7 La música popular urbana del 1970 f ins avuispain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com...

18
La música popular urbana del 1970 fins avui 7 1. Més música que mai 2. El rock dur 3. Un època de fusions 4. Del punk a la música independent 5. El mainstream 6. De la música disco a la música electrònica 7. El hip-hop 8. Als Països Catalans A la unitat anterior has conegut quins van ser els orígens del rock i el pop, els gèneres més representatius de la mú- sica popular urbana occidental. En aquesta unitat descobriràs a grans trets quina ha estat la seva evolució durant els últims anys del segle xx i els primers del segle actual. Cada apartat se centra en un tema que li serveix de fil conductor des de l’any 1970 fins a l’actualitat. 3 3

Transcript of 7 La música popular urbana del 1970 f ins avuispain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com...

La música popular urbana del 1970 f ins avui7

1. Més música que mai

2. El rock dur

3. Un època de fusions

4. Del punk a la música independent

5. El mainstream

6. De la música disco a la música electrònica

7. El hip-hop

8. Als Països Catalans

A la unitat anterior has conegut quins van ser els orígens del rock i el pop, els gèneres més representatius de la mú-sica popular urbana occidental. En aquesta unitat descobriràs a grans trets quina ha estat la seva evolució durant els últims anys del segle xx i els primers del segle actual. Cada apartat se centra en un tema que li serveix de fi l conductor des de l’any 1970 fi ns a l’actualitat.

07_MUS3.indd 138 19/12/11 18:06

33

139

La música popular urbana del 1970 f ins avui

Ho recordes?

• La música popular urbana és

la que s’està produint avui dia

a les societats urbanes, té la in-

tenció d’arribar a tothom i és

un refl ex del moment històric

actual.

• La majoria d’estils de la música

popular urbana provenen del

rock ‘n’ roll.

• El rock ‘n’ roll fet per blancs i el

fet per negres van donar lloc al

pop i al rock, respectivament.

per acabar sabenT• Relacionar els estils musicals estudiats amb el context social i cultural que els ha fet possibles.• Reconèixer les diverses infl uències que concorren en la música popular urbana.• Situar històricament els intèrprets més signifi catius de cada tendència.

• Valorar la importància que han tingut per a la música els avenços de la tec-nologia.

• Tenir un criteri fonamentat davant la gran oferta actual de diferents estils de música.

• Reconèixer que un bon coneixement de la música permet que en gaudim més.

compeTÈncies bÀsiQues

En aquesta unitat treballaràs les com-petències següents:

• La competència comunicativa lin-güística i audiovisual perquè hau-ràs d’organitzar correctament per escrit la informació que trobis i ex-pressar-la després oralment de for-ma entenedora.

• Les competències artística i cultu-ral perquè hauràs de cantar cançons i comparar i identifi car audicions dels corrents musicals treballats.

• La competència en el tractament de la informació i competència digital perquè hauràs de trobar a Internet les pàgines web d’alguns intèrprets actuals i perquè hauràs de veure i comentar diferents frag-ments de DVD relacionats amb els temes de la unitat.

• La competència d’aprendre a aprendre perquè hauràs d’aplicar els teus coneixements sobre llen-guatge musical a l’anàlisi auditiva de diverses peces i a la identifi cació d’estils.

• La competència d’autonomia i ini-ciativa personal perquè hauràs d’explicar les teves preferències mu-sicals i triar un músic o grup actual que t’agradi per tal de fer-ne una presentació a classe.

07_MUS3.indd 139 19/12/11 18:06

AA 15 Començarem aquesta unitat cantant i tocant una de les cançons més famoses del rock català: Boig per tu, del grup Sau.

140

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

La música popular urbana

del 1970 fins avui[ SOM-HI! ]

Cantem rock català

07_MUS3.indd 140 19/12/11 18:06

[ELS CONEIXES?]

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

141

Personatges i grups més destacats

Tina Turner (1939)

Frank Zappa (1940-1993)

Bob Marley (1945-1981)

Rod Stewart (1945)

Santana (1947)

David Bowie (1947)

Elton John (1947)

Oriol Tramvia (1947)

Donna Summer (1948)

Jordi Sabatés (1948)

Pau Riba (1948)

Jaume Sisa (1948)

Jordi Batiste (1948)

Gloria Gaynor (1949)

Toti Soler (1949)

Bruce Springsteen (1949)

Phil Collins (1951)

Mike Oldfi eld (1953)

Tina Charles (1954)

Nina Hagen (1955)

Madonna (1958)

Michael Jackson (1958-2009)

Andrés Calamaro (1961)

MC Hammer (1962)

Whitney Houston (1963)

Jeff Mills (1963)

Björk (1965)

Albert Pla (1966)

Tricky (1968)

Alejandro Sanz (1968)

Julieta Venegas (1970)

Aphex Twin (1971)

Shakira (1977)

Bebe (1978)

Melendi (1979)

Led ZeppelinDeep Purple

Black SabbathIron Maiden

KissMotörheadAerosmith

AC/DCVan HalenMetallicaAnthraxPantera

RammsteinPink Floyd

GenesisChicagoQueen

KraftwerkSex PistolsThe Clash

The DamnedThe Cure

Simple MindsThe Police

U2The Smiths

Talking HeadsSoundgarden

NirvanaDire StraitsBee Gees

ChicABBA

Massive AttackDaft Punk

OrbitalThe Chemical Brothers

Masters at WorkPublic Enemy

Màquina!Om

Música DispersaOrquestra MirasolOrquestra Plateria

Companyia Elèctrica DharmaIceberg

Música UrbanaLos Rebeldes

Seguridad SocialPresuntos Implicados

El Último de la FilaDuble BubleN’gai N’gaiDetectors

Sopa de CabraSau

Els PetsLax’n’BustoSangtraït

BramsBars

Obrint PasOjos de Brujo

Green DayAntònia Font

La Oreja de Van GoghColdplayEstopa

El Canto del LocoZoom 41

Simple PlanBlink 182

Mago de OzEl Sueño de Morfeo

MesclatArma Blanca

Maná

07_MUS3.indd 141 19/12/11 18:06

142

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

1. més música que maiEls últims trenta anys del segle xx són una època de canvis accelerats. Els estils populars moderns continuen la seva imparable evolució. Al costat de les noves tendències que apareixen, es produeixen revivals d’estils ja passats de moda. La difusió de la música arriba a un màxim històric: els mitjans de comunicació de masses i els enregistraments (en discos de vinil, en casset i, des de principis dels vuitanta, en disc compacte) fan arribar la música popular urbana gairebé a tots els racons del planeta, i amb ella difonen els models culturals del món anglosaxó.

La música cantada en anglès (i en altres llengües majoritàries) es converteix en un referent mundi-al, sovint en detriment de les tra-dicions musicals de cada lloc.

Però aquesta difusió no és desin-teressada, sinó que molt sovint està regida per interessos comer-cials. A finals del segle xx, la músi-ca popular moderna es converteix en un negoci milionari dominat sobretot per companyies disco-gràfiques multinacionals. L’aposta per un artista o un altre respon a criteris més comercials que artís-tics, i sovint comporta el control tant de la seva carrera musical L’oferta actual de música enregistrada és immensa

07_MUS3.indd 142 19/12/11 18:06

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

143

2.

(discos i gires de concerts) com de la seva imatge pública. Les empreses del sector inverteixen fortunes en la promoció dels seus artistes, i aconsegueixen introduir-los al gran públic per mitjà de la publicitat, les radiofórmules i les cadenes de televisió especialitzades. El videoclip, que es desenvolupa durant aquests anys, serà el recurs idoni per vendre alhora una música i una imatge.

Però a principis del segle xxi es consolida un element nou, que ja està tenint im-portants conseqüències per al món de la música popular moderna: Internet. La xarxa mundial obre un munt de noves possibilitats de difusió, intercanvi i comerç musical. La indústria musical tradicional se n’està ressentint, i per això busca inte-grar d’alguna manera les noves formes de consum musical basades en la descàr-rega de cançons, per contrarestar l’efecte negatiu que estan tenint per a la venda de discos les xarxes de compartició d’arxius.

1. Busca a Internet les pàgines web de cinc intèrprets actuals (solistes o grups) de música popular urbana.

el rock dur

Pels volts del 1970, grups com Led Zeppelin, Deep Purple i Black Sabbath van començar a desenvolupar un estil que es va anomenar rock dur (hard rock). Segu-rament l’element més característic d’aquest estil és el so gruixut i dens de la guitar-ra elèctrica, que s’obté gràcies a un pedal d’efecte anomenat distorsionador. La guitarra distorsionada toca riffs i solos de gran virtuosisme tècnic sobre un acom-panyament contundent del baix i la bateria, tots tres amplificats fins al màxim vo-lum possible. Molt sovint el rock dur s’ha acompanyat d’una estètica característica: cabells molt llargs, cuir, caçadores amb claus, texans cenyits, imatges macabres...

Deep Purple Led Zeppelin

El rock dur ha tingut molts subestils i derivacions (heavy metal, speed metal, thrash, grindcore, funk metal...). En aquests estils han destacat grups com Iron Maiden, Kiss, Motörhead, Aerosmith, AC/DC, Van Halen, Metallica, Anthrax, Pantera, Rammstein... El rock dur ha produït algunes cançons emblemàtiques de la música popular moderna, com ara Stairway to Heaven, de Led Zeppelin (1971) i Smoke on the Water, de Deep Purple (1972).

Noia escoltant música amb un reproductor de mp3

DVDLed Zeppelin

07_MUS3.indd 143 19/12/11 18:07

3

144

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

3.

El grup heavy Iron Maiden

2. AA 16-17 Escolta i compara aquestes dues peces de rock dur corresponents a diferents èpoques.

una època de fusionsUna característica important de la dècada dels setanta són els intents de fusionar el rock amb altres estils musicals, com la música clàssica, el jazz, la música llatino-americana, la música electrònica... Aquest fenomen va donar lloc a diversos cor-rents: rock simfònic (Pink Floyd, Genesis), jazz-rock (Chicago), rock llatí (San-tana), rock progressiu (Frank Zappa), glam-rock (David Bowie, Queen, Elton John), techno-rock (Kraftwerk)...

El grup de rock simfònic Pink Floyd

4PP Escolta aquesta peça de Frank Zappa.

DVD– Queen– Elton John

07_MUS3.indd 144 19/12/11 18:07

3

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

145

4.

Al mateix temps, irromp a l’escena internacional un estil nascut als barris pobres de l’illa caribenya de Jamaica: el reggae, una combinació de ritmes jamaicans (ska, mento...) i sonoritats del soul americà. Bob Marley va ser el representant més cèlebre d’aquest estil, que deixarà la seva empremta en la música popular urbana en corrents tan diferents entre ells com la música electrònica, el punk o el hip-hop.

3. AA 18 Escolta aquest reggae interpretat per Bob Marley i identifi ca els instru-ments que hi intervenen.

del punk a la música independentDesprés de la guerra àrabo-israeliana del 1973, l’augment del preu del petroli provoca una crisi econòmica generalitzada durant els anys posteriors. En altres èpoques difícils, els joves havien trobat en el rock una manera de rebel·lar-se. Però en aquest moment moltes estrelles del rock són personatges milionaris amb qui un jovent sense feina ni expectatives no pot sentir-se identifi cat. Això afavo-reix que a Anglaterra aparegui el moviment punk (en anglès, gamberro), que tri-omfa entre el jovent urbà de classe obrera.

Els punks volen destruir l’ordre establert, ja que veuen el món com un conjunt d’injustícies socials sense solució; d’aquí ve la seva expressió no future. Amb el seu aspecte, els punks volen donar una imatge caricaturitzada del que produeix aquest món injust. Els seus primers representants musicals són els londinencs Sex Pistols. La seva música és rock reduït a la mínima expressió: melodies sim-ples, pocs acords, interpretació agressiva i lletres provocatives. Al Regne Unit van ser vistos com un veritable perill social: la BBC va arribar a censurar la seva cançó God Save the Queen.

Activitat

5PP Escolta aquesta peça dels Sex Pistols mentre segueixes la lletra, que el profes-sor o professora et facilitarà.

Sex Pistols

L’estètica punk cultiva la imatge de pobresa: abrics i caçadores negres, botes de treballador, guitarres barates, cabells mal tallats, o bé a l’estil mohicà (amb els laterals del cap afaitats), o pentinats en punxa amb vaselina... Els més extremis-tes es claven un imperdi-ble a la galta, en un gest autodestructiu. Segons la seva ideologia, el món es troba a les fosques; per això molts porten ulleres ne-gres.

(Fig. Joves punk dels 70)

Bob Marley

07_MUS3.indd 145 19/12/11 18:07

146

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

En poc temps el moviment punk envaeix tota la Gran Bretanya, amb grups com The Clash i The Damned. El moviment punk també sorgeix als Estats Units, amb els novaiorquesos The Ramones. A Alemanya, la representant més destacada del moviment punk serà Nina Hagen, que posarà la seva veu de cantant lírica al ser-vei d’aquesta estètica. Les seves interpretacions incorporen orquestracions sal-vatges i crits constants.

La cantant punk Nina Hagen

El ball característic dels punks és el pogo, possiblement inventat per Sid Vicious, baixista dels Sex Pistols. Aquest ball consisteix a fer bots sobre un mateix lloc, com impulsats per una molla, i llançar-se contra els altres balladors.

Pels volts del 1980, la revolució punk dóna pas a un conjunt de tendències diver-ses que s’agrupen sota la denominació new wave (‘nova onada’). Hi tenen cabuda des de grups continuadors del punk fins a formacions més o menys properes al pop (The Cure, Simple Minds, The Police, U2, The Smiths, Talking Heads...). Del no future i el desig de destruir l’ordre social establert es passa a un interès per l’ecologia, els drets humans i el pacifisme.

The Cure U2

DVDThe Police

07_MUS3.indd 146 19/12/11 18:07

3

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

147

5.

A partir del 1989, grups com els ameri-cans Soundgarden i Nirvana recupe-ren sonoritats del rock dur i el punk de la dècada dels setanta, i les fusionen per crear un estil que es va anomenar grunge. Aquest estil, que comença em-marcat dins del que s’anomena rock alternatiu, acaba integrant-se en l’òrbi-ta comercial. Per evitar aquest perill, molts grups decideixen situar-se volun-tàriament fora dels circuits més comer-cials, dominats per les grans multinaci-onals, i editen els seus discos amb peti-tes companyies discogràfiques inde-pendents. Aquest és el punt d’origen del que s’anomena música indepen-dent o pop independent, que continua vigent a principis del segle xxi.

Activitat

AA 19-20 Escolteu aquestes dues peces i compareu-les a la classe. El professor o pro-fessora us dirà a quins grups corresponen.

el mainstreamA banda d’aquestes formes alternatives de rock, molts artistes continuen dins del que s’ha anomenat mainstream (‘corrent principal’), una línia musical basada en els estils de rock i pop més clàssics. A la dècada dels vuitanta tri-omfen dins d’aquesta tendència Bruce Springsteen, Rod Stewart, Phil Co-llins i el grup Dire Straits, artistes que s’imposen al mercat amb un rock enèr-gic però que no comporta cap sorpresa estilística.

Activitat

6PP Escolta aquesta cançó de Bruce Springsteen.

Als anys vuitanta el vessant més pop del mainstream va dur algunes cantants a èxits impensables en èpoques anteriors, en què triomfaven més els artistes de sexe masculí. És el cas de Tina Turner, Whitney Houston, i especialment Madon-na, que aconsegueixen omplir concerts multitudinaris i situar-se en els primers llocs de les llistes en venda de discos.

Kurt Cobain, cantant del grup Nirvana

Bruce Springsteen

DVD– Bruce Springsteen– Phil Collins

07_MUS3.indd 147 19/12/11 18:07

3

148

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

Whitney Houston Tina Turner

Activitat

7PP Escolta una d’aquestes cantants. Saps qui és?

Michael Jackson Mike Oldfi eld

Madonna i Michael Jackson destaquen per haver incorporat als seus espectacles un estil de ball fort i dinàmic. Tots dos artistes difonen la seva música per mitjà d’una nova forma de promoció molt a to amb l’era multimèdia: el videoclip. Els primers videoclips de Michael Jackson (com Thriller, de l’any 1982) es consideren comparables als grans musicals de Hollywood del passat, i van demostrar que la imatge i el ball associats a la música constituïen un nou llenguatge artístic i un

DVDMichael Jackson

07_MUS3.indd 148 19/12/11 18:07

3

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

149

6.

poderós mitjà de promoció comercial. Des d’aquell moment fins ara, no es pot entendre la música popular urbana sense tenir en compte el paper del videoclip.

La millora dels instruments de teclat, des dels sintetitzadors fins als mostrejadors o samplers, capaços de repetir o modificar qualsevol so, va obrir l’època del tech-no-pop. En aquesta època tecnològica destaca Mike Oldfield, que va enregistrar el mític àlbum Tubular Bells, una suite de quasi una hora que omplia un disc sencer i on ell era gairebé l’únic instrumentista.

4. Busca imatges de tres intèrprets de rock o pop que siguin representatius del mainstream, i enganxa-les al quadern. Si tens enregistraments seus, porta’ls a la classe i escolteu-los.

de la música disco a la música electrònica

En una òrbita completament diferent (i fins i tot oposada) a la del rock, pels volts del 1970 apareix un nou estil: la música disco (terme que ve de discoteca). Els seus orígens es troben en estils afroamericans com el soul i el funk. L’element bàsic de la música disco és el ritme, ja que la seva finalitat és ser ballada.

A les discoteques, els discos de vinil van començar a substituir la música en direc-te, i va néixer la necessitat que alguna persona escollís, posés i tragués els discos. Van aparèixer així els primers discjòqueis (DJ), que podien controlar l’ambient de les sessions musicals sobre la marxa per mitjà de les peces que punxaven. Per poder enllaçar una cançó amb una altra es van inventar els plats paral·lels.

La discoteca Studio 54 de Manhattan (Nova York)

La paraula discoteca prové del nom d’un local concret de París. Aquest joc de pa-raules entre discos i biblio-teca volia expressar la gran col·lecció de discos que hi havia en aquell local.

07_MUS3.indd 149 19/12/11 18:07

150

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

Inicialment les discoteques eren clubs de luxe que oferien sopar i ball. Com que no calia pagar músics que toquessin en directe, eren locals molt rendibles, i aviat en van sorgir de més populars. Es caracteritzaven pels jocs de llums espectacu-lars, decorats impressionants, boles de miralls, sistemes de so molt potents, pistes de ball il·luminades per sota... Cada discoteca es podia defi nir segons la gent que hi anava i la música que s’hi escoltava (i que era acuradament escollida pel DJ). Un dels locals més famosos va ser Studio 54, a Manhattan (Nova York).

L’ambient d’aquest tipus de locals i de la música disco en general queda refl ectit a la pel·lícula Saturday Night Fever (1977), la banda sonora de la qual va ser un èxit dels Bee Gees (amb el seu característic ús de la veu de falset). Cantants com Gloria Gaynor, Tina Charles o Donna Summer van treure al mercat grans èxits que es ballaven a les discoteques i sonaven a totes les emissores de ràdio. També van tri-omfar grups com els americans Chic o els suecs ABBA, que van aconseguir portar al número u de les llistes d’èxits gairebé tots els seus discos, amb cançons com Mamma Mia (1975), Dancing Queen (1976) o The Winner Takes It All (1980).

ABBA

Activitat

8PP Escolta un fragment de Staying Alive, cantada pels Bee Gees. Aquesta cançó formava part de la banda sonora de la pel·lícula Saturday Night Fever.

5. AA 21 Escolta un fragment d’una cançó del grup Chic i fi xa’t en la línia de baix.

Durant els anys vuitanta, l’electrònica va adquirint importància també en el món de la música de ball. Aquest procés porta al naixement del house (basat en el soul, el funk i el disco) i molts altres estils de música electrònica. La majoria són estils ballables: techno, hardcore, breakbeat, trance, tribal, progressive, drum and bass, dub, jungle, per dir-ne alguns, tots ells diferents quant al tempo i al caràcter. Però també hi ha estils per escoltar, sovint destinats a crear ambients sonors con-crets: ambient, trip-hop, i especialment chill-out, denominació que engloba qualsevol música electrònica de tempo moderat i caràcter tranquil.

DVDABBA

07_MUS3.indd 150 19/12/11 18:07

3

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

151

7.

Als primers anys del segle xxi, el món de la música electrònica ha aconseguit una importància comparable a la del pop i el rock d’anys anteriors. S’ha dit que l’efer-vescència creativa que hi havia anys enrere al voltant d’aquests estils ha passat ara al món de la música electrònica, on han destacat noms com Jeff Mills, Massi-ve Attack, Daft Punk, Orbital, The Chemical Brothers, Masters at Work, Björk, Aphex Twin i Tricky, entre moltíssims altres.

6. AA 22-26 Sabries reconèixer aquests estils?

el hip-hop

Més que un estil musical, el hip-hop és una cultura de carrer creada a partir de 1970 pel jovent negre i llatinoamericà que vivia als barris marginals de Nova York (Bronx, Harlem). La cultura hip-hop té quatre branques:

• Rap: recitació rítmica sobre una base musical. El text es pot preparar amb ante-lació, però també improvisar-se al moment, en el marc d’una batalla. Els rap-pers també són anomenats MC (mestres de cerimònies).

• Dee-jaying: ús de dos plats giradiscos en paral·lel per part d’un DJ (discjòquei). En un principi, es feien servir dos plats per la necessitat d’encadenar diferents peces sense que la música parés en cap moment. Més endavant es va descobrir que accionant els discos endavant i endarrere amb la mà es produïa un so ade-quat per crear efectes rítmics (el scratch). Amb el scratch, els plats passen a ser un instrument musical.

• Graffi ti: escriptura i pintura a les parets per mitjà d’esprais.

• Breakdance: ball acrobàtic amb moviments ràpids, girs de tot el cos al voltant d’una mà o del cap, postures robòtiques...

A aquestes quatre branques tradicionals s’hi afegeix actualment una cinquena: el beatboxing, és a dir, l’habilitat d’imitar els ritmes d’una bateria electrònica fent servir només la veu i un micròfon.

Activitat

9PP Escolta aquest exemple de beatboxing.

El rap té moltes variants, que van des del tipus més comercial (MC Hammer) fi ns a les més provocatives (Public Enemy). Com altres tendències de la música popu-lar urbana, el hip-hop està associat a una manera de vestir: gorra de beisbol col-locada al revés, sabatilles de bàsquet, roba esportiva molt ampla...

Activitat

10PP Escolta un dels primers raps (Rapper’s Delight, de The Sugarhill Gang) i fi xa’t en la línia de baix. La reconeixes?

En el món del hip-hop, les batalles són competicions cara a cara entre diferents MC, DJ o breakdancers.

DJ fent anar els plats paral·lels

DVDDJ Jeff Mills

07_MUS3.indd 151 19/12/11 18:07

3

152

7 La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

8. als països catalansParal·lelament als artistes de la Nova Cançó, i en una línia molt diferent, a partir del 1970 apareixen al Principat grups de rock progressiu com Màquina!, Om o Música Dispersa. La combinació d’aquest rock evolucionat amb les sonoritats mediterrànies va donar lloc al moviment que es va anomenar ona laietana, cen-trat en la sala Zeleste (situada a Barcelona, al carrer Argenteria). Hi van destacar grups com l’Orquestra Mirasol, l’Orquestra Plateria, la Companyia Elèctrica Dharma, Iceberg i Música Urbana, i artistes com Pau Riba, Jaume Sisa, Jordi Batiste, Toti Soler, Jordi Sabatés i Oriol Tramvia. També arriben al Principat els macrofestivals (24 hores de Granollers, Canet Rock...).

Activitat

11PP Escolta una peça de la Companyia Elèctrica Dharma.

Amb la mort del general Franco (1975) i l’aprovació de la Constitució democràtica (1978), canvia el marc polític i social del moment. La gran activitat musical que hi havia hagut a Barcelona durant la dècada dels setanta minva al mateix temps que triomfa la movida, un moviment social i artístic que té lloc a la ciutat de Madrid, i que capta l’atenció del públic i la indústria musical. Durant els anys vuitanta, als Països Catalans destaquen grups que canten en castellà, com Los Rebeldes, Se-guridad Social, Presuntos Implicados i El Último de la Fila.

A fi nals dels anys vuitanta apareix una nova fornada de grups que canten en llen-gua catalana, en un moviment anomenat col·lectivament rock català. Primer van ser Duble Buble, N’gai N’gai, Detectors i altres; després, Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax’n’Busto, Sangtraït, Brams, Bars...

Activitat

12PP Escolta una peça emblemàtica del grup Sopa de Cabra

7. AA 27 Escolta aquesta peça del grup Lax’n’Busto i contesta les preguntes.

Actualment, les noves tecnologies permeten accedir a més quantitat i varietat de música que mai. Per això no és gens estrany que avui dia qualsevol de nosaltres puguem tenir a la nostra col·lecció de discos o al reproductor de mp3 música d’ar-tistes d’arreu del món, i d’estils tan diferents com Obrint Pas, Alejandro Sanz, Brams, Shakira, Green Day, Antònia Font, La Oreja de Van Gogh, Coldplay, Estopa, Lax’n’Busto, Ojos de Brujo, El Canto del Loco...

8. Què hi ha al teu mp3?

9. Busca informació sobre el músic actual (solista o conjunt) que més t’agradi i prepara una exposició oral per fer a classe.

Shakira

El Último de la Fila

07_MUS3.indd 152 19/12/11 18:07

7La música popuLar urbana deL 1970 fins avui

153

recorda ?!

?!

• En els últims anys del segle xx i primers del xxi, la difusió de la música ha arribat a un màxim històric gràcies als suports d’enregistrament (disc de vinil, casset, disc compacte), els mitjans de comunicació i Internet.

• Molt sovint la difusió de la música està regida per interessos comercials. A fi nals del segle xx, la música popular moderna es converteix en un negoci milionari dominat sobretot per companyies discogràfi ques multinacionals.

• Pels volts de 1970 es desenvolupa un estil anomenat rock dur, basat sobre-tot en el so de la guitarra elèctrica distorsionada sobre un acompanyament contundent de baix i bateria. Aquest estil ha tingut molts subestils i deriva-cions.

• A la mateixa dècada apareixen intents de fusionar el rock amb altres estils musicals: rock simfònic, jazz-rock, rock llatí, rock progressiu, glam-rock, techno-rock... També és l’època en què apareix el reggae.

• El moviment punk és una reacció contra les injustícies de la societat i contra la progressiva sofi sticació del rock. En derivaran la new wave i el grunge.

• A partir dels vuitanta triomfen nombrosos músics de pop i rock que s’en-globen en el que s’anomena mainstream, música que busca acontentar el que suposadament és el gust del gran públic.

• A partir del soul i el funk, durant els anys setanta apareix la música disco, que en les dues dècades següents donarà lloc a nous estils, la majoria balla-bles: house, techno, hardcore, breakbeat, trance, tribal, progressive, drum and bass, dub, jungle, ambient, trip-hop, chill-out...

• El hip-hop és una cultura de carrer creada a partir del 1970 pel jovent negre i llatinoamericà que vivia als barris marginals de Nova York. Tradicional-ment té quatre branques: el rap, el deejaying, els graffi tti i el breakdance, a les quals actualment s’afegeix el beatboxing.

• Els moviments que més han destacat als Països Catalans després de la Nova Cançó han estat l’ona laietana (anys 70) i el rock català (anys 80-90).

07_MUS3.indd 153 19/12/11 18:07

,

154

L’entrevista

bars

Bars es van crear el juny del 1987. El grup estava format per set membres que provenien d’altres formacions musicals. La idea inicial que va motivar la creació de la banda va ser l’interès per fer rock ‘n’ roll i blues propis, ja que hi havia una falta absoluta d’aquests gèneres dins del panorama musical català d’aquell mo-ment.

El grup comença a tocar sobretot a la zona del Vallès, la seva comarca. A mitjans del 1989 actuen per tot Catalunya i enregistren el seu primer disc, Bars, que dóna a conèixer defi nitivament el grup dins del panorama musical català. Amb el se-gon disc, Mala idea, es donen a conéixer a la resta de l’Estat. El seu tercer disc, T’ho diré mil vegades, va representar la seva aposta pel rhythm ’n’ blues, i el 1994 van enregistrar en directe el disc En concert. El 1996 apareix un nou treball titulat Dol-ces mentides, on hi ha balades, blues, rock ‘n’ roll i cançons d’aire country. Després de gairebé tres anys de silenci, Bars treu Mentre dormies, on el grup decideix re-partir-se la feina de composició i tots els membres hi aporten temes.

Activitat

13PP La cançó Foc al cor és una de les més emblemàtiques del grup. És de l’any 1993 i pertany al disc T’ho diré mil vegades. Escolteu-la seguint la lletra i després, en una segona audició, canteu amb ells.

07_MUS3.indd 154 19/12/11 18:07

, ,

155L’entrevista

FOC AL COR

Era una vegada un poble mortde gent preocupada per no temptar la sort.On tot anava molt a poc a poc.Sempre que passava per l’arbre d’orem recordava que havia de ser fort,molt fort, pensava cada cop.I entre mirades de cartrótornà un somriure de debò:és com trencar-te el cor un cop de roci és com si s’encengués un focal mig del bosc i el sol d’agost.Però potser aquell dia, un dia com tants,quan tant m’avorria tu eres al davant,on jo estava tocant el fons.Com una tempesta va passari potser la lluna em va donar un cop de màfa temps, fa temps que el cel.I entre mirades... (3)Foc al cor, foc al cor, foc al cora dins del teu cor. (bis)

07_MUS3.indd 155 19/12/11 18:07