Edició de LleidaDISSABTE · 5 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14627 - AVUI / Any XL. Núm. 13497 - EL PUNT

1,50€

1344

05-1

1638

83w

1309

80-1

1826

03T

REUNIÓ · JxCat viatja a Berlínperquè Puigdemont proposi elcamí a seguir i un quart candidat

Investiduraa distànciaPARLAMENT · Aprovada lareforma de la llei de presidènciai Rajoy ja prepara el recurs al TC

P6-8

El mexicà Cuauhtémoc Cárdenas, amb altres personalitats internacionals, ahir a Kanbo ■ EFE/ CAROLINE BLUMBERG

EUROPA-MÓN P24,25

Acte solemne, amb absències, al País Basc del Nord en el final d’ETA

Crida a la reconciliació

NACIONAL P12

Mestres, famílies, sindicatsi entitats denuncien unacampanya contra l’escola L’institut El Palau ■ J. RAMOS

Ampli rebuigal setge alsmestres

CULTURA P30,31

El Grec 2018redueixespectacles,però mantéla capacitatEl festival Impulsales coproduccions

Una epidèmia de gripmoderada causa 157 mortsHi ha hagut un predomini del tipus B

Nacional P18

Premi Constructorsde Pau 2017

Entrevista Arcadi Oliveres P14,15Economista

“No hem estatcapaços de dirquin país volem”

Sense Nobel de literaturapels abusos sexualsL’Acadèmia Sueca no té prou quòrum

Cultura-Espectacles P32

Bicentenaripolèmic de Marxa Alemanya

Europa-Món P28

Actes a la seva ciutat natal

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 2018

na de les foto-grafies de Xavier

Miserachs de l’exposi-ció antològica que espot veure a la Pedrerade Barcelona fins al

juliol, em remet directament a un llibreque rondava per casa amb fotos sobreel Maig del 68, i que a mi em teniamagnetitzat. Aquelles ulleres dels anti-disturbis francesos, més pròpies d’unaanada amb moto, aquelles gavardines iuns cascs i escuts trets de la guerra deTroia, els dotaven d’una estampa quese’m feia si més no curiosa. Fotos, comles de Miserachs, amb aquests policiesformant una línia, una barrera davantd’uns estudiants amb corbata i unesnoies rosses, canores, que semblaventretes del Bocaccio. I llambordes illambordins, i pintades enginyoses,tretes del millor gabinet de publicistes,i les parets de la Sorbona, i Cohn Ben-dit. Tot atrapat en un llibre d’imatgesen blanc i negre com algunes de les deMiserachs. També n’hi ha en color. Elcolor de les platges de la Costa Brava.Els meus germans, que són els que ha-vien fet arribar a casa aquell llibre delMaig del 68 comprat a París algun anymés tard, anaven a la capital francesabuscant clients per a la Costa Daurada.

Ja eren aquells temps pioners i previsal boom turístic, al gir, al tomb de ladictadura. De fet d’aquell Maig del 68del qual ara fa 50 anys sembla queaquí, amb el dictador actiu, ben pocacosa en podia arribar. El 68 de la pri-mavera de Praga, de sacsejades poste-riors a Itàlia, de la matança de Mèxic,de moviments als EUA amb la guerradel Vietnam de fons, va ser any de for-ça pessics a l’ànima, que és el que fauna bona fotografia, una bona instan-tània. En alguna d’aquelles fotos del 68parisenc, de mobilització d’estudiants id’obrers, hi surt Jean-Paul Sartre, ambaquella mirada estràbica i una pipa, i almateix prestatge hi tinc La nàusea, i Elsmots, entre d’altres títols existencials. Iel salt d’aquells anys em reconnectaamb alguna de les idees de per exemplePedro Olalla, que aquests dies explica elseu De senectute política. Parla de de-mocràcia directa, de referèndums, departicipació activa, de renda universal,de destituir càrrecs electes que nocompleixin. I pensava que tot i els ani-versaris, les revoltes no s’acaben mai,sempre se’n poden retratar de novesper molt que semblin les mateixes.

u

Keep calmXavier Graset

Seixanta-vuit

El 68 va ser any de forçapessics a l’ànima, que és elque fa una bona fotografia

La vinyetaFer

hir vaig passar per davant el Pa-lau de la Generalitat. Vostès hohan vist? Quina tristesa, se-

nyor. No s’hi endevina cap activitat.Els mossos de la porta no tenen qui sa-ludar ni qui rebre o acomiadar. Tam-poc no hi podria entrar ni sortir-neningú: la façana principal de la plaçaestà tota protegida per unes tanquesmetàl·liques. També n’hi ha a la faça-na de l’ajuntament de Barcelona, aldavant, però aquestes tenen una ober-tura per facilitar el pas de la gent i sónde construcció senzilla: un enfilall detanques una al costat de l’altra. Lestanques del Palau de la Generalitatsón dobles i en disposició zigzague-jant. S’hi espera un assalt motoritzat?Una turba? O és que cauen pedres dela façana? Les cases deshabitades deseguida es deterioren.

Enfilo el carrer del Bisbe i em troboen Jordi Bedmar, el fotògraf oficial dela Presidència ja des dels temps de Pu-jol. Ha retratat tots els presidents. Vacap al Palau, el seu lloc de feina. Hi en-trarà per la porta falsa del carrer deSant Honorat. “Què hi fas?” “M’estariaamb els braços plegats si no m’entre-

A

tingués arxivant i digitalitzant fotosantigues.” Compartim la sensació detristesa. Ell la coneix per dins: “Hau-ries de veure els despatxos: tots buits.El Pati dels Tarongers no el travessaningú. Només s’hi belluguen els equipsde neteja i algú que fa petites restaura-cions.” Abans, Jordi Bedmar no para-va: “Cada hora hi havia un acte proto-col·lari, una signatura, una recepció,les habituals reunions de l’executiu...”Alguns diuen que en altres països tam-bé s’ha trigat a fer govern. Només queen aquests països sempre n’hi haviaun de provisional en funcionament.Aquí no funciona res, no hi ha res ni

ningú. El dia vuit de gener un senyorque sortia d’una reunió de Junts perCatalunya em va vaticinar: “Puigde-mont farà un pas al costat en favord’Elsa Artadi.” Han passat quatre me-sos i tot indica que el que es va planifi-car en aquella reunió es complirà.Hem demostrat que l’Estat no ha ac-ceptat els resultats de les últimes elec-cions, però calien tantes dilatades gi-ragonses per arribar al punt de parti-da? Som esplèndids, amb el temps.Tanta pressa que havíem tingut...

Amb en Jordi recordem el viatgeque el febrer del 2003 vam fer al Que-bec acompanyant Artur Mas, amb al-tres periodistes. Mas aspirava a relle-var Pujol. Pasqual Maragall ho va im-pedir, al final d’aquell mateix any. ElQuebec dels referèndums d’indepen-dència. Alguns situen la conversió deMas a l’independentisme al 2012.Aquell viatge, inspirat per David Madí–més tard integrat al sanedrí expedi-tiu que ha aconsellat Puigdemont–,dona altres pistes. I si tot, també laconsulta i el referèndum i l’actual mal-enconia, arrenca d’aquella remota sor-tida intencionada al Quebec?

“No s’hi veu capactivitat, l’edifici estàprotegit ambtanques dobles

Vuits i nous

Tristesa al PalauManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

om que ahir el ple del Parlamentva aprovar la llei de Presidència ia hores d’ara (si el DOGC del 155

publiqués aviat el nou text, que no hofarà) Carles Puigdemont podria tor-nar a ser investit, aquest cop a distàn-cia, president de la Generalitat, sem-bla com si aquesta fos la gran qüestió aresoldre. I ho és, sobretot veient la re-acció airada d’ahir de Méndez de Vigoi el seu “no tolerarem cap investiduratelemàtica” (que em va fer pensar enaquell “no hi haurà referèndum”, deRajoy). Però a mi em fa l’efecte, que ésel que en definitiva els volia dir, queaquests dies s’està discutint molt mésque la investidura de Puigdemont.Perquè probablement Puigdemont, simés no en aquests moments (recor-den aquell “provisionalment”?), no po-drà ser investit president. I ell ho deusaber. Per això a mi em fa l’efecte queel que les formacions independentis-tes estan discutint de veritat no és no-

C “A mi em fal’efecte que el quees discuteix no ésnomés lainvestidura; és,sobretot, l’endemà

més això; i que tot plegat va molt mésenllà de la investidura (o no) de Puig-demont. El que s’està discutint, i cadacop més públicament, que potser ja es-tà bé, és l’estratègia de l’endemà. Del’endemà de formar govern, que jopenso que n’hi haurà i podrem fer méssostenible (no pas fer desaparèixer,no siguin il·lusos) aquest maleït 155.Què passarà llavors? Hi haurà una Ca-sa de la República? Puigdemont i els

consellers a l’exili faran república desd’on siguin? I què farà el governd’aquí? La via unilateral s’haurà aca-bat del tot i cal tornar “al camp base”,com defensa ERC en la ponència quedebatrà el mes vinent? “Ja no estemen la fase unilateral”, com deia MartaPascal dies enrere? És compatible, elque diu Pascal, amb el que diuen els di-putats de Junts per Catalunya? S’estàtraint “la voluntat expressada l’1 d’oc-tubre”, com diu la CUP? A mi em fal’efecte que és tot això, el que s’estàdiscutint aquests dies. Molt més enllàde fer govern (que JxCat i ERC ja el te-nen acordat i repartit des de fa setma-nes, que per això alguns tenen pres-sa), i molt més enllà de la investidura(o no) de Puigdemont, a mi em semblaque el que s’està discutint en el fons ésaixò, l’estratègia a seguir, si és quen’hi ha i si és que és conjunta. Perquèl’Estat, no se n’oblidin, sí que la té. Iben conjunta.

Més enllà de PuigdemontXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El requeriment del Ministerid’Educació al Departament

d’Ensenyament d’actuar contra es-coles, instituts, directors i docentsper suposades accions d’adoctrina-ment dels alumnes és un nou capí-tol, l’enèsim, de la guerra oberta delgovern espanyol contra l’escola ca-talana, en el context de l’onada re-pressiva de l’Estat després del refe-rèndum de l’1-O. El fet de no contro-lar l’ensenyament a Catalunya, basaten un model que fomenta el pensa-ment lliure, crític i una visió catalanadel món, s’ha convertit fa temps enuna obsessió per al govern de l’Estat,que es manifesta cíclicament. Iaquest cop ho ha fet amb una irres-ponsabilitat colossal, criminalitzant iexigint responsabilitats als docents idirectors per un grapat de queixes,subjectives i sense cap prova, quemai s’han fet als consells escolars i ala inspecció del Departament d’En-senyament, com seria normal, sinóque han estat oportunament recolli-des pel ministeri o la fiscalia.

És necessari esclarir els fets idenunciar les manipulacions, de lamateixa manera que cal exigir que esfaci públic l’informe elaborat per lainspecció que desmenteix els fetsdels quals s’acusa nou mestres del’institut El Palau de Sant Andreu dela Barca arran de l’1-O; un informeque el ministeri ha silenciat aprofi-tant la seva posició de força amb el155. És una evidència que darrereaquests atacs a l’escola catalana hiha motivacions ideològiques prouconegudes, però també hi ha inte-ressos partidistes i això és especial-ment greu. El PP i el govern de Rajoyestan instrumentalitzant l’ensenya-ment dels nens i nenes de Catalunyaper guanyar punts en la batalla ambCiutadans per l’electorat de dretes.La societat catalana, la mateixa co-munitat educativa, el Parlament i aixíque sigui possible el govern de la Ge-neralitat han de sumar esforços perpreservar l’escola i protegir els seusprofessionals.

La batalla del’escola

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’Acadèmia Sueca ha cancel·lat el Nobel de litera-tura 2018 per la pèrdua de confiança del món ex-terior en l’acadèmia. L’autocrítica prové de l’es-càndol de les denúncies per abús sexual del maritd’una de les acadèmiques, que ha provocat la di-missió de sis integrants i una crisi en l’entitat.

INSPECTOR DELS MOSSOS D’ESQUADRA

El Nobel, en crisi

Vint anys després que els Mossos assumissin eltrànsit, el balanç és molt positiu tant per la consa-gració com a policia integral a tot el territori, comper la feina d’assistència i dissuasió, contribuint areduir a una tercera part la mortaldat. El repte ésinvertir en prevenció i no en recaptació.

-+=

-+=

Criminalització execrableÍñigo Méndez de Vigo

Trànsit: 20 anysFrancesc Jiménez del Olmo

-+=

Carl-Henrik Heldin

L’escola catalana molesta a Madrid perquè no la potmanipular, i ara opta per criminalitzar-la basant-seen un grapat de queixes subjectives, no adreçadesni a escoles, ni al consell escolar, ni demostrades. Ésexecrable que el ministre ataqui mestres i escolesperquè Cs està avançant el PP per la dreta.

MINISTRE D’EDUCACIÓ I CULTURA

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ NOBEL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Mecenes

a crisi que es va originar el 2008 va deixar unpaisatge erm per a la cultura. El retrocés de la

inversió pública ens va fer adonar tot d’una que aquellaburgesia il·lustrada que tant havíem mitificat per explicarla història d’èxit del nostre país s’havia anat perdent pelcamí i que ja no hi podíem comptar per fer una tasca desuplència. La tempesta perfecta va caure quan lesempreses van concentrar les seves aportacions a l’àmbitsocial. Entre uns i altres, la cultura va passar a serconsiderada una matèria privilegiada que, en temps de

vaques magres, no toca. El 2015, lacreació de la Fundació CatalunyaCultura va obrir una finestra d’airefresc. Aquesta institució està fentbona feina per implantar un noumodel de mecenatge que s’adreçaal conjunt de la ciutadania. I nonecessàriament a les sevesbutxaques: hi ha moltes formes de

donar suport als projectes culturals. Ens ho hem decreure perquè els temps passats no tornaran. La miradahistòrica als prohoms que van adoptar un compromístan personal amb la cultura la donarà un cicle deconferències que se celebrarà al Palau Güell, coordinatpel periodista Francesc Canosa. L’historiador de l’artAlberto Velasco l’obrirà aquest dilluns amb una classesobre el gran promotor de les arts en època del gòtic, elcomte Pere II d’Urgell. Els altres mecenes que estractaran són Rafael Patxot, J.B. Cendrós i FrancescCambó, del llegat dels quals encara vivim de renda.

L

La crisi ens vafer adonarque havíemperdut laburgesiail·lustrada

http://epa.cat/c/oi4834

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Un estudi avalua les personesque han accedit sense permís aun pis. L’aparició de màfiescomplica una pràctica amb unorigen social.

10anys

20anys

Reapareixen bandes violentesde joves d’origen sud-americà.Els nous grups volen ocuparl’espai que van deixar els LatinKings.

Pujol i Mayor Oreja fan deltraspàs del trànsit un acte decosobirania. L’entesa marca elrelleu de la Guàrdia Civil pelsMossos d’Esquadra a Girona.

Pisos ocupats Bandes violentes Traspàs de trànsitTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

han superat els200 dies amb

presos polítics a Ca-talunya. 200 diesamb ostatges retin-guts per un Estat que

es nega a seure en una taula a nego-ciar. 200 dies amb líders polítics i acti-vistes empresonats per una Espanyaque no coneix de transaccions o ces-sions per arribar a un acord, sinó quenomés entén dues possibilitats: gua-nyar per KO o caure derrotat. 200 diesde privació de llibertat a persones queveuen amb impotència com tots elspoders institucionals i fàctics de l’Es-tat intenten imposar un relat fals deviolència i rebel·lió.

Sortosament, es tracta d’un relatque es desfà com la sal dins l’aiguaquan instàncies judicials d’altres pa-ïsos europeus l’analitzen, sigui a Bèlgi-ca, a Suïssa, a Gran Bretanya o a Ale-manya. Malauradament, tot indica queels ostatges no podran recuperar laseva llibertat fins que la justícia euro-pea es faci càrrec dels seus casos, ifins que això succeeixi passarà temps.

Un temps insuportable per a les famí-lies i intolerable per a un poble que haimpulsat un procés d’alliberamentdins d’un marc estrictament pacífic idemocràtic.

200 dies després, és imprescindi-ble no permetre que el patiment delspresos polítics aturi o paralitzi l’inde-pendentisme. Hem de tirar endavant isuperar els entrebancs, les dificultats ila repressió. Només així anul·lareml’objectiu principal de l’Estat, que ésatemorir i escarmentar els catalansper tal que no tornin a aixecar-se. Arabé, continuar endavant 200 dies des-prés i no permetre que el dolor delspresos i les seves famílies ens paralitzino vol dir en cap cas que els oblidem oque negligim el seu patiment. Ans alcontrari, els hem de mantenir al centredel debat, els hem d’honorar, hem decuidar de les seves famílies, els hemd’escriure, hem de participar i hemd’organitzar actes de suport i d’home-natge. Són dues cares de la mateixamoneda: seguir endavant i recordar-los tothora. Els hi devem.

S’

Full de rutaGermà capdevila

200 dies

Continuar i no permetreque el dolor dels presosi les seves famílies ensparalitzi no vol dir en capcas que els oblidem o quenegligim el seu patiment

stem vivint, en l’àmbit mundial, al-menys des dels anys vuitanta delsegle passat, una acceleració dels

processos econòmics i autoritaris que es-tan transformant a fons les nostres so-cietats i les relacions polítiques entre go-vernants i governats. D’una banda, hi hala creixent ofensiva de les elits oligàrqui-ques en contra dels drets econòmics i so-cials de les persones com a ciutadanes.De l’altra, la multiplicació dels disposi-tius autoritaris/antidemocràtics quevan en contra dels drets civils i políticsd’aquesta mateixa ciutadania.

EL NEOLIBERALISME (econòmic i social) il’autoritarisme estatal s’alien per anarconjuntament contra la democràcia. Defet, és la suposada “llibertat” d’una com-petència descarnada i desfermada entreels actors econòmics i socials la que justi-fica (la que produeix) el reforçament del’autoritarisme antidemocràtic, depe-nent dels estats, com a condició indis-pensable del desplegament de l’anome-nada “llibertat” a competir. Aquest és elparadigma dominant, cada cop més, enl’àmbit mundial.

E LA POLÍTICA NEOLIBERAL es caracteritzaperquè estén i imposa la lògica capitalista–relació d’explotació del capital sobre eltreball assalariat per tal d’obtenir unaplusvàlua/benefici– a totes les relacionssocials entre els humans, fins a fer-ne laforma de les nostres vides. Es tracta, nimés ni menys, de subordinar els drets deles persones als anomenats “drets de lesempreses/del capital” i, en conseqüèn-cia, de disciplinar la vida de les personesen funció d’aquestes “necessitats”.Aquesta política provoca incertesa i inse-guretat en la població, la fa més dòcil isubmisa, desactiva la democràcia i frag-menta la societat.

EN TENIM UN EXEMPLE en les successivesreformes en contra dels drets del treball iels treballadors, que han provocat: aturselevats i creixement de l’exèrcit indus-trial de reserva, baixada dels salaris, pre-carietat, contractes escombraria, sub-ocupació, restriccions dels drets dels tre-balladors, etcètera. Un altre exemple sónles retallades en els serveis bàsics queafecten la majoria de la població i que handonat lloc a: l’augment de la pobresa i l’ex-

clusió social, uns lloguers cada cop méscars i prohibitius, l’explosió dels desno-naments, etcètera.

ALGUNS DIUEN QUE L’APARICIÓ de Trump iel neoproteccionisme i populisme de dre-tes americà, i d’algunes rèpliques a dife-rents països europeus, i també de la restadel món, farà canviar l’anàlisi que hemfet anteriorment. Contràriament, enshauríem de preguntar per què apareixenaquests fenòmens (econòmics, polítics isocials) que ens demostren que una part,força important, de la classe obrera i lesclasses populars s’enlluernen amb pro-postes que no posen realment en qüestióel sistema/mode de producció (capitalis-ta) que provoca el seu malestar i els seusproblemes, i que a vegades arriben a serracistes, xenòfobes i amb pinzellades fei-xistes. I la resposta és, crec, que l’esquer-ra tradicional socialdemòcrata ha abra-çat clarament el paradigma (econòmic,social i polític) dominant; i, al mateixtemps, que l’anomenada esquerra alter-nativa és incapaç d’oferir una estratègiacreïble per a la classe obrera i les classespopulars.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Malson angoixantTribuna

La novaaristocràciab Estem en un moment enquè la política vol més quemai persones amb veritablevocació, polítics que treballinper generar canvis sensecaure a les urpes de les gransempreses, que exerceixen ungran poder en la política ac-tual. Els polítics actuals, lanova aristocràcia, formenpart d’un llinatge, venen deles mateixes universitats,que són les mateixes a lesquals anaven els seus pares,pares que han estat polítics ohan tingut una gran influèn-cia en la política anys enrere.La nova aristocràcia està for-mada per persones a lesquals no se les valora pelsseus mèrits, se les valorapels seus contactes familiarso pels seus privilegis en lacomunitat. Es tracta d’untràfic d’influències, d’estarben relacionats, nomésd’aquesta manera es podrà

optar al poder, i això s’accen-tua perquè només es relacio-nen entre gent del mateix en-torn social. Necessitem quel-com més que una nova gene-ració d’aristòcrates.BEGOÑA ELVIRA BILBAOTarragona

I això no l’ofèn,senyor ministre?b No sé per què la gent esposa les mans al cap. Ningúque conegui com va o hagitingut una relació recentamb la justícia espanyolas’hauria de sorprendre per lasentència del cas de La Ma-nada. Un disbarat més, elque passa és que aquest hatingut el ressò mediàtic queno han tingut molts altres ca-sos. Alguns membres del go-vern espanyol ara en culpenla reforma socialista del CodiPenal de 1995 i el ministre deJustícia, el mateix que l’ofènun llaç groc però que semblatolerar perfectament aques-

ta sentència, diu ara que undels magistrats “té algunproblema singular” i que po-dria haver estat apartat delCGPJ, òrgan que sé per expe-riència que no fot ni casquan es denuncien actua-cions irregulars d’alguns jut-ges.

Ara se sap que el govern vaignorar les reivindicacions fe-ministes de l’any 2015 sobreviolacions i agressions se-xuals. Només faltaria quefessin cas a aquestes... histè-riques, oi? Com algun mani-festant ha escrit aquestsdies: “Veieu rebel·lió, veieusedició, però no veieu viola-ció?” I encara ens diuen queconfiem en la justícia? Queestan sonats?RAMON GAUSACHS CALVETL’Hospitalet de Llobregat

Iniesta

b Iniesta ha estat des de faanys un dels millors jugadorsdel món, i ha aconseguit ser

un gran jugador, un gran es-portista i una gran persona,senzilla, familiar, educada iempàtica. Ens llega el seufutbol exquisit i màgic que haformat el millor Barça de lahistòria i que ens deixarà unbuit que difícilment trobaràun substitut natural. Ara bé,a la roda de premsa del seucomiat, que hom suposa quehavia preparat, em va sobtarque no fes referència en capmoment durant els deu mi-nuts de la seva intervenció alnom específic del Barça. Vafer esment diverses vegadesa “jugar aqui”, “este equipo” i“este club”. Que no digués niun sol mot en català és habi-tual i lamentable després de22 anys de residència a Bar-celona, però no fer esmentde la paraula Barça i substi-tuir-la per equip i club s’had’entendre com un oblit perl’emoció del moment. Llàsti-ma.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 2018

José Luis Rodríguez Zapatero, EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“Que hi hagi polítics empresonats és un problema peravançar en una direcció de diàleg i entesa”

La frase del dia

“Els 2.080.000vots permanentmentmobilitzats i ambaccés a recursossón la principalestructura d’estatque les autoritatsespanyolesno podran aturar

mb 2.080.000 vots en un territo-ri que genera 200.000 milionsd’euros de producte interior

brut anual, es pot culminar la indepen-dència i qualsevol projecte polític queel catalanisme es proposi.

EN CAP NACIÓ SENSE ESTAT en un con-text liberal democràtic les opcions so-biranistes han tingut mai un suport po-pular tan ampli i segurament tampocamb una estructura social tan organit-zada. Perquè no sols és una qüestió demajoria, és també, i sobretot, una qües-tió d’organització, d’una mobilitzacióciutadana vertebrada al voltant decomplicitats molt intenses. L’indepen-dentisme català té l’Assemblea Nacio-nal Catalana, té Òmnium, té els Comi-tès de Defensa de la República... N’hi haprou de comparar la potència d’aques-tes formes d’associació amb les que espresenten en altres movimentsd’emancipació nacional (pensem enEuskadi, o pensem en Escòcia) i no di-guem amb la densitat del teixit associa-tiu de l’unionisme a Catalunya, comen-çant pel seu principal partit polític,Ciutadans, que no compta amb cap al-caldia al país, i acabant per una Socie-tat Civil Catalana d’escassos membresi totalment dependent del suport mésaviat tèrbol de l’aparell de l’Estat.

AL COSTAT D’UNA OPCIÓ DESARTICULADAque es fonamenta en l’alienació i en elressentiment, l’independentisme espresenta compromès, solidari, tenaç icohesionat. Aquest darrer és un factorque també marca la diferència de lesaspiracions del catalanisme en el pre-sent respecte a les experiències histò-riques. Potser caldria remuntar-se alreferèndum per a l’aprovació de l’Esta-tut de Núria del 2 d’agost del 1931 pertrobar un moment en el qual els diver-sos components polítics i socials del na-cionalisme català presentessin un ni-vell d’unitat com el que es va viure l’1

A d’octubre del 2017, un esperit unitarique encara es manté, ni que sigui sots-obrant, i que en qualsevol cas, i malgratles suspicàcies entre els dirigents delspartits, presenta un nivell d’integraciómolt superior al que es va acabar vivinten els anys trenta, el qual va degeneraren un conflicte radical entre la dreta il’esquerra que al seu torn va portar aperdre una guerra i a una ensulsiadanacional que tot just ara s’està supe-rant.

AMB TOTS AQUESTS FACTORS tan favora-bles, què manca doncs per materialit-zar l’objectiu polític més urgent i ferefectiva la República en el marc delPrincipat? Doncs segurament traduiraquesta majoria, aquesta organitzaciói aquesta unitat en poder. I no hi ha capdubte que aquest, al marge de com evo-lucionin els episodis polítics concrets

(una investidura, unes eleccions, laconstitució d’un govern en la precarie-tat d’una autonomia desnonada) seràel proper pas que el sobiranisme teixiràcom a moviment en el seu conjunt. Els2.080.000 vots permanentment mobi-litzats i amb accés a recursos econò-mics són la principal estructura d’estatque cap govern autonòmic anterior po-dia bastir i que les autoritats espanyo-les no podran aturar, almenys de ma-nera immediata, ni per la via democrà-tica ni a través de la repressió.

ELS 2.080.000 VOTS (una xifra d’altrabanda creixent en termes absoluts acada convocatòria electoral) estan enperfectes condicions de crear una enti-tat política paral·lela al Regne d’Espa-nya que aprofundeixi en la crisid’aquest regne i faci qüestionar la sevasostenibilitat com a força coactiva. Els2.080.000 vots són, per exemple, moltscontribuents, representen un ventallinacabable d’accions concertades que,en el nostre context tecnològic, es po-den concentrar en una resposta con-tundent (una resposta difícil de repri-mir per un sistema judicial desbordat).

CAL, EN DEFINITIVA, que aquesta majoriaingent prengui consciència dels actesconcrets que calen per fer República.L’1-O es va guanyar perquè molta gentva tenir molt clar com havia d’actuar.Ara es tracta, i sempre per mitjans pa-cífics, de plantejar nous objectius querefermin la primacia d’una sobiraniacatalana en un gest com el que es va ex-pressar amb més de 10.000 policies im-potents a l’hora d’aturar una votacióprotegida per una ciutadania entusias-ta. Al meu parer, la funció principal dellideratge polític dels propers mesosconsistirà a ser capaç de revelar i detransmetre aquests nous objectiusduts a terme amb la mateixa convicció ila mateixa fermesa amb les quals es vaviure l’1-O.

Héctor López Bofill. Professor de dret a la UPF

El poderTribuna

SísifJordiSoler

rriba un dia quela premsa espor-

tiva no té notícies i esposa a discutir sobresi el Madrid ha de ferel passadís al Barça

en reconeixement del seu triomf en lalliga, com si no hi hagués res més im-portant de què parlar. Com que el de-bat s’embranca i pren dimensions èpi-ques, un columnista que es valori nopot esquivar el tema. Així doncs, caldràenfangar-se en la discussió.

Proposta: Si finalment els jugadorsblancs no volen aplaudir els seus rivals–com així sembla que serà–, se’ls po-dria donar una lliçó d’esportivitat i fer-ho al revés. Que siguin els del Barça elsque facin el passadís als seus col·le-gues del Madrid i els aplaudeixin, perexemple, pel mèrit innegable d’haverarribat per tercer any consecutiu a lafinal de la Champions League.

Posats a donar lliçons, i a reconèixerels mèrits dels altres, se’n podrien fermés, de passadissos, no només enl’àmbit futbolístic. Per exemple, es po-dria aplaudir fervorosament Enric Mi-llo, pel mèrit de governar el país sent elpartit menys votat i per la dignitat ambquè porta el càrrec de saludaministres.I també es podria aplaudir Inés Arri-madas pel mèrit de seguir parlant delprocés quan “el procés està mort”i perla seva elegància en vestir l’uniformetribal a la Fira d’Abril. Ep! és el seu Var-gas Llosa que parla de tribu quan esrefereix a qüestions identitàries. I en-cara un últim concert de palmells ba-tents per a Manuel Valls, perquè aquellque ha viscut en el luxós París necessi-tarà l’escalf de la gent per no deprimir-se en una Eurodisney de segona divi-sió, com és aquesta Barcelona.

A tots ells el passadís i l’obsequid’un fort aplaudiment. Ah, i després del’homenatge, a guanyar-los sense pie-tat, 5 a 0 al camp, i 10 a 0 a les urnes.

A

De set en setJordi Panyella

El passadís

JxCat, ERC i la CUP vanaprovar la reforma de lallei de la presidència quepermetria una investidu-ra a distància sabent queprobablement serà suspe-sa aviat pel Tribunal Cons-titucional. La norma, mal-grat el previsible bloqueigde l’alt tribunal, preténdeixar una via oberta auna futura investidura deCarles Puigdemont en uncontext en què JxCat s’en-camina cap a la propostad’un quart candidat queevitaria la repetició de leseleccions. El grup parla-mentari viatja avui i demàa Berlín per escoltar el pre-sident de la Generalitat, aqui consideren que corres-pon marcar el camí ques’ha de seguir a partird’ara i la proposta d’unnou nom sense procedi-ments judicials obertsque, aquesta vegada, po-gués ser efectivament in-vestit i formés un governacceptat per Madrid, ambel consegüent aixecamentde la suspensió de l’auto-nomia. C’s, el PSC, Catalu-nya en Comú Podem i elPP van carregar contra lallei i el procediment perlectura única. Abans depresentar el recurs al TC,el govern espanyol va de-manar el preceptiu infor-me al consell d’estat.

Per Inés Arrimadas iMiquel Iceta, el debatd’ahir significava un re-torn a les llargues jornadesdel 6 i 7 de setembre, quanel Parlament va aprovar lallei del referèndum i la detransitorietat jurídica. Pe-rò la comparació es va que-

dar en el terreny discur-siu. Hi va haver un debatcurt, ajustat al reglament,sense intents d’obstaculit-zació per part de l’oposicióni tensió afegida, i arriba-va en un moment en quèJxCat i ERC han descartatrecórrer a la unilateralitata la cambra. El Consell deGaranties Estatutàrieshavia dictaminat que la re-forma era anticonstitucio-nal i antiestatutària, tot ique els seus pronuncia-ments no són vinculants.Els comuns van acusar elsindependentistes de ferun “debat purament sim-bòlic” perquè saben quePuigdemont “no és uncandidat viable”. El PPtambé va denunciar quefos una norma “per a unasola persona”.

La reforma de la llei dela presidència era un delsobjectius de JxCat des delprincipi de la legislaturaper bastir un marc jurídicque permetés la investidu-ra de Puigdemont, tot ique el TC va bloquejar-la afinals de gener amb les me-sures cautelars que vanportar Roger Torrent aajornar aquell primer in-tent. Ara JxCat es com-promet a reformar tambéel reglament del Parla-ment en un mes amb l’ar-gument de fer-la viable, toti que és l’alt tribunal quiimpossibilita qualsevol in-tent de restituir Puigde-mont sense desobedièn-cia. JxCat pretén deixaroberta l’opció d’investir-lodurant tot el mandat. Algrup treballen amb l’esce-nari que a finals de la set-mana vinent o l’altra hi ha-gi una investidura efectivai, tot seguit, un govern

“provisional”. Malgrat tot,la decisió final està enmans de Puigdemont. I elpresident, si bé ha consul-tat i parlat amb diputatsdel grup, encara no hauriacomunicat la seva propos-ta. De fet, fonts de JxCatassenyalen que probable-ment Puigdemont no ele-girà demà encara cap can-didat, si bé ho farà en elspròxims dies. Ahir, en sor-tir de l’hemicicle, Elsa Ar-tadi es fotografiava ambAntoni Morral, un delsdarrers noms que sonen ales travesses com a possi-ble quart candidat.

El suport a Puigdemontva aflorar també ahir enuna reunió del comitè na-

cional del PDeCAT. La di-recció va instar els crítics–que la vigília havien re-unit els principals sectorsdel partit a Rubí i que pre-tenen que hi hagi un con-grés a l’estiu per renovar lacúpula i alinear-la amb elpresident de la Generali-tat– a encarrilar les diver-gències en els òrgans de laformació, com ara el con-sell nacional, segons fontspresents. Els de MartaPascal defensen, però, queja fan pinya amb Puigde-mont i que acceptaran elcandidat que proposi per ala investidura.

Al Parlament, l’encar-regat de defensar la refor-ma de la llei de la presidèn-

cia va ser un dels homes deconfiança de Puigdemont,Albert Batet. El diputat deJxCat va assenyalar que lanorma no era només per aPuigdemont perquè tam-bé permetria tornar a in-tentar investir el presi-dent del grup parlamenta-ri, Jordi Sànchez, o el con-seller de la Presidència,Jordi Turull. JxCat tambéva al·legar-ne l’operativi-tat a distància en ple segleXXI.

Per ERC, però, el de laimplementació de la tec-nologia en les pràctiquesdemocràtiques no era eltema de fons. Segons An-toni Castellà, la normaservia per posar en evidèn-

cia que “alguns no accep-ten el resultat electoral”.

La CUP va avalar la lleiamb l’argument que am-plia els “drets civils i polí-tics”. La diputada MariaSirvent, però, va tornar aconstatar el distancia-ment dels anticapitalistesamb JxCat i ERC, quan sesituen a les portes de laformació d’un nou govern iels dos futurs socis comp-ten amb la viabilitat d’unainvestidura en segona vo-tació amb la delegació delsvots de Puigdemont i elconseller Antoni Comín.“Per acabar fent allò queens dicta l’Estat no ens hitrobaran, busquin altresaliats”, va dir. ■

Odei A.-EtxearteBARCELONA

La llei apuntala PuigdeVIA JxCat, ERC i la CUP aproven lareforma de la llei de la presidència perregular una investidura a distànciapreveient el recurs al TC AVUI JxCat viatjaa Berlín perquè el president fixi el camí aseguir i designi després un quart candidat

Elsa Artadi, Antoni Morral iEduard Pujol, ahir, en el ple delParlament ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 20186 |

Així ho sostéArcadi Oliveres,que ha rebut elpremi Constructorsde Pau 2017

El govern espanyoldemana l’informepreceptiu al Conselld’Estat com a pasprevi a anar al TC

“Europa ambels refugiats ésuna instituciócriminal”

Rajoy engegala maquinàriaper aturar lareformaNacional

emont

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 2018

El ‘Mecanoscrit’ hafet mal a Pedrolo

L’APUNT prohibida, tots dos de guerra i postguerra. Però tambéDoble o res o La mà contra l’horitzó. Si no t’agrada unllibre de Pedrolo te n’agradaran d’altres. Ah, i ser inde-pendentista també li va fer mal. És molt millor narrador.Ple de sorpreses. Acaben de publicar un inèdit seu, In-fant dels grans. Petita joia. Per haver escrit tant, déu-n’hi-do quants encerts, aquest gegant.Xavier Miró

Mecanoscrit del segon origen, el llibre més conegut deManuel de Pedrolo, li ha fet mal. Em va agradar d’ado-lescent, però no tant com Avui es parla de mi o Trajectefinal. En tornar-hi de jove, vaig tenir la pega d’ensopegaramb un o altre títol que no em van entusiasmar. Fa treso quatre anys hi he tornat i he tingut la sort de trobarTemps obert –onze novel·les– o la tetralogia La terra

1118

90-1

1872

42L

arles Puigdemont va intervenirahir en el ple de manera telemàti-ca, sense necessitat de vots dele-

gats ni de reformes de la llei de la pre-sidència, quan va penjar a Instagramuna fotografia d’ell d’esquena a la cà-mera dirigint-se cap a una porta delPalau de la Generalitat. En posició demarxar, però alhora en posició d’en-trar. Cedint el pas, però a la vegadamarcant el pas. El president continuapresent a la Ciutadella sense necessi-tat de ser-hi. Aquest va ser el moment

Cmés destacat de la sessió juntamentamb la sortida d’Elsa Artadi de l’hemi-cicle. En una cambra intervinguda, del-mada, coartada per la justícia i encer-clada pels Mossos comandats pel 155,la política de símbols era l’últim redós.La possible candidata a la presidènciade la Generalitat, blanc de totes les mi-rades, va sortir del saló de plens ambl’abraçada del diputat Toni Morral, unaabraçada ben visible que va durar desde l’hemicicle fins més enllà dels pas-sos perduts, on hi ha totes les càme-

res de televisió. Era una sort d’agom-bolament col·lectiu de Junts per Cata-lunya el dia abans que els seus inte-grants viatgin fins a Berlín per reunir-se amb Puigdemont, amb l’expectati-va que els anunciï el nom del pròximcandidat.

El ple va discórrer fat i insuls pelterreny de la previsibilitat, l’atrinxera-ment i el déjà vu, amb Inés Arrimadascomparant-lo amb el 6 i 7 de setembre(ja es pot anomenar síndrome del sisi-setdesetembrisme) i amb l’indepen-dentisme amb el cap a Alemanya, totesperant que la setmana que ve es pu-gui celebrar la investidura. Potser elmés llampant va ser l’aprovació d’unaproposta de resolució per l’adhesió alsprincipis i els valors europeus, que,trossejadament, va rebre el suport detots els grups llevat de Ciutadans, queen un dels punts, el que justament de-ia que “el plurilingüisme enriqueix lespersones”, hi va votar en contra per er-ror. En altres parts del text, el bloc ul-tradretanós (Cs i PP) va coincidir ambla CUP a l’hora de dir no. Podríem dirque la fallida Constitució Europea vaser menys espinosa.

D’Europa va la cosa. Allà es juga elfutur de la política catalana i cap allàes dirigeixen els parlamentaris deJxCat. Miquel Iceta va aprofitar per re-cordar-los que “per prendre decisionsimportants no n’hi ha prou amb unavideoconferència”, obviant que el pe-cat original del 155, del qual els socia-listes són corresponsables, no deixagaire més marge. El jeroglífic seria elsegüent: el govern espanyol tanca lesdelegacions catalanes a l’estranger,JxCat envia una delegació a l’estra-nger, Puigdemont delega el vot en Ar-tadi i Artadi vota per Puigdemont. Perqui vota Puigdemont?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Entrar i sortira la vegada

Imatge que Puigdemont va penjar ahir a Instagram ■ INSTAGRAM

Emili Bella

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

ERC i la CUP van protago-nitzar ahir al matí una en-ganxada al Parlament ar-ran de la proposta de reso-lució presentada pels pri-mers per a la defensa delsdrets civils i polítics de laciutadania i les institu-cions catalanes. Tot i estard’acord amb el fons, els cu-paires van retreure als re-publicans que no acceptes-sin una esmena seva perafegir una referència a l’1-

O al punt 8, on es manifes-ta la voluntat “urgent” derecuperar les institucions iposar fi al 155, per tald’avançar “segons les ma-jories parlamentàries ex-pressades el 21-D”. En unadura intervenció, la dipu-tada cupaire Natàlia Sàn-chez va demanar a ERC“fidelitat” a l’1-O, i la vaacusar d’haver “renunciatal dret a l’autodetermina-ció”, abans d’exigir-li més“claredat” en els postulats.“Si volen fer autonomia re-cullin el guant de la porta-veu dels comuns, però ei-xamplar la base no ésatreure la cúpula dels par-tits”, va etzibar. Precisa-ment el punt es va aprovaramb el vot contrari de la

CUP, i el favorable dels co-muns i JxCat.

La portaveu republica-na, Anna Caula, va recor-dar que el partit precisa-ment té exiliats i empreso-nats arran de l’1-O, i va re-metre al punt 2 de la ma-teixa proposta de resolu-ció, que defensa la Decla-ració Universal dels DretsHumans i el Pacte Interna-cional de Drets Civils i Polí-tics. “El compromís ambl’autodeterminació ésple”, va assegurar, tot i quei exercir-lo “no és procla-mar-lo a cada moment, si-nó guanyar acords cadacop més amplis”. També jaamb el vot a favor de laCUP i dels comuns, el ma-teix text reclama l’allibera-

ment dels presos polítics i elretorn dels exiliats; denun-cia la ingerència judicial enels afers del Parlament i ladestitució de la cap de co-municació dels Mossos–sobre la qual es demanamés informació a l’Estat– idona suport a les últimesiniciatives empreses pelpresident del Parlament,

Roger Torrent, en favor deldiàleg i la cohesió social.

El PSC, que va subscriu-re “gairebé tot” l’article deJoan Tardà la vigília en quèreclama un diàleg bilateralamb l’Estat, i els comunsvan aprofitar el debat perdemanar la formació im-mediata de govern. “Proude pseudojugades mestres i

jocs simbòlics”, reclamavaElisenda Alamany, quereivindicava “grans majo-ries socials” contra la re-pressió. Cs i el PP van re-ivindicar que l’espanyola és“una democràcia real”, ivan retreure als indepen-dentistes que “convertei-xen delictes en drets fona-mentals”. ■

Topada entre ERC i la CUPper la no al·lusió a l’1-O

Ò. PalauBARCELONA

a Els comuns voten afavor i els cupaires encontra d’un text peravançar segons el 21-D

La nova portaveu del grup republicà, Anna Caula, va defensar la proposta ■ PARLAMENT

“Aquesta és una via cega ino és la millor manera derecuperar la normalitat aCatalunya.” El portaveudel Consell de Ministres,Íñigo Méndez de Vigo, car-regava ahir amb duresacontra la reforma de la lleide la presidència incidintque “és un impossible”,“un disbarat”. El dirigentpopular al·ludia al fet quees pugui investir de mane-ra telemàtica un presidentque entenen que no potexercir el seu càrrec per-què està “fugit” de la justí-cia espanyola i a disposiciód’un tribunal alemany queés el que ha de decidir so-bre l’euroordre. I, enaquest punt, doncs, aler-tava que La Moncloa utilit-zarà “totes les armes jurí-diques” al seu abast perevitar el que qualificava de“frau de llei jurídic i polí-tic”. Tant és així que, tanbon punt el Parlament vafer efectiva ahir l’aprova-ció de la reforma, el Con-

sell de Ministres activavala maquinària judicial perfrenar-la demanant alConsell d’Estat que es pro-nunciï sobre aquesta deci-sió com a pas previ a for-malitzar el recurs davantel Tribunal Constitucio-nal.

Menys pressaLa intenció de l’executiuespanyol és que la setma-na vinent l’òrgan judicialsuspengui cautelarmentla reforma de la llei de pre-sidència, i és per això queMéndez de Vigo en capmoment no va mostrar laurgència d’ocasions ante-riors, quan havien forçat afer pronunciaments ex-prés –fins i tot en cap desetmana– tant pel que faal Consell d’Estat com alTC per aconseguir aturaraltres acords del Parla-ment. El darrer cas va serl’intent d’investidura deCarles Puigdemont, pre-vista per al 30 de generpassat, un dimarts. Cincdies abans del ple –un di-jous–, l’executiu de Maria-

no Rajoy va canviar de pa-rer i va decidir presentarun recurs preventiu per-què s’anul·les la convoca-tòria. Aquell mateix diavan aconseguir l’informedel Consell d’Estat que, enaquesta ocasió, rebutjava

la iniciativa governamen-tal. Tot i això, La Moncloava decidir tirar pel dret il’endemà divendres apro-vava la presentació del re-curs, cosa que va provocaruna reunió a corre-cuitadel TC, que es va acabar

pronunciant en dissabte.Enmig d’una forta divisiódels seus magistrats, el tri-bunal va optar per una de-cisió salomònica: n’ajor-nava l’admissió a tràmit,però dictava unes mesu-res cautelars que no deixa-

ven cap marge a Puigde-mont per poder presentarcandidatura a la presidèn-cia de la Generalitat.

Aquest recurs, en totcas, va activar-se la setma-na passada, amb la sevaadmissió a tràmit definiti-va pel TC adduint que hiha qüestions “d’interès ge-neral” que fan que no s’ha-gi de declarar extingida laimpugnació reclamadaquatre mesos enrere. En elmateix acte, se suspenia lacandidatura i s’alertava elpresident del Parlament,Roger Torrent, que es po-dria enfrontar a accions

penals si desobeïa la deci-sió, a banda d’avançar-lique s’anul·laria qualsevoliniciativa que anés en la lí-nia de permetre la investi-dura a distància. Ahir,Méndez de Vigo recordaval’advertiment del TC men-tre avisava que “seria bo”que el Parlament no fespassos “que no porten en-lloc”. En aquest sentit hiafegia que n’hauria d’ha-ver “après”, dels plens del6 i 7 de setembre de l’anypassat. ■

Rajoy engega la maquinàriajudicial per aturar la norma

Montse OlivaMADRID

a El govern espanyol demana l’informe preceptiu al Consell d’Estat com a pas previ a presentar elrecurs davant el TC a Méndez de Vigo recorda a Torrent que la desobediència té conseqüències

El portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ahir en la roda de premsa a La Moncloa ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El govern ja ha ditamb fermesa que notolerarà cap mena defrau de llei”

Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DE L’EXECUTIU ESPANYOL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

Arnau Ramírez Primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC)

MONARQUIA· “No volem per res una monarquia hereva del franquisme. A més, ningú no sap com s’arriba a una monarquiafederal” 155 · “El bloc del 155 són aquells que, tenint majoria parlamentària però no social, han obligat a activar-loREFERÈNDUM· “Un referèndum acordat no és bo ni possible en situació de crispació, quan el país està dividit en meitats”

Xavier MiróBARCELONA

l març, la JSC va esco-llir Arnau Ramírez (29anys) com a nou pri-mer secretari. Conside-

ra que el congrés que l’acabad’escollir suposa un punt d’in-flexió en què les joventuts socia-listes han decidit posicionar-seen el debat públic: “Ja n’hi haprou de callar davant la situaciódel país i després d’haver patitmolts atacs verbals, fins i tot unde físic a un company de l’Hos-pitalet que repartia cartells, ique ja ha estat denunciat.”

El punt d’inflexió per a la JSCimplicarà també desmarcar-sea vegades del PSC?Sí. És cabdal que les joventutsvagin a l’avantguarda. Quan elPSC s’ha posicionat de manerainsuficient ho hem dit. El 14d’abril vam demanar que es tre-guessin del codi penal les injú-ries contra el Rei. No és el ma-teix que van votar ni PSC niPSOE un mes abans al Congrés.

La complicitat del PSC amb el155 va provocar la baixa o la di-missió del càrrec del partit d’al-caldes importants.Ens preocupava molt que s’arri-bés a la intervenció de les insti-tucions del país. Però cal pre-guntar-se què fa un estat quanuna part del territori se salta leslleis i es proclama república. Nom’imagino cap estat democrà-tic del món que no faci res. Elsque ens costava veure el 155també ens preguntàvem quinaera l’alternativa. Per això insis-tim que nosaltres no som al blocdel 155. El bloc del 155 sónaquells que, tenint majoria par-lamentària però no social, hanobligat a activar-lo. Són els trespartits que han gestionat unaestratègia que va d’error en er-ror i ha deixat el país fet unnyap.

A

“El futur d’Espanyaés la república federal”

No creu que avalar la suspensióde l’autogovern era una líniavermella per al PSC?No és agradable per a ningú.Vam advertir durant mesos queno volíem el 155 ni la DUI. Peròva haver-hi DUI. Precisamentels catalanistes que respectinles institucions d’autogovernhaurien de preservar-les.

Què ha fet malament el PSCaquests darrers anys?Ha tingut moltes dificultats perfixar posicions clares. Ha costatmoltíssim i hem patit anys molt

durs. Ara molta gent agraeix,encara que sigui per criticar-ho,que tinguem una posició defini-da. Una altra cosa és que siguifàcil d’explicar quan el missatgepredominant és el dels extrems.

Però ha renunciat al dret d’au-todeterminació que defensava.Un partit no ha de defensarsempre allò que seria el millorsinó allò que és possible. Hi haqui creu que un referèndumacordat en la situació de màxi-ma crispació que tenim seria boi possible. Nosaltres no ho cre-

iem quan el país està dividit endues meitats.

Els britànics i els escocesos noho han vist com un problema dedivisió. No el sorprèn?La política comparada dona sor-preses, a vegades desagrada-bles. Aquí teníem uns polítics ala Generalitat i a l’Estat situatsd’esquena els uns dels altres.Electoralment els ha anat moltbé. No cal mirar a la Moncloa, aCiutadans li ha anat molt bé. Ai-xí és molt difícil dialogar. Tam-poc no tinc clar que s’hagi donat

resposta a les inquietuds delsindependentistes escocesos.Van fer un referèndum per lamínima i la situació ha quedatbloquejada.

Els incomoda visualitzar-se alcostat del PP i Cs?No ens sentim còmodes peròqui parla de bloc són els inde-pendentistes. Proposem cosesoposades en l’eix social i nacio-nal. Mentre uns es volen carre-gar el sistema públic de pen-sions, nosaltres ens manifes-tem defensant-lo. No veig la re-lació entre defensar una Espa-nya més centralitzada i sortir al

carrer a demanar presó per a nosé qui i defensar una reforma fe-deral que respongui als anhelsmajoritaris dels catalans.

La JSC aposta per una repúbli-ca federal. Vostè hi veu elPSOE?No. Els documents del PSOE re-cullen els valors republicans pe-rò no una proposta republicanaen ferm. Però nosaltres i les jo-ventuts del PSOE ho defensa-rem sempre. Ningú no sap benbé com s’arriba a una monar-quia federal. Sabem que la mo-narquia està molt arrelada a Es-panya però nosaltres no volemper res una monarquia herevadel franquisme. El futur és la re-pública federal. ■

POLITÒLEGI REGIDORArnau Ramírezva néixer el 1989a Sant Feliu deCodines, on ésregidor des del2008. Llicenciaten ciència políti-ca i gestió públi-ca per la UAB, ésfill de militantssocialistes i polí-tic per vocació.Va entrar a mili-tar a la JSC ambquinze anys i vaimpulsar l’agru-pació local delseu poble. Tam-bé va ser primersecretari de laJSC del VallèsOriental.■ X.M.

Arnau Ramírez, nou primer secretari de la JSC, al despatx de la seu del PSC. ■ JOSEP LOSADA

❝No veig relació entreels que demanenpresó per a no sé quii els que defensemuna reforma federal

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

La comunitat educativacatalana va sortir ahir encascada a denunciar el set-ge als mestres en forma dedenúncies per adoctrina-ment. L’endemà que el Mi-nisteri d’Educació fes sa-ber que ha requerit al De-partament d’Ensenya-ment que actuï contramestres i directors de 24escoles i instituts de Cata-lunya, organitzacions demestres, sindicats, famí-lies i plataformes de la co-munitat educativa van de-nunciar el que considerenuna campanya políticacontra el model d’escolacatalana instigada dels delgovern espanyol.

La plataforma Somes-cola, que aplega 54 enti-tats en defensa de l’escolacatalana, va denunciar els“atacs infundats contradocents per la via penal”,com és el cas dels nou pro-fessors de l’institut El Pa-lau de Sant Andreu de laBarca, que considera que

“formen part d’una cam-panya política en contradel model d’escola catala-na, democràtica i cohesio-nadora”. La plataforma re-marca que imposar “dequè es pot parlar en públici de què no” és propi de “rè-gims autoritaris” i defensa“la necessitat de tractar ales aules tots aquells esde-

veniments que formenpart de la realitat” com aral’1-O, els atemptats deBarcelona i Cambrils o lasentència de La Manada.

En el mateix sentit esvan expressar el sindicatde l’ensenyament UGT,que va exigir al Departa-ment d’Ensenyament “lapublicació immediata” de

l’informe intern sobre elsnou docents d’El Palau,mentre que Ustec-STEsva anunciar que “en elspropers dies” es convoca-ran mobilitzacions, quevolen que siguin “al mà-xim d’unitàries”. Des deCCOO, el secretari generalde la Federació d’Ensenya-ment, Manel Pulido, tam-bé va reclamar una “mobi-lització unitària de tota lasocietat” que va demanarque fos “transversal”. Puli-do va recordar que “les au-les han de ser un niu depluralitat, respecte i dià-leg” i que “els mestres nohan de treballar amb por”.La Fapaes, la federaciód’AMPA a la qual pertanyl’institut El Palau, va re-cordar que “els més perju-dicats per tot aquest des-propòsit mediàtic són elsalumnes”.

El Departament d’En-senyament, intervingutpel govern espanyol en vir-tut de l’article 155 de laConstitució i molt qüestio-nat pel seu paper en l’aferd’El Palau, va confirmarque “totes les denúnciesper adoctrinament ques’han fet públiques a tra-vés dels mitjans de comu-nicació es van iniciar elpassat mes d’octubre” ique ha “donat resposta” atotes. Ensenyament acla-reix que només n’hi hadues de judicialitzades, lad’El Palau i la de la Seud’Urgell, i que no s’haobert expedient a cap delsdocents acusats. ■❲

a Mestres, famílies, sindicats i entitats denuncien una campanya política contra el model d’escolacatalana a Defensen que els ensenyants parlin a classe de l’actualitat sense por de ser assenyalats

La comunitat educativarebutja el setge als docents

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

“Hi ha una campanyapolítica en contra delmodel d’escolacatalana, democràticai cohesionadora”Somescola

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les aules han de serun niu de pluralitat,respecte i diàleg. Elsmestres no han detreballar amb por”Manel PulidoCCOO ENSENYAMENT

L’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca té nou professors acusats de delicte d’odi ■ JUANMA RAMOS

Els mestres de primàriapodran fer classes de llen-gua catalana, llengua cas-tellana i matemàtiques aprimer i segon d’ESO du-rant el pròxim curs esco-lar per atendre les necessi-tats de professors de se-cundària en un momentde gran augment del nom-bre d’alumnes en aquestaetapa escolar. Així ho cer-tifica el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya

(DOGC), que va publicarahir una resolució del 25d’abril per la qual “amb ca-ràcter excepcional per alcurs 2018/19, s’ha previstl’adjudicació de noves des-tinacions provisionals allocs de treball ordinarisde matemàtiques, llenguacatalana i llengua castella-na en instituts a funciona-ris de carrera del cos demestres”.

Les bases estipulenque, per acollir-s’hi, elsmestres han de tenir des-tinació definitiva o haverestat ja destinats a un llocde treball de l’ESO reser-vat a mestres el curs2017/18. Els candidats aocupar aquests llocs s’hau-ran de sotmetre, a més, a

una entrevista de les di-reccions dels instituts.

La mesura ha provocatla indignació de professorsde secundària, especial-ment interins, que van ex-pressar el seu malestar ales xarxes socials i han fetuna recollida de firmes a laplataforma Change.org enla qual qualifiquen les me-sures de “pedaços per nosolucionar l’arrel del pro-blema de la manca de do-cents d’aquestes especiali-tats”. Els professors asse-nyalen que aquest fet, que“desplaça els interinsd’aquestes especialitats,no és una mesura justa” idemanen a Ensenyamentque “doni preferència enles adjudicacions d’estiu i

en els nomenaments tele-màtics que es realitzen du-rant el curs als interinsd’aquestes especialitats”,ja que “molts podrien que-dar desplaçats a fer substi-tucions puntuals”, fet que“comportaria més preca-rietat a un col·lectiu queha de passar la mateixa si-tuació cada juliol”.

El Departament d’En-

senyament va remarcar elcaràcter “excepcional itemporal” d’una mesuraque afectarà entre 250 i300 mestres, que tindràuna durada de només unany i que servirà per cobrirl’augment de places deprofessorat a l’ESO. De fet,quan es va implantar laLogse, hi va haver mestresd’EGB que van passar a fer

classe al primer cicle del’ESO (primer i segon). Al-guns d’aquests docentsencara estan en aquestasituació. Mentrestant, En-senyament està treballantamb les universitats per-què adeqüin la seva ofertaa les necessitats del siste-ma educatiu català per talde no deixar ningú desa-tès. ■

a Professors desecundàriaqualifiquen la mesurade “pedaç”

R.G.A.BARCELONA

Els mestres de primàriafaran classes a l’ESO

Els mestres de primària faran classe als instituts el curs vinent ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 201814 | Nacional |

ota la vida treballant perla pau i els drets socials iara fa uns dies l’ICIP,l’Institut Català Interna-

cional per la Pau, li ha entregatel premi Constructors de Pau2017. “Estic molt content queme’l donin, tot i que potser hofan perquè ja soc vell i semblacom que toqui...”, diu ArcadiOliveres. I admet: “M’agradaperquè, entre altres coses, me’ldona una entitat que duu duesparaules que m’estimo: català ipau. I estic més content encarasi miro companys meus quetambé l’han rebut, com ara Pe-pe Beunza o Joan Botam.”

Europa no s’està portant béamb la immigració?El que està fent Europa es diuamb dues paraules: vergonya icrim. Europa té a la seva cons-ciència 15.000 cadàvers de gentofegada a la Mediterrània i15.000 cadàvers més de gentmorta travessant el desert delSàhara. I això a causa d’aquestegoisme d’exigir visats i passa-ports quan Europa el que ha fetdurant anys ha estat anar pelmón envaint. Europa, en el te-ma migratori i dels refugiats, ésuna institució criminal.

Aquest mal tracte que oferim..És evident que el tracte que es-tem oferint no és per generaruna bona societat futura, alcontrari. S’ha d’insistir a expli-car a la societat tot allò de posi-tiu que tenen els fluxos migra-toris, l’arribada de refugiats. Po-sitiu per a ells però també posi-tiu per a nosaltres, fins i tot desd’un punt de vista egoista. L’ar-ribada de gent de fora rejove-

Tneix la nostra envellida pobla-ció, aporta diners de cotitza-cions i potencia la nostra cultu-ra, perquè totes les cultures nosón res més que el fruit de lesmigracions que van rebent. En-tendre-ho de manera diferentés estúpid. El que jo em pregun-to és: com pot ser que els go-verns europeus, sabent això,que ho saben, facin i diguin elcontrari?

Vostè ha lluitat contra els CIE(centres d’internament d’es-trangers) però no els tanquen.Un CIE és pitjor que una presó.En una presó hi ha un regla-ment de presons i els presos ca-da x dies poden rebre visites... alCIE no hi ha cap reglament, éscompletament arbitrari el quepassi allà. A més, se suposa quela persona que està a la presó hacomès un delicte, encara que ai-xò avui tenim l’experiència demolts que no han comès cap de-licte i estan a la presó... però elsque estan al CIE no han comèscap delicte, com a molt una fal-ta administrativa! Suposo queno els tanquen per pactes quetenen els ministeris de l’Inte-rior entre si... i també perquèestem en una societat egoista,que només procura un benestara curt termini: aquí o quan elSr. Trump fa un mur entre elsEUA i Mèxic. L’egoisme no ésnomés posar fronteres, ara ja escomença a ensenyar a les esco-les, a batxillerat.

?... Fan cursos d’empresa on esdiu als nois i noies que l’empre-sa ha de maximitzar el benefici,fer negoci constantment. Elseduquen en el capitalisme pur idur i ja quan són ben joves i pa-trocinat per La Caixa.

I ara l’Estat vol que la defensa“nacional” s’ensenyi a l’escola.La defensa militar no hauriad’existir mai i enlloc. En la me-va tesi doctoral, que era sobredespesa militar, vaig arribar auna conclusió: mai, al llarg de lahistòria, els exèrcits han servitper res més que per defensar elsrics en contra dels pobres. Il’únic soldat que mereix unaplaudiment és el desertor.Tots els exèrcits s’han de dissol-dre... Sempre he participat encampanyes en contra de l’exèr-cit, per exemple, al Saló de la In-fància o al Saló de l’Ensenya-ment. Però això està en mansde la fira de mostres...

Veiem una clara regressió delsdrets fonamentalsAvui m’he topat amb la vagad’estudiants (dia 26 d’abril) i heentrat com en un túnel deltemps perquè fa just 50 anys joera estudiant i, com ells avui,també sortíem de la plaça Uni-versitat i baixàvem per Pelai...Aquesta setmana en fa 50, per-què era uns dies abans de l’1 demaig, jo era un dels responsa-bles de l’assemblea d’estudiantsde la facultat i vam organitzaruna manifestació en què volíemagermanar treballadors i estu-diants... Per aquells fets em vajutjar el Tribunal de Orden Pú-blico, que em demanava un anyde presó. Afortunadament emvan absoldre. Han passat totsaquests anys i avui per dir se-gons què pots anar a la presó.És inconcebible! Els nivells deconservadorisme, de falta de lli-bertat, de vergonya democràti-ca que ha assumit el govern delPP amb el suport de la UE s’hade denunciar.

Amb el suport de Cs i el PSOE.

Primer de tot he de dir que tincmolts amics militants del partitsocialista i que els respecto i va-loro. Dit això, cal dir que elPSOE va deixar de ser socialistael dia que van proclamar, en elcongrés de Suresnes, primer se-cretari general un tal FelipeGonzález, una vergonya demo-cràtica, un traïdor a totes lescauses, que és un home que, ha-vent decidit continuar al’OTAN, encara va fer unes elec-cions dient que sortiríem del’OTAN. Ho ha descafeïnat tot,ha traït totes les causes i desque aquest senyor va governarel partit, que encara el governa,el PSOE va perdre tot el sentit.

La ultradreta reneixAquells primers Guerrilleros deCristo Rey, Fuerza Nueva... vanpoder actuar impunement per-

què tenien tota mena de con-tactes en el món policial. A par-tir d’aquí, l’extrema dreta hacampat a cor que vols... aquí i amolts llocs del món.

Als policies que van venir a re-primir l’1-O se’ls premia.Els cossos i forces de seguretatde l’Estat són intocables. Ara iabans. Jo he demanat moltesvegades públicament que un se-nyor que es diu Jorge Fernán-dez Díaz sigui jutjat perquè, en-tre altres moltes raons, ell era elministre de l’Interior quan hi vahaver els fets del Tarajal, a Ceu-ta, on la Guàrdia Civil va dispa-rar contra aquells immigrantsque, nedant, intentaven arribara la costa. No podem teniraquesta gent!

Cs vol presentar Manuel Valls,

Mireia RoureraBARCELONA

Arcadi Oliveres Economista. L’ICIP li acaba de donar el premi Constructors de Pau 2017

“Cal explicarbé el paísque volem”CATALUNYA · “Fa vuit anys que va començar el procés i no hem estatcapaços d’explicar quin país volem i, és clar, no ens entenen” VALOR · “Enel tema migratori i dels refugiats, Europa és una institució criminal”

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 5 DE MAIG DEL 2018

no gaire amic dels immigrants,com a alcaldable de Barcelona.Un altre traïdor al partit socia-lista.

Com pot ser que gent d’aquí vo-ti un partit que menysprea totel que representa Catalunya,començant per la llengua, i ques’apunti a manifestacions ul-tres que demanen, per exemple,la presó per a PuigdemontNo s’ha fet bé la feina des delpunt de vista dels mitjans de co-municació. No s’ha explicat a lagent el que passa i quina és larealitat, en part perquè hi hamitjans completament venutsals grans poders financers i eco-nòmics. I, segon, el catalanismetampoc s’ha explicat. Els únicsque ho han intentat treballarsón la gent de Súmate. Això vacomençar el juliol del 2010, fa

vuit anys, i encara no hem fetarribar el missatge a tothom.En part ha estat una irrespon-sabilitat dels partits que hanpromogut aquest procés d’inde-pendència i de la mateixa Gene-ralitat, que haurien d’haveranat per tota la geografia espa-nyola donant explicacions idient-los què volem i per què, ique ells siguin igual de feliços .

Però Cs triomfa també aquíSobretot a les zones que abansanomenàvem cinturó roig, quehan vist com els socialistes elshan abandonat.

Aquesta gent s’ha quedat sen-se partit de referència...?Serien el públic natural de Po-dem, però...

... Però voten Arrimadas.

Bàsicament per ignorància. Ami m’agradaria que se sabés quifinança Cs. Quines empreses del’Íbex 35 hi ha al darrere. S’en-tendrien moltes coses.

Alguns diuen que els catalanis-tes independentistes són nazisi que es creuen superiors...No hem explicat prou quin paísvolem. Si ho expliquéssim ambdetall convenceríem aquestagent perquè és cert que a vega-des hem acabat identificant elcatalanisme amb una petitafracció que a mi no m’agrada,que, per exemple, pot estar re-presentada pel Cercle Català deNegocis, que parteix d’aquellesfrases absurdes d’“Espanya ensroba” o “serem més rics”... Si tucomences a plantejar la inde-pendència d’aquesta manera nofaràs res. Has d’explicar quin

país vols, com la solidaritat hade ser la base, com la fronterano ha d’existir, com l’acollimentd’immigrants l’hem de tenirsempre, com la banca ha de serètica... una altra cosa que s’hade dir és que les formacions ca-talanistes, algunes més que d’al-tres, tot s’ha de dir, perquè Con-vergència s’hi va resistir força,han donat suport a la renda ga-rantida de ciutadania. Els hemde fer veure que el país que nos-altres volem també els podriaagradar a ells.

L’aplicació de la renda garanti-da ara està aturada.Doncs sí, perquè es va acabaraprovant el juny del 2017 i s’ha-via de posar en marxa, però tresmesos després tot queda col-lapsat pel 155. La consellera Do-lors Bassa, que hi havia treba-llat molt, és a la presó. L’únicaaplicació pràctica que hi ha ha-gut ha estat per a aquelles per-sones que ja estaven dins d’unacategoria, que era els pirmi. A laresta, no se’ls ha tramitat res.Entenc que aquestes coses sónles més perjudicials del 155.

Aquest any fa 50 anys Justícia iPau, que vostè va presidir. Llui-tant s’aconsegueixen coses?Jo crec que sí. A Justícia i Pauvam començar amb la campa-nya en contra de la pena demort i avui està en declivi... Al-tres campanyes que van tenirun cert èxit van ser contra lesbales de goma dels Mossos d’Es-quadra, i l’altra, més global, perla prohibició de les mines anti-persona. L’any 1991 vaig ser aLondres en una reunió per ini-ciar la campanya i sis anys des-prés l’ONU va prohibir-les. Re-cordo també l’any 2001, quevam fer de mediadors entre elsimmigrants tancats a les esglé-sies i al Govern Civil, i finalmentvan ser 1.300 persones que vansortir amb els papers a la mà.

En l’àmbit del país, s’ha de con-tinuar sortint al carrer?Sempre. Una de les meves fra-ses preferides és: “No tenimdret a perdre l’esperança.”

L’Estat espanyol acusa d’oditothom. També els CDR.

... Quan són ells que al Tarajaldisparen contra la gent i aquídonen cops i empentes a qualse-vol que se’ls posi al davant. Aixòja ho deia Goebbels a Hitler: “Tuagafa una mentida, repeteix-lamil vegades i serà veritat.”

La força és que l’independen-tisme és un moviment pacífic.100% i encara ho ha de ser més.És molt positiu aquest movi-ment que es diu En Peu de Pau.

Tenim presos polítics i tothoma Espanya calla. Com pot ser?En els darrers anys hem perdutmolts intel·lectuals tipus Aran-guren, Tierno Galván... i, encanvi, hi ha hagut un creixe-ment espectacular dels intel-lectuals orgànics, aquells queestan al servei del poder i quefan de tertulians. Hem d’ento-nar el mea culpa per no haver-nos sabut explicar prou bé.Quan va començar el procés laGeneralitat hauria d’haver en-viat 50, 100... ambaixadors ar-reu del món a convèncer la genti, en primer lloc, els intel·lec-tuals. Conec gent honrada d’es-querres de l’Estat que no enshan entès i en això ha fet bas-tant mal aquell argument queserem més rics; és aleshoresquan els surt l’anticatalanisme,potser sí per l’elitisme nostre.Haig d’anar a fer una conferèn-cia a Premià i el primer que diréserà: “Hem de dir que el procésindependentista no ha de sermai perquè siguem més rics. Apartir d’aquí podem parlar delque vulgueu.”

Què s’ha fet malament en eldesplegament de la República?La declaració d’independènciava ser precipitada i pírrica; unadeclaració d’aquest tipus reque-reix d’una majoria consolidadaque no teníem. Tots, i jo el pri-mer, ens havíem posat la mel ala boca i a tots ens feia gràciaviure aquell moment però no te-níem, potser perquè no ho ha-víem pogut demostrar amb unavotació que no ens van deixarfer, una majoria raonable. Te-níem una majoria parlamentà-ria d’un parell de diputats i espodia guanyar una votació, peròno una república. ■

L’economista Arcadi Oliveres, històricpresident de Justícia i Pau i fundador deProcés Constituent, dijous passat aBarcelona. Acaba de firmar una carta delseu amic i premi Nobel Adolfo PérezEsquivel en què es demana quel’expresident Lula, empresonat al Brasil,sigui candidat a premi Nobel de lapau ■ JOSEP LOSADA

He demanat moltesvegades que es jutgiJorge FernándezDíaz com aresponsable delsfets del Tarajal

❝ ❝Una de les pitjorsconseqüències del155 és que no s’hapogut aplicar larenda garantida deciutadania