Matèria Optativa de segòn d’ESO

ÂXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊXÄ g¢åà|ÄÊ Curs 2010/11

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 20 de 33 31/07/2010

Colònies al riu Ter 1. Colònia Recolons 2. Colònia Fàbregues

3. L'Herand 4. Colònia Pernau 5. Colònia Molinou 6. Colònia Noguera

7. Sorribes o Can Jordana 8. Estevenell o Matabosc

9. Colònia Llaudet 10. Colònia Espona

11. Colònia Jordana o Cal Gat 12. Bellver o el Pla'd'Estamariu

13. Can Botei o Agafallops 14. Santa Maria o el Roig 15. La Farga de Bebié

16. La Mambla 17. Borgonyà

18. Colònia Vila-seca 19. Colònia Imbern o el Pelut

20. La Coromina 21. Colònia Casacoberta

22. Colònia Remisa o Rusiñol 23. El Dolcet 24. Malars

25. Salou Baurier 26. Còdol Dret 27. Bonmatí 28. Dusol 29. Majem

La revolució industrial ens va deixar un llegat patrimonial extraordinari. Els cursos alts i mitjans del Ter i el Llobregat ens ofereixen un paisatge esquitzat de colònies tèxtils. Petites ciutats industrials autàrquiques que trasbalsaren el món rural i canviaren la fesomia dels rius.

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 21 de 33 Dossier Textil 1011.doc

Colònies al riu Llobregat 1. Colònia del Carme 2. Colònia Rosal 3. Colònia la Plana 4. L’ametlla de Casserres

(Monegal) 5. Cal Metre 6. Cal Bassacs 7. Viladomiu Vell 8. Viladomiu Nou 9. El Guixaró 10. Cal Prat 11. Cal Cases 12. Cal Pons 13. Cal Marçal 14. Cal Vidal 15. Cal Riera o colònia

Manent 16. L’Ametlla de Merola 17. Colònia Soldevila o Sant

Esteve 18. La Rabeia 19. El Molí o Cal Vinyes 20. Vilafruns 21. Cal Berenguer de

Cabrianes 22. La Fabrica del Pont de

Cabrianes 23. La Fabrica de Sant Benet 24. Colònia Galobard 25. Colònia Can Serra 26. El Burés 27. El Borràs 28. La Bauma 29. Colònia Gomis 30. Colònia Sedó 31. Can Bros 32. Colònia Güell 33. Colònia Rosés 34. Colònia Palà o Palà Vell 35. Colònia Valls o Palà Nou 36. El Fusteret 37. Colònia Antius 38. Can Cortès 39. Els Comdals 40. Can Carner 41. La Fou 42. El Clarassó 43. Colònia Jorba

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 22 de 33 31/07/2010

Activitat. Un viatge a la revolució industrial Les aigües del riu Llobregat han estat sempre aprofitades. Ja en les primeres èpoques movien rodes de pales de molins fariners i posteriorment impulsaven les turbines de les colònies de la revolució industrial. La ruta de les colònies és un itinerari traçat i senyalitzat des de l’Ametlla de Merola fins a Cal Rosal, aprofita les connexions alternatives a la carretera per recórrer aquest fragment fossilitzat del nostre passat.

En vint quilòmetres de riu hi ha quinze fàbriques i catorze colònies tèxtils, una concentració extraordinària que ha donat lloc a la creació del Parc Fluvial Navàs—Berga.

DADES PRÀCTIQUES

Dificultat: Baixa Durada: 2h i 22 min, sense comptar les visites. Distància: 10 km. Desnivell: 130 m. Època recomanada: Tot l’any. Com arribar: Podem arribar a l'Ametlla de Merola des de Manresa o des de Berga per la C-16,

deixant la carretera a la sortida de Navas i seguint les indicacions fins a l'Ametlla, a la riba dreta del Llobregat. Quan arribem al final de l'ltinerari, a Puig-reig, podem tornar a l'Ametlla desfent la Ruta de les Colònies o prenent la linia d'autocars Berga-Barcelona (Alsina Graells, tel. 93 265 68 66). Punt de Sortida: L'Ametlla de Merola Punt d’arribada: Puig-reig Observacions: La Ruta de les Colònies arriba

fins a Cal Rosal, prop de Berga, amb un total, des de l' Ametlla de Merola, de gairebé 30 km. Tot l'itinerari està senyalitzat amb pals indicadors en les crui1les principals i marques de pintura (blanca i groga). També es pot fer amb bicicleta tot terreny. Bibliografia:

Colònies textils de Catalunya. Rosa Serra. Angle Editorial. Manresa. 2000.

El Llobregat, nervi de Catalunya. Llorenç Ferrer. Angle Editorial, Manresa, 1997.

Mapa recomanat:

Berguedà. Escala 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya (3a. edició, gener de 2003).

Altres dades d’interes:

Parc Fluvial Navàs-Berga (parc fluvial de les colònies del Llobregat). Puig-reig. Tel. 93 838 06 59 www.parcfluvial.org

Museu de la Colònia Vidal. Puig.reig. Tel. 93 829 04 58 www.fundacio-vidal.org

Casa Museu Teixidor.Bassacs. Plaça de la Vila, 1. Gironella. Tel. 93 825 09 31

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 29 de 33 Dossier Textil 1011.doc

El tèxtil a Terrassa Ja al segle XII era coneguda la activitat tèxtil de Terrassa fins al punt d'exportar part de la seva producció a Nàpols, Sicilia o El Caire. En el segle XIV, els fabricants terrassencs es constituïren en gremis, anomenats “gremis de paraires”. El gremi de paraires era el cap empresarial que controlava la llana des de la compra fins la comercialització. Li estaven supeditats els gremis de teixidors, tintorers, cardadors... A principis del segle XIX el maquinisme va canviar molt aquest mon. L’arribada de la màquina de vapor va augmentar la producció i canvià tot el sistema organitzatiu. En el 1860 es varen instal�lar les primeres màquines de rentar llana, més tard s’incorporaren a les màquines els telers mecànics.

Del taller a la fàbrica Va ser el textil el sector que va reunir per primer cop els treballadors en un mateix indret.

La primera fàbrica, tal i com l’entenem avui dia, amb divisió del treball i bona part de la feina mecanitzada, fou la de Bonaplata, inaugurada al carrer Tallers de Barcelona el 1833. Pionera a Espanya, la seva màquina de vapor accionaria flamants telers i filadores de ferro colat.

Precisament és la màquina de vapor la que dona nom a aquetes fàbriques: Els Vapors. Amb la força del vapor s’accionaven multitud de màquines per fer la producció.

Només havien pasta dos anys de la fundació del Vapor Bonaplata quan una revolta la va destruir completament. Josep Bonaplata va quedar tan afectat per l’incendi de la seva obra que no va tenir esma de reconstruir-la. Morí quatre anys després.

L’elevat preu del progrés La crema del vapor Bonaplata, com tantes atres revoltes i destruccions de màquines era una desesperada reacció enmig de la misèria. Els obrers de les primeres fàbriques vivien amuntagats en pisos de carrers estrets i humits d’una Barcelona superpoblada. Ocupaven golfes i colomars quan no hi havia més subdivisions a fer en uns pisos llòbrecs on s’alimentaven de sardines i pà sec. Treballaven jornades de més de tretze hores en fàbriques insalubres; morien de tuberculosi respirant a tothora el polsim de les fibres i els fums d’aquelles xemeneies. La mitjana de vida d’aquells teixidors era de poc més de 44 anys.

Una gota va fer vessar el got el 1854, quan les màquines automàtiques importades d’Anglaterra amenaçaren amb l’atur aquells obrers. El seu desesper esclatà en revoltes que tan aviat destruïen màquines com cremaven convents.

Les ciutats tèxtils Algunes ciutats van progressar espectacularment a causa del sector tèxtil. Entre d’altres Sabadell i Terrassa. De poblacions agrícoles van passar a “ciutats-fàbrica”. Als seus carrers es van crear tal multitud de vapors que semblaven una inmensa colònia.

Encara avui es poden veure edificis, negocis i noms de carrers i places que ens recorden el passat tèxtil de la ciutat.

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 30 de 33 31/07/2010

ADRECES D’INTERÈS: Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Rambla d’Egara, 270 08221 Terrassa Tel. 93 780 67 55

Situat a l’edifici de l’antic Vapot Aymerich, Amat i Jover, és la seu central del Museu Nacional creat al 1990. A aquesta xarxa també pertanyen alguns altres museus relacionats amb el tema del ctrèdit com el Museu Colònia Sedó (Esparraguera, Baix Llobregat), el Museu Colònia Vidal (Puig-Reig, Berguedà) i el Museu Municipal d’Estampació Tèxtil de Premià de Mar (Maresme).

Centre de Documentació i Museu Textil

C/ Salmerón, 25 08222 Terrassa Tel. 93 731 52 02 Fax 93 731 49 80 info@cdmt.es www.cdmt.es

Forma part de la xarxa de museus tèxtils i de moda de catalunya. El CDMT està especialitzat en la conservació i promoció de la cultura textil. Va ser creat al 1946 i avui és un consorci format per l’ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona.

A Terrassa pots visitar el Museu Tèxtil, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (amb una exposició permanent sobre el procès tèxtil), o nombrosos edificis industrials o civils d’estil modernista que van construir-se amb els beneficis del tèxtil.

(fotografíes de la pàgina anterior)

a fins e, noms de carrers que encara recorden el passat de la ciutat.

f, antiga botiga de la ciutat.

g, fotografia dels treballadors del Vapor Aymerich.

h, actriu representant la vida a l’època industrial al MNacTeC.

i, embarratas de transmissió de la força de la màquina de vapor als telers.

j, repassat dels productes.

k, edifici de l’antiga fàbrica d¡electricitat que actualment ocupa un restaurant. A l’interior es pot veure com era originalment.

l, Vapor Moncunill. Situat al costat de l’actual Ajuntament.

m, fotografia de les treballadores.

n, producte acabat i preparat per la expedició.

o, Vapor Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del MNacTeC a la Rambla d’Egara.

p, Magatzem Farnés (1905), És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.

q, actor de la visita teatralitzada al MNacTeC.

r, naus industrials al carrec Frederic Soler.

s, Vapor Didó. S’ha conservat la estructura i part de la façana per fer una plaça. Pot observar-se el totxo i la fosa de ferro, materials molt utilitzats al modernisme industrial.

t fins w, carrers que fan referència al seu origen i al de la ciutat.

x, plaça de l’Anònima, fàbrica de la qual només queda la xemeneia.

XÄ g¢åà|Ä

31/07/2010 Pag 31 de 33 Dossier Textil 1011.doc

Recorregut de la visita Els magatzems es van construir a prop de la estació de tren per facilitar el transport de mercaderies.

Magatzem Farnés (1905): És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.

Fàbrica Marcel: Al carrer de la rasa, és una de les grans fàbriques tèxtils que encara funcionen.

Vapor Didó: D’estil modernista. Fixar-se en l’ús del totxo, molt freqüent en aquest estil.

Carrer Cardaire: Cal fixar-se en la porta del numero 21 per explicar que els teixidors tenien el taller a la entrada de la casa.

Fàbrica Aymerich i Amat (1908): Antiga fàbrica on actualment es troba el museu de la Tècnica, que visitarem. Fixa’t en la distribució i la teulada. També va ser dissenyada per Lluís Moncunill. És la seva obra més important.

Parc de Vallparadís: Parc urbà que segueix el recorregut d’un antic barranc. Aquí dinarem.

Museu Tèxtil: Centre d¡estudi i difussió de les tècniques tèxtils. Farem uns tallers de tèxtil.

Institut Banús

Curs 2010/11

Dossier Textil 1011.doc Pag 32 de 33 31/07/2010

1. Estació de RENFE. 2. Magatzem. 3. Magatzem Farnés. 4. Fàbrica Marcet. 5. Vapor Didó. 6. Fàbrica Aymerich i Amat (Museu de la Tècnica). 7. Carrer Cardaire. 8. Parc de Vallparadís. 9. Museu Tèxtil.