5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).

2
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I). isme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigual de la humanitat: el 20% de la població (països rics) control riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobre lonialisme coincideixen: el colonialisme és la principal caus Característiques del Tercer Món Baixa renda per càpita Malnutrició Analfabetisme Fort creixement demogràfic i alta mortalitat Repartiment molt desigual de la riquesa Dependència econòmica i tecnològica cies entre rics i pobres continuen creixent: neoclonialisme i

description

5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I). El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats de la història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of 5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).

Page 1: 5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).

5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).

El colonialisme deixa, com a principal conseqüència, les majors desigualtats dela història de la humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80%

de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa

Pobresa i colonialisme coincideixen: el colonialisme és la principal causa de pobresa

Característiquesdel Tercer Món

Baixa renda per càpita

MalnutricióAnalfabetismeFort creixement demogràfic i alta mortalitat

Repartiment molt desigual de la riquesa

Dependència econòmica i tecnològica

Les diferències entre rics i pobres continuen creixent: neoclonialisme i dependència

Page 2: 5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).

5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (II).

Neocolonialisme: control econòmic directe i polític indirecte dels països rics sobre els països pobres

ELS MECANISMES DEL NEOCOLONIALISME SEGONS UN LÍDER DEL TERCER MÓN“El neocolonialisme actual representa l’imperialisme en la seua etapa final, pot ser la més perillosa (...).L’essència del neocolonialisme és que l’Estat que el pateix és, en teoria, independent i té tots els atributs externsde la sobirania internacional. En realitat, el seu sistema econòmic i, amb ell, la seua política estan dirigits des de fora.Els mètodes i la forma d’aquesta direcció poden presentar diverses formes. Per exemple, en un cas extrem, les tropes del poder imperialista poden ocupar el territori de l’Estat neocolonial i controlar el seu govern. Tot i això,més sovint ocorre que el control neocolonialista és exercit mitjançant mesures econòmiques o monetàries.L’Estat neocolonial serà obligat a comprar els productes manufacturats de la potència imperialista mitjançant laprohibició d’importar productes competidors del país que siga. El control sobre la política del govern de l’Estatneocolonial s’assegura amb pagaments pel cost de portar endavant l’Estat, el control sobre el nomenament defuncionaris civils que ocupen llocs des del qual es poden dictar polítiques i el control monetari sobre el canviinternacional a través de la imposició d’un sistema bancari controlat pel poder imperialista (...).El resultat del neocolonialisme és que el capital estranger s’utilitza per a l’explotació més que per al desenvolu-pament de les regions menys desenvolupades del món. La inversió, amb el neocolonialisme, augmenta molt mésdel que disminueix la distància entre els països rics i pobres del món.”K. KRUMAH: Neocolonialisme. L’última etapa de l’imperialisme, Siglo XXI, Mèxic, 1966.

Triple dependènciadels països pobres

Comercial o intercanvi desigualFinancera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute

extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres quebusquen mà d’obra barata i beneficis fiscals

Tant els interessos dels crèdits com els beneficis de lesmultinacionals se’n van dels països pobres als rics

No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologiacara als països rics (i pagar les royalties de patents)

Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències i impedint que els pobres puguen eixir de la pobresa