Bisbat d’Urgell: www.bisbaturgell.org

PARAULA I VIDA

«Un patrimoni preuadíssim»

H e quedat meravellat en conèixer l’heroisme admirable dels vos-tres companys i germans; edificat de la fermesa, constància i dig -nitat de molts, en sofrir un martiri més llarg i potser no menys

glo riós. És un patrimoni preuadíssim el que uns i altres ens han llegat»,es crivia el Cardenal Vidal i Barraquer, des de l’exili el 1937. Setanta anysdesprés d’aquell esgarrifós període històric, l’Església ha beatificat ungrup nombrós d’aquells «companys i germans» assassinats durant unaveritable persecució religiosa, comparable a les altres persecucions decristians al segle XX, un segle al qual A. Riccardi ha qualificat com «el se -gle dels màrtirs», des dels gulags soviètics fins als camps de concen tra -ció nazis, amb el genocidi arme ni ila persecució mexicana.

Aquest diumenge l’Església dio -cesana s’aplega a Montgai per do -nar gràcies a Déu pels 10 fills delnostre Bisbat beatificats, dos del ma -teix poble de Montgai Mn. Pau Se -ga là i el seu germà carmelita P. Fran -cesc de l’Assumpció, que es vanlliurar a la mort en el lloc de la se-va mare i un germà que volien matar, si ells no s’entregaven. Avui reco -neixem i honorem com a «màrtirs» intercessors, «testimonis de Jesu -crist», aquells qui foren morts sense compassió ni garanties legals decap mena, turmentats i la immensa majoria assassinats sense judici pre -vi. N’hi havia prou que fossin capellans, religiosos o laics cristians noto-ris: aquest era el seu únic crim. És per això, sense cap motivació polí -tica, que l’Església els declara beats intercessors i exemples nostres,i inscriu el seu nom en el martirologi cristià. En beatificar-los, l’Esglésiafa una lectura creient de la seva mort i vol mostrar que, malgrat que po -dia semblar que la seva vida fracassava, arrabassada per una mortcruel, en aquelles morts hi resplendia la força i la vida de Jesucrist, el pri -mer màrtir, que donà la seva vida per amor, a la Creu. «Morir per Cristés viure, amics meus!», deia ple de fe Sant Jaume Hilari Barbal, germàde La Salle, fill d’Enviny en ser afusellat el 1937. Tots aquells màrtirs sónexemples de pau i de perdó, de fidelitat i de compassió per a tothom,especialment per als seus botxins. I d’ells hem d’aprendre a estimar elsmorts de tots cantons, els sofriments a totes bandes d’aquella conte-sa incivil, i a saber oferir el perdó i la reconciliació definitius, que tant ne -cessitem.

E l judici històric sobre aquells anys convulsos demana una reflexiómés profunda que la generalització esbiaixada que alguns n’hanfet. El Papa Joan Pau II, que va convidar tota l’Església a una pu ri -

ficació de la memòria en l’inici del tercer mil·lenni, volia que l’Esglé -sia confiés «la investigació sobre el passat a la pacient i honesta recons -trucció científica, lliure de prejudicis de tipus confessional o ideo lò gic,tant pel que respecta a les atribucions de culpa que se li fan, com res-pecte als danys que ella mateixa ha patit». En aquest sentit, l’Esglésiaa Catalunya fa molt de temps que reflexiona sobre aquest període i elsbisbes catalans ja afirmàvem a la Carta pastoral del 2011, Al servei delnostre poble: «Som conscients de les mancances i els errors que, coma membres de l’Església, hàgim pogut cometre en un passat més omenys llunyà, i humilment en demanem perdó; però alhora som tam-bé conscients del paper insubstituïble que ha tingut l’Església i el cristia -nisme en la història mil·lenària de Catalunya» (n. 22). Hem d’estimar lamemòria dels màrtirs i entendre, com deia el cardenal Vidal i Barra quer,que són «un patrimoni preuadíssim» no només per als catòlics, sinó tam -bé per a tots els homes i dones de bona voluntat, que professen senti -ments de veritable justícia i reconciliació històrica.

† Joan-Enric VivesArquebisbe d’Urgell

ANY XLI L NÚM. 44 3 DE NOVEMBRE DE 2013

Full Dom nicalD I Ò C E S I D ’ U R G E L L

Octubre 2014: Sínode sobre la família◗ El papa Francesc ha convocat pera l’octubre de 2014 un sínode delsbisbes sobre «els reptes pastoralsde les famílies en el context de l’e-vangelització», en el qual es tracta ràsobre l’actitud pastoral que ha detenir l’Església envers els catòlicsdivorciats que s’han tornat a casar.A la vegada, segons ha declarat el ra -bí de Buenos Aires, Abraham Skor ka,amic personal del papa Francesc,

el Sant Pare té previst visitar Terra Santa el proper mes de març, per ce-lebrar el 50è aniversari de la històrica trobada a Jerusalem de Pau VIamb el patriarca de Constantinoble Atenàgoras, el gener de 1964. Aques -ta trobada inicià una nova era en les relacions entre Orient i Occident.Foto: El papa Francesc i el rabí Skorka durant una de les seves trobadesa la Residència de Santa Marta, al Vaticà.

D iverses entitats d’Església ide la societat civil ofereixenvoluntariats adreçats a joves

i adults. Sovint són iniciatives quenomés s’entenen i són possibles perl’actitud radicalment esperan çadaque hi ha al darrere. Una espe ran çaque no és retòrica, amb ganes sim-plement de quedar bé. Una espe-rança que sap que el demà no mésserà nostre i millor si el fem nos treara, amb l’ajuda de Déu. Anem cons -truint el demà, dia a dia, si fem que,ja avui, es realitzi parcialment elque somniem per a tots. És una ex -periència quotidiana que sempre de -mana coratge; coratge per no dimi-tir quan aquella reunió preparatòriano acaba de sortir bé i sembla quehaurem de plegar; coratge per re-nunciar a la temptació de conformar -se amb què les coses vagin sortintnomés; coratge per comprometre’spersonalment en una tasca exigent,rigorosa i realitzada al màxim de lesnostres capacitats, confiant sempreque es faci la seva voluntat, comdiem en el Parenostre; coratge perno lliscar pel pendís fàcil de l’indi-vidualisme i per creure que les per-sones només ho som plenamentquan apostem el nostre esforç perun projecte comunitari.

La participació, el servei, no sónideals abstractes, sinó una possi-bilitat que és penyora d’un demà

més reeixit. Tots, amb la nostra vidaconcreta, en la manera com rea lit -zem els nostres compromisos, po-dem ser font d’esperança i estímulper als altres. Tots sabem per ex-periència que l’esperança demanaestar ober ts als altres, al rostreconcret que, interpel·lant-nos, ensfa l’esperança més propera i pos-sible. Convé, també, que aquestaobertura als altres, aquesta activi-tat, aquest desig esperançat de ser -vir, la satisfacció que comporta...siguin un espai de vertebració per-sonal, humana i cristiana que, se-gons quina sigui l’activitat, ens fa-ci més sensibles a la bellesa de lanatura, a l’amistat dels companys;més sensibles a les necessitatsdels altres, a les situacions de l’en -torn proper i llunyà, més capaçosde col ·laborar i més disposats aanar més enllà dels nostres petitsproblemes. Que aquestes activitatsens facin créixer en la joia, l’auto-nomia, la compassió, la caritat, lasolidaritat, l’amor a Déu i als ger-mans.

Servir, ajudar a créixer els altres,apropar el Regne... Què puc fer joper servir, estimar i créixer perso-nalment i en la fe? «Ajudeu-vos aportar les càrregues els uns als al-tres, i compliu així la llei de Crist»(Ga 6,2).

Enric Puig Jofra, SJ

GLOSSA

Ajudar a créixer

«

ENTREVISTA

Pàgina 2 3 de novembre de 2013

L ’Anna Petit fa quatre anysque és la responsabledels Grups d’Oració

i Amistat (www.oracio.org), que el 2014 farà 45 anys quevan ser fundats pel bisbe de Sogorb-Castelló Josep M.Cases Deordal. Oberts atothom, els Grups, el consiliarigeneral dels quals és Mn. JoanGüell, estan formats per laics,religiosos, religioses i sacerdots,amb independència quepertanyin o no a moviments o associacions. Els seusmembres tenen el compromísde pregària diària i esreuneixen un cop al mes perajudar-se a mantenir aquestaresponsabilitat adquirida.

Com es definirien?Som apòstols entusiastes dela pregària. Ajudem, a travésde l’organització d’activitats,que tothom pugui conèixer lariquesa espiritual de la trobadaamb Crist, que trobin un espai i un temps per aprofundir en lapregària. Volem ser testimonisorants de la fe. La fe és la forçaque, en silenci, sense fer fressa,canvia el món i el transformaen el Regne de Déu; i l’oracióés expressió de la fe.

Per què és tan important la pregària per al cristià?La pregària és el batec del’ànima; per tant, preguem perviure i respirar. Tota la nostrapersona, les preocupacions,dificultats, alegries es trobaacompanyada en la trobadadiària amb Crist. El cristiàsempre se sent acompanyat.

Què proposen per ajudar a créixer en la pregària?Créixer i ser constant en lapregària no es fa sol. El cristiàno és una persona aïllada, tot al contrari. Per això, cadaGrup es reuneix un cop al mesper meditar la Paraula de Déu i posar en comú, breument, la seva trajectòria quant a la pregària personal. El fet de pregar junts enriqueixi enforteix a tots.

Òscar Bardají i Martín

◗ ANNA PETIT I LLIMONA

Ajudar a pregar

LECTURES MISSA DIÀRIA

I SANTORAL

4. Dilluns (lit. hores: 3a setm.) [Rm 11,29-36 /Sl 68 / Lc 14,12-14]. Sant Carles Borromeu(1538-1584), bisbe de Milà, cardenal; sants Vi -dal i Agrícola, mrs.

5. � Dimarts [Rm 12,5-16a / Sl 130 / Lc 14,15-24]. Sant Zacaries i santa Elisabet (o Isabel),pares de Joan Baptista; sant Magne, bisbe.

6. � Dimecres [Rm 13,8-10 / Sl 111 / Lc 14,25-33]. Sants i beats màrtirs del s. XX a Espanya;sant Sever, bisbe de Barcelona i mr. (633); santLleonard, anacoreta; beata Beatriu, vg.

7. � Dijous [Rm 14,7-12 / Sl 26 / Lc 15,1-10].Beat Francesc de Jesús-Maria-Josep Palau i Quer(Aitona, Segrià 1811 - Tarragona 1872), prev.car melità, fund. Gns. i Gnes. Carmelites (1860-1861); sant Ernest, mr.; santa Carina, vg. i mr.

8. � Divendres [Rm 15,14-21 / Sl 97 / Lc 16,1-8].Sants Sever, Severià, Carpòfor i Victorià, cone-guts per màrtirs coronats; sant Deodat I, papa(615-618).

9. Dissabte [Ez 47,1-2.8-9.12 (o bé: 1Cr 3,9b-11.16-17 / Sl 45 / Jn 2,13-22]. Dedicació de labasílica del Laterà. Festa del Santcrist de Ba la -guer; Mare de Déu de l’Almudena (Ma drid).

10. � † Diumenge vinent, XXXII de durant l’any (lit.hores: 4a setm.) [2Ma 7,1-2.9-14 / Sl 16 / 2Te2,16-3,5 / Lc 20,27-38]. Sant Lleó el Gran, pa-pa (toscà, 440-461) i doctor de l’Es glé sia; santAndreu Avel·lí (†1608), prev. teatí.

Accés al Breviari

GAUDÍ, PEDRA I SÍMBOL

Un símbol totalmentmístic

L ’itinerari que relliga les façanesdel Naixement i de la Passió, l’al-tar i les sagristies és el sacrifici

eucarístic o santa missa. Gaudí assis-tia a missa cada dia i era un gran devotde l’eucaristia. Es conserva una fotogra -fia de l’11 de juny de 1924 en la qualGaudí apareix vora la façana de la cate -dral de Barcelona, afilerat per a la pro-

cessó de Corpus, com a membre del Cercle Artístic deSant Lluc.

La condició de Gaudí com a místic i devot de l’eucaris -tia apareix en nombrosos símbols. Un d’aquests estàda munt la porta del portal de la fe, a la façana del Naixe -ment. En aquesta mateixa façana, els redimits són repre-sentats com una piuladissa d’ocells que envolten l’arbrede la vida, el xiprer que corona la façana. Doncs bé, enaquella porta Gaudí representa els redimits com a abe-lles: hi posà un petit cor de Jesús, cobert d’espines, al qualacuden nombroses abelles a libar-ne la sang com si fosnèctar.

Aquest simbolisme, del tot místic, resumeix a la pe r - fec ció el sacrifici de la creu, del qual es fa memòria encada eucaristia: els redimits s’acosten a Jesús, que dónavida perquè tots tinguin vida i així puguin rebre els fruitsd’un amor tan gran, significats pel pa i el vi eucarístics,el cos i la sang del Senyor.

Jordi Bonet/Armand Puig (Arquitectura i símbol

de la Sagrada Família, Ed. Pòrtic)

LA INFÀNCIA DE JESÚS

Jesús és el veritabletemple

A l principi era el Verb, i el Verb eraamb Déu, i el Verb era Déu... I elVerb es va fer carn i va plantar la

seva tenda entre nosaltres» (Jn 1,1-14).L’home Jesús és la tenda del Verb, del’etern Logos diví, en aquest món. La

carn de Jesús, la seva existència humana, és la ten-da del Verb: l’al·lusió a la tenda santa de l’Israel queperegrina és evident.

Jesús és, per dir-ho així, la tenda de la reunió (eltemple durant la peregrinació de l’èxode). Jesúsés d’una manera del tot real allò de què la tenda, imés tard el Temple, podien ser solament la prefigu -ració.

L’origen de Jesús, el seu «d’on ve», és el principima teix, la causa primera de la qual tot prové; la llumque fa del món un cosmos. Ell ve de Déu. Ell és Déu.Aquest principi vingut a nosaltres inaugura —com aprincipi— una nova manera de ser home. «A aquellsqui l’han rebut, els ha concedit de poder ser fills deDéu; a tots els qui creuen en el seu nom, que no hannascut ni de sang, ni de voluntat de la carn, ni de vo-luntat d’home, sinó de Déu» (1,12s).

Una part de la tradició manuscrita va llegir aquestafrase com una referència clara a la concepció i al nai-xement virginals de Jesús. El text parla també moltclarament dels qui creuen en el nom de Crist i per aixòreben un nou origen. El qui creu en Jesús entra, mitjan -çant la fe, en l’origen personal i nou de Jesús.

Joseph Ratzinger-Benet XVI(Jesús de Natzaret, 3a part, Ed. Claret)

HECHOS DE VIDA

—Si exiges recibir... primero tú deberáshaber dado.

—Si pretendes mandar... antes deberáshaber obedecido.

—Si intentas ayudar... deberás haber pa -sado necesidad.

—Si quieres consolar… deberás haber llorado y sufri -do.

Es la universidad de la vida. Es ella la que da títu-los a quienes han pasado por la experiencia del dolor,del fracaso, de la necesidad y de una enfermedad gra -ve. Es la verdadera sabiduría.

«Sin la cruz no hay gloria ninguna,ni con cruz eterno llanto.Santidad y cruz es una.No hay cruz que no tenga santo,ni santo sin cruz alguna», dice el poeta.

Los maestros espirituales suelen afirmar que: Elalma de todo apostolado, no significa actividad exte-rior. Jesús clavado en la cruz no podía moverse ni ha-cía milagros. ¡Sufría y amaba! Así fue nuestra reden-ción.

Tú y yo ayudaremos si cargamos con la cruz y se -gui mos a Jesús con amor. María Coll, biógrafa de san -ta Teresa del Niño Jesús, escribió recordando la muer -te de la santa de Lisieux:

—«Es el amor y no la enfermedad que, a la caídade las primeras hojas del otoño, ha hecho caer,la más bella flor de Normandía.»

J. M. Alimbau

Amor y cruz

«

COMENTARI

DIUMENGE XXXI DEL TEMPS DE DURANT L’ANY

◗ Lectura del libro de la Sabiduría (Sb 11,22-12,2)

Señor, el mundo entero es ante ti como grano de arena en la balanza, co -mo gota de rocío mañanero que cae sobre la tierra.

Pero te compadeces de todos, porque todo lo puedes, cierras los ojosa los pecados de los hombres, para que se arrepientan. Amas a todos losseres y no odias nada de lo que has hecho; si hubieras odiado alguna co-sa, no la habrías creado. Y ¿cómo subsistirían las cosas, si tú no lo hubie-ses querido? ¿Cómo conservarían su existencia, si tú no las hubieses lla-mado?

Pero a todos perdonas, porque son tuyos, Señor, amigo de la vida. To dosllevan tu soplo incorruptible. Por eso, corriges poco a poco a los que caen,les recuerdas su pecado y los reprendes, para que se conviertan y crean enti, Señor.

◗ Salmo responsorial (144)

R. Bendeciré tu nombre por siempre, Dios mío, mi rey.

Te ensalzaré, Dios mío, mi rey; / bendeciré tu nombre porsiem pre jamás. / Día tras día, te bendeciré / y alabaré tunombre por siempre jamás. R.

El Señor es clemente y misericordioso, / lento a la cólera yri co en piedad; / el Señor es bueno con todos, / es cariñosocon todas sus criaturas. R.

Que todas tus criaturas te den gracias, Señor, / que te ben-digan tus fieles; / que proclamen la gloria de tu reinado, /que hablen de tus hazañas. R.

El Señor es fiel a sus palabras, / bondadoso en todas susacciones. / El Señor sostiene a los que van a caer, / ende-reza a los que ya se doblan. R.

◗ Lectura de la segunda carta del apóstol san Pablo a los Tesalonicenses(2Te 1,11-2,2)

Hermanos: Pedimos continuamente a Dios que os considere dignos devuestra vocación, para que con su fuerza os permita cumplir buenos deseosy la tarea de la fe; para que así Jesús, nuestro Señor, sea glorificado envosotros, y vosotros en él, según la gracia de nuestro Dios y del Señor Je su -cristo.

Os rogamos, hermanos, a propósito de la venida de nuestro Señor Jesu -cristo y de nuestra reunión con él, que no perdáis fácilmente la cabeza nios alarméis por supuestas revelaciones, dichos o cartas nuestras, como siafirmásemos que el día del Señor esta encima.

◗ Lectura del santo evangelio según san Lucas (Lc 19,1-10)

En aquel tiempo, entró Jesús en Jericó y atravesaba la ciudad. Un hombrellamado Zaqueo, jefe de publicanos y rico, trataba de distinguir quién eraJesús, pero la gente se lo impedía, porque era bajo de estatura. Corrió másadelante y se subió a una higuera, para verlo, porque tenía que pasar porallí. Jesús, al llegar a aquel sitio, levantó los ojos y dijo: «Zaqueo, baja en se-guida, porque hoy tengo que alojarme en tu casa.» Él bajo en seguida y lore cibió muy contento. Al ver esto, todos murmuraban, diciendo: «Ha entra doa hospedarse en casa de un pecador.» Pero Zaqueo se puso en pie y dijo alSeñor: «Mira, la mitad de mis bienes, Señor, se la doy a los pobres; y si dealguno me he aprovechado, le restituiré cuatro veces más.» Jesús le contes-tó: «Hoy ha sido la salvación de esta casa; también este es hijo de Abra -hán. Porque el Hijo del hombre ha venido a buscar y a salvar lo que esta-ba perdido.»

E ns acostem a Jerusalem. Elllarg camí de Galilea a Jerusa -lem arriba al seu final. Jesús

passa per Jericó, una vila a la ribadel Jordà poc abans que el riu desem - boqui a la mar Morta.

Lluc ens reporta el cas de Za queu, un ric publi -cà d’aquella contrada, presentat com a exemplede conversió, en la línia del publicà que s’adreçaal temple per demanar perdó a Déu, com vèiem enla paràbola de l’evangeli de diumenge passat.

Zaqueu es mostra encuriosit per veure Jesús. Je -sús se n’adona i es convida a casa d’ell. Ja l’hemvist en altres ocasions compartint taula amb pu-

blicans i pecadors. Zaqueu el rep tot content a ca-sa seva, i sorprèn a tots els presents amb l’anuncique fa: es desprèn de la meitat dels seus béns ila reparteix entre els pobres, i a tots els qui ha de-fraudat els restitueix quatre vegades més. Zaqueues mostra com una persona de cor net, capaç decompartir amb qui no té i de restituir allò que, pot-ser involuntàriament, ha pres injustament.

Per això mereix rebre l’elogi de Jesús: aquest ho -me és també un fill d’Abraham, com el pobre Llàt -zer abandonat pel ric però acollit al si d’Abraham(cf. Lc 16,22).

Aquest canvi en Zaqueu resulta extraordinari,perquè l’evangelista no ens parla de cap predica-

ció de Jesús a Jericó, ni de cap recriminació a Za -queu, sinó que aquest, per mor que Jesús compar-teixi la seva taula, de forma espontània pren la ini-ciativa de canviar de vida.

Ja ho pot ben dir Jesús: avui s’ha salvat aques-ta casa. I és que Zaqueu ha començat a compor-tar-se com Jesús espera dels seus deixebles. Je -sús s’hostatja entre els pecadors (cf. Lc 5,29;15,2) perquè ha vingut a salvar allò que estava per-dut. Ha vingut a restablir la relació amb Déu i a im-plantar la solidaritat fraterna entre tots. Tant de bonque la salvació entri també en les nostres comu-nitats, i en les nostres cases!

Jordi Latorre, SDB

Avui s’ha salvat aquesta casa

3 de novembre de 2013 Pàgina 3

◗ Lectura del llibre de la Saviesa (Sa 11,23-12,2)

Se nyor, el món tot sen cer davant vos tre és com un gra que tot just in cli -na la balança, com un es quitx de rosa da que cau a ter ra el matí.

Jus ta ment per què ho podeu tot us apiadeu de tot hom, i dis simuleu elspe cats dels homes per què puguin penedir-se. És que vós es timeu tot allòque exis teix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet ressen se es timar-ho.

Com per sis tiria res si vós no ho vol gués siu? Què con tinuaria exis tint sino rebés la vos tra in vitació? I vós, Se nyor que es timeu la vida, tot ho pla nyeu,sabent que tot és vos tre, ja que el vos tre alè im mor tal és present a tots.

Per ai xò repreneu una mica els qui es desen caminen i, ser vint-vos d’allòmateix amb què han pecat, els amones teu i els recor deu les seves cul pes,per què s’allu nyin del mal i creguin en vós, Se nyor.

◗ Salm responsorial (144)

R. Beneiré el vos tre nom per sem pre, Déu meu i rei meu.

Us exalçaré, Déu meu i rei meu, / be ne iré el vos tre nom persem pre. / Us be ne iré dia rera dia, / lloaré per sem pre el vos -tre nom. R.

El Se nyor és com pas siu i benig ne, / lent per al càs tig, granen l’amor. / El Se nyor és bo per a tot hom, / es tima en tra nya -ble ment tot el que ell ha creat. R.

Que us enal tei xin les vos tres criatures, / que us be ne ei xin elsfidels; / que proclamin la glòria del vos tre Reg ne / i par lin dela vos tra potèn cia. R.

Totes les obres del Se nyor són fidels, / les seves obres sónobres d’amor. / El Se nyor sos té els qui es tan a punt de cau-re, / els qui han en sopegat, ell els redreça. R.

◗ Lectura de la segona car ta de sant Pau als cris tians de Tes salònica(2Te 1,11-2,2)

Ger mans, sem pre preguem per vos al tres, de ma nant que el nos tre Déuus faci dig nes de la vocació cris tiana, i amb el seu poder dugui a ter me totsels bons propòsits i totes les obres que la fe us ins pira. Ai xí el nom de Je -sús, el nos tre Se nyor, serà glorificat en vos al tres, i vos al tres en ell, per lagrà cia del nos tre Déu i de Jesucrist, el Se nyor.

Pel que fa a l’adveni ment de Jesucrist, el nos tre Se nyor, i la nos tra reu nióamb ell, us preguem, ger mans, que no per deu el seny ni us alar meu, en ca -ra que una suposa da revelació de l’Es perit o una dita o car ta que pas séscom si fos nos tra anun cies sin que el dia del Se nyor és im minent.

◗ Lectura de l’evan geli segons sant Lluc (Lc 19,1-10)

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Za queu,cap de cobradors d’im pos tos i ric, in ten tava de veure qui era Jesús, peròla gen ta da li privava la vis ta per què era petit d’es tatura. Llavors, per poder- lo veure, cor regué en davant i s’en filà en un ar bre al lloc on Jesús havia depas sar. Quan Jesús ar ribà en aquell in dret, alçà els ulls i li digué: «Za queu,bai xa de pres sa, que avui m’he de quedar a casa teva». Zaqueu bai xà deseguida i el rebé tot con tent. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comen ta -va el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posàdret i digué al Se nyor: «Se nyor, ara mateix dono als pobres la mei tat delsmeus béns, i a tots els qui he defraudat, els res tituei xo quatre vega des més».Jesús li digué: «Avui s’ha sal vat aques ta casa, ja que aquest home tam béés un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vin gut a bus car i a sal varallò que s’havia per dut.»

Jesús parla a Zaqueu, enfilat a un ar-bre. Miniatura del Còdex de Sant Lluís,Catedral de Toledo

Directora: M. C. Orduña - Publicacions del Bisbat d’Urgell; A/e: publicacions@bisbaturgell.org; Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; A/e: premsa@arqbcn.cat - Web: www.arqbcn.catDip. legal B. 52211-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.

Pàgina 4 3 de novembre de 2013

Discurs del Papa Francesc en la trobada amb la classe dirigent de Brasil (27/07/2013)

U n segon punt al que voldria referir-me és laresponsabilitat social. Aquesta requereix uncert tipus de paradigma cultural i, en con -

seqüència, de la política. Som responsables dela formació de les noves generacions, capaces enl’economia i la política, i fermes en els valors ètics.El futur ens exigeix una visió humanista de l’eco-nomia i una política que aconsegueixi cada vega-da més i millor la participació de les persones, evitil’elitisme i eradiqui la pobresa. Que a ningú li faltiel necessari i que s’asseguri a tots dignitat, frater-nitat i solidaritat: aquest és el camí a seguir. Ja enl’època del profeta Amós era molt fort l’admonició

de Déu: «Venen al just per diners, al pobre per unparell de sandàlies. Oprimeixen contra la pols el capdels miserables i tuercen el camí dels indigents»(Am 2,6-7). Els crits que demanen justícia conti-nuen encara avui. Qui exerceix un paper de guia hade tenir objectius molt concrets i buscar els mit-jans específics per aconseguir-los, però pot haver-hi el perill de la desil·lusió, l’amargor, la indiferèn-cia, quan les expectatives no es compleixen. Lavir tut dinàmica de l’esperança impulsa a anar sem - pre més enllà, a emprar totes les energies i capa -ci tats en favor de les persones per les quals es tre-balla, acceptant els resultats i creant les condicionsper descobrir nous camins, lliurant-se fins i tot sen-se veure els resultats, però mantenint viva l’es-perança. La dirigència sap triar la més justa de lesopcions després d’haver-les considerat, a partir de

la pròpia responsabilitat i l’interès pel ben comú;aquesta és la forma d’anar al centre dels mals d’u -na societat i superar-los amb l’audàcia d’accionsvalentes i lliures. En la nostra responsabilitat, en-cara que sempre sigui limitada, és important com-prendre la totalitat de la realitat, observant, sospe -sant, valorant, per prendre decisions en el momentpresent, però estenent la mirada cap al futur, refle -xionant sobre les conseqüències de les decisions.Qui actua responsablement posa la pròpia activi-tat davant els drets dels altres i davant el judici deDéu.

Aquest sentit ètic apareix avui com un desafia-ment històric sense precedents. A més de la racio -na litat científica i tècnica, en la situació actual s’im -posa la vinculació moral amb una responsabilitatsocial i profundament solidària.»

Pelegrinatge de catequistes d’Urgell a Roma

En motiu de l’Any de la Fe, entre els diversos pelegrinatges que s’es-tan realitzant a Roma, el darrer cap de setmana de setembre es va dur aterme el Pelegrinatge dels Catequistes.

Des del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelitzaciós’or ganitzà un Congrés internacional de Catequesi sota el lema «El cate -quista testimoni de la fe». El Congrés es desenvolupà a l’aula Pau VI del26 al 28 de setembre amb una participació de mil sis-centes persones.

Mons. Rino Fisichella, presi -dent d’aquest Pontifici Con -sell, inaugurà aquests diesde treball amb el tema de«La catequesi en el contextde la Nova Evangelització».El Papa Francesc també par -ticipà al Congrés amb unacatequesi que adreçà a totsels congressistes.

Trenta catequistes delnostre bisbat participarenen el pelegrinatge dels cate-quistes, formant part dels

quatre-cents catequistes que, amb l’organització i coordinació del SIC, pe -legrinaven a Roma. L’Eucaristia a la Basílica de Santa Maria la Major pre -si dida per Mons. Sebastià Taltavull i concelebrada per Mons. SalvadorGi mé nez (Bisbe de Menorca) fou el primer moment important d’aquest pe -legrinatge. Diumenge al matí fou un dia ben intens amb la celebració del’Eucaristia a Sant Pere del Vaticà. En l’homilia el Papa Francesc recordàque el catequista és aquell qui custòdia i alimenta la memòria de Déu; lacustòdia per a si mateix i sap desvetllar-la en els altres. Després del dinarque els pelegrins van compartir amb l’Arquebisbe Joan-Enric van iniciar elcamí de retorn.

Pelegrinatges d’Urgell a Terra Santa

Aquesta tardor prop d’un centenar de persones han participat en elspelegrinatges diocesans d’Urgell a Terra Santa que s’han dut a terme enel mes d’octubre, dels dies 2 al 10 i del 22 al 27, amb motiu de l’Any de

la Fe. El primer fou presiditper l’Ar quebisbe Joan-Enrici tots dos guiats per Mn. Ra -mon Sàrries, llicenciat enTeo lo gia Bíblica a Jerusa -lem i guia oficial, també elsacom panyà Mn. Carles Al -bert Os pina en el primer pe -legrinatge. Es van visitar elsllocs sants més destacats,passant una part dels diesa Nat zaret i la resta, a Je ru - sa lem. Han estat llocs d’au - tèntic pelegrinatge de fe als

llocs sants de Jesús, el Senyor i de l’Església Mare de Jerusalem. Van vi-sitar la Basílica de l’A nunciació, la casa de Josep, i l’església vora la fontde Natzaret. A Canà de Galilea els matrimonis que participaven al pelegri -natge van renovar les seves promeses matrimonials.

Van conèixer la muntanya de les Benaurances, la travessia del llac deGenesaret, el lloc del record del baptisme on tots van renovar les sevespromeses baptismals, i Cafarnaüm, amb la casa de Pere i el lloc de la con -fessió de fe apostòlica petrina vora el llac; la muntanya del Tabor; i des-prés, a Jerusalem van visitar la ciutat santa, així com Betlem, Jericó iQum ram, i foren rebuts en audiència per Sa Beatitud el Patriarca Llatí deJeru salem Fouad Twal i pels Franciscans de la Custòdia a Terra Santa.

TEXTOS DEL PAPA FRANCESC EN EL SEU VIATGE APOSTÒLIC A BRASIL AMB OCASIÓ DE LA JMJ 2013

Participeu en la Cadena dePregària per les Vocacions!

«La collita és abundant, però hi hapocs segadors. Demaneu a l’amo delssembrats que hi faci anar més sega-dors» (Mt 9,38).

Per novè any consecutiu, la Dele -gació Diocesana de Pastoral Voca cio -nal del Bis bat d’Urgell, es vol unir ala «Cadena de Pregària per les Vo ca -cions» organitzada a nivell de les deudiòcesis amb seu a Ca ta lunya. Es pre -tén que durant tots els dies i totesles hores del mes de novembre hi ha-gi persones o grups pregant per lesvocacions, tot formant aquesta cade-na ininterrompuda de pregària per lesvocacions. Cada Diòcesi es compro-met tres dies a mantenir la pregàriacontinuada, durant les 24 h del dia.

A la nostra diòcesi d’Urgell li cor -respon organitzar aquesta cadena depre gà ria: el dimecres 6; el dissabte16 i el di marts 26 de novembre.

L’experiència dels darrers anys haresultat molt positiva en moltes co-munitats parroquials i religioses, tanta nivell comu nitari com a nivell perso-nal. És per això que, enguany, es voltornar a repetir. Hi pot participar tot-hom qui vulgui pregar. Es pot fer in-dividualment o en comunitat. A nivellindividual, a casa o a l’església. Moltsmalalts agraeixen col·laborar en aques -ta iniciativa. Val a dir que les comu ni -tats de vida consagrada i especialmentles de vida contemplativa participenmolt en aquesta cadena.

La cadena d’enguany s’em marcaen cara dins l’Any de la Fe que el Pa paBenet XVI va convocar per a tota l’Es -glésia i estem a punt de clou re el pro -per dia 24 de novembre, solem ni tat deNostre Senyor Jesucrist Rei de l’Uni -vers. «Testimo nis de la Fe», és el le ma.

I, a casa nostra, aquesta cadena depregària s’emmarca en la joia de l’or -de nació diaconal de dos seminaristesde la Diòcesi, Pere Morales i Josep Gee - tha fonkalan.

Seria molt bo que féssiu arribar ala secretaria del Bisbat: despatx@bis-baturgell.org, o bé trucant a la secre-taria del Bis bat, la vostra intenció depregària, indicant els dies i les hores.

Tant de bo que aquesta cadena depre gària 2013 doni un nou impuls a laPas to ral Vocacional de les diòcesis deCa ta lunya i d’Espanya i, en particu lar,a la nos tra d’Urgell.

Mn. Ignasi NavarriVicari General

«

El projecte educatiu de Càritas a La Seu d’Urgell cerca voluntaris

El projecte «Acompanyament Edu ca -tiu», impulsat per l’Ajuntament de La Seu,Càritas d’Urgell, La Seu Soli dà ria i elsServeis Educatius de l’Alt Urgell-Cerda -nya del Depar ta ment d’Ensenyament,dins del Pla Educa tiu d’Entorn, ha iniciatla recerca de voluntaris. Es va fer unareunió al Centre Cívic a principis d’octu-bre per tal de donar conèixer el projecte,que es va iniciar el curs passat, i encorat -jar totes aquelles persones que tinguintemps i motivació per realitzar tasquesde reforç escolar, acompanyament edu-catiu o bé explicar contes a nens i nenesde les escoles de La Seu d’Urgell i Cas -tell ciutat. Us podeu apuntar encara i tre-ballar al costat dels més petits! Contac -teu amb Càritas de La Seu d’Urgell, tel.973 360 815.

El projecte està obert a tothom: perso -nes jubilades, estudiants majors de 16anys, pares i mares i mestres. Només caltenir ganes d’exercir tasques de volunta -riat. «L’A companyament» vol afavorir l’è-xit educatiu i alhora vetllar per la igualtatd’oportunitats dels infants.

Festa de St. Cosme i St. Damià

Un any més i amb gran devoció, el dia26 de setembre, la població de Rialp ce-lebrà la festa en honor dels sants màrtirsCosme i Damià. La celebració de l’Eu ca -ristia fou presidida per Mn. Ignasi Na va r - ri, Vicari General de la diòcesi i concele -brada per Mn. Henry Vargas, Rector de laParròquia de la Mare de Déu de Vallde -flors de Rialp, Mn. Enric Part i Mn. An dreuRodríguez, nou Rector de la parròquiad’Es terri d’Àneu. A la Missa hi van assis -tir l’Il·lm. Sr. Alcalde, Sr. Gerard Sa barichi el Tinent d’Alcalde, Sr. Jordi Al tieri. Enacabar la celebració es tornà en proces-só a la capella dels Sants Cosme i Da -mià, es cantaren els goigs en honor seui es veneraren les relíquies. Tota la par -rò quia està molt il·lusionada en veure laplena restauració de la capella dels santsmàrtirs, on ja se celebra cada dia la San -ta Missa.