3.2. DB SI - Seguretat en cas d’incendi · previsto de los edificios, como consecuencia de las...

Projecte bàsic i d’execució.Condicionament del Mas del Abeurador com a Centre d'Interpretació arqueològica - FASE I

3. Compliment del CTE

Fulla num. 10

3.2. DB SI - Seguretat en cas d’incendi



Fulla num. 11

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación.( BOE núm. 74, martes 28 marzo 2006)

Artículo 11. Exigencias básicas de seguridad en caso de incendio (SI).1. El objetivo del requisito básico «Seguridad en caso de incendio» consiste en reducir a

límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados deun incendio de origen accidental, como consecuencia de las características de suproyecto, construcción, uso y mantenimiento.

2. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán yutilizarán de forma que, en caso de incendio, se cumplan las exigencias básicas que seestablecen en los apartados siguientes.

3. El Documento Básico DB-SI especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyocumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de losniveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad en caso deincendio, excepto en el caso de los edificios, establecimientos y zonas de uso industriala los que les sea de aplicación el «Reglamento de seguridad contra incendios en losestablecimientos industriales», en los cuales las exigencias básicas se cumplenmediante dicha aplicación.

11.1 Exigencia básica SI 1: Propagación interior : se limitará el riesgo de propagación delincendio por el interior del edificio.11.2 Exigencia básica SI 2: Propagación exterior: se limitará el riesgo de propagación delincendio por el exterior, tanto en el edificio considerado como a otros edificios.11.3 Exigencia básica SI 3: Evacuación de ocupantes : el edificio dispondrá de los mediosde evacuación adecuados para que los ocupantes puedan abandonarlo o alcanzar un lugarseguro dentro del mismo en condiciones de seguridad.11.4 Exigencia básica SI 4: Instalaciones de protección contra incendios : el edificiodispondrá de los equipos e instalaciones adecuados para hacer posible la detección, elcontrol y la extinción del incendio, así como la transmisión de la alarma a los ocupantes.11.5 Exigencia básica SI 5: Intervención de bomberos : se facilitará la intervención de losequipos de rescate y de extinción de incendios.11.6 Exigencia básica SI 6: Resistencia al fuego de la estructura : la estructura portantemantendrá su resistencia al fuego durante el tiempo necesario para que puedan cumplirse lasanteriores exigencias básicas



Fulla num. 12

Les condicions de seguretat en cas d’incendi de l’edifici projectat compleixen les exigències bàsiques SI del CTE.

Aquestes exigències se satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat en

cas d’incendi, DB SI. A més, es dona compliment al Decret 241/94 de “Condicionants urbanístics i de protecció

contra incendis complementaris de la NBE CPI/91”.

Justificació del compliment de les exigències bàsiques SI

A continuació es relacionen els aspectes més importants de la seguretat en cas d’incendi de l’edifici, ordenats per

exigències bàsiques SI:

·SI 1 Propagació interior (resistència al foc de parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi)

A l’edifici, mentre no es defineixen els usos concrets, es compta amb un únic sector d’incendi que comprèn

tot l’edifici. En el futur, si calgués definir més sectors, seria senzill tancar tot el nucli de comunicacions

verticals. Els sostres, parets i portes han de tenir una resistència al foc EI 90, d’acord amb el que estableix

el DB per una alçada d’evacuació de l’edifici < 15 m) (taula 1.2).

Les mitgeres, les façanes i les cobertes, amb la finalitat de limitar el risc de propagació exterior de l’incendi

per la façana i la coberta, tindran una resistència al foc EI 60.

·SI 3 Evacuació

Les tres plantes sobre rasant s’evacuen a través de dues sortides de planta a carrer mitjançant una escala

no protegida d’1,20m d’amplada. L’alçada d’evacuació no supera els 14 m i el recorregut des de qualsevol

punt de qualsevol planta fins a l’arrancada de l’escala en planta no supera els 25 m.

La superficie útil del edifici és de 328,67 m², les superfices que computen per evacuació es redueixen a

168.26 m² en planta baixa i 160.41 m² . D’aquesta manera l’ocupació màxima de l’ampliació és de 89

persones (taula 2.1 → 2 m²/persona).

Càlcul de l’ocupació

Edifici

PLANTA ÚS SUPERFICIE OCUPACIÓ

Planta baixa - Pública concurrència 449,66 m² 270 persones

Planta primera - Administratiu/oficines 133,17 m² 46 persones

Planta segona - Administratiu/oficines 100,21 m² 19 persones

Planta tercera - Espai instal·lacions 17,25 m² 0 persones

TOTALESTABLIMENT

700,29 m² 335 persones

L’ample de les fulles de les portes no és menor que 0,70m, ni tampoc supera la dimensió d’1,23m.

Igualment l’ample total de les portes d’evacuació a l’exterior és superior a 1,1m. Tal i com exigeix la taula

4.1 de la DB SUA1-4.2.2

·SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendi

Segons el Document Bàsic, aquelles zones que constitueixin sector d’incendi, han de disposar de la dotació

d’instal·lacions que s’indica per a l’ús previst de la zona:



Fulla num. 13

en general: un extintor portàtil, d’eficàcia 21A-113B

· a 15m de recorregut en cada planta, com a màxim, des de tot origen d’evacuació.

per tant, es deixaran extintors de l’eficàcia esmentada, col·locat de la manera indicada en els plànols.

·SI 5 Intervenció de bombers

Tenint en compte que l’edifici té una alçada d’evacuació superior a 9 m, ha de complir i compleix l’exigència

d’Intervenció de bombers segons la secció SI 5 del DB SI. Tanmateix, l’edifici té la façana de la plaça

accessible per als bombers, donant compliment al D 241/94 vigent a Catalunya,

A la planta baixa s’hi troba la sortida d’evacuació de l’edifici.

·SI 6 Resistència al foc de l’estructura

La resistència al foc de l’estructura dels elements de nova construcció serà, com a mínim (taula 3.1):R 90.

Es desenvolupa la justificació del compliment de la resistència al foc de l’estructura en la Memòria

constructiva del sistema estructural, aplicant els annexes DB SI C Formigó i DB SI F Fàbrica

* S'insereix a continuació la justificació del compliment del DB-SI, del projecte d'activitat de l'edifici.



Fulla num. 14

3.3. DB SUA - Seguretat d’utilització i accessibilitat



Fulla num. 15

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico dela Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006)

Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU).1. El objetivo del requisito básico «Seguridad de Utilización consiste en reducir a límites

aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el usoprevisto de los edificios, como consecuencia de las características de su proyecto,construcción, uso y mantenimiento.

1. Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán yutilizarán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en losapartados siguientes.

2. El Documento Básico «DB-SU Seguridad de Utilización» especifica parámetrosobjetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de lasexigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios delrequisito básico de seguridad de utilización.

12.1 Exigencia básica SU 1: Seguridad frente al riesgo de caídas : se limitará el riesgode que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para favorecerque las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo, se limitará elriesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose lalimpieza de los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad.12.2 Exigencia básica SU 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento:se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento conelementos fijos o móviles del edificio.12.3 Exigencia básica SU 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento: se limitaráel riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos.12.4 Exigencia básica SU 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminacióninadecuada: se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de unailuminación inadecuada en zonas de circulación de los edificios, tanto interiores comoexteriores, incluso en caso de emergencia o de fallo del alumbrado normal.12.5 Exigencia básica SU 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones conalta ocupación: se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupaciónfacilitando la circulación de las personas y la sectorización con elementos de protección ycontención en previsión del riesgo de aplastamiento.12.6 Exigencia básica SU 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento: se limitará elriesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos ysimilares mediante elementos que restrinjan el acceso.12.7 Exigencia básica SU 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos enmovimiento: se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a lostipos de pavimentos y la señalización y protección de las zonas de circulación rodada y delas personas.12.8 Exigencia básica SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción delrayo: se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo,mediante instalaciones adecuadas de protección contra el rayo.



Fulla num. 16

·CTE. DB SU. Seguretat d’utilització. Prestacions

Les condicions de seguretat d’utilització de l’ampliació projectada compleixen les exigències bàsiques SU del CTE per tal de

garantir l’ús de l’edifici en condicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris.

Aquestes exigències se satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d’utilització, DB

SU, així com en el Decret 135/1995 “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”. A continuació es relacionen els aspectes més

importants, ordenats per exigències bàsiques del SU i als quals es dóna resposta en el disseny de l’edifici:

·SU 1 Seguretat davant el risc de caigudes

No hi ha discontinuïtats en els paviments.

Les barreres de protecció que salvin desnivells superiors a 55 cm tindran una alçada de 90cm i seran massisses o bé, si

fossin de brèndoles, es disposaran deixant un espai màxim de 10cm entre elles. Les baranes que salvin una caiguda

superior a 6m tindran 1,10m d’alçada.

Tots els paviments, als efectes del relliscament, seran de la classe 2. Al paviment de la planta baixa, a la vora del lateral

de la rampa, s’hi col·locarà una diferenciació visual i tàctil.

Es considera la neteja dels vidres transparents exteriors, que són tots practicables a la façana sud. A la façana vidrada

de ponent es projecta una passarel·la exterior, darrere les lamel·les, al nivell de cada sostre.

·SU 2 Seguretat davant el risc d’impactes o enganxades

A l’edifici no hi ha zones susceptibles de produir impactes. Pel que fa als elements fràgils susceptibles de rebre’ls,

disposen de barrera de protecció d’acord a l’apartat 3.2 de SU 1.

Les parts vidriades de la façana de ponent estaran formades per vidres laminats 3+3 mm que resisteixin sense trencar

un impacte de nivell 3 d’acord amb norma UNE EN 12600:2003.

Els elements d’obertura i tancament automàtics de dispositius de protecció seran adequats al tipus d’accionament i

compliran amb les especificacions tècniques que els hi són pròpies.

·SU 3 Seguretat davant del risc d’immobilització en recintes tancats

No hi ha portes que es puguin bloquejar des de l’interior.

·SU 4 Seguretat davant del risc causat per il·luminació

No es projecten instal·lacions d’enllumenat.

Les lluminàries d’emergència es posaran a 2 m d’altura de manera que il·luminin les escales, les portes de sortida i els

canvis de nivell.

·SU 5 Seguretat davant del risc causat per situacions d’alta ocupació

No és d’aplicació perquè no es preveuen 3.000 assistents.

·SU 6 Seguretat davant del risc d’ofegament

No és d’aplicació perquè no es preveuen piscines.

·SU 7 Seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment

No és d’aplicació perquè no es preveuen aparcaments.



Fulla num. 17

• SU8 Seguretat enfront al risc relacionat amb l’acció del llamp

Veure justificació en Projecte d'instal·lacions, en FASE següent.

• SUA 9 ACCESSIBILITAT

S'apliquen en tot moment les directrius del Codi d'Accessibilitat de Catalunya. Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del codi d'accessibilitat.

Es disposa d'un itinerari accessible per l'entrada principal de l'edifici.

En aquest cas es disposa d'ascensor accessible per tal d'accedir a la planta alta.

Existeix un servei higiènic adaptat donant compliment al punt 1.2.6

Es senyalitzarà segons està especificat en l'apartat 2.

* S'insereix a continuació la justificació del compliment del DB-SUA, del projecte d'activitat de l'edifici.



Fulla num. 18

3.4. DB HS - SALUBRITAT



Fulla num. 19

L’edifici projectat dóna resposta a les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció contra lahumitat (que afecta bàsicament al disseny dels tancaments), disposant d’espais per a la recollida adequadadels residus, garantint la qualitat de l’aire interior i de l’entorn exterior, i disposant de xarxes de subministramentd’aigua i d’evacuació d’aigües residuals i pluvials.

A continuació es desenvolupen les exigències que afecten al conjunt de l’edifici

MD 3.5.1 Protecció contra la humitat

L’edifici garanteix l’exigència bàsica HS 1 de protecció contra la humitat.

Els seus sistemes s’han dissenyat d’acord al document bàsic HS1, tenint en compte els següents paràmetresde l’edifici que condicionen la quantificació de l’exigència:

Pel que fa al disseny de les façanes:- grau d’exposició al vent: zona eòlica C- zona pluviomètrica III- l’altura de coronament de l’edifici inferior a 15m, en un entorn poc ventós

El que suposa un grau d’impermeabilitat 2.

Per al disseny de murs i terres:- el terreny té un coeficient de permeabilitat Ks>10 cm/s- no es coneix l'existència de nivell freàtic

El que suposa un grau d’impermeabilitat 2 per als terres i murs en contacte amb el terreny.

El control del risc de condensacions queda recollit i justificat en la fitxa de compliment del DB HE 1.

MD 3.5.2 Recollida i evacuació de residus

Tot i que el municipi té ordenança municipal de residus, es garanteixen els paràmetres que determina el DB HS2, així com les especificacions del Decret 21/2006 de criteris ambiental i d’Ecoeficiència en els edificis.

* S'insereix a continuació la justificació del compliment del DB-HS, mitjançant una fitxa de justificació.

HS CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d’Habitabilitat, Salubritat

Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT A LA HUMITAT

Exigències bàsiques HS 1: Protecció enfront la humitat (art.13.1 Part I CTE) “Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua provinent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrentius, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin la seva evacuació sense la producció de danys.”

MURS

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) 10-2 10-5<Ks<10-2 10-5 Grau d’impermeabilitat (3)

Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa

TERRES

Coeficient de permeabilitat del terreny (1) Ks (cm/s) > 10 10-5 Grau d’impermeabilitat Presència d’aigua (2) Alta Mitja Baixa (4)

FAÇANES Zona Pluviomètrica (5) I II III IV V Grau d’impermeabilitat Zona eòlica Tot Catalunya és zona eòlica C (7)

Altura de coronació de la façana sobre el terreny (m) 15 16-40 41-100 Classe d’entorn (6) E0 E1

COBERTES

Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1

Els punts singulars dels murs, terres, façanes i cobertes es resoldran d’acord a les condicions dels apartats 2.1.3, 2.2.3, 2.3.3, 2.4.4del DB HS 1 respectivament.

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

1Taula 2

Taula 2

Taula 5

Taula 6

2

2

97-2014 mas abeurador


Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08

HS 2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS Per al dimensionament i ubicació dels elements veure fitxa DB HS 2

Exigències bàsiques HS 2: Recollida i evacuació de residus (art.13.2 Part I CTE) “Els edificis disposaran d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats en ells d’acord amb el sistema públic de recollida, de manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.”

Espais comuns de l’edifici Interior de l’habitatge En funció del sistema de recollida municipal

Previsió de magatzem o espai de reserva

Espai d’emmagatzematge immediat

Porta a porta L’edifici disposa d’un magatzem de contenidors

Edificis d’habitatges

Contenidors de la brossa al carrer L’edifici té un espai de reserva

Els habitatges disposen en el seu interior d’espais per emmagatzemar les cinc fraccions dels residus ordinaris.

Edificis d’altres usos S’aporta estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en el DB HS 2 ✔



Ref. del projecte:

Cod

i Tèc

nic

de l’

Edi

ficac

ió R

D 3

14/2

006

, RD

137

1/20

07 i

les

seve

s co

rrec

cion

s d

’erra

des

(BO

Es 2

0/12

/200

7 i 2

5/1/

2008

) O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.3

abr

il 20

08 HS 5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d’aigües (art.13.5 Part I CTE) “Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius”.

Objecte La instal·lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l’evacuació d’altre tipus de residus.

S’evitarà el pas d’aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics.

Ventilació Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l’evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics.

Traçat El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l’evacuació dels residus i seran autonetejables. S’evitarà la retenció d’aigües en el seu interior.

Dimensionat Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures.

PROPIETATS DE LA INSTAL·LACIÓ

Manteniment Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o “patinets” registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

✔

✔

✔

✔

✔




Fulla num. 20

3.5. DB HR – PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL



Fulla num. 21

Es complimenta l’exigència de protecció enfront del soroll mitjançant el procediment de l’opció simplificada queestableix el DB HR.

Condicionants de l’entorn

Els tancaments en contacte amb l’exterior es dissenyen d’acord al DB HR per tal de garantir l’aïllament a sorollexterior corresponent als valors de l’índex de soroll dia Ld que es defineixen a continuació:

La façana a carrer presenta un índex de soroll dia, Ld, de 70dBA, d’acord al mapa de capacitat acústica delmunicipi.

Per a la façana posterior s’ha calculat amb un Ld, de 60dBA, ja que la façana interior, orientada a est, no estàexposada directament a soroll d’automòbils, aeronaus, d’activitats industrials, comercials o esportives.

Pel que fa a la façana Sud, entenent que és una façana de transició, entre els 70dBA de la façana carrer i els60dBA de la façana interior s’ha considerat un Ld de 65dBA.

Definició acústica dels espais

L’edifici presenta els següents tipus d’espais:

Unitats d’ús: Tot l'edifici és una unitat d’ús

Zones comunes: Els espais d’ús comú de l’edifici

Recintes no habitables: Els quartos de comptadors i el magatzems.

Recintes d’instal·lacions o d’activitat: El local de planta baixa, el recinte de l’ascensor (ja que disposa la maquinària incorporada a la caixa de l’ascensor), i l’aparcament.

Recintes sorollosos: L’edifici no presenta recintes sorollosos.

La Canonja, juliol de 2015.

L’arquitecte municipal,

Miquel Orellana i Gavaldà

* S'insereix a continuació la justificació del compliment del DB-HR, mitjançant una fitxa de justificació.


4. Compliment d’altres reglaments i disposicions

4. Compliment altres reglaments i disposicions. Annexes a la memòria

Annexes a la memòria:Pla de control de qualitatManual d’ús i mantenimentEstudi Geotècnic

Compliment de les fitxes tècniques:Residus d’obra D.105/2008

Fitxa de catalogació de l'edifici



Pla de Control de Qualitat.

Queda justificat el compliment de la normativa amb la següent documentació.




CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ.

DOCUMENTACIÓ DE CONTROL DE MATERIALS.

CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL.

El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, aixícom els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, lesgaranties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigsa realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació,condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat,conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació irebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals del’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que sónels següents:

A) Pels materials.

A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes.Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministratssatisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:- Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat.- Certificat de garantia del fabricant- Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent.S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra.

B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat ambel projecte.

B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seranles previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix elCTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plecde Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar.

LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR.

1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació:- Control de moviments de l’excavació.- Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua:- Control del nivell freàtic.- Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny:- Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny:- Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE.

2.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells deControl o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat)- Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat)- Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat)- Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat)o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat)o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat)- Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat)- Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat)- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:(Decret 375/88 de la Generalitat)- Modalitat 1: Control a nivell reduït- Modalitat 2: Control al 100 %- Modalitat 3: Control estadístic del formigó- Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en 88.5,

o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer:(Decret 375/88 de la Generalitat)- Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives.- Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives.- És l’únic vàlid per a formigó pretesat.- Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer han de ser

coneguts abans de formigonar.- Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls:- Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades.- Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat.- Control dels equips de tesat.- Control dels productes d’injecció.

2.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït: - Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control de recepció a nivell normal:- Existència de control extern.- Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens:- Sistema de qualitat propi del constructor.- Existència de control extern.- Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:- Control del tesat de les armadures actives.- Control d’execució de la injecció.- Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no destructius)

3. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte:El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema.

Recepció de materials:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.- Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre.- Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que justifiqui l’autorització

d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialmentreconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta.- Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat.- Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús.- Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament- Control de col·locació de les biguetes i revoltons- Control de la col·locació de les armadures- Control de l’abocat, compactació i curat del formigó- Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig- Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

4. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces:- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres- Ciments i cal- Morters secs preparats i formigons preparats- Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari

d’execució.- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació

d’especificacions i control diari d’execució.- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics- Protecció de la coronació- Manteniment de la humitat- Protecció contra gelades- Trava temporal- Limitació de l’alçada d’execució per dia

5. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes:- Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:- Execució d’acord amb les especificacions de projecte.- Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels possibles ponts

tèrmics integrats en els tancaments.- Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars)- Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor.- Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

6. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressael compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el “REAL

DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i delselements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.

Control d’execució en obra:(Decret 375/88 de la Generalitat)

- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis.- Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la seva ubicació i

muntatge.- Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció.- Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers: característiques i muntatge.- Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge.- Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers.- Prova de funcionament dels detectors i de la central.- Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

7. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes:- Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del

fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la

seva densitat aparent.

Control d’execució en obra:- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1.- L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic.- Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

8. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes:- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1 “Protección frente a la

Humedad”.- Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

9. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del“Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions.- Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums.- Característiques i muntatge de les calderes.- Característiques i muntatge dels terminals.- Característiques i muntatge dels termòstats.- Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.- Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova

no ha de variar, al menys, en 4 hores.

10. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:- Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Replanteig i ubicació de maquines.- Replanteig i traçat de canonades i conductes.

- Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores.- Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports.- Verificar característiques i muntatge dels elements de control.- Proves de pressió hidràulica.- Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament.- Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils.- Connexió a quadres elèctrics.- Proves de funcionament (hidràulica i aire).- Proves de funcionament elèctric.

11. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


Control d’execució en obra:- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa- Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules.- Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes.- Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària:a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aiguab) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades en

funcionament simultani.c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament.d) Mesura de temperatures a la xarxa.e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i en les

aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes.- Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió).- Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el funcionament dels

desguassos).- Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

12. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals.

Subministrament i recepció de productes:- Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:- Execució de acord a las especificacions de projecte.- Comprovació de vàlvules de desguàs.- Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics.- Comprovació de muntatge de canals i embornals.- Comprovació del pendent dels canals.- Verificar execució de xarxes de petita evacuació.- Comprovació de baixants i xarxa de ventilació.- Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous).- Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control.- Prova estanqueïtat parcial.- Prova d’estanquitat total.- Prova amb aigua.- Prova amb aire.- Prova amb fum.

13. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte:- El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment del

“Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.


Control d’execució en obra:- Execució d’acord a les especificacions de projecte.- Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres, etc.- Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes.- Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada.- Subjecció de cables i senyalització de circuits.- Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència).- Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament)- Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades.- Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades.- Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior.- Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.)- Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions.- Conexionat de circuits exteriors a quadres.- Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra.- Comprovació d’automàtics.- Encès de l’enllumenat.- Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.



Manual d'ús i manteniment.

Queda justificat el compliment de la normativa amb la següent documentació.




Instruccions d’ús i manteniment

DetallProjecte: REHABILITACIÓ DEL MAS DE L'ABEURADOR – FASE I

EmplaçamentAdreça: Camí Vell de Reus 39Codi Postal: 43110 Municipi: La CanonjaUrbanització: Parcel·la:

Promotor Nom:Ajuntament de la Canonja DNI/NIF:Adreça: Raval 11Codi Postal: 43110 Municipi: La Canonja

Autor/s projecteNom:: Nº col.:Miquel Orellana i Gavaldà, arquitecte municipal

L’arquitecte:

Signatura/es

Lloc i data: La Canonja a de juliol de 2015

Visats oficials

pàgina 1 de 21

Introducció

Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del mediambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicionsinicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris,siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació.

L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació.• L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic.• Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil.• La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques.• Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica.• La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que esdestaquen:

• Codi Civil.• Codi Civil de Catalunya• Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre.• Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març.• Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre.• Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques.• Legislacions sobre els Règims de propietat.• Ordenances municipals.• Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment

Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que,juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla demanteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procésedificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor alspropietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús:

Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o nopropietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per ales quals va ser projectat i construït.

Els usos previstos a l’edifici són els següents:

Ús principal: Situació:

Usos subsidiaris: Situació:

pàgina 2 de 21

Instruccions de manteniment:

Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques quecal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat ifuncionalitat.

L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Plade manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponentprogramació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i elssubjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i lesprescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar aterme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacionsprogramades pel seu manteniment.

Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacionsefectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin dereparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant alLlibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les sevesinstruccions d’ús i manteniment específiques.

Fonaments – Elements de contenció

I.- Instruccions d’ús :

Condicions d’ús:

La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la sevaseguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i desalubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o delselements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elprojecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicènciamunicipal.

Incidències extraordinàries:

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de repararimmediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar lescondicions resistents del subsòl.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entred’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) podenafectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algunelement vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directamentrelacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin lesmesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Plade manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

pàgina 3 de 21

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció.• Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit.

Estructura


Condicions d’ús:

L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per noalterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions,canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a lesquals s'ha construït l'edifici.

Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats enparets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobreels existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entred'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura deforats en sostres per intercomunicació entre plantes.

Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zonesde l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrregauniforme

kN/m2–(Kg/m2)

Càrregaconcentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –Zones d’accés i evacuació (escales, replans iportals)

3 – (300) – –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçadao sobre la vora superior de l’element si està a menysaltura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) –Zones d’accés i evacuació (escales, replans iportals)

4 – (400) – –


– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) –Zones d’accés i evacuació (escales, replans iportals)

3 – (300) – –


– – 0,8 – (80)

C

Zones de reunió (llevatles superfícies corresponents als usos A,B i D)

C1

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçadao sobre la vora superior de l’element si està a menysaltura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçadao sobre la vora superior de l’element si està a menysaltura

– – 0,8 – (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliuremoviment de les persones com vestíbuls d’edificispúblics, administratius, hotels, sales d’exposicionsen museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçadao sobre la vora superior de l’element si està a menysaltura

– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçadao sobre la vora superior de l’element si està a menysaltura

– – 3 - (300)

D Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) –D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –

EZones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior del’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200)Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de – – 1,6 - (160)

pàgina 4 de 21

l’element si està a menys altura

GCobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) –G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) –Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada osobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a lacategoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o unterreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – –zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de lacàrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de lacàrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - aixícom els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estancontemplades en la memòria d’estructures del projecte.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà elconsentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, elcompliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar lesprestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja:

En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir elsproductes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran lesinstruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.


• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'hande reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions,despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les sevesproteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entred'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla demanteniment.


• Inspeccions tècniques de l’estructura.• Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

Cobertes


Condicions d’ús:

Tipus de coberta i ús : Situació:

pàgina 5 de 21

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacionsde seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici.

A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representaruna alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, ouna disminució de la seva seguretat enfront les caigudes.

Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació decoberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representaruna sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai deventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació debrutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressiuscom olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldràel consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, elcompliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general,aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjeccióno afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més,aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant,els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durantles operacions de manteniment.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta(juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalentscaracterístiques que no alterin les seves prestacions inicials.

Neteja:

Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes.


• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar alsresponsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesuresoportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a migtermini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà:- Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en

bon estat.- Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions.- No llençar la neu de les cobertes al carrer.- Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes,claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes,badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.


• Inspeccions tècniques de la coberta.

pàgina 6 de 21

• Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització.• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements,elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes


Condicions d’ús:

Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacionsde seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte lesmitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració.

A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguinrepresentar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat versl’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront lescaigudes.

Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments deterrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elementsde característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.).

Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'hande regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar elsrevestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba ales façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldràel consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, elcompliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes,proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o decaracterístiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials.

Neteja:

Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productesespecífics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció,s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevolcas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.


• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants.És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/oelements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment del’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar alServei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà:- Tancar portes i finestres.- Plegar i desmuntar els tendals.- Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit.- Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà:- Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions.

pàgina 7 de 21

- Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,persianes, entre d'altres).

- No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla demanteniment.


• Inspeccions tècniques de les façanes.• Revisions de l’estat de conservació dels revestiments.• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats,ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú


Condicions d’ús:

A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartatd’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat isalubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici.

A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens quepuguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en casd’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes,enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres).

Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulaciói evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com amagatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altreszones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap elementaliè.


En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns,caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent,el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, opintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin lesprestacions de seguretat i habitabilitat inicials.

Neteja:

Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejarperiòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat isalubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguinespecialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pelseu fabricant.


• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguinafectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables delmanteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

pàgina 8 de 21

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir lacalma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguinposar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriquesque es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència del’edifici:

Accions:- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la

propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que hoconsideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si sóncalentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb robamullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per lafinestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada,

no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccionsdels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de lasenyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretinguirecollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correctaevacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti del’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors.- Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes,

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui.


Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Plade manteniment.


• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancamentsinteriors de les zones d’ús comú.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixarperiòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortidad'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentinsignes d'oxidació.

Instal·lació d'aigua


Condicions d’ús:

La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions desalubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de subministrament:

Situació clau general de l’edifici:

Tipus comptadors: Situació:

pàgina 9 de 21

Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè ala instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons delsdesguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de lacompanyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, alresponsable designat per la propietat.

Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Elstubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampocper a penjar-hi objectes.

A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de

fins a 15 litres d'aigua per aixeta. • Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si

s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals enaixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes delsinodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin lesinstal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elcompliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament il’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües delmunicipi així ho especifica).

Neteja:

Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la sevaconnexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar.


• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament alsresponsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acciócontinuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl podenlesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà:- Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada.- Desconnectar l'electricitat.- Recollir tota l'aigua.- Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o

zona com a les veïnes.- Fer reparar l'avaria.- Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers.• En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es

glacin.


Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla demanteniment.


• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines.• Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pelfabricant.

• Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i del’aigua calenta sanitària.

pàgina 10 de 21

• Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatged’ús col·lectiu (piscines, jacuzzis, banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres).

Instal·lació d'electricitat


Condicions d’ús:

La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se lesprestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Situació caixa general de protecció de l’edifici:


Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es potconsumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència decada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potènciamàxima admesa per la instal·lació.

Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació.Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia desubministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designatper la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa desubministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa.

El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composabàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potènciarealment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionamentmanual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactesindirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent):Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptoromnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent.

Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. Ladesconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacionselèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el complimentde les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execucióper part d’un instal·lador autoritzat.

A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatiusrespecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquinles distàncies mínimes de seguretat.

Neteja:

Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuitcorresponent.

pàgina 11 de 21


• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpadesfoses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal deque es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o unaltre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Plade manteniment.


• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors.• Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresasubministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar elsubministrament per la perillositat potencial de la instal·lació.

Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions demanteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de gas


Condicions d’ús:

La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions deseguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de gas: Tipus de subministrament:

Situació clau general de l’edifici:


Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits nohan de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i sónd'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci elmanteniment.

Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampocper a penjar-hi objectes.

Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han dedur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període devigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguinben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, lapart posterior del forn.

Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació al'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació.

En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, localo zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament.


pàgina 12 de 21

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacionscomunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment deles normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execucióper part d’un instal·lador autoritzat.

Neteja:

Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets


• Si es detecta una fuita de gas caldrà:- No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen

espurnes.- Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona.- En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o

be amb un extintor.- Ventilar l'espai obrint portes i finestres.- Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei

d'urgències de la companyia subministradora.• Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o

ennegrides, o aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat.


Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla demanteniment.


• Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors.• Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresasubministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar elsubministrament per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lació de desguàs


Condicions d’ús:

La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacionsde salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics,gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquidsinflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa dedesguàs.

En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids oproductes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs,caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normativesvigents, i l’execució d’una empresa especialitzada.

pàgina 13 de 21

Neteja:

Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, perevitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua.


• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons delsaparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàsvertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquèprenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han dereparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua potmalmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació esrevisaran els sifons i les vàlvules.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entred’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar elsescorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord ambel Pla de manteniment.


• Revisió de la instal·lació.• Neteja d’arquetes.• Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació

Instal·lació de calefacció


Condicions d’ús:

La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacionsespecífiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’hadissenyat la instal·lació.

Tipus de calefacció:

Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstatsles temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la sevafreqüència.

Les sales de calderes no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejarperiòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintesestan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, al'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació decalefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el complimentde les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.

Neteja:

pàgina 14 de 21

La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempred’acord amb les instruccions del fabricant.


•••• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en elfuncionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de mantenimentde l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acordamb el Pla de manteniment.


• Revisió i neteja de les sales de màquines.• Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Instal·lació de climatització


Condicions d’ús:

La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint lesprestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a lesquals s’han dissenyat les instal·lacions.

Tipus de climatització:

Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstatsles temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de laseva freqüència.

No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a lescobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat depropietaris.

Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejarperiòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos.Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es facàrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·laciócomunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elcompliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.


• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en lainstal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquèes facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acordamb el Pla de manteniment.

pàgina 15 de 21


• Revisió i neteja de les sales de màquines.• Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.• Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració,

condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal·lació que puguin produiraerosols amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.

Instal·lació de telecomunicacions


Condicions d’ús:

La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenintles prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes totseguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris.

Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a lainstal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faciel manteniment o instal·ladors autoritzats.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lacióde telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elcompliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.


Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/oregistres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables delmanteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresaespecialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una maneraràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir.

A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de lainstal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec del’operadora contractada.

Instal·lació de porter electrònic


Condicions d’ús:

La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint lesprestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació delporter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment deles normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada.


pàgina 16 de 21

Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa(mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment del’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònicproporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació d’aparells elevadors


Condicions d’ús:

Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacionsespecífiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estanespecificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina.

Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Elsnens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor.

La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejarperiòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal del'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació delsaparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment deles normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada.


• Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona"i avisar als responsables del manteniment de l’edifici.

• Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne,prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb elconserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses demanteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant laimpossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Serveide Bombers.

• En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorialcompetent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competentho autoritzi.


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdicd’acord amb el Pla de manteniment.


• Inspecció i revisió dels aparells elevadors.

Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment estàobligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

pàgina 17 de 21

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus


Condicions d’ús:

Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat,mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’hadissenyat la instal·lació.

Tipus de recollida municipal:

En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cadafracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres.Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos decartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats.

El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a lainstal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons delsdesguassos.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions perla recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elcompliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada.


• Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables delmanteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment :

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdicd’acord amb el Pla de manteniment.


• Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de lesinstal·lacions.

Instal·lació de protecció contra incendis


Condicions d’ús:

Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'úsprojectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat lainstal·lació.

Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

pàgina 18 de 21

No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la sevaaccessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguinobstaculitzar la sortida.

En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – espot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent deltipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com elsd’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació deprotecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, elcompliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.


• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de mantenimentperquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seucorrecte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir lacalma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguinposar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriquesdonades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Plad’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un mantenimentperiòdic d’acord amb el Pla de manteniment.


• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats.

En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendiscomportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de lapropietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació


Condicions d’ús:

La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacionsespecífiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació lesextraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.)

No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres.

pàgina 19 de 21


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació deventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de lesnormatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.


Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acordamb el Pla de manteniment.


• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. • Revisió sistemes de comandament i control.

Instal·lació de dipòsits de gas-oil


Condicions d’ús:

La instal·lació de dipòsits de gas-oil s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint lesprestacions específiques de seguretat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Tipus de dipòsit Situació: Capacitat (lts.)


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació delsdipòsits de gas-oil, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment deles normatives vigents i l’execució d’un instal·lador autoritzat.


• Si es detecta una fuita de combustible caldrà:- Tancar l'aixeta de pas de subministrament del dipòsit a l'aparell.- Ventilar l'espai obrint portes i finestres i retirar el líquid abocat.- Avisar immediatament a una empresa especialitzada.


Els diferents components dels dipòsits de gas-oil tindran un manteniment periòdic d’acord amb elPla de manteniment.


• Revisió de la xarxa i del dipòsit segons la seva capacitat.

Instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària


Consideracions d’ús :

La instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària s’utilitzarà exclusivament per a l'úsprojectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi energèticper a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

pàgina 20 de 21

La zona on s’ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espais'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons delsdesguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en casd'urgència, al responsable designat per la propietat.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació solartèrmica per l’aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant,el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.


• Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal·lació s'ha d'avisar alsresponsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació solar tèrmica per l’aigua calenta sanitària tindran unmanteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.


• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components.• Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components.• Revisió general de la instal·lació.

Instal·lació solar fotovoltaica


Consideracions d’ús :

La instal·lació solar fotovoltaica s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint lesprestacions de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat lainstal·lació.

Potència elèctrica de la instal·lació fotovoltaica (kWp):

La zona on s’ubiquen els captadors no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquest espais'ha de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons delsdesguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en casd'urgència, al responsable designat per la propietat.


En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·laciófotovoltaica, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de lesnormatives vigents i la seva execució a càrrec d’un instal·lador especialitzat.


Els diferents components de la instal·lació fotovoltaica tindran un manteniment periòdic d’acordamb el Pla de manteniment.


• Neteja captadors i inspecció visual dels seus components.• Revisió general de la instal·lació.

pàgina 21 de 21



Estudi geotècnic

I 4241/07/14 - Pg. 1 de 13

INFORME GEOTÈCNIC: Edifici Municipal

Camí de Reus, 39-41LA CANONJA

Ajuntament de la Canonja

Expedient núm.: I 4241/07/14Data: 25 de juliol de 2014

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 2 de 13

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. TREBALLS REALITZATSa. Descripció del solarb. Reconeixement del terreny

c. Assaigs de laboratori

3. DESCRIPCIÓ GEOLÓGICA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUESa. Marc geològic

b. Descripció litològica i geotècnica dels materials

c. Hidrogeologia

d. Agressivitat del terreny

e. Expansivitat

f. Sismicitat

4. CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUESa. Fonamentació

b. Assentaments

c. Ripabilitatd. Estabilitat de talussos a curt termini

ANNEXES

Base de Càlcul

Actes de la situació i registre dels sondeigs

Tall estratigràfic interpretatiu

Actes originals dels assaigs de laboratori

Reportatge fotogràfic

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 3 de 13

1. INTRODUCCIÓ

Per encàrrec de l’Ajuntament de La Canonja i segons instruccions rebudes per part de la direcció facultativa de l’obra, GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L. ha realitzat el present estudi geotècnic:

En el solar objecte d’estudi es projecta la construcció de:

Tipus d’obra Edifici Minicipal

Número de plantes Planta Baixa + 2 Plantes Pis

Superfície d’ocupació en planta aprox. 1000 m2

Tipus de construcció considerada C-1

Grup de terreny considerat T-1

Els objectius de l’estudi geotècnic realitzat són:

- Estudi del context geològic de la zona.- Caracterització litològica i potència de les capes dels materials del subsòl estudiat des

del punt de vista geològic i geotècnic.

- Cota del nivell freàtic quan es detecti a la profunditat investigada.

- Possibles tipologies de fonamentació de les diferents estructures.

- Determinació de les càrregues admissibles i valoració dels assentaments previsibles

per als tipus de fonamentacions recomanades.

- Consideracions sobre els condicionants geològics i geotècnics que puguin afectar

l’obra.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 4 de 13

2. TREBALLS REALITZATS

Per a la realització del següent estudi s’ha efectuat una inspecció visual de la zona en qüestió, reconeixent els materials que afloren tant en el propi solar com en excavacions, rases, talussos o qualsevol altre punt d’interès. D’altra banda també s’ha consultat tota la bibliografia geotècnica i geològica disponible de la zona.

2.a. Descripci� del solar

La parcel·la objecte d’estudi, visitada el dia 22 de juliol de 2014 presentava, en el moment de la realització dels treballs de camp, una superfície aproximadament plana ocupada per unes edificacions existents, horts i jardins. Els diferents sondeigs es van realitzar dins els límits de lesfutures construccions segons plànols facilitats per la direcció facultativa de l’obra, en les millors zones possibles d’accés amb maquinària, i a falta d’aixecament topogràfic de la parcel·la, van ser referenciats respecte la cota de referència 0.0 metres agafada en el punt indicat en l’annex situació dels sondeigs. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs i reportatge fotogràfic)

Per informació geològica en arxiu, es coneixien els materials del subsòl de la zona, formats per un primer nivell a base de reblerts de terreny natural remogut i/o terreny vegetal, i un segon nivell format per uns llims argilosos amb proporcions variables de sorres i graves, que poden arribar a superar la fracció de fins, i que en el seu conjunt presenten unes coloracions marronoses. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs)

Les parcel·les veïnes es trobaven construïdes amb edificacions de característiques similars a la que es preveu a la zona objecte d’estudi.

2.b. Reconeixement del terreny

En funció de la informació prèvia facilitada per la direcció tècnica i/o client, els treballs realitzats al solar el dia 22 de juliol de 2014 van consistir en:

� Sondeigs mec�nics

Es van realitzar un total de 3 sondeigs mecànics, S-1, S-2 i S-3, del tipus Rotació amb barnillatge helicoïdal, i van ser realitzats amb maquinària homologada model TP30/LR (TECOINSA). Lesprofunditats assolides en aquests punts van ser de 6.1, 6.6 i 6.1 metres a partir de les boques dels respectius sondeigs. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs)

També es van realitzar 8 assaigs tipus SPT (Standard Penetration Test) amb extracció de mostra, i l’extracció d’ 1 Mostra Inalterada al llarg dels diferents sondeigs. Aquests assaigs es van realitzar amb maquinaria model TP30/LR (TECOINSA) que reuneix les exigències de la norma UNE 103-800-92 SPT. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs)

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 5 de 13

L’assaig SPT consisteix en clavar una cullera normalitzada* mitjançant la caiguda d’una massa de 63,5 kg des d’una alçada de 76 cm seguint la cadència de colpeig establerta. La introducció de l’aparell s’efectua en quatre trams de 15 cm cadascun, denominant-se valor N, en el cas de l’assaig SPT, la suma dels dos valors més baixos dels tres darrers trams. Aquest valor també és un paràmetre qualitatiu de la resistència del terreny.

*Cullera Normalitzada: Extret de la pàgina 471 del llibre “Geotecnia y cimientos II” de Jose A. Jiménez Salas, José L. De Justo Alpañes y Alcibíades A. Serrano Gonzàlez.

Quadre resum dels treballs in situ realitzats:

Tipus sondeigs mecànics Rangs de profunditats (m)

Rotació helicoïdal. Sondeig S-1Rotació helicoïdal. Sondeig S-2Rotació helicoïdal. Sondeig S-3

SPT. Assaig SPT-1 a S-1SPT. Assaig SPT-2 a S-1SPT. Assaig SPT-3 a S-1

SPT. Assaig SPT-1 a S-2Mostra Inalterada MI-2 a S-2

SPT. Assaig SPT-3 a S-2

SPT. Assaig SPT-1 a S-3SPT. Assaig SPT-2 a S-3SPT. Assaig SPT-3 a S-3

De 0.0 a 6.1De 0.0 a 6.6De 0.0 a 6.1

De 1.0 a 1.6De 3.0 a 3.6De 5.5 a 6.1

De 2.0 a 2.6De 4.0 a 4.6De 6.0 a 6.6

De 1.0 a 1.6De 3.0 a 3.6De 5.5 a 6.1

*Profunditats referenciades a partir de les boques dels sondeigs.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 6 de 13

2.c. Assaigs de laboratori

Tres mostres representatives dels materials del subsòl del solar van ser portades al laboratori de GEOTEC, per tal de realitzar els següents assaigs:

3 Assaigs granulomètrics per tamisat seguint normativa UNE 103 101/95.3 Determinacions de la humitat natural del sòl seguint normativa UNE 103 300/93.3 Límits d’Atterberg seguint normativa UNE 103103/ 94 i UNE 103104/93.3 Assaigs d’expansivitat en aparell Lambe seguint UNE 103600/963 Contingut en sulfats seguint normativa UNE 83963/2008.

(veure annex actes originals dels assaigs de laboratori)

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 7 de 13

3. DESCRIPCIÓ GEOLÓGICA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES

3.a. Marc Geològic

La parcel·la objecte d’estudi es situaria, segons els mapes geològics de l’Institut Cartogràfic de Catalunya consultats, sobre els materials quaternaris Qvrv1 formats per graves i sorres de l’Holocè.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 8 de 13

3.b. Descripció litològica i geotècnica dels materials

La successió obtinguda a partir de les observacions realitzades pel geòleg, els sondeigs a rotació i els assaigs SPT, així com les característiques geotècniques dels diferents nivells, és la següent:

Nivell 1:

Aquest primer nivell apareix, en els punts investigats, a partir de la superfície del solar i es detecta fins les profunditats de 0.3, 0.8 i 1.1 metres respecte les boques dels sondeigs S-1, S-2 i S-3 respectivament. Aquests materials podrien presentar gruixos diferents als descrits en altres punts no assajats de la zona. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs i tall interpretatiu)

Tal i com es pot observar en diferents punts de la zona i en els materials extrets en els sondeigs a rotació realitzats, es tracta d’un nivell format per reblert de terreny natural remogut i restes de procedència diversa i/o terreny vegetal de coloracions marró fosques. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs i reportatge fotogràfic)

Des del punt de vista geotècnic, els materials d’aquest nivell podrien presentar una alta deformabilitat i col·lapsabilitat i no serien aptes per a fonamentar en ells. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs)

Nivell 2:

El segon nivell apareix, en els punts investigats, immediatament per sota dels materials descrits com a Nivell 1 a les profunditats anteriorment descrites i es detecta fins a la màxima profunditat assolida de 6.6 metres respecte la boca del sondeig S-2. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs, tall interpretatiu i reportatge fotogràfic)

A partir de les observacions efectuades pel geòleg en diferents punts de la zona i en els assaigs i sondeigs realitzats, es tracta d’un nivell format per uns llims argilosos amb proporcions variables de sorres i graves, que poden arribar a superar la fracció de fins, que en el seu conjunt presenten unes coloracions marró clares. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs, tall interpretatiu i reportatge fotogràfic)

Des del punt de vista geotècnic, en els assaigs SPT realitzats en els materials d’aquest nivell es van obtenir uns valors de Nspt = 12, 9, 17, 12, 10, 12, 6 i 15. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs i reportatge fotogràfic)

Des del punt de vista de resistència, de manera general, els materials d’aquest nivell es podrienclassificar de Compactes.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 9 de 13

Quadre de característiques geotècniques pels materials del Nivell 2:

Rang valors assaigs SPT (NSPT ) Mòdul de deformació elàstica estimat (�)(kg/cm2)Angle de fricció intern estimat (�)Cohesió estimada (kg/cm2)Pes específic aparent (kN/m3) Coeficient de permeabilitat orientatiu (Ks(cm/s))Humitat natural (%)Assaigs granulomètrics:

% graves% sorres% fins

Limits d’Atterberg:Límit líquidLímit plàsticÍndex de plasticitat

Classificació USCS:Expansivitat en aparell Lambe:

Índex d’Expansivitat (kp/cm2)Classificació expansivitat Lambe

Contingut en sulfats (mg/kg de SO4)

6-1790-20024-28º

0.05-0.1017-22

De 10-5 a10-2

9.8 / 11.3 / 12.1

29.3 / 25.6 / 14.510.8 / 19.7 / 20.559.9 / 54.7 / 65.0

30.2 / 26.9 / 27.826.1 / 21.0 / 23.9

4.1 / 5.9 / 3.9ML / Ml-CL / ML

0.20 / 0.22 / 0.17No Crítics

Inapreciables

3.c. Hidrogeologia

En els punts d’investigació realitzats el dia 22 de juliol de 2014 a la zona objecte d’estudi no es va detectar presència de nivell freàtic a les màximes profunditats assolides.

No es descarta certa circulació d’aigua pels materials més permeables del subsòl depenent de l’època de l’any i del règim hidrogeològic de cada moment. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs)

3.d. Agressivitat del terreny

Seguint la normativa descrita en la normativa UNE 83963/2008, s’han realitzat assaigs de laboratori per determinar els continguts en sulfats de tres mostres extretes dels materials del subsòl, resultant:

Nivell 2:

Mostra 1 : Inapreciable en mg/kg SO4Mostra 2 : Inapreciable en mg/kg SO4Mostra 3 : Inapreciable en mg/kg SO4

A partir de la taula 8.2.3.b. del Capítol 2 publicada en la EHE 2008, ens situarem en uns valors d’agressivitat química en sulfats inferiors a 2000 mg/kg de SO4.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 10 de 13

3.e. Expansivitat

Seguint la normativa UNE 103600/96, s’han realitzat tres assaigs de laboratori per determinar la classificació d’expansivitat Lambe dels materials del Nivell 2, resultant:

Nivell 2:

Expansivitat Lambe (Mostra 1):

Índex d’Expansivitat (Kp/cm2) = 0.20Classificació Lambe = No Crític





(veure annex actes originals dels assaigs de laboratori)

3.f. Sismicitat

Segons la normativa de construcció sismoresistent NCSE (B.O.E. 11 d’octubre de 2002), la zona objecte d’estudi presenta un valor d’acceleració sísmica bàsica de 0,04 g, i un coeficient de contribució de 1,0.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 11 de 13

4. CONSIDERACIONS GEOT�CNIQUES

Les recomanacions es donen en funció dels assaigs mecànics in situ realitzats al solar objecte d’estudi, dels valors obtinguts en els assaigs de laboratori i de les observacions realitzades pel geòleg. La base de càlcul s’ha realitzat en funció de les dades obtingudes.

La direcció facultativa de l’obra haurà d’aplicar la solució de fonamentació que consideri pertinent a partir de la interpretació dels paràmetres geotècnics dels materials del subsòl donats en el present informe, tenint en compte les recomanacions de fonamentació donades a continuació i la sevapossible interacció amb construccions i elements veïns.

En cas que en el moment de l’excavació de les rases de fonamentació es detectessin, en algun punt, materials diferents als descrits en el present informe o a diferents profunditats que les descrites, caldria contactar amb GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L. per tal de realitzar les comprovacions pertinents.

4.a. Fonamentaci�

� Cota:

A partir de les dades obtingudes en els assaigs in situ realitzats es podria fonamentar, amb un encastament adequat, en els materials descrits com a Nivell 2, formats per uns llims argilosos amb proporcions variables de sorres i graves de coloracions marró clares. Els materials del Nivell 2 es detecten, en els sondeigs realitzats, a partir de les profunditats de 0.3, 0.8 i 1.1 metres respecte les boques dels sondeigs S-1, S-2 i S-3, respectivament. (veure annex actes de la situació i registre dels sondeigs i tall interpretatiu)

Caldrà superar en tot moment els materials del Nivell 1, formats per reblerts de terreny natural remogut i restes diverses i/o terreny vegetal que apareguin, i que podrien presentar gruixos diferents als descrits en altres punts no assajats de la parcel·la.

� Tipologia i c�rregues admissibles:

A partir dels valors de resistència obtinguts en els assaigs realitzats, respecte a la tipologia de la fonamentació, aquesta podria ser mitjançant sabates aïllades i/o contínues.

Partint dels valors obtinguts en els assaigs realitzats, es podrien agafar els següents valors de càrregues admissibles amb un factor de seguretat inclòs de F=3.

Sabates a�llades ....................... ............................................................ Qa = 1.2 Kg/cm2

(Amplada sabata aïllada B<2.4 metres)

Sabates cont�nues ....................... ........................................................ Qa = 1.0 Kg/cm2

(Amplada sabata contínua B<2.0 metres)

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 12 de 13

4.b. Assentaments

Els assentaments previsibles per a la solució de fonamentació donada en l’apartat anterior a partir del mètode elàstic de Schmertmann seran inferiors a:

S< 2.5 cm

Caldrà tenir en compte de no fonamentar en cap punt sobre els materials altament deformablesdescrits com a Nivell 1, ja que aquest fet podria provocar la generació d’assentaments diferencials importants que podrien danyar l’estructura de la futura edificació.

4.c. Ripabilitat

Els moviments de terres per l’excavació de les rases de fonamentació no presentaran dificultat des del punt de vista de resistència, podent-se realitzar amb maquinària convencional per aquest tipus de sòls.

S’haurà de tenir present en l’elecció del mètode d’excavació la presència de vials i fonamentacions veïnes i la naturalesa dels materials a excavar, per tal que durant la realització dels moviments de terres no es desenvolupin possibles patologies en les edificacions i vials contigus.

4.d. Estabilitat de talussos a curt termini

Pels talussos que puguin romandre al solar durant els treballs de condicionament del terreny, per espais curts de temps habituals en la construcció, es podrien deixar les següents relacions:

Materials del Nivell 1: Pels talussos que puguin romandre en aquests materials, per alçades inferiors als 2.0 metres i per espais curts de temps habituals en la construcció, aconsellem deixar berma i no assumir talussos superiors a la relació de 3:2 (H:V), construint-se posteriorment un mur de contenció per trams l’amplada del qual vindrà condicionada per les sobrecàrregues en coronació produïdes per vials i edificacions veïnes.

Materials del Nivell 2: Pels talussos que puguin romandre en aquests materials, per alçades inferiors als 3.0 metres i per espais curts de temps habituals en la construcció, aconsellem deixar berma i uns talussos en unes relacions aproximades d’entre 1:1 i 1:2 (H:V), construint-se posteriorment un mur de contenció per trams l’amplada del qual vindrà condicionada per les sobrecàrregues en coronació produïdes per vials i edificacions veïnes.

En el cas que s’hagi d’excavar per sota dels plans de fonamentació d’edificacions veïnes, s’observessin indicis d’inestabilitats en els primers moments de l’excavació o es pretengui deixar talussos en caràcter definitiu, caldria variar les relacions descrites.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

I 4241/07/14 - Pg. 13 de 13

GEOTEC, Estudis geotècnics i mediambientals, S.L. resta a la seva disposició per a qualsevol comentari o aclariment que vulgui realitzar, al telèfon 977 60 99 99.

VALLS, 25 de juliol de 2014

Jordi Toda i VericatGeòleg Col·legiat Núm. 4575

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

ANNEX: BASE DE CÀLCUL

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

C

if. B

-436

7137

9. P

assa

tge

Talle

rs, 5

. Pol

. Ind

. de

Val

ls. 4

3800

VA

LLS

(Tar

rago

na).

Tel.

977

60 9

9 99

. Fax

. 977

60

99 7

7. E

mai

l geo

tec@

geot

ec.c

at

BASE DE CÀLCUL:

a) En terrenys cohesius

�Capacitat de c�rrega:

Per a s�ls cohesius s�estudien les condicions a curt termini, on l�angle de fregament tendeix a zero i la f�rmula de Terzaghi queda redu�da a:

Qd= [(Cu · Nc) / F ]

Qd= Capacitat de c�rrega admissible (kg/cm2).Cu= Cohesi� no drenada (kg/cm2).F= Coeficient de seguretatNc = Factor de c�rrega.

b) En terrenys granulars

�Capacitat de c�rrega en sabates:

Seguint les recomanacions descrites en el �C�digo T�cnico de la Edificaci�n� per a materials granulars es proposa pel c�lcul de la capacitat de c�rrega d�una fonamentaci� superficial lesseg�ents f�rmules partint del valor Nspt, o l�equivalent Nb, obtinguts en els assaigs de penetraci� in situ:

Sabates < 1.2 m. amplada : Qa= 12 Nspt · [1 + (D / 3B*)] · [St / 25]Sabates > 1.2 m. amplada: Qa= 8 Nspt · [1 + (D / 3B*)] · [St / 25] · [(B + 0,3) / B]2

Qa= Capacitat de c�rrega admissible (kN/cm2).St= L�assentament total admissible en mm.NSPT= Valor mig obtingut en l�assaig de penetraci� SPT (equivalent a Nb) en la zona d�influ�ncia de la fonamentaci�.D= La profunditat definida en l�annex F.B*= Ample de la sabata

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

c) Càlcul dels assentaments

Per a l’estimació dels assentaments previsibles es poden utilitzar les següents equacions:

(1) Mètode de Schmertmann.

S = C1 · q · � [(Izi / Ei) ·�Zi]

Smax= Assentament total.

C1= Factor que depèn de la profunditat d’empotrament de la sabata.

q= Càrrega aplicada.

Izi= Coeficient d’influència definit per dues línies rectes que representen, aproximadament,

les tensions en profunditat.Ei= Mòdul de deformació del sòl, determinat segons Schmertmann en funció de qc o Nspt, havent-se de tenir en compte, en el cas d’aplicar Nspt, quin és el tipus del corresponent terreny.

(2) Fòrmula de Burland i Burbidge, basada directement amb els resultats obtinguts en l’assaig SPT a través de correlacions degudament contrastades:

Si = ƒl . ƒs . q’b . B0.7 . Ic

SI= Asssentament mig al final de la construcció (mm).

ƒl= Factor de correcció que premet considerar la presència d’una capa rigida per

sota de la fonamentació.ƒs= Coeficient que depen de les diemensions de la fonamentació.

q’b= Presió efectiva bruta aplicada a la base de la fonamentació (KN/m2).

B= Amplada de la fonamentació (metres).

Ic= Índex de compressibilitat, definit en funció del valor mig de l’assaig SPT en la

zona de influencia sota la fonamentació.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

ANNEX: ACTES DE LA SITUACIÓ I REGISTRE DELS SONDEIGS

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

C

if. B

-436

7137

9. P

assa

tge

Talle

rs, 5

. Pol

. Ind

. de

Val

ls. 4

3800

VA

LLS

(Tar

rago

na).

Tel.

977

60 9

9 99

. Fax

. 977

60

99 7

7. E

mai

l geo

tec@

geot

ec.c

at

extracció de mostres inalterades en sondeig

INFORME DE RESULTATS. SONDEIGS, ASSAIGS I PROVES IN SITU

L'Abast d'actuació inclòs a la Declaració Responsable inscrit al Registre General del Codi Tècnic de l'Edificació es pot consultar a www.gencat.cat i a www.codigotecnico.org

Pàgina 1 de 6

Els assaigs són realitzats seguint la normativa corresponent , sense cap més responsabilitat de la derivada de la correcta utilització de les tècniques i aplicació d'instruccions i procediments apropiats. Els resultats del present informe es refereixen exclusivament als materials assajats, situats en els

emplaçaments i a les profunditats que s'indiquen en els apartats corresponents.

Els resultats es consideren com a propietat del client i sense autorització prèvia, GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L. s'abstindrà de facilitar-los a un tercer, sense fer-se reponsable en cap cas de la interpretació o ús inapropiat que pugui fer-se d'aquest document, la reproducció parcial del qual

està totalment prohibida.

XP P94-202 (presa de mostres en sondeigs)

El present informe es compon de 6 pàgines inclosa portada i contraportada

CLIENT AJUNTAMENT DE LA CANONJA (P-4300080-A)Carrer Raval, 11, LA CANONJAADREÇA

ADREÇA OBRA

TREBALLS REALITZATS

NORMES DE REFERÈNCIA

assaigs de penetració stàndard SPTsondeig a rotació amb barrena helicoïdal

24/07/2014I 4241/07/14NÚM INFORME DATA D'EMISIÓ

UNE 103800:92 (assaig de penetració Stàndard SPT)

Camí Vell de Reus, 39-41. LA CANONJA

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

0.5

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

6.0

7.0

8.0

9.0

10.0

1.5

2.5

3.5

4.5

5.5

6.5

7.5

8.5

9.5

0.25

0.75

1.25

2.25

4.25

5.25

6.25

7.25

8.25

9.25

3.25

1.75

2.75

3.75

4.75

5.75

6.75

7.75

8.75

9.75

Mostres

Tipus perforació: HelicoïdalS-1Nº INFORME: I 4241/07/14 DATA: 22/07/14

ADREÇA: Camí Vell de Reus, 39-41CLIENT: AJUNTAMENT DE LA CANONJA

COTA INICI:Nivell Freàtic:

Ref. Sondeig

Descripció Núm.Cops Observacions

MI: MA: SPT:MNC: TP: N.F:

Mostra Inalterada Mostra alterada Assaig de penetració estàndardMostra no conseguida Testimoni Parafinat Nivell freàtic

Inici:MAQUINARIA: TP30/LR (Tecoinsa) Codi SR 5

POBLACIÓ: LA CANONJA

SONDISTA: Josue Olmo SUPERVISOR: Final:

Recupe-ració (%)

R: P: H: E:B: T: W: D:

Rotació Percussió Heliciodal RevestimentBateria tipus B Bateria tipus T Widia Diamant

Nivell 1: Reblert de terreny naturalremogut i/o terreny vegetal.

Jordi Toda

0.0m (Cota referència)

22/07/14 22/07/14

SPT-2

SPT-1

3.0

1.0

0.3

3.6

1.6

(7/6/5/4)Nspt=9

(4/5/7/7)Nspt=12

SPT-3

5.5

6.1

(6/7/10/12)Nspt=17

H86?

Nivell 2: Llims argilosos ambproporcions variables de sorres igraves, que poden arribar a superarla fracció de fins. Coloracionsmarró clares.

H86?

Fi sondeig 6.1 metres

3/6

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

0.5

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

6.0

7.0

8.0

9.0

10.0

1.5

2.5

3.5

4.5

5.5

6.5

7.5

8.5

9.5

0.25

0.75

1.25

2.25

4.25

5.25

6.25

7.25

8.25

9.25

3.25

1.75

2.75

3.75

4.75

5.75

6.75

7.75

8.75

9.75

Mostres




Ref. Sondeig







Recupe-ració (%)

R: P: H: E:B: T: W: D:



Jordi Toda


22/07/14 22/07/14

MI-1

SPT-1

4.0

2.0

0.8

4.6

2.6

(7/9/12/17)N =1015

(5/6/6/6)Nspt=12

SPT-2

6.0

6.6

(4/4/6/8)Nspt=10

H86?


H86?


4/6

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

0.5

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

6.0

7.0

8.0

9.0

10.0

1.5

2.5

3.5

4.5

5.5

6.5

7.5

8.5

9.5

0.25

0.75

1.25

2.25

4.25

5.25

6.25

7.25

8.25

9.25

3.25

1.75

2.75

3.75

4.75

5.75

6.75

7.75

8.75

9.75

Mostres




Ref. Sondeig







Recupe-ració (%)

R: P: H: E:B: T: W: D:



Jordi Toda


22/07/14 22/07/14

SPT-2

SPT-1

3.0

1.01.1

3.6

1.6

(3/3/3/4)Nspt=6

(6/6/6/6)Nspt=12

SPT-3

5.5

6.1

(6/7/8/8)Nspt=15

H86?


H86?


5/6

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Número d'informe I 4241/07/14

GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L.

INFORME DE RESULTATS. SONDEIGS, ASSAIGS I PROVES IN SITU L'Abast d'actuació inclòs a la Declaració Responsable inscrit al Registre General del Codi Tècnic de l'Edificació es pot

consultar a www.gencat.cat i a www.codigotecnico.org

pàgina 6 de 6

Valls, a 24 de juliol de 2014,

Resp. Elaboració Resp. ValidacióJordi Toda i Vericat Jordi Toda i VericatGeòleg col. Núm 4575 Geòleg col. Núm 4575 Cap d'Àrea de Geotècnia Director Tècnic

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

ANNEX: TALL INTERPRETATIU

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

C

if. B

-436

7137

9. P

assa

tge

Talle

rs, 5

. Pol

. Ind

. de

Val

ls. 4

3800

VA

LLS

(Tar

rago

na).

Tel.

977

60 9

9 99

. Fax

. 977

60

99 7

7. E

mai

l geo

tec@

geot

ec.c

at

S-1 (0.0m)

Cota 0.0m

S-2 (0.0m)

S-3 (0.0m)


LLEGENDA:

Aquest tall ha estat obtingut a partir de la correlacióteòrica dels diferents sondeigs, per tant, s’haurà deconsiderar amb les conseqüents reserves.


SITUACIÓ DEL TALL:

S-3 S-2 S-2

TALL I - I’Cota

(Metres)

-1.0

0.0

1.0

-2.0

-3.0

-4.0

-5.0

-6.0

-7.0

2.0

Nivell de fonamentació considerat

TALL II - II’

S-1

Escala horitzontal aprox. 1:300Escala vertical aprox. 1:200

Escala horitzontal aprox. 1:300Escala vertical aprox. 1:200

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

ANNEX: ACTES ORIGINALS DE LABORATORI

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

C

if. B

-436

7137

9. P

assa

tge

Talle

rs, 5

. Pol

. Ind

. de

Val

ls. 4

3800

VA

LLS

(Tar

rago

na).

Tel.

977

60 9

9 99

. Fax

. 977

60

99 7

7. E

mai

l geo

tec@

geot

ec.c

at

N.I.F.

3 Aigües 03 03 33 03 0

UNE 103 302/94

UNE 103 204/93

UNE 103 601/96UNE 103 602/96UNE 103 405/94UNE 103 401/98

UNE 83963/08UNE 83962/08Acidesa de Baumann-Gully

Continguts en sulfats

Consolidació unidimensional d'una mostra de terrenyAssaig per calcular la pressió d'infament d'un sòl en edòmetreAssaig d'inflament lliure en edòmetreAssaig Lambe

Assaig de trencament a compressió simple en provetes de sòlGranulometria de sòls per tamissat

Preparació de mostres per assaig de sòls

UNE 103 600/96Densitat relativa de les partícules d'un sòlDensitat d'un sòl, mètode de la balança hidroestàtica

UNE 103 400/93UNE 103 101/95UNE 103 103/94 i UNE 103 104/93

UNE 103 301/94

Contingut en matèria orgànica, mètode del permanganat potàssicAssaig de tall directe en sòls

Diòxid de carboni

NÚM ACTA A 2539/07/14 DATA FINALITZACIÓ 25/07/2014

Contingut en magnesiSols:

Humitats

UNE 103 300/93UNE 103 100/95

Límits

Límit líquid i límit plàsticHumitat d'un sòl mitjançant assecament en estufa

NORMES DE REFERÈNCIA

Continguts en Sulfats Densitat de les P.Pressió d'Inflament

Residu sec a 180ºCContingut en sulfatsContingut en amoni lliure

Els assaigs són realitzats seguint la normativa corresponent , sense cap més responsabilitat de la derivada de la correcta utilització de les tècniques i aplicació d'instruccions i procediments apropiats. Els resultats del present informe es refereixen exclusivament als materials assajats, situats en els

emplaçaments i a les profunditats que s'indiquen en els apartats corresponents.

Els resultats es consideren com a propietat del client i sense autorització prèvia, GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L. s'abstindrà de facilitar-los a un tercer, sense fer-se reponsable en cap cas de la interpretació o ús inapropiat que pugui fer-se d'aquest document, la reproducció parcial del qual

està totalment prohibida.

El present informe es compon de 12 pàgines inclosa portada i contraportada

Pàgina 1 de 12

TREBALLS REALITZATS

Determinació de pHContingut en clorurs

N de mostresCompressió S.Lambe

N de mostresGranulometries

NÚM INFORME DATA D'ENTRADA

CLIENTCarrer Raval, 11. LA CANONJAADREÇA

AJUNTAMENT DE LA CANONJA P-4300080-A

ADREÇA D'OBRA

L'Abast d'actuació inclòs a la Declaració Responsable inscrit al Registre General del Codi Tècnic de l'Edificació es pot consultar a www.gencat.cat i a www.codigotecnico.org

22/07/2014Camí Vell de Reus, 39-41, LA CANONJA

I 4241/07/14

INFORME DE RESULTATS D'ASSAIG DE LABORATORI

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

Mostra 1 Mostra 2 Mostra 3 Mostra 4 Mostra 5 Mostra 6 Mostra 7

1 1 3SPT SPT SPT

1 2 31,0-1,6 3,0-3,6 5,5-6,1

0,7 0,9 0,829,3 25,6 14,510,8 19,7 20,559,9 54,7 65,030,2 26,9 27,826,1 21,0 23,94,1 5,9 3,9ML ML-CL ML9,8 11,3 12,1

0,20 0,22 0,17No Crític No Crític No Crític

Inapreciable Inapreciable Inapreciable

No agressiu No agressiu No agressiu

DATA FINALITZACIÓ 25/07/2014

Tall Directe Angle Fregament(º)Cohesió (kp/cm2)

Sorra (%)

Í. PlasticitatClassificació USCS

Edòmetre í. Porus Inicial í. Porus Final

RESISTÈNCIA I DEFORMACIÓ

Referència d'Extracció

Contingut d'Amoni en aigua (mg/l)

Contingut M.O. (%)Classificació

pH aiguaResidu Sec a 110º en aigua (mg/l)Contingut de Sulfats en aigua (mg/l)Contingut de Magnèsi en aigua (mg/l)Contingut de CO2 Lliure en aigua (mg/l)

Grava (%)

Pàgina 2 de 12

AGRESSIVITAT D'AIGUA I SÒL

Sulfats en Sòls Cont. Sulf. (mg/kgdis)Classificació

Contingut en M. Orgànica

Densitat D.Seca (%)

OBRANÚM INFORME

Referència del LaboratoriReferència del Client

NÚM ACTAI 4241/07/14

RESUM DELS TREBALLS REALITZATS

DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14

Número de SondeigTípus de Mostra

Resistència (kp/cm2)Deformació (%)

Í. Infament (kp/cm2)

Profunditat (m)IDENTIFICACIÓ I CLASSIFICACIÓ

Límit LíquidLímit Plàstic

Fins (%)

Pressió d'Inflament

P. Inflament (kp/cm2)Deformació (%)

Canvi p.VolumInflament Lliure (%)

Lambe

Compressió Simple


D.Humida (%)Densitat Partícules (g/cm3)

Granulometria per tamissat

Límits d'Atteberg

Humitat (%)

Camí Vell de Reus, 39-41, LA CANONJACLIENT

Humitat Natural (%)

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 1 1,0-1,6

0 14,7 5,64,4 10,2 5,2

30,226,14,1

g/cm3g/cm3

g/cm3

9,8 %

29,3 %10,8 %59,9 %ML

Jordi

% sorra 2-0,4mm% sorra 0,4-0,08mm

TIPUS DE SOL SEGONS LA CLASSIFICACIÓ DIN4022 (amb obertures de tamis aproximades)% fins < 0,08mm

59,9

Camí Vell de Reus, 39-41, LA CANONJA

PROFUNDITATSONDEIGREFERÈNCIA

22/07/2014A 2539/07/14

Mostra 1REF. EXTRACCIÓ

ASSAIGS D'IDENTIFICACIÓ I CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS

% Blocs >63mm% grava 63-20mm

% grava 20-6,3mm% grava 6,3-2mm

CLIENTOBRA

NÚM INFORMENÚM ACTA

Densitat d'un sòl, mètode de la balança hidroestàtica UNE 103 301/94

SorraFins

Límit líquid i límit plàstic UNE 103 103/94 i UNE 103 104/93

Humitat d'un sòl mitjançant assecament en estufa UNE 103 300/93Granulometria de sòls per tamissat UNE 103 101/95

UNE 103 302/94

Observacions:

Pàgina 3 de 12OPERARI:

Assaig realitzat amb menys de 2Kg de mostra

Límit líquidLímit plàsticÍndex de plasticitat

Grava

Densitat balança hidrostàticaDensitat secaDensitat humida

Classificació USCS

Densitat relativa de les partícules d'un sòl

P-4300080-A

Granulometria

Densitat de les partículesDensitat mitjana

Humitat naturalHumitat

Límits d'Atteberg

AJUNTAMENT DE LA CANONJA

I 4241/07/14 DATA ENTRADA

ANÀLISI GRANULOMÈTRICA

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

0,010,1110100Tamís UNE 7050 (mm)

%qu

epa

ssa

acum

ulat

DETERMINACIÓ DEL LÍMIT LÍQUID10

100

10,00 100,00% Humitat

Nom

bre

deco

ps

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 1 1,0-1,6

%Densitat humida g/cm3Densitat seca g/cm3

Kp/cm2Kpa%

0,20 Kp/cm2

%%

g/cm3%

Kp/cm2%

g/cm3g/cm3

Jordi


REF. EXTRACCIÓ

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14

OPERARI:

Observacions:

REFERÈNCIA Mostra 1SONDEIG

ASSAIGS DE RESISTÈNCIA I DEFORMACIÓ I

Assaig d'inflament lliure en edòmetre UNE 103 601/96

Assaig de trencament a compressió simple en provetes de sòl UNE 103 302/94

Humitat inicialHumitat finalDensitat seca

CLIENTOBRA



PROFUNDITAT

Index d'inflament

Compressió simple

Canvi pot. de volum

Resistència a la Compressió S.

No Crític

Deformació

Humitat

Angle d'inclinació de trencament º

Inflament Lliure

Pressió d'inflament

Assaig Lambe UNE 103 600/96

Pàgina 4 de 12

Assaig Lambe

Inflament lliure


Infl. en descàrregaDensitat secaDensitat humida

Assaig per calcular la pressió d'infament d'un sòl en edòmetre UNE 103 602/96

Resistència a la Compressió Simple

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

% deformació

tens

ióen

Kp/

cm2

Desenvolupament

4,8

4,9

5

5,1

1 10Temps (S)

Varia

ció

enm

m

Inflament en descàrrega

0

1

2

3

4

5

0 1 2 3Pressió kp/cm2

Infla

men

t%

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 1 1,0-1,6

Contingut en matèria orgànica %Contingut en sulfats mg/KgdissolventAcidesa de Baumann-Gully ml/Kgdissolvent

mg/l

mg/l mg/l

mg/l Contingut Amoni mg/l

Jordi

CO2 Lliure

Residu Sec a 110º

Contingut MagnesiContingut en MagnesiContingut en Sulfats

CO2 Lliure Contingut en Amoni NH4


Inapreciable

Grau de pH Residu Sec a 110º

Classificació de les mostresSòl Aigua

No agressiu


PROFUNDITAT

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14

Residu sec a 110º

UNE 103 204/93UNE 83963/08UNE 83952/08UNE 83957/08

Contingut de sulfatsValor de pH


Contingut en matèria orgànica, mètode del permanganat potàssic

ASSAIGS D'AGRESSIVITAT D'AIGÜES I SÒLSAgressivitat en Sòls

Agressivitat en Aigües

Contingut Sulfats

REF. EXTRACCIÓ

pH

CLIENTOBRA


OPERARI: Pàgina 5 de 12

Observacions:

Diòxid de carboni lliure CO2 UNE-EN 13577/08Contingut d'amoni NH4 UNE 83954/08

Contingut de sulfats UNE 83956/08Contingut de magnesi (valoració complexomètrica) UNE 83955/08

Contingut de pH

3

4

5

6

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Fort

Atac mig

Residu Sec a 110º

0

100

200

300

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac MigAtac Fort

Contingut en Sulfats

0

6,3

Mostra

No AgressiuAtac Dèbil

Atac Mig

Atac Fort

Contingut en Magnesi

0

6,3

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Mig

Atac Fort

CO2 Lliure

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Mostra


Atac Mig

Atac Fort

Contingut d'Amoni

0

6,3

Mostra

No Agressiu

Marginal

Atac Mig

Atac Fort

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 2 3,0-3,6

0 14,0 10,91,6 10,0 8,8

26,921,05,9

g/cm3g/cm3

g/cm3

11,3 %

25,6 %19,7 %54,7 %

ML-CL

Jordi

P-4300080-A

Granulometria



Límits d'Atteberg




Grava


Classificació USCS

Densitat relativa de les partícules d'un sòl UNE 103 302/94

Observacions:




SorraFins



CLIENTOBRA




SONDEIGREFERÈNCIA

22/07/2014A 2539/07/14




PROFUNDITAT



54,7


0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

0,010,1110100Tamís UNE 7050 (mm)

%qu

epa

ssa

acum

ulat


100

10,00 100,00% Humitat

Nom

bre

deco

ps

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 2 3,0-3,6


Kp/cm2Kpa%

0,22 Kp/cm2

%%

g/cm3%

Kp/cm2%%%

g/cm3g/cm3

Jordi Pàgina 7 de 12

Assaig Lambe

Inflament lliure


Infl. en descàrregaGrau de saturació I.Grau de saturació F.Densitat secaDensitat humida


Inflament Lliure



Compressió simple

Canvi pot. de volum


No Crític

Deformació

Humitat


CLIENTOBRA



PROFUNDITAT

Index d'inflament

OPERARI:

Observacions:





REF. EXTRACCIÓ

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14



0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

% deformació

tens

ióen

Kp/

cm2

Desenvolupament

4,8

4,9

5

5,1

1 10Temps (S)

Varia

ció

enm

m


0

1

2

3

4

5


Infla

men

t%

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

1 SPT 2 3,0-3,6


mg/l

mg/l mg/l


Jordi



Observacions:


CLIENTOBRA






Contingut Sulfats

REF. EXTRACCIÓ

pH

Residu sec a 110º

UNE 103 204/93UNE 83963/08UNE 83952/08UNE 83957/08



PROFUNDITAT

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14


Inapreciable



No agressiu

CO2 Lliure

Residu Sec a 110º



Contingut de pH

3

4

5

6

1

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Fort

Atac mig

Residu Sec a 110º

0

100

200

300

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac MigAtac Fort


0

6,3

Mostra


Atac Mig

Atac Fort


0

6,3

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Mig

Atac Fort

CO2 Lliure

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Mostra


Atac Mig

Atac Fort

Contingut d'Amoni

0

6,3

Mostra

No Agressiu

Marginal

Atac Mig

Atac Fort

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

3 SPT 3 5,5-6,1

0 6,6 10,20,0 7,9 10,2

27,823,93,9

g/cm3g/cm3

g/cm3

12,1 %

14,5 %20,5 %65,0 %ML

Jordi



65,0


PROFUNDITATSONDEIGREFERÈNCIA

22/07/2014A 2539/07/14





CLIENTOBRA



SorraFins



UNE 103 302/94

Observacions:




Grava


Classificació USCS

Densitat relativa de les partícules d'un sòl

P-4300080-A

Granulometria



Límits d'Atteberg




0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

0,010,1110100Tamís UNE 7050 (mm)

%qu

epa

ssa

acum

ulat


100

10,00 100,00% Humitat

Nom

bre

deco

ps

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

3 SPT 3 5,5-6,1


Kp/cm2Kpa%

0,17 Kp/cm2

%%

g/cm3%

Kp/cm2%%%

g/cm3g/cm3

Jordi


REF. EXTRACCIÓ

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14

OPERARI:

Observacions:






CLIENTOBRA



PROFUNDITAT

Index d'inflament

Compressió simple

Canvi pot. de volum


No Crític

Deformació

Humitat


Inflament Lliure



Pàgina 10 de 12

Assaig Lambe

Inflament lliure


Infl. en descàrregaGrau de saturació I.Grau de saturació F.Densitat secaDensitat humida


0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

% deformació

tens

ióen

Kp/

cm2

Desenvolupament

4,8

4,9

5

5,1

1 10Temps (S)

Varia

ció

enm

m


0

1

2

3

4

5


Infla

men

t%

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

N.I.F.

3 SPT 3 5,5-6,1


mg/l

mg/l mg/l


Jordi

CO2 Lliure

Residu Sec a 110º




Inapreciable



No agressiu


PROFUNDITAT

I 4241/07/14 DATA ENTRADA 22/07/2014A 2539/07/14

Residu sec a 110º

UNE 103 204/93UNE 83963/08UNE 83952/08UNE 83957/08






Contingut Sulfats

REF. EXTRACCIÓ

pH

CLIENTOBRA



Observacions:



Contingut de pH

3

4

5

6

1

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Fort

Atac mig

Residu Sec a 110º

0

100

200

300

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac MigAtac Fort


0

6,3

Mostra


Atac Mig

Atac Fort


0

6,3

Mostra

No Agressiu

Atac Dèbil

Atac Mig

Atac Fort

CO2 Lliure

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Mostra


Atac Mig

Atac Fort

Contingut d'Amoni

0

6,3

Mostra

No Agressiu

Marginal

Atac Mig

Atac Fort

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Valls a 25 de juliol de 2014

pàgina 12 de 12

I 4241/07/14A 2539/07/14

Resp. Elaboració Resp. ValidacióJordi Toda i Vericat Jordi Toda i VericatGeòleg col. Núm 4575 Geòleg col. Núm 4575 Cap d'Àrea de Laboratori Director Tècnic

GEOTEC, estudis geotècnics i mediambientals, S.L. L'Abast d'actuació inclòs a la Declaració Responsable inscrit al Registre General del Codi Tècnic de l'Edificació es pot

consultar a www.gencat.cat i a www.codigotecnico.org

INFORME DE RESULTATS DE LABORATORI

Número d'informeNúmero d'acta de laboratori

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

ANNEX: REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

C

if. B

-436

7137

9. P

assa

tge

Talle

rs, 5

. Pol

. Ind

. de

Val

ls. 4

3800

VA

LLS

(Tar

rago

na).

Tel.

977

60 9

9 99

. Fax

. 977

60

99 7

7. E

mai

l geo

tec@

geot

ec.c

at

Vistes generals de la parcel·la objecte d’estudi el dia en que es van realitzar els treballs de camp

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Vistes dels tres sondeigs realitzats a la parcel·la objected’estudi, S-1, S-2 i S-3 del tipus Rotació helicoïdal.

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Vistes dels materials del subsòl extrets en tres assaigs SPT realitzats al llarg del sondeig S-1Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat

Vistes dels materials del subsòl extrets en dos assaigs SPT realitzats al llarg del sondeig S-3

Vistes dels materials del subsòl extrets en dos assaigs SPT realitzats al llarg del sondeig S-2

Cif.

B-4

3671

379.

Pas

satg

e Ta

llers

, 5. P

ol. I

nd. d

e V

alls

. 438

00 V

ALL

S (T

arra

gona

). Te

l. 97

7 60

99

99. F

ax. 9

77 6

0 99

77.

Em

ail g

eote

c@ge

otec

.cat



Justificació del compliment del Reial Decret 105/2008, Regulador de la producció i gestió deresidus de construcció i demolició.

Queda justificat el compliment de la normativa amb la següent fitxa.




REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Obra: rehabilitació del mas de l'abeurador – FASE ISituació: Camí Vell de Reus 39Municipi : La Canonja Comarca : Tarragonès

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 40,00 20,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 40,00 t 20,00

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residu és residureutilització abocador

mateixa obra altra obra

si no si

Residus d'enderroc Codificació residus LER Pes Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones)

obra de fàbrica 170102 0,542 9,525 0,512 5,325

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 4,690 0,082 3,179

metalls 170407 0,004 0,510 0,001 0,061

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

definir altres: - 0,000 - 0,000

altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000

altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000

totals d'enderroc 0,7556 14,73 t 0,7544 8,56

Residus de construccióCodificació res Pes Volum aparent

Ordre MAM/304/20 (tones) sobrants d'execució 0,0500 9,9197 0,0896 10,3453

obra de fàbrica 170102 0,0150 4,2312 0,0407 4,7009formigó 170101 0,0320 4,2116 0,0261 3,0088

petris 170107 0,0020 0,9078 0,0118 1,3629guixos 170802 0,0039 0,4536 0,0097 1,1227altres 0,0010 0,1155 0,0013 0,1502

embalatges 0,0380 0,4928 0,0285 3,2952

fustes 170201 0,0285 0,1394 0,0045 0,5198plàstics 170203 0,0061 0,1825 0,0104 1,1954

paper i cartró 170904 0,0030 0,0959 0,0119 1,3721metalls 170407 0,0004 0,0751 0,0018 0,2079

totals de construcció 10,41 t 13,64

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiant - altres especificar -Residus que contenen hidrocarburs - especificar -Residus que contenen PCB - especificar -

1 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

m3

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

Pes/m2 Volum aparent/m2

(tones/m2) (m3/m2) (m3)

m3


(tones/m2) (m3/m2) (m3)

m3

minimitzaciógestió dins obra

MINIMITZACIÓ

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren si2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. si3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres si4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus -5.- -6.- -

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes si2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització si3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures si4.- -5.- -6.- -

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

fusta en bigues reutilitzables 0,00 t 0,00

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables 0,00 t 0,00

acer en perfils reutilitzables 0,51 t 0,06

altres : 0,00 t 0,00

Total d'elements reutilitzables 0,51 t 0,06

Terres

Excavació / Mov. terres Volum reutilizació Terres per a l'abocador

a la mateixa obra a altra autoritzadaterra vegetal 0 0,00 0,00 0,00graves/ sorres/ pedraplè 24 0,00 0,00 24,00argiles 0 0,00 0,00 0,00altres 0 0,00 0,00 0,00terres contaminades 0 0,00

Total 24 0,00 0,00 24,00

R.D. 105/2008 tones Projecte cal separar tipus de residuFormigó 80 4,21 no inertMaons, teules i ceràmics 40 13,76 no inertMetalls 2 0,58 no no especialFusta 1 0,14 no no especialVidres 1 0,00 no no especialPlàstics 0,50 0,10 no no especialPaper i cartró 0,50 0,10 no no especialEspecials* inapreciable inapreciable si especial

R.D. 105/2008 projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no no

Contenidor per Fustes no no

Contenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no no

Contenidor per Paper i cartró no no

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especia si si

2 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

dese

mbr

e de

201

1. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

m3

m3

m3

m3

m3

GESTIÓ (obra)

m3 (+20%) (m3)

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

gestió fora obrapressupost

-

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització si

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció si

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu tipus de residu gestor adreça codi del gestor

PRESSUPOST

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Costos*

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00

0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

RESIDU Volum Valoritzador / Abocador

Excavació 12,00 5,00 5,00 70,00

Terres 24,00 1518,92 120,00 216,22

Terres contaminades 0,00 - - 0,00

runa neta runa bruta

Construcció 4,00 15,00Formigó 4,06 48,74 20,31 16,25 -

Maons i ceràmics 13,53 - 67,67 - 203,02

Petris barrejats 6,13 - 30,66 - 91,98

Metalls 0,36 - 1,81 - 5,44

Fusta 0,70 - 3,51 - 10,52

Vidres 0,00 - - - 0,00

Plàstics 1,61 - 8,07 - 24,21

Paper i cartró 1,85 - 9,26 - 27,79

Guixos i no especials 1,72 - 8,59 - 25,77

Altres 0,00 0,00 - - -

Perillosos Especials 0,00 0,00 0,00

48,74 269,89 232,46 388,73

Elements AuxiliarsCasetes d'emmagatzematge 0,00Compactadores 0,00Matxucadora de petris 0,00Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.) 0,00

0,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : 939,82 €

El volum dels residus és de : 66,61

El pressupost de la gestió de residus és de : 940,00 euros

3 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya fe

brer

201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu Especials**: num. transports a 200 €/ transport

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

m3 (+20%) €/m3 €/m3 €/m3 €/m3

m3 (+35%) €/m3 €/m3

m3

documentació gràfica

unitats -

unitats -

unitats -

unitats - unitats -

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Estudi de Seguretat i Salut -

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus -

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge -

Compactadores -

Matxucadora de petris -

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) -

-

-

4 / 6

RES

IDU

S E

nder

roc,

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

201

1 V4

(

Font

: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics Bidó 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa.

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L

CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

plec de condicionstècniques

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 / 6

RES

IDU

S E

nder

roc,

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

febr

er 2

011

V4

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )


Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que

determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la

Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

fiança

FIANÇA

Previsió inicial de l'Estudi

Total excavació (tones) 42,00 T 42,00 T

Total construcció i enderroc (tones) 24,63 T 0,00 % 24,63 T

L'Ajuntament d'/de La Canonja

Càlcul de la fiançaResidus d'excavació * 42 T 11 euros/T 462,00 euros

Residus de construcció i enderroc * 25 T 11 euros/T 275,00 euros

PES TOTAL DELS RESIDUS 67,0 Tones

Total fiança ** 737,00 euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

6 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er 2

011

V4

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )


FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el

càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Percentatge de reducció per minimització

Previsió final de l'Estudi

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Obra: rehabilitació del mas de l'abeurador – FASE ISituació: Camí Vell de Reus 39Municipi : La Canonja Comarca : Tarragonès

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 40,00 20,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 40,00 t 20,00

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residu és residureutilització abocador

mateixa obra altra obra

si no si

Residus d'enderroc Codificació residus LER Pes Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones)

obra de fàbrica 170102 0,542 9,525 0,512 5,325

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 4,690 0,082 3,179

metalls 170407 0,004 0,510 0,001 0,061

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

definir altres: - 0,000 - 0,000

altre material 1 0,000 0,000 0,000 0,000

altre material 2 0,000 0,000 0,000 0,000

totals d'enderroc 0,7556 14,73 t 0,7544 8,56

Residus de construccióCodificació res Pes Volum aparent

Ordre MAM/304/20 (tones) sobrants d'execució 0,0500 9,9197 0,0896 10,3453

obra de fàbrica 170102 0,0150 4,2312 0,0407 4,7009formigó 170101 0,0320 4,2116 0,0261 3,0088

petris 170107 0,0020 0,9078 0,0118 1,3629guixos 170802 0,0039 0,4536 0,0097 1,1227altres 0,0010 0,1155 0,0013 0,1502

embalatges 0,0380 0,4928 0,0285 3,2952

fustes 170201 0,0285 0,1394 0,0045 0,5198plàstics 170203 0,0061 0,1825 0,0104 1,1954

paper i cartró 170904 0,0030 0,0959 0,0119 1,3721metalls 170407 0,0004 0,0751 0,0018 0,2079

totals de construcció 10,41 t 13,64

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiant - altres especificar -Residus que contenen hidrocarburs - especificar -Residus que contenen PCB - especificar -

1 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )


Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

m3

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador


(tones/m2) (m3/m2) (m3)

m3


(tones/m2) (m3/m2) (m3)

m3

minimitzaciógestió dins obra

MINIMITZACIÓ

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren si2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. si3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres si4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus -5.- -6.- -

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes si2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització si3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures si4.- -5.- -6.- -

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

fusta en bigues reutilitzables 0,00 t 0,00

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables 0,00 t 0,00

acer en perfils reutilitzables 0,51 t 0,06

altres : 0,00 t 0,00

Total d'elements reutilitzables 0,51 t 0,06

Terres

Excavació / Mov. terres Volum reutilizació Terres per a l'abocador

a la mateixa obra a altra autoritzadaterra vegetal 0 0,00 0,00 0,00graves/ sorres/ pedraplè 24 0,00 0,00 24,00argiles 0 0,00 0,00 0,00altres 0 0,00 0,00 0,00terres contaminades 0 0,00

Total 24 0,00 0,00 24,00

R.D. 105/2008 tones Projecte cal separar tipus de residuFormigó 80 4,21 no inertMaons, teules i ceràmics 40 13,76 no inertMetalls 2 0,58 no no especialFusta 1 0,14 no no especialVidres 1 0,00 no no especialPlàstics 0,50 0,10 no no especialPaper i cartró 0,50 0,10 no no especialEspecials* inapreciable inapreciable si especial

R.D. 105/2008 projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no no

Contenidor per Fustes no no

Contenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no no

Contenidor per Paper i cartró no no

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especia si si

2 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

dese

mbr

e de

201

1. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

m3

m3

m3

m3

m3

GESTIÓ (obra)

m3 (+20%) (m3)

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

gestió fora obrapressupost

-

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització si

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció si

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu tipus de residu gestor adreça codi del gestor

PRESSUPOST

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Costos*

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00

0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

RESIDU Volum Valoritzador / Abocador

Excavació 12,00 5,00 5,00 70,00

Terres 24,00 1518,92 120,00 216,22

Terres contaminades 0,00 - - 0,00

runa neta runa bruta

Construcció 4,00 15,00Formigó 4,06 48,74 20,31 16,25 -

Maons i ceràmics 13,53 - 67,67 - 203,02

Petris barrejats 6,13 - 30,66 - 91,98

Metalls 0,36 - 1,81 - 5,44

Fusta 0,70 - 3,51 - 10,52

Vidres 0,00 - - - 0,00

Plàstics 1,61 - 8,07 - 24,21

Paper i cartró 1,85 - 9,26 - 27,79

Guixos i no especials 1,72 - 8,59 - 25,77

Altres 0,00 0,00 - - -

Perillosos Especials 0,00 0,00 0,00

48,74 269,89 232,46 388,73

Elements AuxiliarsCasetes d'emmagatzematge 0,00Compactadores 0,00Matxucadora de petris 0,00Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.) 0,00

0,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : 939,82 €

El volum dels residus és de : 66,61

El pressupost de la gestió de residus és de : 940,00 euros

3 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya fe

brer

201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu Especials**: num. transports a 200 €/ transport

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

m3 (+20%) €/m3 €/m3 €/m3 €/m3

m3 (+35%) €/m3 €/m3

m3

documentació gràfica

unitats -

unitats -

unitats -

unitats - unitats -

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Estudi de Seguretat i Salut -

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus -

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge -

Compactadores -

Matxucadora de petris -

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) -

-

-

4 / 6

RES

IDU

S E

nder

roc,

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

fe

brer

201

1 V4

(

Font

: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE

- ITE

C" )


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics Bidó 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa.

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L

CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

plec de condicionstècniques

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 / 6

RES

IDU

S E

nder

roc,

Reh

abili

taci

ó i A

mpl

iaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

febr

er 2

011

V4

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )


Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que

determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la

Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

fiança

FIANÇA

Previsió inicial de l'Estudi

Total excavació (tones) 42,00 T 42,00 T

Total construcció i enderroc (tones) 24,63 T 0,00 % 24,63 T

L'Ajuntament d'/de La Canonja

Càlcul de la fiançaResidus d'excavació * 42 T 11 euros/T 462,00 euros

Residus de construcció i enderroc * 25 T 11 euros/T 275,00 euros

PES TOTAL DELS RESIDUS 67,0 Tones

Total fiança ** 737,00 euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

6 / 6

RE

SID

US

End

erro

c,R

ehab

ilitac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

febr

er 2

011

V4

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LI

FE- I

TEC

" )


FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el

càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Percentatge de reducció per minimització

Previsió final de l'Estudi

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :



Fitxa de catalogació de l'edifici.

Aprovació inicial. Abril 2014

Mas de l'Abeurador 57

Indret / barri Nucli de la Canonja

LOCALITZACIÓ

346947y = 4554095

Coordenades UTM ;x =

Desconegut

Elements L'edificació que conforma la present finca es troba situada en l'alineació de l'històric camí de la Canonja a Reus. Aquesta es troba formada per un cos edificat, el més proper a la trama urbana del municipi, amb una configuració de torre defensiva, amb les cantonades ben reforçades amb carreus de pedra sorrenca i disposa de planta baixa i dues plantes pis. Sembla que aquest cos d'edificació seria el primigeni i la seva datació aproximada podria situar-se entorn al segle XVI, tot i que probablement es troba bastit damunt de preexistències anteriors. La resta d'edificació es composa per cossos que s'adossen al primer i que conformen un mas fortificat, similar a la configuració del Castell de Maricart, salvant les distàncies, i que basava la seva existència en la producció agrícola i sobretot en el conreu de les hortes que s'hi troben al voltant, també corresponents a la mateixa propietat. L'edifici es reformà entorn als anys 90 del segle passat, i actualment presenta un bon estat de conservació i manteniment del segle passat. La majoria d'espais dedicats a la tinença d'animals es van incorporar a l'edifici com a espais habitables i actualment constitueix una casa familiar d'estiueig.

Context Es troba situat en un dels accessos al municipi, al peu del camí de Reus.

Plànol localització Façana

Codi INE 43907

Autoria

Identificació al plànol Delimitació béEntorn proteccióGrafisme categoria

Adreça/es

Estat conservació Bo

Estil i Època Gòtic - Renaixement; Època moderna (Segles XV-XVI)

Miquel Orellana

DADES URBANÍSTIQUES CATALOGACIÓ

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Classificació Edificis

Nivell prot. Integral (C.1)

Categoria BPU

Tipus de bé Patrimoni arquitectònic

Nº reg/cat.

DADES CADASTRALS Superfície TitularitatN. plantesSostreNúmero

Ajuntament7142235CF4574C

Camí Vell de Reus, 39-41

Pla vigent Pla d'ordenació urbanística municipal

Relació ntiva.

Classificació SUC (urbà consolidat)QualificacióExp. RPUC

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal - POUM de la CanonjaIII. CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR

Aprovació inicial. Abril 2014

Mas de l'Abeurador 57

Elements

Raons catalogació Per tractar-se d'un element singular dins de la història urbana del municipi.ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Situació de risc

InteriorMiquel Orellana

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONSTipus d'intervenció Rehabilitació o milloraRegulació Es permet la modificació

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal - POUM de la CanonjaIII. CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR

3.2. DB SI - Seguretat en cas d’incendi · previsto de los edificios, como consecuencia de las...

Documents

Transcript of 3.2. DB SI - Seguretat en cas d’incendi · previsto de los edificios, como consecuencia de las...