#6

LAIL.LUMINACIÓ

EL

BO

N Ú

S D

E L

'EN

ER

GI

A A

CA

NO

ST

RA

#6

LAIL·LUMINACIÓ

La llum és un component essencial a les nostres vides: és necessària

per a fer la majoria d’activitats i per això ha estat un gran avenç obtenir

llum de manera artificial. Disposar de llum quan és fosc facilita molt les

activitats. Això no vol dir que haguem de tenir llum artificial si podem

aprofitar la claror del sol, ja que a les Illes Balears és un recurs abun·

dant i que cal aprofitar en la mesura que sigui possible. La claror del sol

és el tipus de llum més saludable que existeix, és gratuïta i a més no

consumeix energia fòssil.

El consum anual d’electricitat per il·luminació és d’uns 470 kWh per

habitatge i representa un 9% de la despesa energètica de la llar, tot

i que aquest consum varia molt en funció dels usuaris. Després dels

aparells refrigeradors, els aparells d’il·luminació són els que més

consum d’electricitat específica tenen.

Per a estalviar energia, el millor és aprofitar la llum natural. Per això,

des de l’any 1974 el canvi d’hora estacional és una mesura obliga·

tòria que es pren a tots els països de la Comunitat Europea. Aquest

canvi horari permet aprofitar al màxim la llum solar, ja que adapta

la jornada laboral a l’horari natural, que evoluciona al llarg de l’any.

L’objectiu de la mesura és aconseguir un estalvi d’energia que a

Espanya està avaluat en uns 60 milions d’euros (uns 10.000 milions

de pessetes).

Hi ha tres factors que incideixen en el consum d’energia: el clima de la

zona, els aparells d’il·luminació i els hàbits de consum personals.

Una bona il·luminació no depèn només de

la quantitat de watts instal·lats, sinó també

del tipus de bombetes i làmpades que uti·

litzam.

#6LA IL.LUMINACIÓ

�

APROFITAMENT DE LA LLUM NATURAL

Aprofitar la llum natural és la millor manera d’estalviar energia en la il·

luminació, sobretot a les Illes Balears, on tenim moltes hores de sol. La

claror natural és més agradable, més saludable i més econòmica. Per

això, tota mesura que fomenti l’aprofitament d’aquesta llum repercuti·

rà en l’augment del nostre confort.

· La llum s’aprofita més si les parets són clares, ja que la claror s’hi

reflecteix molt més que en les fosques.

· Durant les hores del dia, mantenir les cortines i les persianes

obertes permet que la llum entri i puguem realitzar activitats

sense necessitat de llum artificial.

· Obriu finestres allà on calgui per permetre el pas de la llum.

LES CARACTERÍSTIQUES DE LES LÀMPADES

MESURA DE LA LLUM

Sempre s’ha associat la llum que produeix la bombeta amb la quantitat

d’energia que consumeix. Estam acostumats a demanar bombetes de

60 o 100 watts, com si aquest valor representàs la llum que proporci·

ona la bombeta. Però la unitat que realment ens indica la lluminositat

són els lúmens.

Les noves bombetes de baix consum utilitzen una cinquena part

d’electricitat i produeixen la mateixa llum. Una bombeta tradicional de

100 W proporciona la mateixa llum, és a dir, els mateixos lúmens, que

una làmpada de baix consum de 20 W.

L’equivalència entre la potència de les làmpades de baix consum i les

d’incandescència és diferent segons el model, però a grans trets és:

Incandescència (W) Baix consum (W)

25 5

40 7 · 9

60 11 · 15

75 15 · 18

100 20 · 25

120 >23

Iluminación en mi casa (CONAE)

http://www.conae.gob.mx/wb/CONAE/

CONA_2037_iluminacion_en_mi_ca

�

#6LA IL.LUMINACIÓ

L’EFICIÈNCIA LLUMINOSA

L’eficiència lluminosa d’una bombeta és la quantitat de llum emesa

per nombre de watts consumits. S’expressa en lúmens/watt (lm/W)

i permet comparar el rendiment de les bombetes.

Les bombetes més eficients són les que produeixen més llum amb

menys electricitat. L’eficiència de les bombetes incandescents se situa

entre 12 lm/W i 20 lm/W, mentre que la de les bombetes fluorescents

està entre 40 lm/W i 100 lm/W.

Hi ha altres factors que caracteritzen les làmpades; els més importants

són:

L’índex de rendiment de color o índex de reproducció cromàtica (IRC):

És la capacitat que tenen les làmpades de reproduir els colors dels ob·

jectes que il·luminen. Ens indica l’aptitud d’una bombeta per a mostrar

els colors tal com són, sense deformar·los. El valor 100 és el de la llum

solar, la més fidel als colors; així, com més a prop del 100 estigui, millor

reproducció tindrà.

•IRC: molt bon rendiment de color

•70<IRC<85: rendiment de color bo

•40>IRC<70: rendiment moderat

•<40: rendiment limitat (només s’utilitza per a certes aplicacions no

domèstiques)

La temperatura de color:

S’expressa en graus Kelvin i és baixa per a llums riques en vermell

(llums dites calentes) i elevada per a llums riques en blau (dites fredes).

Les diferents temperatures de color de les làmpades ens permeten

crear sensacions i ambients diferents:

Temperatura de color (K) Aspecte cromàtic Característiques

<3.300 Blanc càlidSensació de relaxació i benestar. Adequades per a les àrees

socials com el menjador o la sala d’estar i els dormitoris.

3.300·5.000 Blanc neutre És el color que donen les làmpades halògenes.

>5.000 Blanc natural (fred)Provoquen una major activitat, adients per a la cuina, el

bany, les oficines...

#6LA IL.LUMINACIÓ

�

En general, per a nivells d’il·luminació baixos és preferible utilitzar làm·

pades d’aspecte càlid, però a mesura que augmenta la il·luminació

també hauria d’augmentar la temperatura del color. També s’ha de

tenir en compte que els infants necessiten més llum i que les necessi·

tats d’il·luminació per a la lectura i algunes activitats augmenten amb

l’edat.

TIPUS DE LÀMPADA

LA BOMBETA CLÀSSICA INCANDESCENT O INCANDESCÈNCIA CONVENCIONAL

És la bombeta més barata del mercat i de fàcil utilització i, també, la

que té un consum elèctric més gran i la que dura menys temps. El seu

rendiment lluminós es deteriora amb l’ús, ja que el filament es descom·

pon i es diposita a les parets internes de la bombeta. Emet llum, però

també calor i això fa que l’eficiència sigui baixa, ja que de tota l’energia

que consumeix només un 5·8% serveix per a il·luminar.

Una sola bombeta convencional de 100 W de potència consumeix

durant tot el temps que està encesa gairebé el mateix que un te·

levisor i més que una cadena de música de 40 W de potència de

sortida de cada altaveu.

La suma de diverses bombetes en un sol aplic dóna un rendiment

més baix per igual potència que una única bombeta. Sis bombetes

corrents de 25 W donen la mateixa llum que una de 100 W, però

consumeixen un 50% més.

LÀMPADA HALÒGENA INCANDESCENT O INCANDESCÈNCIA HALÒGENA

Les làmpades halògenes produeixen una llum més blanca i més con·

centrada que les bombetes clàssiques. Podrien estalviar fins a un 50%

d’electricitat, però la major part d’aquest estalvi desapareix pel con·

sum de l’aparell transformador, necessari per al seu ús, així que al final

consumeixen aproximadament el mateix que les bombetes clàssiques

incandescents, tot i que, si el transformador és electrònic, el consum

pot ser un 30% inferior a les bombetes clàssiques.

Més informació sobre la il·luminació

http://www.unionfenosa.es/webuf/

ShowContent.do?contenido=COM_01_08_

01_00&audiencia=1

�

#6LA IL.LUMINACIÓ

Les làmpades halògenes de “doble embolcall” duren el doble que les

convencionals i estalvien un 10% d’electricitat. No necessiten transfor·

mador i s’adapten fàcilment a les rosques normals, però el seu cost és

més elevat.

BOMBETES HALÒGENES DE BAIX CONSUM

Les bombetes halògenes de baix consum permeten un estalvi del 40%

respecte a les bombetes incandescents clàssiques i tenen les mateixes

característiques lluminoses que les bombetes halògenes normals (llum

focalitzada, reproducció cromàtica...). Estan recomanades per a llocs

on calgui una claror concentrada durant unes quantes hores al dia.

FLUORESCENTS

TUB FLUORESCENT

En els seus inicis, la llum produïda era molt freda i no es podia aplicar a

molts ambients. Ara, però, han evolucionat molt i hi ha una gran varietat

de matisos que ens permeten aplicar·los a molts llocs.

Consumeixen menys electricitat que les bombetes clàssiques i que les

halògenes (sobretot els tubs trifosfòrics) i duren uns vuit cops més que

les bombetes clàssiques. Els trifosfòrics fan, per la mateixa potència

que els estàndards, més flux lluminós; així es veu reduït el nombre de

làmpades necessàries per a un mateix nivell d’il·luminació. A més, la

seva vida útil és superior.

Hi ha la creença que les làmpades fluorescents utilitzen molta energia en l’arrencada i molt poca durant l’estona que produeixen llum, però això no és del tot cert. El consum

produït per l’arrencada és molt petit i no justifica mantenir les làm·

pades enceses. El que sí cal tenir en compte és que la vida dels flu·

orescents s’escurça si els encenem i els apagam molts cops. Si en

un interval de temps d’uns 20·30 minuts hem d’apagar i encendre

el llum més d’un cop, és més eficient mantenir·lo connectat que no

apagar·lo, ja que el que gastarem en consum ens ho estalviarem en

la compra d’una nova làmpada.

#6LA IL.LUMINACIÓ

�

LÀMPADES FLUORESCENTS COMPACTES (LFC)

Són petits tubs fluorescents que s’han anat adaptant progressivament

a la mida, la forma i el culot de les làmpades a què estam habituats; per

això es diuen làmpades fluorescents compactes (LFC). Tenen un tub es·

tret (10·15 mm) i corbat en doble U, o bé diversos tubs connectats per

punts d’unió per aconseguir unes dimensions més reduïdes.

Són làmpades d’estalvi energètic electròniques, amb pes reduït i vida

llarga; són més cares que les bombetes convencionals, però duren vuit

cops més i proporcionen la mateixa llum consumint només el 20% de

l’electricitat que necessiten les bombetes normals; per això el seu ús

és molt recomanable.

L’estalvi energètic és especialment important en les làmpades com·

pactes que tenen reactància de tipus electrònic i que es distingeixen

pel seu pes més elevat.

Les característiques principals de totes les làmpades es poden resumir

en:

Bombeta clàssica incandescent

Làmpada halògenaLàmpada fluorescent

Làmpada fluorescent compacta (LFC)

Cost relatiu Baix Mitjà·baix Baix Alt

Eficàcia lluminosaMolt baixa (6·20 lm/W)

Baixa (13·25 lm/W)

Alta (60·110 lm/W)

Alta (50·60 lm/W)

Temperatura de color

Blanc càlid, 2600·2800 K

Blanc, 3000 KDiferents temperatures

Blanc càlid, 2700 K

Índex de rendiment de color

Excel·lent (IRC=100) Excel·lent (IRC=100)Variable segons el model (IRC=50·95)

Bo (IRC=80)

Vida útilCurta, 1.000 hores

Curta, 2.000 hores

Llarga,10.000·12.000 hores

Llarga, 6.000·9.000 hores

Altres· Ús habitual i de fàcil adquisició.· Encesa instantània.

· Llum molt concentrada.· Encesa instantània.· Acostumen a necessitar transformadors.

· Lentitud d’encesa· La vida pot disminuir per variacions a la tensió.· Necessita elements addicionals (reactància, encebador).

· Instal·lació fàcil.· Reducció del consum i el manteniment un 80%.· S’escurça la vida si s’encén i s’apaga contínuament.

�

#6LA IL.LUMINACIÓ

COMPRA D’APARELLS D’IL.LUMINACIÓ

LA COMPRA DELS LLUMS

En el moment de comprar un llum hem de pensar per a què el volem,

on el situarem i el tipus de làmpada que necessita; d’aquesta manera

podrem fer·ne una bona tria.

» Els aparells d’il·luminació han de dirigir la llum cap a on ha de ser útil

i agradable sense enlluernar.

» Triau els aparells que hagin estat dissenyats per a la funció que desit·

jau. Per exemple, si voleu una llum per llegir, triau un aparell que faci

claror directa; en canvi, per il·luminar tota una habitació, millor que

sigui un aparell que permeti il·luminar una àrea més gran.

» No escolliu aparells que limitin la sortida de la llum. Les pantalles fos·

ques o dures redueixen la claror; en canvi, n’hi ha d’altres que poten·

cien la llum produïda, com els de colors clars o els que poden dirigir

la claror allà on voleu.

» Per la mateixa potència utilitzada, fa més llum un aparell que només

tingui una bombeta que no un que n’utilitzi moltes i de menys watts.

Quatre bombetes de 25 W fan poc més que la meitat de llum que una

bombeta de 100 W.

» Per la vostra seguretat, triau els aparells que tinguin la ENEC (Euro·

pean Norms Electrical Certifications), una etiqueta europea de quali·

tat que permet la lliure circulació d’aparells d’il·luminació a tot Europa

i que certifica que el producte és conforme a les normes europees.

L’etiqueta és comuna a tot Europa, a excepció del número, que indi·

ca l’organisme que ha realitzat la certificació. A Espanya, l’organisme

certificador és AENOR, i té el número 01.

COM ESCOLLIR LES LÀMPADES

L’etiqueta energètica és l’eina més útil per a conèixer l’eficiència de

les làmpades. Com en tots els electrodomèstics, la classe energètica

s’indica amb fletxes, lletres i colors. La classe A (que indica un con·

sum menor del 55% de la mitjana) és la més eficient energèticament

i té la fletxa més curta i verda. Les següents lletres indiquen un major

consum, les fletxes s’allarguen i el color és cada cop més vermell fins

arribar a la lletra G (que consumeix més del 125% de la mitjana).

#6LA IL.LUMINACIÓ

10

L’etiqueta energètica de les làmpades

I. I. Classe energètica a la que pertany, segons

l’eficiència energètica de la làmpada.

II. Fluix lluminós de la làmpada en lúmens.

Mesura la quantitat de llum que ens aporta

la làmpada.

III. Potència absorbida per la làmpada. Energia

necessària per a que funcioni.

IV. Cicle de vida mig nominal de la làmpada.

Quantitat de temps que la làmpada va

funcionar amb les condicions de fluix

lluminós abans exposades.

11

#6LA IL.LUMINACIÓ

Fixau·vos també en:

» La potència en watts (W): com més elevat sigui el valor, més con·

sum indica.

» La tensió en volts (V): indica la tensió del corrent elèctric que la

bombeta pot suportar (normalment 220 V).

» El culot: els llums tenen la rosca adaptada a un culot determinat;

per tant, la làmpada que compreu ha de coincidir·hi. Hi ha molts

tipus de culot, els quals estan indicats a les caixes de les làmpa·

des amb una lletra i un número. El número indica el diàmetre, i

la lletra, el tipus de culot. Els més usuals són els culots de rosca,

que tenen la lletra E (d’Edison); també podem trobar la lletra B,

quan el culot és de baioneta, o la G, quan és d’espiga. Les bom·

betes clàssiques tenen el culot E 27.

TRIAR EL LLUM ADIENT PER A CADA LLOC

Dissenyar la il·luminació d’una llar és molt difícil: cal tenir en compte

factors energètics, d’utilitat i també estètics. No existeix una il·luminació

estàndard i hi ha una gran diversitat de productes d’il·luminació que

permeten respondre a totes les funcions.

Per orientar en la tria de la làmpada adequada per a cada estança i la

potència que necessita, teniu una taula de recomanacions:

* Passadís, traster, golfes, habitació dels convidats...

Làmpada Entrada Sala d’estar Despatx Habitació Cuina WCUtilització

esporàdica*

LFC X X X X X X

Potència 9·25 W 9·25 W 9·25 W 7·25 W 11·25 W 7·18 W

Fluorescent X X X X X

Potència 18·36 W 18·25 W 18·36 W 18·58 W 18·36 W

Halògena X X X

Potència 300·500 W 300·500 W 300·500 W

Clàssica X

Potència 60·100 W

#6LA IL.LUMINACIÓ

12

IL.LUMINACIÓ EXTERIOR

La il·luminació exterior pot representar un gran consum d’energia si

funciona durant moltes hores. Valorau que els llums siguin realment

necessaris i triau les làmpades més eficients:

· Les làmpades de sodi d’alta pressió són molt eficients per a la il·

luminació exterior. Inicialment costen més que les convencionals,

però utilitzen un 70% menys d’energia i la seva vida útil està estimada

en uns 10 anys.

· Les làmpades d’halogenurs metàl·lics són més eficients que les LFC

convencionals, produeixen una llum blavosa i són molt útils per a

ressaltar plantes o jardins.

· Si només s’ha d’il·luminar l’exterior algunes hores, valorau la possi·

bilitat d’utilitzar sensors de moviment, temporitzadors o bé cèl·lules

fotovoltaiques, que apaguen els llums quan hi ha prou llum natural.

I sobretot, comprau els llums que tinguin una coberta superior i il·

luminin cap a terra, si no causarem una contaminació lumínica que no

ens permetrà gaudir del cel estrellat de les Illes Balears.

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Entenem com a contaminació lumínica l’emissió inadequada de llum

provinent de fonts artificials nocturnes. El desenvolupament de la nos·

tra societat i, per tant, el progressiu increment de l’enllumenat exterior

ha estat el factor causant d’aquests tipus de pol·lució, que afecta tant

les persones com el medi ambient (increment de la despesa energèti·

ca, augment de l’efecte hivernacle, consum de territori,etc.).

Els efectes de la contaminació lumínica són nombrosos. L’excés de

llum a les ciutats ocasiona molèsties a molta gent que té dificultats

per a dormir, sobretot durant l’estiu, amb les finestres obertes. Aquesta

invasió de llum als habitatges pot ser causa d’estrès i altres alteracions

(pèrdua d’agudesa visual, enlluernament, etc.). A més, la contaminació

lumínica incideix sobre la biodiversitat i afecta la flora i la fauna dels

espais naturals, ja que la nocturnitat és essencial per a la reproducció i

la supervivència de moltes espècies.

Si bé l’enllumenat públic representa una petita part del consum

d’energia elèctrica de les Illes Balears, en un municipi pot arribar a

representar fins un 50% de la despesa energètica total. Per pal·liar

aquesta despesa energètica, la Direcció General d’Energia impulsa

entre els ajuntaments l’aprovació d’ordenances municipals en l’en·

13

#6LA IL.LUMINACIÓ

llumenat públic, que té com a objectiu establir criteris d’eficiència i

estalvi energètic a les instal·lacions d’enllumenat.

La Direcció General d’Energia executà el Pla ambiental d’eficiència

energètica i reducció de la contaminació lumínica al municipi de

Formentera. Aquest projecte quedà emmarcat dins el PLA D’EFICI·

ÈNCIA ENERGÈTICA realitzat a l’illa de Formentera, una actuació de·

mostradora de les possibilitats d’estalvi i eficiència energètica entre

els municipis de les Illes Balears.

La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia convoca ajuts als ajun·

taments i empreses públiques municipals que ho desitgin, per exe·

cutar programes d’increment d’eficiència energètica a l’enllumenat

urbà i la reducció de la contaminació lumínica.

La Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, publicada en el BOIB núm. 65, de 28 d’abril de

2005, té com a objecte la regulació de les instal·lacions i els apa·

rells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contamina·

ció lumínica que poden produir i a la seva eficiència energètica. Es

tracta d’establir les condicions que han de complir les noves instal·

lacions d’enllumenat exterior, tant públiques com privades, situades

a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com les mesures

correctores que s’han d’aplicar a les instal·lacions existents inade·

quades, amb la finalitat de millorar la protecció del medi ambient

mitjançant un ús eficient i racional de l’energia que consumeixen i

la reducció de la brillantor lluminosa nocturna, sense perjudici de la

seguretat que ha de proporcionar l’enllumenat als vianants, vehicles

i propietats.

Aquesta Llei té com a finalitats:

a) Mantenir el màxim possible les condicions naturals de les hores

nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en

general.

b) Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i in·

teriors mitjançant l’estalvi d’energia, sense minva de la seguretat.

c) Evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i, en tot cas, mini·

mitzar·ne les molèsties i els perjudicis.

d) Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la

visió del cel.

>> La llum natural és més agradable, més salu·

dable i més econòmica que l’artificial. A les

Illes Balears hi ha moltes hores de sol al dia

que es poden aprofitar. Afavoriu al màxim la

llum natural obrint les cortines i persianes i

obrint finestres allà on calgui.

>> La llum s’aprofita més si les parets són cla·

res, ja que el 80% de la claror s’hi reflecteix;

en canvi, en parets fosques només es re·

flecteix el 10%.

>> Apagau els llums sempre que sortiu d’una

sala. Una habitació amb el llum encès sen·

se que hi hagi ningú és una despesa inútil

tant d’energia com de doblers.

>> Adaptau la potència, el rendiment del color

i la temperatura de les làmpades a les vos·

tres necessitats.

>> Quan substituïu les bombetes tradicionals,

feu·ho per bombetes de baix consum.

Substituir una sola bombeta de 100 W per

una de baix consum evita l’emissió a l’at·

mosfera, al llarg de la seva vida útil, de més

de mitja tona de CO2.

>> Reservau els llums halògens d’alta potència

per a activitats que necessiten molta llum;

no els utilitzeu per crear ambient.

>> Instal·lau bombetes de baix consum en els

punts on el llum estigui encès més hores.

>> En substituir un tub fluorescent, triau un

tub més modern i menys gruixut (de 26 mm

en comptes de 38 mm de diàmetre). Això

us permetrà estalviar un 10% de consum i,

si el tub és trifosfòric, aconseguireu un 20%

més de llum i més qualitat.

>> Encendre i apagar molts llums amb un sol

interruptor significa que potser s’encenen

llums que no ens calen; evitau·ho sempre

que pugueu.

>> La contaminació lumínica té efectes nega·

tius que afecten la qualitat de vida de les

persones (estrès, insomni, etc.), potencia

l’efecte hivernacle, suposa una despesa

econòmica inútil i, alhora, també afecta el

bioritme dels éssers vius.

>> Aquest tipus de contaminació no ens per·

metrà gaudir del cel estrellat de les Illes

Balears.

RECORDAU