Si un xiquet no sap llegir l’ensenyem

Si un xiquet no sap nadar, l’ensenyem

Si un xiquet no sap multiplicar, l’ensenyem

Si un xiquet no sap comportar-se, qué fem?

l’ensenyem? el castiguem?Per què no acabem l’última oració tan

automàticament com acabem les altres?

Tom Herner

MODELS DE COMPORTAMENT DELS PARES CAP ALS FILLS

Si el fill presenta un problema de tipus medic

Conducta explicada en base el dit problema

Resposta de empatia i de a juda per part dels pares

Si el fill presenta males conductes . El pare pensa que són Per molesta

Els pares castiguen el xiquet iI es genera un cercle viciós d'agressió genera agressió. El xiquet no és entés i el problema no es rsolt

2

Molts pares i mares es pregunten a vegades si el comportament dels seus fills i filles són normals ja que mostren comportaments vergonyosos o frustrants: ploriquejos, botons, grolleries, males contestacions, desobediència, baralles o maltractament als seus companys. Estos comportaments posen a prova la seua paciència, encara que volen molt al seu fill o filla, les seues accions li fan sentir-se malament: incòmodes, frustrats i, inclús, criticats pels altres. Alguns pares i mares es pregunten: "Per què està fent açò?", "Se li passarà amb l'edat?", "Què puc o he de fer?

Per als pares és important saber quins comportaments

són normals segons l'edat, quins són inacceptables i com

afrontar-los. Per a saber si un comportament és "normal" cal

tindre en compte on es produïx, amb quina intensitat i

freqüència i, també, de quin comportament es tracta. Els comportaments es tornen "anormals" quan:

- Es prolonguen en el temps. - Ocorren en un moment o en un lloc inapropiat. - Sobrepassen els límits acceptables. - Interferixen amb les rutines de la vida diària.

És fonamental identificar i canviar estos comportaments

des d'una etapa primerenca, després serà més difícil.

Desenvolupament normal Quan és un problemaBotons(de 18 mesos - 4 anys)

Quan els botons continuen més enllà de l'etapa preescolar. Quan són molt freqüents.

Ús de grolleries (des dels 3 anys - adolescència)

- Quan no respon a límits i ho fa de forma desafiador.

Tendència a ser manaire o baralladís (de 4 - 9 anys)

Quan és molt freqüent: sempre vol manar. Quan no mostra comprensió pels sentiments dels altres (li falta empatia). Quan danya a altres sense motiu.

Hiperactivitat (des de 2 anys - adult)

Quan impedix que el seu fill/filla realitze o participe en activitats com dormir, llegir, atendre en classe, realitzar els seus deures, treballar en grup, etc.

Deshonestedat o robatori (des dels 4 -10 anys)

Quan es repetix en el temps i no és només una cosa puntual. Quan recorre a este comportament per a cridar l'atenció.

3

A continuació s'exposen comportaments que ocorren ben sovint a certes edats, encara que no a tots els xiquets i xiquetes. També poden tornar a aparéixer en qualsevol moment, particularment en els temps d'estrés.

4

Perquè volen comprovar els LÍMITS:

- Els normes que es posen.

- La resistència dels pares.- Els seues pròpies forces.

La resistència que presenten (negant-se, ploriquejant, plorant o enrabiats) i la

reacció dels pares ajuden als xiquets i xiquetes a conéixer els límits i les

regles per a portar-se be amb els altre

Per a obtindre alguna cosa que volen (jugar a la pley o a l'ordinador, veure la TV, eixir al carrer, etc.) o per a evitar fer alguna cosa que no volen (les tasques escolars, arreplegar la seua habitació, fer algun manat, etc.)

A vegades es comporten malament perquè ho fan els seus amics i altres, senzillament, per a satisfer la seua curiosit

No obstant això, la raó més comuna del mal comportament és senzillament el desig de ser el centre d'atenció. A la majoria dels xiquets i xiquetes els encanta tindre públic. Quan es troben en llocs amb molta gent, com botigues o restaurants, pensen que vosté pot cedir als seus desitjos a fi d'evitar un conflicte. Creen que si armen un escàndol obtindran el que volen o que la vergonya que vosté puga sentir els permetrà continuar actuant d'una manera inacceptable sense perill de castic.

5

Poden consolar-se pel fet que tots els xiquets/xiquetes i adolescents es

porten malament algunes vegades. La majoria barallen o fan trampes,

mentixen o es tornen contestadors en algun moment Donat.

Encara que vosté no pot endevinar quan es presentarà un comportament

negatiu, la forma en què reaccione afectarà la duració del

comportament. Actuant adequadament, en la majoria dels casos tals conductes desapareixen amb l'edat sense que els pares o mares hagen de fer molt d'esforç. Però no sempre és així…

Com actuen alguns pares i mares?- Uns “els riuen les gràcies” als seus fills i filles a casa, però es donen

compte que fora d'ella els seus actes són inacceptables i poc adequats. -

Altres no s'atrevixen a enfrontar-se als seus fills i filles per no enutjar-los

o perquè se senten culpables si ho fan. - Altres els deixen fer el que volen per a evitar tindre problemes o no

s'assabenten del que fan perquè estan tot el dia fora de casa.- I ALTRES PRENEN MESURES DISCIPLINÀRIES RESPECTE ALS COMPORTAMENTS QUE CONSIDEREN INACCEPTABLES O ARRISCATS.

Els pares i mares ben sovint recorren l'un a l'altre a la recerca de suport quan el comportament del seu fill els aclapara. Este és un problema que no pot afrontar un només dels cònjuges: és un problema de la mare i del pare i cal estar UNITS.

6

Encara que cada persona i cada situació són diferents, hi ha algunes pautes bàsiques que permeten abordar de forma adequada els comportaments preocupants dels fills i filles

Primer, assegure's de mantindre un adequat CONTROL i SUPERVISIÓ de la conducta del seu fill o filla. Mantinga's prop d'ell/ella per a ajudar-lo a controlar el seu comportament i respectar els límits que li imposa. Ajude-li, però sense justificar el que haja fet malament.

Pot ser una tàctica eficaç IGNORAR certs comportaments, com ara el ploriqueig o l'enuig, la primera vegada que ocórreguen. Posteriorment, pot discutir el comportament amb el seu fill. "Ja saps que no aconseguiràs que et compre el que vols encara que plores o t'enfades".

No consenta que li parle malament, li falte al respecte o li insulte. En este cas, mantinga's seré, no s'altere i actue amb fermesa i claredat. Done per acabada la conversació. Per exemple, “no m'agrada que em parles així, em fa sentir malament, vete a la teua habitació i parlarem més tard quan estigues més tranquil/a”.

7

És millor posar fi a certs comportaments abans que es

descontrole la situació. Quan veja que el seu fill o filla està

tenint comportaments inacceptables tal le' ls abans que

empit jore la situació . Per a això, pot utilitzar

l'estratègia del TEMPS FORA que consistix a enviar al

xic o xica a la seua habitació i deixar-ho allí sense

permetre-li eixir durant un temps determinat (almenys

tants minuts com anys tinga), fins que es calme.

Ajude al seu fill/filla a fer front a les CONSEQÜÈNCIES de les seues accions. Açò pot ser incòmode per a ells i per a vosté, però és important que l'oriente de forma molt clara i li oferisca l'oportunitat de reparar la situació. "Dani, necessitem portar açò de tornada a la botiga i explicar a l'empleat que tu no ho vas pagar". Explique clarament al seu fill o filla que hi ha actes que són inacceptables i que han de fer-se responsables de les seues conseqüències. No ho tape, al revés indique-li com reparar el que ha fet malament.

La millor forma d'aconseguir que el seu fill o filla es comporten bé és REFORÇANT els seus comportaments adequats per mitjà de l'aprovació, felicitació, somriure i afecte. No entren en la trampa i el xantatge que a vegades ells els plantegen. “Si em compres la moto, et promet que estudiaré”. Açò generalment mai ocorre! El millor reforç és l'afectiu, és el reconeixement per part dels pares del seu esforç i dels seus avanços.

Ç

8

Siga pacient i no es done per vençut/da quan la situació es torne difícil. Mantinga les mesures acordades i no canvie sense tàs ni són..

No hi ha una sola forma 'correcta' o una fórmula màgica per a assegurar l'èxit. Cal emprar les estratègies anteriors i anar observant com evolucionen

.

No obstant això, de vegades cal emprar els CASTICS.

Quan i com utilitzar-los? Quan no complixen amb les

seues obligacions han de comprovar les conseqüències

que tenen els seus actes. Si no fas els teus deures no et

deixaré usar l'ordinador esta vesprada.

A vegades els pares perden l'autoritat amb els seus fills

i això se deu al fet que estos han comprovat que no

complixen amb el que els anuncien o que no són

capaços de mantindre-ho durant el temps assenyalat. Si

un castic es posa cal complir-ho i fins al final.

No obstant això, perquè els castics siguen eficaços han

de ser explicats amb claredat, immediats i

proporcionats amb relació a la falta comesa. Per

exemple: Et castic sense eixir demà perquè has arribat

hui després de …(l'hora convinguda). El castic que els

pares no són capaços de mantindre, més que un castic,

és una trampa que la lleva l'autoritat.

Ensenyaràs a volarPerò no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar,Però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure,Però no viuran la teua vida.

Però sabràs que cada vegada que ells

Volen, pensen, somien, canten, visquen...Estarà la llavor del camí

Ensenyat i aprés.TERESA DE CALCUTA

9

Davant d'un conflicte no perda la tranquil·litat ni s'altere. És millor controlar els nervis i no perdre els estreps. Així evitarà sentir-se culpable amb posterioritat i, a més, li servirà de model al seu fill/a.

No es preocupe que altres persones presents creguen que vosté és un mal pare o mare perquè no li deixe al seu fill o filla fer el que vullga. Tots els pares han experimentat eixa sensació alguna vegada en la seua vida. Recolze al seu fill o filla,

però siga ferm respecte al comportament que espera d'ell/ella. Si la situació es torna impossible, traga al seu fill/filla del lloc, mantinga la calma i després parle sobre el que succeïx.

Parle amb el professorat tutor del seu fill/filla, un altre professorat, orientador, metge i altres pares per a obtindre suport, consells i suggeriments.

Si ha de castigar el seu fill o filla faça-ho, no pense que el va a voler menys per això. Però oferisca-li alternatives per al seu comportament negatiu.

10

11

12

ELS XIQUETS APRENEN ALLÒ QUE VIUENSi els xiquets viuen amb reprotxes

Aprenen a condemnarSi els xiquets viuen amb hostilitat

Aprenen a ser agressiusSi els xiquets viuen amb por

Aprenen a ser aprensiusSi els xiquets viuen amb llàstima

Aprenen a autocompadir-seSi els xiquets viuen amb ridícul

Aprenen a ser tímidsSi els xiquets viuen amb zels

Aprenen a sentir envejaSi els xiquets viuen amb vergonya

Aprenen a sentir-se culpablesSi els xiquets viuen amb ànim

Aprenen a confiar en sí mateixSi els xiquets viuen amb tolerància

Aprenent a ser pacientsSi els xiquets viuen amb elogis

Aprenen a estimar als demésSi els xiquets viuen amb acceptació

Aprenent a amarSi els xiquets viuen amb aprovació

Aprenent a valorar-seSi els xiquets viuen amb reconeixement

Aprenent que és bo tindre una metaSi els xiquets viuen amb solidaritat

Aprenent a ser generososSi els xiquets viuen amb honestitat

Aprenent que és la veritatSi els xiquets viuen amb equanimitat

Aprenent que és justiciaSi els xiquets viuen amb amabilitat i consideració

Aprenen a respectar als demésSi els xiquets viuen amb seguretat

Aprenent a tindre fé en sí mateix i en el demésSi els xiquets viuen amb afecte

Aprenent que el món és un maravillós lloc on viure

DOROTHY LAW NOLTE

13

14

15

16

17