29 Germanor PASSEJADES Jardíns de Marívent,mestresjubilats.es/index_htm_files/Passejades.pdf ·...
5
29 Germanor PASSEJADES Jardíns de Marívent, Ild'octubrede2017 Gabriel Barceló, d'ARCA Santa Eulalia, 15 de novembre de 2017 El 1416, un esclau moro del mercader Joan Tanyo fou condemnat per actes obscens i haver flastomat dins l'església de Santa Eulalia. Fou exposat a vergonya pública, assotat i, amb la llengua clavada a una posteta, passejat pels llocs on acostumaven a reunir-se els musulmans. Arribats davant de Santa Eulalia, diu la crónica: " i allí fou assegut sense bragues sobre la pella fogatjant e ben vermella, de manera que les anques i les parts insanesfossen ben soquerrades". I aixíresa la condemna d'Antoni Gibert, "Treufoc":"que sigui conduít pels llocs acostumats de la present ciutat i amb tenalles candents, les seves carns siguin cremades i sigui duit per les cases deis ferrers qui teñen les seves tenalles candents i amb elles sigui ferit i davant del dit noble don Jaume Joan de Berga li tallin la má i l'orella dretes i, davant el castell l'altre má, l'esquerra, i en la placa vulgarment coneguda per lo Born li sia arrabassada l'altra orella, l'esquerra, i després que sia arrossegat per térra per una coa de cavall, que sia conduít pels mateixos llocs a l'indret del suplici, a la placa vulgarment anomenada de Santa Eulalia i allá sia estrangulat, el eos tallat i col-locat en els llocs destacats i el cap a la porta anomenada del Castell Reial". Guillem Roca Reus (1793-1852), fill de Guillem Roca Seguí (1743-1813), es el principal autor del "poema satíric contra el vici i la mala costum del beure". A darrera Santa Eulari s'ajunta un famós congrés d'ilustres aigordenters qui perden es calendan. Allá teñen dins s'armari botella propi es vocals amb un arxiu de barráis qui perpetua ses actes i conté los Sagrats pactes deis bevedors immortals.
Transcript of 29 Germanor PASSEJADES Jardíns de Marívent,mestresjubilats.es/index_htm_files/Passejades.pdf ·...
29 Germanor PASSEJADES
Jardíns de Marívent,Ild'octubrede2017
Gabriel Barceló, d'ARCA
Santa Eulalia,15 de novembre de 2017
El 1416, un esclau moro del mercader Joan Tanyo foucondemnat per actes obscens i haver flastomat dinsl'església de Santa Eulalia. Fou exposat a vergonyapública, assotat i, amb la llengua clavada a unaposteta, passejat pels llocs on acostumaven a reunir-seels musulmans. Arribats davant de Santa Eulalia, diu lacrónica: " i allí fou assegut sense bragues sobre la pellafogatjant e ben vermella, de manera que les anques iles parts insanesfossen ben soquerrades".
I aixíresa la condemna d'Antoni Gibert, "Treufoc":"quesigui conduít pels llocs acostumats de la present ciutat iamb tenalles candents, les seves carns siguin cremades
i sigui duit per les cases deis ferrers qui teñen les sevestenalles candents i amb elles sigui ferit i davant deldit noble don Jaume Joan de Berga li tallin la má il'orella dretes i, davant el castell l'altre má, l'esquerra,i en la placa vulgarment coneguda per lo Born li siaarrabassada l'altra orella, l'esquerra, i després quesia arrossegat per térra per una coa de cavall, que siaconduít pels mateixos llocs a l'indret del suplici, a laplaca vulgarment anomenada de Santa Eulalia i allá siaestrangulat, el eos tallat i col-locat en els llocs destacatsi el cap a la porta anomenada del Castell Reial".
Guillem Roca Reus (1793-1852), fill de Guillem RocaSeguí (1743-1813), es el principal autor del "poemasatíric contra el vici i la mala costum del beure".
A darrera Santa Eularis'ajunta un famós congrésd'ilustres aigordentersqui perden es calendan.Allá teñen dins s'armaribotella propi es vocalsamb un arxiu de barráisqui perpetua ses actesi conté los Sagrats pactesdeis bevedors immortals.
PASSEJADES 30 G e r m a n o r
La noblesa de tal junta,pujant d'escaló a escaló,de bevedor en bevedorfins a Noées remunta.Diuen que en virtut despuntael qu¡ a fer licors s'enginya.L'aigoder té eterna rinyaI tots amb cor vertaderadoren baix de dosseraquell qui planta la vinya.
Juren per la Santa Tassade pámpols van coronats,professen sempre estar gatsi refermar si els espassa.Procuren no menjar massaper fer-h¡ quebré mes suc,¡ si qualcun com un rúe,s'ajeu qui no pot dir pruna,encara diuen: "beu-ne una,perqué es ventrei no s'aixuc".
Museu de Mallorca. Exposició"EL CARITA TONI BARCELO, corsarí'
La familia Barceló ¡ Pont de laTerra vivia al barri de Sta. Creu,poblat per mestres d'aixa quefeien i restauraven vaixells (onhi ha la placa de les Drassanes,darrere el Consolat de Mar, seudel Govern balear); boters (lesbotes eren com els actuáis con-tenidors, per transportar mer-caderies); saboners (aprofitantl'oli i el greix deis animáis delCarnatge), teixidors i mariners.
En Nofre Barceló, pare d'Antoni,venia d'una familia propietariade xabecs que comerciaven en-tre Palma i Barcelona.
El 31 de desembre de 1716neix, al carrer del Vi, n'Antoni.Des de petit, va navegar i ais 18anys ja comandava un xabec dela familia. Ais 22 anys, tal era laseva experiencia i domini delnavegar, el nomenen oficial de1'Armada, malgrat que no teniaestudis ni títols i, segons diuen,tan sois sabia firmar. Degut aaixó, el perseguí sempre l'envejadeis nobles i els militars de car-rera i mes, quan el 1883, CariesIII el nomena tinent general de1'Armada!
Era home molt creient (introduíel cuite a la Mare de Déu delCarme, paga una capella a Sta.Creu) per raons familiars i perser mariner (El refrany ja deia:"Si no saps resar, ves per la mari... n'aprendrás").
Era home al servei de la Co-rona com a corsari i oficial de1'Armada. "No gasteu la pólvo-ra del Rei" deia en abordar elsvaixells enemics. Caries III l'en-
viá a demanar a la Cort de Madridper conéixer a qui tants de servéisi ganáncies deis Cors li havia pro-porcionat. El féu, sense ser de no-ble llinatge, cavaller de la seva ReialOrde. Pero, al cap d'unes setmanesper la capital, li digué: "Barceló,vete ya que los moros costean por-que saben que estás aquí". Tal erael temor deis pirates ais xabecs delcapitá Ton i.
Tenia molta experiencia i resolució,persistent, individualista, obsessi-onat per derrotar els enemics i elsinfidels. Inventa i dissenyá diferentstipus de vaixells, impulsa una lleide transparencia en les despesesde construcció de xabecs per evitarque els intermediáris se forrassin(vos sona aixó?).
Captura nombroses naus pirateso altres de corsaris, calculant en1.600 els presoners fets i que reme-tía com esclaus a Cartagena, on hihavia les Atarazanas Reales, o elsvenia (El mercat de compra-vendad'esclaus pareix que estava al cantódel Born i carrer Pelaires on hi ha uncap de moro a la paret) o canviava
31 G e r m a n o r PASSEJ/
17 degener de 2018 en Mora
per cristians fets presoners pels p¡-rates. Arriba a teñir 2.000 marinersbaix les seves ordres, pero els ofi-ciáis i nobles envejosos deien d'ellque tenia "impiedad en el mandoque padecen los moros apresados(a un abordatge en maten 66) y lastripulaciones".
En una expedició a Argel, punt departida de naus pirates, amb el seuxabec n'abordá tres i apressá 160berebers i un cabdill, el pirata Selima qui Espronceda admirava i dedicaun poema que tots sabem o hemrecitat: "Con cien cañones por ban-da ..." (La canción del pirata).
També tengué ombres i taques enalguns comportaments: va ser acu-sat de nepotisme, enxufant els seusfilis i amics. Pareix que va manipu-lar els ascendents familiars fins aarribar a dir que un parent haviavengut a conquerir Mallorca ambel rei En Jaume. Va aconseguir serl'únic concessionari del correu i co-merc entre Palma i Barcelona.
Va fer grans i excepcionals servéisa la Corona i a Mallorca: el 1748,quan hi hagué gran fam a Mallor-ca, va aconseguir, sense ser assal-tat per pirates o corsaris, trans-portar carregaments de blat i pansde Barcelona a Palma. Va ser no-menat per perseguir i fer presonerel tinent que s'escapá amb unamonja tancada: un gran escándola Ciutat. Quan Carlos III, el 1767,va expulsar els jesuítes d'Espanya,va ser responsable de dur a totsels de Mallorca, que foren confi-nats a una possessió, sans i estal-vis a Barcelona i després a Roma.
Referent a aquests episodis, el Cro-nicón Maioricense relata que hihavia un gran disgust entre el po-blé perqué molts s'entristiren perl'apreci que tenien ais de la Com-pañía de Jesús. El 14 de febrer de1768 corregué el rumor per tota laciutat que l'estátua de la Puríssimadel portal de Monti-sion va juntarles mans en pregaría peí dolor quesentia per la injusta expulsió. Gran
quantitat de gent s'hi congrega i esproduiren grans aldarulls en veureque la Verge no s'havia moguda.Hi hagué devuit detinguts i es dictapena d'excomunió ais qui parlassindel fals miracle o deis jesui'tes. Alcap d'unes setmanes es descobríque el rumor l'havia ¡nventat i es-campat l'escolá de Sant Jaume i vaser condemnat a mig any de presó icinc de desterrament a Oran!!!
El 1789, el Rei li encomaná el blo-queig de Gibraltar controlat pelsanglesos. Va dissenyar i construirunes canoneres cuirassades perbombardejar el Peñón, pero va ha-ver de recular perqué ens tornarenMenorca. Aposta d'ell ha quedat lacopla:
"Si el Rey de España tuvieracuatro como Barceló,Gibraltar fuera de España,que de los ingleses no".
PASSEJADES 3 2 G e r m a n o r
Caixaforum. Exposíció 1JELS DÉUS DEL PRADO".14 defebrer de 2018
HERÓDOTO ESCRIBIÓ QUE FUERON HESÍODO Y HOMEROQUIENES DIERON LOS DIOSES A LOS GRIEGOS, ALDESCRIBIR SU ASPECTO, TRAZAR SU LINAJE Y NARRARSUS PRINCIPALES ACTUACIONES.
La exposición "Arte y mito. Los dioses del Prado" reúneuna cuidada selección de obras que forman parte de lascolecciones del Museo Nacional del Prado. A través depinturas, esculturas y medallas -fechadas entre el siglo IA. C. y el siglo XIX- se ofrece una amplia mirada sobre lamitología clásica y su representación a lo largo de la historiadel arte.
Se trata de una exposición diacrónica, que ofrece a la vezdiferentes representaciones de un dios o un mito atendiendoa un criterio iconográfico, sin tener en cuenta cuestionesformales o cronológicas. Así es posible apreciar al mismotiempo la riqueza iconográfica, geográfica y cronológica delas colecciones del Museo del Prado, donde ese tipo de obras se exhibe tradicionalmente de acuerdo concriterios en los que prima la organización basada en escuelas y periodos artísticos.
UN PASEO POR EL OLIMPO
La exposición se organiza en ocho secciones temáticas. En "Una historia que contar", se analizan lasprincipales fuentes literarias que narran los mitos griegos. "Los dioses del Olimpo" presenta a losprotagonistas de estos mitos, mientras "Espíritus libres" se centra en otros personajes secundarios. "Amor,deseo y pasión" reflexiona sobre la importancia del amor y el deseo como generadores de relacioneshumanas y origen de acontecimientos imprevisibles y trascendentales.
•
Arfrrc M,e cus de 1'OHrnp
CrwwiS«um
Uton
"Faltas y castigos" advierte de las fatales consecuencias deoponerse a losdeseos divinos."Metamorfosisdivinas y humanas"analiza lastransformacionesfísicas que secuentan en varios deesos mitos. "Héroes"está dedicada alos hijos de losdioses. Por último,"La guerra deTroya" habla de lacontienda en la quedioses y hombrescombatieron juntos.
33 Germanor PASSEJADES
Projecte Home, 14 de mar? de 2018 |
Museu March, 18 d'abril de 2018 |
Canamunts. Visita guiada per ROSO piañas, 10 de maig de 2018 I
