Un

itat

4. E

ls o

ríge

ns

de

Cat

alu

nya

(s

egl

es

VII

I-X

II)

JÚLIA LÓPEZ VALERAInstitut Banús

Territori actual deCatalunya va serocupat pelsmusulmans aprincipi del s. VIII.

Al final del s.VIIIvan ser expulsatspels reis francs.Marca Hispànica.

A Catalunya la Vella esvan formar comtatsdependents del reicarolingi. Es van declararindependents entre elssegles IX i X.

Els comtes catalans,sobretot els deBarcelona, van fer foraals musulmans i vanrepoblar el territoricatalà(Catalunya Nova)

El nom de catalans escomença a fer servir al s.XI. Característiquesculturals pròpies: llengua,institucions i lleis, imateixa religió.

L'estructura socialde Catalunya es vaanar feudalitzant.

Unió matrimonial, al s.XII del comte deBarcelona i l’hereva deltron d’Aragó = CORONAD’ARAGÓ .

ELS ORÍGENS DE CATALUNYA

(VIII-XII)

1. L

A C

ATA

LUN

YA IS

LÀM

ICA

1.1. La conquesta del territori

L’exèrcit que provenia del nord d’Àfrica vaconquerir Saragossa el 714 (l’any 711 haviainiciat la invasió de la Península Ibèrica). Totseguit va continuar la seva ofensiva cap alterritori català.

Gran part de l’aristocràcia hispanovisigoda vafugir cap a Narbona o es van refugiar a la zonadels Pirineus.

Algunes poblacionsvan ser sotmeses perla força.

Altres van signartractats de submissió(pagar tributs).

1.2. La formació de la Catalunya la Vella

L’avanç musulmà va ser aturat a Poitiers pels francs (732). Els francs van ajudar a expulsar els musulmans de bona part del territori català. Ambun objectiu: protegir el seu territori. El domini islàmic de la zona que va des dels Pirineus fins al riu Llobregat pel sud i elSegre per l’oest va ser molt breu. A aquesta zona se la va anomenar Catalunya laVella.

1. L

A C

ATA

LUN

YA IS

LÀM

ICA

1.3. La Catalunya Andalusí

Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya va quedar sota el control d’Al-Andalusdurant quatre segles. S’anomenà Catalunya Nova.

La població es va islamitzar: va adoptarla llengua àrab, la religió islàmica i elsseus costums.

Es van crear explotacions agrícoles(alqueries). L’agricultura va prosperar:extensió dels regadius i adopció nousconreus.

Les ciutats van augmentar la sevapoblació i es van crear noves ciutats.Ciutats més importants: Balaguer, Lleidai Tortosa.

Amb la caiguda del califat (primeria dels.XI), Lleida i Tortosa es van convertir endos regnes taifes. Es van construir moltscastells i torres defensives.

INV

ESTI

GA

CIÓ

: EL

PATR

IMO

NI M

USU

LMÀ

A C

ATA

LUN

YA Malgrat els quatre segles de presència, les restes arqueològiques són escasses. Lleida, Tortosa i Balaguer conserven un important patrimoni andalusí. Una mostrad’això és la suda, que era la fortalesa que defensava les ciutats islàmiques.

SUDA DE TORTOSA

Hi ha testimonis de l’existència debanys. L’arqueologia militar està representadaen les restes dels castells i les torres deguaita que hi ha dispersos pel territori.

SUDA DE LLEIDA

A Lleida podem veure el record musulmà en els noms del barri de la Moreria i elcarrer de la Mesquita.

CASTELL FORMÓS

2. L

’OR

IGEN

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

2.1. La creació de la Marca Hispànica

Al s.VIII, Carlemany, rei dels francs, va travessarels Pirineus per fer expedicions militars contra Al-Andalus. Va aconseguir el control de Pamplona, Jaca,Girona i Barcelona. No va aconseguir conquerir laciutat de Saragossa i va haver de retirar-se a lesseves terres.

Els reis francs van crear un territori fortificat al llarg dels Pirineus per defensar-sedels musulmans. Aquesta franja (des de Pamplona fins a Barcelona), va rebre el nomde Marca Hispànica.

El territori català sota domini francès es vadividir en diferents comtats. Cada comtat governat per un comte, que eranomenat i destituït pel rei franc, de qui n’eravasall. La Marca Hispànica es completava amb elscomtats de Sobrarb i Ribagorça (ara a Aragó) i elcomtat de Pamplona (gran part de l’actualNavarra).

2. L

’OR

IGEN

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

2. L

’OR

IGEN

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

2.2. La independència dels comtats catalans.

Entre els segles IX i X, els comtes catalans van desvincular-se del regne francs.Dues etapes:

ELS COMTATS ES FAN HEREDITARIS• A finals s.IX.• El primer pas el va donar Guifré elPelós: comte de Barcelona, Girona,Urgell i Cerdanya. Els va deixar enherència als seus descendents.• Així es va iniciar la dinastia que vagovernar el comtat de Barcelona.

ELS COMTATS ES FAN INDEPENDENTS• Els musulmans d’Al-Andalus,organitzaven ràtzies quesaquejaven les ciutats perprendre’n tresors i botins.• L’any 985, Almansor saquejà idestruí Barcelona. El comteBorrell II va demanar ajut al seusenyor el monarca franc.Aquest li va negar per nodisposar de recursos.• Borrell II decidí de no renovarel jurament de fidelitat i esconsiderà independent (988).• A partir d’aquest moment elscomtes van actuar com amonarques del seu territori.

2.3. El primer repoblament.

Cap al s.X, tant els comtes com els abats dels grans monestirs (Cuixà, Ripoll, SantJoan de les Abadesses) van voler repoblar les planes dels seus territoris que estavengairebé deshabitades.

2. L

’OR

IGEN

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

Van estimular els pagesos de les muntanyes a situar-se a les planes a i a prendrepossessió de les terres per conrear-les. Van esdevenir propietaris lliures de petitesparcel·les que es van anomenar alous. Aquesta ocupació es va estendre també cap al sud i va arribar fins al Penedès il’Anoia.

A finals del segle X, la frontera del comtat de Barcelona s’havia traslladat del riuLlobregat al riu Gaià.

2. L

’OR

IGEN

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

Formació de petites comunitats: viles. Pagesos decideixen en consellassumptes col·lectius. Tècniques agrícoles: rotació biennal(guaret) Agricultura de subsistència: autoconsumamb eines rudimentàries.Pocs intercanvis.

3. F

EUD

ALI

TZA

CIÓ

I EX

PAN

SIÓ

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

3.1. La Feudalització de Catalunya

La Catalunya Vella havia estat un país de pagesos lliures. Aquests estaven sotal’autoritat dels comtes. A principis del s.XI va canviar, perquè es va iniciar un procésde feudalització de la societat. La necessitat de protegir el territori de les incursions islàmiques i el desigd’apropiar-se de les rendes agràries, va portar els nobles a voler imposar-se sobreels comtes. Per fer-ho, van iniciar un procés violent d’apropiació dels castells, les terres ialgunes funcions públiques (jutjar, crear impostos, mantenir un exèrcit...).“REVOLUCIÓ FEUDAL”. Dues conseqüències:

AFEBLIMENT DEL PODER COMTALEls nobles (nomenats per cobrar impostos i impartir

justícia) es van apropiar de les terres dels pagesos, van convertir el càrrec en hereditari i es van proclamar

barons.

GENERALITZACIÓ DE LA SERVITUD dels pagesos que van haver d’encomanar-se als nobles, lliurar-los les seves

terres (alous) i esdevenir-ne en serfs.

3. F

EUD

ALI

TZA

CIÓ

I EX

PAN

SIÓ

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

3.2. El Restabliment de l’Autoritat Comtal

Les revoltes van ser molt freqüents fins a l’any 1070. Aquell any, el comte deBarcelona Ramon Berenguer I va restablir l’autoritat comtal sobre els barons i vanestablir l’hegemonia del comtat de Barcelona sobre la resta.

Els costums i les normatives d’aquesta societat feudal van quedar regulats en elsUsatges de Barcelona. Compilació de lleis del s.XII. Un dels primers codis feudalseuropeus.

1. Els barons es van reconèixervassalls seus. El comte vaacceptar la transmissió perherència dels seus càrrecs i elsotmetiment de la pagesia.

2. Els altres comtes catalans(Roselló, Empúries, Girona,Cerdanya, Urgell i Pallars) esvan declarar vassalls seus. Lacasa comtal de Barcelona = capdel sistema feudal català il’origen de la futura dinastiacomtal catalana.

COMTAT DE BARCELONA3

. FEU

DA

LITZ

AC

IÓ I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

CO

MTA

TS C

ATA

LAN

S

3. F

EUD

ALI

TZA

CIÓ

I EX

PAN

SIÓ

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

3. 3. L’expansió militar dels comtats

L’any 1035, després de ladesfeta del califat deCòrdova, va començar adesaparèixer la inferioritatmilitar dels comtats catalansdavant l’Al-Andalus.

EL COBRAMENT DE PARIES• Els comtes catalans tenien el regnetaifa de Lleida (oest) i el de Tortosa(sud).• Els comtes amb terres frontereresvan exigir als reis islàmics elpagament de tributs (paries) a canvide mantenir la pau.

L’OCUPACIÓ DELS TERRITORIS DE FRONTERA• Al llarg del s.XI i a primers del XII, els comtats catalanspassen a l’ofensiva i van ocupant els territoris fronteres.• Van conquerir: Tàrrega (1056), Agramunt (1078),Balaguer (1105) i Tarragona (1117).• Els regnes d’Aragó i de Navarra també van iniciar laseva expansió militar.• Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i Navarra, va conquerirla taifa de Saragossa (1118), i totes les poblacionsimportants van quedar sota el seu control.

3. F

EUD

ALI

TZA

CIÓ

I EX

PAN

SIÓ

DEL

S C

OM

TATS

CA

TALA

NS

3.3. El domini d’Occitània

Els diners de les paries i l’impuls econòmic del s.XI va permetre l’expansió políticacap a Occitània. Com?:

• S’inicia l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona perpart del comte Ramon Berenguer I.• Els anys següents, els territoris es van ampliar amb l’adquisició de dretssobre altres territoris (Albi, Nimes...), amb l’annexió d’alguns comtats permotius d’herència i sobretot, amb el matrimoni de Ramon Berenguer IIIamb Dolça de Provença (1112).

4. L

A F

OR

MA

CIÓ

DE

LA C

OR

ON

A D

’AR

AG

Ó4.1. La Unió Matrimonial

Després de la mort d’Alfons I Bataller, els regnesd’Aragó i Navarra es van separar. El regne d’Aragó va quedar en mans del rei Ramir II.Aquest només tenia una filla: Peronella. Ramir II va concertar el casament de la seva filla (1any) amb el comte Ramon Berenguer IV(20 anys).NEGOCIACIONS DE BARBASTRE, 1137. Es van casarquan la reina tenia 14 anys.

Ramon Berenguer IV vaser reconegut com apríncep d’Aragó. Es vaassegurar la fidelitat delsnobles aragonesos.

4. L

A F

OR

MA

CIÓ

DE

LA C

OR

ON

A D

’AR

AG

Ó4.2. L’inici de la dinastia Catalanoaragonesa.

La unió de Catalunya i Aragó va donar origen a la Corona d’Aragó i a una dinastiareial que la governà fins a principis del s.XV. Els dos territoris es van unir sota un mateix rei, però van preservar la diferenciacióterritorial, les lleis, les institucions i també la llengua.

ALFONS II D’ARAGÓVa ser el primer monarca de la Corona d’Aragó.Va governar amb els títols de comte de Barcelonai rei d’Aragó.A Catalunya es coneix com a Alfons I el Cast.

4. L

A F

OR

MA

CIÓ

DE

LA C

OR

ON

A D

’AR

AG

Ó4.3. L’expansió del territori.

La unió del regne d’Aragó i dels comtatscatalans va permetre unir les forces militars. Es completà la conquesta dels actuals territorisde Catalunya i Aragó.

La conquesta de Lleida i Tortosa

La reconquesta aragonesa i el tractat de Cazola

L’any 1148, el comte Ramon Berenguer IV, vaconquerir Tortosa i també Lleida (amb l’ajut delcomte d’Urgell). També va conquerir: lesGarrigues i el Priorat.

L’any 1153 va capitular Siurana (plaça forta musulmana) i la frontera avançà cap alsports de Beseit i el riu la Sènia.

Alfons I el Cast, va acabar la reconquesta de les terres d’Aragó i fundà la ciutat deTerol (1171). Per posar fi a les rivalitats entre la Corona d’Aragó i el regne de Castella es va signarel tractat de Cazola (1179) entre Alfons VIII de Castella i Alfons I. Segons aquest tractat les taifes de València, Xàtiva i Dènia quedaven reservades a lareconquesta catalanoaragonesa a canvi de renúncia al dret de conquerir la taifa deMúrcia.

ELS COMTATS I ELS REGNES PIRINENCS (ANY 1000)

L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DEL S.XI I PRINCIPIS DEL S.XII

L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DEL SEGLE XII

5. E

LS R

EPO

BLA

MEN

TS I

LES

AC

TIV

ITA

TS E

CO

NÒ

MIQ

UES

5.1. El repoblament de la Catalunya la Nova

Aquest repoblament es va portar a terme durant el segle XIII.

EL REPOBLAMENT NOBILIARI DE LES TERRES

• Els reis van atorgar les terresconquerides als nobles i als ordresmilitars.• També van fer lliurament de terres alsordes religiosos per a que fundessinmonestirs.• Els pagesos que van repoblar terres hovan fer sota la protecció d’un senyor(conrear terra a canvi de servitud).• Molts d’aquests serfs van quedaradscrits a la terra: pagesos de remença.Havien de pagar un rescat si volienabandonar la terra. Va ser sotmesos alsmals usos.

LES CARTES DE POBLAMENT DE LES CIUTATS

• Per atraure nous pobladors, els comtesvan atorgar cartes de poblament aalgunes ciutats.

• També es van crear ciutats noves, moltesde les quals van adoptar el nom deVilanova.

Asseguraven als seus habitants que

estarien lliures de determinades

servituds senyorials.

5. E

LS R

EPO

BLA

MEN

TS I

LES

AC

TIV

ITA

TS E

CO

NÒ

MIQ

UES

5.2. La permanència de musulmans a Catalunya.

5.3. El creixement agrícola.

Algunes terres de Catalunya Nova, Baix Ebre iplana de Lleida, estaven poblades per sarraïns.Se’ls havia ofert al possibilitat de quedar-se. Alguns van fugir cap a Al-Andalus. Als que esvan quedar se’ls va permetre seguir parlant laseva llengua, practicant la seva religió i seguintels seus costums. Als musulmans que es van quedar se’lsanomenà mudèjars o morisc. La majoria erenpagesos.

A partir del s.XI es va produir una millora de les condicions de vida de la població. La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos tècnics i del’ampliació de les terres de conreu. Productes agrícoles més importants: cereals (blat, ordi i sègol) i la vinya. A les terresdel sud de Catalunya van ser importants els arbre fruiters i les oliveres. La millora va afavorir els inicis d’un comerç interior i al creació de mercats i fires.

5. E

LS R

EPO

BLA

MEN

TS I

LES

AC

TIV

ITA

TS E

CO

NÒ

MIQ

UES

5.4. Les ferreries dels Pirineus.

5.5. El renaixement urbà i comercial.

A les terres dels Pirineus van proliferar les ferreries dedicades a la fabricaciód’eines i armes. S’hi treballava amb el mètode de forja: farga catalana. Va assolir una produccióforça elevada. Eren molt abundants als dos costats dels Pirineus ( Vall Ferrera i la Vall d’Àneu).

La millora agrícola i l’augment del comerç van afavorir el renaixement de la vidaurbana. L’establiment d’artesans i comerciants va fer créixer les ciutats i va originar laformació de nous barris fora de les muralles (ravals). Catalunya es va convertir en un enclavament estratègic del comerç. Bona part d’aquesta activitat comercial tenia el centre a Barcelona, que vacomençar a establir relacions econòmiques amb altres ports de la Mediterrània.

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

6.1. L’arquitectura

Durant els segles XI i XII s’introdueix l’art romànic a tots els comtats catalans.

A Catalunya, la noblesa i els clero van promoure la construcció de castells (Cardona.Mur...), esglésies (Sant Vicenç de Cardona) i grans monestirs (Sant Pere de Rodes,Ripoll, Sant Martí del Canigó i Sant Joan de les Abadesses).

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

Es van construir moltes esglésies rurals de petites dimensions. Són testimoni de lareligiositat de la societat pagesa de l’època. Cal destacar el conjunt de les esglésiesde la Vall de Boí.

El romànic català va rebre una gran influència del nord d’Itàlia, que es caracteritzaper l’ús de carreus quadrats, la solemnitat de la torres, les arcuacions cegues il’esveltesa dels absis.

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

6.2. L’escultura.

La major part de l’escultura romànica està supeditada a l’arquitectura. Sobretot enla decoració de les portalades (Santa Maria de Ripoll) i dels capitells dels claustres(Sant Cugat del Vallès).

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

També trobem escultura exempta de fusta policromada. Es centre en tres temes bàsics:

Majestats (Crist crucificat)

Marededéus amb l’infant

Davallament de la Creu

6. L

’AR

T R

OM

ÀN

IC A

CA

TALU

NYA

6.3. La pintura.

Catalunya té una de les mostres més riques i abundants de pintura romànica, tant mural com sobre fusta.

La decoració pictòrica de les esglésies es feia a l’absis i als murs. Representacions: el Pantocràtor i escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu. De la pintura sobre taula, cal destacar-ne els frontals d’altar.