Bisbat d’Urgell: www.bisbaturgell.org

PARAULA I VIDA

«Heu estat rescatats amb una sang preciosa» (1Pe 1,18)

L a Pasqua és el triomf del Crist, que morint destruïa la nostra mort, iressuscitant ens ha donat la vida. I aquest triomf seu és el de totsaquells que l’han seguit en la creu i en la mort martirial. Sant Pere ens

exhorta: «Heu estat rescatats de la manera absurda de viure, no pagantun preu que pot perdre valor, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sa -crificat com un anyell sense tara ni defecte» (1Pe 1,18-19). Els dies de laVisita ad limina a Roma, els Bisbes de Catalunya vam dipositar les relíquiesdels màrtirs catalans del segle XX a l’altar de la Basílica de Sant Barto -meu, en una cerimònia senzilla, profunda i molt emotiva. Ara els nostresbeats màrtirs sacerdots d’Urgell figuren al costat dels màrtirs del segle XXa tots els continents del món i i de totes les confessions cristianes. És l’e-cumenisme de la sang. Prop del Di -vendres Sant, i també dins el tempspasqual, és bo fer memòria ambamor d’aquells que, arreu del món,han do nat i estan avui donant la vi-da per fidelitat a Crist, als pobres, ala justícia i a la veritat de l’Evangeli.Re cent ment ens ha corprès l’assas-sinat a trets del jesuïta belga, Fransvan der Lugt, de 75 anys, a la ciutatd’Homs (Síria) on portava més de 48anys. Fou un home de pau, que, amb gran coratge, volgué restar fidel al po -ble sirià, a qui li havia entregat des de feia molts anys la seva vida i el seuservei espiritual. Treballant per l’entesa entre musulmans i cristians, i sem-pre a prop dels qui sofreixen. Fan impressió tantes vides lliurades a semblan -ça de la de Crist. Vides exemplars, atraients... Contràriament al que podriasemblar des d’una perspectiva aliena a la fe, el màrtir no és un excèntric,ni un irresponsable, ni un intolerant, sinó que expressa una fidelitat since-ra, que se situa més enllà dels convencionalismes i dels jocs d’interessoscalculats. No actua conforme als seus guanys personals, ni està preocupatper la seva imatge social, ni tampoc inquiet per les conseqüències de la se -va radicalitat en el seguiment del Crist. Té una pau que li ve de molt en dins,de la descoberta de Déu en el més íntim de la seva intimitat. Viu conformea l’Esperit i testimonia la veritat del Crist. Sorprèn la serenitat d’aqueststestimonis que, en circumstàncies tan adverses no perden la fortalesa, nila serenitat.

C al que enaltim les seves vides entregades, com a models de vidacristiana, de vida plena, sense amarguesa ni esperit venjatiu enversres ni ningú. Els màrtirs ens porten a estimar més i a desitjar assem -

blar-nos-hi. Ens estimulen al perdó i a la comprensió dels temps difícils queels van tocar de viure. I són signes de pau i de reconciliació, també en elsnostres temps, perquè mai més no hi hagi odi ni guerra ni esperit de reven -ges, perquè la llibertat religiosa resplendeixi com una de les llibertats mésfonamentals a conrear. Estimem i valorem el seu culte entre els cristiansi tinguem-los per esplèndids intercessors nostres. I sobretot imitem-ne lesvirtuts i l’entrega confiada a les mans de Déu. El seu sacrifici unit al de Crist,salva el món, el redimeix.

El seu testimoni ens és camí de recerca. El testimoni dels màrtirs sem-pre és un bon motiu per a aprofundir en la nostra fe i en la fermesa de lesnostres conviccions, en l’amor a la veritat per damunt de tot, i en el testimo -ni de l’Evangeli de l’alegria. Quan ens acostem a ells, amb devoció i respec -te, no podem deixar de sentir-nos interrogats, sacsejats interiorment, ja queel màrtir, com a seguidor fidel de Crist, és un estímul per a la recerca fidelde la veritat, però sobretot, s’ha de convertir en un referent de la nostra ac -ció en el món, ara i aquí, guiant-nos per l’amor sempre més gran.

† Joan-Enric VivesArquebisbe d’Urgell

ANY XLII � NÚM. 18 4 DE MAIG DE 2014

Full Dom nicalD I Ò C E S I D ’ U R G E L L

L ’avi ha mort. Tenia dos fills ca -sats, dos néts de nou i vuit anysi una néta de sis. El dia de la

missa exequial i de l’enterrament,els menuts no van a l’escola. Arri ba -da l’hora, són a la capella del tana-tori, al costat dels pares i l’àvia, aprop del fèretre. En alguns momentssomiquegen i sangloten, especial-ment a l’hora del parenostre, queresen amb especial intensitat, sen-timent i seguretat.

La presència d’infants en aquestsmoments de la vida familiar és unafer que desvetlla certa polèmica.Des dels pares que prenen l’opcióque els fills petits segueixin el ritmede vida habitual tot anant a l’esco -la i mantenint-se al marge del comiatde les persones estimades, finsaquells que pensen que els infantshan de viure la situació al seu nivell,participant en aquests darrers co-miats. Deia la mare d’un dels infantsdel relat: «Nosaltres ens ho vam pen -sar molt abans de fer-ho i estemmolt contents d’haver actuat així,tant per ells com pels grans, sobre-tot per la meva mare. Va estar moltacompanyada». El dia de la mort del’avi no és com qualsevol altre. Lamort, companya nostra des del diadel naixement, no és un fet que con -vingui ocultar o passar-hi de punte-tes. La mort no és allò que passaals altres, i per això convé evitar ex -plicacions confuses i eufemismesque, tot i els bons propòsits de qui

els fa servir, més aviat generen in-certesa en uns infants que podenafrontar l’adversitat, manifestar laseva tristesa i sortir-ne més madurs(i no més durs). A més, la mort ésper als creients una ocasió de pre -gà ria, de comiat, de catequesi fami -liar, d’enfortir el sentit de pertinen -ça a la família i a l’Església, de viurel’enyor de l’absència amb confian -ça. És el dia del retorn al Pare, queacull els homes i les dones de bo-na voluntat.

El traspàs de l’avi era i és moltimportant per a tota la família. Co -mentava la mare esmentada mésamunt: «Ahir, quan els grans éremal tanatori, els nens van anar a ca-sa d’uns cunyats. Jugaven a futbolamb els seus cosins, a la terrassa.De cop i volta es féu el silenci i latieta, estranyada, sortí a veure comels anava. Els trobà agafats de lamà, en silenci. Preguntà què feien.Li va respondre el nét de vuit anys:«A la Lliga fan un minut de silenciquan algú important es mor». I va afe -gir: «Per a nosaltres, l’avi era moltimportant». Bona feina dels pa resd’aquests infants que, a partir de lavida i dels seus esdeveniments, hanensenyat als fills que «són els pri-mers que han d’aprendre a compor -tar-se piadosament amb la pròpiafamília i satisfer el deute que tenenamb qui els han donat la vida. Aixòés agradable a Déu» (1Tm 5,4).

Enric Puig Jofra, SJ

GLOSSA

L’avi, una persona important

Repartiment d’evangelis a la plaça de St. Pere◗ El papa Francesc se sent moltpastor de la seva diòcesi de Ro -ma. El diumenge 6 d’abril, ambmo tiu de la Quaresma, va fer quees repartissin gratuïtament a laplaça de Sant Pere 50.000 cò-pies d’una edició de butxaca delsEvangelis i del llibre dels Fetsdels Apòstols. L’edició s’obre

amb una cita de Francesc, ben oportuna en aquest temps de Pasqua, quediu: «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i tota la vida dels qui troben Je -sús», i es clou amb un text del beat anglès i gran teòleg John Henry New -man. El Papa va dir, en l’al·locució de l’àngelus, que avui es pot llegir laBíblia amb molts instruments tecnològics, però que, sigui en la forma quesigui, l’important és «escoltar Jesús i acollir la seva paraula amb un corobert».

P. Frans van der Lugt

ENTREVISTA

Pàgina 2 4 de maig de 2014

LECTURES MISSA DIÀRIA

I SANTORAL

5. Dilluns (lit. hores: 3a setm.) [Ac 6,8-15 / Sl118 / Jn 6,22-29]. Sant Àngel de Sicília, prev.carmelità; sant Amador, prev. i mr.; sant Martíde Finojosa, bisbe.

6. Dimarts [Ac 7,51–8,1a / Sl 30 / Jn 6,30-35].Tradició del martiri ante portam Latinam de santJoan evangelista, patró de les arts gràfiques;sant Domènec Sàvio, alumne de Joan Bosco.

7. Dimecres [Ac 8,1b-8 / Sl 65 / Jn 6,35-40].Sant Sixt i sant Eovald o Hou, mrs., venerats aCelrà (Gironès); beata Gisela (o Guisla), rel. be-nedictina, viuda de sant Esteve d’Hongria (s. X-XI).

8. Dijous [Ac 8,26-40 / Sl 65 / Jn 6,44-51]. San -ta Maria, mitjancera de totes les gràcies. Marede Déu de Pompeia (Roser) i també del Toro,patrona de Menorca, i altres advocacions: Es -co la Pia, Miracle (Milagros), Salut, etc. Aparicióde l’arcàngel sant Miquel, patró dels radiòlegsi dels radioterapeutes; sant Eladi, bisbe.

9. Divendres [Ac 9,1-20 / Sl 116 / Jn 6,52-59].Sant Gregori de Berrueza, bisbe; santa Cateri -na de Bolonya, vg.; santa Casilda, vg.

10. Dissabte [Ac 9,31-42 / Sl 115 / Jn 6,60-69].Sant Joan d’Àvila (1499-1569), prev., apòstold’Andalusia i patró del clergat secular espanyol;sant Antoni de Florència, bisbe; santa Beatriu, vg.

11. † Diumenge vinent, IV de Pasqua (lit. hores:4a setm.) [Ac 2,14a.36-41 / Sl 22 / 1Pe 2,20b-25 / Jn 10,1-10]. El Bon Pastor i la Maredel Diví Pastor. Sant Anastasi (s. III-IV), mr. a Ba -dalona, fill i patró de Lleida; sant Ponç (o Poni),bisbe, patró dels herbolaris.

Accés al Breviari

LEX ORANDI, LEX CREDENDI

Desata nudos

E xplican que Bergoglio contribuyó adifundir en Argentina una particulardevoción mariana: Nuestra Señora De -

sa ta nudos. Representada en una pinturavotiva bávara (s. XVIII), la Virgen, bajo la ac-ción del Espíritu Santo, deshace nudos deuna cinta que le ofrecen algunos ángeles y

su pie aplasta la cabeza de la serpiente.María, resuelta ante la Palabra de Dios, responde: «Fiat».

Y acoge al Señor que nos salva de los nudos, de los ama -rres de nuestro pecado.

La Madre, solícita en Caná, humilde y servicial, estáaten ta a desatar los nudos de nuestros problemas, denuestros conflictos y necesidades.

Al pie de la Cruz, la Mujer nos acoge como hijos. En laResurrección, la Virgen de la Alegría recibe el gozo de losdesatados: ¡Alégrate, Reina del Cielo! En Pentecos tés,la Madre de la Iglesia recibe, con la comunidad orante,al Santificador.

«María está desde siempre presente en el corazón, enla devoción y, sobre todo, en el camino de fe del pueblocristiano. “La Iglesia… camina en el tiempo… Pero eneste camino, deseo destacarlo enseguida —manifiestael Papa—, procede recorriendo de nuevo el itinerario rea -lizado por la Virgen María” (RM, 2). A ella confiamos nues -tro itinerario de fe, los deseos de nuestro corazón, nuestrasnecesidades, las del mundo entero.»

Hna. M. de los Ángeles MaesoFranciscana de los Sagrados Corazones

José de Calasanz: la caridad de enseñar

E n la historia de la caridad, san Jo -sé de Calasanz (†1648) ocupa unlugar destacado. Hombre hecho

en la frontera entre Catalunya y Aragón(nacido en Peralta de la Sal en 1557, ypárroco en la diócesis de Urgell), mar-chó a Roma. «Con la visita a los enfer-

mos y pobres de Roma comprendió con mucha amar-gura suya que la mayoría de los niños se entregabancomo presa a los vicios, no pudiendo sus padres sos -tenerles en la escuela.»

Calasanz decidió instituir una escuela en la que seacogiera a todos los niños pobres que lo pidieran. Unaescuela totalmente gratuita y reservada a los pobres.Nació así la escuela primaria y media popular gratui-ta (1597).

Para responder a la vocación de enseñar a los ni -ños pobres, y movidos por la caridad y el amor de Dios,surgió la Congregación de las Escuelas Pías. «El Pre -fecto debe con gran caridad recibir a los pobres, aun-que vayan descalzos o harapientos o sin ferreruelo.Da do que para ellos se ha fundado principalmentenues tro instituto.»

En el memorial del año 1626 dice Calasanz que sepropone «enseñar a los muchachos, y particularmen-te a los pobres. Muchos de los cuales no vienen a lasescuelas ni aprenden oficio o ejercicio alguno, sino quevan perdidos y ociosos y por tanto fácilmente se dana diversos juegos».

A lo largo de los siglos XIX y XX, innumerables congre -gaciones femeninas y masculinas crearán escuelas ycolegios para enseñar vida cristiana junto a las cien-cias y letras propias del tiempo. El más conocido deeste periodo es Don Bosco, fundador de los salesia-nos. Juan María Laboa

(Por sus frutos los conoceréis. Historia de la caridad en la Iglesia,

Editorial San Pablo)

La metgessa, professora demoral a la FTC i religiosaMargarita Bofarull, rscj,

va ser nomenada el passat mesde desembre membre de laPontifícia Acadèmia per a la Vida. Aquest dicasteri vaticàs’ocupa d’estudiar, informar i formar sobre els principalsproblemes de la biomedicina i el dret, relatius a la promoció idefensa de la vida; sobretot enla relació directa que aqueststenen amb la moral cristiana i les directrius del Magisteri de l’Església.

Quina serà la seva aportació?Em sento compromesa a aportarhumilment el que sóc i visc; la meva experiència, bagatge,coneixements, recerques. Coma teòloga moralista i com ametgessa sempre m’he sentitmolt compromesa amb la defensa i la celebració de lavida, de tota vida. Déu m’haconcedit a través de la mevavocació de religiosa del SagratCor la possibilitat de conviureamb persones de diversescultures, aquí i a AmèricaLlatina, de ser testimoni de la lluita per la vida de moltsgermans nostres, i això haenriquit sempre la meva reflexiói estudi. La meva feminitattambé és una aportació.

Com l’ajuda la seva col·laboracióamb l’Hospital de Sant Joan de Déu?M’ajuda a mantenir-mesensible i atenta a problemesde biomedicina que pateixenmoltes persones i, per tant, lameva reflexió té molt en compteels patiments i les esperancesdels nostres germans. No ésuna reflexió teòrica.

Què heu tractat en la primerasessió?Aquest any hem tractat el tema de l’envelliment i ladiscapacitat. Hem reafirmat la dignitat intrínseca i inalienable de tots els éssershumans, independentment dela seva edat, salut o condicióexistencial. Així com lanecessitat d’una solidaritat real.

Òscar Bardají i Martín

◗ MARGARITA BOFARULL

Lluitar per la vida

HISTORIA DE LA CARIDAD

HECHOS DE VIDA

En el Día de la Madre—Hay una mujer —la madre— que tie-

ne algo de Dios, por la inmensidad desu amor…Y mucho de ángel por la in -cansable solicitud de sus cuidados.

—Una mujer que, siendo joven…, tienela reflexión de una anciana. Y en lavejez… trabaja con el vigor de la juven -tud.

—Una mujer que, si es ignorante…, descubre los se -cre tos de la vida con más acierto que un sabio. Y sies instruida… se acomoda a la sencillez de los ni-ños.

—Una mujer que, siendo pobre…, se satisface con lafelicidad de los suyos. Y siendo rica… daría con gus -to todo cuanto posee para no ver sufrir a los que ama.

—Una mujer que, siendo vigorosa…, se estremececon el vagido —el gemido o llanto— del recién naci-do. Y siendo débil… se reviste con la bravura delleón.

—Una mujer a quien, mientras vive…, no solemos es -timar lo suficiente, aunque a su lado todos los dolo -res y penas se olvidan; pero después de muer ta…daríamos todo lo que somos y poseemos para tener -la de nuevo a nuestro lado.

J. M. Alimbau(Epílogo del libro La Madre, Editorial Claret)

COMENTARI

DIUMENGE III DE PASQUA

El missatge de la resurrecció és di-vers en tots quatre evangelis. D’a -quí que avui llegim la versió lucana.

El missatge pasqual de Lluc té dos accents:per què busqueu entre els morts aquellque és viu? (Lc 24,5); la mort escandalo -

sa de Jesús ja estava prevista en el designi de Déu. L’atenció de la narració d’Emaús mostra que el mis-

satge és el d’un Jesús viu, que camina amb els deixeblesdecebuts i desanimats. És el mateix Jesús que, més en-davant, en l’aparició als deixebles a Jerusalem, es men-jarà un tros de peix davant dels deixebles astorats. Llucestà fent una catequesi de la resurrecció per a lectors

hel·lenistes que tenen una antropologia de cos i ànima ivol mostrar la corporalitat (grega) de la resurrecció alslectors (cf. Ac 17,32). Aquest tipus de corporalitat del res -suscitat és un motiu absent en les aparicions de Jesúsen els altres evangelis (el mostrar les mans i el costat enl’Evangeli de Joan, com vèiem diumenge passat, té unaaltra finalitat). El gest de mostrar les mans i els peus ésel signe de la identitat, en canvi el menjar de Jesús té elsentit de subratllar la seva condició de ressuscitat ambun cos humà.

El segon motiu de la narració és el fet que tot el queha passat, per més escandalós que sigui, ja estava pre-vist en les escriptures. Aquí hi ha dues implicacions. D’u -

na banda, el designi de Déu: el projecte de Déu per a lasalvació de la humanitat era ja en l’Antic Testament: «Lla -vors, començant pels llibres de Moisès i continuant pertots els profetes, els va explicar tots els passatges de lesescriptures que es refereixen a ell». Però, d’una altrabanda, l’Antic Testament ja parla de Jesús en la mesu-ra que prediu allò que només en Jesús esdevindrà reali -tat. És el moll de l’ós de l’esquema de la història de la sal -vació que presideix l’obra de Lluc. L’escena es clou ambel reconeixement del ressuscitat al partir el pa. Com ésben sabut, partir el pa és l’eucaristia (cf. Ac 2,46), el me -morial de la presència de Jesús.

Oriol Tuñí, SJ

Aparició als deixebles d’Emaús

4 de maig de 2014 Pàgina 3

◗ Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14.22b-33)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a lagent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu aixòque us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrantentre vosaltres, per mà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncsbé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Nat -zaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sen-se llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de capmanera no podia retenir-lo captiu.

»Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en unsepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jura-ment de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplaten visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’haviaabandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”. AquestJesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que ladreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, il’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

◗ Salm responsorial (15)

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. / Jo dic: «Senyor ningú comvós no em fa feliç». / Senyor, heretat meva i calze meu, / vós m’heutriat la possessió. R.

Beneït sigui el Senyor que em dóna seny. / Fins a les nits m’amones-ta el meu cor. / Sempre tinc present el Senyor; / amb ell a la dreta, maino cauré. R.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, / fins el meu cos reposaconfiat: / no abandonareu la meva vida enmig dels morts, / ni deixareucaure a la fossa el qui us estima. R.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida: / joia i festa a desdir a la vos -tra presència; / al costat vostre, delícies per sempre. R.

◗ Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,17-21)

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les sevesobres, sense fer distincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada enaquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeuheretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la platao l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara nidefecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi del temps,l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitatd’entre els morts i l’ha glorificat. Per això, teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

◗ Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,13-35)

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble ano -menat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentantaquests incidents.

Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminaramb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «Dequè discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s’aturaren amb un posat trist, i undels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquestsdies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?».Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta pode-rós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autori-tats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosal -tres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tresdies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon ma-tí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han apa -regut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosal-tres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit,però a ell, no l’han vist pas.»

Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure totallò que havien anunciat els profetes! No havia de patir tot això el Messies abansd’entrar en la seva glòria?». Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint elsde tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referiena ell.

◗ Lectura del libro de los Hechos de los apóstoles (Ac 2,14.22b-33)

El día de Pentecostés, Pedro, de pie con los Once, pidió atención y les dirigió lapalabra: «Judíos y vecinos todos de Jerusalén, escuchad mis palabras y enteraosbien de lo que pasa. Escuchadme, israelitas: Os hablo de Jesús Nazareno, el hom -bre que Dios acreditó ante vosotros realizando por su medio los milagros, signos yprodigios que conocéis. Confor me al designio previsto y sancionado por Dios, os loentregaron, y vosotros, por mano de paganos, lo matasteis en una cruz. Pero Dioslo resucitó, rompiendo las ataduras de la muerte; no era posible que la muerte lo re -tuviera bajo su dominio.

»Hermanos, permitidme hablaros con franqueza: El patriarca Da vid murió y lo en -terraron, y conservamos su sepulcro hasta el día de hoy. Pero era profeta y sabía queDios le había prometido con juramento sentar en su trono a un descendiente su yo;cuando dijo que “no lo entregaría a la muerte y que su carne no conocería la corrup-ción”, hablaba previendo la resurrección del Mesías. Pues bien, Dios resucitó a es-te Jesús, y todos nosotros somos testigos. Ahora, exaltado por la diestra de Dios,ha recibido del Padre el Espíritu Santo que estaba prometido, y lo ha derramado.Esto es lo que estáis viendo y oyendo.»

◗ Salmo responsorial (15)

R. Señor, me enseñarás el sendero de la vida.

Protégeme, Dios mío, que me refugio en ti; / yo digo al Señor: «Tú eresmi bien.» / El Señor es el lote de mi heredad y mi copa; / mi suerte es-tá en tu mano. R.

Bendeciré al Señor, que me aconseja, / hasta de noche me instruye in-ternamente. / Tengo siempre presente al Señor, / con él a mi derechano vacilaré. R.

Por eso se me alegra el corazón, / se gozan mis entrañas, / y mi carnedescansa serena. / Porque no me entregarás a la muerte, / ni dejarása tu fiel conocer la corrupción. R.

Me enseñarás el sendero de la vida, / me saciarás de gozo en tu presen -cia, / de alegría perpetua a tu derecha R.

◗ Lectura de la primera carta del apóstol san Pedro (1Pe 1,17-21)

Queridos hermanos: Si llamáis Padre al que juzga a cada uno, según sus obras,sin parcialidad, tomad en serio vuestro proceder en esta vida. Ya sabéis con quéos rescataron de ese proceder inútil recibido de vuestros padres: no con bienes efí-meros, con oro o plata, sino a pre cio de la sangre de Cristo, el Cordero sin defec-to ni mancha, previsto antes de la creación del mundo y manifestado al final de lostiempos por nuestro bien. Por Cristo vosotros creéis en Dios, que lo resucitó de en-tre los muer tos y le dio gloria, y así habéis puesto en Dios vuestra fe y vuestra es-peranza.

◗ Lectura del santo evangelio según san Lucas (Lc 24,13-35)

Dos discípulos de Jesús iban andando aquel mismo día, el primero de la semana,a una aldea llamada Emaús, distante unas dos leguas de Jerusalén; iban comentan -do todo lo que había sucedido.

Mientras conversaban y discutían, Jesús en persona se acercó y se puso a cami -nar con ellos. Pero sus ojos no eran capaces de reconocerlo.

Él les dijo: «¿Qué conversación es esa que traéis mientras vais de camino?» Ellosse detuvieron preocupados. Y uno de ellos, que se llamaba Cleofás, le replicó:«¿Eres tú el único foraste ro en Jerusalén, que no sabes lo que ha pasado allí estosdías?» Él les preguntó: «¿Qué?» Ellos le contestaron: «Lo de Jesús, el Nazareno, quefue un profeta po deroso en obras y palabras, ante Dios y ante todo el pueblo; có-mo lo entregaron los sumos sacerdotes y nuestros jefes para que lo condenarana muerte, y lo crucificaron. Nosotros esperábamos que él fuera el futuro libe radorde Israel. Y ya ves: hace dos días que sucedió esto. Es verdad que algunas muje-res de nuestro grupo nos han sobresaltado: pues fue ron muy de mañana al sepul-cro, no encontraron su cuerpo, e incluso vinieron diciendo que habían visto una apa-rición de án geles, que les habían dicho que estaba vivo. Algunos de los nuestrosfueron tam bién al sepulcro y lo encontraron como habían dicho las mujeres; pe ro aél no lo vieron.»

Entonces Jesús les dijo: «¡Qué necios y torpes sois para creer lo que anunciaronlos pro fetas! ¿No era necesario que el Mesías padeciera esto para entrar en su glo-ria?» Y, comenzando por Moisés y siguiendo por los profetas, les expli có lo que serefería a él en toda la Escritura.

El sopar d’Emaús. Pintura deRembrandt (1648), Museu delLouvre (París)

Directora: M. C. Orduña - Publicacions del Bisbat d’Urgell; A/e: publicacions@bisbaturgell.org; Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; A/e: premsa@arqbcn.cat - Web: www.arqbcn.catDip. legal B. 52211-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.

Pàgina 4 4 de maig de 2014

Consell Presbiteral d’Urgell a BalaguerEl dia 7 d’abril l’Arquebisbe d’Urgell va presidir la reunió ordinà-

ria del Consell Presbiteral d’Urgell a la casa d’espiritualitat del SantCrist de Balaguer a la qual assistiren la totalitat dels Conse llers.

El tema central de la reunió fou la presentació del treball queCàritas Diocesana d’Urgell i Càritas Andorrana duen a terme a par-tir de la presentació que en feren els seus respectius Directors-Voluntaris: el Sr. Josep Casanova, per part de Càritas Diocesanai el Sr. Agustí Font, perpart de Càritas An do r -rana. Els Consellersreberen informacionssobre els treballs rea -litzats en favor delsmés pobres i presen -taran les seves pre-guntes als Directors.Hi hagué també unapresentació de possibles iniciatives de cara al futur així com un in -tercanvi d’idees. Es varen tractar també els temes següents: elstestaments atorgats davant Rector i la seva protocol·lització nota-rial; una presentació de la síntesi diocesana a partir de les aporta -cions rebudes sobre el document preparatori del Sínode dels Bis bessobre els desafiaments pastorals sobre la família en el context dela nova evangelització; es va anunciar la 3a Jornada de FormacióPermanent per als preveres d’Urgell que tindrà lloc el dia 2 de junya Tremp; i la designació del nou Postulador diocesà per a la Causadels presumptes màrtirs dels anys 1936-1939 en la persona delP. Josep M. Blanquet F.S.F.

Nous vitralls a LinyolaEl dissabte 5 d’abril a la Parròquia de Santa Maria de Linyola es

van mostrar als molts fidels que s’hi van fer presents, els dos nousvitralls que ornamentaran els finestrals de l’altar major. Un acteen què a més de pre -sen tar les dues obrestam bé es van beneirels vitralls que pre -sen ten la iconografiareligiosa per una ban -da de Sant Jordi, pa-tró de Catalunya, i perl’altra la imatge de laMare de Déu de Nú -ria, patrona del Bis -bat d’Urgell. L’acte fou presidit pel Rector de la Parròquia, Mn. Pe -re Cañada, l’artista autor dels vitralls Sr. Jordi Batista, membresdel Consell Parroquial i molts fidels. Jordi Batista va fer-ne la con-fecció durant vuit mesos i de manera desinteressada. Propera ments’instal·larà el vitrall de Sant Jordi al finestral de migdia de l’al tarmajor i la imatge de la Mare de Déu de Núria al finestral de ponent.L’Associació del Sagrat Cor de Linyola ha fet possible amb la se-va ajuda econòmica els materials dels vitralls, així com els treballsde condicionament i instal·lació. La parròquia ha editat un fullet encolor que explica el simbolisme de l’obra, i també dades de la se-va confecció.

El GOA de Ponts comparteix les experiències del P. MassanaEl Grup d’Oració i Amistat (GOA) de la par -

ròquia de Santa Maria de Ponts va compartirles experiències i reflexions del pare francis -cà Josep Maria Massana, nascut a Olio la, enuna xerrada amb el suggerent títol «De Qua -resma a Pasqua... Camí d’un missioner».

La seva xerrada va ser molt vivencial ex-plicant la seva experiència a l’Àfrica, a vega-des marcada pel patiment i la persecució re-ligiosa, però sempre amb la joia del servei iel sentit d’admiració de la fe profunda delpoble africà. Va recordar com els africans te-nen fam de Déu i del Trascendent, com viuenla seva fe amb joia i esperança, en contra-posició a la desgana que tenim a Europa,una Europa que va farta de tantes coses ma -terials i que ha perdut la fam de Déu.

El P. Massana va estar destinat a Burun dii Malawi durant més de vint anys, com a pre -vere a les missions franciscanes d’aquestsdos països. Ara resideix a la comuni tat fran-ciscana del carrer Santaló a Barcelo na. I maiha deixat la seva relació amb Olio la i Pontson hi resideixen part de la seva família. Lacinquantena d’assistents van dialogar ambel P. Massana, i després el grup d’Oració iAmis tat de Ponts, acompanyats del seu con-siliari, Mn. Bonifaci Fortuny i el P. Massanavan fer-se una fotografia per recordar aquests25 anys de camí tot participant de l’espiritua -litat i el tarannà d’aquest moviment apostò-lic, fundat pel bisbe Josep Maria Cases i quebusca practicar i difondre la pregària. El GOAva organitzar aquesta activitat per la Qua -res ma, per encàrrec del Consell Parroquial,amb motiu dels 25 anys de camí i de vida delgrup a Ponts.

L a tercera aparició de Jesús ressuscitat als seusdeixebles, se situa ja a Galilea, a la riba del llac.Els apòstols havien retornat a la seva activitat

professional. Després d’una nit fracassada, sensearreplegar res, a la matinada Jesús es presenta ala platja, sense que el reconeguin al primer mo-ment. A indicacions d’aquell «foraster» tiraran laxar xa a l’altra banda de la barca i la pesca serà pro -digiosa.

L’escena continua amb un to molt humà i fami -liar: Jesús ja els havia preparat un foc i pa coent-sesobre les brases. Junts esmorzaran els peixos queacabaven de pescar.

La tradició cristiana situa aquesta escena a propde Cafarnaum, en un racó molt agradable. Avui sel’anomena Tabga, contracció de la paraula gregaHeptapegon, que vol dir set fonts. Perquè, segonsels testimonis dels pelegrins, en aquest indret hiha via set fonts d’aigua.

S’hi conserva una petita església, de pedra ba -sàltica. Set esglaons —que encara es conserven—duien de la porta fins al llac. A l’interior de la cape-lla, al presbiteri, s’hi troba una gran pedra, anome-

nada «mensa Christi» —la taula de Crist—, on la de -voció cristiana recorda el lloc on Jesús i els apòs -tols haurien esmorzat aquella matinada pasqual.

L’indret és especialment significatiu perquè, se-gons el text evangèlic, Jesús hauria confirmat Perecom a Cap de l’Església amb aquella coneguda fra-se: «Pastura els meus anyells, pastura les mevesovelles». Jesús ha preguntat a Pere, per tres vega-des, si l’estimava, donant oportunitat a Pere de re-fer la triple negació de la passió. La confessió d’a-mor de Pere comporta una missió pastoral. Perai xò, a aquell indret també se’l coneix com «El Pri -mat de Pere».

A l’exterior de la capella s’han habilitat diversosllocs per a la pregària en grup dels pelegrins. I ungrup escultòric de bronze representa Jesús i Pere.

Tabga és un lloc acollidor per als pelegrins i per aqui cerca pau per a la pregària.

Mn. Ramon Sàrries

Tabga: Pans, peixos i Primat de Pere

LA PLETA: DE RAMS A PENTECOSTÉS

Preguem per les vocacions!

Un any més, en arribar el quart diu-menge de Pasqua conegut com el diu-menge del Bon Pastor, ens disposem acelebrar la Jornada Mundial de Pregàriaper les Vocacions.

El Papa Francesc ha volgut iniciar elMissatge d’aquesta 51a Jornada ambaquesta cita bíblica: «En veure les multi -tuds se’n compadí perquè, estaven mal-meses i abatudes, com ovelles sens pas -tor. Llavors diu als seus deixebles: Lacollita és abundant, però els segadorssón pocs. Pregueu, doncs, a l’amo delssembrats que enviï segadors als seussembrats» (cf. Mt 9,35-38).

El Papa recorda que aquest camp ésla humanitat, som nosaltres i només po -dem donar fruit per l’acció eficaç de lagràcia de Déu, per la Comunió amb Ell.Ja ho havia recordat el Papa Joan Pau II,en la carta Apostòlica Novo MillennioIneunte, n. 38: «Treballar amb major con-fiança en una pastoral que doni prioritata la pregària personal i comunitària sig-nifica respectar un principi essencial dela visió cristiana de la vida: la primaciade la gracia (...)». Sense Crist, «no po-dem fer res» ( cf. Jn 15,5).

Convencem-nos-en de la importànciai del poder de la pregària. I de la Pregà -ria per les Vocacions. No ens cansem dedemanar al Senyor que «madurin aque-lles llavors que (Vós) sembreu abundo-sament en el camp de la vostra Esglé -sia» i «que siguin molts els qui acceptinla vocació de servir-vos en els germans».

Mn. Ignasi Navarri