25 de setembre de 2005

FULL DOMINICAL ICàritas. BARCELONA, ST. FELIU DE LLOBREGAT i TERRASSA

Càritas

Tant la Declaració dels Drets dels Infants comla Constitució Espanyola recullen el dret al’educació gratuïta i obligatòria en la seva

etapa elemental i, a més, fan èmfasi en la neces-sitat que els infants i joves gaudeixin d’una protec-ció especial que garanteixi el seu ple desenvolu-pament físic, mental, moral i espiritual, dins elmarc del respecte als principis democràtics de con-vivència i als drets i llibertats fonamentals.

Des d’aquests principis, en el nostre país estàgarantit el dret a l’educació i la seva obligato-rietat fins als setze anys. La realitat, però, és queaquest dret no sempre es compleix en la sevatotalitat.

Un 25% de les persones ateses per Càritas dio-cesana de Barcelona són menors en edat escolar,pertanyen a famílies amb diverses problemàtiquesi tenen un denominador comú: ingressos econò-mics insuficients que, en moltes ocasions, no elspermeten fer front a les necessitats bàsiques.

Durant el curs escolar 2004-2005, Càritas dio-cesana de Barcelona va destinar 92.073,97 euros(15.319.819 de les antigues pessetes) a ajudes per

a menjadors escolars, llibres i material escolar i as-sistència a llars infantils.

Per a molts infants, l’àpat que fan a l’escola ésl’únic que fan equilibrat. És des del nostre Servei queassumim el pagament de molts menjadors escolarsd’aquests nens. Tot això, encara que hagin tingut lasort d’aconseguir una beca de l’Administració, sem-pre insuficient, tant en l’import com en el nombre debeques concedides. També els hem d’ajudar en la

compra dels llibres escolars, doncs, malgrat tinguinbeca, aquesta no arriba a cobrir la totalitat de l’im-port real dels llibres, i es cobren, normalment, a par-tir del segon trimestre del curs escolar.

Tema a part és el de les escoles infantils (bres-sol). Al no entrar dins l’ensenyament obligatori idavant la insuficient oferta pública, les famílies esveuen obligades a recórrer a les escoles infantilsprivades, per tal de no perdre el bé tan preuat queés un treball, ni que sigui temporal, sense segure-tat social o a hores. Els preus d’aquestes escolessuperen les possibilitats econòmiques de les per-sones que s’atenen des de Càritas.

El camí de la inclusió passa per una cosa tansimple, com és que totes les famílies i/o personessoles puguin tenir satisfetes les seves necessitats bà-siques, com ara el dret a l’educació i al desenvo-lupament integral. Per això cal una ferma volun-tat política, una dotació pressupostària suficient ique les respectives administracions estableixin unesprioritats a l’hora de confeccionar els pressupostos.

Inés EscrichCap del Servei d’Ajudes Econòmiques

La tornada a l’escola ha estat mo-tiu els darrers dies de nombrosesnotícies, anuncis i comentaris

en les famílies. El nou curs escolar jaestà en marxa. Els pares i mares s’ale-gren de la represa; per a molts avis iàvies és l’hora de tornar a acompanyarels néts, i per a la majoria d’infantsi joves suposa reveure els companys,saber amb qui et tocarà seure a la clas-se, quin serà el tutor o tutora, els llibresnous...

Però, a banda de les alegries, per anombroses famílies el començamentdel col·legi els comporta problemesperquè no poden assumir el pagamentdels llibres, el transport o el menjadorescolar.

Tot i que l’Administració concedeixajuts a les famílies necessitades, teninten compte els informes socials que ela-boren els professionals, aquests ajutsno arriben per cobrir totes les deman-des. Sovint algunes d’aquestes famí-lies de les nostres diòcesis de Barcelo-na, Sant Feliu de Llobregat i Terrassatruquen a les portes de Càritas. Ate-nent a les nostres possibilitats, miremde donar-los suport.

A mesura que el curs avança apa-reixen noves necessitats per a aquellsalumnes que tenen dificultats amb al-gunes matèries, que pateixen proble-mes socioafectius o que necessitensuport específic a causa d’alguna dis-capacitat. Llavors entren en acció elsnostres voluntaris i voluntàries que fanreforç educatiu, els qui col·laboren enun esplai o els professionals del Gabi-net d’Assistència i Orientació Psico-pedagògica (GAOP) de Càritas.

En moltes de les activitats, Càritastambé «torna a classe» amb la il·lusiói dedicació de voluntaris i professio-nals. Però no solament comencen en

En los últimos días «la vuelta alcole» ha sido motivo de nume-rosas noticias, anuncios y co-

mentarios en las familias. El nuevocurso escolar ya está en marcha. Lospadres y madres se alegran por el re-torno; para muchos abuelos y abuelassupone volver a acompañar a los nie-

tos, y para la mayoría de niños y jóve-nes es el reencuentro con los compa-ñeros, saber con quién compartirásmesa en clase, quién será tu tutor o tu-tora, los libros nuevos...

Pero, a parte de las alegrías, a nu-merosas familias el inicio del colegioles comporta problemas porqué nopueden asumir el coste de los libros, eltransporte o el comedor escolar.

Aunque la Administración conce-de ayudas a las familias necesitadas,valorando los informes sociales que

elaboran los profesionales, estas ayu-das no llegan a cubrir todas las deman-das. A menudo algunas de estas fami-lias de nuestras diócesis de Barcelona,Sant Feliu de Llobregat y Terrassa lla-man a las puertas de Cáritas. Aten-diendo a nuestras posibilidades, mira-mos de ofrecerles nuestro apoyo.

Cuando el curso avanza aparecennuevas necesidades para aquellos alum-nos que tienen dificultades con algunasmaterias, que sufren problemas socio-afectivos o que precisan apoyo especí-fico para alguna discapacidad. Entoncesentran en acción nuestros voluntariosy voluntarias que efectúan el refuerzoeducativo, los que colaboran en un es-plai o los profesionales del Gabinete deAsistencia y Orientación Psicopedagó-gica (GAOP), de Cáritas.

En muchas de las actividades, Cáritastambién «vuelve al cole» con la ilusióny dedicación de voluntarios y profesio-nales. Pero no solamente comienzan eneste ámbito. También se inician los cur-sos de orientación laboral, los grupos deacogida, los talleres... que se unirá aotras acciones que se realizan ininte-rrumpidamente durante todo el año:asesorías jurídicas, acompañamiento apersonas mayores, pisos compartidos,servicio de ayudas económicas, etc.

Desgraciadamente, la pobreza noentiende de horarios ni de vacacio-nes. Por suerte hay miles de personas(voluntarios, socios, donantes) y enti-dades (empresas, fundaciones y admi-nistraciones) que también lo saben ynos ayudan durante todo el año, ha-ciendo realidad el mensaje de Cristode estar siempre, en todo momento, allado de los más necesitados. ¡Buen cur-so para todos!

Jordi Roglà de LeuwDirector

aquest àmbit. També s’inicien els cur-sos d’orientació laboral, els grups d’a-collida, els tallers... que s’uniran a al-tres accions que es fan ininterrompu-dament durant tot l’any: assessoriesjurídiques, acompanyament a personesgrans, pisos compartits, servei d’aju-des econòmiques, etc.

Malauradament, la pobresa noentén d’horaris ni de vacances. Sor-tosament hi ha milers de persones (vo-luntaris, socis, donants) i entitats (em-preses, fundacions i administracions)que també ho saben i ens ajuden du-rant tot l’any, fent realitat el missatgedel Crist d’estar sempre, en tot mo-ment, al costat dels més necessitats.Bon curs per a tothom!

Jordi Roglà de LeuwDirector

EDITORIAL

Un nou curs comença Comienza un nuevo curso

El dret a l’educació

TXEM

A S

ALV

AN

S

ARX

IU C

ÀRI

TAS

25 de setembre de 2005

FULL DOMINICALII Càritas. BARCELONA, ST. FELIU DE LLOBREGAT i TERRASSA

Càritas

Una de les característiques de les va-cances per a gent gran, que organitzaCàritas diocesana de Barcelona, és

que són la cloenda de tot un any de serveisi activitats, com els Tramats de Vida, sovintrealitzats en els locals de les parròquies delsseus barris, i amb voluntàries i voluntaris quehi col·laboren.

També bona part de les persones grans quehi participen reben durant l’any un serveid’Ajuda a la Llar de Càritas, perquè viuen so-les o amb d’altres persones grans, i els cal unsuport personal i a la seva llar.

A les vacances tenen la possibilitat de pas-sar uns dies d’esbarjo en un entorn naturalprivilegiat. La Casa d’Espiritualitat CardenalNarcís Jubany, a Banyoles (Girona), acull,des de fa anys, els diversos torns de Càritas,com abans ho van fer la casa de la SagradaFamília de Rubí, la de Begues, la de Vic, lade Llinars i la dels Hostalets de Balenyà.

Crear xarxa, potenciar habilitatsDurant les vacances, la persona surt del seuentorn habitual i coneix i es relaciona ambd’altres persones, sovint veïnes dels matei-xos barris. És una manera de crear xarxa,canviar d’ambient i oblidar els problemesdiaris. Al llarg d’aquells dies es promouentambé activitats que ajuden la persona grana mantenir i a potenciar les seves capacitatsi habilitats.

Durant el mes de juliol de 2005, Càritas hafet tres torns de vacances en els quals hi hanparticipat prop de cent persones grans, pro-cedents dels diferents barris de Barcelona, de

Badalona i també de l’Hospitalet, de Corne-llà, de Sabadell i de Terrassa.

Les persones grans que hi participen fanuna aportació econòmica segons les seves

ESTIU 2005 PER A

Vacances convertides Prop de cent persones participen

en els torns organitzats per Càritas Aquest estiu ha fet 20 anys de les primeres vacances per agent gran, organitzades per Càritas diocesana de Bar-celona. Aleshores començava a planificar-se des de l’Ad-ministració pública el que després seria el boom delsviatges de l’Inserso. Però Càritas s’adonà que hi havia per-sones que, per circumstàncies diverses, no tenien accés afer vacances.

Es tractava, doncs, d’oferir a les persones grans que vi-vien soles i amb pocs ingressos econòmics, la possibilitat desortir del seu ambient habitual i de relacionar-se amb d’al-tres persones. I això, en contacte amb la natura.Avui, com ahir, a Càritas se segueixen organitzant cada es-tiu diversos torns de vacances per a gent gran, adaptades ales noves realitats socials.

Esperant el trenet al costat del llac

A les vacances hi haespais per treballar

la creativitat

possibilitats, atès que la majoria dels ancianssón pensionistes no contributius o vídues ambpensions mínimes.

M.a

JOSÉ

CA

SAS

M.a

JOSÉ

CA

SAS

25 de setembre de 2005

FULL DOMINICAL IIICàritas. BARCELONA, ST. FELIU DE LLOBREGAT i TERRASSA

Càritas

LA GENT GRAN

en record inoblidable

Convivència enriquidora

La Teresa Roig, mestra, va conèixer la possibilitat de ser voluntària a Càri-tas pel mossèn de la parròquia de Crist Rei de Barcelona. Ella, per la se-va feina, només podia fer activitats de voluntariat a l’estiu. «Per això vaig

estar contenta quan em van oferir participar en les vacances per a la gent gran.» Ja fa dos anys que hi va. Aquest any, com a coordinadora del seu torn. «El

cert és que hi ha molta feina, però la fas a gust. Tot està molt ben preparat iet sents molt recolzada tant per les treballadores socials com pels altres com-panys voluntaris. Aquest any, en el meu grup, entre d’altres voluntaris hi haviauna metgessa i una infermera. És clar, això ens va donar a l’equip molta tran-quil·litat.»

Per a la Teresa, les relacions que s’estableixen tant amb la gent gran comamb els voluntaris són molt enriquidores. «Les persones grans et poden veurecom una filla o com una néta. Per a mi, conviure amb persones grans no éshabitual, per això ho valoro molt. Algunes tenen molta necessitat de comunicar-se i els agrada que les escoltin. Arriben amb moltes ganes de passar-ho bé. Hiha moltes activitats, però també temps lliure. Crec que està molt equilibrat.»

L’equip de voluntaris avalua diàriament com ha anat la jornada. I també por-ten un diari. «Es tracta que quedi constància del que ha anat bé i del que es potmillorar, perquè això servirà per a d’altres properes vacances.»

Voluntaris a ple temps

Però la realització de les vacances no seriapossible sense la participació de les volun-tàries i dels voluntaris —enguany han estat22—, els quals en els seus propis dies de va-cances tenen cura de les persones grans i, encoordinació amb els serveis socials de Càri-tas, vetllen per tal que tot funcioni.

Mesos abans, amb les treballadores i elstreballadors socials de Càritas dels diferentsterritoris i del servei de Voluntariat, han pre-parat l’organització dels torns. Després, ja enles vacances, han acollit els participants enels diferents punts de trobada on els recull

Han cantat i rigut amb ells i han estat atentsal seu estat de salut. En definitiva, han acon-seguit que les vacances siguin per a tothomun record inoblidable.

Per això, no és estrany que, en acabar elseu torn de vacances, les persones diguinque una setmana són pocs dies, que n’hau-rien de ser quinze. Aquest és un dels co-mentaris que va recollir el reportatge emèsper TV3, que enguany va filmar en un delstorns. Però, sens dubte, durant el nou cursque comença hi haurà noves activitats i tro-bades per compartir i recordar els bons mo-ments passats.

Montse Sintas

l’autocar. Han vetllat perquè tothom se sentia gust en l’habitació assignada. Han progra-mat i realitzat activitats, tallers, moments de

Hi haurà noves activitats i trobades

per compartir els bonsmoments passats

temps lliure i excursions. Han servit la taulaa l’hora dels àpats. Els han acompanyat a laMissa del diumenge, a la parròquia del poble.

M.a

JOSÉ

CA

SAS

M.a

JOSÉ

CA

SAS

SUSA

NA

CA

SAS

No és cap novetat que el fenomen de la immigració aEspanya és una realitat complexa. Ni que la situacióeconòmica favorable d’Espanya l’ha convertit en el

quart estat europeu amb major nombre de població estrange-ra: prop d’un milió i mig de persones es trobaven en situa-ció irregular abans de començar el procés de Normalitzacióque marcava la Disposició transitòria tercera del nou Regla-ment de Llei Orgànica (4/2000, d’11 de gener) sobre drets illibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

Aquest període excepcional de tres mesos, adreçat a la po-blació estrangera en situació irregular, li hauria de permetrel’accés a una residència regular amb autorització per treba-llar a l’Estat espanyol. I l’Administració va apostar perquè lainformació es transmetés des de les organitzacions, les as-sociacions i els sindicats. En aquest sentit, Càritas diocesa-na de Barcelona va prendre la decisió de portar-ho a termeimprimint-hi la identitat pròpia. Així, creà un Punt Informa-tiu, amb el compromís d’informar els usuaris de la nostra or-ganització, però també al major nombre de treballadors i em-pleadors possible.

Càritas va plantejar el Punt Informatiu des de l’atenció per-sonalitzada i individual, i amb la premissa que allò més im-portant són les persones i les seves circumstàncies, per tant,amb l’acollida com a valor bàsic.

L’aposta de Càritas en aquest projecte conclou amb un ba-lanç molt positiu. El treball des del Punt ha estat una mag-

Dire

ctor

: M

n. J

ordi

Piq

uer

i Qui

ntan

a - E

dici

ó: M

CS

, c/

Bis

be 5

, 08002 B

arce

lona

; te

l. 932

701

013, fa

x 932

701

305;

E-m

ail:

prem

sa@

pala

u.ar

qbcn

.org

- W

eb: w

ww.a

rqbc

n.or

g - D

ip. le

gal B

. 3028-1

958 -

Rea

litza

ció:

ALT

ÉS a

rts

gràf

ique

s, s

.l.

Pl. Nova, 1. Tel. 933 013 550. Fax 933 013 961. 08002 Barcelona.Compte corrent: ”la Caixa” 2100-0965-0200010269

SÍ, VULL SOLIDARITZAR-ME AMB L’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS

Nom, Cognoms

Carrer

Població CP

Tel. N.I.F.

VULL SER SOCI DE CÀRITAS

Import

AMB UNA APORTACIÓ ÚNICA Adjunto un taló de E

DOMICILIACIÓ BANCÀRIABanc/Caixa

Adreça Entitat Bancària

(Les dades complertes que s’agrairien estan al marge del talonari o llibreta)

Senyors, prego que fins a nou avís i amb càrrec al meu compte paguin els rebuts que els seranpresentats per Càritas Diocesana de Barcelona.

Data Firma

Els donatius a Càritas desgraven un 25% en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

DESITJO REBRE INFORMACIÓ SOBRE L’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS

semestral anual

mensual trimestral

✂ SET

/05

25 de setembre de 2005

FULL DOMINICALIV Càritas. BARCELONA, ST. FELIU DE LLOBREGAT i TERRASSA

nífica oportunitat per obrir les portes a tot un col·lectiu de lanostra societat que pateix el rigor d’una política migratòriapoc clara i restricitiva, que genera inseguretat, falses expec-tatives i condicions no desitjables.

Però més enllà del procés de Normalització, s’ha constatatuna necessitat per part de les persones immigrants d’anar aalgun lloc on poder informar-se i on se les ajudi a entendre lacomplicada maquinària legislativa existent en matèria d’es-trangeria. Des del Punt s’ha atès un total de 1.217 persones,algunes derivades per la pròpia Administració (ja sigui des dela Subdelegació del Govern, oficines de la Seguretat Social)o des d’altres entitats col·laboradores en el procés, com algunsindicat.

Per això en el Punt Informatiu de Càritas, cada cas parti-cular s’ha atès amb independència de les possibilitats realsd’acollir-se al procés de Normalització i s’ha valorat indi-vidualment. En algunes ocasions han arribat persones ensituacions veritablement difícils i ha calgut derivar-lesals serveis socials de Càritas per a donar-los-hi una aten-ció correcta.

Marta Plujà

Informació amb identitat pròpia Càritas

Persones ateses en el Punt Informatiu, per sectors d’ocupació

35%

23%20%

12%8%

1% 1%

Servei domèstic discontinu Servei domèstic fix

Altres Serveis Construcció

Hostaleria Agricultura-ramaderia-pesca

Indústria

Cada cas s’ha atès i valorat individualment