emissora. Llach assegurava estar “molt content. He trobat un públic amb molta escalfor. Feia vint anys que no venia i és una manera maca de tornar i també de dir adéu”. Afegia: “És una sort poder fer pobles i ciutats, crec que uns dels encerts dels Setze Jutges va ser intentar des del primer dia que la cançó, la música feta en català, arribés als pobles, sinó no funcionaria mai. Això ho vam tenir molt present i jo he intentat continuar-ho”.


162


En referència a la commemoració dels 25 anys de Ràdio Cubelles, Lluís Llach va voler fer una mica de broma: “Sincerament, suposo que haver-vos suportat durant 25 anys té molt de mèrit; per tant, més que felicitar la ràdio he de felicitar els vostres oients i dir-los que us exigeixin que feu bons programes i que no us acomodeu pel fet de funcionar durant tants anys. En definitiva, que mireu de reinventar la ràdio cada dia i que trobeu un cantant millor que jo per d’aquí 25 anys celebrar-ho”.

A final d’abril, l’emissora va aprofitar la commemoració dels 25 anys per engegar una forta campanya informativa. Sota el lema “Ràdio Cubelles fa 25 anys. Demana un desig”, es van penjar banderoles de grans dimensions a la façana del Casal de Cultura –on es troben instal·lats els estudis– així com a la carretera C-31 i a la plaça del Mercat.

La intenció era donar a conèixer la nova imatge corporativa a través del nou lo-gotip i fer present un cop més a la població que Ràdio Cubelles estava de celebració. Al mateix temps, la ràdio va canviar la programació i les sintonies. Hi havia una clara voluntat de renovació i de modernització.

Pantalla gegant per seguir el Barça a París

El 17 de maig el Futbol Club Barcelona va disputar a París la final de la Copa d’Europa de futbol davant l’Arsenal anglès. Preveient el que podria ser una nit glori-

Lluís Llach va tornar a actuar a Cubelles dins la programació de l’aniversari radiofònic. Va ser poc abans de retirar·se dels escenaris. En aquesta imatge és entrevistat per pere Sallent (Arxiu RC)

163

osa, Ràdio Cubelles va instal·lar a la plaça del Centre Social una pantalla de televisió gegant des d’on un nombrós públic va poder seguir les incidències del partit. Hi va haver molta ambientació i, després de llargs minuts d’angoixa i patiment, el segon i definitiu gol del Barça va desbordar l’eufòria i, fins i tot, hi va haver encesa de benga-les. Catalunya ja tenia la seva segona Copa d’Europa.

Josep Lluís Villanueva guanya el Premi eugeni molero

El reportatge U%. Tota una vida realitzat per Josep Lluís Villanueva, editor i pre-sentador d’informatius de Ràdio Cubelles, va aconseguir el Premi Eugeni Molero de periodisme radiofònic 2006. El premi es va lliurar el 19 de maig, dia en què, curiosa-ment, la protagonista del reportatge, Dolors Solé, complia els 100 anys.

El documental, que es va emetre coincidint amb la Setmana de la Gent Gran de Cubelles de 2005, narrava en primera persona la vida d’aquesta cubellenca, des que era petita fins a l’època actual. Era la primera vegada que un treball fet i emès a Ràdio Cubelles s’emportava aquest prestigiós premi. Cal afegir que l’any següent, en l’edi-ció de 2007, Villanueva va aconseguir l’accèssit amb Nòmades, un reportatge dedicat al Circ du Soleil.

Capítol 47

diversitat d’actes

Dins la programació dels 25 anys de Ràdio Cubelles també es va incloure el primer Campionat de play station, que es va celebrar a l’Espai Jove del Centre Social el 10 de juny. Organitzat pel programa l’Home del gag, la trobada va reunir 32 participants.

David Fernández, veí d’Abrera, va ser el primer classificat, seguit de Nacho Cacao i d’Àngel Llerena. La semifinal i la final del campionat es va poder seguir en directe a través d’una pantalla gegant; a més, es va fer una retransmissió per la ràdio amb la narració de Marc Machado i Magí Fortuny.

Els dies 15, 16 i 17 de juny es va instal·lar al Centre Social el SupermerCAT de revistes en català. L’acte també es va incloure dins els 25 anys de l’emissora. Es trac-tava d’una exposició itinerant de l’Associació de Premsa Periòdica en Català on els visitants, a més de conèixer totes les publicacions en català, rebien un lot de revistes d’obsequi.

Paral·lelament, es va fer un tast de vins a càrrec de Màrius Fuertes, enòleg i asses-sor tècnic de la revista Cupatges, i l’actuació del grup d’animació La Bicicleta, que va presentar l’espectacle Diverdiversitat.

També al juny, Ràdio Cubelles va signar diversos convenis de col·laboració amb diferents entitats del municipi, les quals es van voler sumar a la celebració de l’aniver-


164


La celebració del 25 aniversari es va allargar durant tot un any. De dalt a baix: La paròdia del 23·f del Carnaval, la gimcana popular de l’esplai Kitsch i el concert de M·Clan (Arxiu RC)

165

Es va buscar, sobretot, la participació de la gent. De dalt a baix: la projecció de la final de la Champions del Barça, el campionat de Play Station i la Marató 25 hores, 25 anys (Arxiu RC)


166


sari. L’objectiu era que les entitats ajudessin a divulgar la campanya informativa dels 25 anys i publiquessin el logotip de l’emissora en la mesura que els fos possible.

Algunes de les col·laboracions més destacades van ser la distribució de 10.000 bosses per part de l’Associació d’Hoteleria i Comerç de Cubelles, que promocionaven la ràdio i el comerç local, i un conveni de col·laboració amb el Festival de Jazz Vila de Cubelles a través del qual Ràdio Cubelles es convertia en la ràdio oficial del festival.

concert de m-clan

Gairebé 2.000 persones es van congregar el 15 de juliol al camp de futbol del poliesportiu per gaudir de la música i l’espectacle del grup M-Clan, una de les millors formacions musicals del moment. Aquest va ser un dels plats forts de la celebració del 25è aniversari, pensat, sobretot, per als més joves.

El concert el va obrir el grup Milk, liderat per un col·laborador de l’emissora, en Marc Sánchez. Un cop va haver actuat M-Clan, els grups locals Marc Bukowski, Half Time i Soloclub, de l’associació juvenil FreeRock, van tancar i arrodonir una llarga nit musical.

converses al passeig

Al llarg de la segona quinzena del mes de juliol, Ràdio Cubelles va organitzar un cicle de programes en directe des del passeig Marítim, on es va entrevistar un seguit de personatges pertanyents a àmbits molt diferents, però tots ells molt coneguts.

L’espai, que es va anomenar Converses al passeig, va dur fins a Cubelles l’actriu i cantant Montserrat Teruel, coneguda amb el nom artístic de Mone; el cantant Joan Tena; el periodista Espartac Peran; el cantant Santi Carulla; la cantant Nena Daconte; l’actor Jordi Martínez; l’actriu Mercè Comas; l’home del temps de TV3 Tomàs Molina, i l’actriu Amparo Moreno.

El Centre d’Esplai Kitsch va organitzar el 5 d’agost una gimcana popular dedica-da als 25 anys de Ràdio Cubelles. Els participants van haver de superar sis proves al llarg del trajecte, entre elles gravar una falca publicitària als estudis de l’emissora o bé crear amb plastilina una rèplica del trofeu institucional del 25 aniversari. La famí-lia guanyadora va ser la batejada amb el nom de Llunàtics, mentre que Els 4 fantàs-tics van emportar-se el trofeu de Ràdio Cubelles per rebre màxima puntuació en les proves de ràdio.

festa major amb regust radiofònic

Els 25 anys de Ràdio Cubelles es van deixar notar, i molt, en la Festa Major de 2006. Al programa d’actes s’hi va incloure un petit resum de la història de l’emis-sora, i també s’hi van recollir els actes commemoratius que s’havien celebrat fins aleshores.

167

A més, el pregoner va ser el reconegut periodista Iu Forn, que va començar la seva trajectòria a Ràdio Cubelles l’any 1982, un dels primers col·laboradors de l’emis-sora.

D’altra banda, el Club Bàsquet Cubelles va ser el guanyador del trofeu Ràdio Cubelles 25 anys que es va disputar el dissabte 26 d’agost al pavelló del poliespor-tiu i que va ser retransmès en directe per Ràdio Cubelles. Es van enfrontar el Club Bàsquet Cubelles i el Club Esportiu Vilanova, i el resultat va ser de 68-52 a favor dels cubellencs.

Placa de cava commemorativa

En el marc de la Festa de la Verema, el 10 de setembre, l’emissora va presentar una placa de cava commemorativa.

Dins la programació d’actes s’incloïa una Trobada de plaques de cava, on col-leccionistes arribats de diferents punts de la geografia catalana podien canviar les seves peces. Sens dubte, una de les més buscades va ser la placa de Ràdio Cubelles, que estava il·lustrada amb el nou logotip.

Una altra activitat es va fer amb la col·laboració de Francesc Pujades, que va cedir la seva col·lecció de ràdios antigues per a l’exposició que l’emissora va organitzar al Centre Social del 18 de setembre al 8 d’octubre. Els 17 models exposats al públic per-tanyien a les dècades dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta.

El meteoròleg tomàs Molina va participar al programa Converses al passeig. Aquí el veiem dialogant amb Àngels Fuster i pere Sallent (Arxiu RC)


168


La mostra es va tancar amb un col·loqui sobre periodisme local i comarcal, en el qual va participar la periodista Montse Lago.

La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (FRLC) va premiar Ràdio Cubelles per l’assoliment dels 25 anys. Va ser en el transcurs dels actes de cloenda del III Congrés de Ràdio Municipal, celebrat a la torre Agbar de Barcelona el dia 11 de novembre. L’entitat federativa va lliurar a Ràdio Cubelles una placa commemorativa d’edició li-mitada que ja havien rebut altres emissores que tenen més de 25 anys d’història.

Capítol 48

festa de cloenda del 25è aniversari

El mateix dia amb què popularment s’ha relacionat la inauguració de Ràdio Cu-belles, el 23 de febrer, es va fer l’acte de cloenda de l’aniversari. Es va celebrar una festa amb alguns dels col·laboradors que havien passat per l’emissora al llarg dels 25 anys. La sala multiusos de la Mota de Sant Pere va acollir un acte que va congre-gar unes 200 persones i va consistir en un aperitiu, la visualització d’un documental sobre la història de l’emissora i un ball amb la música de La Banda del Drac.

Els col·laboradors de l’emissora l’any 2006, en plena commemoració dels 25 anys (Arxiu RC)

169

El Micròfon d’Or de ràdio Cubelles es va institucionalitzar l’any 2007. El primer guardonat va ser Jordi Llompart (Arxiu RC)

Anna Castellví, Víctor Lora i Marta Martín. plegats, quan encara estudiaven a l’escola local i eren molt joves, van col·laborar amb ràdio Cubelles (Arxiu RC)


170


L’acte també va servir per institucionalitzar un premi que, a partir d’ara, s’atorga-rà anualment per reconèixer la feina i la dedicació que determinades persones han tingut en el món radiofònic i, en concret, a Ràdio Cubelles. El primer Micròfon d’Or, obra de l’artesà Joan Font, es va lliurar a Jordi Llompart, periodista i exdirector de l’emissora.

Llompart es va mostrar molt content per haver rebut el guardó i va recordar amb molta estima els moments viscuts a Ràdio Cubelles, tot just quan començava a in-troduir-se dins el món del periodisme: “És un honor rebre aquest premi, em fa molta il·lusió. Per a mi és una sorpresa estar aquí avui compartint això amb tots vosaltres perquè quan vam crear aquella ràdio ningú no es podia imaginar que arribaríem fins aquí. Aleshores, fa 25 anys, Cubelles era un poble que emergia d’una situació rural. I jo ara, quan vinc aquí, em sobta molt veure aquest mar d’asfalt, aquest canvi tan gran que hi ha al poble. I, sobretot, em sobta molt el fet que puguem perdre aquest espe-rit que hi havia abans a Cubelles de comunió, de conèixer-se tothom, de compartir projectes. Jo crec que això Ràdio Cubelles ho ha de seguir fent, crec que és un poble que es mereix que hi hagi més que una ràdio, sinó una institució cultural, i que desen-volupi aquest paper per tal de crear consciència que el poble i la seva gent necessita enriquir-se mútuament a través de la cultura i de la comunicació”.

Al llarg de l’acte també es van homenatjar diferents programes i col·laboradors de l’emissora.

Capítol 49

Vivim en el barreig i la mixtura

Ja dins el 2007, però encara amb la clara referència de la celebració dels 25 anys, Ràdio Cubelles va editar un CD dedicat a la figura de qui va ser-ne primer director, Víctor Alari, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort.

Sota la coordinació del vilanoví Ton Dalmau, diversos artistes van musicar poemes del Víctor, que van ser enregistrats sota el títol de Vivim en el barreig i la mix-tura. La idea d’aquest disc va néixer de la Comissió del 25 aniversari de la ràdio, amb el vistiplau i la col·laboració de l’esposa d’Alari, Maria Jesús Hidalgo, i de l’Ajuntament de Cubelles.

Les poesies i les paraules escrites que va deixar el Víctor van ser musicades i in-terpretades per més de 120 persones, entre cantants i músics. Els participants i mem-bres del projecte van ser: la coral infantil del taller de música Pizzicato, la coral de l’IES Cubelles, el Cor L’Espiga, Títol Martínez, Kikus Costa, Joan Gavina, Havaneres Veles i Vents, Marc Sánchez i banda, Nàdia i Iván Duet, 9 fem B, Ton Dalmau, Half Time, Strip Poker, Urtica hi powa spound.

El disc inclou la cançó col·lectiva Tot el que hi ha, senyors, és l’Univers, enregistra-

171

da a l’església de Santa Maria de Cubelles i interpretada per 54 persones, a més de l’acompanyament musical dels grups Strip Poker i Half Time.

Ton Dalmau, en declaracions a Ràdio Cubelles poc després de la presentació del disc, assegurava que la participació havia estat molt maca des del començament del projecte: “Em va semblar que era una bona manera de viure i sintonitzar amb la figura i l’obra del Víctor i, a la vegada, donar a conèixer la seva obra. Obrir la participació a tots els músics que estiguessin relacionats amb Cubelles va ser molt ben acceptat per tothom. Les persones que hi han participat s’ho han sentit molt seu i s’hi han implicat molt. Això s’ha traduït en il·lusió i en un producte final que traspua, penso, aquesta il·lusió”.

El treball Vivim en el barreig i a mixtura es va presentar el 23 d’abril en el transcurs d’un emotiu acte celebrat a la Sala Multiusos de la Mota de Sant Pere, en el qual van prendre part al voltant de 400 persones, i en què va participar Lluís Marrasé, president de l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana i productor musical.

El CD, que ens acosta una mica més a l’obra del Víctor Alari, conté quinze cançons elaborades a partir de poemes seus i, a més, inclou un track amb la cançó dels 25 anys de Ràdio Cubelles.

Un moment de l’enregistrament del CD Vivim en el barreig i la mixtura. Molta gent es va abocar al projecte de l’emissora que va voler donar a conèixer l’obra de Víctor Alari (Arxiu RC)


172


Capítol 50

Valoracions i futur

Àngels Fuster, la directora de Ràdio Cubelles en la celebració del 25 aniversari, assegura que s’ha aconseguit l’objectiu marcat: “Volíem que els 25 anys fossin espe-cials i estic convençuda que ho han estat per a tothom qui estima Ràdio Cubelles. De fet, els actes es van anar programant i definint amb molta il·lusió i treball. Vam voler que el dia d’inici i de cloenda dels actes caigués en 23 de febrer, celebrant durant 365 dies de l’any l’aniversari. Els actes han tingut una gran resposta participativa, i els objectius establerts per la comissió de treball dels 25 anys s’han complert”.

Durant la commemoració es va transmetre la importància històrica, actual i de futur de la ràdio com a mitjà de comunicació local. Seguim sent un mitjà modest que creix i es professionalitza cada dia que passa”.

Xavier Grau, antic col·laborador i antic director de Ràdio Cubelles, i regidor de Comunicació durant la celebració dels 25 anys, assegura que “tots els membres de l’emissora es van abocar per fer una commemoració que va demostrar la capacitat de Ràdio Cubelles d’impulsar l’activitat social, cultural i comunicativa al municipi, a la comarca i arreu de Catalunya, tal com va quedar palès amb l’organització de di-versos actes. Des del concert de Lluís Llach fins als programes especials i la marató, a més dels diversos actes dedicats a professionals o la instauració del guardó Micròfon d’Or, van comptar amb un suport i un èxit que recordarem durant temps, i també la creació de la Comissió del 25è aniversari oberta i representativa que serà l’embrió del futur model de gestió de Ràdio Cubelles en els propers anys. En aquest marc, com a regidor de Participació Ciutadana i Comunicació de torn, recordo l’ampli suport polí-tic i institucional que vàrem aconseguir gràcies a la trajectòria de represa informativa lliure i plural que es va impulsar des de l’inici de la legislatura 2003-2007”.

Josep Marcillas, alcalde en la celebració, rememora el paper de l’emissora dins la dinàmica social i cultural de la vila: “Durant aquest quart de segle d’existència, l’emis-sora ens ha informat, divertit, entretingut, amb el treball del seu personal i d’una llarga llista de col·laboradors. Ràdio Cubelles, la primera del Garraf i una de les més antigues de Catalunya, ha lluitat contra les dificultats pròpies d’una entitat petita per anar creixent i arribar cada vegada més a les nostres llars. Anomenant l’emissora vull englobar totes les persones, del passat i del present, que aportant el seu gra de sorra han ajudat a fer gran la nostra emissora i els vull agrair la feina feta”.

Arran del 25 aniversari, l’Ajuntament decideix invertir en l’emissora i destina una partida del pressupost del 2008 al projecte de renovació, que inclou tots els equipa-ments de baixa freqüència i el mobiliari dels dos estudis.

173

El primer obsequi de transició,a Cubelles, fou la nostra Ràdio.Tímidament, balbucejant, amb força,com un nou nat ple d’esperançaque entra a la vida ple de fruïció.

Tot eren esculls d’inexperiènciaentre els tímids, improvisats locutors,tècnics, “periodistes” amb constànciaque van emetre com dignes autors,per l’ona local, notícies sense importància...

Un floret dels nostres adolescentsportaren la notícia i la música,l’enginy juvenil i l’esperançade modernitzar l’esperit dels cubellencsamb aquella naixent primícia.

Ràdio Cubelles va ésser, sens dubte,la capdavantera del Garraf a sonaramb un radi d’acció limitat audible,però escoltada alegrement, sense donarpeu a una desil·lusió possible.

Ells mateixos muntaren l’emissora:un menut “forat” a l’àtic de l’Ajuntament,esmorteint els sorolls a les parets hora rere hora,amb suro, cartró i enginy pràcticament...,per falta de diners i material alhora.

Una joia colpidora un cop en marxa:els paladins herois, en Puferrer, la Joss,Martínez, Carrillo, Rodríguez, Valverde,

Llompart, Dastis, Iu, Xus i Alari,l’estimat malaguanyat primer director.

I una corrua més que em deixo,segurament, en trair-me la memòria.El pas d’aquells anys em causa melangia;jo vaig deixar-n’hi quatre amb il·lusiócreant programes culturals amb joia.

No passen en va els anys, tot canvia.Avui Ràdio Cubelles té experiència,i s’esforça cada jorn més empenyentl’emissora endavant, contínuament,retransmetent amb dignitat i saviesa.

El seu abast és ric, ample i selectiu, fins a l’extrem de crear uns premis literarisa la memòria del nostre antany actiuVíctor Alari, excel·lent poeta i escriptor,a part de pintor, mestre i bon amic.

Sols voldria remarcar i glorificarla vostra tasca, als actuals protagonistes,que amenitzeu fluidament Ràdio Cubelles,amb l’Àngels empenyent sense defallir,enriquint el dia a dia treballant com les abelles.

Només us falta... un nou local a la planta baixa,un lloc assequible al públic per necessitat,per poder moure-us lliures amb dignitat,per fer recull de programes a ultrançaper un demà ric d’història i prosperitat.

Dolors Thomas Poetessa. Filla adoptiva de Cubelles

Sopar de germanor, 20 de juliol del 2006

25è aniversari de ràdio cubelles


NOVENA pArt

Alguns dels progrAmes més

destAcAts

177

Al llarg de 25 anys han estat molts els programes que s’han pogut escoltar a través de les ones de Ràdio Cubelles, primer des del 102 i després des del 107.5 de la FM. En els annexos hem inclòs un repàs de les programacions des de 1981 fins a 2006, encara que és impossible recollir-les absolutament totes, ja que molts progra-mes no van tenir continuïtat, alguns van ser programes especials puntuals i d’altres no n‘ha quedat constància escrita.

El que hem fet, però, és repassar alguns dels programes més destacats, ja sigui per continuïtat o bé per tenir unes característiques curioses i diferencials respecte a d’altres espais.

Capítol 51

serveis informatius

L’informatiu (des de 1981)

Aquest és, sens cap mena de dubte, el programa més antic de l’emissora i el que s’ha emès amb total continuïtat, de forma diària, i sense interrupcions. Ara bé, no sempre ha tingut el mateix nom, ni la mateixa estructura, ni la mateixa durada, ni el

NOVENA pArt Alguns dels progrAmes més destAcAts

Xavier Grau i Llorenç Aviñó van fer, en les seves respectives etapes, l’Informatiu de ràdio Cubelles (Arxiu MT)

178

rÀdIo cuBelles 25 anys de l’emissora degana del Garraf

mateix estil. Cada persona que l’ha portat a terme l’ha personalitzat i l’ha fet una mica a la seva manera.

El que sí que podem afirmar és que l’informatiu sempre ha mantingut l’essència: informar els ciutadans i, d’entre tot el volum d’informació que s’ofereix, donar una clara prioritat a les notícies de caràcter local. A més de política, cultura, oci i tot allò relacionat amb les diverses entitats socials del municipi, els serveis informatius de l’emissora sempre han tingut en compte els esports i, fins i tot, la previsió del temps. A més de la lectura de les notícies, l’informatiu ha inclòs talls de veu i entrevistes amb aquelles persones que han protagonitzat l’actualitat de Cubelles i de la comarca.

Entre els noms que ha adoptat aquest espai trobem: L’informatiu, L’informatiu del migdia, del capvespre o de la tarda, i del cap de setmana; Temps d’informació, entre d’altres.

L’any 2004 es van introduir els butlletins informatius a hores puntuals, amb una durada curta i sense substituir els més extensos, sinó per estalonar-los.

A part dels esmentats informatius diaris, l’any 1990 va sorgir Cubelles actualitat, un programa que s’encarrega de resumir tot el que ha succeït al municipi durant la setmana. Primer va ser un espai de 30 minuts, que ha acabat allargant-se a 60. L’ho-rari d’emissió dels primers anys era el divendres al vespre, però en diferents períodes també s’ha repetit els dissabtes al matí i, fins i tot, els diumenges al matí.

Altres espais informatius (anys diversos)

No ens podem oblidar del seguiment que des de sempre ha fet l’emissora de les jornades electorals municipals, dels debats previs als comicis o, simplement, de les tertúlies i dels debats temàtics que durant aquests 25 anys s’han organitzat quan hi ha hagut algun aspecte que ha merescut prestar-hi atenció. També s’ha fet sempre un seguiment de les sessions plenàries, que des de mitjan anys noranta es retrans-meten en directe.

D’altra banda, en èpoques concretes i puntuals, l’alcalde o algun regidor acudien a l’emissora i, a més de parlar sobre un o més temes concrets, s’obrien línies telefòni-ques a fi que els oients fessin preguntes i hi participessin de forma directa.

Capítol 52

els esports

Juguem net (des de 1988)

Aquest és un dels programes més antics i que encara avui es pot escoltar. El Juguem net, iniciat per Narcís Pineda l’any 1988, gairebé sempre ha tingut el mateix horari d’emissió: els dilluns de les 9 a les 10 del vespre, tot i que durant un temps, en

179

la programació del 2004, també es va incloure una versió de cap de setmana. Durant diversos anys també es va repetir el dilluns al matí.

Narcís Pineda va entrar a col·laborar amb l’emissora el 1987, de la mà de Llorenç Aviñó, i realitzava l’apartat d’esports de L’informatiu.

En principi, el Juguem net s’ocupava, bàsicament, de futbol i d’hoquei patins. El Narcís recorda que les dues entitats esportives li feien arribar tots els resultats de l’esport base i també de les categories grans, “gairebé sempre a través del Josep Serra i el Miquel Padreny. Però el que més esforç requeria era el primer equip de futbol, perquè aconseguir els resultats de Tercera Regional en aquell temps era una autènti-ca odissea, ja que havies de telefonar als clubs i això portava molta feina. Llavors no hi havia els mitjans que hi ha actualment, com per exemple internet”. El Juguem net, a més dels resultats i de la crònica del partit, incloïa entrevistes amb l’entrenador i els jugadors.

Tot plegat es va anar ampliant i no només com a espai radiofònic, sinó també a través de diferents esdeveniments que es van organitzar. Per posar alguns exemples, podem citar un torneig de futbol sala en el qual va participar un equip de la Guàrdia Civil del Vendrell, un altre de Vilanova i les policies locals de Cubelles, Sitges, Cunit i Calafell, juntament amb un equip de la ràdio.


Algunes de les persones que van fer possible el Juguem net i les retransmissions esportives recollint un reconeixement durant la festa de cloenda del 25 aniversari: Xavier Martínez, Narcís pineda, Gemma Sánchez i Marc Machado (Arxiu RC)

180


També van organitzar un equip de bàsquet que s’anomenava Ràdio Cubelles i que va competir en la categoria comarcal. Aquest equip va ser l’embrió per formar, més endavant, el Club Bàsquet Cubelles. Narcís Pineda assegura que “no és un error afirmar que el bàsquet, a Cubelles, va sortir de la ràdio”.

Una altra de les iniciatives que es van originar des del Juguem net va ser la retrans-missió –en directe– d’alguns dels partits del CF Cubelles. Així ho recorda el Narcís: “Al principi només es retransmetien els partits que es jugaven a fora perquè la gent que no es desplaçava pogués seguir les incidències del matx”.

Després de nou anys, el 1996, Pineda va deixar el Juguem net i la seva col·laboració amb Ràdio Cubelles per un únic motiu: “No perquè no hi hagués al·licients per con-tinuar, sinó perquè s’havia de renovar i calia deixar que altres persones el tiressin endavant, i així va ser. Jo vaig deixar-ho en mans del Lolo Garcia”.

Així doncs, José Manuel Garcia va agafar el timó del Juguem net l’any 1996. En Lolo ja havia començat a col·laborar amb la ràdio el 1990, quan només tenia 14 anys. Llavors s’encarregava de cobrir la informació del Club Patí Cubelles. Assenyala que “el fet no deixa de ser curiós perquè jo no tenia ni idea d’hoquei; tot i així alguns amics com el David Pérez, el Javi Cisneros o el José Antonio Cabestany jugaven a l’equip i m’ajudaven. Recordo un memorable campionat de Catalunya juvenil que vaig seguir de forma molt apassionada, tot i les meves evidents mancances i llacunes per seguir el joc. Era l’època gloriosa del Club Patí Cubelles, que tants èxits ens va donar”.

Després van venir altres col·laboracions no estrictament esportives, però va ser la temporada 1996-1997 quan el Lolo es va incorporar de ple al Juguem net, primer compartint micròfon amb el Narcís Pineda, a qui ell sempre va anomenar el mestre: “Fins i tot quan la temporada següent ja vaig quedar-me sol fent el programa, als crèdits sempre constava que jo el presentava i ell el dirigia. Era el mínim tenint en compte tots els anys de dedicació que hi havia esmerçat”. Lolo Garcia va fer el Juguem net en solitari, fins que l’any 1999 s’hi va incorporar Anna Morcillo: “Un dia, el pare de l’Anna, que era el meu entrenador de futbol, em va deixar escoltar una cinta de casse-te on una Anna preadolescent s’havia gravat fent cròniques dels partits del Cubelles i entrevistant jugadors. Em va agradar tant la que li va fer al capità de l’equip, Rafa Sánchez, que aquella mateixa setmana va sortir en antena i vaig fitxar l’Anna com a copresentadora del Juguem net”.

La mateixa Anna Morcillo també recorda com van ser aquella època: “Encara que vaig començar a fer ràdio l’estiu de 1998, amb només 11 anys, a través del curset de ràdio que organitzava l’emissora, em vaig integrar al Juguem net mesos després. En aquell moment el Lolo era el presentador i a poc a poc vaig agafar protagonisme. Cada vegada parlava més”.

Posteriorment, la plantilla del programa es va completar amb una altra periodis-ta vocacional, la també molt jove Gemma Sánchez. El Lolo explica, a tall d’anècdota, que una vegada “enmig del programa a totes dues els va agafar un irrefrenable atac de riure que jo vaig anar dissimulant fins que, al final, no podent-ho amagar més, vaig dir directament per antena que els tanquessin el micro. L’endemà m’ho va comentar

181

moltíssima gent del poble. Va ser aleshores quan vaig tenir autèntica constància de la molta audiència que teníem, fins i tot de persones que jo no vinculava a cap esport”.

A final de 2001 Lolo Garcia va deixar el Juguem net i, també, la seva vinculació amb Ràdio Cubelles: “Després d’onze anys de col·laboració desinteressada i ininter-rompuda, per raons que encara avui dia se m’escapen la direcció del moment em va comentar de forma poc elegant i dissimulada que ja no calia que tornés. Com se sol dir en aquests casos, em van convidar a marxar”.

Amb la marxa del Lolo, del programa esportiu se’n van fer càrrec Anna Morcillo i Gemma Sánchez. A partir del 2005 va ser Marc Machado, cap d’esports de l’emissora, la persona que es va responsabilitzar del Juguem net per donar pas, més tard, a Albert Fuguet i, poc després, a Roger Montoliu.

A més dels directors-locutors, hem de recordar que l’espai ha tingut multitud de col·laboradors: Núria Juncosa, Jorge Mato, Xavier Martínez, Víctor Lora, Jose Hinojosa i Maria Dalmau, entre d’altres; a més del suport de totes les entitats esportives del municipi.

Si al principi el Juguem net es fixava sobretot en el futbol i l’hoquei –tampoc es practicaven gaires esports més al nostre municipi– la cosa es va anar ampliant i, a mesura que van anar passant els anys, es van incorporar al sumari noves modalitats com el motor, el ciclisme i el tennis.

Altres programes esportius que es van fer a Ràdio Cubelles van ser: Pole Position (motor, amb Abdon Socias) i Ski 107.5 (esports de neu i muntanya, amb Lluís Gómez Buti i Sergi Gómez). En la primera època de la ràdio, Jordi Martí, Josep Maria Granell i Josep Cuscó es van encarregar de la informació esportiva.

retransmissions esportives (des de 1990)

Futbol

A principi de la dècada dels noranta, Narcís Pineda com a comentarista i Sergi Gómez com a tècnic van iniciar les retransmissions esportives de Ràdio Cubelles. La tecnologia emprada era un telèfon mòbil de dimensions i pes destacats, ben propi d’aquella època. En principi només es cobrien els partits que es disputaven fora de casa, amb l’objectiu que els cubellencs que no tenien opció de desplaçar-se pogues-sin tenir notícies de com transcorria el joc. Els dos membres de l’emissora es des-plaçaven amb l’equip i recorden que era una feina molt dura però a la vegada molt agraïda. Es retransmetien els partits de manera íntegra.

En condicions tècniques quasi ridícules, el 1996 van iniciar-se amb regulari-tat setmanal les retransmissions esportives, en concret de futbol. Es narraven tant els partits jugats a casa com els de camp contrari. Xavier Martínez, que ja era col-laborador de l’emissora des de 1988, va realitzar la seva Prestació Social Substitutòria a Ràdio Cubelles el 1996 i va ser la persona triada per seguir i informar sobre el Club


182


de Futbol Cubelles. Ell va acceptar de bon grat perquè era seguidor de l’equip i dins hi tenia bons amics.

Les coses van anar tan bé que molt aviat es van ampliar les petites connexions que es feien els primers dies i es va passar a retransmetre el matx de manera íntegra. Martínez recorda que “el primer partit que va retransmetre va ser un la Granada-Cu-belles, de Tercera Regional, i aquell dia es van fer connexions cada 15 minuts. El tercer ja es va fer sencer”. Al final de cada matx es realitzaven entrevistes a l’entrenador, que aleshores era el Cisco Morcillo, i a alguns dels jugadors cubellencs. A més, es feia una crònica que després s’aprofitava i es passava també dins el Juguem net del dilluns al vespre.

La tecnologia utilitzada per retransmetre els partits, com hem apuntat, era un simple telèfon mòbil i, segons el desplaçament, s’havien produït problemes amb la cobertura. No va ser fins al 2000 que els partits de casa es van poder retransmetre a través de la unitat mòbil que s’havia adquirit. En els desplaçaments es continuava utilitzant la telefonia mòbil.

Tal com explica Xavier Martínez, “en aquells primers anys el club va estar molt a prop de pujar de categoria i els darrers partits del calendari van resultar molt emocio-nants”. Com a anècdota, “aquella temporada, al camp de la Bleda, vam haver de sortir corrent entre llançament de pedres perquè el públic estava indignat amb l’arbitratge i la van prendre també amb els de la ràdio”.

Ràdio Cubelles ha pogut viure moments molt importants de la història del nostre club de futbol gràcies a les retransmissions. Xavier Martínez molt aviat va demostrar tenir una gran habilitat, no només per narrar què succeïa al camp, sinó per fer viure –i fins i tot veure– el partit amb una gran emoció. Un dels seus millors records corres-pon a la temporada 1998-1999: “El Cubelles va aconseguir l’ascens a Segona Regional al camp del Sant Cugat Sesgarrigues. Feia molts anys que l’entitat esperava aquell moment. La celebració va ser impressionant i els col·laboradors de Ràdio Cubelles també van passar per la dutxa”.

Va ser justament aquella temporada que van començar les col·laboracions d’Anna Morcillo. La noia ajudava el Xavi amb les entrevistes i, també, amb els comen-taris dels partits.

Però poc després, l’Anna Morcillo va prendre un protagonisme essencial en les retransmissions. Ella ho explica així: “Després de tota una temporada d’estar al costat del Xavier mentre ell feia les retransmissions, perquè jo només seia al costat seu durant el partit escoltant-lo i prenent notes per al Juguen Net, a l’inici de la tem-porada següent ell em va dir que continuaria fent les retransmissions només si jo les compartia amb ell. Recordo que vaig començar dient les alineacions, els canvis i les targetes. Després també vaig ser jo qui iniciava les retransmissions i hi afegia altres comentaris. El Xavier cada vegada em donava més veu. Fins que va arribar un dia que jo feia la retransmissió i el Xavier els comentaris; fins i tot en alguna ocasió que ell no havia pogut venir jo ho feia tota sola”.

183

L’Anna afegeix: “M’ho pas-sava molt bé a les retransmis-sions i vaig aprendre molt del Xavier; crec que fèiem molt bon equip”. Com a fet curiós, l’Anna diu que alguns no ho acaba-ven de veure clar: “Més d’una vegada em van mirar mala-ment als camps de futbol. Una noia i tan joveneta. Molts se sorprenien i en alguna ocasió em van enviar a rentar plats”.

La temporada 2002-2003 va ser la darrera que va retrans-metre el Xavier Martínez, a qui molts anomenaven el Puyal de Cubelles, i va agafar-li el relleu l’Anna Morcillo. Aquell mateix any, al camp del Torrellenc, a Torrelles de Foix, el CF Cube-lles va ascendir a primera re-gional i, de nou, els membres de Ràdio Cubelles van tornar a passar per la dutxa.

L’Anna va ser la veu de les retransmissions del futbol a Ràdio Cubelles fins al 2004. Ella i la Gemma Sánchez, avui estudiants de periodisme, són l’exemple viu i fresc del que ha representat la nostra emissora municipal per a molts joves durant aquest 25 anys, una autèntica escola: “Ens va donar l’oportunitat d’aprendre i fer el que més ens agrada. És difícil que els mitjans confiïn en gent tan jove i nosaltres vam tenir aquesta sort. A Ràdio Cubelles ens hem hagut d’espavilar i inventar allò que no estava fet. Ens ha donat taules”.

La temporada següent, la 2005-2006, Marc Machado, responsable d’esports de l’emissora, es va fer càrrec de les retransmissions de futbol. Llavors només cobrien els partits de casa, que normalment es jugaven el dissabte a la tarda. Machado explica que els de fora “es jugaven els diumenges al matí i era impossible fer-ne la cobertura per falta de personal”.

Bàsquet (des de 2004)

Pel que fa al bàsquet, les primeres retransmissions íntegres van iniciar-se a partir de la temporada 2004-2005. Se’n feia càrrec la Gemma Sánchez, que ja duia la secció d’aquest esport dins el programa Juguem net. Amb ella va col·laborar Víctor Lora, que


Anna Morcillo a peu de camp, retransmetent un partit de futbol. Era molt jove quan es va posar davant un mi-cròfon (Arxiu RC)

184


havia fet retransmissions d’aquest esport en altres mitjans de comunicació comarcals i era col·laborador de l’emissora des de 1988.

Abans que les retransmissions d’aquest esport es fessin de manera íntegra, als anys noranta el Víctor ja havia fet algunes connexions en directe de diferents par-tits disputats pel Club Bàsquet Cubelles. Precisament, ell recorda, com ja ha apuntat Narcís Pineda, que l’origen d’aquesta entitat el trobem a la ràdio: “Pel que es refereix als esports, una de les coses més destacades que vaig viure va ser la creació dels equips de bàsquet. Ho va impulsar el Llorenç Aviñó i hi havia gent com el Sergio, el Xavier Martínez, el Narcís Pineda, el Josep Mª Hugué, el Txema Ardila, els germans Caballero... Va ser el principi del Club Bàsquet Cubelles. El primer any recordo que ens vam dir Bàsquet Ràdio Cubelles”. A més de col·laborar en les retransmissions de bàsquet, el Víctor Lora també ha estat l’analista de bàsquet del Juguem net.

L’any 2005, Marc Machado es va afegir a les retransmissions de bàsquet i, igual com el futbol, només es podien seguir en directe els partits jugats a casa. L’objectiu era donar millor qualitat tècnica a la narració i eliminar els telèfons mòbils. Durant dos anys Ignasi Cacao el va acompanyar a les retransmissions.

Un grup de gent de l’emissora va impulsar un equip de bàsquet que, més tard, es convertiria en el Club Bàsquet Cubelles. Hi veiem: Narcís pineda, Manolo Cisneros, José Hinojosa, ri-cardo Cabistany, Sergio Martínez, Gemma Sibis, Víctor Lora, Fernando Vera, David Marfil i ricardo Vicedo (Arxiu RC)

185

La temporada 2006-2007 va finalitzar amb un ascens històric del Club Bàsquet Cubelles a la segona catalana. Marc Machado apunta que es va disputar un torneig a Castellbisbal i Ràdio Cubelles “va ser l’única emissora que va retransmetre en directe des d’aquella població gràcies a una connexió de dos micròfons a un telèfon repor-ter; la retransmissió la van fer possible el Víctor Lora, als comentaris tècnics; el Sergi Gómez, de tècnic als estudis principals, i jo mateix en la narració”.

Hoquei (des de 1996)

Ràdio Cubelles també ha seguit, al llarg dels anys, l’actualitat del Club Patí Cube-lles. La veu de Núria Juncosa va ser, durant tres anys –del 1996 al 1999– l’encarregada de narrar els partits d’hoquei, encara que en algunes ocasions també va ser comen-tarista de les retransmissions de futbol, al costat de Xavier Martínez.

Com que els partits d’hoquei gairebé sempre coincidien amb els de futbol, la Núria feia connexions en directe des del pavelló informant sobre tots els resultats i els detalls del joc dels equips d’hoquei locals. Al mateix temps realitzava el resum de la jornada per als serveis informatius i per al Juguem net. Ella encara recorda que alguna vegada havia narrat partits sencers d’hoquei patins amb el suport i els co-mentaris tècnics de l’Ernest Martínez, el seu xicot i, ara, el seu marit.


Gemma Sánchez i Marc Machado retransmetent un partit de bàsquet al pavelló del poliesportiu (Arxiu RC)

186


Capítol 53

la música

musicals (des de 1981)

La música, juntament amb els programes informatius i magazines d’entreteni-ment, han estat la base de la programació de Ràdio Cubelles. Música de tots els estils ha ocupat un alt percentatge de la graella durant els 25 anys. A més dels espais on es repassava l’actualitat musical del moment (Musicals, Ràdio Fórmula), també hi ha hagut multitud de programes específics, entre els quals destaquem els següents.

la música catalana i ràdio cubelles: de la nova cançó al moviment del rock català

La música feta al nostre país i en la nostra llegua han tingut sempre un paper destacat a l’emissora: des de la Nova Cançó fins al rock català. A més de difondre els seus èxits contínuament, molts dels seus protagonistes han passat pels nostres micròfons. Des del seu inici, Ràdio Cubelles ha fomentat la música feta a Catalunya i cantada en català. De fet, només cal fer una ullada a l’antiga discoteca de la ràdio i comprovar que no falten discos de vinil que, avui dia, ja són autèntiques peces de col-leccionista: des de Serrat a Ovidi Montllor, passant per Maria del Mar Bonet o reculls del festival Canet Rock, entre moltíssims altres.

Història de la Nova Cançó (1983-1986)

Joan Vidal va fer el programa Història de la Nova Cançó durant més de dos anys, entre octubre de 1983 i abril de 1986. Va ser un espai que aleshores trencava una mica amb la resta de l’oferta musical d’aquell moment. Aleshores, bàsicament, es po-saven discos, sense gaires explicacions sobre què sonava.

La primera experiència radiofònica de Joan Vidal va ser prèvia a aquest progra-ma: en va fer un de manera puntual el mes de desembre de 1981, quan encara no n’era un col·laborador habitual. El va titular Recordant John Lennon, amb motiu del primer aniversari de l’assassinat del Beatle.

Dos anys més tard, i ja dins la programació estable de Ràdio Cubelles, Joan Vidal va encetar, com dèiem, la Història de la Nova Cançó. El seu programa va contribuir a potenciar l’aspecte cultural de l’emissora, divulgant els cantants i la música que van formar part del moviment de la Nova Cançó. Al mateix temps, el va contextualitzar, així que va servir, a la vegada, per apropar-se i conèixer una mica la història dels anys seixanta i setanta al nostre país.

El programa s’emetia els dissabtes al matí, i com a sintonia Vidal va triar el tema D’un temps, d’un país, de Raimon. La Marga Rosell, que feia un programa abans que el

187

del Joan, es quedava una estona als estudis i anunciava, enmig de la sintonia, la His-tòria de la Nova Cançó. Vidal recorda que, quan va començar, la gent que en aquells moments estava sensibilitzada per temes com aquell el felicitaven: “Persones com el Ramon de cal Baró, la Pilar Mallofré o el mateix Víctor Alari em comentaven aspectes del programa i això m’animava molt, perquè volia dir que tenia gent que em seguia”. També comenta que s’ho havia de preparar molt i havia de dedicar-hi molt més temps que l’hora que sortia en antena el programa: “Tot i que sempre havia estat al corrent de la cançó, vaig haver de buscar informació en llibres, en diaris i en revistes com Serra d’Or, Destino, Telestel o Oriflama. Calia, a més, disposar d’una àmplia dis-cografia. Jo tenia bastant de material a casa, i el meu amic Francesc Borràs també em va deixar discos seus. D’altres, els de quan començaven els Setze Jutges, els vam adquirir a la botiga que Miquel Porter Moix, un dels que van impulsar la Nova Cançó, tenia al carrer Canuda de Barcelona”.

El programa combinava l’explicació de la trajectòria que va tenir la Nova Cançó, des dels seus inicis, amb l’audició de moltes cançons. Quan a Cubelles o a algun lloc de la comarca hi actuava algun cantant destacat, aleshores el Joan feia un programa especial sobre aquest cantant i, si podia, també l’entrevistava. Un d’aquests progra-mes especials va tenir un significat diferent, ja que va voler homenatjar, l’any 1984, el gran animador infantil Xesco Boix, mort l’estiu d’aquell any.

El seu primer entrevistat va ser Josep Maria Espinàs, un dels pioners dels Setze Jutges. El Joan ho recorda perfectament: “Li vaig trucar i vam quedar a casa seva, al carrer d’Aragó. Va ser el 21 de desembre de 1983 i m’hi va acompanyar el Víctor Alari, a qui vaig convidar a venir perquè sabia la seva admiració per l’Espinàs”.

L’any 1984 el programa Història de la Nova Cançó també va aconseguir parlar amb Lluís Llach al Pavelló d’Esports de Vilanova i la Geltrú, després del recital que hi va fer. “Em va atendre molt amablement després de la roda de premsa que acabava de fer”, explica el Joan. Convé recordar que Lluís Llach va venir a Cubelles dos anys després, el 13 d’abril de 1986, en un recital inoblidable al Poliesportiu.

Aprofitant el recital que Quico Pi de la Serra va oferir al local de L’Aliança el 28 d’abril de 1984, dins els actes de la Setmana Cultural, Joan Vidal va poder entrevistar-lo just després de l’actuació en un lloc molt emblemàtic de Cubelles: la terrassa del Cafè Armengol.

Un altre dels entrevistats va ser Rafael Subirachs, quan aquest va venir a Cubelles a actuar durant la Setmana Cultural de 1990, en el marc del que s’anomenà “Festival de Música-Trobada de Cultures”. El cantautor vigatà fins i tot acompanyà el Cor L’Espi-ga en aquella recordada actuació.

Pere Tàpies va ser un altre dels protagonistes del programa Història de la Nova Cançó. El cantant vilanoví va visitar els estudis de l’emissora i va ser entrevistat en di-recte. Però Vidal també continuava desplaçant-se a Barcelona si era necessari. Així ho va fer per conversar amb Josep Ramon Mainat, germà del membre de la Trinca Josep Maria Mainat. El Joan ens ho rememora: “Vaig anar a veure’l a Ràdio 4, on treballava, per parlar de les Sis Hores de Cançó a Canet, ja que ell en va ser un dels organitzadors.


188


Tot i que jo vaig assistir a quatre edicions d’aquell mític festival i, per tant, el coneixia bastant bé, volia obtenir més dades per al meu programa, ja que vaig fer alguns mo-nogràfics sobre les Sis Hores”.

Joan Vidal té un record inesborrable, per diversos motius, de la seva Història de la Nova Cançó: “Em va servir de molt, tant per enriquir-me culturalment com per perdre la por de parlar en públic, ja que jo era molt tímid en aquest aspecte. La ràdio i, anys més tard, el teatre, em van ajudar molt a parlar públicament, cosa que si estàs en un ajuntament has de fer molt sovint. El més divertit era que el Javi o l’Àlex em gravaven el programa i jo després l’escoltava a casa, la qual cosa deixava astorat el meu fill Josep, que aleshores tenia dos o tres anys. No entenia que estant jo al seu costat la meva veu s’escoltés a través d’un aparell. Però a part de l’aspecte personal, crec que vaig fer una bona aportació d’un element tan destacat de la cultura catalana com va ser la Nova Cançó.”

Rock de barres (1991-1992)

A principi dels noranta van aparèixer moltíssims grups musicals en el panorama català, la majoria sorgits a comarques, i es van fer centenars de concerts arreu del ter-

Dos dels membres del grup de música Ja t’ho diré amb els periodistes convidats a una edició del programa Llicorella amb tot el món (Arxiu RC)

189

ritori de parla catalana. Aquest moviment es va batejar amb el terme rock català. Un dels moments clau i més especials va ser el concert multitudinari que va tenir lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona, l’any 1991, amb la participació de 21.104 persones. Hi van actuar les formacions que en aquell moment tenien més èxit: Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït.

Ràdio Cubelles no va deixar passar per alt aquell moviment i l’any 1991 i 1992 va dedicar un programa exclusivament a aquest tipus de música: el Rock de barres. A més de posar la música dels grups més coneguts, es donaven a conèixer les novetats discogràfiques, que eren constants, i s’incloïen entrevistes.

El Rock de barres, que feia la Núria Fonoll, també contenia una extensa agenda de concrets, que era especialment àmplia a l’estiu, coincidint amb les festes majors. Pre-cisament Cubelles també va acollir concerts de grups d’aquest moviment: a la Festa Major de 1991 van actuar els Ja t’ho diré; l’any següent, amb pocs dies de diferència però amb una gran afluència de públic en tots dos casos, Sau i Els Pets.

Com a anècdota, cal apuntar que a final de 1990, coincidint amb una petita festa d’acomiadament al director Santi Terraza, un important nombre de col·laboradors de l’emissora va assistir al concert que aquell mateix vespre feien els Sopa de Cabra a Sant Sadurní d’Anoia.

Hores bruixes (1997-2003)

Ja l’any 1997, en el que es coneix com la segona fornada del rock català, es va encetar un nou programa: Hores bruixes. Aquell espai es va mantenir en antena de manera ininterrompuda fins al 2003, i el realitzaven la Sílvia Villalta i la Glòria Carrete-ro. En la darrera etapa també s’hi va afegir Xavier Coll.

La dinàmica de l’espai era semblant a la del Rock de barres: combinava entre-vistes, amb agenda de concerts i una bona selecció musical. A més dels grups clàs-sics, l’Hores bruixes feia sonar noves formacions com Lax’n’Busto, Gossos, Ja t’ho diré, Ocults, Glaucs...

Altres programes que han repassat la música feta en català a Ràdio Cubelles han estat El 25% (1997-2005) i Rock en català (2004).

Edición límite (1982-1992)

Àlex Guerrero és un dels noms amb majúscules de la història de Ràdio Cubelles. Ell va fer un dels programes més prolongats i reeixits de tota la trajectòria de l’emis-sora: el prestigiós Edición límite. Tot i que en un principi, l’any 1982, s’emetia els diu-menges, poc temps després va passar als dimarts i als dijous a la nit, sumant un total de quatre hores setmanals.

Sota la sintonia de la cançó Qué público más tonto!, de la formació Kaka de Luxe, s’iniciava la proposta musical de l’Edición límite, tal com recorda el seu director i pre-


190


sentador, l’Àlex Guerrero: “Posàvem música nacional amb arrel de rock and roll. De fet, era la música que sonava en aquella època Era el temps de la movida madrileña i del rock radical vasco”.

A més de música, el programa oferia notícies i novetats discogràfiques, i presen-tava maquetes de grups que tot just començaven i es volien fer un lloc en el panora-ma estatal. Guerrero tenia molts i bons contactes dins el món musical, i això li va per-metre, d’una banda, donar a conèixer aquells grups novells i, de l’altra, fer importants entrevistes: “La majoria les feia personalment, és a dir, abans o després d’un concert, però també en vaig fer alguna via telèfon. Vaig entrevistar gent com La Unión, Los Rebeldes, Alaska, Loquillo, Gabinete Caligari, Ràdio Futura o Ramoncín”.

Podem comprovar, doncs, el nivell que tenia l’Edición límite, un espai que l’Àlex Guerrero feia a consciència i amb una seriositat digna de destacar en l’engranatge d’una modesta emissora municipal: “Era molt constant, em sembla que no va fallar mai perquè sempre tenia gravat algun programa de tipus especial, monotemàtic, per si sortia algun imprevist, la veritat és que m’ho treballava molt, fins i tot amb el tema d’aconseguir material discogràfic”. I és que un setanta per cent de la música que posava l’Àlex al seu programa formava part de la seva gran col·lecció de discos que, segon explica, encara avui conserva.

Àlex Guerrero i Javier rodríguez als estudis realitzant l’espai Edición límite a finals de la dècada dels 80 (Arxiu AG)

191

A més dels tècnics, Javier Rodríguez i Àlex Valverde, l’Edición límite el van fer possible més persones: “El Julio Costa anava a concerts i després, un cop per setma-na, feia una minuta, o bé via telefònica o en directe als estudis. L’altre col·laborador sempre entrava per telèfon perquè era del País Basc. Era el Víctor Pérez, cantant d’un grup basc que preparava una secció dedicada a la música que es feia a la seva terra. També intervenia setmanalment i jo ja el presentava com “el corresponsal”.

D’altres col·laboradors van ser Xesco Caballero, que durant un temps va explicar contes relacionats amb el món musical, i el tàndem Rosa Guerrero i Blanca Tetas, que un estiu van presentar l’Elección límite, un programa paral·lel que era una mena de llista d’èxits confeccionada pels oients que telefonaven a l’emissora: “Aquella va ser una bona ocasió per mesurar l’audiència i la veritat és que en teníem molta”, recorden elles.

L’espai va estar patrocinat molt de temps per Gags, un local musical de Vilanova i la Geltrú. L’Àlex apunta que “la publicitat era recíproca perquè aleshores jo punxava allà els divendres a la nit i fèiem una clara referència a l’Edición límite. Fèiem, podríem dir, una mena de programa en directe”.

El nom de la proposta radiofònica d’Àlex Guerrero es devia al fet que en aquella època els discos pertanyien a una edició limitada i era del tot habitual veure escrit en qualsevol d’aquells vinils la frase “edición límite”.


L’any 1988 la direcció de l’emissora va lliurar a Àlex Guerrero un reconeixement a la constàn-cia de l’Edición límite (Arxiu RC)

192


La perseverança i seriositat de l’Àlex van fer que la direcció de l’emissora li ator-gués, l’any 1988, una placa en reconeixement a la constància i al mèrit. Ja llavors l’Edi-ción límite, que encara tenia anys de vida per endavant, era un programa emblemàtic. Avui, malgrat el pas dels anys, podem afirmar que ha estat un dels programes més importants, més ben elaborats i amb més audiència que s’han fet a l’emissora.

L’actualitat de la música espanyola va continuar present a Ràdio Cubelles a través del programa Maldito país, que es va emetre els diumenges al migdia des de 1987 fins a 1995, de la mà de Rosa Guerrero i Anna Soler.

Nàstics plàstics - Kan Torrijas - Resako etílico (1987-2004)

Montse Mercadé va fer sonar a Ràdio Cubelles un tipus de música menys comer-cial. Va aterrar a la nostra emissora quan només tenia 17 anys, el 1985, i va posar punt final a la seva col·laboració el 2004. Van ser 19 anys de continuïtat i compromís, que deixaren empremta en el camp radiofònic i en el personal. Per la seva manera de fer, pel seu caràcter i per la seva llarga experiència dins la ràdio, durant molt temps els treballadors i col·laboradors la van anomenar, afectuosament, la vaca sagrada.

Montse Mercadé va oferir durant molts anys música alternativa. En aquesta imatge la veiem fent autocontrol en un dels seus programes (Arxiu MM)

193

La Montse recorda que primer “ajudava en un programa que feien dues persones més, fins que un dia em va deixar sola expressament per què m’espavilés i sí, em vaig espavilar”. Després de passar pels Musicals i per un espai que va titular Sense nom, va iniciar els seus programes més destacats: Nàstics plàstics (1987-1990); Kan Torrijas (1991-1996); i Resako etíliko (1991-2004). Es tractava d’espais musicals especialitzats en rock dur, heavy i punk rock.

La totalitat de discos, sobretot de vinil, que la Montse posava pertanyien a la seva àmplia discoteca personal i eren autèntiques peces de col·leccionista. Trans-portava aquest material en la seva moto fent el trajecte Vilanova-Cubelles, a vegades amb pluja inclosa.

La Montse Mercadé era una col·laboradora veterana, fidel i responsable, i aques-tes característiques li van ser reconegudes: “Va arribar un dia en què es va prohibir fumar i menjar dins els estudis, però com que jo feia el programa a l’hora de dinar i anava a la ràdio directament des de la feina, amb mi es feia una excepció. Això sí, el que arribava darrere meu a fer el seu programa ho trobava tot net i recollit”. Afegeix que durant tots els anys que va col·laborar a Ràdio Cubelles “vaig tenir sempre molt bon rotllo amb tothom i m’ho vaig passar molt bé. Van ser anys molt macos, en què vaig tenir total llibertat per fer i dir el que volia, cosa que per a mi era fonamental”.

Entre tu i jo (1985-1989/2004-2006)

Alejandrina Bruno va iniciar el programa musical Entre tu i jo l’any 1984, tot i que ella va començar a col·laborar amb Ràdio Cubelles poc després de la seva inaugura-ció. És, per tant, una de les col·laboradores més antigues de l’emissora, malgrat que durant la dècada dels noranta va fer una petita aturada en la seva activitat radiofòni-ca a Cubelles.

Entre tu i jo és, segons Bruno, “un espai dedicat a la black music i al soul. Dono prioritat a les veus negres i profundes com les de Barry White, Tina Turner o Aretha Franklin”. En la seva primera època, als anys vuitanta, l’espai s’emetia els dissabtes a la tarda, en rigorós directe: “A més de la música, recordo que també passàvem algunes trucades per antena i fèiem la xerradeta amb aquells que ens escoltaven des de casa, i posàvem les seves peticions musicals. Un cop vam fer una mena de juguesca i, per comprovar si algú ens escoltava, vam demanar que vinguessin als estudis de la ràdio: va venir gent de Vilanova”.

Una de les coses curioses que recorda l’Alejandrina és “el llamp que va caure sobre l’antena de l’emissor de Mas Trader i que va deixar la ràdio KO durant uns dies. Quan va passar jo era a l’emissora i va ser impressionant. Tot es va aturar de cop”.

Són molts els col·laboradors que coincideixen a assenyalar que Ràdio Cubelles ha estat, des de sempre, una petita-gran família i l’Alejandrina Bruno ho ratifica: “Allà no es mirava si tenies millor o pitjor veu per estar fent ràdio, tenia més importància el voler fer una cosa per compartir-la amb els altres. Hi havia molts sentiments. Érem com una família”.


194


Bruno va deixar l’emissora el 1989 per anar a treballar de manera remunerada a Ràdio Hospitalet i Ràdio Cornellà i, l’any 2004, va tornar a formar part de la plantilla de col·laboradors de Ràdio Cubelles. En la segona època, a diferència de la primera, l’espai s’ha emès enregistrat, però guarda la mateixa essència i sabor que l’Entre tu i jo dels vuitanta.

Capítol 54

magazines i programes d’entreteniment (anys diversos)

Han estat molts els magazines i els programes d’entreteniment que s’han pogut escoltar a la ràdio. Podem citar En família (un dels pioners), Entrellums (un llarg pro-grama format pel conjunt de molts altres programes, que s’allargava tota una tarda-vespre), El joc brut (un concurs amb molt d’èxit emès a final dels vuitanta), Ràdio Dissabte (un calaix de sastre amb concurs inclòs), L’ou com balla (una tertúlia feta en diferents etapes), El futur és nostre i Pas a pas (fets per gent molt jove), entre molts d’altres.

Alejandrina Bruno posant un disc pel seu espai Entre tu i jo (Arxiu RC)

195

Avui és diumenge (1987-2001)

Si hi ha un programa en tota la història de la nostra emissora municipal que ha tingut una audiència excepcional, fidel, i una participació molt destacada per part dels oients, aquest és l’Avui és diumenge.

L’espai el van iniciar l’any 1987 les germanes Margarida i Rosa Maria Bartroli, que ja havien col·laborat amb anterioritat amb programes com Itaca i Com anell al dit. La fórmula inicial de l’espai eren dues hores d’entreteniment: una en què tenia lloc el concurs i una altra que combinava notícies curioses de la setmana i música. Però allò que va esdevenir un gran esquer d’audiència va ser el concurs. S’oferien premis atractius, com les postres de la pastisseria Vilamajó o dues entrades per anar a veure una pel·lícula al Cinema Mediterrani.

Les germanes rosa Maria i Margarita Bartroli van iniciar el programa Avui és diumenge, que es va emetre 14 anys. Aquesta fotografia pertany al dinar del cinquè aniver-sari de l’emissora (Arxiu MT)


196


En un principi, segons recorda la Rosa Maria Bartroli, “el concurs el fèiem amb un gran atles, que portàvem de casa i amb algun altre llibre, d’on trèiem les preguntes. La veritat és que tot era molt improvisat, però quedava molt bé”. Durant un cert temps, els caps de setmana, la mateixa Rosa Maria es va encarregar de buscar publicitat per a l’emissora: “Els botiguers de Cubelles sempre van col·laborar molt amb l’emissora en forma de premis ben diversos”.

L’acceptació de l’Avui és diumenge va ser tal, que el concurs es va convertir durant diversos anys en un dels programes més populars de tota la graella radiofònica. La Rosa Maria recorda que molts diumenges “abans d’arribar a l’emissora els telèfons ja sonaven, cosa que el tècnic, l’Àlex Valverde, no podia suportar. En la primera època del programa també vam tenir la col·laboració de la doctora Maria Teresa Joval, que tenia molt d’èxit, i la gent li trucava molt”.

La gent, i ens estem referint a una època en què la gran majoria no disposava de telèfon mòbil, trucava des d’indrets i situacions ben diverses. Molts d’ells, si no eren a casa, utilitzaven el recurs de la cabina telefònica, avui en dia quasi en desús.

Anys després, el programa el van conduir Josep Maria Bartroli i Jaume Fonoll. Des que ells ho van deixar, l’Avui és diumenge va anar alternant presentadors, fins al punt que van ser moltes les persones que, d’una manera o altra, van fer possible la continuació del programa al llarg de 14 anys. Amb el temps es va anar canviant el seu contingut, llevat del concurs, que va ser la part que es va conservar i la que li va donar la característica diferencial. Però fins que es va mantenir en antena, l’any 2001, l’Avui és diumenge sempre va gaudir d’una audiència fidel i nombrosa.

El gato negro (1988-1995)

Un altre dels programes emblemàtics de Ràdio Cubelles va ser El gato negro, per la clara diferència que marcava amb la resta de la programació. Els seus creadors van ser els germans Xesco i Rafa Caballero, Fèlix Ruiz i Sergi Franch, encara que amb els anys també s’hi va afegir Dani Caballero.

Els van proposar entrar a col·laborar a l’emissora i des del primer dia van veure clar que explicarien històries, perquè, encara que no tenien massa traça per parlar, sí que en tenien per llegir. Els va costar trobar un nom adequat per al programa, i ho van resoldre mentre eren al bar de L’Aliança, tal com explica Xesco Caballero: “No sabíem quin nom posar-li i aquell dia teníem un llibre de contes d’Edgar Allan Poe i van decantar-nos pel conte que ens havia agradat més. Vam coincidir amb El gato negro, i així vam anomenar el programa.

Durant el primer any d’emissió llegien contes de diferents autors, però a partir de la segona temporada ells mateixos escrivien les històries: “Cadascú en feia una i la llegia. El programa era atractiu perquè a la graella de programació hi havia molta música i la nostra era una proposta diferent”. Combinaven les històries amb la música, generalment extreta de bandes sonores de cinema.

El gato negro, recorda Xesco Caballero, es va emetre, al llarg dels anys, en tres

197

franges horàries diferents, però sempre al vespre-nit. L’horari nocturn i el caire que estaven agafant els contes els van dur a qualificar el que feien com històries amb final imprevist. Caballero assenyala que eren “històries breus, tràgiques, fosques, de final imprevist, molt dramàtiques” que al final es van acoblar d’allò més bé al nom del programa.

Xesco Caballero recorda amb molta estima el seu pas per Ràdio Cubelles i as-segura que va ser clau per al seu futur: “Mentre estava col·laborant a l’emissora vaig prendre la decisió de dedicar-me al món de la ràdio. Si ara sóc professional en aquest mitjà és gràcies a aquell director de la ràdio, el Llorenç Aviñó, que va confiar en nosal-tres per explicar les històries de final imprevist, sense oblidar la paciència tècnica de l’Àlex Valverde, del Javier Rodríguez i del Sergi Gómez”. Actualment, Xesco Caballero treballa a Ràdio Rubí.

Com a anècdota, apunta que en els seus programes sempre demanaven a l’audi-ència que telefonés i mai ningú no ho feia, fins que un dia van rebre la trucada d’un oient que feia molts anys que els seguia: “Ens van posar a recordar, per antena, algu-nes de les històries que havien explicat feia anys, la qual cosa volia dir que era veritat que aquell senyor era un fidel seguidor nostre”.

El Xesco apunta que El gato negro es va morir l’any 1995 perquè ja no podien compaginar els estudis i la feina amb el programa.

El fet que hi hagués quatre germans col·laborant a l’emissora –Xesco, Rafa, Dani i Jordi– va fer que molts es referissin a ells, encara avui, com els Caballero, una autèn-tica saga que va deixar petjada i personalitat a l’hora de fer ràdio.

Això és Hollywood (1997-2006)

Tot i que hi ha hagut altres programes de cinema, l’Això és Hollywood és el que ha tingut més continuïtat i el que s’ha convertit en un dels espais que més temps ha estat en antena. El van iniciar, l’any 1997, Mònica Fuster i Anna Albà perquè, tal com explica la Mònica, són dues grans aficionades al setè art.

Al principi, el programa tenia seccions diverses: la història del cinema, l’actor de la setmana, les estrenes i la cartellera, entre d’altres. Mònica Fuster recorda que “la que més m’agradava era la història del cinema. Hi posàvem música de bandes sono-res i explicàvem moments concrets de la història del cine. Era una secció que s’havia de preparar molt bé i requeria molt temps”.

L’any 1998 la Mònica es va quedar sola al capdavant de l’Això és Hollywood i no l’ha deixat de fer durant tots aquests anys. Encara que l’espai ha anat canviant la seva estructura, ara s’ocupa de les estrenes, les notícies, els festivals, la cartellera cinema-togràfica, l’espai de la filmoteca amb els clàssics del cinema. Les bandes sonores ori-ginals ajuden a amenitzar el programa.

La Mònica, a més d’aquest programa, n’ha fet d’altres a Ràdio Cubelles: Pas a pas, L’hora jove i l’Avui és diumenge, a més dels Musicals.


DESENA pArt

AnneXos

201

I. les programacions de ràdio cubelles

Aquest recull de programacions ha estat elaborat a través de l’arxiu de Ràdio Cu-belles, El Full de Cubelles, el Diari de Vilanova, la revista que la ràdio va publicar a prin-cipi del 2000 i els programes de la Festa Major, i també gràcies a la memòria d’alguns col·laboradors o persones pròximes a l’emissora. És probable que haguem descuidat algun programa, sobretot si va estar en antena durant poc temps. Demanem excuses si ens deixem algun espai en aquesta llista perquè, per petit que fos, també ha format part de la història de la nostra l’emissora.

la programació, any per any

1981

Alegre despertar a les ones• Antena musical• Bon dia• Bon profit• Cap de setmana• Ceràmica i art• Cita amb les orquestres• Colocón de limón• Con nostalgia• Con viento fresco• Coneguem Catalunya• Converses de casa nostra• Descarat• Dioptria • Dos quarts de nit•

Edición límite• El balcó cultural• El cotarro• El despertador• El fantasma del paradís• El món del ritme• El programa sense nom• Els teus discos• En família• En la onda• Encara és festa• Endevina endevineta• Ensaladilla pop• Entrellums• Esbós musical•

Escolta com puguis• Alumnes de 8è de l’escola • Charlie RivelEsports al 102• Estudi Q-B-Yes• Fil i canya• Folk-blues fusion• Fuego discográfico• Història de Catalunya• Història de la Nova Cançó• Itaca• Jazz’tà aquí• L’home i el seu entorn• L’hora de l’àngelus• L’Informatiu•

Aprenguem català• Bon dia• Cap de setmana• Con nostalgia• Coneguem Catalunya• Els teus discos• Ensaladilla pop•

Espai violeta• Esports• Jazz• L’Informatiu• Les flors• Les nostres veus• Música clàssica•

Pa de pessic • Ressò• Ritme poètic• Rutes musicals• Vibracions a 45• Vivències•

1982

DESENA pArt AnneXos: I

202


La calaixera• La ràdio de vidre• Les comarques• Les flors• Lluna plena• Magazine• Marathon a 45• Música dispersa• Musical jazz• Nova línia• Nova sintonia• Nuevos medios• Ona musical•

Parlem amb...• Que si són verdes que si • són maduresQuina nit la d’aquells • BeatlesRecords• Ressò• Ritmes poètics• Samfaina• Tapabruts• Telescopi musical• Temps disc• Tertúlia•

Tiempo X• Toma primera• Tot blues, funky and • rock&rollTot reggae• Trapella• Trobada llatina• Tutti frutti nocturn• Un i dos pams de gramola• Vet aquí una vegada• Veus i poemes• Viaje alucinante• Woodstock•

1983 Alegre despertar a les ones• Antena musical• Aprenguem català• Castells • Ceràmica i art• Cita amb les orquestres• Con viento fresco• Converses de casa nostra• D’ara en endavant• Descarat• Dioptria• Dos quarts de nit• Edición límite• El balcó cultural• El cotarro• El despertador• El fantasma del paraíso• El mar• El món del ritme• El programa sense nom• Els teus discos• En família• Encara és festa•

Endevina endevineta• Ensaladilla pop• Entrellums• Esbós musical• Escolta com puguis• Esports al 102• Estudi Q-B-YES• Fil i canya• Fuego discográfico• Història de Catalunya• Història de la Nova Cançó• Infantil• Itaca• Jazz’tà aquí• L’home i el seu entorn• L’hora de l’àngelus• L’Informatiu• La calaixera• La ràdio de vidre• Les comarques• Les flors• Magazine• Món casteller•

Nova línia• Nuevos medios• Passem-ho bé• Ponga un indio en su vida• Que si són verdes que si • són maduresQuina nit la d’aquells • BeatlesRecords• Ressò• Tapabruts• Telescopi musical• Temps disc• Temps X• Tertúlia• Toma primera• Tot blues, funky and • rock&rollTot reggae• Un i dos pams de gramola• Vet aquí una vegada• Veus i poemes• Woodstock•

203

1984 Aixeca’t i balla• Al meu aire• Alegre despertar a les ones• Antena musical• Aquarama• Balcó obert a la cultura• Cita amb les orquestres• Como Pedro por su casa• Con viento fresco• Converses de casa nostra• Cosmètica• Crònica oberta• Descarat• Dinar pop• Dioptria• Distrito distinto• Dos quarts de nit• Edición límite• El balcó cultural• El cotarro• El fantasma del paraíso• El món del ritme• Els teus discos•

En família• Encara és festa• Ensaladilla pop• Entre tu i jo• Entrellums• Esbós musical• Escola de calor• Escolta com puguis• Esports al 102• Esports al matí• Estudi Q-B-YES• Ets tu• Fil i canya• Flash• Grup d’esplai• Història de Catalunya• Història de la Nova Cançó• Impactes• Informatiu al 102• Itaca• Jazz’tà aquí• L’home i el seu entorn• L’hora de l’àngelus•

Les comarques• Nova línia• Nuevos medios• Panoràmica• Personatges• Ponga un indio en su vida• Quina nit la d’aquells • BeatlesReflexions de cafè amb llet• Selecció musical• Telescopi musical• Temps de música, copa, • cafè i puroToma primera• Tot blues, funky and • rock&rollTot Cubelles• Tot reggae• Trobada llatina• Un i dos pams de gramola• Vet aquí que una vegada• Woodstock•

A l’estiu tota cuca viu• Amb els peus sobre la taula• Astromúsica• Calor, amor i llençols• Cap de setmana• Cubelles de bat a bat• Dos quarts de nit• Edición límite• El diumenge tot s’ho • menjaEl Motel Foigras• El que l’aigua es va • emportar

El vaixell pirata• En família• Entre tu i jo• Esbós musical• Escolta com puguis• Especial musical• Fent matí fins a les dotze• Funk i rock• Funky dia• Funky station• Història de Catalunya• Història de la Nova Cançó• Itaca•

L’any de la pera• L’ou com balla• L’urna musical• La clau• La roda pop• Llorenç d’Aràbia• Musicals• Musicals disco clip• Nova línia• Rock i rollo• Sintonia al 102• Telescopi musical•

1985


204


Avui és diumenge• Cubelles la nuit• Edición límite• El cant de la sirena• El futur és nostre•

El gato negro• El joc brut• Entre tu i jo• Escolta com puguis• Juguem net•

L’any de la pera• L’aperitiu• Maldito país• Matí, matí• Música clàssica•

1986

1987

1988

A l’estiu tota cuca viu• Amb els peus damunt la • taulaAstromúsica• Balcó obert a la cultura• Calor, suor i llençols• Confidències• Cubelles de bat a bat• Dos quarts de nit• Edición límite• El Motel Foigras• El que l’aigua es va • emportarEl vaixell pirata• En família•

Entre tu i jo• Esbós musical• Escolta com puguis• Esports al 102• Funk i rock• Funky dia• Funky station• Història de Catalunya• Història de la Nova Cançó• Hores musicals• Itaca de nou• L’any de la pera• L’ou com balla• L’urna musical• La clau•

La roda pop• Llorenç d’Aràbia• Música i notícies• Musicals migdia• No toquis més, Sam• Només tenim música• Nova línia• Pocs i mal avinguts• Qui dies passa, anys • empenySense nom• Sintonia al 102• Telescopi musical• Una hora en blanc•

A doble estudi• Amb els peus sobre la • taulaAvui és diumenge• Ayer, hoy y siempre• Bon dia• Con la mosca detrás de la • orejaCubelles la nuit• De nit• Dissabte matí• Dos per vuit•

Edición límite• El Motel Foigras• Entre tu i jo• Espai obert• L’any de la pera• La tarda al 102• Llorenç d’Aràbia• Maldito país• Música clàssica• Musicals 107.5• Nàstics plàstics• No més nits solitàries•

No sé què fer• Nova dimensió• Nova línia• Play play Aleixandri• Primeres notícies• Quan s’obre la porta• Ràdio dissabte• Rock i rollo• Secta avenida• Siaj• Temps d’informació•

205

Musicals 107.5• Nàstics plàstics• No més nits solitàries• Play play Aleixandri•

Primeres notícies• Quan s’obre la porta• Ràdio dissabte• Rock i rollo•

Siaj• Temps d’informació• Temps de salut•

1989 Avui és diumenge• Dos quarts de nit• Edición límite• El cant de la sirena• El futur és nostre • El gato negro• El joc brut• El ventilador• Entre tu i jo•

Esbós musical• Escolta com puguis• Into the moguda• Juguem net• Maldito país• Matí, matí• Música clàssica• Musicals 107.5• Nàstics plàstics•

No més nits solitàries• Quan s’obre la porta• Ràdio dissabte• Rock i rollo• Siaj• Temps d’informació• Tertúlia•

1990 Avui és diumenge• Còctel• Cubelles actualitat• Edición límite• El gato negro• El magatzem• El mirador• Esbós musical• Escolta com puguis• Fent d’aquí• Into the moguda• Jazz amb tu•

Juguem net• LB club• L’hora d’en Víctor• L’ou com balla• Maldito país• Matí, matí• Monogràfic musical• Musical Sputnik• Musicals 107.5• Musicals dissabte• Nàstics plàstics• No més nits solitàries•

Només contes• Palangana• Paraula viva• Pole position• Quan s’obre la porta• Ràdio Cubelles live• Ràdio dissabte• Seguretat vial• Siaj• Temps d’informació • Temps d’inform. comarcal• Velvet, sota la pluja de jazz•

A fons• Anda que no!• Avui és diumenge• Còctel• Cubelles actualitat•

Cubelles club• De 9 a 10• De vacances• Delta blues• Dóna-li canya!•

Edición límite• El gato negro• El mirador• Els quatre de sempre• Esbós musical•

1991


206


Esports internacional• Fem salut• Freqüència 2• Fulls d’actualitat• Informarock• Into the moguda• Jazz and Coo• Juguem net• Kan Torrijas• La incògnita• La vorera• LB club• L’any del drac• L’estiu a la fresca•

L’informatiu de Cubelles• La casa del sol solet• La incògnita• La jungla d’asfalt• La vorera• Maldito país• Music mania• Musicals 107.5• Nàstics plàstics• No més nits solitàries• Només contes• Noticiari del vespre• Palangana• Paranoia’s Klub•

Pole position• Ràdio dissabte• Ràdio paradís• Resako etíliko• Rock de barres• Seguretat en marxa• Siaj• Ski 107.5• Super farra!• Temps d’informació• Temps d’inform. comarcal• Tres, dos, u• Tutti frutti• Via al 92•

1992

1993

A 100 per hora• Avui és diumenge• Còctel• Cubelles actualitat• Cubelles club• De 9 a 10• Delta blues• El gato negro• El magazine d’en Xavier • SevillaEsbós musical• Fem salut• Into the moguda•

Jazz and Coo• Juguem net• Kan Torrijas II• L’informatiu• La calaixera• La incògnita• La jungla d’asfalt• La vorera• Maldito país• Musical• Musicals 107.5• No més nits solitàries• Ona verda•

Paranoia’s club• Pole position• Ràdio dissabte• Ràdio matí• Ràdio paradís• Resako etíliko• Rock de barres• Seguretat en marxa• Selecció musical• Siaj• Ski 107.5• Tres, dos, u•

Això és xauxa• All i oli• Avui és diumenge• Canya musical• Cubelles actualitat• Cubelles club• De 9 a 10•

El cerdo violeta• El gato negro• El juí del moro• El matí de Ràdio Cubelles• Els matins del dissabte• Et sona?• Funky•

Història de Catalunya• Imaxes • Informatiu local i comarcal• Juguem net• Kan Torrijas• La música al migdia • La música diferent•

207

Magazine cultural del • 107.5Maldito país• Música clàssica• Musicals •

Musicals 107.5• Musicals diferents• Musicals joves• No més nits solitàries• PT•

Recull musical• Resako etíliko• Revival• Tensió relax•

1994 A tota màquina• All i oli• Avui és diumenge• Continua somniant • Coses per recordar• Cubelles a debat• Cubelles actualitat• Cubelles club• Cubelles music• Dies de cine• Dos o varios• El bressol de la lluna• El cerdo violeta• El gato negro• El juí del moro• El matí de Ràdio Cubelles• El perquè de tot plegat•

El programa sense nom• Els curts i els llargs• Els matins del dissabte• Fórmula 107.5• Imaxes• In the ghetto• Juguem net• Kan Torrijas• Kan Torrijas II• L’Informatiu• La diferència• La música al migdia• La música de la nova era• La ràdio jove• Maga-music• Maldito país • Mañanas rocieras•

Moments romàntics• Musicàlex• Musicals 107.5• Ni en serio ni en broma• No més nits solitàries• Ombres solitàries• Pas a pas• Prenem un cafè?• Quart creixent• Ràdio fórmula RC• Recull musical• Resako etíliko• Revival• Siaj• Somnis de Hollywood• Tensió relax• Vol 127•

A tota màquina• All i oli• Ars longa• Avui és diumenge• Cubelles actualitat• Cubelles music• Dies de cine• El bressol de la lluna• El gato negro• El juí del moro• El llenguatge del cor•

El matí de Ràdio Cubelles• Fórmula 107.5• I ara què?• Juguem net• Kan Torrijas• Kan Torrijas II• L’informatiu del vespre• La clau de la notícia• La diferència• La música al migdia• La música de la nova era•

Maldito país• Moments romàntics• Musicàlex• Musicals 107.5• Pas a pas • Pren-te un descans• Ràdio fórmula RC• Resako etíliko• Siaj• Tensió relax• Vol 127•

1995


208


1996

1997

1998

A quatre bandes• Apunts culturals• Ars longa• Avui és diumenge• Cap al migdia• Cubelles actualitat• El llenguatge del cor• El pati blau• Fórmula 107.5• Història de Catalunya• Juguem net• Kan Torrijas• L’illa de Malta•

L’informatiu del cap de • setmanaL’informatiu del migdia• L’informatiu del vespre• La diferència• La música al migdia• La música de la nova era• Línia oberta• Llicorella amb tot el món• Magazine de Ràdio • CubellesMales llengües• Melodies sentimentals• Music dance•

Musicals 107.5• Musico of the world• Notes singulars• Pas a pas• Pren-te un descans• Ràdio fórmula 107.5• Recull informatiu• Resako etíliko• Revival• Sala d’estrenes• Siaj• Top dance music• Tot motor•

A ritme dels 80• Això és Hollywood• Avui és diumenge• Calaix de sastre• Cubelles actualitat• El 25%• El club de mitja tarda• El llenguatge del cor• El pati blau• Energia positiva• Full time• Història de Catalunya• Hores bruixes• Juguem net•

L’hora jove• L’informatiu del cap de • setmanaL’informatiu del migdia• L’informatiu del vespre• La diferència• La música de la nova era• Llicorella amb tot el món• Melodies sentimentals• Music dance• Music of the world• Música clàssica• Música d’ahir i d’avui• Musicals•

Pas a pas• Pren-te un descans• Ràdio fórmula 107.5• Recull musical• Resako etíliko• Retransmissions esportives• Revival• Sala d’estrenes• Sons de cinema• Top 50• Top dance• Tot motor• Viatjant pel nostre país•

Això és Hollywood• Avui és diumenge• Calaix de sastre• Cubelles actualitat• El 25%•

El club de mitja tarda• El pati blau• Fotomatón• Full time• Hores bruixes•

Juguem net• L’hora jove• L’informatiu del cap de • setmanaL’informatiu del migdia•

209

1999

2000

L’informatiu del vespre• La diferència• La galaxia Hoffman• Llicorella amb tot el món• Melodies sentimentals• Music dance• Music of the world•

Música clàssica• Musicals• Musicals remember• Parlem de política• Pas a pas• Pren-te un descans• Ràdio fórmula 107.5•

Recull musical• Resako etíliko• Retransmissions esportives• So monogràfic• Transilvania• Viatjant pel nostre país•

Això és Hollywood• Avui és diumenge• Calaix de sastre• Cubelles actualitat• El pati blau• Fotomatón• Galaxia Hoffman• Hores bruixes• Juguem net• L’hora jove•

L’informatiu del cap de • setmanaL’informatiu del migdia• L’informatiu del vespre• Music dance• Música clàssica• Música de festa• Musicals• Parlem de política• Pas a pas•

Pren-te un descans• Ràdio fórmula 107.5• Recull musical• Resako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Sessió contínua•

Això és Hollywood• Avui és diumenge• Calaix de sastre• Cubelles actualitat• Cubelles avui• El pati blau• Fotomatón• Galàxia Hoffman• Hores bruixes• Juguem net•

L’hora jove• L’informatiu del cap de • setmanaL’informatiu del migdia• L’informatiu del vespre• Música clàssica • Música de festa • Musicals de Ràdio • CubellesPas a pas •

Planetes transparents• Pren-te un descans• Ràdio fórmula 107.5• Resako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Sessió contínua •

2001 A debat. Parlem de política• Això és Hollywood• Avui és diumenge• Bústia de veu• Carretera perduda•

Cubelles actualitat• Cubelles avui• De tot una mica• Dijous de música• Diumenge de música•

El 25%• Enigmatic sound• Entre amics• Hores bruixes• Instruccions d’ús•


210


2002

2003

A debat• Això és Hollywood• Bústia de veu• Cafè amb gel• Carretera perduda• Cubelles actualitat• Cubelles avui• De tot una mica• Dijous de música• Diumenges de música • El 25%• El col·leccionista • En directe des de la platja• Enigmatic sound• Entre amics• Fil musical• Hores bruixes•

Informatiu cap de setmana• Informatiu capvespre• Informatiu migdia• Instruccions d’ús• Into the moguda• Javi i Celine Music• Juguem net• Kikirikí• L’home del gag• L’hora jove• La música de la nova era • Latino Amèrica• Made in Cubelles• Melòmans• Misteris a les ones• Música a les ones• Música clàssica •

Musicals• Musicals 107.5• Musicals diumenge• Omnipresents• Operació retorn• Planetes transparents• Producció espontània • Punts suspensius• Radionovel·la “Ciutadans”• Resako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Sardanes• Sputnik• Trance and dance•

Agenda musical• Això és Hollywood• Anella oberta• Barreges• Barreja musical explosiva• Blues i rock• Bústia de veu•

Cafè amb gel• Carretera perduda• Club jazz• Corrent alterna• Cubelles actualitat • Cubelles avui• El 25%•

El col·leccionista• El ventilador• El xiringuito • En directe des de la platja• Fil musical• Gags d’estiu• Hores bruixes•

Into the moguda• Juguem net• Kikirikí• L’home del gag• L’hora jove• L’informatiu cap de • setmanaL’informatiu migdia• L’informatiu tarda• La música de la nova era•

Latino Amèrica• Melòmans• Música clàssica• Musicals 107.5• Musicals dissabte• Musicals diumenge• Obert per vacances• Planetes transparents• Punts suspensius• Ràdio-fórmula•

Resako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Sardanes• Sessió contínua• Sputnik• Trance and dance•

211

2004

2005

Into the moguda• Juguem net• Juguem net cap de • setmanaKikirikí• L’estiu a les ones• L’home del gag• L’informatiu cap de • setmanaL’informatiu migdia• L’informatiu tarda• La calaixera• La música de la nova era•

La música en directe• La música més refrescant• La tarda• Largo FM• Lectures• Made in Cubelles• Melòmans• Música a les ones• Música clàssica• Musical revival• Musicals 107.5• Omnipresents• Patxanga la xaranga•

Producció espontània• Ràdio novel·la “Ciutadans”• Ràdio-fórmula top 50• Reagge i ska • Resako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Revival• Ritme fresc• So vibrant• Tercer segona•

3er 2a• Això és Hollywood• Anella oberta• Barreges• Blues & rock• Butlletins informatius• Cafè amb gel• Club desconcert• Club jazz• Corrent alterna• Cubelles actualitat• De tornada a casa• El 25%• El col·leccionista• El xiringuito• Entre tu i jo• Fil musical• Fórmula musical• Freqüència directe•

Gags d’estiu• Juguem net• Juguem net cap de • setmanaKsona• L’estiu a les ones • L’home del gag• L’hora del rock català• L’informatiu cap de • setmanaL’informatiu migdia• L’informatiu tarda• La calaixera• La coctelera • La música amb l’Alejandrina• La música de la nova era• La música en directe• La tarda• Largo FM•

Lectures• Music central Cubelles• Música a les ones• Música clàssica• Música top• Musicals • Onda latina• Patxanga la txaranga• Quasi tot encara• Refresca’t amb el • ventiladorResako etíliko• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Revival• Ritme fresc• So vibrant•

35 HZ jazz• 35 HZ rok•

3er 2a• A l’estiu tota cuca viu•

Això és Hollywood• Anella oberta•

DESENA pArt AnneXos - I

212


Avui especialment• Barreges• Butlletí informatiu• Cafè cream• Club desconcert• Corrent alterna• Cubelles actualitat• Cubelles al dia• De festa• De tornada a casa• Denominació Cubelles• Denominació estiu• Dissabte en família• Edèn• El 25%• El calidoscopi• El col·leccionista• El petit espai•

Electronic music• Entre tu i jo• Festa nit• Fil musical• Freqüència directe• Gaudeix la festa• Juguem net• K sona• L’home del gag• L’hora clàssica• L’informatiu migdia• L’informatiu tarda• La cadernera• La calaixera • La coctelera• La música de la nova era• La paella pel mànec• Largo FM•

Music central Cubelles• Música clàssica• Musicalitza’t• Onda latina• Patxanga la txaranga• Peticions• Quasi tot encara• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Rock and blues• Selecció musical• Techno Cubelles• Tocs d’estiu• Tocs d’estiu dissabte• Tornant a casa• Zona gobal•

35 HZ jazz• 35 HZ rock• Això és Hollywood• Anella oberta • Avui especialment• Barreges• Butlletins informatius• Cafè cream• Club desconcert• Corrent alterna• Cubelles actualitat• Cubelles al dia• De festa• Denominació Cubelles• Dissabte en família• Doctor Do• Edén•

El calidoscopi• Electronic music• Entre tu i jo• Explica’t• Festa nit• Fil musical• Freqüència directe• Juguem net• Ksona• L’home del gag• L’hora clàssica• L’hora del jazz• L’hora del pati• L’informatiu migdia• L’informatiu tarda• La cadernera• La paella pel mànec•

La sisena hora• Largo FM• Matí musical• Music central Cubelles• Onda latina• Patxanga la txaranga• Peticions• Quasi tot encara• Ràdio-fórmula• Retransmissions de • les sessions plenàries municipalsRetransmissions esportives• Selecció musical• Tarda musical sixties• Tocs d’estiu• Zona global•

2006

213

Adell, Francesc• Adell, Montse• Adell, Neus• Alarcón, Armando• Alari, Clara• Alari, Víctor• Albà, Anna• Albà, Araceli• Albalat, Joan Vicenç• Albes, Jesús•

Alcaraz, Toni• Aleixandri, Joan Carles• Alejandro, Eduardo• Alférez, Guillem• Algar, José Luis• Aliaga, Jordi• Almirall, Josep• Alonso, Manolo• Àlvaro, Francesc Marc• Amorós, Joan•

Araujo, Francesc X.• Archilla, Idoia• Arcusa, Georgina• Argilaguet, Montse• Arias, Àlex• Arjona, Xaro• Artés, Rosa Maria• Aviñó, Esperança• Aviñó, Llorenç•

Badia, Roger• Badosa, Marc• Baltanàs, Eloi• Bardí, Arnau• Bartroli, Josep Maria• Bartroli, Margarida• Bartroli, Rosa Maria• Basurto, Nàdia•

Batista, Ramon• Bellido, Raquel• Bellsolà, Carles• Benacloche, Margarida• Benavent, Pepita• Bernat, Eva• Boada, Àngels• Bofort, Francesc•

Bonilla, Rosa• Borao, Loli• Borràs, Jordi• Brotons, Xavier• Brotons, Ximo• Bruno, Alejandrina• Bufort, Francesc• Burrull, Antònia•

Caballero, Dani• Caballero, Francesc Xavier•

Caballero, Jordi• Caballero, Rafael•

Cabús, Anselm• Cacao, Nacho•

B

c

II. col·laboradors

Aquest recull de col·laboradors ha estat elaborat a través de l’arxiu de Ràdio Cu-belles, les informacions publicades a El Full de Cubelles i als programes de la Festa Major; i també gràcies a la memòria d’algunes de les persones que apareixen en aquesta llista. És probable que haguem descuidat algun nom. Demanem excuses als qui han col·laborat a l’emissora i no apareixen a la recopilació.

No hem recollit, per manca de fonts, les persones que han pres part en el curset de ràdio i que després no han tingut continuïtat en la nostra emissora.

llistat de col·laboradors

A

DESENA pArt AnneXos - II

214


Calàbria, Eduard• Calella, Jordi• Calvet, Sílvia• Camacho, Joan• Campo, Irene• Campo, Mª Carmen• Canal, Sergi• Canalis, Xavier• Cano, Carol• Caparrós• Capdet, Neus• Capella, Jordi• Capella, Montse• Carbonell, Jordi• Carbonell, Víctor• Carbonell, Xavier • Cardador, Manel• Cardador, Xavier • Cardona, Àlex• Cardona, Jordi• Carmona, Emília•

Carmona, Rosa• Carretero, Glòria• Carrillo, Jordi• Carrillo, Josep• Carrillo, Pere• Carrizo, Lluís• Casado, Jordi• Casahuga, Alba• Casahuga, Patrícia• Casal, Jordi• Casamitjana, Ester• Casasnovas, Joan• Castell, Ramon • Castellví, Anna• Castro, Andreu• Cavana, Sergi• Cazenave, Guillermo• Cerezuela, Jordi• Cervera, Joelle• Chinchilla, Míriam• Cisneros, Manuel•

Clark, Sandra• Clavero, Miguel A.• Cobela, Joan• Coll, Xavier• Comaposada, Jaume• Comas, Fede• Corbera, Mercè• Córcoles, Alejandro• Córdova, Miquel• Corredor, Nacho• Corvinos, Ester• Costa, Jordi• Costa, Julio• Crispín, Gerardo• Cuartieles, José Manuel• Cuellar, Salvador• Cuenca, Roger• Curiel, Ivan• Cuscó, Josep• Cutillas, Conxita•

Dalmau, Joan Maria• Dalmau, Maria• Dalmau, Ton• Dastis, Carme• Daviu, Núria•

De Rafael, Immanol• Del Solar, Júlia• Delgado, Ana Belén• Deniso, Diego• Díaz, Chema•

Díaz, Enric• Díaz, Héctor• Díaz, Laura• Domènech, Jordi• Duran, Mario•

Egaña, Alberto• Egea, Mario• Elkhammali, Najib• Escardó, David•

Escardó, Eva• Escribano, Pau• Estalella, Jordi• Estalrich, David•

Estéllez, David• Evers, David•

Farré, Ramon• Félez, A.•

Fernández, Antoni• Fernández, Cecília•

Fernández, Marta• Fernández, Mònica•

d

e

F

215

Fernández, Rafi• Ferrara, Jorge• Ferrer, Jordi• Ferrer, Jordi• Ferrer, Roser• Fonoll, Daniel• Fonoll, Jaume• Fonoll, Núria• Font, Mireia•

Forero, Javi• Forn, Iu• Fort, Xesca• Fortuny, Magí• Fortuny, Roser• Fortuny, Santi• Franc, Maria Rosa• Francàs, Ramon• Franch, Sergi•

Freixas, Albert• Fresneda, Elisabeth• Fuguet, Albert• Fusté, Josep• Fuster, Àngels• Fuster, Joan• Fuster, Mònica•

Jaramillo, Eduardo• Jariod, Carme• Jiménez, Jordi• Jiménez, Toni•

Jódar, Aniol• Jódar, Tere• Joval, Teresa• Julià, Oriol•

Juncosa, Núria• Jurado, Josep Miquel•

Iturat, Jeroni•

Hernández, Raquel• Hidalgo, Maria Jesús•

Hinojosa, José• Homs, Roger•

Hugué, Josep Maria• Hugué, Mercè•

Garcia Gallego, Jordi• Garcia Guinda, Carles• Garcia, Abel• Garcia, Celine• Garcia, Cristina• Garcia, Jordi• Garcia, Lolo• Garcia, Manel• Garcia, Mercè• Gargallo, Núria• Garriga, Enric• Gil, Agustí• Gisbert, Miquel•

Godessard, Marc• Gómez Buti, Lluís• Gómez Marcillas, Lluís• Gómez, Imma• Gómez, Jaume• Gómez, Joan Ignasi• Gómez, Miquel• Gómez, Ramon• Gómez, Sergi• González Candalija, • FranciscoGonzález Paredes, Jordi• González, Josep•

González, Pilar• González, Xènia• González, Xesco• Granell, Josep Maria• Grau, Xavier• Güell, Pere• Guerrero, Àlex• Guerrero, Javier• Guerrero, Rosa• Guillamón, Sílvia• Guinovart, Joan• Guinovart, Pere•

g

H

I

J


216


Laborda, Imma• Lafita, Cristina• Lara, Adrià• Lavado, Fernando• León, Marta• Llaó, Xavier• Lleó, Salvador• Llerena, Antonio•

Llompart, Glòria• Llompart, Jordi• Llompart, Miquel• Lluch, Joan Carles• Lluch, Rosanna• Lluelles, Víctor• López, Carlos• López, Joan•

López, Jordi• López, Marcos• López, Miquel• López, Pilar• López, Toni• Lora, Víctor• Lorenzo, Arturo• Lozano, Mila•

Machado, Marc• Madrid, Sònia• Marcillas, Meritxell• Marfil, David• Marmottan, Josselyne• Marsé, Anna• Marsé, Marta• Martí, Joan• Martí, Jordi• Martín del Burgo, David• Martín, Juan Luis• Martín, Maite• Martín, Marta• Martínez, Albert• Martínez, Anna• Martínez, David• Martínez, Ernest• Martínez, Joan• Martínez, Lluís• Martínez, Meritxell• Martínez, Sergio• Martínez, Xavier•

Martorell, Ester• Martos, David• Marzoa, Rita• Masdeu, Isabel• Mato, Jorge• Mejías, Andrés• Melero, Julio• Méndez, Sabina• Mercadé, Montse• Mercader, Albert• Mercader, Guillem• Mestres, Rafael• Mestres, Xavier• Micó, Joaquim• Milà, Manel• Millán, Clàudia• Millieri, Pol• Miret, Xavier• Miró, Abel• Miró, Josep• Molina, Miquel• Molina, Vicente•

Montané, Eloy• Montañés, José Lluís• Montes, Jordi• Montiel, Adrià• Montserrat, Ramon• Montserrat, Rosa Maria• Montserrat, Sergi• Montserrat, Sofia• Mora, Manuel• Morcillo, Anna• Morcillo, Francisco• Moreno, David• Moreno, Inès• Moreno, Isabel• Moreno, José Antonio• Morgades, Anna• Morillas, Anna• Mudarra, Raül• Muñoz, Javi• Muntaner, Eloi• Mur, Brian•

l

m

Kobeaga, Nacho•

K

217

Nadal, Jordi Joan• Naudi, Maite•

Navarro, Rosa• Noguer, Sergi•

Nuñez, Eduardo•

Oliver, Gerard• Oliveres, Raquel• Oliveres, Ruth•

Ollé, Josep Maria• Ordax, Marià• Ortega, Marta•

Ortiz, Neus•

Pacha, Eusebio• Pajuelo, Mònica• Panyella, Vinyet• París, Emilio• Parreño, Oriol• Pedrola, Andreu• Pedrola, David• Peiró, Julià• Peñalver, Oriol• Peralta, Carme• Perera, Lleonart•

Pérez, Àlex• Pérez, Carles• Pérez, Mercè• Pérez, Víctor M.• Pineda, Lluís• Pineda, Montse• Pineda, Narcís• Piñol, Teresa• Piqueras, Daniel• Piquero, Daniel• Pla, Xavier•

Planas, Xavier• Platero, Toni• Polinario, Javi• Pomar, Joan Ramon• Porta, Anna• Portales, Kiko• Prados, Pedro Ángel• Puerto, David• Pujol, Joan• Pujol, Violeta• Puvedo, Josep M.•

Ramírez, Maite• Raspall, Angie• Raventós, Emma• Reina, Josep• Rigol, Carme• Rincón, Gerard• Rios, Marcos• Robledo, Nacho• Roca, Marc• Rodero, Tomàs• Rodríguez, Asier•

Rodríguez, Erico• Rodríguez, Javier• Rodríguez, Mercè• Rodríguez, Rubén• Roig, Franc• Roldán, Manuel• Rosell, Isidre• Rosell, Joan• Rosell, Margarida• Rosset, Jaume• Rovirosa, Judith•

Rozalen, Adia• Rufo, Joan• Ruiz De Loizaga, Josep • MariaRuiz, Félix• Ruiz, Josep Maria• Ruiz, Josep Ramon• Ruiz, Margarida• Ruiz, Maria José• Rumín, Antonio•

Sáez, Judith• Sala, Natàlia• Saladié, Carme•

n

p

r

s

o


218


Saladrigas, Roman• Salgado, Mònica• Sallent, Josep• Sallent, Pere• Salmerón, Susana• Sánchez, Carles• Sánchez, David• Sánchez, Gemma• Sánchez, Júlia• Sánchez, Marc• Sánchez, Víctor• Sánchez, Xènia• Sancho, Francisco J.• Sans, Olga• Santafé, Isabel•

Santos, Francisco Javier• Santos, Joan Andreu• Sastre, David• Sastre, Manel• Segarra, Carles• Serra, Anna Maria• Serra, Lluís• Serra, Xavier• Serrano, José Carlos• Sevilla, Xavier• Sevillano, Carmelo• Sibis, Gemma• Silo, Joan Carles• Silva, Antònia• Silvente, Joan Francesc•

Silvestre, Armando• Socias, Abdon• Socias, Jordi• Solanell, Josep• Soler, Agustí• Soler, Anna• Soler, Francesc• Soler, Lluís• Soler, Montse• Soria, Ricardo• Soriano, María Ángeles• Soro, Blanca• Subies, Carme• Subirà, Núria•

T• ejero, EstebanTello, Sofia• Terraza, Santi• Teruel, Robert• Tetas, Blanca• Thomas, Dolors•

Torner, Jaume• Torres, Dolors• Tort, Àngel• Tort, Josep• Tort, Marc• Toscano, Josep•

Toscano, Juan• Toscano, Xavier• Trapote, Albert• Trinidad, Diego• Tubert, Lourdes•

Úbeda, Jordi• Urpí, Joan•

Valls, Bernat• Valverde, Àlex• Valverde, Josep• Vázquez, Elvira• Vera, Fernando• Vicedo, Dani•

Vicedo, Ricardo• Vidal, Albert• Vidal, Joan• Vidal, Joan Enric• Vidal, Jordi• Vidal, Josep•

Vidal, Pompeu• Villalta, Marta• Villalta, Sílvia• Villanueva, Josep Lluís• Vinyals, Keti• Vizcaino, Nacho•

Zamora, Antoni• Zaragoza, Rosa•

t

u

V

Z

219

III. els directors dels 25 anys

directors i directores de ràdio cubelles (1981-2006)

DESENA pArt AnneXos - III

1981De febrer a octubre: Víctor Alari. D’octubre a desembre: Ramon Farré A partir de desembre: junta de gestió (Pilar López)

1982Fins al setembre: junta de gestió (Pilar López) A partir d’octubre: Pilar López

1983Fins al maig: Pilar López De maig a desembre: Jordi Llompart

1984De gener a juny: Pilar López De juliol a octubre: Carles Garcia Guinda A partir de novembre: Josep Almirall

1985Fins al novembre: Josep Almirall A partir de desembre: Xavier Grau

1986Fins al juny: Xavier Grau A partir de juny: Josep Amirall

1987A partir de gener: Xavier Grau A partir de juny: Llorenç Aviñó

1988 Llorenç Aviñó

1989Fins a l’octubre: Llorenç Aviñó A partir de novembre: Lluís Gómez

1990Fins a l’abril: Lluís Gómez A partir de maig i fins al desembre: Santi Terraza

1991De gener a juny: Llorenç Aviñó A partir de juliol a desembre: Joaquim Micó

220


1992 A partir de gener: Lluís Gómez i Xavier Sevilla

1993Fins al setembre: Xavier Sevilla A partir de l’octubre: Neus Adell

1994 Neus Adell

1995Fins a l’agost: Neus Adell A partir d’octubre: Núria Fonoll

1996 Núria Fonoll

1997 Núria Fonoll

1998 Núria Fonoll

1999 Núria Fonoll

2000Fins al febrer: Núria Fonoll A partir de març: Neus Adell

2001 Neus Adell

2002 Neus Adell

2003Fins al novembre: Neus Adell A partir de desembre: Àngels Fuster

2004 Àngels Fuster

2005 Àngels Fuster

2006 Àngels Fuster

221

IV. els logotips

Al llarg dels seus primers 25 anys de vida, Ràdio Cubelles ha tingut tres logotips, és a dir, tres imatges que han servit per identificar i representar l’entitat.

Els dos primers els va dissenyar Javier Rodríguez, tècnic de l’emis-sora, que tenia una destacada destresa a l’hora de dibuixar. En el primer, confeccionat a l’inici de l’aventura radio-fònica local, hi figuraven, únicament en color negre, les inicials RC -Ràdio Cu-belles- envoltades d’unes ones que simulaven les radiofòniques. Era senzill i molt clar.

DESENA pArt AnneXos - IV

El segon logotip, creat a principi dels anys noranta, ja era més modern i anava més enllà del color negre: hi introduïa el blau. Rodríguez va triar un raig com a element principal, que representava la R de ràdio. En aquest disseny també apareixia el dial.

A més dels logotips, mentre Javier Rodríguez va treballar a l’emissora va elaborar cartells, dibuixos, imatges promocionals i, fins i tot, portades d’El Full de Cubelles.

222


El tercer logo es va estrenar el 2006 coincidint amb la celebració del 25è aniver-sari i va ser obra de Javier Arredondo, que va guanyar un concurs. La imatge torna a tenir com a essència les inicials RC i el color predominant és el taronja.

223

DESENA pArt AnneXos - V

V. Acta del ple de 13 de novembre de 1980

A continuació reproduïm el punt de l’ordre del dia del ple del 13 de novembre de 1980 a través del qual es plantejava i s’aprovava la creació d’una emissora de ràdio municipal a Cubelles.

224


225

DESENA pArt AnneXos - V

226


227

VI. llibre d’actes de ràdio cubelles

En el llibre d’actes de Ràdio Cubelles, que data del març de 1981 fins el desembre de 1987, hi trobam molts detalls de la història de la nostra emissora municipal, com pot ser la confirmació de la data exacte d’obertura: el 22 de març de 1981.

DESENA pArt AnneXos - VI

228


229

DESENA pArt AnneXos - VI

231

Fonts documentAls

Bibliografia

CALVO SOTELO, Leopoldo: Memoria viva de la transición. Plaza y Janés, 1990.

DD.AA.: Memoria de la transición. Del asesinato de Carrero Blanco a la integración en Europa. El País, 1996.

FONOLL, Núria; PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan: Cor L’Espiga. Una història centenà-ria (Cubelles 1900-2000). Cor L’Espiga. Cubelles, 2000.

PINEDA, Antoni; VIDAL, Joan; FONOLL, Núria; MARTÍNEZ, Xavier; PUIG Rovira, Francesc X.: Història gràfica de Cubelles (1970-2000). Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, 2003.

PUIG Rovira, Francesc X.: L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local. Ajuntament de Cubelles, 1998.

VIDAL, Joan; PINEDA, Antoni: Les caramelles de Cubelles (1900-1990). Un reflex de la vida local d’aquest segle. Ajuntament de Cubelles, 1991.

Arxius i Hemeroteca

Arxiu de Ràdio Cubelles

El Full de Cubelles

Diari de Vilanova

Programes de la Festa Major de Cubelles

Revista Arrel. Editada per la Diputació de Barcelona. Número 3. Extraordinari. Abril-setembre de 1982

Diari Regió 7

Llibre d’actes de les reunions del grup de Ràdio Cubelles. Des de març de 1981 fins a desembre de 1987

232


Fotografies

La procedència i/o autors de les fotografies es pot trobar al peu de cadascuna de les mateixes, entre parèntesi:

Arxiu Ràdio Cubelles (• Arxiu RC)

Arxiu Antoni Pineda (• Arxiu AP)

Arxiu Montse Torrado (• Arxiu MT)

Arxiu Maria Jesús Hidalgo (• Arxiu MJH)

Arxiu Carles Garcia Guinda (• Arxiu CGG)

Arxiu Àlex Guerrero (• Arxiu AG)

Arxiu Montse Mercadé (• Arxiu MM)

Arxiu Pere Carrillo (• Arxiu PC)

Arxiu Juanjo Vidilla (• Arxiu JV)

233

ÍndeX

VINt-I-CINC ANYS CAp AL FUtUr ......................................................... 7

prÒLEG ......................................................................................................................... 9

INtrODUCCIÓ ....................................................................................................... 13

prIMErA pArt lA gestAcIÓ ............................................................................... 17

1. Situació política i cultural prèvia a la creació de la ràdio ............................ 19

2. El Full de Cubelles ...................................................................................................... 21

3. Sorgeix la idea .......................................................................................................... 23

4. Acord municipal per unanimitat ........................................................................ 25

5. Estudis a les golfes de l’Ajuntament ................................................................. 27

6. El fenomen de les EMUC ....................................................................................... 32

SEGONA pArt lA InAugurAcIÓ ..................................................................... 35

7. Emissions de prova ................................................................................................. 37

8. 23-F: el dia de l’intent del cop d’estat ............................................................... 39

9. Inauguració oficial: diumenge 22 de març de 1981 .................................... 42

10. Primers programes ................................................................................................. 45

11. Primers col·laboradors ........................................................................................... 47

12. Víctor Alari, el primer director ............................................................................. 49

13. Bona rebuda ............................................................................................................. 52

tErCErA pArt lA consolIdAcIÓ ................................................................ 55

14. Pilar López inicia la professionalització ........................................................... 57

15. Sistema assembleari ............................................................................................... 61

16. La Big Band Vuitena Assemblea ......................................................................... 63

17. Col·laboradors molt joves i plens de futur ...................................................... 66

QUArtA pArt noVA VIdA Al cAsAl ........................................................... 71

18. El Casal: un espai per agrupar i fomentar la cultura .................................... 73

234


19. Trasllat al Casal ......................................................................................................... 76

20. Inauguració dels nous estudis ............................................................................ 79

21. Patronat i estatuts ................................................................................................... 81

22. Final de la paciència de Pilar López i entrada de Jordi Llompart ............. 84

23. Pilar López torna i forma equip directiu amb Joan Vidal ............................ 88

CINQUENA pArt lA dIFÍcIl tAscA de mAntenIr-se ....................... 91

24. Forta activitat local ................................................................................................. 93

25. Carles G. Guinda, director per un estiu ............................................................ 94

26. Solid State, el projecte musical d’estudi ........................................................... 96

27. Josep Almirall, el primer director cubellenc ................................................... 97

28. Xavier Grau, el propòsit d’oferir una programació de qualitat ................. 99

29. Canvi de dial: del 102 al 107.5 de la FM ......................................................... 108

30. Llorenç Aviñó, radioenllaç i programació diària definitiva ...................... 109

31. Primera etapa directiva de Lluís Gómez ........................................................ 113

SISENA pArt IntroduccIÓ de les noVes tecnologIes ....... 115

32. Cubelles creix i inicia un canvi definitiu ........................................................ 117

33. Santi Terraza, una nova empenta .................................................................... 119

34. Celebració del desè aniversari .......................................................................... 122

35. Equip directiu i millores a càrrec dels treballadors .................................... 127

36. Neus Adell: la direcció torna a mans d’una dona ....................................... 132

37. Núria Fonoll, prioritat per la informació ........................................................ 133

38. Creació del Concurs de Contes ......................................................................... 138

SEtENA pArt pAs A lA regIdorIA de comunIcAcIÓ ................... 141

39. Cubelles, una nova realitat ................................................................................ 143

40. Canvi de regidoria: de Cultura a Comunicació ............................................ 144

41. Instal·lació d’un nou emissor i adquisició de la unitat mòbil ................. 146

42. Informatització de l’emissora ............................................................................ 149

43. Àngels Fuster, la directora dels 25 anys ......................................................... 151

235

ÍNDEX

VUItENA pArt lA celeBrAcIÓ del 25è AnIVersArI ................... 153

44. La Comissió coordinadora de la celebració .................................................. 155

45. Marató 25 hores, 25 anys ..................................................................................... 156

46. Desena edició del concurs Víctor Alari i concert de Lluís Llach ............. 161

47. Diversitat d’actes .................................................................................................. 163

48. Festa de cloenda del 25è aniversari ................................................................ 168

49. Vivim en el barreig i la mixtura ........................................................................... 170

50. Valoracions i futur ................................................................................................. 172

NOVENA pArt Alguns dels progrAmes més destAcAts .... 175

51. Serveis informatius ............................................................................................... 177

52. Els esports ............................................................................................................... 178

53. La música ................................................................................................................. 186

54. Magazines i programes d’entreteniment ...................................................... 194

DESENA pArt AnneXos ...................................................................................... 199

I. Les programacions de Ràdio Cubelles ............................................................... 201

II. Col·laboradors .......................................................................................................... 213

III. Els directors dels 25 anys ..................................................................................... 219

IV. Els logotips ................................................................................................................221

V. Acta del Ple de 13 de novembre de 1980 ........................................................223

VI. Acta reunió Ràdio Cubelles de 17 de març de 1981 ....................................227

FONtS DOCUMENtALS I BIBLIOGrAFIA ...................................................231

Bibliografia ......................................................................................................................231

Arxius i hemeroteca .....................................................................................................231

Fotografies ......................................................................................................................232

ÍNDEX .......................................................................................................................................233

AGrAÏMENtS ....................................................................................................................237

237

Neus AdellAjuntament de CubellesJosep AlmirallJoan AmorósJosé Manuel Ardila Marià ArroyoJosep Maria BartroliMargarida BartroliRosa Maria BartroliRamon BatistaBiblioteca Municipal de CubellesAlejandrina BrunoXesco CaballeroRosalia CarbonellPere CarrilloCarme DastisRamon Farré Montse FonollIu FornÀngels FusterMònica FusterCarles Garcia GuindaLolo GarciaLluís Gómez MarcillasRamon GómezSergi GómezXavier GrauÀlex GuerreroMaría Jesús HidalgoMercè HuguéNúria JuncosaAntonio Llerena

Joan LluchJoan LópezPilar LópezVíctor LoraMarc MachadoJosep Marcillas Albert MartínezLluís MartínezXavier MartínezMontse MercadéJoaquim MicóAnna MorcilloAntoni PinedaLluís PinedaMontse PinedaNarcís PinedaRàdio CubellesRàdio RibesJavier RodríguezMarga RosellPere SallentGemma SánchezJoan F. SilventeNúria SubiràToni TaltavullSanti TerrazaDolors ThomasMontse TorradoÀlex ValverdeJoan VidalJosep L. Villanueva

AgrAÏments

25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf, de Núria Fonoll i Carbonell

Documents

Transcript of 25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf, de Núria Fonoll i Carbonell