7/29/2019 34 -octubre- 2009

1/24

1

3a poca - nm. 34 -octubre- 2009

Editorial

Acadmia 1750, la nostra orquestra clssica a Vencia.

El Festival de Msiques de Torroella s sobretot un programa anual de concerts demsica que, per entendrens, en diem clssica, que al llarg dels anys sha mantingut

sempre fidel a si mateix, al seu esperit cultural original. Tamb shi ha mantingut fidel

el de Vilabertran. I no ha estat fcil. Laparici daltres festivals, com ara el de Cap

Roig a Calella, amb gales estellars de personatges famosos, una important base

financera i un extraordinari suport meditic, per amb ben poca aportaci cultural,

ha capgirat el concepte de Festival dEstiu i ha arrossegat no solament pblics sin

tamb lesperit daltres, el de Peralada en seria el cas ms evident. Escrivia a finals

7/29/2019 34 -octubre- 2009

2/24

2

dagost un conegut crtic musical: Sort de Torroella i Vilabertran per mantenir-se en

el cam del rigor i lexcellncia.

Diem que el nostre s sobretot un programa anual de concerts, per no s noms

aix. Lany 2006 el Festival de Torroella de Montgr va crear la seva prpia orquestra,

Acadmia 1750, una formaci especialitzada en msica antiga. Lorquestra es va

estrenar davant el pblic lany 2007 a lesglsia de Sant Gens amb una extraordinria

producci, loratori Juditha triumphans, de Vivaldi, que desprs, lany 2008, va servir

en un luxs format CD.

La gran notcia, que honora tots els torroellencs, ens ha arribat aquest setembre de

Vencia. Coincidint amb la commemoraci de la Diada de Catalunya, el dia onze,

lorquestra Acadmia 1750 ha presentat, amb el suport de lInstitut Ramon Llull,aquest complex oratori a la prpia ptria del gran compositor del barroc, a Vencia, a

lesglsia on fou batejat, San Giovanni de Bragora. La formaci constava de

cinquanta-quatre msics: cinc cantants solistes, vint veus del cor La Stagione

Armonica i els vint-i-nou de lorquestra Acadmia 1750. Juditha triumphans conta

simblicament una victria dels venecians sobre els turcs lany 1714, precisament

lany de la derrota heroica dels catalans. Ens sorprenia un diari que contava aquesta

ancdota: preguntaren els organitzadors torroellencs al rector de la parrquia de San

Giovanni quin seria el cost del lloguer.

-Teniu pressupost?

-pregunt el capell.

-S.

-Llavors, la voluntat.

-Home, mossn, ens ho ha de dir vost!

-B, doncs. Pagareu la matrcula dun noi a la universitat, que mho acaba de demanarla seva mare, que no t prou diners.

Torroella pagar, doncs, els estudis universitaris dun noi veneci. I nosaltres

celebrem lxit de lorquestra i felicitem de cor en Josep Lloret, que ha estat nima i

director, i a partir dara s president del Festival de Msiques de Torroella de

Montgr.

Consell de redacci

7/29/2019 34 -octubre- 2009

3/24

3

Dues exposicions de Josep Mundet i

Tarrs.

A Torroella i a lEstartit shan inauguratdues exposicions de lartista torroellencJosep Mundet.La de Torroella, a la capella de SantAntoni, amb el ttol Josep Mundet,present en el Montgr,i la de lEstartit, alConsell Municipal,sota el ttol JosepMundet, biografiadun artista.

Promogudes amb unclar objectiu: el de ferpatent la petjada d'undels artistes gironinsms destacats del segle XX, desaparegutlany 1983. La seva obra ha transcendit iavui s coneguda arreu de Catalunya. stamb lautor del monument a laSardana, en la proclamaci de Torroella

de Montgr com a Ciutat Pubilla(1975).En l'exposici a Torroella, lesseves escultures anaven acompanyadesper quadres i escultures de quinzeartistes, amics i coetanis seus, quevolgueren participar en aquestaexposici collectiva dhomenatge aMundet.Lexposici es complementa

amb un catleg molt ben editat, amb

una presentaci a crrec de lalcalde deTorroella, Josep M. Ruf, i inclou escritsde Jaume Bassa, amic personal seu, i delcrtic d'art Josep Maria Cadena.

Festa dels Masos de Torroella deMontgr i lEstartit.

Un any ms ha tingut lloc la festa delMasos, a la capella i alesplanada, alcmping CastellMontgr.La missa solemne,

celebrada a la capella de Santa Maria delMar, va comptar amb la participaci dela coral Els Passerells, i es cantaren elsgoigs de Santa Maria del Mar.La missa fou seguida per una ballada desardanes a lesplanada, a crrec de lacobla La Principal de Porqueres, i dunaperitiu.

Exposici Del Gest i de la lletra.

Al Museu de la Mediterrnia, CanQuintana, tingu lloc la inauguraci delexposici de Noureddine Chater, dintredel cicle Ponts.Shi reflecteix el mn de les lletres rabscom a obra dart. La

prohibici de larepresentaci del coshum va donar a lacalligrafia unadimensiextraordinria, fent-la part important dela pintura i de larquitectura rab.A lexposici lacompanyava un taller de

http://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/02StaMaria.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/02StaMaria.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/03DelGestALaLletra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/03DelGestALaLletra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/03DelGestALaLletra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/03DelGestALaLletra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/02StaMaria.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/01J.Mundet_AliciaAlonso.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

4/24

4

Descoberta de la Calligrafia rab, acrrec del professor Chater, on espresentaren diferents estils calligrfics iuna demostraci prctica de les eines ide la prpia escriptura calligrfica.

Visites guiades des de lEstartit:

Aiguamolls del Baix Ter plens de vida; i

Penya-segats del Montgr, una mirada

arran del mar.

Organitzades per lOficina de Turisme delEstartit, shan programat unes visitesguiades a uns paratges del nostre

municipi dignes de contemplar i gaudir.

-Els aiguamolls del Baix Ter, contigus ala platja, sn zones litorals lligades a ladinmica fluvial, desembocadures delTer, del Ter Vell i de lantic Dar, i planesd'inundaci, aiguamolls i dunes. S'hidesenvolupen jonqueres i canyissars,

amb presncia dedunes mbils idunesestabilitzades, itamarius.Concentren nombroses aus nidificants,migratries i hivernals que troben refugii aliment en aquest tipus d'hbitat(l'nec collverd i l'nec griset, la polla

d'aigua, el rascl, la fotja, l'agr roig, elbernat pescaire, el blauet ...) i tambamfibis, rptils i mamfers com lestortuguetes, el tur, sargantanes, serpsd'aigua, etc. Hi ha punts d'observacique permeten contemplar de ms aprop la fauna que hi habita.

-Els penya-segats del Montgr, una visita

programada per fer a bord dunaembarcaci, enspermet contemplarels espadatsrocosos del Montgr

que cauenverticalment al mari formen una costa escarpada, encaraverge, al bell mig de la Costa Brava, ambcales naturals que guaiten vers les illesMedes, punt final del masss quesinterna a la Mediterrnia, separades dela costa per un moviment tellric.

11 de setembre, Diada Nacional de

Catalunya a Torroella.

-La senyera a la plaa del Lledoner i al

castell del Montgr.

Des de primera horadel mat, el passat

11 de setembre,tots els vianants quepujaven pel passeigde Catalunya van poder contemplar comdes del mig de la plaa del Lledoner elssaludava la senyera que onejava al vent;ms espectaculars eren les duesenormes que cobrien la cara sud delcastell del Montgr, una de catalana

estatutria i una destelada. Era la Diadade Catalunya!

-Trobada de puntaires. Torroella s terrade puntaires i guarda la seva tradici. Alresguard del Museu de la Mediterrnia,Can Quintana, i a la plaa de Quintana iCombis, les puntaires feien anar,lleugeres, els boixets que amb el seu

http://localhost/emporionou/images/num34/04VisitaAiguamolls.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/04VisitaAiguamolls.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/04VisitaAiguamolls.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/05VisitaCostaMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/05VisitaCostaMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/05VisitaCostaMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/05VisitaCostaMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/07Diada_P.Lladoner%20i%20Castell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/05VisitaCostaMontgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/04VisitaAiguamolls.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

5/24

5

dringar nuaven els fils assegurats per lesagulles que els suporten. Punt a puntvan trenant veritables filigranes que sndadmirar.

-Inauguraci de lexposici: Josep Irlapresident de la Generalitat a lexili. A laBiblioteca Municipal Pere Blasi tingulloc la inauguraci delexposici homenatge aun president de laGeneralitat poc conegut,que en uns momentsmolt difcils, desprs de

lafusellament deCompanys, i oblidant la seva prpiaseguretat, com a president delParlament catal a lexili, accept elnomenament de president de laGeneralitat.

-Conferncia El president Josep Irla. A

crrec de Josep M. Roig i Rossich, va feruna complerta exposici de la vidaprivada i poltica del president de laGeneralitat a lexili.Josep Irla i Bosch va nixer el 1874 enuna famlia d'hostalers que regentavenun bar, punt de reuni del catalanisme irepublicanisme.

Fou el ms gran de

tres germans i creuna importantempresa surera.Capdavanter del

republicanisme catalanista a lescomarques gironines, fou alcalde de SantFeliu de Guxols (1909), i el 1911, diputatprovincial per Girona i, com a tal,membre de l'Assemblea de la

Mancomunitat.Amb l'adveniment de la Repblica, foudiputat al Congrs espanyol i el darrerpresident del Parlament de Catalunya(1938) abans de la fi de la Guerra Civil.

El gener de 1939 s'exili a Frana, idesprs de l'afusellament de LlusCompanys (1940) i com a president delParlament catal, assum la presidnciade la Generalitat. Va organitzar el governa l'exili, utilitzant els seus propis recursoseconmics, fruits duna indstria sureraque va crear a Frana, i amb JosepTarradellas com a primer conseller. Ja

amb vuitanta anys, va dimitir lany 1954,transmetent aix, sense interrupci, lalegitimitat del crrec al seu successorJosep Tarradellas. Mor el 19 desetembre de 1958 a Sant Rafael,Provena (Frana).El 1981 les seves despulles forentraslladades i inhumades a Sant Feliu de

Guxols, desprs de rebre honors oficials.

-Cant dels Segadors. Finalitzada laconferncia, i al pati de Can Quintana,les dues corals de Torroella, el CorAnselm Viola i el Cor del Recer, vareninterpretar una srie de canonstradicionals catalanes, amb El cant de la

Senyera ifinalitzaren

amb el cant delsSegadors, interpretatpel conjunt de lesdues corals i

corejada per tots els assistents a lacte.

-Dinar de germanor. Amb motiu de ladiada, el Recer va organitzar un dinar ala plaa dEspanya, que fou molt

http://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/10Diada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/11Diada_Els%20Segadors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/09Josep%20Irla.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

6/24

6

concorregut.

-Sardanes a la plaa dEspanya. Amb lacobla Foment del Montgr, a les 6 de latarda, ballada de sardanes i

-Ball amb el conjunt Trnsit. Ball ambqu es va concloure la Diada deCatalunya a Torroella de Montgr.

11 de setembre, Diada Nacional de

Catalunya a lEstartit.

A lEstartit entre daltres activitats caldestacar:

-Mercat dartesania. A la plaa delEsglsia tingu lloc el mercatdartesania.

-Fira mercat Outlet&Ocasions. LEstartitofereix els seus espais de bellesa natural,dels quals les illes Medes sn una de les

reserves de flora i fauna marina msimportants de la Mediterrnia i delsubmarinisme, per a la celebraci de laFira Mercat Outlet.A la carpa de lesplanada del Port,organitzat per lEstaci Nutica, tingulloc aquesta fira mercat de fi detemporada on es posaven a la venda lesocasions, propiciades pel final de lestiu,

en moda, calat, bijuteria, esport...

-Visites guiades:La ruta del vent, un

passeig pel cor del masss del Montgr.Una visita que recorre el cor del Montgri combina dunes, pinedes i garrics dinsdun rid perfil mediterrani, torturat perla tramuntana.El Montgr ens mostra vestigis dun

passat no tan llunyque habitava i vivia dela muntanya, de lapastura dels ramats, iens ha deixat

construccions de pedra seca i forns decal.

-Exhibici de kitesurf. A la platja de laPletera i organitzat pel Kite Eolis, tingulloc lexhibici daquest esport nutic.El kite surfing s una modalitat denavegaci (surf) que consisteix en l'sd'un estel de tracci

que est subjectat al'esportista per 4 o 5cordes, dues fixes ala barra, i les dues otres restants que es subjecten al cosmitjanant un arns, i permeten lliscarsobre l'aigua mitjanant una taula desurf dissenyada a tal efecte.

L'equip bsic de kitesurf es composaessencialment de: estel, barra dedirecci, arns i taula.Opcionalment pot incloure elements deseguretat.

-Cantada dhavaneres i cremat. Lacantada dhavaneres, amb Terra Endins,tradicional al port de lEstartit, va tancar

els actes de la diada.

L'orquestra del Festival de Msiques de

Torroella de Montgr, Acadmia 1750,

interpret Juditha triumphans de

Vivaldi a Vencia.

s la primera vegada en vint anys que esva interpretar aquest oratori, lnic quees conserva, a la ciutat natal de Vivaldi,

http://localhost/emporionou/images/num34/12El%20vent-KiteSurf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/12El%20vent-KiteSurf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/12El%20vent-KiteSurf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/12El%20vent-KiteSurf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/12El%20vent-KiteSurf.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/06El%20Montgri.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

7/24

7

en un acte coorganitzat amb lInstitutRamon Llull dins la biennal. Estrenat el1716 per commemorar l'alliberament de

Corf, la histria bblicaes converteix en una

allegoria en qu Judithas la Vencia que talla el

cap a l'imperi Otom, representat perOlofernes.Aquesta producci va comptar ambl'orquestra Acadmia 1750, dirigida perOttavio Dantone; el cor La StagioneArmonica, sota la direcci de SergioBalastracci, i les cinc cantants: la gironina

Gemma Coma-Alabert (Juditha), lamilanesa Emanuela Galli (Vagaus), lasiciliana Jos Maria lo Monaco(Olofernes), la sabadellenca MaraHinojosa (Abra) i la lleidatana MartaInfante (Ozias) i ha de servir perprojectar internacionalment l'Acadmia1750.

El Vent. El vent, propi del nostreEmpord, va propiciar a lEstartit duesactivitats amb ell relacionades:

-Taller de molinets de vent. Organitzatper lrea de Turisme per a tota la

quitxalla i per als que jano ho sn tant, es

desenvoluplensenyana prcticade construcci de

molinets de vent.

-Taller, exhibici i volada destels, a

crrec del Club dEstels de Badalona

Mira Mira. A la platja i al costat de lacaseta de salvament es practic aquesta

activitat amb lexhibici duna munidestels que, hbilment comandats,feien veritables curses i exhibicions enfront dunes Medes fistonejades permirades de colors.

45 Aplec de la Sardana a Torroella de

Montgr.

Als jardins John Lennontingu lloc lAplec de laSardana, amb unaprogramaci quecomenava a les onze del mat i acabava

quasi a les nou del vespre, amb trescobles: Mediterrnia, Ciutat de Cornell iFoment del Montgr.Es va servir un esmorzar, gratut, undinar popular, aquest de pagament, iservei de bar.Cadascuna de les cobles interpret vuitsardanes i el conjunt format per les tres

cobles, dues: al mat la sardana deMartiri Font Per Torroella i a la tarda lade Vicen Bou Torroella vila vella.Al concurs de colles improvisades nhiparticiparen onze, i els premisconsistiren en caixes de pomes.Sendugu el premi especial la colla delsms menuts de Torroella, sota el nomdels Sper Rpids i les altres colles:

Amics, El temps perdut, Les noies delcava, Montgr 2000, Bon temps ... fins elsnou premis restants.

Walk for life Costa Brava - Camina per la

vida. La Cancer Research Uk i laFundaci Oncolliga de Girona van fer unacrida en la qual instaven a persones dediferents nacionalitats perqu sunissin

http://localhost/emporionou/images/num34/15Aplec_TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/15Aplec_TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/15Aplec_TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/15Aplec_TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/15Aplec_TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/14ElVent_Molinets.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/13Juditha%20Triumphans.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

8/24

8

per caminar 7 km amb un objectiu queva ms enll de larecapta de fons, tannecessaris per a la lluitacontra una malaltia que

a tots afecta, sin perrecordar potser a ssers estimats quehem perdut o a alg que ha lluitat pervncer-la.

Desfilada de moda. Organitzada perMontgr Comer, tingu lloc a la plaa dela Vila la desfilada de la moda, jahabitual en aquestes dates en qu la

tardor, que anuncia el proper hivern, fanecessari un canvi de vestuari.

Presentaci de la nova novella de

Vicen Pags. A Can Quintana es vapresentar la nova novella de VicenPags Jord Elsjugadors de whist,

amb unacompanyament moltespecial. JoanMassotkleiner va llegir una selecci detextos de la novella i les propostesmusicals de Toni Huertas al pianodonaren a lacte quelcom ms que unapresentaci.Vicen Pags va comenar a escriure-la

quan era un nen a Figueres i lhaacompanyat al llarg de 30 anys. Des de laseva infncia al dia davui, fa un completreps de la cultura i els estils de vida dela seva generaci.

Jornades Europees de Patrimoni. DeTorroella de Montgr, participa enaquestes jornades europees lermita de

Santa Caterina al masss del Montgr.Ermita molt preuada per tots elstorroellencs, que durant la visita guiada,a crrec de Josep M. Compte, hanretrobat la seva bellesa

i aprs lescaracterstiques i lahistria dun retaulebarroc que, salvat detots els avatars, haperdurat fins als nostres dies com atestimoni de la nostra histria.En la visita posterior, es va podercontemplar la resta de les dependncies

de lermita i el seu magnfic estat deconservaci.

Els ajuntaments de Sant Gregori, Sant

Juli i Torroella de Montgr donen

suport a la consulta d'Arenys de Munt.Els ajuntaments daquestes poblacionshan estat els primers

de la demarcaci aaprovar mocions desuport a la consultapopular d'Arenys deMunt. Lalcalde de Torroella de Montgr,Josep Maria Ruf, va manifestar que Elmn local s estratgic per a laconstrucci nacional.

El president Jos Montilla visita la CostaBrava en el seu centenari. El presidentes va trobar al Museu ArqueolgicdEmpries amb empresaris del sectorturstic i alcaldes, i va destacar l'immenstresor que t Catalunya amb la CostaBrava i que no s'ha de confondreaprofitament amb explotaci, i menysamb devastaci. Va fer el viatge de

http://localhost/emporionou/images/num34/16DesfiladaModa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/16DesfiladaModa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/16DesfiladaModa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/16DesfiladaModa.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/17NovelaVicenc.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/17NovelaVicenc.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/17NovelaVicenc.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/17NovelaVicenc.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/19Montilla-Estartit%20a%20Escala-MarinaPrincess.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/18RetauleStaCateri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/17NovelaVicenc.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/16DesfiladaModa.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

9/24

9

lEstartit a lEscala amb el MarinaPrincess, amb base a lEstartit; vanpassar per les illes Medes, i inaugur alEscala la tradicional Festa de la Sal.El president de la Diputaci de Girona,

Enric Vilert, va explicar que els actesprevistos es centraran sobretot en lapromoci exterior (a Alemanya,Anglaterra, Frana i Itlia). I va concretarque El 2010 la Costa Brava ha d'acolliruna reflexi sobre el model de turismeque volem.

Obres de millora de

lentorn del futur

pavell Espai Ter. Elnou pavell polivalentcomena a prendre

forma. Han comenat les obresdurbanitzaci de lespai previst com azona verda a lentorn del nou pavell. Elpressupost daquestes obres es de

486.000 .El director general dAdministraci Localde la Generalitat, Carles Bassaganya, vadetallar ahir els projectes escollits per ala convocatria del fons europeu Feder.A la demarcaci s'hi destinaran 14,8milions, el 50% del cost total dels 49projectes que han aconseguit subvenci.A Torroella de Montgr li han concedit

1.070.000 per lEspai Ter.

Els pirates desembarquen a lEstartit.

Terra que durant ms de tres segles fouvisitada per pirates i corsaris, un anyms, i ja sn cinc, ho ha recordat duranttres dies amb un carcter plenamentalegre i festiu.Tres dies en qu els pirates foren amos i

senyors de lEstartit. Amb exposicions, alCentre de Serveis i alConsell Municipal, quesha transformat en elcamarot dun vaixell

pirata, on shi trobenprop de 100 ttols de publicacions detota mena sobre la pirateria; cercaviles;desembarcament a la platja; visitesguiades als masos fortificats de la plana iamb vaixell a la Meda Gran; mercatartes i, sobretot per a la quitxalla,tallers infantils, inflables dels pirates,espectacles infantils...

Lenigma de la mort del rei

Joan I.

Llegendes torroellenques

Hem dit sovint que no han fet la histria

sobretot els reis i cavallers, comsemblaria deduir-se de la importnciaque sels dona als llibres. Que lhan fetasobretot els pobles, la gent. La gentannima que penca, que pateix, queemprn negocis, que cria fills. Aix novol dir que els reis no hagin determinatmoltes vegades el rumb de la histria i elbenestar o malestar de les nacions.

http://localhost/emporionou/images/num34/21Pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/21Pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/21Pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/21Pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/21Pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/20MilloraEntornEspaiTer.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

10/24

10

Daltra banda, a Torroella solem donarmolta importncia a la presncia a lanostra vila dels comtes de Barcelona ireis d Arag, per no ens aniriamalament adonar-nos del poc temps que

en realitat passaven a la vila. Altra feinatenien a Crsega, Siclia, Npols, Arag,...Tanmateix, sn conegudes les estades aTorroella de Joan I, dit el Caador per laseva afecci a aquesta distracci, amanttamb de lart i la cultura, influt sensdubte per la seva esposa, Violant de Bar,procedent de la refinada cort francesa.Joan I ve sovint a Torroella, fa restaurar

el palau i hi fa llargues estades, elscarrers principals semplenen de casessenyorials, la prosperitat de la vila svisible arreu. Torroella esdev tambcentre poltic.

Per una srie de fets dramtics vinculenencara ms amb la nostra vila el record

de Joan I.

El rei pass al Mirador el darrer mes dela seva vida, entre el 19 dabril i 19 demaig de 1396. Aquells dies repcomissions i envia embaixades, escoltadenncies de traici contra els seusconsellers i anuncis dinvasi de tropesfranceses. Sembla que no pot ms. Tot

duna, decideix sortir del palau delMirador i anar-sen cam de Girona. Imor sobtadament prop del castell deFoix.I aqu comena la llegenda. La llegendadel rei que va morir duna caiguda delcavall mentre caava o la llegenda del reique se suicid ofegat dangoixes.

Per eludir la sospita del suicidi, pecatesgarrifs en aquella poca, que lhaviade portar directament a lInfern, BernatMetge, el gran amic i conseller del rei,considerat un dels millors prosistes

catalans, en el fams i meravells dilegLo somni, fa constar que lnima delrei s al Purgatori. Segons diu, encaraque mort precipitosament i ivarosa,sens confessi, es trobava en elPurgatori i en via de salvaci.

Al llibre de la FestaMajor de Torroellade lany 1959, Martde Riquer, el granconeixedor de lanostra histria,especialitzat enliteratura catalanamedieval, escrivia:Per qu la mort de Joan I es produeix

just quan sadona que lhan trat els seusconsellers ms ntims? Per qu tantdinters a divulgar que lnima de Joan Iera al Purgatori? s un enigma de lanostra histria que guarden gelosamentel castell-palau de Torroella i les rodaliesdel castell de Foix.

http://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/joanIarago.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

11/24

11

Prada

Prada s la bonica poblaci que va acollirPau Casals en una etapa del seu exili, alpeu del Canig. He visitat molt sovint

aquestes terres tan plenes de llum i ladarrera ha estat a finals dagost ambmotiu de la Universitat Catalana dEstiu.El territori, ben proper malgrat elsPirineus, el coneixem extraoficialmentcom a Catalunya Nord i t moltsatractius: els monestirs de Sant Miquelde Cuix i de Sant Mart del Canig, Tur,Illa, Vilafranca de Conflent i,naturalment, Perpiny. Qui ha visitatCeret o Cotlliure sabr de qu parlo. Snpoblacions de gran tradici artstica ambpresncia de pintors i escultors deprimera fila. Bons museus confirmen latradici. Sempre s interessant fer cap aToluges, tot un smbol per la pau perhaver-shi trobat, lany 1027, lassemblea

reunida pel bisbe Oliba de Vic perpromulgar la pau i treva.

Els Pirineus ens han separat massa, perhi ha altres muntanyes ms perillosesque divideixen pobles germans: sn lesideolgiques, sn les psicolgiques quevnen amanides des dels governscentralistes estatals respectius. A Prada,

mentre observava que totes les activitatsles fiem en catal amb naturalitat, elfrancs s la llengua que es parla alcarrer. La pressi del francs ha estatconstant fins deixar el catal en estat

agnic. La llengua que fou la prpiadurant segles ara noms s present enuns pocs mbits de resistncia.

Si no ens hi fem unamica, a la Catalunyadel sud ens passaruna cosa semblantperqu les forcespoltiques espanyolesni ens entenen, ni ensvolen entendre; niens han ents mai niens entendran. Moltshem intentat ferpedagogia i hem cregut que era possiblearribar a acords, mai hi ha hagut

resultats. Cap odi contra ning. Peradu Espanya! Fa vergonya pidolarlEstatut. Vull una Constituci prpia, ouna Constituci ibrica, pactada entretots, digual a igual. Oh, s que aix nos possible, Ells tenen lexrcit, Noens donaran mai la independncia.Home, aix em sorprn, perquderrotant-nos nosaltres mateixos, qu

ms volen ells, els estalviem actuar! Vulluna Catalunya sobirana, perqu tinc totel dret de dir-ho i si ho diem cada diams ciutadans daquest pas maltractat,la independncia arribar i aleshoresresultar que serem respectats i amicsamb tots els nostres vens!

http://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/xli-uce-2009-cartell.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

12/24

12

Qui tingui algun dubte que es procuri eldiscurs immillorable pronunciat fa unessetmanes per Joan Sol, lingista, fillegi Premi dHonor de les Lletres Catalanesdenguany, davant el Parlament de

Catalunya. Segur que si hagus estat allcom a diputat lhauria anat a abraarperqu no s gaire normal que ningparli clar davant els micrfons de la Salade Plens. Aquells que ho hem fet algunavegada hem estat mirats de cua dull. sa dir, all que hom diu al passads, queCatalunya ha de deixar de sersubordinada, no es pot dir en el lloc que

sha de dir. Ens pensem que leducacis aix: callar. Callant pensem queaconseguim la pau i lnic que fem sfer-nos lharakiri com a poble. Si us plau,apunteu-vos a dir ben clarament: Vulluna Catalunya sobirana!

El parads

El Sr. Steve Taylor s professor dedesenvolupament personal iinvestigador de levoluci histrica a laUniversitat de Manchester. El divendresdia 28 dagost era entrevistat pelperiodista Vctor M. Amela en lacontraportada de La Vanguardia, LaContra, sobre la tesi que exposa a

lassaig publicat amb el ttol La cada,que defineix com un relat plausible iconsolador, segons el qual ens spossible de tornar a viure amb harmoniaamb nosaltres mateixos, amb els altres i

amb la naturalesa. Formosa i bellaesperana que mha captivat! Mheproposat, doncs, llegir el llibre.

Tot seguit, transcric el comenament delentrevista, fragment que penso que empermetr expressar el que per a mi haestat com un descobriment, una bonicanotcia.

Expulsats del parads?El mtic relat bblic de lexpulsi del jardde lEdn s metfora dalguna cosa que,en realitat, va succeir. Altres relats mticscoincideixen. (Aquest acte va ser recreatamb molt dart per pintors i escultors.)

Qu diuen les investigacions?Que va haver-hi un temps sense guerres,sense desigualtats socials, senseopressions...

Quins indicis hi ha de vida tan pacfica?No hi ha poblats fortificats, lart noplasma batalles, els enterraments sncomunals, sense armes, no hi ha tombes

individuals de cabdills, guerrers opotentats.

De quin temps mest parlant?De la major part de lexistncia de lanostra espcie. Fins fa sis mil anys esvivia en comunitats recollectores,

caadores, que en poques hores al dia esprocuraven el manteniment, no

7/29/2019 34 -octubre- 2009

13/24

13

acumulaven terres ni propietats... nosotmetien ning. El parads...

Reconec la meva ignorncia a lhora deparlar daquest tema, per tamb la

meva curiositat, i aquesta entrevista hasigut, per a mi, una petita revelaci, unamica de claror en un tema com s el delmite de lexpulsi dAdam i Eva delparads.

Ni en la catequesi, ni en la histriasagrada que ens explicaven a collegi, ni

en lectures o conferncies sobre religi

posteriors mai no havia aclarit qu podiarepresentar aquesta metfora:Lexpulsi de lhome del parads. Ara,als meus setanta-nou anys, llegintlentrevista a Steve Taylor, per primeravegada veig que el que ell diu podria serpossible. Ning mho havia explicat aix,duna manera tan convincent (compte,

potser jo no ho havia ents). Per s quehavia ents sobradament que lexpulsidAdam i Eva del parads era el cstig dedesobedincia, denveja, de suprbia...Sempre veiem la mateixa estampa:aquell pare que fa fora els seus fills dellloc que els havia donat perqu hipoguessin viure i tenir tot i ms del quenecessitaven per ser felios. Jo pensava

que el pecat coms, tot i ser molt gran,no ho podia ser tant com perqu unpare, el Creador, fos tan rigors iimposs aquest cstig. Si lhome es vadeixar temptar s que era feble. Daltrabanda, tamb existeix el perd, i semblaque un pare sap perdonar, i molt! Coms, doncs, que fa sis mil anys que elshomes, segons Steve Taylor, no hem

sabut tornar a trobar lequilibri,lharmonia amb nosaltres mateixos, ambels altres i amb la naturalesa? O sigui,obtenir elperd. Ho

aconseguirem?Steve Taylordiu que s, i jovoldria creure-ho. Per tambhe llegit quelexpulsi delparads potrepresentar el moment en qu lsser

hum abandona linstint dintegraci a lanaturalesa. Des daquest moment depnde la cultura i de la integraci familiar, jano t un instint programat, sin que slliure. Per b o per mal...

Els llibres, sobretot els que ens situen enpoques ben remotes, ja ens donen

constncia que la histria de lahumanitat ha girat al voltant de guerres,tracions, dominaci territorial,possessi... He llegit biografies de granshomes que noms van fer guerresdurant tota la seva vida. Mai nhi haviaprou, era el seu objectiu, i dalgunamanera aix encara perdura!Jo vull tenir, i la tinc, lesperana que

lhome tard o dhora trobar el seuparads. Tamb hi ha homes que lluitenper aconseguir-ho, per a ells i per alsaltres, i segurament ms dels quecreiem! Lhome veur en qu shaequivocat i sabr rectificar, sabr serperdonat, per cal que ens hi posem.

http://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/165.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

14/24

14

La sardana, dansa nacional

de Catalunya

La sardana, dansa nacional de

Catalunya, i la Diada de lOnze deSetembre a Barcelona

Dos fets que shan produt en un intervalde temps relativament curt. El primer, ainstncies del Govern de la Generalitat,el Departament de Cultura ha iniciat elprocs per declarar la sardana dansanacional de Catalunya.s la dansa popular que ms excelleix,una de les ms rellevants de la cultura itradici catalana i considerada, ja des dela Renaixena, per bona part deCatalunya, com a dansa nacional, comproclam Pella i Forgas fa ms de centvint-i-cinc anys. I ho s tamb per lacobla, formaci nica al mn. Cal que

cobla i dansa siguin presents en els actesoficials i en els mitjans de comunicaciper posar fi a un malaurat oblit. Lesnoves generacions no poden estimar allque els s desconegut.La sardana t unes caracterstiques quela fan nica:

-La democrcia, ning est excls delcercle de dansaires.

-La germanor, perqu els balladors esdonen les mans i es miren les cares.

-La combinaci de seny i rauxa que tantens qualifica, perqu, tot i que es dansa isalta al ritme de la cobla, cal comptar elscompassos i calcular la manera derepartir-los.

-Lembolcall de la seva llengua iliteratura a travs de la histria, des dela Catalunya Vella, des de lEmpord, iTorroella de Montgr en fou pregona.

-Dansa que es resol en companyia, onels senyals circulen entre els que esdonen les mans.

-La sardana, smbol i bandera, que haressorgit cada cop que trgiquessituacions militars i poltiques han posaten perill la nostra naci.I avui, quan es fan els passos necessaris

per a declarar-la oficialment dansanacional, sorgeixen veus que hi veuenperill per a altres balls regionals.El fet ha aixecat una certa preocupaci ales Terres de l'Ebre, on la sardana tpoca implantaci respecte de la jota.L'Ajuntament d'Amposta ha sollicitat alDepartament de Cultura elreconeixement de la jota ebrenca com

una manifestaci de cultura popular itradicional de Catalunya. Comparteixenla declaraci de la sardana com a dansatradicional, per no pot anar endetriment de la resta de balls populars itradicionals del conjunt de Catalunya iinsten el govern a trobar frmules perfer tamb efectiu el reconeixement de lajota, reivindicada com un dels signes de

7/29/2019 34 -octubre- 2009

15/24

15

la identitat collectiva de les terres delEbre. Demanen que sigui consideradatamb patrimoni nacional de Catalunya.No debades, almenys geogrficament,han estat la sortida d'Arag al mar, per

molt que l'autovia, ara, es faci abocar aterres valencianes.

Laltre fet s la Diada de lOnze deSetembre denguany a Barcelona. slesdeveniment anyal ms important dela nostra naci. I no ms fcildentendre com lhomenatge als nostresherois es dilueixi dins de lacte, amb una

mediterranetat sens dubte digna decelebraci, per em pregunto si calia

incloure-la en la Diada Nacional?

Lamentablement shan produt fets dedifcil comprensi:

-Membres dun partit en el govern ambpins contra la cantant Noa,acompanyada per lorquestra rab deBarcelona.

-El dret a la manifestaci inclou lapossibilitat de manifestar el desacordamb una cantant, amb xiulets per sortesmortets pels aplaudiments del pblic

pancartes i globus, en contra duna

artista convidada. -Una artista que nocobrava res i que va llegir: El meusomni s estar present i cantar en lasignatura del tractat de pau entre Israel iPalestina? Estava autoritzat o perms

aquest rebuig en el mateix recinte enqu se celebrava la Diada?Lesbroncada ha donat la volta al mn ino s la millor publicitat per a Barcelonai menys per a Catalunya, que sempre haestat terra dacollida.D'altra banda, la cantant israeliana vaadmetre a Catalunya Rdio que elsincidents poltics durant l'actuaci

havien estat molt desagradables.-Un quintet de vent, que

interpretava melodiestradicionals catalanes,quan es disposava de lacobla Sant Jordi. Un bonsaxfon s un instrumentamb grans possibilitats de

modulaci, quasi com la veu humana,per aix no el fa linstrument msadequat per interpretar-los. Costava unxic seguir i desxifrar la melodiainterpretada per un instrument en untempo poc adient.

-I sobre la sardana, la magnficainterpretaci del ballar i coregraf CescGelabert, verament es pot qualificar com

a nova visi moderna de la sardana. Perhi mancava al seu costat la de la sardanacom a ball rod, ball de germanor.Com deia Ramon Masifern:

... llaos d'amor que es nuen ballantuna sardana...mai ms es desfaran!

http://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/CescGelabert.jpghttp://localhost/emporionou/images/num34/La%20jota.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

16/24

16

Per s Joan Maragall en La sardana laveu que interpreta el sentit del ball propide Catalunya:

s la dansa sencera d'un poble

que estima i avana donant-se lesmans.

La sardana s la dansa ms bellade totes les danses que es fan i esdesfan.

Va tancar lacte El cant dels Segadors

corejat per tots els assistents, entre els

quals figuraven els presidents Montilla,

Pujol i Maragall.

De nou, les carreteres

Hem passat un nou estiu i hem de tornara parlar de carreteres. Ho ha fet tamblAntoni Puigvert amb un punyent article

a La Vanguardia, tot demanant excusesper comenar el curs parlant decarreteres i no fer-ho parlant dels quepodrien ser els temes estrella, els temesms transcendents del moment: la crisi,la grip A o el pronunciament del TribunalConstitucional sobre lEstatut. (En elmoment de la redacci daquest article,encara no shavia convocat la consulta

sobre la independncia a Arenys deMunt.) Es refereix Puigvert a un temaper a ell prioritari, limpacte ambientalque suposar la carretera C-31 sobre elpaisatge empordans en el tram de

carretera que actualment sestconstruint entre Torroella de Fluvi i laTallada dEmpord, una carretera quefins ara era una recta totalmentemmotllada sobre el terreny totalmentpla i rural i que amb les noves obressest convertint en un veritablemonstre. Una via alada sobre enormestalussos i rivetejada per nombrosos

ponts de formig.Desprs de llegir larticle, vaig anar aveure les obres i realment en algun puntsn impactants. s preocupant quesobre un paisatge empordans quehauria de ser un dels motius datraccidaquest turisme de qualitat del qualtant es parla, siguin els mateixos que

lhaurien de fomentar, els que hi actunamb tal desmesura en sentit contrari. Detal manera que, reflexiona Puigvert, onsurt una alternativa a la toscana alturisme de sol, platja i alcohol, les obrespbliques del mateix govern, imitanttila, la maltracten com si travessessinun desert.

Efectivament, els talussos que esconstrueixen, com una espina dorsal quetravessa aquest tram de lEmpord,divideix el territori, el fereix i complica lavida dels seus habitants, els pagesosdaquests pobles. Quan sacabin lesobres, aquest tram de lEmpord no serel mateix. Els talussos, els ponts deformig, els rius dasfalt deixaran una

7/29/2019 34 -octubre- 2009

17/24

17

empremta que ferir greument un delspaisatges ms entranyables del pas.Tot aix no ho diem practicant la polticadel no. Reconeixem que aquestacarretera shavia de millorar, s un dels

accessos principals a la Costa Brava i suna via extremament perillosa. Elsnostres laments vnen per la manca desensibilitat dels tcnics que la projectenenvers el terreny on shaur dactuar i lairresponsabilitat dels poltics quelaproven.

El conseller Nadal pot dir que ell no va

aprovar aquest projecte, que tot plegatja ve dels anteriors governs de CiU, perno ha fet res per aturar-ho o corregir-hoi encara no ens ha demostrat teniraquesta sensibilitat ni en aquesta obra nien els complements que falten peracabar-la: la variant de Verges i lavariant de Torroella de Montgr.

Sembla que amb la variant de Verges hiha un principi dacord amb lAjuntamentdaquesta poblaci, la qual cosa potsignificar una major adaptaci delprojecte al terreny, evitant talussosexcessius i innecessaris que esprojectaven a la proposta inicial iaconseguint un major respecte envers elpaisatge i les necessitats dels pagesos

vergelitans.

Per als torroellencs i la gent de la rodaliala veritable prova de foc ser el projectede la nova variant. La proposta inicial eraescandalosa. De nou tila arrasa imaltracta terrenys frondosos i paisatgesentranyables. De nou propostes detcnics insensibles que prioritzen una

hipottica millora circulatria,assegurant-la amb esferedors projectesmastodntics (costosos encreuamentsamb passos elevats, complexes iextenses rotondes), sense que aix sigui

la garantia per assegurar la fluidacirculaci a les entrades de Torroella, sino van aquestes obres acompanyades demillores en la infraestructura dins delnucli urb.

La nostraproposta

s senzilla,

aprofitar almxim eltraat de la

carreteraexistent a

un nivell mnim perqu no quediafectada per les possibles inundacions,eixamplar-la per fer-la segura i

solucionar els encreuaments ambrotondes al mateix nivell, de dimetreprou gran, sempre prioritzant el respecteal territori i a les persones que lhabiten iconreen els seus frtils i frondososterrenys.Esperem que el conseller Nadal, com amxim responsable, doni novamentproves (tal com ha demostrat en la seva

llarga etapa dalcalde de Girona, quan vatransformar admirablement aquestaciutat i actualment com a incansableconseller), de la seva sensibilitat enversaquest delicat territori. El meu pas smolt petit, canta en Llus Llach, per aixno necessitem grans infraestructures.Volem que la gent pugui arribar aTorroella amb seguretat, que gaudeixi

http://localhost/emporionou/images/num34/c31-1.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

18/24

18

mentre circula enmig de pomeresflorides en primavera o entrefrondosssims conreus de blat de moro.Paraules seves, Sr. Nadal. Volem tot aixque s ms senzill i menys costs del que

es proposava a lestudi inicial i volemque es faci rpid. Torroella no pot estarms anys collapsada cada estiu. No ensafegim a la cultura del no sin a lacultura possibilista que fa avanar el pasi dna solucions per aconseguir bonsserveis als seus ciutadans sempre amb elmxim respecte envers el territori.

Palau de la Msica Catalana

Reflexions

Palau de la Msica Catalana. Contra

misria, treball i esperana

Per tornar-hi a pensar i continuar la

reflexi, ara que ja han passat dotzemesos, havia rellegit el que vaig escriureaqu mateix loctubre de lany passat: Sino collapsa tot el sistema, els dinerssortiran, es pagar la factura entre tots, iels ms febles la patiran ms. Per,retornaran res els que shan enriquit deforma desmesurada?, deixaran de rebreles indemnitzacions pactades, dimport

multimilionari, els responsables, quanels Estats es facin crrec de les entitatsen fallida?...etc.... I ja estava a punt defer un altre comentari sobre la nostraeconomia. Valia la pena? Els diaris en

van plens. I vaig prendre unadeterminaci: no tornar a parlar maims de la crisi. Seria millor fer una cridaa loptimisme.

Per desgraciadament, altre cop he deparlar de misries. El cas del Palau.En llegeixo un resum molt ben fet albutllet de la Fundaci Jordi Pujol, sota el

ttol El Palau de la Msica Catalana:LOrfe Catal s un cor vocacional,fundat lany 1891. T la seu i s elpropietari del Palau de la MsicaCatalana, construt els anys 1905-1906per larquitecte Domnech i Montaneramb la finalitat dacollir lOrfe. Va serfinanat per subscripci popular i s un

dels smbols de la vida musical ipatritica de Barcelona i de Catalunya.Els catalans sempre shan sentit i estemorgullosos de lOrfe i del Palau. Ara, unpersonatge fals i lladre ha usat i abusatde la confiana que se li havia atorgat iha provocat el disgust i lavergonyimentgeneral de tot un pas. Una vegada ms,ens cal salvar les institucions i

condemnar els bandarres.Qu hi puc afegir? No em puc consolarpensant que aquestes coses tambpassen a Madrid (Banc dEspanya,Guardia Civil, Banesto), a Frana, a Itlia,al Regne Unit,... Noms acollir-me alltim pargraf, una vegada ms, enscal salvar les institucions. Continuar,doncs, amb un clam per lesperana.

7/29/2019 34 -octubre- 2009

19/24

19

Donar a aquest escrit un caireoptimista, mal estiguem envoltats demisria material i moral. Es pot seroptimista avui? Esperanat, s.

El mes passatvaig visitar unamic al Parc de

RecercaBiomdica deBarcelona, unainiciativa de la

Generalitat, lAjuntament de Barcelona ila Universitat Pompeu Fabra. s una gran

infraestructura cientfica, que aplega enun modern edifici sis centres pblics derecerca estretament coordinats entre si.Cada centre s independent i el Consorcit la responsabilitat de gestionar l'edificii els serveis, aix com de coordinarl'activitat cientfica com a tots elscentres. La seva massa crtica de 1.100

persones fan del parc un dels nuclis msgrans de recerca biomdica del sudd'Europa. Aquest personal est constituten bona part per becaris que saben queel seu rendiment s el que garanteix laseva continutat, que desitgen vivament.Linstrumental cientfic s una inversimultimilionria. No cal dir que lidiomaperqu tothom sentengui s langls.

Un altre exemple de treball pensant enfutur: la Barcelona Graduate School ofEconomics. "Amb aquesta iniciativa,Barcelona vol esdevenir la capital del sudd'Europa dels estudis en economia". Esconsideren valors principals del projecte"l'excellncia acadmica de l'oferta depostgrau, la vocaci internacional i

l'europeisme, un entorn favorable iatractiu, la competitivitat dels costosrespecte d'altres programes similars aEuropa i, finalment, el dinamismeinnovador d'una instituci jove amb un

ptim potencial de creixement".

I encara un altre exemple. Fa poc, en undiari, un professor del Consell Europeude Recerca manifestava que sentiaenveja de Catalunya, i no pel Bara quetamb- sin pels fruits que estavadonant la poltica cientfica. Una polticaque ja fa deu anys que es va dissenyar

(conseller Mas Culell) i que hasobreviscut un canvi de Govern i un girdideologia poltica. La clau de lxit strencar barreres, millorar la societat,tirar endavant centres dexcellnciaamb capital hum de primer nivell i lesmillors condicions per fer la feina, ambprogrames que permeten reclutar de

forma gil els millors cientfics i on lamovilitat laboral permet mantenir laplantilla en forma i amb alicients per no.Estic dient que hi haur futur perqu elstreballadors es reconverteixen encientfics? De cap manera. El que dic sque per mantenir Catalunya al nivell deles nacions avanades calen estructures

cientfiques i tcniques de primer nivell, ique les comencem de tenir. Per sevident que aix noms s la punta dellana. Qu en farem dels aturats? Lespoltiques pbliques per reanimar laconstrucci no faran recuperar els llocsde treball perduts perqu no hem detornar a la mateixa economia. Lesactivitats que han caigut no es referan

http://localhost/emporionou/images/num34/parcrecerca.jpg

7/29/2019 34 -octubre- 2009

20/24

20

en molt de temps, s massa gran lstockacumulat els ltims anys. Per lareconversi de les activitats s possibleperqu molts dels aturats sn joves quepoden aprendre i es poden aplicar a

activitats noves. Cap a on shaurandorientar? Cap a fer all que ens sernecessari dara endavant.Pensem en com haurien de ser les cosesdaqu a deu anys. Hi ha lmits que ensho indicaran: no podem malbaratarlenergia com fins ara, no podemdilapidar les matries primeres com finsara, no podem destruir lentorn natural

com fins ara, caldr gent que treballi enels nous sectors energtics alternatius,en la reconversi de materials ireciclatge de residus, en laprofitamentde laigua. Quantes coses que no es fan!Un sol exemple: netejar boscos de formaeficient.

La cuina de la Catrina

ESCRITA AMB ALLIOLI

Ingredients:

Escrita Sal i pebre

Suc de llimonaAllioli:

Oli Alls Sal

Picada:

Safr Alls Ametlles Julivert Farina

Preparaci:

Tallarem lescrita. Posarem una cassolaal foc amb un bon raig doli i uns gransdalls laminats. Abans que siguin rossos

hi afegirem els talls descrita amanitsamb sal i pebre i remenant suaument hiafegirem una mica daigua. Farem lapicada i deixarem coure uns minuts ms.Serviu-ho amb allioli.

RELLENU DE POMES

Ingredients:

Pomes reinetes Sucre Aigua Ans

Rellenu:

7/29/2019 34 -octubre- 2009

21/24

7/29/2019 34 -octubre- 2009

22/24

22

Fa uns mesos Emporion s'havia queixatde la deixadesa del vell safareig. Ara enscomplau dir que t molt bon aspecte.

Crida a la collaboraci Racons que calmillorar. Feu-nos arribar les vostresfotografies

Cinema i espectacles

7/29/2019 34 -octubre- 2009

23/24

23

7/29/2019 34 -octubre- 2009

24/24

24

Fet i Fumut...!