Mirar i comentar l’Arquitectura (2. Anàlisi

formal)

Materials d’Història de l’Art per a 2n Curs de Batxillerat

Ernest Alcoba

Salvaguarda legal

Aquests materials, tenen una finalitat purament educativa. Per això, les imatges han estat reproduïdes amb un objectiu didàctic i divulgatiu. La reproducció d’imatges obtingudes d’Internet o de la bibliografia s'acull a l'article 32 del Reial decret legislatiu 1/1996, de 12

d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), que diu:

“És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analog, sempre que es tractin d'obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de

cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà realitzar-se amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.”

No obstant, volem que aquesta nota serveixi de sol·licitud d’autorització dels propietaris del copyright, si s’escau. Si per qualsevol motiu algun/a propietari/a no desitja que la seva imatge sigui reproduïda, en el moment que ens ho notifiqui la substituirem

Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Creative

Commons. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/.

1. Activitats prèvies

1. Penseu en l’arquitectura al llarg de la Història. En què moments de la històriaapareix...

• L’arquitectura arquitravada o “arquitectura plana”• L’arc de mig punt• L’arc apuntat u ogival• L’arc de ferradura o ultrapassat2. Penseu en la casa o edifici on viviu i feu una posada en comú dels seus...:• materials decoratius, constructius• valors formals: volums, valors cromàtics, textures• Valors funcionals:

• Per on es recull i aboca l’aigua de pluja? Com s’evita que aquesta taqui la façana?S’aprofita aquesta aigua després?

• Quines modificacions arquitectòniques facilitarien el control de la temperatura al’estiu i l’hivern sense aire condicionat ni calefacció? I l’estalvi de l’electricitat (lallum...)

3. Continua pensant en la teva casa o edifici. Quins elements produeixen un diàleginterior-exterior a nivell...

• Entrada i sortida dels habitants• Lumínic i visual• Manteniment: energia, materials de rebuig...

• Reconeixeu les ciutats dels sky line que us presentem seguidament, fetsmaldestrament amb una sola línia? Per què les heu reconegut?

• Debateu el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en la projecció pública d’una ciutat

Ciutat A

Ciutat B

Ciutat C

Ciutat D

COMENTARI DE L’OBRA ARQUITECTÒNICADOCUMENTACIÓ GENERAL INTERPRETACIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

Nom edifici, tipus, emplaçament Arquitecte: breu referència biogràfica si s’escau CronologiaTècnica, material, midesTipologia: Religiós, civil, domèstic, militar... Estil o èpocaCaracterístiques econòmiques, socials i polítiquesValors, creences religioses, tendències estètiques

Encàrrec i recepcióFunció original i actualRelació amb els poders polític, religiós, militar...influència de l’època en l’obra Iconografia i simbolisme de la decoracióElements simbòlics: Fer referències a l’expressió gràfica del volum i espai: Planta, secció, alçat

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA VALORACIONS I CONCLUSIONS

ANÀLISI TÈCNICA I MATERIAL Tècnica: arquitravada, voltada...Materials constructius i decoratius: Fusta, pedra, metall, formigó, vidre, altres materials Tractament del mur: Ciclopi, isòdom, encoixinat, llarg i través, espina de peix…ANÀLISI ESTILÍSTICAFAÇANA I ALÇAT EXTERIOR. Sistema constructiu Elements sustentadors: continus (mur, amb obertures o sense) o no continus (columnes,

pilars, contraforts...) Elements sustentats: arcs, voltes, cúpules, volta catalana... Elements de tancament: finestres, vitralls Elements decoratius exteriors i interiorsALÇAT INTERIORDescripció: nivells, ordres de columnes, obertures, accesosPLANTATipus: creu grega, creu llatina, basilical…Descripció general: Forma i dimensions, distribució de l’espai, proporcionalitat. Unitat-

fragmentació. Il·luminació Dimensions, simetria - dissimetria, Línies dominants (horitzontals, verticals, dinamisme

corbil·lini). Escala humana o no. INTEGRACIÓ AMB L’ENTORNESTIL: De l’època i l’autor. Relació amb l’estil precedent i consegüent. Obra clau o menor Relació Forma-funció

CONTEXT HISTÒRIC (l’obra com a document històric)Aspectes econòmics, polítics, socials i culturals•Significació històrica, obra clau o secundària. Iconologia...•Importància i influències posterior

2. Una proposta d’esquema de lectura de l’obra arquitectònica

Arquitectura arquitravada •Expliqueu per què no hi ha forces diagonals a l’arquitectura arquitravada.•Si el sostre pesés molt, cap on caurien les columnes o els murs: cap a fora o cap endins?•Per què els vectors vermells han de tenir la mateixa força però en sentit contrari als taronges?Arquitectura amb volta•Per què l’arquitectura amb volta permet cobrir espais més grans? •Si el sostre pesés molt, cap on caurien els murs o les columnes (en aquest cas els pilars afegits): cap a fora o cap endins? •Què són les fletxes vermelles?Utilitzeu els següents conceptes: FORCES, CÀRREGUES, RESISTÈNCIA, VIOLÈNCIA HORITZONTAL, FORCES DIAGONALS, VECTORS, RESULTANT

Dolmen de Poulnabrone (Irlanda, ca.2500 aC)

3. Dues lògiques constructives

Arquitectura arquitravada

Porta dell’Arco, (Volterra, s. III-II aC)

Arquitectura amb volta

Arquitectura amb volta

Definiu els següents conceptes utilitzant el vocabulari de l’activitat anterior.

Arc: segment d’una circumferència

Cúpula: arc en rotació

Volta: Arc en traslació

Pilars i columnes

Bigues

Arquitectura arquitravada

Volta catalana (de maó i ferro)

Espai Gaudí, “Maqueta constructiva de la Casa Milà” (guix, 1:33)

La següent secció és de la Tomba d’Atreu. Malgrat que sembla una cúpula és una “Falsa Cúpula”o (per eliminar qualsevol connotació negativa de la paraula “falsa”) “volta per avençament de filades”. En tot cas, pertany a la lògica de l’arquitectura arquitravada.

•Justifiqueu el per què utilitzant el vocabulari de l’activitat anterior.

Tomba d’Atreu (Micenes, s. XIII aC)

Raoneu a quina lògica constructiva (arquitectura arquitravada, arquitectura amb volta) pertanyen els següents edificis. Pareu atenció, perquè no tot és el que sembla…

Temple de Luxor (Egipte, s. XIV aC)

Tomba d’Atreu (Micenes, s. XIII aC) Avertue, R.i W., Abadia de Bath (Bath, 1501 - 1530)

Bofill, R. Walden 7 (Sant Just, 1975)

Gaudí, A. Escoles provisionals de la Sagrada família (Barcelona, 1909)

Foster, N. Metro de Bilbao (Bilbao, 1995)

4. Elements sustentants• Llegiu la següent classificació dels murs i identifiqueu el tipus a les següents imatges. (Pot

formar part de més d’una classificació. Recordeu que també es pot classificar pel material):

Segons el tipus de carreuIrregular: amb carreus de diferent forma i mida Isòdom: amb carreus de la mateixa forma i midaPseudoisòdom: regulars, però combinant distintes alçades a cada filadaEncoixinat: Amb bombaments del material, que sembla més tou, com coixins

Segons la disposició dels aparellsCiclopi: Pedres grans i generalment sense morterAl llarg: es veu tota l’amplada de l’aparellA través: amb carreus de la mateixa forma i midaAl llarg i través: combinant les dues disposicions anteriorsD’espiga (opus spicatum): en forma d’espina de peixOpus caementicium: Mur de pedres irregulars unit amb morter

Segons la seva unióAmb morter o argamassaA ós: sense morter o argamassa

1 2 3 4 5 6

1. Suport continu: Mur

Amb l’ajut d’Internet o del teu llibre de text, definiu...: ColumnaColumna afegidaPilarPilastraContrafort

Acabeu les frases per explicar...:•Les diferències entre Columna i Pilar:

• Respecte als ordres clàssics, el pilar... _____________________________________• El següent element no cal que tingui una secció circular: ______________________

•La principal diferència entre Pilar i Pilastra és:• ____________________________________________________________________

2. Suports discontinus

Gaudí comparava els contraforts d’una catedral gòtica francesa amb unes crosses. La seva

arquitectura es dirigia a que els seus edificis no necessitessin contraforts, “crosses”, i així

va sorgir l’arc catenari gaudinià?

Expliqueu el perquè d’aquesta comparació de gaudí tot parlant de les forces horitzontals.

Observeu les següents plantes i identifiqueu els contraforts. Aquests han d’estar sempre a

l’exterior de l’edifici?

Panteó d’Agripa (27 aC)Catedral de Barcelona (s.XIII-XIV)

• Assenyala a cada imatge de la secció 1 les parts d’una columna:Sòcol, base, fust, capitell • Assenyala a cada imatge de la secció 2, amb fletxes, les parts del capitell:Collarí, equí, àbac

1

Serlio, S. I cinque Libri dell’archittettura (1537), DetallColumnes de S Michelle in foro (Lucca, 1070)

Bernini, Columna del Baldaquí (St. Pere del Vaticà, 1624)Columna Trajana (Fòrum de Trajà, Roma, 114 dC)

Capitel del Erectéion (Atenes, ca. 421-406 aC)

Capitell de l’Església dels Sants Just i Pastor (Sepúlveda, Segovia,

ca. XII-XIII)2

1. Arquitectura arquitravada

5. Elements sustentats

• Identifica a les fotografies els següents elements sustentats de l’arquitectura arquitravada

Dintell: element horitzontal sobre un va

Temple de Luxor (Egipte, s. XIV aC)

Arquitrau

Fris

Cornisa

Elements sustentants verticals

Elements sustentats horinzontals

Huyssens, P. Església de Santa Walburga (Brujas, 1619-1642)

Entaulament: arquitrau + fris + cornisa

Entaulament

Conjunt d’elements horitzontals sostinguts que

alhora poden sostenir més elements verticals

Cassetons

CabiróBiga que resegueix el pendent a dues aigües

TirantSepara els dos murs

• Observeu el sostre d’edifici amb sostre pla o arquitectura arquitravada. Identifiqueu amb fletxes els conceptes amb la imatge

CassetonatArmadura pretesada

Catedral de la Assumpció (Torcello, s. XI-XII) Sinagoga de Samuel ha-Leví (Toledo, s. XIV)Brunelleschi, Església de S.Lorenzo (Florència, s. XIV)

2. Arquitectura voltada

ARCS, VOLTES I CÚPULES D’UN SOL CENTRE•Relacioneu amb fletxes els tipus d’elements sustentats i les fotografies desordenades

Mesquita de Còrdova (785-788)

Barnecilla, J. Església de San Ildefonso (Sevilla, 1794-1841)

M. Ángel, Església de Sant Pere del Vaticà (Vaticà, s.XVI)

Arc de mig punt

Volta de canó

Arc rebaixat

Arc ultrapassatVolta anular

Cúpula hemisfèricaCúpula de quart d’esfera

Colosseu (Roma, 72-80 dC)

Mausoleu de Santa Costanza (Roma, s.IV)

Anònim, Àbsis de S.Climent de Taüll (Alta Ribagorça, s.XII)

Volta d’aresta

Claustre S.Isidoro de Leon (s.XII)

Arc de descàrregaPanteó d’Agripa (27

aC)

ARCS QUE COMBINEN RECTES I CORBES•Resseguiu a mà alçada els arcs de circumferència per fer els següents tipus d’arcs que combinen rectes i corbes

ARCS I VOLTES DE DOS O MÉS CENTRES •Resseguiu a mà alçada els arcs de circumferència per fer els següents tipus d’arcs de 2 o més centres•Busqueu a Internet imatges que corresponguin a cadascú d’aquests arcs i escriviu-ne les dades de l’edifici i l’època

Arc apuntat o ogival

Arc conopial Arc polilobulat

Arc en cortina Arc carpanel Arc de ferradura apuntat

Arc peraltat Arc mixtilini Arc tudorArc serlià

Volta de creueria (derivada de l’arc apuntat)

Voltes de canó apuntat i de creueria•Feu un esquema de la volta de canó apuntada i la volta de creueria (intersecció de dues voltes de canó amb nervadures) que representi la profunditat

Volta de canó apuntada

Voltes de canó i d’aresta•Feu un esquema de la volta de canó i la volta d’aresta (intersecció de dues voltes de canó) que representi la profunditat

Volta de creueria (derivada de l’arc apuntat) Volta de canó apuntada

PARTS D’UNA CÚPULA•Busqueu a Internet o al vostre llibre de text les següents paraules relatives a les parts externes i internes d’una cúpula.•Identifiqueu les parts a les fotografies els següents. Indiqueu si es veu a l’exterior, a l’interior o ambdós.•Quina de les dues representacions fa referència a les “petxines” (com les del Vaticà) i quina fa referència a “trompes”? Defineix les transicions al cercle de la trompa i de la petxina

Tambor

Llanterna

Cúpula

Càmera

Petxines

M. Ángel, Església de Sant Pere (Vaticà , s.XVI)

Trompes o

Petxines?

TIPUS DE CÚPULES•Mireu les següents cúpules i proposeu un estil, època i context històric en què aquestes són utilitzades

Cúpula bulbosa

Cúpula de mocàrabs

La Alhambra. Sala dels Abencerrajes (Granada, s. XIV)

Barma i Postnik, Catedral de St. Basili (Moscú, 1561)

Pérez, E. Cúpula del Museu Dalí (Figueres, 1972)

Cúpula geodèsicaApol·lodor de Damasc, Panteó (Roma, 118-128 dC)

Cúpula hemisfèrica

Nau

Nervi

Plement

Clau de volta

LlunetaNervisPlements

Mesquita de Còrdova (785-788)

• Observeu el sostre d’un edifici amb volta. Relacioneu amb fletxes els conceptes de cada imatge amb les parts de la volta i la cúpula

Volta de creueriaCombinació de cúpula gallonada

i cupula d’arcs creuats

Tribuna

Claristori

Tram de volta

Nivell d’arcuacions Catedral de Notre Dame (París, 1163-finals XII)

• Observeu aquests arcs. Amb l’ajut del vostre llibre de text o d’ Internet, indiqueu el nom de les parts de l’arc.

1. Llum 3. Arrencament

4. Intradós 5. Extradós

6. Dovelles

9. Brancal

7. Clau 8. Contraclau

11. Salmer o coixí

2. Fletxa

10. Línia d’imposta

Arc de l’Acròpolis de Pèrgam (163-finals XII)

Porta de Hieràpolis (Turquia, s.I dC)

MATERIALCola Blanca (ull, mai poseu cola d’impacte perquè desfà el poliestilè)Làmina de poliespan de 3 cm.Escuradents (sense acabament pla)Compàs, Regla, Retolador permanentCúter

1Construcció de la cintra

Talleu-la amb cúter amb

l’ajut de compàs i regla.

2Construcció dels

muntants

L’alçada serà la de

l’arrencament de l’arc

3Enganxeu els muntants a una

superfície de poliespan

Poseu-hi cola blanca i escuradents

per fixar a la superfície. La llum entre

els muntants serà l’amplada de la

cintra

4Construcció de l’arc i les dovelles

Amb un compàs, feu dos cercles concèntrics en

poliespan. El cercle menor serà del radi de la cintra.

Amb el cúter, talleu l’arc i dividiu-lo en 5 peces (o un

nombre imparell). Talleu sempre de manera concèntrica.

Escriviu el nom de la peça i el número

5Muntatge de l’arc amb la cintra

Presenteu la cintra (sense enganxar-la).

Poseu les dovelles d’abaix a dalt, seguint els

números assignats.

6Eliminacio de la cintra

Empenyeu amb cura la

cintra.

L’arc se

sostindrà!

6. La construcció d’un arc

Saarinen, Eero. Jefferson arch gateway (St. Louis,

Estats Units, 1965)

Maqueta de les cintres de l’església d’Olocau (1296)

Projecte del “Museo Virtual de la Arquitectura Gótica Mediterránea”

segons estudis del professor Vicent García Edo

Dos exemples de construcció d’un arc: el món gòtic i el món contemporani

• Observeu el procés de construcció d’aquests arcs. Definiu què és un xindri o una cintra? Per què només es pot treure quan esta posada la clau (d’arc, de volta…)?

6. Interpretació de la planta

Columnes i pilars

Pilar compost

Arcs

Volta d’aresta, de

creueria i sexpartita

Cúpula, cúpula

sobre trompes i

sobre petxines

Portes, finestres

Contraforts

Escales

• Identifiqueu els següents elements en les plantes que teniu a continuació

Planta de la catedral de Laón (1155-1200)

Antemi de Tales, Isidor de Milet, Planta de Santa Sofia de Constantinoble (Istambul, 532-537)

7. Integració a l’entornMaterials

Accessos i vistes

Relació interior-exterior

Funcions i serveis

Planificació urbanística

Tham & Videgard architects,

Mirrorcube (Treehotel, Suècia, 2010)

Bertil Harström, Inredningsgruppen, Casa Niu (Treehotel,

Suècia, 2010)

Església de Santa Maria (Arties, Vall d’Aran, s. XI)

Santiago Calatrava, Torre

Telefònica (Barcelona, 1992)Sekkei -Kenchiku –Jimusho,

Gate Tower Building (Osaka,

1992)