3989213 Dossier Dactivitats Per a Primer Deso

Departament de Tecnología de l´IES Can Mas de Ripollet.

DOSSIER D´ACTIVITATS DE TECNOLOGIA

IES CAN MAS DE RIPOLLET.

1ER CURS.

Nom : …………………………………, Cognoms : …………………………………….

Grup : ………………………, Curs :………………..

Professor/a :………………………………………………

http://blocs.xtec.cat/tecnocanmas 1

http://blocs.xtec.cat/tecnocanmas


INDEX :

INTRODUCCIÓ :

• Normes de funcionament dels tallers de tecnología i les aules dínformàtica.

………………………………………………………………………………5

• Material Necessari…………………………………………………………7

TEMA 1. LES EINES DEL TALLER DE TECNOLOGIA.

• Fitxa 1……………………………………………………………………….9

• Fitxa 2……………………………………………………………………….10

• Fitxa 4………………………………………………………………………..11

• Fitxa 5………………………………………………………………………..12

• Fitxa 6………………………………………………………………………..13

• Fitxa 7………………………………………………………………………..14

• Fitxa 11………………………………………………………………………15

• Fitxa 12………………………………………………………………………16

• Fitxa 13………………………………………………………………………17

• Fitxa 14………………………………………………………………………18

• Qüestionari nº 1.Eines 1……………………………………………………..19

• Qüestionari nº 2. Eines 2…………………………………………………….20

• Qüestionari nº3. Unió de Materials………………………………………….21

• Qüestionari nº4………………………………………………………………22

TEMA 2. EL DIBUIX TÈCNIC.

• Normes dácotació del Departament de Tecnología…………………………24

• Plantilla per fer les làmines de dibuix del Departament de Tecnolgia……….29

• Exercicis vistes 1……………………………………………………………..30

• Exercicis vistes 2……………………………………………………………..31

• Exercicis escales……………………………………………………………...32

• Col·lecció déxercicis 1……………………………………………………….33

• Col·lecció déxercicis 2……………………………………………………….42

TEMA 3. EL PROCÉS TECNOLÒGIC.

• Què és una Memoria ¿………………………………………………………..56



• Exercicis Procés Tecnològic 1………………………………………………..59

• Exercicis Procés Tecnològic 2………………………………………………..61

• Exercicis Procés Tecnològic 3………………………………………………...63

• Exercicis Procés Tecnològic 4………………………………………………...65

• Exercicis Procés Tecnològic 5…………………………………………………67

TEMA 4. EINES INFORMÀTIQUES.

• Qüestionari sistema informàtic. Maquinari…………………………………..71

• Qüestionari sistema informàtic. Programari………………………………….73

• Qüestionari programari lliure…………………………………………………75

• Qüestioanri Vídeos :

o Qüestionari 1………………………………………………………….78

o Qüestionari 2………………………………………………………….81

o Qüestionari 3………………………………………………………….82

o Qüestionari 4………………………………………………………….83



INTRODUCCIÓ :



NORMES DE FUNCIONAMENT DELS TALLERS DE

TECNOLOGÍA I LES AULES DÍNFORMÀTICA

En els tallers de Tecnologia sápliquen les mateixes normes que en la resta

del centre. Dáltra banda, dins dáquest tallers i pel seu tarannà cal tenir en

compte totes aquestes normes :

1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateixa

taula i tindran cura del seu lloc de treball. Cada alumne vetllarà per

que la seva taula quedi recollida i neta, tal i com se la trobat.

2. Al finalitzar cada classe es pujaran els tamborets.

3. Cada dia hi haurà un responsable de la neteja del taller que vetllarà

per que aquest quedi net i endreçat. També hi haurà un responsable

de recollir les eines i els materials. Ambdós començaran la seva tasca

5 minuts abans de que toqui el timbre o quan el professor ho digui.

4. No es pot menjar, ni mastegar xiclet ni escoltar música.

5. Els treballs s´han de desar allà on el professor ho digui. Cada alumne

ha de tenir cura del material que se li subministra i per tal ha de

conservar-lo en la seva totalitat durant tot el curs.

6. Qualsevol negligència en la manipulació de les eines que comporti

un trencament o un deteriorament visible suposarà una sanció que

comportarà des de no realitzar cap treball pràctic al taller fins a l

éxpulsió del centre.

7. No es pot entrar en el Magatzem sense el permís del professor.

Pel que fa a les aules dÍnformàtica :



1. Tots els alumnes seuran sempre i durant tot el curs, en el mateix lloc.

Cada alumne vetllarà per que el seu lloc de treball quedi endressat,

amb l´ordinador i la pantalla apagada al final de cada classe.

2. NO ES MANIPULARÀ NINGUNA PART DE L´ORDINADOR.

Si algun alumne detecta qualsevol mal funcionament o desperfecte

ho comunicarà immediatament al professor/a.

3. QUALSEVOL CONSULTA A INTERNET NO PROCEDENT O

SENSE PERMÍS DEL PROFESSOR/A SERÀ SANCIONAT

AMB UN “NEGATIU”.



MATERIAL NECESSARI.

Per el·laborar aquest dossier necessitaràs el següent material :

• Llapis i goma d´esborrar.

• Bolígraf Blau o Negre.

• Regle Graduat de 30 cm, escaire, cartabó i compàs.

• Llapis de Memòria de l´IES.

• Llibreta per pendre anotacions.



TEMA 1. LES EINES DEL TALLER DE

TECNOLOGIA.



Espai Reservat per la fitxa 1.



Espai Reservat per la fitxa 2



Qüestionari Nº 1.

Eines de l'aula de Tecnologia Seleciona la resposta correcta.

1. Amb quina eina subjectaries una peça de fusta que has de trepar?

alicatesmordassa serjant

2. Quina de les eines següents no és una eina de cargolar?tornavís d'estrella tenalles clau fixa

3. Quina de les serres següents faries servir per tallar metalls?serra de marqueteria xerracserra d'arquet

4. Quina eina utilitzaràs per cargolar el cargol següent?

clau allen tornavís d'estrella clau anglesa

5. Quina de les eines següents és una eina de percussió? maça clau anglesa cargol de banc



QÜESTIONARI Nº 2.

Eines de l'aula de Tecnologia Selecciona la resposta correcta.

1. A quina família pertany l'eina del dibuix?

eines de subjectar eines de tallar eines de fricció

2. Quin nom té? (veure dibuix de l'apartat 1)serra de vogir xerrac serra d'arquet

3. Amb aquesta eina treballarem, normalment, ...metalls plàsticsfustes

4. Abans de fer servir aquesta eina, caldrà fixar el materials que hem de tallar per tal de facilitar-nos la feina. Quina eina utilitzarem? serjant alicates universals mordassa 5. Una vegada hem tallat el material, podem treballar-lo fent servir una... llima raspa barrina



Qüestionari Nº 3

Eines de l'aula de Tecnologia Unió de materials Selecciona la resposta correcta.

1. A la imatge següent surten tres...

cargols volanderes femelles

2. Com s'anomena la part de les peces que ens mostra la imatge anterior? tija pas cabota

3. Amb quina eina treballarem quan utilitzen aquestes peces per unir diversos materials?clau anglesa clau allentornavís

4. Aquestes peces ens permetran realitzar unions... fixes desmuntables 5. La tècnica emprada per realitzar aquest tipus d'unions s'anomena... soldadura clavetejat cargolament



QÜESTIONARI Nº 4

Eines de l'aula de Tecnologia Selecciona la resposta correcta.

1. A quina família pertany l'eina del dibuix?

eines de subjectar eines de tallar eines de cargolar

2. Quin nom té? (veure dibuix de l'apartat 1)clau allen tornavís barrina

3. Utilitzarem aquesta eina per realitzar algunes...unions desmuntables unions fixes

4. Abans de fer servir aquesta eina, poden utilitzar una altra per tal de facilitar-nos la feina. Quina eina utilitzarem? barrina martell mordassa 5. Ja saps que els tornavisos tenen diferents formes. Quin cargol faries servir per l'eina que sortia a l'apartat 1?



TEMA 2. EL DIBUIX TÈCNIC.



INSTRUCCIONS PER REALITZAR UNA BONA ACOTACIÓ :

1. GENERALITATS, ELEMENTS I CLASSIFICACIÓ DE LES COTES

L'acotament és el procés d'anotar, mitjançant línies, xifres, signes i símbols, les intervingudes d'un objecte, sobre un dibuix previ del mateix, seguint una sèrie de regles i convencionalismes, establerts mitjançant normes. L'acotament és el treball més complex del dibuix tècnic, ja que per a un correcte acotament d'un dibuix, és necessari conèixer, no solament les normes d'acotament, sinó també, el procés de fabricació de la peça, el que implica un coneixement de les màquines-eines a utilitzar per a la seva mecanitzat. Per a un correcte acotament, també és necessari conèixer la funció adjudicada a cada dibuix, és a dir si servirà per a fabricar la peça, per a verificar les dimensions de la mateixa una vegada fabricada, etc.. Per tot això, aquí donarem una sèrie de normes i regles, però serà la pràctica i l'experiència la qual ens condueixi a l'exercici d'un correcte acotament.

2. PRINCIPIS GENERALS D´ACOTACIÓ :

Amb caràcter general es pot considerar que el dibuix d'una peça o mecanisme, està correctament fitat, quan les indicacions de cotes utilitzades siguin les mínimes, suficients i adequades, per a permetre la fabricació de la mateixa. Això es traduïx en els següents principis generals:

1 . Una cota solament s'indicarà una sola vegada en un dibuix, tret que sigui indispensable repetir-la.

2 . No ha d'ometre's cap cota.

3 . Les cotes es col·locaran sobre les vistes que representin més clarament els elements corresponents.

4 . Totes les cotes d'un dibuix s'expressaran en les mateixes unitats, en cas d'utilitzar altra unitat, s'expressarà clarament, a continuació de la cota.



5 . No es fitaran les dimensions d'aquelles formes, que resultin del procés de fabricació.

6 . Les cotes se situaran per l'exterior de la peça. S'admetrà el situar-les en l'interior, sempre que no es perdi claredat en el dibuix.

7 . No es fitarà sobre arestes ocultes, tret que amb això s'evitin vistes addicionals, o s'aclareixi sensiblement el dibuix. Això sempre pot evitar-se utilitzant seccions.

8 . Les cotes es distribuiran, tenint en compte criteris d'ordre, claredat i estètica.

9 . Les cotes relacionades. com el diàmetre i profunditat d'un forat, s'indicaran sobre la mateixa vista.

10 . Ha d'evitar-se, la necessitat d'obtenir cotes per suma o diferència d'unes altres, ja que pot implicar errors en la fabricació.

3. ELEMENTS QUE INTERVENEN EN L´ACOTACIÓ :

En el procés d'acotament d'un dibuix, a més de la xifra de cota, intervenen línies i símbols, que variaran segons les característiques de la peça i element a fitar. Totes les línies que intervenen en l'acotament, es realitzaran amb l'espessor més fi de la sèrie utilitzada. Els elements bàsics que intervenen en l'acotament són:

Línies de cota: Són línies paral·leles a la superfície de la peça objecte de mesurament.

Xifres de cota: És un nombre que indica la magnitud. Se situa centrada en la línia de cota. Podrà situar-se enmig de la línia de cota, interrompent aquesta, o sobre la mateixa, però en un mateix dibuix se seguirà un sol criteri.



Símbol de final de cota: Les línies de cota seran acabades en els seus extrems per un símbol, que podrà ser una punta de fletxa, un petit traç oblic a 45º o un petit cercle.

Línies auxiliars de cota: Són línies que parteixen del dibuix de forma perpendicular a la superfície a fitar, i limiten la longitud de les línies de cota. Han de sobresortir lleugerament de les línies de cota, aproximadament en 2 mm. Excepcionalment, com veurem posteriorment, poden dibuixar-se a 60º respecte a les línies de cota.

EXEMPLE :

Línies de referència de cota: Serveixen per a indicar un valor *dimensional, o una nota explicativa en els dibuixos, mitjançant una línia que uneix el text a la peça. Les línies de referència, acabaran:

En fletxa, les quals acabin en un contorn de la peça.

En un punt, les quals acabin en l'interior de la peça.

Sense fletxa ni punt, quan acabin en altra línia.

La part de la línia de referència don es retola el text, es dibuixarà paral·lela a l'element a fitar, si aquest no quedés bé definit, es dibuixarà horitzontal, o sense línia de suport per al text.


http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=dimensional


EXEMPLE

Símbols: En ocasions, a la xifra de cota li acompanya un símbol indicatiu de característiques formals de la peça, que simplifiquen el seu acotament, i en ocasions permeten reduir el nombre de vistes necessàries, per a definir la peça. Els símbols més usuals són:

EXEMPLE :

4. CLASSIFICACIÓ DE LES COTES

Existeixen diferents criteris per a classificar les cotes d'un dibuix, aquí veurem dues classificacions que considerem bàsiques, i idònies per a qui s'inicia en el dibuix tècnic.

En funció de la seva importància, les cotes es poden classificar en:

Cotes funcionals (F): Són aquelles cotes essencials, perquè la peça pugui complir la seva funció.Cotes no funcionals (*NF): Són aquelles que serveixen per a la total definició de la peça, però no són essencials perquè la peça compleixi la seva funció.


http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=NF


Cotes auxiliars (*AUX): També se'ls sol cridar "de forma". Són les cotes que donen les mesures totals, exteriors i interiors, d'una peça. S'indiquen entre parèntesi. Aquestes cotes no són necessàries per a la fabricació o verificació de les peces, i poden deduir-se d'altres cotes.

EXEMPLE :

En funció de la seva comesa en el plànol, les cotes es poden classificar en:

Cotes de dimensió (d): Són les quals indiquen la grandària dels elements del dibuix (diàmetres de forats, ample de la peça, etc.).

Cotes de situació (s): Són les quals concreten la posició dels elements de la peça.

EXEMPLE :


http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=AUX



N o m i C o g n o m s

D e p a r t a m e n t d e T e c n o l o g i a I E S C a n M a s h t t p : / / b l o c s . x t e c . c a t / t e c n o c a n m a s

D I B U I X A T P E R

P R O F E S S O R / A

D A T A L L I U R A M E N T

T Í T O L L À M I N A

E S C A L A

T R I M E S T R E

C U R S


Espai Reservat per la fitxa Exercicis Vistes 1.



Espai Reservat per la fitxa d´Exercicis Vistes 2.



LES ESCALES – exercicis

1. Omple la taula següent:

ESCALA DIBUIX REAL

1:50 5 cm

1:5000 5 cm

1:200 2 mm

1:100 30 cm

5:1 2 cm

1:1/2 10 cm

1:10 40 cm

1:20 40 cm

1:500 5 m

2:1 10 cm

8 mm 2 mm

4 cm 40 cm

2. En un plànol a escala 1/20 hi ha representada una peça de la qual no se n’indica la longitud real. Mesurant la longitud de la peça sobre el dibuix, resulta que fa 85 mm. Quina longitud real té la peça?

3. En un plànol d’una habitació realitzat a escala 1/50 hem amidat amb el regle mil·limetrat l’amplada i la longitud d’una habitació i hem obtingut els següents valors:55 i 65 mm respectivament. Quina ha de ser la mida real en m que haurà de tenir l’habitació?

4. Indica la mida real d’aquesta línia si està dibuixada a E/ 1:100

________________5. Dibuixa una cara d’un cub que fa 20 cm d’aresta (mida real) a E/ 1:5. Utilitza les escaires.

6. Un camp de futbol fa 100 metres de longitud per 60 d’amplada. Determina quinesmides ha de tenir en un dibuix a escala 1/200.

8.- En un mapa hi ha indicades dues ciutats que a la realitat estan separades 50 kmen línia recta. Si sobre el paper la separació, també en línia recta, és de 100 mm, aquina escala ha estat realitzat el mapa?

10.- Digues cinc de les escales de reducció i cinc d’ampliació.



CRÈDIT COMÚ DE TECNOLOGIA

CRÈDIT 1 : MIDES I MATERIALS1ER E.S.O.

DOSSIER D´ACTIVITATS.

COL·LECCIÓ 1

DADES ALUMNE

Nom :

Cognoms :

Curs :

Professor/a :

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

I.E.S. CAN MAS

RIPOLLET



MATERIAL NECESSARI PER LÉL.LABORACIÓ DÁQUEST DOSSIER

1. Llapis i goma désborrar.

2. Bolígraf blau o negre.

3. Regle de 30 cm.

4. Escaire i Cartabò.

5. Compàs.

6. Transportador dángles.

7. 4 Làmines de dibuix del departament de Tecnologia.

VALORACIÓ GLOBAL DEL DOSSIER

OBSERVACIONS I COMENTARIS

Signatura del pare, mare o tutor :



1. Fes el que indica cada etiqueta :

• Mesura els segments indicats ( en mm ) :

• Traça els segments indicats :

a) 27 mm.

b) 48 mm.

c) 53 mm.

d) 35 mm.

e) 40 mm.

2. Segueix els passos següents per a traçar rectes paral·leles a una recta donada,

amb lájut de léscaire i el cartabò.

• Ara traça, amb lájut de léscaire i del cartabò, tres rectes paral·leles a cada una

de les rectes donades :



3. Segueix els passos següents per a traçar rectes perpendiculars a una recta donada

amb lájut de léscaire i el cartabò.

• Ara traça, amb lájut de léscaire i del cartabò, tres rectes perpendiculars a cada

una de les rectes donades :



4. Fes, en dues làmines de dibuix, els dibuixos següents :



5. Segueix els passos següents per a mesurar un angle amb el transportador :

• Mesura, amb l´ajut del transportador, els angles indicats i escriu, en cada cas, el

seu valor :

6. Construeix, amb l´ajut del transportador, els angles indicats :

85º 135º



7. Fes en una làmina de dibuix, els dibuixos següents :

8. Mesura, amb l´ajut del regle i del transportador, els costats i els angles de la

següent figura i escriu el valor obtingut en cada cas :



9. Dibuixa en una làmina de dibuix, les sis figures següents, tal i com es mostren.

Els quadrats han de tenir 64 mm de costat i entre les línies hi ha d´haver una

separació de 8 mm.



CRÈDIT COMÚ DE TECNOLOGIA

CRÈDIT 1 : MIDES I MATERIALS1ER E.S.O.

DOSSIER D´ACTIVITATS.

COL·LECCIÓ 2

DADES ALUMNE

Nom :

Cognoms :

Curs :

Professor/a :

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

I.E.S. CAN MAS RIPOLLET



MATERIAL NECESSARI PER LÉL.LABORACIÓ DÁQUEST DOSSIER

1. Llapis i goma désborrar.

2. Bolígraf blau o negre.

3. Regle de 30 cm.

4. Escaire i Cartabò.

5. Compàs.

6. Transportador dángles.

7. 6 Làmines de dibuix del departament de Tecnologia.

8. 1 cartolina blanca o de color tamany DINA4, llapis adhesiu i tisores.

VALORACIÓ GLOBAL DEL DOSSIER

OBSERVACIONS I COMENTARIS

Signatura del pare, mare o tutor :



10. Dibuixa a mà alçada, a la pàgina pautada, aquestes línies tal com apareixen en la

il·lustració :



11. Fes, en una làmina de dibuix, un croquis de la teva habitació que permeti

observar clarament la distribució dels mobles.

12. Fes, en una làmina de dibuix, un croquis de la teva aula de classe sense el

mobiliari. Fes també, en la mateixa làmina, el croquis de la teva taula, indicant-

hi les mesures d´alçada, amplada i fondària.

13. Dibuixa, verticalment, el plànol de la mostra en una làmina de dibuix, fent servir

els estris de dibuix necessaris i seguint les normes indicades :



14. Omple la taula amb els números de les vistes que corresponen a cada un dels sis

dibuixos en perspectiva. Et donem dues vistes ( a i b ) de cada perspectiva.



15. Omple la taula amb el número de les vistes que corresponen a cada un dels set

dibuixos en perspectiva. Et donem tres vistes ( a, b i c ) de cada perspectiva.



16. Dibuixa la vista que falta i col·loca-la correctament.



17. Col·loca correctament les vistes corresponents a sis de les perspectives de l

´activitat núm. 5.



18. Dibuixa, en una làmina de dibuix, les vistes de les perspectives indicades.



19. Dibuixa, en una làmina de dibuix, les vistes de les perspectives indicades.



20. Relaciona els dibuixos següents :



21. Fes un retallable com el de la figura, munta´l i fes-ne les vistes.



TEMA 3. EL PROCÉS TECNOLÒGIC.



QUÈ ÉS UNA MEMÒRIA ?

Una memòria dún projecte tecnològic és una documentació escrita

on consten totes les característiques tècniques i de disseny, dels

objectes i processos construïts per satisfer una determinada

necessitat.

La Memoria segueix els pasos del procés tecnològic en quan a la

planificació del treball i el procés de construcció de lóbjecte.

DE QUINES PARTS CONSTA LA MEMÒRIA ?.

Les parts de les que consta la Memòria i que heu de lliurar són les

segúents :

1. Portada : amb el títol del projecte, el nom i cognoms de l

álumne que ho entrega, el curs, la data de lliurament i el nom del /

la profesor/a a qui se li lliure.

2. Índex : on séspecifiquen els apartats que venen a continuació.

3. Descripció del projecte constructiu : en aquest apartat s´ha d

éxplicar en què consisteix el projecte, com funciona, quina

aplicació té, quines són les seves parts i tots els elements afegits

dels que consta. Es pot adjuntar un croquis, un esquema o un dibuix

explicatiu.

4. Llistat de materials i eines i pressupost : en aquest apartat s

´ha de confeccionar una llista separada de materials i eines utilitzats

en la construcció de lóbjecte o maqueta. A continuació cal

el·laborar un pressupost aproximat tenint en compte el llistat dels

materials utilitzats.



5. Procés de construcció : es tracta déxplicar, operació rera

operació, totes les pases seguides en la construcció de la maqueta o

del objecte, des de línici fins al final. En el procés de construcció i

ha de constar : el material utilitzat, les eines utilitzades, el temps

aproximat dedicat a cada una dáquestes operacions i una breu

descripció dáquestes. Es pot confeccionar una graella com

aquesta:



OPERACIÓ EINES MATERIAL

S

DESCRIPCI

Ó DE L

ÓPERACIÓ

TEMPS

APROXIMA

T

( en

minuts )1ª Operació

( data )

Totes les

eines

utilitzades

en aquesta

operació en

concret

Tots els

materials

utilitzats en

aquesta

operació en

concret

Descripció

de la

operació

que séstà

realitzant

El temps

que hem

trigal en fer

aquesta

operació

6. Croquis : un croquis es un dibuix a mà alçada del mecanisme o

maqueta que séstà construint. Cal realitzar-lo utilitzant les làmines

de dibuix del departament de Tecnologia.

7. Plànols : un plànol és un dibuix en el que sútilitzen els estris de

dibuix i que es fa a escala.També cal realitzar els plànols en les

làmines de dibuix de departament de Tecnologia.

8. Esquemes : en aquest apartat, si pertoca, heu de realitzar els

esquemes elèctrics, de connexions, pneumàtics o oleohidraulics.

Aquesta part també cal realitzar-la en les làmines del departament

de Tecnologia.

9. Avaluació i propostes de millora : en aquest apartat s´ha de

ser autocrític. Cal fer una valoració de la feina feta, ser autocrítics i

considerar aquells aspectos del projecte que es podrían millorar. D

áltra banda es poden aportar noves idees, nous mètodes de treball,

etc,…



10. ANNEXES :

Els anexes que es poden lliurar són els següents :

• Fotografies parcials o totals dels objectes o maquetes.

• Documentació adicional dels elements o components

utilitzats.

• Vídeos del funcionament de la maqueta o de l´objecte.

• Simulacions fetes amb programes de disseny o dibuix.

• Instruccions per fer el manteniment de la maqueta o de l

´objecte.



EL PROCÉS TECNOLÒGIC 1

1. Les necessitats humanes

Les necessitats humanes són aquelles coses que no tenim i que trobem a faltar, podem

distingir dos tipus de necessitats.

• Necessitats bàsiques: que són aquelles que s’han de satisfer per sobreviure.

• Necessitats Necessitats sequndàries: que són aquelles que no son bàsiques però que,

en satisfer-les tindrem una vida més còmoda.

2. La ciència

La ciència empra el mètode científic per tal d’estudiar el nostre entorn i així conèixer el seu

funcionament.

2.1 El mètode científic

El mètode científic una sèrie ordenada de passos per fer un estudi.


http://bp1.blogger.com/_M-BRkavGnck/RwDD93C4F8I/AAAAAAAAABI/xrtTzSFfybY/s1600-h/Ci??ncia.bmp


1. El mètode científic comença per la observació detinguda del comportament del

nostre entorn.

2. Així obtenim una hipòtesi, que és una conclusió que no sabem encara si és certa o no.

3. Un pic tenim una hipòtesi hem de fer experiments per tal de veure si és certa o no.

4. Si la experimentació demostra que la hipòtesi és certa arribem a una teoria.

El mètode científic sempre torna a començar per intentar millorar les seves teories, estant

obert a fer noves observacions.

ACTIVITATS

1. Digues quins són els dos tipus de necessitats que tenen les persones.

2. Digues què és una necessitat bàsica i què és una necessitat secundària

3. Posa tres exemples de cada tipus de necessitat.

4. Quina habilitat diferència a l’home de la resta d’animals?

5. Digues què és la ciència.

6. Digues què estudia la ciència, com ho fa i per què ho fa.

7. Fes un esquema amb les passes del mètode científic

8. Explica cada una de les passes del mètode científic.

9. Digues quina diferència hi ha entre una hipòtesi i una teoria

10. Per què el procés tecnològic torna a començar sempre

ACTIVITATS PER A PENSAR UN POC MÉS

1. Què vol dir la frase “no hem de confondre la necessitat amb l’objecte que la satisfà”

2. Escull quatre necessitats bàsiques i explica de la forma més clara que puguis per què


http://i17.photobucket.com/albums/b73/The-Avatar/Tecnologia/MetCientfic.jpg


consideres que són necessitats bàsiques.

3. Escull una necessitat bàsica i fes un llistat ordenat de forma cronològica dels objectes o

tècniques que s’han anat desenvolupant per a satisfer cada pic millor aquesta necessitat.

4. Escull quatre necessitats secundàries i explica i explica de la forma més clara que puguis

per què consideres que són necessitats secundàries.

5. Escull una necessitat secundària i fes un llistat ordenat de forma cronològica dels objectes

o tècniques que s’han anat desenvolupant per a satisfer cada pic millor aquesta necessitat.

6. Digues quin tipus de necessitat és l’oci. Explica quines són les raons que et fan pensar que

és del tipus que has dit que és.

7. Cerca al diccionari la paraula “Dogma” pots explicar què és un dogma. Quina és la

diferència principal que presenta la ciència amb un dogma?

8. Comenta la següent frase “la ciència mai s’equivoca”

9. Fes un simulacre de mètode científic amb un procés quotidià. Explica les passes que duràs

a terme de forma detallada.


3. La tecnologia

La tecnologia empra el coneixement científic per a tal de satisfer necessitats humanes.

3.1 El procés tecnològic

El procés tecnològic representa l’ordre de passes que segueix la tecnologia per tal de satisfer

una necessitat humana. És el camí a seguir des que apareix una necessitat fins a la resolució

d’aquesta.


http://i17.photobucket.com/albums/b73/The-Avatar/Tecnologia/Procstecnolgic.jpg


1. La primera fase és conèixer quina és la necessitat que tenim, ja que tot el procés

estarà dirigit a satisfer-la.

2. La segona fase consisteix en pensar quines són les solucions possibles, triar-ne la més

viable. Podem distingir una fase de recerca d’informació i una de generació i selecció

d’idees. Un pic hem escollit una idea farem un pla de treball, que ens guiarà per a

dur a terme la fase de construcció.

3. Al procés de construcció es realitzarà l’objecte que satisfarà la nostra necessitat.

Aquesta fase es duu a terme seguint el pla de treball.

4. A l’etapa d’avaluació s’estudiarà el grau de satisfacció de la necessitat i si existeix la

possibilitat de fer-ho millor.

Al igual que el mètode científic, el procés tecnològic és cíclic, es a dir, torna sempre a

començar, ja que després de l'avaluació poden sortir noves idees o noves necessitats que

modificaran la resposta que hem donat i provocarà un nou procés tecnològic en la recerca

d'una millor forma de stisfer les nostres necessitats.



3.2 La tècnica

No hem de confondre la tècnica amb la tecnologia. La tècnica és la destresa en aplicar un

procediment tecnològic determinat, mentre que la tecnologia és l’aplicació del coneixement

científic per satisfer necessitats humanes. La tecnologia permet l’existència de la tècnica.

3.3 Tecnociència

La ciència i la tecnologia no segueixen camins separats, sinó que una complementa a l’altra:

la ciència adquireix nous coneixements per a fer noves tecnologies, aquestes noves

tecnologies poden ajudar a la ciència en la seva tasca d’investigació. Anomenem tecnociència

a aquesta relació de “ciència per a tecnologia i tecnologia per a ciència”.

ACTIVITATS

1. Digues què és la tecnologia

2. Què és el que fa servir la tecnologia i per a què ho fa?

3. Fes un esquema amb les passes del procés tecnològic

4. Explica cada una de les passes del procés tecnològic

5. Per què el procés tecnològic torna a començar sempre?

6. En què es pareixen el procés tecnològic i el mètode científic?

7. Explica què és la tecnociència.


1. Suposem que has de trobar qualque forma per a creuar un riu. Explica les passes que

duràs a terme de forma detallada si emprasis el mètode científic

2. Posa tres exemples (objectes, teories, tècniques, el que trobis més adient...) que

demostrin que la ciència depèn de la tecnologia i la tecnologia de la ciència.




4. Tecnologia, natura, indústria i societat

La tecnologia no es relaciona només amb la ciència, també es relaciona amb altres coses,

com ara la natura, la indústria, la societat, etc..

4.1 Tecnologia i Natura

4.1.1 Residus i contaminació

L’ús de la tecnologia pot provocar contaminació al medi natural. També la tecnologia

pot ajudar evitar la contaminació

4.1.2 Reducció de consum elèctric

La tecnologia ha de desenvolupar màquines amb consums més baixos per que cada

cop és més difícil d’obtenir. La tecnologia ha de desenvolupar també noves formes

d’obtenció d’energia, més respectuoses amb el medi ambient i que siguin renovables.

4.1.3 Reducció del consum de primeres matèries

Per a fabricar objectes hem d’emprar primeres matèries, la tecnologia ha d’intentar

reduir al mínim el consum de primeres matèries.

4..2 Tecnologia i Indústria

4.2.1 La tecnologia i el procés industrial

La tecnologia ha afavorit molt el procés industrial ja les màquines fan més fàcil el

treball. La tecnologia és, també, una font d’ingressos per a la indústria, ja que

moltes es dediquen a vendre tecnologia.

4.2.2 Indústria i societat

La indústria intenta generar noves necessitats a la societat per tal de que consumeixi

la tecnologia que intenta vendre, generalment ho fa a través de la publicitat.

Realment aquesta relació es entre indústria i societat, però la tecnologia és el lligam

entre elles.



4.3 Tecnologia i Societat

4.3.1 La societat com a consumidora de tecnologia

La societat presenta una sèrie de necessitats (bàsiques i secundàries) i intentarà

satisfer-les comprant tecnologia. Es per això que la major part de la tecnologia es

desenvolupa per que sigui consumida per la societat

4.3.2 La societat con a avaluadora de tecnologia

En ser el principal consumidor de tecnologia, la societat és la que avaluarà la

tecnologia que compra, promovent l’acceptació o rebuig de la tecnologia i proposant

millores o defectes.

4.3.3 Sobreconfiança en la tecnologia

La societat està acostumada a emprar la tecnologia i a viure amb ella, moltes vegades

fins i tot arriba a fer dependre de forma total les seves necessitats més bàsiques en

ella

ACTIVITATS

1. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la natura

2. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la natura

3. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la indústria

4. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la indústria

5. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la societat

6. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la societat




5. La construcció

La construcció són es accions que es realitzen per tal de obtenir l'objecte que s'ha dissenyat.

Generalment aquestes accions es fan seguint un pla de treball, fet al la etapa de disseny.

Pot haver dos tipus de construcció:

• Construcció artesana: la construcció la fa una sola persona durant tot el procés. Solen

ser processos de fabricació senzills. La quantitat d’objectes construïts sol ser petita i

els objectes son tots.

• Construcció industrial: s’obtenen quantitats d’objectes més grans i en poc temps, tots

els objectes fabricats són iguals. Generalment intervenen més d’una persona, que

reben el nom de tècnics fent cadascuna una part del procés de construcció.

6. La avaluació

És la passa més important. A aquesta passa ens ajudarà a determinar si el problema ha estat

resolt o no (si hem satisfet o no la necessitat).

La pregunta més directa que ens hem de fer al pas de la avaluació és: hem resolt el

problema? S’ha satisfet la necessitat? Això representa un punt d’arribada, per que el procés

tecnològic va començar amb aquesta idea i és on hem d’arribar, hem de veure si realment

l'objectiu que es pretenía (satisfer la necessitat) s'ha complert.

Però una pregunta tant important o més com l’anterior és: es pot fer millor? Això representa

un nou punt de partida, per tal de començar de nou el procés tecnològic, en la recerca d’una

millor resposta o una millor satisfacció de la necessitat (o necessitats noves) mitjançant

modificacions al disseny.

Sigui com sigui l’avaluació s’ha de redactar una memòria, que és un conjunt d’informes que

expliquen les passes que s’han seguit durant tot el procés. També servirà per que

l’experiència que s’ha obtingut no es perdi i es pugui consultar quan s’estan fent altres

projectes.

ACTIVITATS



1. Digues en què consisteix el procés de construcció

2. Digues les característiques de la construcció artesana

3. Digues les característiques de la construcció industrial

4. A quin tipus de construcció intervé més d’una persona?

5. Què és un tècnic?

6. A quin tipus de construcció es triga més temps en obtenir els objectes?

7. A quin tipus de construcció tots els objectes són iguals?

8. Quin tipus de construcció és més senzill?

9. A quin tipus de construcció els objectes son distints uns dels altres?

10. Quina és la passa més important del procés tecnològic?

11. Com són les dues formes que podem entendre la avaluació?

12. Quines preguntes ens podem fer a la avaluació com a punt d’arribada?

13. Per a què serveix la avaluació com a punt d’arribada?

14. Quines preguntes ens podem fer a la avaluació com a punt de partida?

15. Per a què serveix la avaluació com a punt de partida?

16. Què és la memòria del projecte?




7. Documentació del Procés

Un pic s’ha avaluat el procés s’ha de concloure redactant la documentació que descriu el

projecte i el resultat obtingut. Aquesta documentació rep el nom de memòria del projecte, i

té dues finalitats:

• Explicar el mètode seguit

• Mostrar la solució obtinguda

7.1 Parts de la memòria

Portada

Índex

Descripció i anàlisi del problema

Disseny

Recerca d’informació

Generació d’idees

Concreció d’idees

Pla de treball

Memòria d'execució

Avaluació

Bibliografia

8. L’aula de tecnologia

L’aula de tecnologia és el lloc on es poden desenvolupar els processos tecnològics, i és per

això que és un aula especial, que ha d’estar, sempre que sigui possible, dividida en tres

zones:

• Zona de disseny i experimentació: està pensada per a realitzar-hi les activitats de

projecte i avaluació del procés tecnològic.

• Zona de construcció i muntatge: està pensada per a realitzar-hi la activitat de

construcció del procés tecnològic.

• Zona de magatzem: està pensada per a guardar-hi els materials, productes i els

aparells per a fer servir a totes les activitats de tecnologia.



Hem de menester una instal·lació elèctrica (per a tenir una bona il·luminació i poder fer

servir eines elèctriques), una instal·lació d’aigua (rentar-se i per a afegir aigua a la cola de

fuster o les temperes) i de calefacció (per tenir unes bones condicions de temperatura)

També hem de disposar, a cada zona, llocs per a guardar-hi els residus que es generin durant

el procés tecnològic.

9. Normes d’ús, conservació i seguretat

L’aula de tecnologia, en ser un aula especial a la qual es desenvolupen activitats especials, ha

de menester també una sèrie de normes pròpies:

9.1 Normes d’ús

Ens diuen com utilitzar correctament els espais, instal·lacions, eines i màquines - eina de

l’aula de tecnologia.

9.2 Normes de conservació

Ens indiquen com mantenir en bones condicions els espais, les instal·lacions, les eines i

màquines - eina de l’aula de tecnologia.

9.3 Normes de seguretat

Són normes que tenen com a objectiu reduir o eliminar els accidents que puguin donar-se en

l’aula de tecnologia. S’intentaran evitar les causes que els provoquen per tal d’evitar les

danys que es puguin produir, tant personals com materials.

Les més freqüents són:


http://photobucket.com/


Per ordre, signifiquen:

• Ús obligatori d’ulleres de seguretat

• Ús obligatori de casc de seguretat

• Ús obligatori de màscara

• Ús obligatori de guants de seguretat

• Ús obligatori de calçat adequat

• Ús obligatori de protectors acústics

• Ús obligatori de pantalla de protecció

• Ús obligatori de roba de protecció

ACTIVITATS

1. Què és la memòria del projecte?

2. En quines zones està dividida l’aula de tecnologia?

3. Per a què serveix cada zona?

4. Quines instal·lacions que hem de tenir a l’aula de tecnologia i per què?

5. Digues de quines altres coses hem de disposar a l’aula de tecnologia

6. Quines altres instal·lacions creus que serien útils a l'aula de tecnologia?

7. Què són les normes d'us?

8. Què són les normes de conservació?

9. Què són les normes de seguretat?


1. Explica com està distribuïda l’aula de tecnologia al teu centre escolar

2. Cerca les instal·lacions que tens a casa (electricitat, televisió, aire condicionat,

internet, telèfon, etc...). Fes una llista de les que tens a casa i de quines necessitats

serien més difícils de satisfer sense aquestes instal·lacions

3. Quines creus que són les instal·lacions més importants a una casa?

4. Explica quines són les diferències entre les normes d’ús, de conservació i de seguretat

5. Tria una eina i fes una llista amb les normes d'us i conservació que s'han de seguir

(pots ajudar-te amb les instruccions que venen amb l'eina)

6. Cerca normes de seguretat adicionals a les que ja hi ha a la unitat



TEMA 4. EINES INFORMÀTIQUES.



QÜESTIONARI SISTEMA INFORMÀTIC- MAQUINARI.

Escull la resposta correcta-

1. El maquinari d'un sistema informàtic és:

El conjunt dels perifèricsEl conjunt d'elements físicsEl conjunt de programes instal·lats

2. El maquinari està format pels següents elements principals: Unitat central de processament, memòria i perifèricsUnitat central de processament, mòdem i memòriaUnitat central de processament, memòria i programes

3. Una de les principals funcions de la unitat central de processament és:

Emmagatzemar la informació del sistema informàtic Controlar el funcionament correcte del sistema operatiuObtenir i processar la informació que li proporcionen els perifèrics

4. La memòria és l'element on l'ordinador:

Processa la informacióTracta la informacióEmmagatzema la informació

5. Qui interpreta les instruccions que li arriben de la memòria?

El monitor i el ratolíLa unitat central de processamentTots els perifèrics de sortida

6. El conjunt de dispositius que permeten la comunicació d'un sistema informàtic amb l'exterior són els:

Programes informàticsAltaveus i gravadoresPerifèrics

7. Com es classifiquen els perifèrics?



Segons el tipus d'informació que tractenSegons el flux de la informació que tractenSegons els programes que utilitzen

8. El perifèric que permet digitalitzar text i material gràfic i introduir-lo a l'ordinador es coneix com a:

TeclatImpressoraEscàner

9. El perifèric que permet enviar i rebre informació a través de l'ordinador utilitzant la xarxa telefònica es coneix com a:

Navegador d'InternetCàmera digitalMòdem

10. El perifèric que permet transferir dades a un paper, un plàstic, etc., en forma de textos i d'imatges es coneix com a:

EscànerImpressoraRatolí



QÜESTIONARI SISTEMA INFORMÀTIC. PROGRAMARI.

Escull la resposta correcta.

1. El programari d'un sistema informàtic és el conjunt de programes que:

Permet programar i crear nous programesS'utilitza per comunicar-se per InternetTreballa sobre el maquinari

2. El conjunt de dades i instruccions que l'ordinador pot interpretar i que s'executen i fan possible el treball amb el maquinari d'un sistema informàtic s'anomena:

Programa informàticProgramari informàticRecurs informàtic

3. El programari es pot classificar en tres grans blocs:

Sistema, comunicació i disseny gràficDiagnòstic, sistema i aplicacióProcessador de textos, sistema i aplicació

4. El conjunt de programes que permeten configurar i comprovar el funcionament correcte de tots els elements del maquinari d'un sistema informàtic s'anomena:

Programari d'aplicacióProgramari de sistemaProgramari de diagnòstic

5. El programari de sistema és l'encarregat de dur a terme les operacions bàsiques de control del:

Sistema operatiuSistema informàticProgramari d'aplicació

6. El programari de diagnòstic permet configurar i comprovar el funcionament correcte de:

Les bases de dadesTots els elements del maquinari d'un sistema informàticTots els programes de correu electrònic

7. La gestió de documents, el tractament de dades, el retoc digital d'imatges i la navegació per Internet són tasques que es poden dur a terme amb el:



Programari de diagnòsticProgramari de sistemaProgramari d'aplicació

8. L'aplicació que permet el tractament de dades numèriques i la realització de càlculs matemàtics es coneix com a:

Base de dadesFull de càlculProcessador de textos

9. L'aplicació que permet el tractament de grans quantitats d'informació i realitzar processos de consulta, classificació i ordenació de manera ràpida i automàtica es coneix com a:

Navegador d'InternetBase de dadesCompressor d'arxius

10. L'AutoSketch, el Paint Shop Pro i el Paint són exemples de programes de:

Creació de multimèdiaDisseny gràficComunicació

Programari lliure: idees i conceptesEscull la resposta correcta .

1. La llista completa d'expressions complexes d'una aplicació informàtica és:

El codi fontEl codi executableEl codi lliure

2. El procés de compilació del codi d'un programa permet passar:

El codi font a codi executable El codi executable a codi font El codi font a codi lliure



3. Per fer servir un programa d'ordinador és imprescindible tenir accés:

Al codi fontAl codi executableAl codi font i al codi executable

4. El programari convencional és també conegut com a:

Programari de codi obertProgramari lliureProgramari privatiu

5. El model de negoci de la indústria del programari (software) limita l'accés:

Al codi fontAl codi executableAl codi font i al codi executable

6. El programari convencional es pot classificar en tres grans blocs:

Programari gratuït, programari lliure i programari comercialProgramari gratuït, programari de prova i programari comercialProgramari gratuït, programari de prova i programari lliure

7. Quina organització fomenta l'ús del programari de codi obert?

L'Open Source IniciativeLa Free Software FundationL'Open Free Iniciative

8. El programari que garanteix, simultàniament, la llibertat d'usar-lo, estudiar-lo, redistribuir-lo, introduir-hi millores i fer-les públiques és conegut com a:

Programari gratuïtProgramari de codi obertProgramari lliure



9. Qui és el fundador de la Free Software Fundation?

Richard StallmanRichard GatesBill Stallman

10. Les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model de programari determinat és un dels aspectes plantejats:

Al moviment de programari obertAl moviment de programari lliureA les iniciatives de programari gratuït



Qüestionari Vídeo 1. Els Components Bàsics de l

Órdinador.

1. Quina diferència hi ha entre el maquinari i el programari ?.

2. Quina funció tenen els ports déntrada dún ordinador ?.

3. Quina funció tenen els ports de sortida dún ordinador ?.

4. Quina es la tasca fonamental del Processador ?. On sínsereix ?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

Resposta :


5. Quina funció té la placa base de lórdinador ?.

6. Quins tipus de memòria hi ha als ordinadors ?, quina sútilitza per

iniciar lórdinador ?.

7. Quina funció té la placa base de lórdinador ?.

8. On es connecten la targeta dáudio o la de xarxa ?.

9.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Resposta :


10. On sémmagatzeman les dades dúna forma magnètica ?.Qui

subministra lénergia per a que tots els components funcionin ?.

11. Anomena quatre altres dispositius o perifèrics dún ordinador.


Resposta :

Resposta :


Qüestionari Vídeo 2. Els Discs Durs i les Memòries.

12. Què vol dir que la memòria RAM és volàtil.

13. Com sánomena lélement que permet la lectura i escriptura dínformació en

un disc dur ?. Per què cal formatar un disc dur ?.

14. De quina forma sémmatzema la informació en els discs durs ?


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :


Qüestionari Vídeo 3. Els Perifèrics.

15. Quina funció tenen els perifèrics en un ordinador ?

16. Quins tipus de perifèrics exisiteixen ?

17. A quina part de l´ordinador arriba el senyal provinent d´un teclat ?


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :


Qüestionari Vídeo 4. La Impressora.

18. Quina tipus dímpressores hi ha ?.

19. Quina impressora realitza mes impressions per minut ?. Quina impressora

imprimeix amb més qualitat ?

20. Quines són les parts fonamentals dúna impressora LASER ?

21. Quina es la tasca fonamental del Processador ?. On sínsereix ?.


Resposta :

Resposta :

Resposta :

Nom i Cognoms :

Curs :

Resposta :

3989213 Dossier Dactivitats Per a Primer Deso

Documents

Transcript of 3989213 Dossier Dactivitats Per a Primer Deso