Matèria Optativa de segòn d’ESO

ÂXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊ Curs 2010/11

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 11 de 33 Dossier Textil 1011.doc

Els inicis del teler es remunten a èpoques de l'home primitiu, el qual va començar a entrecreuar herbes llargues com el vímet en ordre de fabricar cistells i estoretes per al seu ús. Posteriorment, es va donar compte que en ajuntar i retorçar un conjunt de fibres podia obtenir fil i amb ell fabricar peces de vestir.

Telers manuals El teler manual es remunta a l'era antiga i es va utilitzar en les civilitzacions xineses i del Pròxim Orient abans d'assolir Europa. El seu ús està molt estès als països en vies de desenvolupament i als països industrialitzats s'utilitza també per teixir teles artesanals que s'usen en decoració. El teler manual està muntat sobre un bastidor que proporciona el suport que es requereix per sostenir les parts mòbils, amb els fils de l'ordit paral�lels respecte al terra. A la part posterior del teler es troba un cilindre al voltant del qual s'enrotllen els fils de l'ordit per mantenir-los tensos. El cilindre es gira a mesura que es fabrica el teixit, per disposar de més ordit per teixir.

Als telers el picat es fa manualment. El teixidor passa a través del buit una llançadora que conté una bobina de fil de trama. Després de cada pas de la llançadora, el fil de la trama es colpeja contra el fil anterior, movent cap a endavant i cap a darrere un batent, una pinta amb una filera de filferros. Després de batre el fil, el teixidor fa descendir els lliços que estaven aixecats i aixeca els que estaven baixats, canviant d'aquesta forma el buit.

El primer pas en la mecanització del teler va ser la llançadora volant, patentada el 1733 per l'inventor britànic John Kay. Consistia en un mecanisme de palanques que empenyia la llançadora per una pista. La llançadora volant va augmentar considerablement la velocitat de teixit i permetia que una sola persona pogués realitzar el picat.

Telers mecànics El teler mecanitzat va ser perfeccionat per un altre inventor britànic, Edmund Cartwright, qui va patentar el primer teler mecànic el 1786. En els anys que van seguir, ell i altres enginyers van fer algunes millores i, a començaments del segle XIX, el teler mecànic s'utilitzava àmpliament. Encara que és en essència semblant al teler manual, aquest tipus de teler compta amb alguns elements addicionals, com mecanismes per detenir el teler si la trama o l'ordit es trenquen o si la llançadora no assoleix el final del seu recorregut. Altres dispositius permeten intercanviar les llançadores sense necessitat de detenir el funcionament del teler.

Un avenç addicional és el teler de Jacquard, perfeccionat per l'inventor francès Joseph Marie Jacquard a començaments del segle XIX. En aquest tipus de telers no s'utilitzen arnesos de lliços, sinó que els fils de l'ordit es controlen amb un conjunt de filferros verticals units a un capçal Jacquard que es troba a la part superior del teler.

El procés de teixit es controla amb una sèrie de targetes perforades que corresponen al patró de la trama. Es perfora o es deixa sense perforar la tarjetaen els punts que corresponen a cada fil de l'ordit.

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 12 de 33 31/07/2010

Es fa passar pel capçal Jacquard una targeta perforada per cada fil de la trama. Els orificis de la targeta determinen el fil de l'ordit que ha d'aixecar-se o baixar-se; amb aquest sistema és possible produir patrons de major dificultat.

Telers moderns Avui en dia el teler mecànic convencional es considera arcaic i ineficaç, per la qual cosa s'han desenvolupat altres tipus de telers en els quals s'intenta eliminar la llançadora. Es coneixen com telers sense llançadora. Entre ells es troba un sistema suís que reemplaça la llançadora amb un dard. En lloc de transportar la seva pròpia càrrega de fil, el dard el pren d'un paquet de gran mida i l'arrossega a través del buit. Un altre tipus important de teler sense llançadora és el teler de raig, que utilitza un raig d'aire o aigua a alta pressió per empènyer-ne el fil de trama d'un costat un altre, amb el que s'evita utilitzar dispositius mecànics. Aquests telers permeten inserir fins a 1.500 fils de trama per minut. Moltes fàbriques de teixits utilitzen telers sense llançadora perquè solen ser més silenciosos i més ràpids que els telers convencionals.

Procés de tissatge El procés bàsic de teixit és passar els fils de l'ordit alternadament per sobre i per sota dels fils de la trama. Les matèries primes utilitzades en aquest tipus de teixits van des de les fibres animals, com la llana, el mohair, el pèl de camell, de conill, d'alpaca o de vicunya i la seda, fins a fibres vegetals com el cotó o fibres de fusta o de fullatge com el lli, el cànem, el jute i el ramio.

La fabricació de teixits en teler manual o mecànic requereix diversos passos. Per preparar-lo,

1. les fibres de l'ordit es col�loquen i es tensen al teler, formant una superfície de fils paral�lels molt propers.

2. Es fa la primera separació, aixecant diversos fils de l'ordit perquè pugui col�locar-se de manera correcta el fil de la trama. En un teixit simple, en el qual el fil de la trama es col�loca alternadament a sobre i sota dels de l'ordit, s'aixeca un fil sí i un fil no. L'espai que queda entre els fils aixecats i els ajaguts es denomina calada.

3. Durant el procés de picat, un dispositiu anomenat llançadora fa passar el fil de la trama pel buit.

4. Posteriorment, un batent estreny el fil de trama contra el de la trama anterior per formar un teixit compacte.

5. Finalment, es baixen els fils de l'ordit que estaven aixecats i el següent grup de fils s'aixeca per començar un nou cicle. Amb això es col�loquen els fils de la trama al seu lloc, a sobre d'una part dels fils de l'ordit i sota d'una altra.

Definicions El tissatge és el nom que es dona a l’operació de teixir.

Teixir, procedeix de la paraula llatina texere, que inclou i considera els conceptes de nuar i entrellaçar. Teixir és, doncs, entrellaçar els fils longitudinals (ordit) amb els horitzontals (trama).

L’eina que es fa servir per teixir es diu teler i n’hi ha de diversos tipus.

Els telers més primitius utilitzats al neolític i encara avui a algunes cultures son el teler vertical i el teler de cintura, que es poden veure a les imatges.

El teixit que es fa a un teler es diu teixit pla o de calada degut a l’espai que es va deixant durant el procés per que passi el fil.

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 13 de 33 Dossier Textil 1011.doc

Teler de cintura Teler vertical

Elements del teixit de calada

Teixit: És el producte resultant de l’acció de teixir. Presenta un aspecte laminar bastant resistent i més o menys elàstic.

Ordit: Son una sèrie de fils tibats i disposats al llarg de tota la peça del teixit. Cada element de l’ordit s’anomena fil.

Trama: Son els fils que es disposen transversalment a l’ordit i s’entrellacen amb ell. Cada element de la trama s’anomena passada.

Lligament: És la manera d’entrellaçar la trama i l’ordit. Es representa gràficament amb paper quadriculat.

Per representar el lligament, es marca amb una creu els quadrets on el fil d’ordit passa sobre un de trama. En aquest cas diem que pren. En cas contrari, quan el fil de trama passa sobre el d’ordit, no es marca la creu. En aquest cas diem que deixa.

La carta

És la representació del lligament en paper quadriculat. Hi pot haver molltes combinacions i cadascuna donarà un tipus de teixit diferent. Els tres tipus més freqüents de lligament son sarja, tafetà i ras.

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 14 de 33 31/07/2010

TAFETÀ

El mètode bàsic de teixit, en el qual cada fil de l'ordit s'entrellaça amb el fil de la trama, es denomina teixit llis o de tafetà. (Aquesta paraula es deriva probablement del persataftha, que vol dir 'tornada'). Altres variacions del teixit llis són el teixit reticulat o el teixit acanalat (en canalé); la tela escocesa és un exemple del primer i el popelín o popelina, la bengala o el piqué ho són del segon

SARJA

El teixit creuat es caracteritza per les línies diagonals molt marcades produïdes per l'entrellaçat de dos fils de l'ordit amb un fil de la trama en files alternes. Aquest efecte pot observar-se en teixits com l'espiguilla o palmat, la sarga, el cheviot, el foulard, eltwill, el surah, la gavardina, el cutí, la mezclilla, el denim o el dril.

El teixit creuat proporciona a la tela una gran resistència, estri per a roba de treball.

RAS O SATEN

Els setins tenen una textura més densa que els teixits creuats, però la seva principal característica és la suavitat que s'aconsegueix a compte de la resistència. La superfície suau del teixit de setí s'aconsegueix passant els fils de l'ordit a sobre d'uns quants fils de la trama, amb un entrellaçat mínim; la reflexió de la llum als fils lliures produeix la seva brillantor característica.

La paraula setí es deriva del port xinès deChüanchow, abans cridat Zaytun, des d'on va començar a exportar-se aquest tipus de teles en l'edat En un setí de trama, els fils de la mateixa es passen a sobre d'uns quants fils d'ordit. Com els fils de la trama són més febles que els de l'ordit, els teixits de setí són menys resistents a l'abrasió, però malgrat tot són populars per la seva bellesa.

Teixits no teixits L'estructura tèxtil d'una tela no teixida s'aconsegueix unint o entrellaçant les fibres amb mètodes mecànics, químics o tèrmics, utilitzant dissolvents o combinant els mètodes anteriors. Els principals sistemes són la unió amb resina i la unió de fibres termoplàstiques. En el primer d'ells, la resina es polvoritza o s'aplica en forma d'escuma directament sobre el reticle de fibres que va sortint de la màquina formadora; a continuació, el reticle s'asseca, es polimeritza mitjançant calor i en alguns casos es planxa. En l'adhesió termoplàstica es barreja amb la fibra de base una fibra termoplàstica amb menor punt de fusió, formant un reticle, el qual es premsa entre rodets calents que adhereixen les fibres termoplàstiques a les fibres de base. El principal mètode mecànic per produir tèxtils no teixits és l'ús d'una troqueladora d'agulles dissenyada bàsicament per produir mantes; aquesta màquina utilitza petites agulles amb ganxos per entrellaçar les fibres.

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 15 de 33 Dossier Textil 1011.doc

Pràctica 1. Construcció d’un teler

Seguint els plànols, construeix un teler.

Material: Llistons 20x7 mm Puntes Cargols Volanderes Femelles

Eines: Serra Llima Tornavís Clau fixa Martell Trepant

PlaPlaPlaPla

nolnolnolnol

ssss

250 mm 250 mm

250 mm

250 mm

30 mm 5 mm

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 16 de 33 31/07/2010

Pràctica 2. Teixir

Seguint les indicacions del professor, fes un teixit de ras, un de sarja i un de tafetà.

Pràctica 3. Càlculs

Pren un retall de teixit i identifica la direcció de l’ordit i la trama.

Treu dos fils que limitin un quadrat d’un cm2.

Compta el número de fils d’ordit i de trama.

Contesta a les següents preguntes:

Quanta fils s’han de posar al plegador d’ordit per fer una peça de 2,30 m d’amplada? Si una peça de roba fa 30 m de llargada, quantes passades de trama s’han de fer per completar-la? A una velocitat de 10 passades/segon, quant temps triga el teler a fer la peça?