4a Sessió Grup D’Alletament

Fisiologia de la lactància.

Alletament dolorós.

Llet materna com a factor immunitari.

Iode i vitamina D3.

Problemes a curt i llarg termini de l’alletament artificial.

Corbes de creixement i guany de pes.

Què és el programa del nen sa?.

SMSL.

Alimentació complementària: base de la dieta mediterrània.

Alletament matern en nens més grans de dos anys.

Grup d'Alletament/4a sessió


1. Caixa toràcica. 2. Musc.

pectoral. 3. Lòbuls

mamaris. 4. Mugró. 5. Arèola. 6. Conductes i

sins galactòfors.

7. Teixit adipós. 8. Pell.

Ja que pensem que donar el pit no precisa aprenentatge (és instintiu), si apareixen problemes és fàcil pensar que: hem d’aguantar com sigui o abandonar.

Disminució de la confiança per part de la mare en la seva capacitat d’alletar. (molts cops potenciada per l’entorn familiar).

La majoria de problemes tenen solució si hi ha un equip sanitari format en lactància materna. Alguns es poden prevenir i altres precisaran tractament.


Mala tècnica d’acoblament al pit.

Buidatge incorrecte del pit.

Nadó irritable perquè no obté suficient llet.

Mugró lesionat per posició incorrecta. Més lesió, ja que el nadó succiona més i malament.

Clivella: 1ª causa d’abandonament de la lactància natural.

Èstasi de llet --- Ingurgitació/conducte bloquejat --- Inflamació/dolor --- Infecció.



Clivella Mastitis

Abscès Abscès resolt

Mastitis

Mugró pla/invertit. ◦ Condiciona un acoblament dificultós al principi.

◦ Tècnica del sandvitx/hamburguesa i posició del nadó: rugby i/o cavallet.

◦ No massa eficàcia dels exercicis pre-part.

◦ Evitar l’ús indiscriminat de les mugroneres.


Èczema del mugró. ◦ Mares amb dermatitis o neteja excessiva del pit

amb detergents o productes de cosmètica.

◦ Pèrdua de la pel·lícula protectora greixosa fabricada per les gl. de Montgomery.

Sd. de Raynaud. ◦ Episodis de vasoespasme i vasodilatació de la zona

del mugró al principi i/o final de la presa. Molt dolor. Relacionat amb mala posició i fred.

◦ Assegurar bona posició del nadó. Calor local post-presa. Tmt. farmacològic.


• Transferència a través de la llet d’innombrables factors immunitaris.

• Sobretot amb el calostre, però adaptant-se constantment al desenvolupament del nadó.

• Proteïnes del sèrum: són les Ig (IgA, IgG, IgM, IgD, IgE), lactoferrina, interferó, -lactoalbúmina, factors del complement C3 i C4, lisozima, factor bífidus, factor anticòlera, factor antidengue, lactoperoxidasa.


Èczema/atòpia (de 2 a 7 vegades).

Gastroenteritis (3 vegades).

Otitis mitja (2,4 vegades).

Infecció respiratòria baixa (de 1,7 a 5 vegades).

Infecció urinària (de 2,5 a 5,5 vegades).

Sèpsia (2,1 vegades).

Diabetis tipus 1 (2,4 vegades).

Malaltia inflamatòria intestinal (de 1,5 a 1,9 vegades).

Limfoma Hodgkin (de 1,8 a 6,7 vegades).

Hospitalització (3 vegades).


“Si una nova vacuna estigués disponible per prevenir un milió o més de morts d’infants, i a més a més fos barata, segura, administrada oralment, i que no necessités d’una cadena de conservació en fred, es convertiria immediatament en un imperatiu de salut pública”.

“L’alletament natural pot fer tot això i més, però necessita d’una “cadena càlida” d’ajut, és a dir, una cura adequada per a les mares per poder refermar la seva confiança, mostrar-les com fer-ho, i protecció de pràctiques nocives. Si aquesta cadena s’ha perdut en la cultura o és inexistent, llavors cal que s’encarregui d’ella el Servei de salut”.

(Protecció, promoció i suport a l’alletament a Europa: Pla estratègic per a l’acció; 2004).


Iode: Bàsic per a la síntesi d’hormones tiroïdals.

Aquestes són bàsiques pel correcte desenvolupament cerebral del fetus i nadó.

El dèficit de iode és la primera causa de retard mental evitable en el món.

Fins la segona meitat de la gestació la glàndula tiroide no comença a funcionar en el fetus. Però tot i així és incapaç de produir suficient hormona.

La hormona materna travessa la placenta i actua sobre el fetus, alhora que també ho fa a través de la llet materna.


La mare, o futura mare, hauria d’assegurar una ingesta mínima de 200-300 mcg/dia de iode.

Tal com fem amb l’àcid fòlic ( 400 mcg/dia) durant la primera part de la gestació.

I continuar aquesta aportació si fa alletament matern exclusiu fins que el nadó prengui aliments rics en iode (peix, sal iodada, llet de vaca, etc).


Vitamina D3:

Hormona que s’encarrega de dipositar el calci als ossos. Molt relacionada també amb el sistema immunitari.

La sintetitzem a partir de precursors que ingerim i mitjançant l’acció dels raigs solars a la pell.

Importància de l’exposició solar diària, sobretot si nadons alletats a pit exclusivament .

Suplementació amb vit D3 si època de l’any amb poques hores de sol o segons hàbits culturals (nadons molt tapats) o pell fosca. 400 UI.


A part de no obtenir els avantatges de l’alletament natural, que ja hem tractat anteriorment, aquests nadons estan exposats a: ◦ Risc de malnutrició proteicoenergètica i risc de

sobrepès i obesitat.

◦ Risc de maloclusió dental.

◦ Resultats inferiors en el desenvolupament del cervell i les proves de rendiment per a l’evolució cognoscitiva.


Cost superior de les fórmules.

Cost de la compra de biberons, tetines, combustible, aigua, productes i estris d’esterilització.

Més temps per preparar i donar el menjar.

Augment del cost sanitari per a la família i per als serveis socials i sanitaris.

Augment de la despesa d’energia i de residus, amb les conseqüències medioambientals corresponents.


Les famílies que alleten de manera artificial ho han de fer de manera segura: ◦ Les fórmules infantils deshidratades no són productes

esterilitzats. Hi ha proves de contaminació intrínseca ambbacteris potencialment perillosos. També és possible la contaminació extrínseca a l’hora de manipular, conservar i preparar aquests productes. Per minimitzar-ne els riscos de contaminació, s’han de seguir unes pràctiques higièniques estrictes.

◦ Les fórmules infantils líquides ja preparades per menjar, normalment comercialitzades en biberons d’un sol ús o en brics, són productes esterilitzats. Amb tot, es poden contaminar amb bacteris mediambientals potencialmentperillosos un cop oberts o durant la manipulació i administració dels aliments.


◦ En el cas de les fórmules infantils deshidratades, s’han de seguir al peu de la lletra les instruccions de la llauna o caixa per reconstituir i preparar els aliments i garantir que la preparació no estigui massa concentrada o diluïda; la concentració o la dilució excessives de la preparació poden ser perilloses per al lactant.

◦ La llet de vaca no diluïda (o la llet d’altres mamífers), la llet condensada, la llet desnatada o semidesnatada o les possibles adaptacions casolanes de la llet no es poden subministrar als nens de menys d’un any.


Importància per a obtenir un valor que, combinat al altres observacions, en orienti sobre el correcte desenvolupament del nadó.

És molt important que les corbes reflecteixin al màxim què pot passar en la població en què les apliquem. Per tant haurien d’ésser corbes fetes sobre el seguiment dels nadons del nostre entorn i que hagin rebut una alimentació com la que fa el nadó al qual sotmetem a la corba.


Fins fa molt poc no disposàvem de corbes d’aquest tipus. Eren corbes, en un principi americanes, i posteriorment espanyoles, però no de nadons alletats exclusivament a pit.

Des de fa pocs anys (OMS,2006) disposem d’unes corbes aplicables a aquest tipus de població: corbes mundials. Ens orienten sobre la manera que cada nadó del món hauria de créixer. “Patró or”.

Alhora també ens serveixen per a valorar els nens que fan alletament artificial exclusiu.


Activitat de promoció i seguiment de la salut infantil.

“Revisió” dels nadons en unes edats determinades, a fi de constatar una sèrie de ítems que han d’anar assolint.

Pes, talla, PC, desenvolupament psicomotor, visió, audició, ortopèdia, aparell genitourinari, desenvolupament puberal, salut bucodental, etc.


Consell de salut: ◦ Alimentació.

◦ Cura i higiene.

◦ Avaluació i prevenció de riscos.

◦ Avaluació madurativa.

Vacunes sistemàtiques. ◦ Recomanació sobre l’aplicació del calendari

sistemàtic de vacunació del Departament de Salut de la Generalitat.


Mort brusca i inesperada d’un lactant, aparentment sà, en el qual, a pesar de realitzar una autòpsia acurada i una investigació de totes les circumstàncies que envolten la mort, no es troba cap causa que la justifiqui.

Freqüència: 1-2/1000 NN vius.

Més freq. per la nit: 2/3 dels casos. Una mica més en nens.

Antecedent de CVA recent, tabaquisme matern, soltera.

Menys freq, però significatiu: drogues, alcohol (collit) i malaltia del nadó.

80% casos: 1mes-4m. Molt rar a partir dels 6 mesos. Excepcional entre els 9m i els 12m. Primer mes: 6%.


Factors relacionats amb el tipus de vida del nen

Dormir de bocaterrosa: el risc augmenta entre un 1’7 fins 12’9.

Matalàs tou i “borreguet” damunt del matalàs.

Embolcallar excessivament el nadó.

Temperatura ambiental elevada.


Factors ambientals

Collit si la mare o el pare fumen.

Més durant els mesos d’hivern per temperatures inferiors i més CVA.

Pol·lució ambiental.

Alçada elevada.


Factors materns

Tabaquisme matern. Drogoaddicció durant l’embaràs.

Baix nivell educatiu.

Solteria.

Edat materna: edats extremes.

Poc control durant la gestació.


Factors del nadó

BPEG, prematuritat, RCIU, gestació múltiple, cures intensives.

Germà mort de SMSL.

Nens/nenes : 1’5/1.

Allargament del QT.


SMSL. Mesures preventives ambientals per evitar-lo.

Dormir en decúbit supí durant el primer semestre de la vida.

Evitar tabaquisme matern durant la gestació i l’alletament. Evitar tabaquisme a l’entorn del nadó. Evitar estrés tèrmic ambiental: excés de calefacció i de

roba. Tª ideal: 20oC. Matalàs dur, sense coixins al voltant ni joguets. S’aconsella que el lactant dormi en la mateixa habitació

que els pares; això afavoreix l’alletament matern i les cures del nadó.

Afavorir l’alletament matern durant els 6 primers mesos.


FICA EL NEN AL BRESSOL DE PANXA ENLAIREDormir bocaterrosa duplica el risc de la mort sobtada. Si té cap problema de reflux gastroesofàgic, comenta-ho amb el teu pediatre.

EL MATALÀS DEL NEN HA DE SER RÍGIDEvita els edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.

L'AMBIENT HA DE SER NETNo fumis, ni deixis que ningú fumi al seu entorn.

SI POTS, DÓNA-LI EL PITLa lactància materna en redueix el risc.

I, SI EL BEBÈ ENCARA NO HA NASCUT, recorda que el consum de tabac, alcohol o drogues durant l'embaràs multiplica el risc de patir la SMSL. Per a més informació, consulta el teu pediatre.


L’OMS recomana l’alletament matern exclusiu fins els 6 mesos i alletament matern complementari fins els 2 anys o més.

Considerem l’alletament més enllà dels dos anys de vida com un alletament perllongat.

No s’ha objectivat cap efecte nociu (ni a nivell físic ni psicològic) per a recomanar una durada màxima de l’alletament natural.

Sí que s’han objectivat múltiples efectes beneficiosos sobre la salut del nadó i la mare que en alguns casos augmenten amb la durada del temps total d’alletament.


L’alletament requereix paciència i amor, com la resta de tasques de criança dels fills i a això hi contribueix l’alletament natural.

El deslletament natural sempre s’acaba produint. ◦ Segons els estudis, entre els 12-24 m, o fins a 4’5-

7 anys si seguíssim patrons d’altres mamífers.


Allò que hagin fet altres mares és irrellevant per el nostre nadó.

Més mares de les que ens pensem continuen alletant d’amagat per a evitar la pressió social.

Moltes més mares gaudirien de l’experiència sense problema si no fossin constantment qüestionades per l’entorn.

Totes les mares tenen dret a que els seus sentiments i decisions sobre la criança siguin respectats; especialment si aquest comportament pot proporcionar beneficis al fill/a, a elles i a la societat.

L’alt valor que la nostra societat dóna al consumisme i a la independència poden ser contraris a les necessitats reals de mares i fills/es.


Gaudiu d’aquesta època de la vida i deixeu-vos portar pel vostre instint.

Gràcies per la vostra atenció.


4a Sessió Grup D’Alletament

Documents

Transcript of 4a Sessió Grup D’Alletament