SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:

1. UNA JORNADA A L’ESCOLETA

OBJECTIUS

- Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.- Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.

CONTINGUTS- La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional- El paper del professorat

Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.

Cada dia hi ha propostes diferents, avui no s'assembla a ahir i tampoc s'assemblarà a demà, però intentaré explicar un dia general, quines seqüencies es segueixen.

Primer de tot dir que la meva aula és una aula mixta, hi ha infants de P2 i infants de P1 junts, amb la conseqüent diversitat.

Els infants comencen a arribar damunt les 8:30 i tenen temps fins les 9:30, que ja es tanca la porta d'entrada. A mida que els infants arriben son rebuts per na Lina, que és una educadora de suport i els rep mentres la tutora de l'aula,na Joana, que té reducció de jornada per cura d'infant de menys de tres anys, arriba damunt les 9/9:10.

És l'aula del GALLS.

I com a tal, na Joana té una titella que és un gall, és el gall KIKIRIKI!!, ell se'n cuida de donar el bon dia a tots els infants, de demanar-los com estan,... També tots junts cantem la cançó del gall Kikiriki, que fa així:

1

Un dia a una aula d’Educació Infantil

Els infants estan disposats en mitja rotllana, sentats en unes estores en terra i el bon dia comença a partir de les 9:30, quan teòricament han d'haver arribat tots els infants.

A part de la cançó del gall kikiriki, també se'n canta d'altres, com la del Xino Fimfumfà:

He volgut incloure aquesta perquè els hi agrada molt especialment a tots.

Després de donar el bon dia personalment a cada infant, el gall, que és un vessut, se'n va a dormir, però abans dóna un petó a cada infant, a vegades a la galta, a vegades al nas, a vegades en dóna dos,...

Seguidament és fa alguna activitat concreta, experimentació, música, taller de llenguatge, plàstica psicomotricitat, o joc lliure per racons, segons el dia . Aquest darrer, el joc lliure per racons, pràcticament és fa cada dia, sinó pot ser abans de sortir al pati, serà després de dinar, però sempre es troba espai perquè cada infant esculli jugar a un racó o a un altre.

Després ens preparem per sortir al pati, però abans revisem si hi ha algun infant que necessita fer un canvi de bolquer i també acompanyem als tres infants que ja no duen bolquer, a anar al lavabo. De totes formes durant tot el matí estem alertes de les necessitats de neteja dels infants, sigui el moment que sigui i estiguem fent el que sigui, si un infant necessita un canvi de bolquers o anar al lavabo es respecta.

Així doncs que ajudem a posar jaquetes i anar al pati, aproximadament estan al pati entre les 10:30 i les 11:30. A aquesta hora comencem a recollir els material del pati i entrem dins l'aula.

2

CADA DIA AL DEMAT CANTA EL GALL KIKIRIKIÍ

I LA GENT MIG ADORMIDA, ES DESPERTA DE SEGUIDA

CADA DIA AL DEMAT CANTA EL GALL KIKIRIKI, Í

KIKIRIKI!!!!

JO SOM EL XINO FIMFUMF QUE ARRIBA DE LA XINA NAÀ

JO SOM EL XINO FIMFUMF QUE ARRIBA DE LA XINA NA À

TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FU

TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI TIQUI FA

AAAAAAAAA

AAAAAAAAA

Ens treim les jaquetes, i comencem a fer net les mans i a canviar els bolquers que calguin, tot plegat acompanyat amb una cançó de Damaris Gelabert:

És una bona estratègia perquè els infants puguin anticipar el que succeïrà i així es sentiran més segurs d'actuar.

També és un bon moment per fer un glop d'aigua, si no hi ha temps, quan arribem a la taula per dinar, el primer que farem serà donar-li's aigua.

Així que amb les mans ben netes i els pitets posats, damunt les 12:00, anem cap al menjador, a on ens ajuntem amb els infants de P2, per a dinar.

Na Joana té la meitat del grup i jo l'altre meitat (els primers dies vaig fer de reforç).Primer servim la fruita, ja que potser és el que més els costa menjar i d'aquesta manera, al tenir gana, acostumen a menjar-se-la força bé. Després el primer plat i seguidament el segon.

Respectem que cada infant mengi al seu ritme i la quantitat que vulgui, els demanem si volen que els ajudem. Mentres mengen interaccionem amb ells, i ells també ho fan amb els seus iguals, per tal de fer que sigui un moment un poc social, tot i que encara són infants molt petits.

A mida que acaben, els demanem que esperin un poc a que els seus companys acabin, però si la cosa s'allarga, ja que n'hi ha algun que s'ho pren amb força calma, deixe'm que s'aixequin i una de nosaltres s'endú als infants que ja han acabat a que col·loquin els seus pitets dins els talequets, que estan al passadís del costat de l'aula.

Un cop han acabat tots, ens reunim a l'aula. És el moment de fer net les cares i les mans, amb unes tovalloletes, acostumo a fer-li's jo, mentres els canto cançons o els faig jocs de falda. Mentrestant, la tutora els canvia els bolquers i va anotant a una fulla incidències del dia perquè els pares estiguin informats, com: les “caques” que han fet, què han dinat, si han dinat bé, quines activitats hem fet, ect.Els infants juguen lliurament pels racons de la classe.

Amb tot plegat acostuma a ser la una del migdia i, a les 13:10 s'obre la porta i els pares, avis,... comencen a recollir als infants. Però abans una educadora passa a recollir els infants que es queden a dormir per dur-los al niu.A la meva aula acostumen a ser dos infants, els que es queden a dormir.

3

ES HORA DE DINAR, LES MANS HEM DE RENTAR

AMB SAB I AIGUA BEN NETES QUEDARANÓ

MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRA LES MANETES

MIRA MIRA QUE NETETES, MIRA MIRALES.....

A mida que entren a recollir-los, els infants es posen contents, però alguns es fan els remugons i volen que els cantis una darrera cançó o els facis un darrer joc de falda, amb la seguretat que els pares ja han arribat i que ja van a casa a descansar.

Els acomiadem amb una abraçada i un petó, a vegades varies vegades. Sempre se'n van tranquils i segurs. Això és un gran plaer, que quasi tots, als pocs dies de coneixem ja se'm tiren als braços, tant per dir-me hola com per dir-me adéu

Quan ja no hi ha infants, recollim la classe i jo vaig a encarregar-me del dormitori, juntament amb una altre educadora.

Al dormitori hi ha infants de P1, P2 i de l'aula mixta, dormen o descansen, en hamaquetes, amb una musiqueta amb sons naturals molt agradables. A les 14:30 s'obre la porta i arriben els primers pares, roman oberta fins les 15:00, quan l'escoleta ja queda tancada fins l'endemà.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents: 1. Què fan els infants en un dia típic? Ja l'he contestada 2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? L'escola té un estil educatiu comú per tots els nivells. A l'hora d'avaluar, es basen en la pràctica diaria, l'observació, petites anotacions puntuals, graelles en activitats concretes,..., per tal de fer una avaluació global cada trimestre i una avaluació personal a final de curs, a on s'avaluen un ítems juntament amb un cmentari personal per escrit. 3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden? Crec que el principal comportament d'aquesta escola és el respecte, tant per als infants com per les famílies, diria que és una escola molt familiar. Les famílies són acollides amb calma i amb temps, les seves preguntes i els seus neguits sempre queden respostos.

Diria que és una escola amb dos principals objectius, ajudar a adquirir autonomia als infants i els seu benestar general. I per això és una escola que creu en els infants, en les seves possibilitats i capacitats. 4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?A l'escoleta Borja Moll hi ha un total de vuit aules, tres de nadons, dues de P1, una aula mixta i dues aules de P2.

Les aules tenen una organització diferent sigui de nadons o la resta. A l'aula de nadons hi trobem tot el que conformarà la seva jornada,és a dir, jugar, descansar, activitats, menjar i dormir.En canvi, a les aules de P1, P2 i mixta, estan organitzades per racons de joc i per l'espai de higiene personal, ja que dinar i dormir ho fan en altres espais.

Totes les aules es van dissenyar fa més de vint-i-cinc anys, per tant hi ha coses fantàstiques i d'altres que s'han quedat obsoletes, però amb els pocs recursos que té actualment l'educació serà difícil que per ara es pugui canviar res de l'estructura de l'edifici. Per exemple, anomenaré una cosa bona i una altre de menys bona i que s'hauria de canviar.La bona és que totes les aules i pràcticament tots els espais tenen llum natural i amb grans quantitats. La dolenta és que els canviadors estan de cara la pared, és a dir, quan una educadora està canviant el bolquer a un infant no té una visió general ni dels infants ni de l'aula.

4

En principi hi ha una mateixa manera de fer general, ja sigui per organització o per si surgeix algun entrebanc, però dins de cada aula la educadora és la responsable de que tot funcioni bé i de prendre moltes decisions al instant, sense possibilitat de consultar-ho amb ningú més. 5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?Tinc la sort d'estar en una aula mixta, a on hi ha infants des de 17 mesos fins a quasi tres anys, això permet que hi hagi molta interacció entre ells. Els més grans són més comunicatius, es cerquen entre ells, també saben cuidar als més petits, i saben fer un joc més social i més simbòlic a on comparteixen rols diferents. Els més petits miren, escolten i es queden bocabadats en moltes de les coses que fan els més grossos, però també els cerquen i volen imitar-los. 6. Com interactuen amb el mestre/a?Els més grans es comuniquen a vegades verbalment, però tots en general interactuen a través de les mirades, els plors, els gestos,...i l'educadora també es comunica amb ells a través dels gestos, la mirada, carícies, frases afectives, cançonetes,... jo hi afegeixo cançons de falda, sobretot els més petits estan molt receptius a aquests jocs i, altres petits jocs i cançonetes. 7. Com s’interectua amb les famílies?A nivell diari, a l'aula, sempre hi ha temps per rebre-les i perquè s'intercanvii informació referent a l'infant o perquè s'expliquin què s'ha fet o per fer preguntes,... A part es fan reunions periòdiques de forma personal amb cada família.

A l'entrada hi ha un petit racó, amb un sofà i una llibreria, a on es poden trobar contes, revistes i llibres, que les famílies poden llegir i fins i tot endur-se'n a casa, després d'haver-se apuntat en una llista de prèsctecs de llibres, que poden trobar allà mateix.

També hi ha l'APIMA, que és l'associació de pares i mares, que el que fa és ajudar a l'escola a organitzar festes tradicionals, també col·labora en les excursions, fan assambleas per a parlar de diferents temes que preocupin a les famíles del centre, recolza a l'escoleta davant les Administracions, porta a terme activitats,...

8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?El centre té ambdues coses, pel que fa al d'infants té més a veure amb el període d'adaptació i el d'acollida pels mestres explícita quins són els trets característics del centre.

PERIODE D’ADAPTACIÓ (pla d'acollida als infants):

L’adaptació és un procés personal i actiu que l’infant ha d’anar construint, conquerit els primers dies de la seva arribada a l’escola infantil, per a la qual cosa necessita l’ajuda i la col·laboració estreta i flexible de la família i del personal del centre.

El període d’adaptació és molt important perquè l’infant ha de construir el procés des d’una situació coneguda, el seu ambient familiar, a una de desconeguda, l’ambient escolar. Ambdós ambients estan formats per persones, espais, materials i organitzacions particulars i diferents, cal doncs que entre aquests dos ambients no hi hagi ruptures que l’infant no pugui acceptar i, d’aquesta manera, que se senti reconegut, motivat i actiu per adaptar-se.

En el document del procés de separació i adaptació a l’escola tenen en compte diferents circumstàncies i diferents moments:- Abans de la incorporació al centre: es fa un dia de “portes obertes” per a tots els infants no escolaritzats, amb la finalitat de donar a conèixer l’edifici, la gestió i totes les qüestions que les famílies vulguin aclarir i les hi serveixi d’ajuda per a establir un bon criteri per la tria del centre

5

que més li convingui. Seguidament, amb la matriculació, les famílies tindran un nou contacte amb el centre i amb les seves normes de funcionament.Just abans de començar el curs escolar, hi haurà una reunió amb l’educadora, per tal de conèixer-la a ella i a la seva aula. Així hi ha un primer contacte mutu, de forma informal, els infants també podran tenir el seu primer contacte amb la que serà la seva educadora i amb l’espai, així quan arribi el dia acudiran a un lloc que ja coneixen. Finalment durant els primers dies hi haurà una reunió particular amb cada família a fi de conèixer els hàbits de l’infant.

- La incorporació de l’infant al centre: Amb l’objectiu que l’infant visqui la separació de la millor manera possible, la incorporació serà progressiva, per tal d’evitar trastorns derivats d’una separació brusca. Caldrà doncs, flexibilitat en els moments d’entrada i sortida; els primers dies la permanència al centre serà d’una o dos hores, sempre acompanyats per la família, progressivament l’infant podrà romandre breus espais de temps tot sol, fins que arribi a la permanència total (sol durar un parell de setmanes), però durant el primer mes es recomana que l’infant no es quedi durant tota la jornada; el docent esperarà que l’infant vulgui separar-se de l’acompanyant i acostar-se a ell.

Al ser també un document informatiu per a les famílies, hi ha consells més concrets per elles, com que tinguin en compte que han de mantindre la calma i proporcionar-li'n seguretat als infants, també que l’infant pot tenir alguna alteració del sistema vegetatiu (son intranquil, irritabilitat, major demanda afectiva,...). També han de tenir previst sistemes d’atenció per quan l’infant en posi malalt i no pugui assistir a l’escoleta

TRETS D'IDENTITAT DEL CENTRE (Pla d'acollida pels mestres):Comença amb una salutació càlida cap al nou mestre, seguidament explica qui són els docents i els educadors i també les persones que formen Equip d'Atenció Primerenca (EAP), així com el personal no docent (cuineres, desadores i manteniment).

També narra com esdevenen els horaris d'entrades i sortides, i també les activitats dels infants durant una jornada.

Finalment parlen de la filosofia de l'escoleta:Entenen que la qualitat de l'educació exigeix posar a disposició dels infants els millors recursos possibles. D'aquesta manera valoren principalment:

– que l'escoleta sigui per l'infant , és a dir, que ajudi a l'infant en tres aspectes bàsics:

AUTONOMIA Entesa com la construcció de la capacitat de fer, d'estar bé tot sol/a i de viure relacions sòlides amb els demés

IDENTITAT Entesa com a maduració d'una imatge pròpia positiva i de la confiança en si mateix/a i en les pròpies capacitats

COMPETÈNCIES Enteses com a la construcció de la capacitat d'interiorització i la posada en marxa dels sistemes simbòlics-culturals

– entendre la diversitat com a riquesa del grup– els coneixements i les experiències , a través del joc. L'aprenentatge i el desig d'explorar

els ajuden a desenvolupar molts coneixements sobre els objectes físics i els organismes vius. Els infants comparteixen les accions i les solucions amb els demés i posteriorment les faran sols.

– la relació amb la família i amb l'ambient social, parteixen que la família és un recurs educatiu primer i d'exelència, i així la reconeixen, la valoren i la potencien.

6

2. CONCEPTE D’INFANT

OBJECTIUS - Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.- Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.

CONTINGUTS - Característiques del canvi i dels processos de millora en educació.- El paper del professorat

Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre l’infant.Ara, es tracta de que defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.

Un infant és una persona lliure i única, amb sentiments, emocions, moviments, necessitats, preguntes, pors, conflictes, amb drets, amb ganes d'escollir, amb pensaments i accions, són éssers creatius, imaginatius, il·lusionats per tot el que hi ha al seu voltant, són uns exploradors que mai en tenen prou.

I des de l'escola, els hem de proporcionar tot el que estigui al nostre abast, com a persones, com a docents i com a institucions, a través de materials, espais, actituds, currículums (l'ocult també), per tal que el seu món exterior i les seves veritables necessitats interiors, coincideixen el màxim de vegades possibles.

7