1

6.­Aspecte tractat en cadascuna de les fitxes

6.3. De l’Edat Mitjana al segle XIX

2

FITXA O.

El raval i la Sagrera.

Lectura de El raval i la Sagrera de la Petita Història d’Esplugues.

Quantes persones vivien al terme de l‘actual Esplugues cap a l’any 1.097?

___________________________________

Sí, només 50, són molt poques oi? Ara hi viuen moltes més. En aquella llunyana època, també al territori de l’actual Catalunya vivien poques persones. Era una terra dividida en comtats i cada comtat, es clar, era governat per un comte. El de Barcelona, on pertanyia el territori d’Esplugues, anava a ser governat per Ramon Berenguer III, aquell remot any de 1097.

Goses fer una difícil tasca d’investigació sobre els comtes i els comtats catalans?. Si és així prepara l’enciclopèdia i l’atlas de la biblioteca perquè hauràs d’emparellar el nom de cada comte amb el comtat que regia precisament entre els anys 1096 i 1097. Sort, la necessitaràs!!!

Comtats. Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Rosselló, Cerdanya, Empúries, Besalú, Barcelona, Urgell i Ribagorça.

Comtes: Artau II, Pere I d’Aragó, Ramon V, Guislabert II, Hug II, Bernat II, Ramon Berenguer III, Ermengol V i Guillem Jordà.

3

En el mapa que tens a continuació escriu el nom de cada comtat en majúscules i a dintre en minúscula el nom del comte corresponent.

4

FITXA P. Llegeix atentament el text el Raval i la Sagrera de Petita Història d’Esplugues de Llobregat i a continuació contesta les preguntes.

On fou edificada la primera església d’Esplugues?

_____________________________________________________

1. Localitza­ la al planell d’ Esplugues

_____________________________________________________

2. A quina parròquia pertanyia?

_____________________________________________________

3. De quin monestir depenien les terres d’Esplugues?

_____________________________________________________

4. Recordes que és un mas? Pots cercar la paraula al diccionari.

_____________________________________________________

5. Quins masos es va edificar al voltant de l’església,?

_____________________________________________________

6. Es trobaven juntes totes les masies en aquella època?

_____________________________________________________

5

7. .Quin masos eren situats fora del turó de la Sagrera ?

_____________________________________________________

8. Quina família tenia una torre al costat de l’antiga Via Augusta romana?

_____________________________________________________

9. Com es coneix popularment aquesta construcció?

_____________________________________________________

6

FITXA Q.

Les masies.

Si ja has visitat el carrer Montserrat i el carrer de l’Església, hauràs pogut veure algunes masies d’ Esplugues, però…

Saps quina és la diferència entre un mas i una masia?

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

Bé, ja t’ho diem........, un mas, és el conjunt d’una explotació camperola, els camps, els animals que es crien, etc., mentre que la masia, és la casa on viu el masover, és a dir, el pagès que treballa la terra.

Ara llegiràs un text que ens parla de com eren les masies a l’època en què es van fer tantes a Esplugues .

(....) En la majoria dels casos, com a l’hostal Picalques, Can Bialet, Ca l’Estudiant o Can Pi ,la façana es divideix en tres tramades, la central més elevada que les laterals, constaven de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa i havia cuina menjador i diverses dependències destinades als usos agrícoles i ramaders. Al primer pis hi havia una sala gran, l’estança principal de la masia amb les habitacions distribuïdes al seu entorn. Les golfes amb la galeria de solana feien de graner o magatzem. Els murs eren de pedra de diferents mides i les obertures solien mostrar la pedra polida en el seu emmarcament.

ROMA, Teresa ; MONTERO,Teresa. Descobrir Esplugues de Llobregat.

Barcelona 1992. De la web de la Diputació de Barcelona

7

Ara amb aquesta descripció i la consulta del llibre esmentat, fes un dibuix de com podria haver estat una masia, però abans assegurate’n que entens el significat de paraules com ara:

Façana. Part visible de l’ exterior d’ un edifici.

Tramades. Espai entre dues parets o arcs.

Dependències. Cambres o habitacions.

Solana. Part de la casa on toca més el sol.

Pedra polida. Pedra treballada.

Emmarcament. Limitació d’un espai.

8

Fitxa R.

Totes les masies són de la mateixa època.?

No, es clar, i fins i tot molts cops una masia té parts d’una època i parts d’una altra. A continuació trobaràs una llista de masies i al seu costat al segle que hom té alguna notícia d’ella. Ordena­les cronològicament i després amb l’ajut del planell d’Esplugues, contesta les preguntes.

1. Can Cervera. Av. Ciutat de l’Hospitalet, 38 Segle XVIII.

2. Can Pi. Carrer de la Creu, 2 Segle XIV.

3. Can Ramoneda. Carrer de l’ésglésia,101 Segle XIV

4. Can Clota. Carrer Laureà Miró, 111 Segle XV.

5. Can Bialet. C. Montserrat, 62 Segle XVII.

6. Can Cargol . C. Montserrat, 66 Segle XVII.

7. Can Cortada. Plaça Pare Miquel, 1 Segle XV.

8. Can Oliveres. C. Sant Mateu, 13 Segle XVII.

9. Can Fàbregas. C. Sometents, 23 Segle XV.

Ordenació cronològica

1. Can _________________

2. Can _________________

3. Can _________________

4. Can _________________

5. Can _________________

6. Can _________________

7. Can _________________

8. Can _________________

9. Can _________________

9

Ara contesta aquestes preguntes:

1. Quines es troben a prop del carrer de l’Església?

______________________________________________________________

2. Quines són les més antigues?

______________________________________________________________

3. Quina masia es troba més a prop de l’escola?

______________________________________________________________

4. Quines has vist personalment?

_______________________________________________________________

10

FITXA S.

Lectura de El cavaller de Picalqués de Petita història d’ Esplugues.

Uf, quina llegenda!. Si ja l’has llegit t’agradarà saber més coses sobre les persones que van recollir aquesta història.

El poeta Víctor Balaguer que va viure de 1824 a 1901, va fer vàries estades estiuenques a Esplugues on degué conèixer la, trista història del cavaller de Picalques i fins i tot va compondre uns poemes al voltant de la llegenda.També va compondre poesies estant a Esplugues.A continuació llegiràs un desl seus versos.

Recorda que abans de llegir una poesia hem de respirar profundament, llegir­la molr a poc a poc, sentint els mots, i segur que l’hem de llegir més d’una vegada.

Oh àngel de mos somins, oh la imatge de mes nits d’or!. Estrella embadalidora que el camí de ma vida il∙luminava en jorns de febre ja passats, oh torna. Torna a brillar i sia altra volta per tu, com fou un dia encensari d’amors lo cor que t’ama i sia entorn ta flama papallona d’amor, la vida mia.

Víctor Balaguer.

Poema recollit dins: “ Antologia de la poesia romàntica.” A cura de Joaquim Moles. Barcelona. Edicions 62. 1994. Pàgina 139.

11

Vocabulari

Embadalidora Encisadora, que deixa encantat i sorprès el poeta.

Jorns. Dies

Volta. Vegada

Encensari. Que es pot encendre.

La poesia de l’època de Víctor Balaguer té molta importància per a la literatura del nostre país. El poetes besaven al paper els seus sentiments, a vegades tal com rajaven, parlant d’amors impossibles i escrivien sobre els seus desitjos que moltes vegades no es feien realitat.

Aquesta fitxa no té preguntes, només cal que llegeixis la poesia, segur que passes una bona estona.

12

FITXA T.

Lectura. Lectura de la Carretera Reial de Petita història d’Esplugues de Llobregat i observació del dibuix.

Qui va manar construir la Carretera Reial?

____________________________________

Si, és clar, Carles III, la resposta és fàcil, però si mires bé el dibuix que hi ha al llibre d’aquest rei, sabràs també quina era la seva afició preferida.

____________________________________

Efectivament la cacera. Diuen els historiadors que als set anys ja acompanyava els seus germans en les caceres que aquests feien. Tanmateix, Carles III fou un rei que va treballar molt amb els seus ministres. Va intentar millorar el país en molts aspectes i un d’ells fou la creació d’un bon sistema de carreteres que fes els viatges, que ja eren llargs, una mica més curts.

Llegeix a continuació el que la historiadora Maria Angels Pérez Samper ens comenta al voltant d’aquestes decisions del rei Carles III. Ah, mira de tenir un mapa la costat quan llegeixis.

“Una part molt important de l ácció del govern de Carles III va ser a Espanya (…) la política d’obres públiques i la modernització de les comunicacions. Es va realitzar un ambiciós projecte de xarxa radial formada per sis grans carreteres que unien Madrid en el centre de la península, amb sis importants ports i regions litorals. Aquesta xarxa radial ha estat la base des sistema espanyol de comunicacions fins a l’actualitat. Per fer més fàcils i còmodes els viatges es construiren noves fondes i es milloraren les que ja existien”

M. Angeles Pérez Samper. La vida en tiempos de Carlos III. Barcelona, Planeta 1992. Pàg 145.

13

Una xarxa radial de carreteres vol dir que totes aquestes surtien d’un punt central, és a dir de Madrid. Ara mira d’esbrinar amb l‘ajut d’un atles, quins devien ser aquest importants ports on arribaven les carreteres reials del rei Carles III.

Pots anar a la bliblioteca de l’escola i cercar els atles que es troben a la signatura 91. Mira si trobes un mapa de carreteres actual i procura esbrinar de quins ports es tracta.

A continuació escriu els seus noms en el mapa mut que tens a continuació.

14

FITXA U.

Quines millores va portar la carretera Reial als espluguencs? I sobretot, per què creus que la família Picalques va construir un altre hostal a prop de la carretera?.

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

Sí, efectivament, per no quedar­se al marge de la prosperitat econòmica que va portar el fet que la carretera Reial passés per Esplugues. Hi havia molta gent que passava per la carretera que podien ser clients de les persones que feien oficis a Esplugues.

En aquella època, les persones d’un mateix ofici s’agrupaven en gremis, associacions que tenien les seves normes, les seves lleis, els seus costums i les seves festes, cada gremi tenia un sant o una santa que li feia de patró. I també arribaven a fixar els preus dels productes que feien.

Hi havia molts gremis: dels boters, dels barbers, dels argenters, dels ferrers….. A Barcelona encara hi ha carrers que porten el nom d’algun gremi que devia estar allà instal∙lat.

Ara, trobaràs una llista d’oficis i hauràs d’encerclar aquells noms que corrsponguin als que apareixen en el dibuix. Agafa un diccionari per cercar qualsevol nom que no sàpigues, recorda que els diccionaris es troben a la signatura 434.

Ferrer Carreter Barber Terrisser

Boter Vidrier Sabater Menescal

Teixidor Traginer Assaonador

15

Ara relaciona amb fletxes, cada nom amb el seu treball. Torna a agafar el diccionari si cal.

Menescal Fa cassoles per menjar arròs

Assaonador Té cura dels animals

Traginer Fa botes de fusta per guardar vi

Boter És qui posa les ferradures als cavalls

Ferrer Preparava les pells de les ovelles

Terrissaire Portaven mercaderies pels camins

16

FITXA V. Lectura de El baró de Maldà de Petita història d’Esplugues de Llobregat.

Quants llibres va escriure el baró de Maldà.?

_________________________

Molts, realment un fotimer de llibres, uns 47, però anem a veure primer qui és el nostre famós baró de Maldà.

Rafael d’Amat i Cortada, el baró de Maldà és un personatge important per a Esplugues i també per a Catalunya, perquè és una persona típica de la seva època. Va néixer a Barcelona el 1746, on també va morir l’any 1819. Aquest personatge noble, era fill d’Antoni Amat i de Maria Teresa de Cortada i nebot del virrei Amat que va governar terres Americanes.

El baró de Maldà va escriure un dietari on relatava tot allò que veia, allò que li passava, les coses que succeïen i ell n’era testimoni. No ho apuntava tot dia a dia però gairebé. En els seus escrits hi havia de tot, potser per això els va titular Calaix de Sastre.

El relat d’allò que escriu el nostre amic ,el baró abasta de 1769 fins a 1816, 46 anys en què ens parla de moltes coses, de festes i d’enterraments, d’arribades de vaixells i de viatges, d’any de bones i de males collites, de pujades de preus del pa (això, malauradament, apareix massa sovint), de guerres, de calamitats, però també, de balls, de músicao de festes. Tot ben variat, com la vida mateixa. I és que el baró no només ens explica tot allò que feia la gent que l’envoltava, sinó a vegades diu coses de persones que li podien ser llunyanes, la gent del poble:recordem que ell era un aristòcrata.

En Rafael Amat va escriure molt i de vegades fins i tot feia versions diferents d’una mateixa observació. No només va escriure el Calaix de Sastre sinó també “Successos de Barcelona des de lo any 1750 fins el 1769” que completaria el Calaix, però que, evidentment, degué escriure, gràcies als comentaris d ‘altres persones ja que hem de tenir en compte que va néixer el 1746. k També ens queden d’ell unes descripcions d’alguns indrets de la Catalunya de la seva època, potser de vegades prou curts, però tanmateix han estat utilitzats per molts historiadors locals per poder estudiar les seves contrades. Així el baró ens descriurà no només Esplgues sinó també Barcelona, Girona, Lleida, San Feliu, L’Hospitalet, Sant Joan Despí, Cornellà, Sants o Sarrià, aquests dos darrers eren pobles separats de Barcelona en aquella època.

També va escirure un altra sèrie de detalls sobre la terrible guerra d’Espanya amb França a partir del 1793, encara que igualment ens relata Festes Majors

17

del pobles que ell coneixia i a les que amb seguretat degué assistir­hi. En resum podrien dir que el baró ens ha llegat unes impressions importants de l’època en la qual ell visqué.

El Calaix de Sastre va començar a ser editat amb molta paciència, ja hem dit que és una obra molt llarga, per en Ramon Boixareu, qui ens diu que l’obra del baró és molt important per dos motius:

Primer, el fet d’escriure en català en un moment particularment estèril en la història de la nostra llengua. Fóra ben arriscat pretendre esbrinar perquè va utilitzar el català en aquell ambient tan poc propici (…)

Segon. Amat ens ofereix el testimoniatge d’un barceloní sense pretensions, que descriu purament i simplement, el que veu i el que fa, amb naturalitat i amb l’objectiu de passar l’estona, de distreure’s ell i a tot estirar, d’entretenir algun amic.

El aquest sentit, el Calaix de Sastre no té preu, vull dir que és un document insubstituible per a contemplar dia a dia la Barcelona i altres indrets del país dos­cents anys enrera.

Rafael AMAT, baró de Maldà. Calaix e Sastre. Barcelona Curial 1988. Introducció a càrrec de Ramon Boixareu. pp. 13 i 14.

Ara llegiràs deu frases sobre el baró de Maldà, amb la informació que tens i la teva atenció, assenyala només les que siguin certes.

Ø El baró de Maldà va viure entre el segles XVIII I XIX. Ø El baró de Maldà va néixer a Esplugues i va morir a Barcelona. Ø El baró només va escriure allò que li passava a ell. Ø El Calaix de Sastre està escrit en castellà. Ø Podem saber algunes coses de les festes dels pobles si llegim el Calaix de

Sastre. Ø El baró pertanyia a l’aristocràcia de l’època. Ø Va començar a escriure el seu Calaix de Sastre a partir de 1789. Ø El baró escrivia perquè volia que tothom sabés que ell era un gran

escriptor. Ø El baró va viure durant els regnats dels rei Carles III, Carles IV i Ferran VII. Ø El baró era un gran aficionat a la música.

18

FITXA W.

El baró de Maldà era un gran aficionat a la música?

__________________

Bé, si has contestat que si l’has encertada perquè segons sembla, en Rafael Amat era un veritable entès en música; ja hem esmentat que ens dóna moltes informacions sobre festes i saraus en les quals intervenien músics. Ens parla dels instrument i ens descriu l’ambient.

Llegeix ara aquestes narracions extretes de El calaix de sastre que ens en parlen.

“18 d’ agost de 1769. He vist aquest matí, en casa d’un guitarrer, davant del fossar del Pi i placeta, darrera de l’església, un instrument nou anomenat cítara. Ve a ser com una mandola, si que algo menos abultada. Té les cordes de llautó, com les dels clavicordis, el coll o mànec de l‘instrument sembla de viola, per la seva hetxura principalment al capdamunt amb deu clavilles “ …..

“23 d’ abril de 1790 (…) hi hagué una gran orquestra de música en la sala de la confraria de revenedors, en la Plaça del Pi, davant de l’església parroquial amb motiu d’un francès que tocava un instrument no conegut aquí, nomenat epicordion, de forma, segons vaig sentir com una mandola, tocant­lo el músic amb didals de plata, tocant simfonies de Haydn, amb l’ orquestra sencera”

Rafael AMAT,baró de Maldà. Calaix de sastre. Edició de Ramon Boixareu. Ed. Curial. Barcelona 1988. Volum 1. Pàgines 29 i 233

Vocabulari.

Hetxura. Forma.

Abultada. Ampla.

Haurà. Tindrà.

Confraria Associació de persones d ‘un mateix ofici.

19

Ara fes les següents activitats:

1. Escriu els noms dels instrument musicals que nomena el baró de Maldà.

______________________________________________________________

_______________________________________________________________

2. De tots els instrument musicals que has escrit, tria’n dos i després d’haver­los buscat el seu nom a una enciclopèdia o a un diccionari, fes un dibuix.

3. Classifica els instruments escrits segons siguin de corda o de vent.

De corda: _________________________________________________

De vent: ___________________________________________________

4. El baró de Maldà nomena un músic important de la seva època, com es deia?

___________________________

20

5. De la següent llista, encercla només els noms dels músics que van viure a l’epoca del baró. Ara si que necessitaràs una enciclopèdia. Fixa’t en els anys que van viure, i recorda que el baró de Maldà va néixer el 1746 i va morir el 1819.

Beethoven, Haydn, Mozart, Scarlatti,

Purcell, Vivaldi, Txaikovski.

21

FITXA X.

Saps qui ens ha relatat la història d’ Esplugues?

_________________________________________________

Mossèn Esteve Carbonell va escriure cap a finals de la dècada de 1940 un llibre sobre la història d’Esplugues i va fer servir molts documents per a assegurar­se que allò que anava escrivint era cert. La història d’Esplugues, com la de tantíssims indrets de Catalunya, ha estat solcada malauradament per aquesta desgràcia que és la guerra. La gent menuda, la gent del poble, era qui solia pagar sempre les conseqüències dels combats entre els soldats. A més les desgràcies no venien mai soles, la fam i les epidèmies eren freqüents i agreujaven la situació de tothom.

Llegeix ara com ho expressa mossèn Esteve Carbonell tot parlant de la terrible Guerra del Francès, entre els anys 1808 i 1814, va coincidir amb una època de fam.

“Va causar aquesta fam la mala collita de blat i de llegum pel motiu de la sequedat i per altra part, perquè els francesos han robat tot el gra de les cases per donar­los al seus cavalls. Acabats els dipòsits que tenia la gent, vingué la misèria i la fam. No hi havia cap aliment per viure. El blat arribà al preu de 30 lliures la quartera. La fam fou tan extraordinària que la gent no tenia aliments sans i es menjaven les herbes i les taronges agres, de lo que resultava que molta gent s’inflava i moria. Els francesos també patien tanta fam que fins i tot arribaren a menjar­se els gossos que podien matar a tiros”

CARBONELL, Mossèn Esteve. Monografia Histórica d’Esplugues de LLobregat. Barcelona 1949.

Fragment citat a l’estudi Aproximació a la Història d’Esplugues de Llobregat de Dolors Sanahuja i Roser Vilardell. Esplugues 1984. Pàgina 117.

Vocabulari:

Quartera Mesura per a grans que equivalia a 70 litres.

Els factors que hem esmentat i que ara et repetim: guerres, epidèmies, fam, malalties…. han fet que les poblacions del nostre país anessin creixent molt poc a poc. Fés una gràfica on hauràs de traçar una línia que indiqui l’evolució de la població des de les primeres dades conegudes fins a finals del segle XIX.

22

Ah, recorda que la població actual d’Esplugues és de 46.296.

1359 200 habitants 1852. 800 habitants

1705 120 habitants 1867 1000 habitants

1716 150 habitants 1887 1300 habitants

1757 330 habitants

1773 325 habitants Dades extretes de SANAHUJA, D. VILARDELL,R. Aproximació històrica

1804 600 habitants a Esplugues de Llobregat.

habitants

1350 1300 1250 1200 1150 1100 1050 1000 950 900 850 800 750 700 650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0

Anys 1300 1350 1400 1450 1500 1550 1600 1650 1700 1750 1800 1850 1900

23

FITXA Y. Lectura de Cap al creixement industrial de Petita Història d’Esplugues. Observació dels dibuixos.

Quin estrany animal va afectar moltíssim l’agricultura d’Esplugues fins el punt de fer desaparèixer totes les vinyes?.

_________________________

Sí, la temuda fil∙loxera. No només va ser un desastre per al Baix Llobregat sinó també per totes les comarques vinícoles de Catalunya.

Ara llegiràs tres textos amb informació de diferent tipus sobre la fil∙loxera, a continuació hauràs de contestar unes preguntes.

Abans d’iniciar la lectura tingues a mà el diccionari.

« Fil∙loxera. (Phylloxera vastatrix, família dels afídids). Insecte de l’ordre els homòpters que parassita en massa als ceps de les vinyes dels quals succiona la saba fins que provoca la mort. (...). Els efectes de la fil∙loxera són diferents sobre el ceps americans i sobre els europeus. Els primers no en són gaire afectats, però en el segons els ous de l’hivern donen lloc a un purgó que habita damunt de les arrels petites i el cep es debilita i a l’últim mor. L’atac de la fil∙loxera és manifesta a rodals que destaquen enmig del color verd de les vinyes.”

Enciclopèdia Catalana. Volum 11.Article Fil∙loxera per Josep Iglésies. Pàgina 128. Barcelona, 1993.

“Però també la fil∙loxera entrà a Catalunya a través del Pirineu (pel poble empordanès de Rabós, el 18799 i des d’aleshores no parà de progressar cap el sud arrasant vinyes, especialment de petits propietaris i de rabassaires. El 1882 arribà al Maresme i el 1887 al Penedès i dos anys després al Priorat. El moment crucial de la crisi es produí als any 1892­1894 coincidint amb la protesta rabassaire.

Per a lluitar contra la plaga es restauraren els camps més aptes per al conreu i se salva la vinya mitjançant empelts amb ceps americans.

Els nous ceps obtinguts donaren grans resultats, perquè no sols resistien la plaga de la fil∙loxera sinó que donaven millors vins i permetien un rendiment més alt per hectàrea. No es recuperaren, però, totes les àrees de conreu de la vinya al vessant de les muntanyes, especialment vora mar (…) Llocs sencers es despoblaren i d’altres com el Penedès i el Priorat perderen població.” .

Josep TERMES. Història de Catalunya. Volum V.Barcelona Edicions 62.1988

24

L’any 1879 la fil∙loxera va passar a Rabós a l’Empordà, un any abans havia aparegut a Màlaga segurament per un cep portat de mar.

Des de 1879 a 1893 van ser els anys pitjors de la fil∙loxera les vinyes de Catalunya van desaparèixer seguint la direcció nord ­ sud

“Successivament comarques senceres van caient en la misèria. Es cert que els pagesos reaccionen amb gran tenacitat i en pocs anys replanten altra vegada de vinya empeltada gran part de les zones damnades (…). L’Empordà, el Bages, el Maresme, el Penedès, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Priorat van caient successivament dins l’àmbit de la plaga”.

Jaime CIURANA. Els vins de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1980. pag 78.

Ara contesta aquestes preguntes:

1. Quin és el nom científic de la fil∙loxera?

__________________________________________

2. A quin grup d’insectes pertany?

__________________________________________

3. Quin any va començar la plaga?

__________________________________________

4. Quin va ser el pitjor any?

__________________________________________

5. A més de Catalunya a quin altre indret de la Península Ibèrica va aparèixer la fil∙loxera?

__________________________________________

6. Quines comarques es van veure afectades ?

__________________________________________

25

7. A quina part del segon text s’explica perquè Esplgues va perdre les seves vinyes?

__________________________________________

8. Què era un rabassaire? Cerca la paraula al diccionari i escriu la seva definició.

__________________________________________

26

FITXA Z. Per què creus que unes de les primeres empreses d’Esplugues foren les de terrissa?

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

Saps que és una bòbila ?. Cerca la definició al diccionari i escriu­la.

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

Sí, efectivament, com pots suposar la terra rogenca, argilosa, pròpia d’Esplugues servia com a matèria primera per a productes de terrissa com ara les rajoles.

La Rajoleta fou una important fàbrica, el seu nom de debò era el del seu propietari, Pujol i Bausis i va servir matearlas per a obres d’arquitectes importants de l’època del Modernisme a Catalunya, com ara Antoni Gaudí o Puig i Cadafalch. Si vas a l’Arxiu Històric d’Esplugues encara podràs veure alguns dibuixos i fotografies d’aquestes artístiques rajoles.

Una persona que ha estudiat molt bé la fàbrica Pujol i Bausis es Maria Pia Subias, ara llegiràs uns quanta textos d’un dels seus estudis, llegeix­los atentament perquè hauràs de posar­los un títol d’entre els següents:

Els origens de la fàbrica.

Comandes i transport

La Rajoleta i els arquitectes modernistes.

Els darrers temps.

Les primeres matèries.

Títol _____________________________

« (…) amb l’inici de la producció rajolera, Pujol i Bausis, comença una nova etapa. A Barcelona té el magatzem al carrer Tallers número 9. Es conserva

27

correspondència entre el magatzem i la fàbrica a Esplugues, entre Jaime Pujol i Bausis des de la fàbrica i Pau Pujol i Vila des del magatzem de Barcelona com per exemple la carta següent dels anys setanta o vuitanta “querido padre, Tengo ya pedido el vagón para el sábado a primera hora y concedido y como hay ya dispuestos los azulejos tengo la seguridad de que se embarcará mañana. Respecto a que los carros bajen llenos, usted mismo: aquí no nos podremos menear y para descargar y poner en su sitio 3.000 azulejos tenemos tela para dos horas. Yo creo que seria más conveniente que a los menos bajara vacío un carro………..”

Maria Pia SUBIAS. Pujol i Bausis. Ajuntament d’Esplugues. Espulgues de Llobregat,1989. pàgina 48.

Títol _____________________________

“Els llibres més antics de la fàbrica són dels anys 1877­78 .Es tracta de llibres de receptes de fornades i notes de fàbrica relatives a rajoles i peces en relleu. No fan referència a l’origen de l’establiment .Tanmateix constaten que l’any 1875 i probablement des dels anys seixanta es produeixen rajoles i vernissos.”

Maria Pia SUBIAS. Obra citada , pàgina 48

Títol _____________________________

“Pujol i Bausis es proveïa de les terres de Rubí, de Sant Just, de la terra blanca de Jané, de la terra de Sant Sadurní, de la terra de Santa Bàrbara, de la terra de Pallerol, de la sorreta de Sa font, de pasta blanca o bé de les terres dels seus camps. Eren terres calcàries, és a dir d’argila blanca o groguenca.

Maria Pia SUBIAS. Obra citada, pàgina 50.

Títol _____________________________

“En aquest període de la història de la fàbrica, arquitectes, dissenyadors, constructors i clients tracten directament amb els Pujol i Bausis i encarreguen els seus productes (….) Per a Domènech i Montaner, del 1884 al 1890 es preparen un seguit de productes (….) El senyor Godó encarrega rajoles de sòcol per a escales l’any 1891 (….) I per a Rigalt, rajoles a 238’27 pessetes el gener de 1893.Aquest mateix any Gaudí encarrega 650 rajoles de color verd llis”

Maria Pia SUBIAS. Obra citada,pàgines 59­60.

Títol _____________________________

“Després de la Guerra Civil, Pujol i Bausis, abandona la producció de rajoles i arrenca la fabricació d’aïlladors d’alta tensió per a companyies elèctriques. En

28

el forn petit construït dins la nau Quer, entrant a mà dreta, es coïen caixes elèctriques.

Maria Pia SUBIAS. Obra citada, pàgina 95.