Rdc.

3. MORFOSINTAXI: ELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS

3.1. QUANTITATIUS

Molt / força En oracions afirmatives: Avui fa molt de ventGaire / s En oracions negatives: Avui no fa gaire sol; interrogatives: Que

tens gaire fam?; condicionals: Si va esperar gaire estona, és perquè va voler, i darrere de sense: Ho va aconseguir sense gaire esforç.

En l’estàndard oral valencià en aquests casos és acceptable l’ús de molt o força.

Prou S’usa en el sentit de ‘suficient’ i ‘d’una certa quantitat’: No em poses més vi, ja n’he begut prou.

És invariable, cal evitar la concordança: Tinc prous recursos.Bastant / s S’usa en el sentit ‘d’una certa quantitat’: Ha begut bastant vi i

tanmateix l’anàlisi li ha eixit negativa.Massa És invariable: No ha tingut massa sort en els negocis. Que Té valor ponderatiu, és equivalent a quant i és preferible l’ús

d’aquest darrer: Quanta aigua queia!, Que aigua que queia!

Interferències

*Quants més professors tingues, més aprendràs. > Com més professors…

*Quant abans ho acabes, abans te n’aniràs. > Com més prompte ho…

*Té quant desitja. > Té tot allò que vol. *Els molts dies treballats, li han donat experiència. > Els

nombrosos dies treballats…Locucions un quant, uns quants, unes quantes, una mica (de), un poc (de),

un xic (de), un munt (de), una pila (de), una garbera (de), una munió (de), un grapat (de), una colla (de), un reguitzell (de), un tou (de), un bé de Déu (de),

gens (de), gota (de), gens ni mica (de), aquestes s’usen en frases negatives, interrogatives i condicionals.

3.2. ELS INDEFINITS: ALGUN, ALGÚ, CAP, NINGUN, NINGÚ ,CADA, CASDASCUN / CADA UN, CADASCÚ / CADA U, TOT, TAL

Algun Usat amb valor quantitatiu, és un calc del castellà: Aún me queda algún dineroEncara em queda un poc de diners

És incorrecte l’ús per a referir-se a ‘una persona qualsevol indeterminada’:

Tal vez algún otro te pueda dar más detallesPotser algú altre te’n puga donar més detalls

En proposicions negatives amb el valor de ‘cap’, tampoc no és normatiu:

No he podido comprar regalo algunoNo he pogut comprar cap regal

Certes locucions castellanes no admeten una traducció literal:

1

Rdc.

Alguna que otra vez he tenido que hacerloAlguna vegada ho he hagut de ferHabía algún que otro árbolHi havia alguns arbres

S’usa davant d’un partitiu introduït amb la preposició de:Alguno de vosotros ha sido necesariamente el delatorAlgun de vosaltres ha sigut necessàriament el delator

algú És un pronom, de manera que no pot precedir mai cap substantiu. És invariable en gènere i nombre i sempre va referit a persones: a qualsevol persona indeterminada:

Alguien lo tuvo que hacerAlgú degué fer-ho

‘algú’ usat per a indicar ‘una persona d’una certa importància’, és un castellanisme:

Desde que está trabajando en el ministerio cree que es alguien Des que treballa al ministeri, es pensa que és qui sap qui

Desde que es alguien ya no viene con nosotrosDes que és important, ja no ve amb nosaltres

cap Forma invariable referida a elements comptables:No tengo ningún hermanoNo tinc cap germà

En oracions interrogatives i condicionals pot tenir valor positiu, equivalent a ‘algun’:

¿Tienes alguna prueba de lo que dices?Tens cap prova del que dius?Si hay alguna novedad, avísameSi hi ha cap novetat avisa’m

Davant del verb pot anar precedit de l’adverbi ‘no’:Ninguno de los cuadros me ha gustadoCap dels quadres no m’ha agradat

No s’ha d’usar amb elements no comptables (per a aquest casos correspon l’ús de gens):

Sus bromas no me hacen ninguna graciaLes seues bromes no em fan gens de gràcia

ningun En algunes comarques s’usa amb el valor de cap. En nivells formals, és preferible l’ús d’aquest darrer:

El reglamento se aprobó sin ningún voto en contraEl reglament s’aprovà sense cap (ningun) vot en contra

ningú És un pronom invariable:No ha venido nadieNo ha vingut ningú

En oracions interrogatives pot tenir el valor d’’algú’ (té caràcter literari):

¿Hay alguien que se atreva a negarlo?Hi ha ningú que gose negar-ho?

Davant del verb pot anar reforçat amb l’adverbi no:Nadie quería este resultadoNingú no volia aquest resultat

*Ningú+de: aquest ús és incorrecte: s’ha d’utilitzar cap:Ninguno de vosotros sabe nada del asuntoCap de vosaltres no en sap res

Ús substantivat, equivalent a ‘una persona sense gens d’importància’:

Por mucho que pretenda aparentar, es un don nadie

2

Rdc.

Per molt que pretenga fer-se veure, és un ningúcada Per ponderar la intensitat amb què s’esdevé alguna cosa:

¡Le daba cada bofetada!Li donava unes bufetades!¡Tienes cada ocurrencia!Tens unes eixides!

Locucions:Cada día estás más jovenCom més va més jove estàsSí que estudia, pero cada vez menosSí que estudia; però com més va menys.

casdascun /cada un

Cadascun és un adjectiu que es refereix a un element que pertany a un col·lectiu determinat quantitativament:

He enviat una carta a cadascun dels meus companys de classe Cadascun, de vegades pot pronominalitzar-se per elisió de la

referència:M’han costat dues mil pessetes cadascun

cadascú / cada u

Designa distributivament ‘tota persona’, sense cap mena de limitació pel que fa al seu abast:

Cadascú s’ho apanya com pottot Pot precedir un numeral, en lloc de l’article determinat, per indicar

la idea de globalitat:Tots quatre amics se n’anaren junts

Resta invariable davant de noms de ciutats, nacions, etc.Vaig visitar tot Anglaterra en dues setmanes

Si el topònim va precedit de l’article, manté la flexió:L’hindi és la llengua oficial de tota l’Índia

Si s’usa com a neutre, també resta invariable:Aquesta carn és tot nervis

tal Amb valor demostratiu no és recomanable:No conozco a tal hombreNo conec aquest home

Com a pronom és un calc lingüístic del castellà on té un camp de significació molt més ampli:

Para adelgazar no hay tal como hacer ejercicioPer aprimar-se no hi ha res com fer exercici

EXERCICIS

1. Omple els espais buits amb la forma correcta de les possibilitats que hi ha entre parèntesis:

Hi ha ______________ noies per a fer la feina. (bastants / prous / gaire) No té ______________ ganes de treballar. (prous / gaires / força) Em sembla que hi ha _______________ homes solters. (massa / força /

molts) El llibre té _____________ exercicis de gramàtica. (massa / gaires /

bastants) L’arxivador ja té ______________ carpetes. (bastants / prou) Tenen _______________ voluntaris per cobrir l’acte. (gaires / bastants)

3

Rdc.

2. Tradueix les següents frases al català:

Ha ganado bastante dinero, pero aún no tiene suficiente. No puedo hacer tanto ejercicio físico. Este chiste no me ha hecho mucha gracia.

Atiéndele en cuanto desee. ¡Que de nieve caía! Cuanto antes te vayas, antes llegarás. Tengo bastantes amigos en Berlín. Si hubieras esperado mucho tiempo, no lo hubieras soportado. ¿Te queda mucho dinero? Aprobó el curso sin demasiado esfuerzo.

3. Corregeix, si cal, l’ús dels indefinits de les frases següents:

Avui és el meu aniversari i no m’han fet ningun regal. A la manifestació del nou d’octubre van acudir tota la Safor i també tot

València. Si tens cap cosa per corregir, dis-m’ho. No tinc cap interès per anar a l’excursió. Aquest acudit no m’ha fet ninguna gràcia. Mon pare té cada eixida, ara diu que vol que estudie infermeria. De vegades li agafen rampells, però després no és ningú. No puc quedar-me a sopar, tinc alguna pressa. Fa un any de l’accident i encara em queda algun dolor. Cap de les cançons d’aquell disc no va tenir èxit. Cadascun a sa casa i Déu en la de tots. Tals coses no convé fer-les en públic. He enviat una invitació de bodes a cadascú dels meus amics.

QUANTITATIUS DIVERGÈNCIES AMB EL CASTELLÀ

4. En les frases següents es produeix una assimilació al valor que tenen els

quantitatius castellans i s'usen indegudament les formes quant, quants,

quanta, quants.

Corregeix-les.

• Quant més estudies, més bona nota trauràs.

• Telefona'm quantes vegades pugues.

• Quant més crides, menys et sent.

• Renya'l quantes vegades facen falta.

• Vine quant més prompte, millor.

• Quants més en serem, més riurem.

4

Rdc.

5. Fixa't en aquestes frases castellanes i tradueix-les al català. Evita les

formes quant, quants, quanta, quantes i molt, molta, molts, moltes.

• Pedro, dale cuanto te pida.

• Las muchas cosas que me has contado no harán que cambie mi

opinión hacia ti.

• Atiéndelo en cuanto desee.

• No olvidará nunca los muchos golpes que le ha dado la vida

• Tiene cuanto quiere.

• Los muchos días transcurridos han hecho que lo olvide todo.

6. Corregeix les frases següents.

• Procura que hi vinga quant més gent, millor.

• Treballe quant puc.

• Ens va contar tot quant sabia del cas.

• Ens recordà les moltes alegries que va donar a l'afecció.

• Quant abans comences, abans acabaràs.

• Quantes més pàgines passe, més interessant se'm fa la novel·la.

QUANTITATIUS PROU/BASTANT

7. Completa aquestes frases utilitzant prou i bastant/ bastants

Han jugat __________ bé, però encara els ha faltat un gol per a guanyar.Dius que en vols més: és que encara no n’has tingut __________?Hem collit __________ alborços, però no sé si n’hi deuen haver-hi __________ per a tots.

8. Inventa tres frases en què s’hi veja clar l’ús de prou, i tres més en què veges clar l’ús de bastant.RecordaProu: ‘suficient’Bastant: ‘una certa quantitat’

5

Rdc.

QUANTITATIUS LOCUCIONS QUANTITATIVES

9. Et presentem una sèrie de locucions quantitatives, construeix una frase amb cadascuna d’elles. Utilitza, si cal, el diccionari.

un xic una munió un reguitzell un bé de Déu una

pila un grapat un tou gens ni mica tot de

una colla

Les coneixies totes?

QUANTITATIUS GAIRE/ MOLT

10. Escriu gaire o molt, segons corresponga.

El teu amic no treballa ________Diuen que diumenge farà ________ bon tempsAquell xic sap ________Saps si vindrà ________ gent?Aquell pintor no s’ho pensa ________El teu amic parla ________ i no diu resAvui no ha vingut ________ gentFa les pràctiques sense ________ interès

Fixa-t’hi En quants contextos has utilitzat la forma molt? Quin tipus d’oració

és?

En quins tipus d’oració usem la forma gaire?

3.3. ELS INDEFINITS: ALTRE, MATEIX, CERT, UN, ALTRI, *ALGO,

*VARIS.

6

Rdc.

un altre / altre

Un altre equival a ‘un de diferent’, ‘un de més’, ‘un segon’, ‘encara un més’: Hauràs de tornar un altre dia

Altre expressa un grau d’indeterminació molt gran (equivalent a ‘més’, ‘qualsevol’, ‘cap altre’) o bé precedeix certes expressions quantitatives (com vegades, voltes, etc.):

Hi ha altres llibres sobre el tema. Ha caigut tres vegades i altres tantes s’ha alçat. La locució adverbial d’una altra manera significa ‘d’una

manera diferent’: La meua amiga actua d’una altra manera diferent que jo.

La locució conjuntiva d’altra manera equival a ‘si no fóra així’: És segur que vindrà; d’altra manera ja ens hauria avisat.

Tots els altres fa referència ‘als restants d’un col·lectiu determinat’ (en castellà los demás):

Aquesta setmana ha plogut durant tres dies; tots els altres ha fet bon oratge. Tots altres indica un grup referencial indeterminat( en castellà

demás):Necessitarem calç, algeps i tots altres materials de

construcció. Otros + numeral > numeral+ més:

Aún quedan otros tres exámenes > Encara queden tres exàmens més.

7

Rdc.

mateix Per evitar repeticions usarem els pronoms febles en i hi, els

possessius o la construcció de+pronom fort:Es un trabajo excepcional ¿Quién es el autor del mismo?És un treball excepcional. Qui n’és l’autor?Salieron del almacén, pero luego volvieron al mismoVan eixir del magatzem, però després hi van tornar.Cuentan del mismo que, en otro tiempo, fue todo un

personaje.Conten d’ell que, en altre temps, va ser tot un personatge.

Mateix /vs/ *propi: per indicar emfàticament que es tracta precisament de la cosa que s’anomena hem de recórrer a mateix i mai a propi, com fa el castellà:

El propio rector inauguró la sesión.El mateix rector va inaugurar la sessió.

Pronom/adverbi+mateix/a/os/es: Postposat a un pronom o a certs adverbis cal mantenir la concordança:

*Ells mateixa ho han confirmat > Ells mateixos ho han confirmat

*Ahir mateixa ho vaig saber> Ahir mateix ho vaig saber

Substantiu+mateix: resta invariable en masculí singularLo capturaron en la misma fronteraEl van agafar a la frontera mateix

cert Cert quan equival a ‘algun’ requereix el reforçament de l’article indeterminat (en singular)

Entre ells hi ha una certa semblançaLes seues declaracions van provocar un cert escàndol

Però en plural no:Certes coses no s’han de dir mai.

Preposició+cert/a/s/es: tampoc no reforcem la forma cert amb l’article quan va precedit d’una preposició: en certa ocasió, en certa manera, fins a cert punt…

Ahir vaig estar parlant amb cert amic teu Un quant, un poc (*cert): Quan té un valor quantitatiu la

forma cert no és correcta:Me tengo que ausentar por un cierto tiempoHe d’estar fora un poc (de) temps

un Com a pronom, amb valor sintàctic de subjecte cal usar un o algú (no la forma u):

Un, treballant sol, no aconsegueix resSi algú em demana almoina, no sé negar-li-la

altri Forma invariable equivalent a ‘un altre’, ‘els altres’. És poc usat, si bé es troba en construccions fossilitzades:

Trabaja por cuenta ajena Treballa per a altriCose para los otros Cus per a altri

*algo Amb valor pronominal: alguna cosa, una cosa, quelcom (en registres molt formals):

Dóna’m alguna cosa per a anar fent

8

Rdc.

Voldria dir-te una cosa abans que te n’anares. En frases condicionals i interrogatives, a banda de les fórmules

anteriors, podem usar res:Vols res? Si necessites res m’ho dius.

Amb valor adverbial: un poc, una miqueta, etc.Si sopla algo de viento, el tiempo mejoraráSi bufa un poc de vent, l’oratge milloraràEs algo bajo para su edadÉs una miqueta baix per la seua edat

Altres girs:Daría algo para poder ayudarte Donaria el que fóra

per …Su mirada tiene algo triste La seua mirada té una

expressió trista *Algo+adjectiu: s’usa un substantiu o se suprimeix:

Esto es algo vil Això és una vilesaEl coche que te has comprado és algo estupendoEl cotxe que t’has comprat és fantàstic

Locucions: cal evitar els calcsDel viaje, me ha traído un pañuelo, algo es algoDel viatge m’ha portat un mocador, val més això que resDesde que ha aprobado las oposiciones , piensa que es algoDes que ha aprovat les oposicions , es pensa que és qui sap

quiPor algo será que lo han nombrado directorDeu ser per algun motiu, que l’han nomenat director

*varis Adjectiu qualificatiu equivalent a ‘variat’: Portava un vestit de colors varis

Com a adjectiu indefinit, significant ‘alguns’, ‘uns quants’, és un castellanisme:

Varios periodistas piden que les reciba lo más pronto posibleDiversos periodistes demanen que els reba tan prompte

com pugaUn comando terrorista secuestró el avión durante varias

horasUn comando terrorista segrestà l’avió durant algunes hores

EXERCICIS

1. Fixa’t en les frases següents i esmena l’ús indegut dels indefinits:

Durant un cert temps va dur ulleres, ara duu lents de contacte

9

Rdc.

Vàries persones eren presents a la sala en el moment de l’explosió

El president mateix el va felicitar.

Des que li va tocar la grossa es pensa que és algo.

De certes coses, val més no parlar-ne.

Des que va deixar de fumar és altre home.

No hi ha un altre remei.

Necessite un cert silenci per a poder treballar

Si ho haguera dit d’altra manera no m’hauria molestat.

Encara queden altres dues places lliures.

Van veure la pel·lícula i després van llegir la crítica de la mateixa.

En aquestes ruïnes, s’hi pot observar algo de la seua esplendor passada.

Vàries empreses del sector ceràmic han estat denunciades per

contaminar el medi ambient.

He decidit que avui mateixa deixaré de fumar.

2. Completa les següents frases amb els indefinits adequats:

(Reciclatge 131)

Si vols ________ d’ella no li ho digues, perquè et farà la contrària.

El vaig veure ___________ matí eixir de missa i no m’ho podia creure.

Li ho vaig dir allí ____________ i el vaig deixar bocabadat.

_____________ de nosaltres sabia fer funcionar el mòbil, no teníem _______

problema.

La ___________ professora posà la prova, _____________ alumnes se

n’alegraren i ________ se’n queixaren.

No puc veure més la televisió, no paren de dir que si ______________

s’entén amb ___________; que si ____________ es casa amb no sé qui; és

insuportable.

3. Corregeix les errades que hi puguen haver en les frases següents:

Ha posat bastant arròs a la paella, però no bastanta aigua i l’arròs ha

quedat dur.

Quan de coses t’han regalat per al teu aniversari, i que de llibres t’han

enviat.

En pocs anys ha amassat un munt de duros, i quant més té més vol.

10

Rdc.

Al poble hi ha alguna que altra casa senyorial, però ningú dels veïns se

n’encarrega.

Des que l’han nomenat director, es pensa que és algú, i no permet que

ningú el rebata.

Cadascú –Pep i Anna- tenen un paper diferent a realitzar a l’empresa.

Ho farem d’una altra manera, i fins i tot no t’ho encertarem.

Si vols que t’atenguen bé, hauràs de tornar altre dia qualsevol.

Tots els que superen la primera prova accediran a les altres dues els

demés se n’aniran.

Si vols res de mi, fes-m’ho saber demà mateixa.

No em fa cap gràcia el que m’has dit sobre l’obligatorietat de la religió.

Vàries persones van veure el robatori i van riure, excepte el policia.

INDEFINITS UN, ALGUN, NINGÚ I CADA, (CALCS DEL CASTELLÀ)

Recorda

1. Usem un o algú i no u, com a pronom, fent de subjecte.

2. És un calc del castellà l'ús d'algun amb valor

quantitatiu.

3. No substantivem el mot algú per a indicar ‘una

persona de certa importància’; en canvi, sí que substantiven el mot ningú

per a indicar ‘una persona sense gens d'importància’.

4. És un calc del castellà utilitzar el mot cada per a

ponderar la intensitat amb què s'esdevé alguna

cosa.

D'altra banda, construccions com “cada... més” o

“cada... menys”cal substituir-les per la fórmula “com més va més...” o

“com més va menys...”.

4. Fixa't en les frases següents i esmena l'ús indegut dels

indefinits.

• Cada dia m'agrades més.

11

Rdc.

• Son pare és un ningú.

• Ara no puc quedar-me, tinc alguna pressa.

• Tens cada eixida.

• Cada vegada tinc menys memòria.

• Encara tinc algun dolor.

• U, si estudia, pot aprovar.

INDEFINITS TAL, MATEIX, CERT I *VARIS, (CALCS DEL CASTELLÀ)

Recorda.

1. En expressions formals cal evitar l'ús de tal amb valor demostratiu.2. No hem d'utilitzar el mot mateix per a evitar la repetició d'un mot ja citat. En canvi, emprarem mateix i no propi per a indicar emfàticament que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra.3. Cal evitar l'expressió un cert amb valor quantitatiu.4. Cal evitar l'ús de varis amb valor d'adjectiu indefinit.

5. Fixa't en les frases següents i esmena l'ús indegut dels indefinits.

• Haurà d'estar fora durant un cert temps.______________________________________________________________________

• El president mateix va haver de desmentir la notícia.______________________________________________________________________

• Vàries persones eren a la sala en el moment de l'explosió.______________________________________________________________________

• Per guanyar el partit us caldrà un cert coratge.______________________________________________________________________

• Van eixir del bar a les dotze, però a les dues tornaren al mateix.______________________________________________________________________

• Tals coses no es poden fer en públic.______________________________________________________________________

INDEFINITS CADASCÚ/CADASCUN, ALTRE/UN ALTRE, TOT/TOTA

Recorda

1. Cadascun fa referència a un element d'un conjunt determinat quantitativament. Cadascú designa distributivament ‘tota persona’.2. Un altre equival a ‘un de diferent’, ‘un de més’, ‘un segon’...

Altre, equival a ‘més’, ‘qualsevol’, ‘cap altre’. També usem ‘altre’ sense l'article indefinit quan precedeix certes expressions quantitatives com voltes, vegades...

D'altra banda l'expressió d'una altra manera equival a ‘d'una

12

Rdc.

manera diferent’, mentre que d'altra manera equival a ‘si no fos així’.3. Davant de noms de ciutats, nacions, etc., l'adjectiu tot es manté invariable. Ara bé, quan els topònims van precedits de l'article, l'indefinit tot manté la seua flexió.

6. Tria l'opció adequada per als buits de les frases següents.

(cadascú / cadascun)• Ha fet un regal a __________ dels seus néts.• __________ fa de la seua vida el que vol.• Que recite un poema __________ dels alumnes.• Que cante una cançò __________.(un-a altre-a / altre-a)• Des que s'ha enamorat és tota __________ dona.• No hi ha __________ remei.• No té __________ cosa a fer més que mirar la televisió.• Clar que l'estima, d'__________ manera ja l'hauria deixat.(tot / tota)• Ho sap _________ Borriana.• __________ la Xina era una festa.• Va recórrer _________ l'Argentina en quinze dies.

13