la PalancaMAIG-JUNY 2003 Núm. 254 Preu 2

PUBLICACIÓ DARTESA DE SEGRE I COMARCA

Martí GalceranAlòs de Balaguer

Josep RoigCubells

Domènec ParísArtesa de Segre

Salvador BoliartForadada

Joan SerraVilanova de Meià

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS DARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALParlem-los en català

NOTICIARIBreus. Joan Enric Vives, nou bisbe d’Urgell.La resistència antifeixita als PirineusTudela: dinar solidari

ESPORTSRemuntada espectacular del CE Artesa. Balanç del’EFAP. Nou enllumenat al Camp d’Esports. Assem-blea del CE Artesa. 5è Campionat infantil de futbolsala. Gràcies2n Campionat d’Espanya d’Arc TradicionalTemps d’esport ja és aquí!Campabadal es consolida a 2a BEl CENG Trèbol perd el play off de permanènciaAraceli Segarra s’entrena a Vilanova

LA NOGUERABreus. Per municipis, distribució de regidors i alcaldes

INFORMEEls Locals de Joves d’Artesa

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSL’hora dels pactes

OLLA BARREJADAPolska

TEMA DEL MESNous Ajuntaments

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSDescobrim Artesa de Segre i rodaliesL’IES Els Planells, premiat pel Consell ComarcalIN MEMORIAM

PREMSATrobada anyal a Cambrils

CARTES A LA REDACCIÓCarta oberta a l’anomenada “Associació Amicsd’Alentorn”. Agraïments d’ERC i CiU. Felicitació

NARRATIVAXIV Premi de Narrativa Breu

MÚSICA, MESTRE!XXX Juguem cantant de les Terres de LleidaConcert de final cursBBC*

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

VIDA SOCIALPrimera Comunió a Artesa. Festa de la Gent Gran

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

IMATGES D’AHIREl cosidor de la Lola del Gust. 1941

Nous Ajuntaments

Després de les eleccions municipals del25 de maig, el 14 de juny es van constituirels nous Ajuntaments.

Fotos: Miquel Regué, Saray Camats,Gerard Cortada, Judit Orpinell i PereSantacreu

4

5

6

11

17

18

21

22

24

30

33

34

35

37

40

43

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faranDades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’ABRIL

Municipi d’Ar tesa de Segre

Naixements:dia 2: Ares Buñol i Perelló filla de Leopold i de M. Rosadia 25: Anabel Solé i Ruedas filla de Ramon i de M. Carmedia 30: Ricard Lladós i Cos fill de Josep i d’Agnès

Defuncions:dia 4: Secundino Hernàndez i Sànchez (59 anys),

natural de Beredillas (Àvila)dia 11: Cecília Solé i Roig (69 anys),

natural d’Alentorndia 21: Filomena Rodríguez i Rodríguez (77 anys),

natural de Sober (Lugo)dia 25: Concepció Serra i Gassó (88 anys),

natural d’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 1: Joan Caubet i Farrando (95 anys),

natural de Vilanova de Meiàdia 14: Salvador Àlvarez i Escarriola (75 anys),

natural de Barcelona

Meteorologia

LAgenda

21 de juny:- A les 10:30h a la Dàlia Blanca, XXXIV Jornada deTreball del Grup de Recerques de les Terres de Po-nent sobre Megalitisme, gravats i cupuliformes- A les 19h al CEIP Els Planells, Festa de final decurs, organitzada per l’AMPA del centre

21 i 22 de juny:2n Campionat d’Espanya d’Arc Tradicional alCamp Municipal d’Esports d’Artesa

22 de juny:- Festa del Sagrat Cor de Jesús- A les 19:30h a la Pl. Ajuntament d’Artesa, cele-bració del Dia universal de la Sardana amb unaballada de sardanes a càrrec de la cobla Principalde Tarragona, organitzada per Amics de la Sardanad’Artesa de Segre

22 de juny:Revetlla de Sant Joan

29 de juny:Cloenda del 10è aniversari i Festa de final de cursde la Llar d’Infants Municipal

Del 4 de juliol al 8 d’agost:Cada divendres a les 22h a la Pl. Ajuntament, Balladade sardanes, organitzada per Amics de la Sardana

ABRILDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observato-ri de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 13,6°Temperatura màxima: 28° (dia 28)Temperatura mínima: 0° (dies 5 i 6)Amplitud tèrmica màxima: 23° (dia 5: màx. 23° i mín. 0)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dia 3: màx. 11° i mín. 5°)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 13 mm (dia 9)Total precipitacions: 24 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 12,9°Temperatura màxima: 26,8° (dia 28)Temperatura mínima: -0,4° (dia 5)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 9,2 mm (dia 9)Total precipitacions: 18,6 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 11 mm (dia 10)Total precipitacions 23 mm

FESTES MAJORS21 de juny:Vernet

28 de juny:Colònia la Fàbrica

5 i 6 de juliol:Collfred

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE800 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Parlem-los en catalàProbablement mai no hi havia hagut, entre la població de Catalunya,un nivell tan alt de coneixement de la nostra llengua com en aquestsmoments; tant pel que fa a la llengua oral com a la llengua escrita.Això és degut principalment a la recuperació de les institucions cata-lanes que es va produir després de la mort del dictador i la recupera-ció de la democràcia. A més de la implantació progressiva del català a l’ensenyament,altres factors com la creació de la Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió i l’aparició de premsa en català, han contribuït al fet que lanostra llengua s’hagi anat enfortint en tot aquest temps. Malaurada-ment no ha passat així en altres contrades com les Balears i,especialment, el País Valencià (ja sabem gràcies a qui); per no parlarde la Catalunya Nord o de l’Alguer. A la Franja, amb un president al’Aragó que parla català, potser no hi ha tant perill de moment. A Catalunya, aquesta aparent bona salut del català potser ens hafet relaxar en els últims anys, en què s’ha produït una forta onadamigratòria procedent de diversos indrets del món. Sigui com sigui, elfet és que a les grans ciutats se sent parlar molt en castellà, als bars irestaurants hi ha un nombre cada vegada més elevat de treballadors itreballadores que parlen ben just en castellà, a molts instituts de l’àreametropolitana de Barcelona l’alumnat coneix perfectament el catalàperò al carrer parlen en castellà... I, el més greu, els catalans cadavegada parlem més en castellà a qualsevol persona que tingui difi-cultats amb la nostra llengua, vingui d’on vingui. Quin estrany me-canisme mental ens ha portat als catalans a parlar en castellà quanalgú no ens entén? Ni que sigui un anglès o un alemany? Moltesvegades els nouvinguts desconeixen igual una llengua que l’altra, toti que ells es pensen que han arribat a Espanya i que aquí es parlal’espanyol. El problema és que nosaltres els confirmem aquesta teo-ria quan ens hi dirigim en castellà. I tot això no ho diem nosaltres. Són moltes les veus qualificades(filòlegs, sociòlegs...) que s’han aixecat darrerament per a fer un tocd’alerta en aquest sentit: el català pot desaparèixer si no anem ambcompte. Fins i tot la Generalitat va endegar una campanya on se’nsfeia una crida a fer de mestres per tal de facilitar l’aprenentatge delcatalà als immigrants. Ara, per acabar-ho d’adobar, a Madrid volen aprovar un incre-ment d’hores de castellà a l’escola. No fos cas que el català poguésfer ombra a una llengua que parlen més de 300 milions de personesal món! No és el castellà sinó el català la llengua en perill d’extinció. Davant la possibilitat que se’ns pugui tractar de xenòfobs, volemdeixar clar que una cosa no té res a veure amb l’altra. El respecte a lanostra llengua no està renyit amb el respecte als estrangers que arri-ben a Catalunya i a les altres cultures, inclosa la castellana. La xeno-fòbia va per altres camins. Siguem militants amb el tema de la llengua! Per conservar la nos-tre llengua i la nostra identitat, parlem-los en català.

Col·laboradors/es del mes:Ferran Sánchez, Joan A. Camats, Griselda Andreo, David Galceran,M. Àngels Rodríguez, Sícoris, Joan Giribet, Meritxell Marimon, SarayCamats, Gerard Cortada, Judit Orpinell, Pere Santacreu, IES Els Pla-nells, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, JordiEsteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

Eixamplament del carrer Balmes

Durant aquest mes de maig s’han iniciat les obres d’ampliació d’untram del carrer Balmes. Les negociacions amb els diferents propie-taris i llogaters implicats van ser iniciades uns 14 mesos abans pel1r Tinent d’Alcalde, Mingo Sabanés, el qual ha portat la iniciativafins al final. La compra de la casa de la cantonada Monges i Balmesha costat uns 6000 euros i la indemnització de dos llogaters uns5400. Per altra banda, les obres, encarregades a ConstruccionsMontsec, pugen uns 26.400 euros. Aquestes obres inclouen l’en-derroc de la casa, aixecar la paret d’un dels propietaris (a canvi dela cessió de terreny) i construcció de voreres i un tros de carrer. Lasignatura de la compra de la casa no es va poder fer fins el passat 16d’abril degut a un error en els noms, la qual cosa ha endarrerit larealització de l’obra. Després de totes aquestes gestions, de mo-ment ha quedat un petit solar de poca superfície a la cantonada coma propietat municipal. D’altra banda, a finals del mes de maig, elServei de Carreteres va renovar l’asfalt dels trams més malmesosde la carretera al seu pas per la nostra ciutat.

Els vins de la Cooperativa a LondresLa Cooperativa d’Artesa va promoure els vins locals a la fira LondonInternational Wine and Spirits London Wine, celebrada els dies 20i 21 de maig a la capital anglesa. Dins un estand habilitat per l’Ins-titut Catlalà de la Vinya i el Vi, l’empresa artesenca va mostrar alsbritànics la qualitat dels seu vins.

Jornada sobre cultius herbacis a ForadadaEl passat 22 de maig l’oficina comarcal del Departament d’Agri-cultura va organitzar a Foradada la IV Jornada Intercomarcal sobreCultius Herbacis. En un camp de conreu situat vora la població deForadada, els 200 pagesos assistents a la jornada van poder obser-var noves varietats de blat i ordi, seleccionades genèticament i cul-tivades en aquest tros. Els tècnics van explicar els avantatges decultivar aquestes noves varietats i van parlar sobre la rotació decultius com a alternativa al monocultiu del cereal. La jornada es vaacabar amb un dinar popular celebrat al celler de la Cooperativad’Artesa.

Assemblea de la Cooperativa d’ArtesaEl passat 24 de maig, la Cooperativa d’Artesa va celebrar l’assem-blea general de socis, que va aprovar els comptes corresponents a

l’exercici 2002, amb una facturació de 126,44milions d’euros. La facturació va descendir lleu-gerament respecte al 2001 (126,52 milionsd’euros) a causa de la baixada de preus del porcí.La Cooperativa compta actualment amb 1327 so-cis i una plantilla de 65 treballadors. En l’exercici2002, la producció de pinso va ser de 248.600 to-nes i la comercialització ramadera va arribar als562.000 caps, augment possible gràcies a la com-pra de L’Agudana. La Cooperativa també va in-formar els socis sobre el projecte per a construiruna residència per a la gent gran al solar vora elSenill cedit per Carme Tarragona (projecte queassumirà la Fundació formada per la Cooperativai l’Ajuntament d’Artesa).

Equipaments a la plaça de l’Ajuntament

Durant els mesos de maig i juny s’han fet duesmillores importants a la plaça de l’Ajuntamentd’Artesa. La primera ha consistit en la col·locacióde pilones automàtiques que tallaran l’accés alsvehicles a la zona de davant l’Ajuntament, quanaixò es consideri necessari. El sistema s’activaràde cara a la celebració d’actes com ballades desardanes o les populars Caramelles i evitarà quehi aparquin vehicles que en dificultin la celebra-ció. L’altra millora ha estat la instal·lació d’unacaseta d’informació, on es preveu facilitar tríp-tics d’informació turística (de moment s’hi posa-ran plafons amb diferents fulletons impresos, sensedestinar-hi personal). Aquesta caseta també seràla seu del servei de Biblioparc, que es donarà to-tes les tardes des del 15 juny al 15 de setembre,els dies laborables de 18:30 a 20:30 hores, on esfacilitaran cadires plegables, llibres i còmics alsusuaris. D’altra banda, durant aquest mes de junys’estan duent a terme les obres de construcció delavabos, rentadors i faroles a la zona d’esbarjo deLa Palanca de Vernet, vora el riu Segre, com acontinuació de les millores iniciades l’any passat.

7

la P

ala

nca

Noticiari

Joan Enric Vives, nou bisbe d’Urgell

Primera celebració de la Unció dels MalaltsEl 18 de maig es va realitzar per primera vegada a la Par-ròquia d’Artesa la celebració comunitària del Sagramentde la Unció del Malalts. 33 persones adultes reberen aquestsagrament, que confereix la fortalesa de l’Esperit per assu-mir amb fe, confiança i esperança les debilitats de l’edat,la presència de la malaltia i del sofriment i la realitat de lamateixa mort. Foren acompanyats per la pregària de la co-munitat. També l’Orfeó Artesenc s’uní amb cants i melo-dies, amb les quals solemnitzà la celebració. Els sagramentssón per als vius, no per als morts. Ens hi hem d’acostar arebre’ls amb plena consciència, amb plena llibertat i ambplenes facultats. El sagrament de la Unció dels Malalts nol’hem de rebre a l’últim moment i en estat d’inconscènciasinó per a demanar la fortalesa de l’Esperit que ens cal. Lacelebració ens ajudà a entendre el sagrament de la Unció i,alhora, solidaritzar-nos amb els germans i les germanesgrans, que es troben en situació d’afebliment i volen obrir-se a la vida per sempre. La Parròquia

oan Martí Alanis, després de 32 anys com a bis-be d’Urgell, va entregar el bàcul al seu succes-

sor Joan Enric Vives, en una cerimònia celebradael passat 12 de maig a la Catedral de la Seu d’Urgell. Alanis va presentar la seva renúncia voluntària a laSanta Seu, des d’on es va escollir el barceloní Joan En-ric Vives, de 54 anys d’edat, com a successor seu. Vi-ves feia un any que estava adscrit com a bisbe coadju-tor i és bon coneixedor de la realitat del Bisbat queabarca les terres catalanes i andorranes que van des delsPirineus fins a Balaguer. Alanis va acomiadar-se dels feligresos repassant laseva tasca durant les més de tres dècades en què haestat al capdavant de la diòcesi, destacant el canvi so-fert per les zones rurals i de muntanya en aquest temps. A més d’assumir el càrrec de màxima autoritat reli-giosa catòlica a les nostres terres, Vives es converteixen el nou copríncep d’Andorra, compartint el càrrec decap d’estat amb el president francès Chirac. Vives, en un discurs marcadament social, va desta-car que té un compromís especial amb la gent jove,amb les famílies, els pobres i els immigrants i que in-tentarà donar resposta als esdeveniments socials que esvagin succeint. Vives va visitar Artesa de Segre poques setmanesabans de ser nomenat bisbe titular (a la imatge de sota),concretament el passat 29 de març, on a més de presi-dir el sagrament de la confirmació va visitar diferentsindrets com el Castellot, el col·legi Els Planells i el ce-mentiri.

Text: Miquel Regué i GiliFotos: Joan Antoni Camats i Llagunes

J

Venda de pisEs ven pis de segona mà, directament de propietari.

Consta de 4 dormitoris, 1 bany, 1 lavabo,menjador/sala d’estar amb llar de foc, cuina gran,

terrassa, rentador, traster i golfes.

Amb calefacció, ben conservat i restaurat.

Situació immillorable i preu econòmic.

Trucar als mòbils 639 375 289 / 626 048 691.

Noticiari

8

la P

ala

nca

La resistència antifeixista als Pirineusn 300 pàgines, amb 16 d’imat-ges inèdites i extensa bibliogra-

fia, mitjançant el seu habitual estild’assegurat ressò editorial, el nostrecompany ha tret un nou i ampli exer-cici de memòria, història i amena lec-tura narrant episodis pirinencs -pràcticament desconeguts- d’espio-natge, evasió i contraban de 1938 a1945 com si fossin contes de pel·lícula,talment com el fotograma de la cober-ta que pertany al film “Y llegó el díade la venganza” (1963), realització deFred Zinnemann rodada als PirineusAtlàntics i prohibida per Manuel Fra-ga Iribarne, de forma que no es va po-der veure a Espanya fins al 1979 per-què criticava la Guàrdia Civil. Comença parlant de contraban i pas-satge de fugitius per Sant Llorenç deMorunys, la Coma, Os de Civís iBóixols cap a la zona rebel per Andorradurant la Guerra Civil, país que és ob-jecte d’un meticulós resum en què dónala sensació que l’autor sap més del queescriu. Aporta noves dades a la invasióguerrillera de l’Aran a través del testi-moni del dirigent nacionalista JaumeRos Serra, del soldatAndrés Abellán i elmaqui aranès MauriciMoga, enfrontats peratzar del destí aquestsdos últims en el com-bat d’Es Bordes. Ens fa adonar d’as-pectes ocults sobre lamort del filòsof WalterBenjamin: no es vasuicidar com s’ha dit,sinó que morí d’he-morràgia cerebral pelgran esforç de caminarde Banyuls a Portbou. Entre els llocsde reclusió estrangers s’aproxima, en-tre altres, a la capella de Sort, el balne-ari de Rocallaura (Vallbona de les Mon-ges) i el camp de concentració de Mi-randa de Ebro. L’escapada de la maredel cèlebre novel·lista francès Micheldel Castillo és un altre relat apassionant. Altres noms propis de la resistènciapirinenca són el poeta-carnisser de Sa-livosa Antony Cayrol, el pintor bear-

nès Joan de Riquer, el duaner cer-dà Andreu Parent, el mugalaribasc Florentino Goi-koechea, elrector de Puigcerdà Joan Do-mènech, la família Ferrusola deFigueres, el guerriller-llibreterEnric Melich, el guia berguedàRa-mon Vila Capdevila“Caracremada” i l’agent aliatMeliton Sala, fill de Tòrrec(Vilanova de Meià), heroi de laResistència francesa mort en de-portació, un capítol mescla de ma-lenconia i rigor històric. També conté una síntesi histò-rica de què va fer i què va ser elFront Nacional de Catalunya, tra-ient de l’anonimat un superviventseu, fill del mas el Rellevo deBoldú (Lleida): Josep MarsalMoncasi. De Bellver, rescata lafigura del seu exemplar alcalderepublicà Josep Solé. De la Cerdanya,el Berguedà, l’Empordà i la Garrotxa,sense oblidar l’Alt Aragó ni el PaísBasc, documenta noms, gestes i rutesde nombrosos contrabandistes que tam-bé van passar gent arriscant la seva

vida amb règims fei-xistes a banda i bandade la frontera.

Ferran, per què encastellà? S’inclou a lasèrie Pirineos d’Edito-rial Milenio de Lleida.En català ja n’he fetnou. Per cert, n’heu lle-git algun? Els llibressón, com les medeci-nes, per vendre i... unamica per llegir. El mer-cat espanyol és im-

mens, un d’anterior, en castellà també,m’ha obert moltesmés expectativesque tots els anteri-ors, mentre el mer-cat català està domi-nat per quatre es-criptors de l’olla, elsque xupen micro itele. No obstant,acaba de sortir

E

“Imatges” de Vilanova de Meià, en ca-talà. I en el camp de la recuperació dela memòria històrica importa més elcontingut que el continent.

Molta feina? És el llibre que m’ha cos-tat més hores, viatges, trucades... Feiaanys que l’anava aparcant perquè emfaltava molt treball de camp. Enguany,un sàbat, a més de les corresponentstasques oficials que aniran apareixent,m’ha permès acabar-lo.

Els Pirineus eren unes rambles? Sí,demostro que a les nostres muntanyes,en aquells anys bel·licosos, els maquisvan compartir camins, pors i esperan-ces amb dos col·lectius més, els passa-dors de gent i els contrabandistes.

La Palanca

9

la P

ala

nca

Noticiari

Tudela: dinar solidaril passat diumenge dia 4 de maigde 2003 se celebrà un dinar per

tal de poder recaptar recursos per ar-reglar l’església del poble. La iniciativa va partir de les Majora-les de Tudela que en veure el mal estaten què es trobava l’església a causa delpas del temps, van decidir posar-hi fi. La celebració va tenir lloc a la plaçadel poble, on es reuniren gairebé 200persones, per fer-vos una idea, un 50%més que la població actual. Els assis-tents eren tudelencs, familiars i amicsd’aquestes, que van col·laborar aportant9 euros. També cal destacar la granquantitat de persones que no hi vanpoder assistir per diversos motius, peròque molt gratament van fer la seva apor-tació. No voldríem acabar aquestes ratllessense felicitar de tot cor a totes aque-lles persones que han fet possible quela reparació de l’església de Tudela deSegre sigui una realitat. Gràcies a tots.

Text: Griselda Andreo i BesoraFotos: Carme Solé i JME

ADAMSAquí NaturaAssessoria Camats GardelAuto Sport P.E.R.E.Banc BBVACaixa PenedèsCal ClaudioCa l’EspinalCal RellotgerCalçats Esports CercósCalçats MaribelCarnisseria CunicarnCarnisseria Vidal

Càrniques PijuanCitröenCodorniuConfeccions CortadaCooperativa d’ArtesaDerfriDetallsElectrodomèstics RellotgerEstació Servei Farré-OilEuromónExpert Ràdio MateuFerreteria CapellFlors i pinsos Joana

Llista de col·laboradors de les Borges Blanques, Artesa de Segre i Comarca

E

A la dreta i a sobre: dues fotos de la capella del’església de Sant Pere de Tudela (exterior i in-terior) que queda sobre el carrer. Es poden ob-servar els efectes de les vibracions del trànsitmodern sobre l’estructura que han obligat a tan-car-la per al culte

Forn de Pa AymerichFotografia JoanFruiteria CapellGuissona ÀreaGuissona ArtiguesLa AsturianaLa Bella EasoLa CaixaLa ConfiteriaMatutanoMerceriaMerceria GomesMianes

Mobles LlobetOlis J.MaciàPalmiraPanricoPastisseria BorrellPastisseria SoléPastor EnricPeixateria IrenePerotxesPintures VallsPuigredonReposteria GuàrdiaSastreria Roca

Supermercat La PlaçaSupermercat PrekoTaller Mecànic RibóTaller La NogueraTallers Carlos AndreoTreballs Agraris TuguesTreballs Agrícoles RoviraVallès RubinatVins GalceranXavier Farràs

A dalt: imatge del dinar, el comensals eren mésnombrosos (en un 50%) que habitants hi ha censatsa Tudela. Un èxit d’assistència degut al bon fer deles Majorales i al motiu de la cita

11

la P

ala

nca

Esports

Escola de Futbol Artesa-Ponts ha comptat amb sis equips de futbol base aquesta campanya 2002-2003. Desta-quen els bons resultats assolits per tots els equips, brillant l’equip aleví, que ha quedat subcampió de lliga.

-Juvenil, entrenat per Dani Leal, 7è de 1a provincial-Cadet, entrenat per Sergi Beltrán, 3è de 2a provincial-Infantil, entrenat per Fran Bessone, 9è de 2a provincial i campió del Torneig de Primavera-Aleví, entrenat per Ramon Torrent, 2n de 1a provincial i campió del Torneig de Primavera-Benjamí, entrenat per Joan Carles Pérez Payans, no es compta la classificació-Prebenjamí, entrenat per Xavi Solsona i Rossend Mora, no es compta la classificació

equip de futbol del CE Artesa vaaconseguir aixecar el cap en l’úl-

tim terç de la lliga de 1a regional, aca-bant en una meritòria 9a posició fi-nal, després de patir durant moltesjornades l’amenaça del descens. 7 victòries, 1 empat i 3 derrotes és elbalanç de les darreres jornades. La màdel tècnic Antoni Palau s’ha notat i hacontribuït a un canvi de mentalitat delsfutbolistes locals.

Resultats (des de jornada 23 a 34)Cervià 4 – CE Artesa 1 (David Guàr-dia). L’Artesa penúltim.CE Artesa 3 – Pobla de Segur 2 (RicardMartínez, Fran Bessone i Sergi Beltrán)Partit contra els líders i campions fi-nals, on juga el germà de Carles Puyol.Els rivals es van avançar per dos copsperò l’Artesa va remuntar amb un jocfantàstic, i va acabar guanyant amb unespectacular gol de Sergi.Alfarràs 4 – CE Artesa 2 (RicardMartínez, Josep Brescó).CE Artesa 3 – Rosselló 0 (Codina,Carles Galceran –2-). Tercers per la cua

Sant Martí 0 – CE Artesa 1 (JosepBrescó). Artesa 12è , segona victòriafora casa.CE Artesa 6 – Torrefarrera 0 (Carles2, Brescó 3 i Àlex). Golejada i gran jocdels locals.Borges 0 – CE Artesa 1(X. Ribera)

L’Artesa es situa10è, guanyant alcamp d’un dels fa-vorits.CE Artesa 1 –Mollerussa 0(Brescó) Victòriacontra els tercers,gol al minut 89, vanjugar tres juvenils:Rossend, Aubets iSantacreu.Guissona 3 – CEArtesa 0. No hi va

haver partit contra els segons, que noes van deixar sorprendre.CE Artesa 2 – Tremp 0 (RicardMartínez, Josep Brescó). L’Artesa es vaassegurar la salvació i va enfonsar elspallaresos a la 2a regional.EFAC 0 – CE Artesa 0. Empatintrascendent.CE Artesa 3 – Ivars d’Urgell 1 (CarlesGalceran, Jairo i Ricard Martínez). Co-miat de temporada victoriós, amb unjoc vistós. En aquest últim partit es valliurar una samarreta del club a un delsaficionats més fidels, el Josep deTiurana (a la imatge de sota).

Classificació final1. Pobla Segur 742. Guissona 733. Mollerussa 654. Torrefarrera 625. Benavent 596. Cervera 537. Bordeta 538. Alfarràs 479. CE Artesa 47(PG 14, PE 5, PP 15, GF 53 i GC 60)10. Cervià 4311. Borges B. 4112. Ivars U. 4113. Castellserà 4014. Organyà 3815. Tremp 3616. Sant Martí 3517. EFAC 3418. Rosselló 20

Golejadors: Brescó 11, RicardMartínez 10, Carles Galceran 8, XaviRibera 7

David Galceran i MRG

Remuntada espectacular del CE Artesa de Segre

L’

Balanç de l’EFAP

L’

Esports

12

la P

ala

nca

GràciesEn acabar aquest any esportiu, ens agradaria compartiramb tots els artesencs i artesenques el nostre treball i lanostra il·lusió. Sabem que tot no ha sortit com ens hagués agradat,però amb la paciència de tots (pares, mares, entrenadors,socis...), el resum és positiu. Volem agrair als nostres es-portistes, començant pels babies i acabant pels juvenils,el seu esforç i constància. I al primer equip, els diumenges que ens heu fet pas-sar; alguns d’infart, altres més avorrits, però al final heusabut remuntar i deixar l’equip en un bon lloc, amb l’úni-ca recompensa de la vostra suor deixada al camp. Als socis i aficionats, agrair-los els seus diumenges alcamp i el seu bon estar, sense vosaltres això no haguéssigut el mateix. Pares, mares, entrenadors, jugadors, socis i aficionats,esperem les vostres crítiques constructives i col·laboració;i entre tots aconseguir que tots els somnis es puguin ferrealitat. Moltes gràcies a tots.

Club Esportiu Artesa de SegreEscola de Futbol Artesa-Ponts (EFAP)

Assemblea del CE Artesal divendres 6 de juny va tenirlloc, a la Sala d’Actes de l’Ajun-

tament, l’assemblea anual ordinàriadel Club Esportiu Artesa. Una trentena de socis es van aplegaren aquesta assemblea, en què la novajunta que s’ha fet càrrec de l’equipaquesta temporada va rendir comptesde com havia anat tot i va explicar elsprojectes per al futur. Mentre que en l’aspecte esportiu s’haaconseguit salvar la categoria, en unfinal de temporada força bo i després

d’haver patit una mica; pel que fa a lapart econòmica es preveu un superàvitd’uns 500 euros dins d’un pressupostde poc més de 33.000. Pel que fa a la temporada vinent, lajunta va renovar la confiança dels so-cis presents i pensa continuar amb lamateixa política d’apostar bàsicamentper la gent de casa (amb la incorpora-ció d’alguns juvenils i potser algun al-tre jugador). De moment, l’aspecte mésdelicat és la contractació d’un nou en-trenador; ja que és gairebé segur que

Palau no continuarà. Recordem que els jugadors noméshan percebut una paga única de 50euros (per a les botes) i que cada di-vendres han tingut el sopar pagat des-prés de l’entrenament. A més, han gau-dit d’una assegurança i, com que s’hadisposat de diners, el club els va pagarun cap de setmana a Eivissa en acabarel campionat. Ens consta que aquestsistema ha creat un bon caliu dins laplantilla.

Ramon Giribet i Boneta

5è campionat infantil de futbol salaJa arriba l’estiu i per cinquè any consecutiu el CE Artesade Segre organitza un campionat de futbol sala (futbol 5)per a tots aquells nois/es d’Artesa de Segre i Comarca queels agradi el futbol i vulguin passar-s’ho d’allò més bé du-rant els mesos de juny i juliol. Com cada any, el campionat es disputarà a la pistapoliesportiva del camp de futbol, en horaris de tarda-ves-pre i de dilluns a dissabte. Els equips, confeccionats perl’organització, estaran dividits en dues categories, infantili aleví, comptaran d’un màxim de vuit jugadors cadascun ihi haurà un ordre de canvis predeterminat abans de l’inicidels encontres. Les normes de joc seràn similars a les delreglament de futbol sala. El preu de la inscripció al campionat és de 15 euros (queinclou el regal d’una samarreta), per formalitzar-la s’hauràd’omplir el full d’incripció que podreu trobar a l’Ajunta-ment d’Artesa i al Bar Piscines. La data límit inscripcióés el 25 de juny i el pagament es farà al jugar el primerpartit. Per a més informació podeu trucar al telèfon650578437 (David). Col·laboren: Ajuntament d’Artesa,Emissora Municipal i revista “La Palanca”.

urant el mes de maig es va comen-çar l’obra de renovació de l’enllu-

menat del Camp de Futbol, una projec-te municipal que feia uns 10 anys quecomptava amb promeses de subvencióper part de la Direcció General d’Es-ports de la Generalitat i que al finall’Ajuntament dirigit per JaumeCampabadal ha decidit assumir íntegra-ment. Si bé el pressupost inicial era de78.911,95 euros, l’obra es va adjudicara l’empresa Electromecànica Soler SLper 56.322,44 euros, en un concurs on

Nou enllumenat del Camp d’Esports d’Artesahi va haver 7 ofertes. El nou en-llumenat consta de 4 torres de 5focus amb una potència de 2.000watts cada un. Es calcula un con-sum de 6 euros per cada hora deconsum. En aquests momentsnomés falta l’ampliació de la po-tència per part de Fecsa-Endesa,demanda que ja va fer en el seumoment l’enginyer Sr. Fortuño,director del projecte. Amb aquesta obraes millora molt notablement l’enllume-nat i això permetrà endarrerir els par-

tits de l’hivern, tant del primer equipcom del futbol base, a més de fer elsentrenaments nocturns en condicions.

D

E

I... Què farem? De dilluns a divendres i de 10h a 13h: 1hde bàsquet, 1h de futbol i 1h d’esports alternatius (tennistaula, tir amb arc, bicicletes, hoquei...).

Però... On? Doncs de dilluns a dijous al poliesportiud’Artesa de Segre. El primer divendres de cada torn ani-rem a Ponts a fer piragüisme. I el darrer divendres a Valldan(Oliana) a fer hípica, natació i tirolina.

PER APUNTAR-SECal tenir una butlleta i omplir les dades. Portar-la a la sucursal de la Caixa del Penedès d’Artesa de Segre (allí tindrantambé butlletes a la vostra disposició) i fer l’ingrés, abans del 20 de juny pel 1r torn.

Per a més informació: 973 400 213

AU, TORNEM-HI!!!TEMPS D’ESPORT JAAA ÉS AQUIIIIIÍ!!!!

D’acord... Quines dates? Farem tres torns:1r torn: del 30 de juny a l’11 de juliol.2n torn: del 14 de juliol al 25 de juliol.3r torn: del 28 de juliol al 8 d’agost.

Qui es pot apuntar? Nens i nenes de 7 a 14 anys.

I quant val? Socis CENG: 60 euros. No socis: 65 euros.El preu inclou: l’estada, material de suport, asseguran-ces, transport en les sortides i monitors.

13

la P

ala

nca

Esports

2n Campionat d’Espanya d’Arc Tradicional1. DATA I LLOC DE CELEBRACIÓEl II Campionat d’Espanya d’Arc Tradicional se celebrarà els dies 21 i 22 de juny de 2003 al Camp Municipal d’Esports (camp defutbol) d’Artesa de Segre.

2. CATEGORIA I MODALIT ATSLes categories participants són: masculina i femenina; i les modalitats: Arc Recorbat Tradicional i Long Bow (per a més detalls sobrecategories i modalitats, veure normativa RFETA núm. 41 (http://www.federarco.es/Normativas/RF300041.pdf )

3. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETICIÓEl Campionat d’Espanya es desenvolupa en dues fases, etapa classificatòria i eliminatòries.

4. TROFEUS I MEDALLESTant en les modalitats d’Arc Recorbat Tradicional i Long Bow, així com en la categoria masculina i femenina, s’atorgaran lessegüents distincions:

1r Classificat Trofeu i Medalla d’or2n Classificat Trofeu i Medalla de plata3r Classificat Trofeu i Medalla de bronze

5. HORARI DE LES COMPETICIONSDissabte 21 de juny de 2003

ARC RECORBAT TRADICIONAL I LONG BOW9:00h a 10:00h Revisió de material, entrega de dorsals i entrenaments oficials10:45h Fase classificatòria (masculina i femenina)

36 fletxes a 30 m i 36 fletxes a 18 mDiumenge 22 de juny de 2003

ARC RECORBAT TRADICIONAL I LONG BOW9:00h a 9:45h Tirades d’escalfament10:00h Començament de la Fase eliminatòria fins a finals, 1r i 2n13:00h (aprox.) Entrega de premis i clausura del Campionat

»»» ——————-»ENTRADA GRATUÏTA

«———————«««

15

la P

ala

nca

Esports

Campabadal es consolida a la 2a Bl futbolista artesenc JaumeCampabadal i Monfà ha ju-

gat per segona temporada conse-cutiva a la categoria de bronze delfutbol espanyol amb la UE Lleida,que s’ha quedat a les portes delplay-off d’ascens a 2a A. Campabadal ha jugat titular en 35dels 38 partits disputats per l’equipde la capital de la Terra Ferma; no-més se n’ha perdut tres, dos per acu-mulació de targetes i un que va es-tar a la banqueta de suplent. Aques-tes xifres el converteixen en un delsjugadors més utilitzats pel tècnic delLleida, Martínez Bonachera, qui haconfiat plenament en el lateral es-querra artesenc. Campabadal ha estat indiscutiblea la banda esquerra, jugant com alateral i carriler, destacant pel seugran treball defensiu i per les puja-des a l’atac que aportaven força pe-rill a l’àrea rival. Campa va ser l’au-tor d’un gol, el de la victòria contrael Figueres; el jugador d’Artesa, el defensa XavierHorcajada i el tercer porter Santi, han estat els tres únics

E futbolistes de l’equip nascuts i for-mats a la província de Lleida. Quant als resultats del conjunt,cal dir que la UE Lleida va teniral seu abast la classificació per adisputar la fase d’ascens a la 2aA, però en l’última jornada l’equipva perdre al camp del Reus i vaperdre l’opció d’estar entre elsquatre millors equips de la cate-goria. La UE Lleida va quedarclassificada en vuitena posició fi-nal, empatada a punts amb el cin-què, sisè i setè classificats. Elsquatre equips que s’han classifi-cat per al play-off són el Castelló(campió), el Barça B, la Grame-net i el Burgos. De cara a l’any vinent, el tècnicMartínez Bonachera continuarà alcapdavant de l’equip i tot i queCampabadal acaba contracte elproper 30 de juny, la seva renova-ció està gairebé assegurada, ja queés una de les peces bàsiques per

al seu entrenador, que intentarà retornar el club a 2a A.

Text: Miquel Regué i Gili Fotos: Diari Segre

16

la P

ala

nca

Esports

El CENG Trèbol perd el play-off de permanènciaequip sènior CENG TrèbolArtesa va jugar, i va perdre, per

segon any consecutiu el play-off depermanència de 2a Catalana, on esjugava no baixar a 3a. Els nois entrenats per Xavier Hervàsvan realitzar una recta final de campio-nat força bona, aconseguint tres victò-ries consecutives que els van salvar, inextremis, de les dues últimes places, onels equips perdien la categoria de for-ma directa. Dels últims 9 partits, elsartesencs en van guanyar 4 i en vanperdre 5, amb derrotes inesperades acasa contra el Sedis-La Seu i victòriesmolt treballades contra el Gavà, tercerclassificat final i que l’última jornadaes jugava el subcampionat en el partitcontra els locals. Al final, el CENG vaquedar classificat en 16a posició, em-patat a punts amb el 14è (La Seu) i el15è (Martorell) que van quedar per da-vant gràcies al basquetaverage favora-ble. El CENG va jugar-se la permanèn-cia contra el Sentmenat, al millor de trespartits, perdent els dos primers encon-tres i amb això, la categoria. L’equipno ha sabut aprofitar el bon inici de tem-porada i s’ha deixat escapar alguns par-tits per poca diferència, que junt ambles lesions i la manca d’actitud positi-va per part d’algun jugador, han fet con-sumar el descens. L’any vinent, elsartesencs han de lluitar, a priori, per lesprimeres places de la 3a Catalana. Coma nota positiva de la temporada, cal dirque Gerard Cases ha estat elegit com amillor jugador lleidatà de la categoria.

Resultats (fins jornada 30 i última)CENG Artesa 79 – Canovelles 75Andorra 81 – CENG Artesa 39CENG Artesa 62 – Olesa 80Corbera 78 – CENG Artesa 59

CENG Artesa 57 – Sedis 70Barberà 82 – CENG Artesa 77CENG Artesa 89 – Cerdanyola 55Llor 66 – CENG Artesa 67CENG Artesa 57 – Gavà 55

Classificació final1. AESE L’H 532. Corbera 513. Gavà 514. S. Joan Despí 505. Dolesa 496. Andorra 487. Cerdanyola 478. Ripollet 459. Collblanc 4310. Barberà 4311. Almeda 4312. Sedis La Seu 4013. Martorell 4014. CENG Artesa 40

PG10 PP20 PF1972 PC216515. Llor 4016. Canovelles 39

Play-off permanènciaSentmenat 86 - CENG Artesa 57CENG Artesa 76 – Sentmenat 88

Balanç de la temporadaEnguany el CENG hatingut set equips de bàs-quet que han competiten diferents lligues ca-talanes i provincials; capd’aquests ha quedatclassificat en les posici-ons capdavanteres delsseus tornejos, obtenintresultats més aviat dis-crets. Tot i això, cal te-nir en compte la grantasca realitzada pel club,donat que és el quart de Lleida en nom-

bre d’equips, superat només per la Seu,Andorra, Tàrrega i Caprabo Lleida.Artesa passa al davant en nombred’equips a poblacions més grans comCervera, Mollerussa, Agramunt, Bor-ges, Balaguer, etc. El club també va realitzar una sorti-da amb autocar a Badalona el mes demarç, oberta a tots els aficionats per talde presenciar bàsquet ACB, concreta-ment el partit Joventut-Caprabo Lleida. De cara a la temporada vinent la pis-ta de bàsquet, que s’ha quedat petita perals aficionats, comptarà amb una novagraderia per a dues-centes persones.Això és bona senyal, ja que significaque l’afició gaudeix d’allò més ambaquest esport.

Festa del bàsquetEls passats 31 de maig i 1 de juny, elclub va celebrar la tradicional Festa delBàsquet, amb partits de tots els equipsi un dinar germanor que va comptaramb més de 100 comensals. El diumen-ge a la tarda es va celebrar un concursde triples (guanyat per Marc Vilanova)i per primer cop un concursd’esmaixades, que va ser guanyat peljugador nigerià Víctor.

Araceli Segarra s’entrena a VilanovaL’alpinista lleidatana Araceli Segarra ha estat entrenant durant les últimes setmanes a Vilanova de Meià, practicantl’escalada a la Roca dels Arcs; aquest entrenament formava part del seu programa de preparació per ascendir al segoncim més alt del món, el K2 (8611 metres), previst per a finals de juny. Segarra, que va ser la primera alpinista de l’Estatespanyol en pujar a l’Everest, afronta ara aquest repte junt al mexicà Héctor Ponce de León. El programa de TV3 “Entrelínies” del passat 18 de maig va mostrar imatges d’Araceli Segarra escalant a Vilanova, dins un reportatge dedicat a ella.Segarra intentarà l’any vinent pujar al Kanchengunga (8585 m), el tercer cim de la Terra; si assolís aquests pics, esconvertiria en la segona dona de tot el món en escalar els tres cims més alts del nostre planeta.

L’

A la imatge, l’equip de mini-bàsquet masculí

17

la P

ala

nca

La Noguera

Professors de Polònia i Finlàndia a MenàrguensVuit professors procedents de Finlàndia i Polònia es van re-unir al CEIP Joan Ros Porta de Menàrguens des del passat30 d’abril fins al 4 de maig per tal de realitzar la valoraciófinal del projecte europeu del programa Comenius que rea-litzen conjuntament. Aquest projecte es va iniciar ara fa tresanys i porta per títol Money: yesterday, today and tomorrow(Diners: ahir, avui i demà). L’objectiu principal era estudiarexhaustivament la història de les mone-des a través del temps i des de diferentspunts de vista, però també ha servit per-què els alumnes participants practiques-sin l’anglès i la informàtica, a l’haver d’es-tar en contacte amb alumnes finlandesos ipolonesos a través del correu electrònic.

Nou espai de pesca a AlgerriL’últim diumenge d’abril es va inauguraral municipi d’Algerri un espai de pescaadaptada per a paraplègics. És una infras-tructura construïda en pedra amb una su-perfície de 50 m2, pionera a l’Estat espa-nyol i que ha estat instal·lada als margesdel riu Noguera Ribagorçana per iniciati-va de la Societat de Pescadors del Ribagorçana. Aquest pro-jecte donarà sortida a la demanda creixent d’aquest sectorde la població, seguint els passos de països del nord d’Europa,com ara Suècia, Noruega o Dinamarca, on aquest tipusd’equipaments són molt més habituals.

Campanya a favor de la bona alimentacióEl Consell Comarcal de la Noguera ha posat en marxa unacampanya informativa que porta per títol Amb la dieta no etmengis el coco, que pretén conscienciar els més joves de laimportància d’una dieta equilibrada per prevenir problemesde salut. Es dirigirà concretament als joves entre 14 i 20anys amb l’objectiu de fomentar uns hàbits alimentaris cor-

rectes. Per realitzar la campanya s’han editat 4.500 trípticsinformatius escrits en un llenguatge planer i didàctic, on hiconsten uns consells bàsics sobre les calories que cal pren-dre cada dia, el nombre d’àpats que cal fer, etc. Aquests tríp-tics seran repartits entre els instituts, acadèmies i ajuntamentsde la comarca.

Obres als accessos a AlbesaEl dissabte 17 d’abril, el president de la Di-putació de Lleida, Josep Pont, va inaugurara Albesa la primera fase de l’arranjament debona part de les vies rurals adjacents a aquestalocalitat. En concret, s’han arranjat els ca-mins del Renovell, de Lleida, de la Mitja Hor-ta i del Pont de la Dula. En total, seran unsvuit quilòmetres asfaltats que pretenen mi-llorar les comunicacions del municipi. Lainversió ha representat la xifra de 18.000euros. La segona fase d’aquestes obres co-mençarà a principis de juny i contemplen elcondicionament de vuit quilòmetres més decapa asfàltica dels camins que porten a lapoblació d’Albesa.

Coca gegant a la plaça MercadalUna coca de samfaina de més de 300 kg de pes, 60 metresde longitud i 80 cm d’amplada va ser repartida entre unes2.000 persones que es van trobar a la celebració de la VIIFesta de la Coca, el passat 17 de maig. A la festa no hi vafaltar la Sangria del Mercadal, de la qual se’n van repartiruns 500 litres. L’edició d’enguany, però, va tenir uns altresprotagonistes: els aizcolaris varen fer una demostració d’es-port rural amb aixecament de pedres i tallada de troncs desde cinc metres d’alçada.

Anna M. Vilanova

Àger: CiU 3, ERC 3, PP 1. Jordi Sentenach (CiU)Albesa: CiU 6, PP 3. Antoni Balasch (CiU)Algerri: CiU 5, ERC 2. Xavier Viola (CiU)Alòs de Balaguer: CiU 5. Martí Galceran (CiU)Artesa S.: CiU 5, ERC 4, PSC 1, PP 1. Domènec París (CiU)Avellanes-S. Linya: PSC 3, CiU 3, PP 1. Ramon Taribó (PP)Balaguer: PSC 8, CiU 6, ERC 2, PP 1. Miquel Aguilà (PSC)Baronia de Rialb: CiU 7. Pere Prat (CiU)Bellcaire d’Urgell: CiU 5, ERC 4. Xavier Bergé (CiU)Bellmunt d’Urgell: CiU 5. Pere Cercós (CiU)Cabanabona: PP 1. Divina Pons (PP)Camarasa: Indep. 4, CiU 2, PP 1. Josep Vendrell (Indep.)Castelló de F.: Indep. 5, CiU 2. Manuel Medà (Indep.)Cubells: CiU 6, ERC 1. Josep Roig (CiU)Foradada: CiU 3, GIF 2. Salvador Boliart (CiU)

Ivars de Noguera: CiU 5, PP 2. Pere Magrí (CiU)Menàrguens: PSC 3, ERC 2, CiU 2. Pau Forns (PSC)Montgai: ERC 4, CiU 3. Jaume Brunet (ERC)Oliola: CiU 5. Jaume Bernaus (CiU)Os de Balaguer: CiU 4, Indep. 3. Ignasi Cortés (CiU)Penelles: CiU 4, PSC 3. Jaume Perera (CiU)Ponts: CiU 7, ERC 3, PSC 1. Estanis Felip (CiU)Preixens: CiU 4, ERC 3. Magí Cases (CiU)La Sentiu: ERC 4, CiU 2, PSC 1. Marcel·lí Guillaumet (ERC)Térmens: Ind. 5, PP 2, CiU 1, ERC 1. Francesc Sangrà (Indep.)Tiurana: CiU 1. Antoni Armengol (CiU)Torrelameu: CiU 3, ERC 2, Indep. 2. Núria Trullols (CiU)Vallfogona: ERC 3, PSC 2, CiU 2, PP 1, Ind. 1. S. Farré (ERC)Vilanova de l’Aguda: CiU 4, Indep. 3. Ramon Torra (CiU)Vilanova de Meià: CiU 5, PSC 2. Joan Serra (CiU)

Per municipis, distribució de regidors i alcaldes de la comarca

18

la P

ala

nca

Informe

Els Locals de Joves d’Artesaen segur que tots hem sentit aparlar dels locals de joves que hi

ha al nostre poble. Doncs bé, anem aconèixer-los una mica més! Actualment, hi ha quatre locals queestan oberts: el local de la Ctra. dePonts, anomenat LOKAL; el de la Pl.del Ball, anomenat LOCAL; el del C/Balmes, que és EL LOKAL; i final-ment, el del C/ Camp de Futbol que s´haobert recentment. El nombre de nois inoies que en formen part és força nom-brós i les edats oscil·len entre els cator-ze i els vint anys. Les activitats que s´hi fan són mirarla televisió, escoltar música, jugar a laplay station, fer festes el cap de setma-na, ballar... Bé, tal i com ells mateixosdiuen “normalment fas el mateix que acasa, però aquí ets amb els amics”. Totsells coincideixen en dir-nos que, deguta que “és més econòmic i que a Artesano hi ha massa llocs per al jovent”,s´han creat aquests locals, on s´hi tro-ba tota la colla i fan el que realment elsagrada. De fet, si analitzem aquestes parau-les, podem pensar que realment aquí aArtesa hi manquen llocs dedicats al jo-vent: no gaudim de cinema, sales dejocs i tenim poques terrasses per anar-hi a prendre un refresc, un entrepà... ipotser és per això que els joves “han

B

1.- Camp de FutbolJoan Pursals, Laia Gambandé,Eduard Sáez, Joel Vila, Jordi Camats,Maite Codina, Genoveva López,Anna Ingla, Anna Francesca, EduardBergoñó, Sergi Martos, Marc París,Miquel Massana, Meritxell Muñoz,Alba Rodríguez, Olga Moya, JordiMacià, Xavier Puigredon, SergiGalceran, Sergi Mirasó, JoanPuigpinós, Alba Solé, JoanoDomanska, Ramon Cotonat

2.- Ctra. de PontsEduard Vega, Cèlia Samarra, Lídia Solé,Núria Salmeron, Rosa Porta, Marta Roma,Maria Porta, Sira Baró, Albert Caballer,Sergi Camats, Anna Valls, Mariona Orio-la, Noemí Pursals, Joan Granja, FrancescGutiérrez, Joan Carles Macià, RogerGiribet, Donís Mas, Gemma Camats,Dídac Cardenyes, Marc Cotonat, AdriàGasia, Gerard Ros, David Alés, JordiSantacreu, Gael Loro, Marta Soldevila,Gerard Cortada, Josep Sala

1

2

1

19

la P

ala

nca

Informe

creat” els seus propis espais de lleure. Potser els lectors ens podem pregun-tar com poden fer front a totes les des-peses. Doncs bé, tots ells paguen unaquota mensual de 10,00 euros que elspermet pagar el lloguer, l´aigua, la llumi, si estalvien, fins i tot poden comprar-se un equip de música, una televisió...A més, fan altres coses per a obtenirguanys, com loteria. Altres tenen ser-vei de bar, com és el cas del local delC/ Balmes, que els caps de setmana idies festius està obert a tothom quevulgui anar-hi a beure i a ballar unaestona. Cal dir també que entre tots el locals“hi ha molt bon rotllo”, tal i com ellsmateixos han dit, i fins i tot tenen bonarelació amb els veïns. Encara que alprincipi no era així, poc a poc s´hanguanyat l´estimació de tots ells, i desd´aquí volen aprofitar per a demanardisculpes si alguna vegada han fet al-guna cosa que els hagués pogut moles-tar, ja que ha estat sense mala intenció. Bé, finalment, volem agrair a tots elsmembres dels locals la simpatia i el“bon rotllo” que hi ha hagut durant lesentrevistes, ja que sense la seva col-laboració no hauria estat possible lapublicació d´aquest article.

Text: ÀngelsFotos: JME

3.- Plaça del BallVíctor Segú, Francesc Solé, Míriam Montoliu,Pilar Oliva, Ignasi Jou, Ivan Coca, ChristianSepúlveda, Adrià Gómez, Xavier Isanta, CarlosGuàrdia, Albert Sinca

4.- Carrer Balmes: Rossend Solé, Aleix Criado, Joel Galceran, Aleida Galceran, Oriol Cusola,Anna Trepat, Joan Pol Comenge, Eduard Sabanés, Gemma Giribet, Cristina Soldevila, Albert Regué, SergiAldavó, Guillem Suárez, Marc Guàrdia, Gerard Trepat, Ignasi Porta, Francesc Rey, Jordi Guàrdia, XavierComes, Àngel Santacreu, Damià Farré, Jordi Ampurdanés

3

4

4

32

21

la P

ala

nc

a

Des del País dels Pirineus

L’hora dels pactesl maig ha fet les seves darreresdavallades, amb un temps mal-

agradós que ha tornat a emblanqui-nar els cimals de les muntanyes an-dorranes, però cal esperar que aques-ta sigui la darrera embranzida delgeneral hivern; ja que tenim el junyal peu del canó i, amb ell, l’estacióestiuenca, sinònim de plenitud. I ésque, com diu el Quimet de calTintaina, “a l’estiu, tota cuca viu”... Mentrestant, a casa nostra, continu-em la travessada d’aquesta mena de ter-ra de ningú, constituïda per l’espai exis-tent entre la finalització de la tempora-da blanca i l’inici del lleure estiuenc –temps de llangor–, i com sia que lesconsultes electorals al País dels Pirineusvan per a llarg (els comicis comunalss’han de celebrar en la vinent anyada iles eleccions parlamentàries són l’any2005), l’interès de la nostra gent conti-nua centrat en els resultats de la darre-ra consulta electoral celebrada al veíEstat espanyol; però molt especialmenten els resultats dels comicis municipalsa la nació catalana, per les comprensi-bles afinitats de llengua i història exis-tents entre aquest Principat d’Andorrai l’antic Principat de Catalunya. Com era d’esperar, les diferents for-macions polítiques donen com a bonsels resultats obtinguts i, a tenor de lesseves particulars anàlisis, ha resultat

que tot ha estat bona aigua, que tots hanguanyat encara que, repassant amb fre-da objectivitat el desenllaç de la susdi-ta consulta popular –en clau catalana–,hom arriba a la conclusió que a tots elsha tocat el rebre, amb l’excepció d’ERCi d’ICV-EU, quehan estat les duesúniques formaci-ons que s’han em-portat el gat a l’ai-gua amb el seu ful-gurant ascens. Aquesta escalada ha ca-tapultat als republicans catalans aconstituir-se en la tercera força políti-ca a Catalunya i en la cinquena a nivellestatal. I això són faves comptades... iaixò no hi qui ho rebati. Diuen els llicenciats en politicologiaque els recents comicis cal considerar-los com una mena de test apriorístic deles eleccions als Parlament deCatalunya de la propera estació tardo-renca i, a tal respecte, la incògnita –con-tinuen dient– ve significada per la po-lítica de possibles pactes, entre les di-ferents opcions, per assolir la presidèn-cia de la Generalitat i el possible con-trol del Parlament de Catalunya. Cal esperar, doncs, que en els mesosvinents els nacionalistes republicans ila gent d’ICV-EU tinguin més reques-ta que les pubilles solteres, riques i for-moses; però a nivell personal, com a

afins ideològicament als postulats delsdits republicans, tenim plena confian-ça en la visió política dels seus caps decolla i en el seu indubtable esperit na-cionalista. Per tant, estem plenamentconvençuts que, si arriba l’hora de pac-

tar, sabran filarprim i miraran ambtota cura amb quies juguen els calés. Sinceramentcreiem que la cosa

és ben simple i senzilla. Si els republi-cans catalans han de pactar, conside-rem que ho han de fer amb el grup deCiU, sota el condicionament indispen-sable de que, en el futur, faran foc noui, tornant a la pleta del catalanisme, fina-litzaran per sempre més amb una políti-ca esquizofrènica –paraules de SetmanaSanta i fets de Carnaval– i amb les tris-tes concomitàncies amb el PP, mantin-gudes pel pujolisme en les darrers temps. Naturalment que, d’aquí a la tardor,resta molt camí per fer i allò que siasonarà; però, malgrat el trajecte per re-córrer, ens reafirmem en el nostre puntde vista de que seria una incomprensi-ble decisió contra natura que un partitnacionalista català, escoltant cants desirena, acceptés una possible aliançaamb alguna formació sucursalista... Ser o no ser aquesta és la qüestió.

Sícoris

E

Si els republicans catalanshan de pactar, consideremque ho han de fer amb CiU

22

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Polskal nom de Polònia prové de la tri-bu dels polans, és a dir, gent que

conreava els camps (pole, en polonès).Aquesta tribu habitava la conca delWarta, territori més tard batejat comGran Polònia. A cavall entre les cultures russa ieuropea, Polònia ocupa els territoriscentrals del continent europeu entre elmar Bàltic i les muntanyes Càrpatros ilimita amb Alemanya, Txèquia,Eslovàquia, Ucraïna, Lituània i Rússia.No lluny de Varsòvia hi trobem el cen-tre geomètric d’Europa. Amb una su-perfície de 322.500 quilòmetres qua-drats, l’estat polonès és el novè mésgran d’Europa i el seixanta-tresè de totel món. Formalment, la història de Polòniacom Estat unitari comença l’any 966de la nostra era, quan Mieszko I vaintroduir el cristianisme al país. L’adop-ció del ritus occidental del cristianis-me i no de l’oriental (bizantí) va mar-car des del principi la clara diferencia-ció de Polònia respecte dels seus veïnsde l’est. Però si algun episodi de la his-tòria relacionem amb Polònia aquest és,de ben cert, el de la Segona GuerraMundial. Com havia passat al segleXVIII quan Àustria, Rússia i Prússiaes van repartir el país, Polònia tornavaa ser víctima de l’extermini. El setem-bre de 1939 les tropes nazis de Hitlervan penetrar el territori polonès, i elssoviètics el van envair per l’est. Nomscom Auschwitz, Birkenau o Treblinkaquedaran per sempre en el record. En acabar la guerra, el país era do-minat pel règim comunista imposat pels

soviètics. La transició democràtica i lalliure convocatòria d’eleccions va ser,i està sent encara, un camí lent i a vol-tes feixuc que portarà Polònia cap a laintegració a la Unió Europea i la parti-cipació activa dins de l’engranatge po-lític internacional. S’estima que entre 14 i 17 milionsde polonesos viuen a l’estranger, un40% de la població actual del país. Aixòés el resultat d’un procès històric forçacomplex que reflexa les múltiples pres-sions que el país ha rebut al llarg delsanys. Un d’aquests 17 milions de polone-sos viu a Artesa des de fa ja 14 anys, esdiu Andrzej Marczewski i ens podràexplicar com és Polònia vista d’aprop.

Bon dia, Andrés. Per començar, si etdemanéssim una paraula que poguésdefinir Polònia, quina triaries? És

una cultura molt diferent a la nos-tra?No, no és una cultura molt diferent.Som catòlics i això vol dir que estembastant a prop d’Europa. El caràcter éseuropeu i també la manera de viure, sibé una mica més fred. Diuen que a pa-ïsos més càlids la gent és també méspropera, i és ben cert. La vida social icultural també és molt menys activa,però és més degut al poder adquisitiude la gent que al seu caràcer pròpia-ment.

Certament en els últims anys Polòniaha canviat i està canviant moltíssim.Com han afectat aquests canvis a larutina de la gent?El pas del comunisme al capitalisme haestat en certs moments dur, perquè voldir lluitar molt. Durant el comunismela gent podia viure i cobrir les necessi-tats bàsiques; a casa meva, per exem-ple, només treballava el meu pare i éremsis germans, però no recordo que maiem faltés res. Ara, però, el dia a dia dela gent ha millorat moltíssim, Polòniaja no es veu tan diferent de la veïnaAlemanya com llavors.

Ja fa molts anys que vas deixarPolònia. Com la recordes? Què et vafer decidir a marxar i venir cap aArtesa?A Polònia hi vaig passar la meva jo-ventut i per tant els records que en tincsón molt bons, no tenia encara respon-sabilitats i per això no m’adonava tantdels problemes. Els motius pels qualsvaig marxar són bàsicament econòmics.

E

23

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Vam venir de vacances a Màlaga, encotxe, i per tant vam poder veure bonapart d’Europa i comprovar que el ru-mor constant que Europa era millor eracert. A Màlaga vam trobar-hi calor i ensva agradar. No teníem intenció de que-dar-nos, però quan se’ns van acabar elsdiners vam buscar feina. Evidentment,en aquella època de l’any a Màlaganomés hi havia turisme i, amb les po-ques paraules que enteníem, vam saberque a Lleida hi havia molta feina percollir fruita. Així que vam pujar cap aCatalunya. Vam triar Artesa per la fei-na, la resta arriba més tard.

Coneixes altres immigrants polone-sos? Com és la seva arribada al país?Tots vénen per feina. La seva idea ésnormalment la de venir per un temps,fer diners i tornar cap a Polònia. Peròun cop superada la barrera de l’idioma,la vida es va fent senzilla i un s’acostu-ma al ritme d’aquí. Tornar sembla cadacop una idea més llunyana i la majoriaens acabem quedant.

Si poguéssis emportar-te una cosa dePolònia, quina triaries?El menjar. La cuina d’un lloc fred com

Polònia és molt diferent de la d’aquí.Tenim 25 o 30 classes de sopa diferentsi en mengem cada dia.

I quina portaries d’aquí cap aPolònia?Sens dubte, la paella!

Per acabar, què és allò que mést’agrada d’Artesa i què necessitamillorar?

M’agrada molt la calma. Hi ha serveisi llocs per anar, però tot és molt tran-quil. Milloraria les piscines, i sobretotla carretera. Els dissabtes i diumengesArtesa queda col·lapsada, i caldria bus-car una solució, tot i que entenc quedóna vida al poble.

Gràcies, Andrés. I fins una altra.

Meritxell

www.lapalanca.org

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

Nous Ajuntamentsesprés de les Eleccions Munici-pals del passat 25 de maig, co-

mencen quatre anys més d’activitatals ajuntaments. A nivell general,s’han produït canvis importants i hiha hagut pactes per a tots els gustos ide tots els colors (diuen que “cadapoble és una història”). En els muni-cipis de la nostra àrea d’influènciatambé hi ha hagut alguns canvis.

Mentre que a Alòs de Balaguer, aCubells i a Vilanova de Meià repetei-xen –una vegada més– els alcaldes an-teriors; Artesa de Segre –sobretot– i

Foradada han sofert canvis. MartíGalceran, Josep Roig i Joan Serra, totsells de CiU, han renovat la confiançadels seus ciutadans i ciutadanes. A Fo-radada, Salvador Boliart és el nou al-calde de CiU, que ja va ser la força queva guanyar fa quatre anys, aleshoresamb Josep M. Guàrdia al capdavant.Aquest, però, va haver d’abandonar elseu partit (Unió) i ara ha estat escollitregidor dins d’una candidatura indepen-dent anomenada Grup Independents deForadada (GIF). El canvi més important s’ha produïta Artesa, on CiU ha acabat amb l’he-gemonia d’ERC d’aquests 12 últimsanys. El nou cap de llista de CiU,Domènec París, va obtenir 53 vots mésque el també nou cap d’ERC, MingoSabanés, tot i que aquest ja portava 8anys al consistori. Això va provocar queCiU obtingués 5 regidors i ERC es que-dés amb 4, mentre que el PSC i el PPCmantenien el regidor que ja tenien. També hem de comentar que la novacandidatura independent de Vilanova deMeià (associada als socialistes) haaconseguit 2 regidors i ha deixat sensecap al PPC (en tenia precisament 2),mentre que CiU manté els 5 que ja te-nia. A Cubells, els republicans han pas-sat de 2 regidors a 1 i CiU en té ara 6.Pel que fa a Alòs, sobren comentaris;ja que Galceran és l’alcalde indiscuti-ble des de fa...

Constitució del nou Ajuntamenta ArtesaA les 12h del migdia del dissabte 14 dejuny va tenir lloc la constitució delsnous ajuntaments arreu de l’Estat. Estracta d’un acte força protocolari i, devegades, no exempt de sorpreses, queacostuma a atreure la curiositat d’algu-

Domènec París votant el 25 de maig Els 11 nous regidors d’Artesa van

Domènec París en el momen

D

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

nes persones. En el cas concret d’Artesa, la salad’actes va comptar amb la presènciad’unes 40 persones, moltes d’elles vin-culades a les diferents candidatures.L’anècdota de la jornada la va protago-nitzar el president de la Secció Locald’ERC quan va protestar per la inten-

La sala de plens d’Artesa es va omplir de públicn prendre possessió del seu càrrec

ció de la secretària de l’Ajuntament dellegir en castellà la Llei Orgànica queestableix el sistema de constitució delsajuntaments. Finalment, ho va fer en ca-talà; això sí, d’esquena al públic! La mesa d’edat va quedar constituï-da pel candidat més gran, Sabanésd’ERC, i pel més jove, Serra del PPC.Aquestos van comprovar les credenci-als dels onze regidors i regidores, i vanpresidir l’acte en el seu inici. Posteriorment es va procedir al jura-ment o promesa del càrrec, començantpels dos membres de la mesa d’edat.Les fórmules utilitzades van ser vàries.La més clàssica del “sí, prometo” vaser utilitzada per 4 regidors de CiU i eldel PPC. Els 4 regidors republicans iun de CiU van utilitzar el “per impera-tiu legal; sí, prometo”. I el regidor so-cialista va dir “sí, juro”. El moment més esperat, òbviament,va ser el de la votació del nou alcalde;potser per la possibilitat que l’aritmèti-ca pogués donar alguna sorpresa. Comera d’esperar, el candidat més votat ales urnes, Domènec París, va ser l’al-calde escollit. Mentre que ERC va des-tinar els seus 4 vots a Sabanés, els re-gidors socialista i popular van donar elseu vot a París, que d’aquesta manera,amb els 5 de CiU, en va sumar 7. Una vegada proclamat el nou alcal-de, es va iniciar un torn de paraules perpart de tots els caps de llista. París vaser el primer en parlar i va agrair la pre-

sència de públic, tot encoratjant a lagent a assistir als plens municipals.També va donar les gràcies a les perso-nes que l’havien votat i va manifestarque esperava no decebre ningú. Abansde repartir el cartipàs municipal volcontinuar els contactes iniciats amb elsaltres grups per tal d’obtenir la sevacol·laboració. Finalment va afirmar queper damunt dels grups hi ha les perso-nes i que per sobre encara hi ha el po-ble. A continuació, Sabanés va felicitarel nou alcalde i va explicar que el seugrup s’havia votat a ell mateix en con-sideració als 742 vots obtinguts a lesurnes, als quals va agrair també la sevaconfiança. Va expressar la voluntatd’ERC de fer una oposició constructi-va per tal d’anar sempre endavant. Tam-bé va manifestar la predisposició a col·-laborar, concretament va dir que el seugrup estaria disposat a fer-se càrrec del’àrea d’esports. A més, va demanar unatinença d’alcaldia. Els regidors del PSC i del PPC vanser més breus en les seves interven-cions i van coincidir en afirmar ques’ha de fer poble. El socialistaGalceran va explicar que el seu vothavia estat per París com a mostra deconfiança ja que li havia ofert la pos-sibilitat de treballar pel poble. Enaquest sentit, el popular Serra sim-plement va dir que havia donat el seuvot a la llista més votada.

nt de prometre el seu càrrec

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

Els nous regidors per municipis

Artesa de SegreCiUDomènec París i ArtiguesCarme Barril i BrescóFrancesc Lluch i SoléSalvador Maluquer i BrescóJoan C. Eroles i SolanesERCDomènec Sabanés i PortaMercè Nogués i GalceranRamon Cusola i VidalEva Maza i BatllePSCJosep Galceran i SellartPPCEduard Serra i Vilalta

Les eleccions d’Artesa a anàlisiAquestes eleccions munici-pals, les setenes de la demo-cràcia, han estat probable-ment les més ajustades que hiha hagut a Artesa. Per alsamants de fer cabòries, calconstatar que els socialistesno han aconseguit el segon re-gidor per poc. Si haguessinobtingut 13 vots més, hauri-en deixat a CiU amb 4 regi-dors (CiU 4, ERC 4, PSC 2 iPPC 1). Però és que amb 10vots menys dels populars, aquests esquedaven sense representació i els so-cialistes obtenien un altre regidor (CiU5, ERC 4, PSC 2 i PPC 0). En la taula adjunta s’especifiquen elsresultats per meses. A més, també hemelaborat una altra taula comparativa res-pecte a les municipals de fa 4 anys. Nohem comparat els resultats per mesesja que aquestes van variant i resultariamolt complicat. En general, voldríem remarcar elsfets següents:1.- El percentatge de participació vaaugmentar sensiblement respecte a fa4 anys, passant del 66,4% al 73,5%, queen nombres absoluts van ser gairebé200 persones més.2.- La baixa participació de la mesa del’Ajuntament, que engloba les que hihavia a Alentorn i a Tudela, és degudaal cens de 130 persones residents a l’es-tranger, de les quals en van votar molt

poques. Només amb el cens de 505 per-sones residents aquí el percentatge aug-menta fins a un 73%, que tot i ser enca-ra el més baix de totes les meses, se’lsacosta més.3.- CiU va guanyar en totes les mesesexcepte en la de l’Ajuntament, que en-globa una bona part dels pobles agre-gats, on va guanyar ERC.4.- El total de vots que sumaven elsblancs i els nuls el 1999 era d’un 4,2%

dels votants, mentre que aquesta vega-da només ha estat un 1,9%.5.- Respecte a fa 4 anys, CiU i PSC hancrescut, passant del 31,8% al 38,9% idel 13,5% al 15%, respectivament.Mentre que ERC ha baixat del 40,1%al 36,3% i el PPC del 10,5% al 7,9%. A partir d’aquí, deixem les conclu-sions per als nostres lectors i lectores,que segurament hi trobaran més ele-ments comparatius i/o d’estudi.

* En aquesta mesa s’hi inclou el cens de residents al estranger

27

la P

ala

nca

Tema del Mes

Alòs de BalaguerCiUMartí Galceran i BalaschLluís Soldevila i CuadratRamon May i CalvetJosep Riasol i BatallaJordi Durany i Alepuz

CubellsCiUJosep Roig i ArmengolNúria Balagué i BerneJoan Tarragona i CaellesJosep Cuñat i CastellsClàudia Bellostas i SoléCarlos Ros i PanéERCSalvador Soldevila i Pedrol

ForadadaCiUSalvador Boliart i MonsonísEusebi Guimet i BerengueresAntoni Porta i MenardiaGIFJosep M. Guàrdia i PijuanAntoni Aumedes i Serra

29

la P

ala

nca

Tema del Mes

Vilanova de MeiàCiUJoan Serra i CortsMiquel Vilanova i VilanovaJosep M. Miranda i TorrentXavier Terré i BoliartJacint Sala i BatallaPM-VJCarles Bota i EspañolJosep Inglavaga i Prat

Entitat municipal descentralitzada deSanta Maria de MeiàCiUJosep M. Eroles i Novau (alcalde)Jesús Mitjans i Roca (vocal)Josep Eroles i Boliart (vocal)

Text i taules: Ramon Giribet i BonetaFotos: Saray Camats, Gerard

Cortada, Judit Orpinell, MiquelRegué, Pere Santacreu i Sergi Valls

El 25 de maig, elpoble va manifestar

la seva opinió através de les

urnes

30

la P

ala

nca

La Pàgina de lIES Els Planells

Descobrim Artesa de Segre i rodaliesl Pla Comarcal de DinàmicaEducativa vol oferir a tots els

centres educatius de secundària lapossibilitat de descobrir i conèixer lesdiferents localitats de la seva comar-ca i al mateix temps promocionar ac-tivitats de tipus cultural com el tea-tre, el cinema, les audicions musi-cals... Amb aquest objectiu, aquest cursescolar, més concretament el divendres23 de maig, va tenir lloc a Artesa laTrobada Cultural per la Noguera ambel títol “Coneguem Artesa de Segre irodalies”, adreçada als alumnes de 1r i2n d’ESO dels centres educatius de se-cundària de la Noguera. L’IES “Els Planells” i el Centre deRecursos Pedagògics de la Noguera vanésser els encarregats de preparar lesrutes, les activitats i els materials di-dàctics (que inclouen les guies didàcti-ques que els alumnes havien de con-testar, així com un CD sobre Artesa iles seves rodalies) necessaris per ofe-rir-los a tots els centres que van parti-cipar en la sortida. Tot això amb el su-port econòmic del Consell Comarcal dela Noguera i del X Pla Comarcal deDinàmica Educativa. Uns 500 alumnes provinents delssegüents centres: IES Almatà deBalaguer, IES Bellcaire, Nostra Senyo-ra del Carme de Balaguer, Escola Piade Balaguer, IES “Els Planells” i l’IES

Ponts, juntamentamb uns 40 profes-sors i uns 10 guies,van despertar elscarrers i els indretsdels nostres poblesi els van omplir dela curiositat i la vi-talitat pròpiesd’aquesta edat. Al llarg del matíels centres varenparticipar en dife-rents activitats dedescoberta amb lessegüents visites:- Vilanova de Meià- Cubells- Baldomà i les bo-degues Vall deBaldomar. Alòs deBalaguer- La fàbrica delPont d’Alentorn iCàrniques Pijuan- Vilves i Collfred- Montsonís i elCastell- Casa de Colòniesi Santuari de Salgar- Un tomb perArtesa tot visitant diferents indrets:l’Ajuntament, l’Església Parroquial, laGranja...- El Museu del Montsec d’Artesa

- La Cooperativa del Camp, l’ImpremtaNogués, Mobles Ros i ConfeccionsTersir Al migdia ens retrobàrem tots al Pa-velló Polisportiu d’Artesa i després dedinar l’audició musical “El rock, reflexd’una societat”, a càrrec del grup Bataudicions musicals, va engrescar els jo-ves a conèixer una mica la històriad’aquesta música i a moure’s sense pa-rar fins al voltant de les 16’30 h en quetots varen retornar als seus centres. Des d’aquestes ratlles volem agrairals Ajuntaments d’Alòs, Artesa, Cu-bells, Foradada i Vilanova de Meià, aixícom a totes aquelles persones i empre-ses que hi van col·laborar, l’acollidadesinteressada d’aquests 500 joves queva permetre un millor coneixement del’entorn més immediat que és, a vega-des, el més desconegut.

IES Els Planells

E

31

la P

ala

nca

La Pàgina de lIES Els Planells

L’IES Els Planells, premiat pel Consell Comarcall passat dia 5 de juny se celebràal Consell Comarcal de La No-

guera el lliurament de premis del 4rtPremi de Treballs de Recerca Edu-cativa, organitzat pel Centre de Re-cursos de La Noguera i el Consell Co-marcal. El certamen està destinat a aquellsalumnes que han fet un Treball de Re-cerca sobre algun aspecte de la comar-ca. Enguany, cinc alumnes de 2n de

Batxillerat del nostre centre han estatpremiats. Na Janina Borrell ha estat guardo-nada amb el 2n premi pel seu treballEls bombons noguerencs.Altres quatre alumnes han obtingut ac-cèssits. Aquests són els seus noms i elstítols dels treballs premiats: na GriseldaAndreo, Vida d’una dona a pagès(alumna del passat curs); en Roger Pa-rís, Baldomar, ahir i avui; n’Anabel

Pijuan, L’origen de la toponímia delscarrers d’Artesa de Segre;i na Montse Sànchez, Anàlisi físico-químic de les aigües superficialsd’Artesa de Segre. De tots aquests treballs us en presen-tarem, en propers números de la revis-ta, una ressenya.

IES Els Planells

E

In Memoriam

En record de la Ramona i el JoanTots els recordarem com a membres de fet de lacomunitat d’Artesa de Segre i com a veïns delcarrer Calvari. La Ramona sempre a punt per a col·laborar ambla seva alegria, cordialitat i la seva gran estima alseu poble. El Joan amb la seva granota blava, elseu fer metòdic i professional i la seva puntuali-tat... La família agraïm vivament el suport i lesmostres d’afecte rebudes dels amics i veïns.

Família Domingo-Carbasse

33

la P

ala

nca

Premsa

Trobada anyal a Cambrilsl passat 10 de maig es va cele-brar a la població costanera de

Cambrils la 21a Assemblea de laPremsa Comarcal de Catalunya, onactuaren d’amfitrions l’Ajuntamentde Cambrils i la Revista Cambrils,que celebrava el seu 50è aniversaricoincidint amb aquesta trobada. Com hem dit alguna vegada, l’As-sociació Catalana de la Premsa Comar-cal (ACPC) és l’entitat independent queaplega més publicacions de premsa es-crita de tot el Principat. Actualmentcompta amb 131 associats, entre elsquals hi ha La Palanca (des dels seusinicis). Hi ha diaris de prestigi, comSegre, Avui, El Punt, Regió 7... L’ACPCestà representada a l’Institut d’Indús-tries Culturals del Departament de Cul-tura de la Generalitat, amb el qual des-envolupa diferents convenis i projec-tes de futur. Val a dir que l’ACPC disposa, des definals de l’any passat, d’una nova seu alcarrer Hospital 110 de Barcelona. Es trac-ta d’uns locals valorats en uns 100 mili-ons de pessetes, en els quals hi tenim unapetita part els 131 membres associats. Van portar la veu cantant a l’Assem-blea el president, Sr. Antoni Garrido, iel secretari, Sr. Xavier Gabarrell. Al’hora de definir què és la premsa a lescomarques, es va dir que està feta pergent que estima el país i la pròpia llen-gua i que està basada en el voluntaris-me; que tenim una acció àgil i recursostecnològics (hem domesticat internet);que coneixem la cara i la família delslectors; que treballem des d’un àmbitde llibertat i que tenim un lector moltfidel, que sap i valora l’esforç que es-tem fent.. Es va acabar dient que lapremsa local interessa a la gent del país,

que ha crescut i que té una demandacada vegada més gran. Entre altres propostes, es va oferir lapossibilitat d’utilitzar les instal·lacionsi serveis de l’ACPC als associats per afer entrevistes a personatges importants(per exemple, candidats a la Presidèn-cia de la Generalitat), sempre que escompti amb els compromís de les re-vistes de publicar-ho. Altres propostes, que són tasques pera la nova Junta, van ser: 1.- Consolida-ció de l’ACPC (projecte de catalanitat).2.- Crear les infraestructures necessàriesper a que això funcioni. 3.- Estudis depostgrau per a gent que estudiï periodis-me sense ésser titulars, però que siguinassociats. 4.- Donar a conèixer la nostraassociació i potenciar els nostres lectors. Es va oferir als socis un curs sobrel’impost de societats. També es va ex-plicar que l’ACPC, amb motiu del seu25è aniversari, havia tingut un premiimportant: premi Gaziel de periodismea la trajectòria professional i en reco-neixement a la premsa de proximitat.Després es va presentar l’estat de comp-tes del 2002. Per acabar, es va presentar la com-posició de la nova candidatura a la Junta

de l’ACPC, que entraria en funciona-ment a partir d’aquell mateix dia:President: Antoni Garrido del setmanalLa comarca d’Olot.Vicepresident 1r: Antoni Puig del 777Comunica d’Esparreguera.Vicepresident 2n: Jaume Puig de El poude la gallina de Manresa.Vicepresident 3r: Estanis Alcover deldiari El Punt de Girona.Secretari: David Baret de La Pinya deSant Feliu de Codines, trimestral.Tresorera: Montserrat Llacuna del set-manal La veu de l’Anoia d’Igualada.Vocals: Xavier Domènech del diariRegió 7 de Manresa, Pere Barrera delCarrilet de Platja d’Aro, Josep M.Farrando de Revista Cambrils i EulàriaSòria del setmanal Diari de Vilanovade Vilanova i la Geltrú. Com es pot veure, aquesta vegada nohi ha cap representant de les publicaci-ons de les comarques de Lleida. L’Assemblea es va acomiadar ambun fins l’any que ve a Figueres, que ésla nova seu escollida per a la trobadade l’any 2004, en el seu itinerari anyalper tots els indrets de Catalunya.

Bartomeu Jové i Serra

E

34

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Agraïment d’ERCLa Secció Local d’ERC i la candidatu-ra d’ERC a les passades eleccions mu-nicipals del 25 de maig volem agrair elsuport dels 742 ciutadans i ciutadanesdel municipi d’Artesa de Segre que vandecidir atorgar-nos la seua confiança ales urnes en les esmentades eleccions. Tot i aquest recolzament prou impor-tant, no hem pogut assolir –per pocadiferència– el suport majoritari i, pertant, després d’haver-ho fet durant elsúltims 12 anys, en el mandat que aras’inicia ERC ja no estarà al capdavantdel govern municipal. Esperem estar a l’alçada de les cir-cumstàncies i no defraudar la confian-ça dels nostres votants. Hem creat unestil de governar i ara ens tocar crearun estil de fer oposició. La nostra in-tenció és col·laborar per a que el muni-cipi vagi endavant, però també exercirla funció de control que ens correspon.

Secció Local d’ERCArtesa de Segre

Carta oberta a l’anomenada “Associació Amics d’Alentorn”Som un grup de veïns i veritables amicsdel poble d’Alentorn que, farts de lasituació que arrosseguem al nostre po-ble de fa anys, hem decidit fer públicl’enfrontament que ha aconseguit de-teriorar la convivència al nostre poblefins als nivells actuals i que segueixendavant. Un grupet de veïns i propietaris, re-presentats per l’advocat Jordi SoldugaSalse i encapçalats per la Sra. EsterPérez Ferruz i la Sra. Conxita CortinaNoguerola, seguits, segons ens constaper cartes adreçades a l’Ajuntamentd’Artesa de Segre, pels senyors JordiCerrillo Gallardo, José María CastellsForta, Pedro Novau Gost, FernandoVidal Alòs, José Bernaus Corominas,Francisco Molina García, Felipe Alcal-de Alfaro, Felisa Cabañas Aguilera iJosep Vendrell Tarré; fa temps que esdediquen a dinamitar qualsevol menad’iniciativa (de la Junta Veïnal, del’Ajuntament d’Artesa de Segre o de

qui sigui) encaminada a millorar lescondicions de vida al nostre poble. Lesseves maneres són múltiples i els seusmitjans (pel que sembla) inacabables;ja que ens hem trobat des de denúnciesfins a cartes de protesta, assistència ambadvocat i notari a una simple reunió deveïns... I han dut la vida al pobled’Alentorn a una dinàmica d’enfronta-ment amb ells i, el que més ens preo-cupa, d’immobilisme i de no poder ferres per tirar endavant iniciatives per pora la seva reacció, contrària pel sol fetde no ser una iniciativa seva. És per això que els volem demanar:- que abandonin la seva actitud de boi-cot a qualsevol cosa que no surti delsseus cervells,- que retirin les denúncies i acusacionspresents, passades i futures, que tenenper costum formular per foteses contraqualsevol que no estigui al seu bàndol,- que deixin de comportar-se com unaautèntica màfia organitzada encamina-

da a controlar la convivència al poble,- QUE ENS DEIXIN VIURE ENPAU!!! Alentorn és un poble amb uns 150habitants censats i amb una població“de cap de setmana” que pot arribar aunes 250 persones. Aquests individus són 11.

Carta acompanyada de143 signatures amb el nom

i el número de carnet d’identitat

NOTA DE LA REDACCIÓ:Per raons òbvies d’espai no publiquemels 143 noms dels sotasignats d’aques-ta carta; els quals, a més, no formen partde cap associació o entitat en concretque els pugui identificar com a col-lectiu. Per aquest motiu, La Palancaposa a disposició de les persones inte-ressades la carta original amb aquestessignatures, que trobareu a la web.

El Comitè Local de la Federació deConvergència i Unió vol agrair a totsels ciutadans del municipi d’Artesa deSegre que, en ús del seu dret democrà-tic a vot, varen recolzar la nostra for-mació en les passades eleccions muni-cipals celebrades el 25 de maig, i queens han permès assolir l’alcaldia delmunicipi d’Artesa de Segre. Esperem correspondre amb el nos-tre treball la seva confiança dipositadaen nosaltres.

Comitè Local de la Federació de CiU

FelicitacióPer una Artesa millor, des de La Pa-lanca felicito al Sr. Domènec París iArtigues perquè des d’avui és el nostrebatlle d’Artesa de Segre, almenys per4 anys i si pot ser que ho sigui moltsmés. Espero que faci el que els altresno han tingut la gentilesa de fer, i hodic així per no dir-ho d’una altra ma-nera. Li desitjo molta sort i èxit per aquè faci una Artesa moderna i que pros-peri, que sigui un dels pobles millorsdel món. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

Agraïment de CiU

RàdioArtesa

91.2 FM

35

la P

ala

nca

Narrativa

XIV Premi de Narrativa Breu les 13h del diumenge 18 de maig, a la Dàlia Blanca, va tenir lloc l’acte de lliurament de premis de la 14a edició delPremi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre, que enguany va comptar amb la presència de l’escriptora Maria Barbal.

A continuació, la relació de premiats per categories, tant dels accèssits com dels primers premis. Cal destacar que el juratva considerar desert el primer premi de la 7a categoria, la dels més grans.

1a Categoria: Cicle Inicial de PrimàriaAccèssitsTítol: La meva gossa. Autor: Adrià Bertran i Gispert (Bellverde Cerdanya)1r premiTítol: El país de les papallones. Autora: Elisabet Poyo iSerentill (Seròs)

2a Categoria: Cicle Mitja de PrimàriaAccèssitsTítol: El colom de la pau. Autor: Alexis Galceran i Queralt(Artesa de Segre)Títol: El viatge dels padrins de la Laura. Autora: Núria Liñani Barba (Balaguer)1r premiTìtol: Un sol que ja no escalfa. Autora: Núria Casals i Cas-tellana (Balaguer)

3a Categoria: Cicle Superior de PrimàriaAccèssitsTítol: El misteri de les pastanagues. Autora: Núria Simon iGuillén (Balaguer)1r premiTítol: Trufes, bambes i gossos. Autora: Raquel Galofré iBofarull (Valls)

4a Categoria: 1r Cicle d’ESO1r premiTítol: Per què sóc alta? Autora: Alexandra Jordana iSoldevila (Castellserà)

5a Categoria: 2n Cicle d’ESOAccèssitsTítol: La noia que no podia agafar les estrelles. Autora: AnnaV. Rodríguez i Vallejo (Oliana)1r premiTítol: Nascuda a la Xina. Autora: Pilar Oliva i Vidal (Artesade Segre)

6a Categoria: De 17 a 19 anys (nascuts/udes 82, 83 i 84)1r premiTítol: Resseguint el camí d’un. Autora: Neus Miró i Vallbé(Castelldans)

7a Categoria: Més de 19 anysAccèssitsTítol: Nines russes. Autora: Marta Grau i Rafel (Barcelona)1r premiDesert

La Palanca

Foto de grup: guanyadors/es, jurat i organització Maria Barbal durant la seva intervenció

AA

Foto: Joan-Promovídeo Foto: Joan-Promovídeo

37

la P

ala

nca

XXX Juguem Cantant a l’Auditori de Lleida

Música, Mestre!

l passat dissabte 31 de maig esva celebrar a l’Auditori Enric

Granados de Lleida la XXX ediciódel Juguem Cantant del Secretariatde Corals Infantils de Catalunya(SCIC). El grup de petits de la coralinfantil van representar-hi, un anymés, la nostra ciutat. Les corals infantils del SCIC es reu-neixen anualment en Trobades (a par-tir de 8 anys) i en Juguem Cantant (finsa 7 anys). Els Juguem Cantant es rea-litzen per demarcacions i l’organitzacada any una coral diferent a la sevalocalitat. La coral infantil Brots d’Il-lusió n’ha organitzat quatre a Artesa deSegre: el 29 de maig de 1983, el 29 demaig de 1988, el 14 d’abril de 1991 il’1 d’abril de 2001. Aquest any, amb motiu de la cele-bració de la trentena edició, l’ha orga-nitzat el mateix SCIC a totes les demar-cacions. A la nostra, Terres de Ponent,ho han fet a l’Auditori Municipal En-ric Granados de Lleida. En arribar almatí, van realitzar un assaig i després,a la una de migdia, estrenaven una can-tata (conte cantat) composada expres-sament per l’ocasió. En resum, una jornada força com-plerta que va acabar amb un dinar degermanor.

Text: Sergi Valls i JovéFotografies: Ignasi Gilabert

E

A sobre: el grup de joves cantaires artesencs instants abans de començar el concert i una panoràmicageneral del concert durant la interpretació de la cantata, els cantaires d’Artesa estan situats a l’extremesquerra de l’escenari

Fotografia de grup amb els cantaires, pares i la directora de la coral infantil a l’entrada principal de l’Au-ditori Municipal Enric Granados de Lleida

38

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Concert de final de cursn any més, l’Orfeó Artesenc, la coral infantil Brotsd’Il·lusió i l’Aula M. de Música van oferir un multi-

tudinari concert de final de curs el passat diumenge 15de juny a 274 de vuit del vespre, a l’Església Parroquiald’Artesa de Segre.

Fotografies: Venanci García, Joan Valls i Sergi Valls

Fotografia superior: l’Orfeó Artesenc, que finalitzava els actes del seu 30è aniversariamb aquest concert, va cantar vuit cançons de les quals destaquem una versió per acor a quatre veus, de La Raimundeta d’Artesa de Segre, encarregada expressamentper l’Orfeó. A l’esquerra, el conjunt instrumental dirigit pel violoncelista Jordi More-ra, va oferir una mostra del repertori treballat durant el curs.

Les quatre fotografies inferior pertanyen a la Coral Infantil Brots d’Il·lusió: el grup desensibilització (3 i 4 anys) dirigits per Anna Garriga; el petits, mitjans i grans, dirigitsper Ester Lara. Totes les cançons van ser acompanyades per diferents professors del’Aula Municipal de Música.

U

39

la P

ala

nca

Música, Mestre!

El passat 3 de juny, la Maria va cele-brar el seu 13è aniversari. Moltes feli-citats de part dels seus pares i de la sevafamília.

BBC*

FELICITATS!!!!!!!!!

40

la P

ala

nca

Informació Municipal dArtesa

Mes d’abrilSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 11-04-2003Absències: per CiU, Sra. Segú.

Aprovació per unanimitat de lesactes del Ple ordinari del 14-03-03 i del’extraordinari del 31-03-03.

Aprovació per unanimitat del’expedient de modificació de crèditsnúm. 2 del Pressupost Municipal del2003, a finançar amb la previsió ques’ha fet de l’obtenció de majors ingres-sos que els pressupostats i el romanentlíquid de tresoreria. El pressupost s’in-crementa en 138.300,83 euros i el totalpassa a 3.358.525,14 euros.

Aprovació inicial per unanimi-tat dels següents padrons fiscals de lataxa per distribució d’aigua durant el2n semestre de 2002.- Artesa de Segre, 53.887,90 euro